Tirant lo Blanc
El Tirant lo Blanc,qualificat         perCervantes com "elmejor      libro   delmundo", és la millornovel·la catalana deto...
Fou començada per Joanot Martorell el1460, i la tenia molt avançada en morir el1468; aleshores passà a mans de Martí Joand...
Joanot Martorell, lautorprincipal del Tirant lo Blanc,nasqué a Gandia, vers lany1414, en una famíliapertanyent a la mitjan...
Sembla que fou escrita entre el 1460 i el1464, fou publicada a València lany 1490i reimpresa a Barcelona el 1497. Durantel...
Tirant lo Blanc és laprimera      novel·ladins de la literaturauniversal on apareixun heroi de ficció de"carn i ossos". És...
Lobra és el resultat de la suma demoltes novel·les amb més o menysentitat pròpia cadascuna, vertebradesper la presència de...
I, de la mateixa manera, podem parlar deltrencament que el Tirant representa respecte dela narrativa anterior. En efecte, ...
Més importants que lesescenes de batalles i defestes cortesanes, sónles escenes de la vidadiària, en les quals elsprotagon...
Aquestes escenes recolzen en elsensualisme de què està impregnadalobra, amb incursions freqüents enlerotisme, i en laltern...
La narració en tercera persona idiàleg respon a la voluntat perpart de lautor de crear unaatmosfera      de      versembla...
En el Tirant la cavalleria haentrat en crisi. To solemne ioratori, llargs parlamentsretòrics,      lamentacions,intercanvi...
El final és també modern, ben lluny de lafelicitat artificiosa dels contes de fades o deles proeses divines dels herois èp...
Curial e Güelfa
Obra possiblement inacabada i de nul·ladifusió, representa una de les temptativesmés originals, a nivell europeu, dinnovac...
Fou el 1876 quanManuel     Milà     iFontanals parlà perprimera      vegadadaquest manuscritanònim i sense títolescrit ent...
Curial e Güelfa és una històriadamor i darmes. La novel·lapresenta el procés de gestaciódun heroi des duns orígenshumils f...
Curial e Güelfa obeeix a un joc de causes i efectesque no saparten més que en comptades ocasionsde la lògica i versemblanç...
Curial es cansa, és ferit,guanya perquè és més hàbil,calcula els cops, observa enels primers moments delcombat la tècnica ...
La llengua és unabarreja de formescultes i populars. Shitroba una mescla deneologismes iarcaismes, fins al puntque en algu...
Latmosfera sensual en què sesubmergeixen alguns dels personatgesfemenins, la fluïdesa dels diàlegs, lesmetàfores i imatges...
Hi ha diverseshipòtesis sobrelautoria del text,però ni tan sols laprocedència delautor ni el llocon va ser escritasón     ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tirant lo blanc

