2. L’autor JoanotMartorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haverescrit el Tirant lo Blanc, la seva obra mésconeguda i considerada la primera novel·lamoderna d'Europa. Joanot Martorell era un cavaller vigorós i un molt bon escriptor. Només va escriureaquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent i és per això que el seunomestà entre elsmillorsautors de la literatura catalana i universal. Però en ser escrita en català no va tenir una magnitut tan gran com en Cervantes perquè el català era bastantminoritari.
3. L’obra Tirant lo Blancés la primera novel·ladins de la literatura universal onapareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatgesquotidians, ambsentiments i defectes. L'obraés el resultat de la suma de moltesnovel·lesambmés o menysentitatpròpiacadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visiótotalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'uncertfragmentarisme estructural que no afecta el sentitunitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposal'abandógairebédefinitiudelsidealsmedievals (religió, cavalleria) i l'apropiacióràpidadelsidealsburgesos (plaer, raó, humor), per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc un llibre de cavalleries convencional. Mésimportants que les escenes de batalles i de festescortesanes, són les escenes de la vida diària, en les qualselsprotagonistes es mostren tal comsónrealment, despullats de totartifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de quèelshomessóncapaços. La sensualitat i l'erotismeresponen a una filosofia vitalista totalmentallunyada de la immoralitat i a la condiciód'adolescents i jovesdelspersonatgesprincipals. La narració en tercera persona i diàlegrespon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblançamitjançant la rapidesa, l'expressivitat i la naturalitat. En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi. El final és també modern, ben lluny de la felicitat artificiosa delscontes de fades o de les proesesdivinesdelsheroisèpics: Tirant mortd'unamalaltia, fita gens honorable.
4. Fragment de l’obra Aquestfragment parla sobre lo diferent que seria tot si elscavallersveiesin a les persones segons la fi per la que han estatinstituïts i ordenats, no pelseu estatus. També diu que Déuens ha donat totes les capacitats del món, influits per la forçadelsaltres set planetes (en aquellmomentconeguts), però que no ens ha donat un àrbitre per regular el bé i el mal, i que aquestàrbitrehaurien de ser elscavallers. ‘’En tan altgreuexcel·leix lo militar estament, que deuriaéssermoltreverit si los cavallersobservavenaquelllsegons la fi per quèfoncinstituït e ordenat. E per tantcom la divina Providència ha ordenat e liplau que los set planets donen influència en lo món e tenendomini sobre la humana natura, donat-los diversesinclinacions de pecar e viciosamentviure, emperó no els ha toltl'universal Creador lo franc arbitre, que si aquellés ben regit les poden, virtuosamentvivint, mitigar e vençre, si usar volen de discreció; e per ço, ab lo divinal adjutori, seràdepartit lo presentllibre de cavalleria en set partsprincipals, per demostrar l'honor e senyoria que los cavallersdeuenhaver sobre lo poble’’
5. Aclaracions Encara que algunsconfonennovel·lacaballeresca i llibre