863 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Tirant lo blanc

  1. 1. Tirant lo Blanc
  2. 2. El Tirant lo Blanc,qualificat perCervantes com "elmejor libro delmundo", és la millornovel·la catalana detots els temps isignifica un pasimportant en lanarrativa dOccident.
  3. 3. Fou començada per Joanot Martorell el1460, i la tenia molt avançada en morir el1468; aleshores passà a mans de Martí Joande Galba, que intervingué en els darrerscapítols i la féu imprimir a València el 1490.
  4. 4. Joanot Martorell, lautorprincipal del Tirant lo Blanc,nasqué a Gandia, vers lany1414, en una famíliapertanyent a la mitjananoblesa, i el 1433 ja eracavaller ("mossèn") i aviatintervenia en bandositatsparticulars, a les quals eramolt afeccionada la sevafamília.
  5. 5. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el1464, fou publicada a València lany 1490i reimpresa a Barcelona el 1497. Durantel segle XVI fou traduïda al castellà(1511) i a litalià (1538), més tard alfrancès (1737) i modernament ho haestat a langlès (1984) i a moltes altresllengües. És esmentada en el Quixotcom una de les obres salvades de lacrema de llibres.
  6. 6. Tirant lo Blanc és laprimera novel·ladins de la literaturauniversal on apareixun heroi de ficció de"carn i ossos". És adir, personatgesquotidians, ambsentiments idefectes.
  7. 7. Lobra és el resultat de la suma demoltes novel·les amb més o menysentitat pròpia cadascuna, vertebradesper la presència del protagonista, peruna llengua comuna i per una visiótotalitzadora del món. Es pot parlar,doncs, dun cert fragmentarismeestructural que no afecta el sentitunitari de la novel·la
  8. 8. I, de la mateixa manera, podem parlar deltrencament que el Tirant representa respecte dela narrativa anterior. En efecte, suposa labandógairebé definitiu dels ideals medievals (religió,cavalleria) i lapropiació ràpida dels idealsburgesos (plaer, raó, humor), per la qual cosano podem considerar Tirant lo Blanc un llibrede cavalleries convencional.
  9. 9. Més importants que lesescenes de batalles i defestes cortesanes, sónles escenes de la vidadiària, en les quals elsprotagonistes esmostren tal com sónrealment, despullats detot artifici, amb tota lasenzillesa iespontaneïtat de quèels homes són capaços.
  10. 10. Aquestes escenes recolzen en elsensualisme de què està impregnadalobra, amb incursions freqüents enlerotisme, i en lalternança narració-diàleg. La sensualitat i lerotismeresponen a una filosofia vitalistatotalment allunyada de la immoralitat ia la condició dadolescents i joves delspersonatges principals.
  11. 11. La narració en tercera persona idiàleg respon a la voluntat perpart de lautor de crear unaatmosfera de versemblançamitjançant la rapidesa,lexpressivitat i la naturalitat.
  12. 12. En el Tirant la cavalleria haentrat en crisi. To solemne ioratori, llargs parlamentsretòrics, lamentacions,intercanvis de preguntes irespostes, etc.Contràriament, lideariburgès hi és expressat enun to col·loquial, dinàmic imordaç (ironia,comparacions...) que dónaals lectors la pauta decomportament (lapsicologia) delspersonatges.
  13. 13. El final és també modern, ben lluny de lafelicitat artificiosa dels contes de fades o deles proeses divines dels herois èpics: Tirantmort duna malaltia, fita gens honorable. Elseu màxim rival, Hipòlit, és lúnic quesobreviu i prospera, amb un missatge finalpessimista que contrasta amb el to satíric ifestiu de tota lobra i que recorda que totsels personatges són humans i per tantmortals, i que la vida real no sempre ésjusta.
  14. 14. Curial e Güelfa
  15. 15. Obra possiblement inacabada i de nul·ladifusió, representa una de les temptativesmés originals, a nivell europeu, dinnovaciódel gènere de la novel·la cavalleresca.
  16. 16. Fou el 1876 quanManuel Milà iFontanals parlà perprimera vegadadaquest manuscritanònim i sense títolescrit entre 1432 i1468. Lany 1901Antoni Rubió i Lluchla va publicar perprimer cop i li vadonar aquest títol.
  17. 17. Curial e Güelfa és una històriadamor i darmes. La novel·lapresenta el procés de gestaciódun heroi des duns orígenshumils fins que aconsegueix elreconeixement, la fama i lhonorque pertoquen a un cavaller. Ilheroi, en aquest cas, és un heroimodern.
  18. 18. Curial e Güelfa obeeix a un joc de causes i efectesque no saparten més que en comptades ocasionsde la lògica i versemblança, i fins i tot en aquestscasos de desviació es pot trobar una justificacióliterària, estètica. Si Curial esdevé cavaller ésperquè Güelfa lajuda econòmicament.
  19. 19. Curial es cansa, és ferit,guanya perquè és més hàbil,calcula els cops, observa enels primers moments delcombat la tècnica del seuadversari i obra enconseqüència.
  20. 20. La llengua és unabarreja de formescultes i populars. Shitroba una mescla deneologismes iarcaismes, fins al puntque en algunesocasions lautor ensdóna la forma culta i lapopular dun mateixmot.
  21. 21. Latmosfera sensual en què sesubmergeixen alguns dels personatgesfemenins, la fluïdesa dels diàlegs, lesmetàfores i imatges ben elaborades, lúsfreqüent de proverbis i modismespopulars i, alhora, el vessant artificiós ierudit dalguns paràgrafs del tercerllibre i les interrogacions i imprecacionsa fi daproximar-se al lector, són algunsdels elements lingüístics i destil quearrodoneixen la novel·la.
  22. 22. Hi ha diverseshipòtesis sobrelautoria del text,però ni tan sols laprocedència delautor ni el llocon va ser escritasón claresactualment.

×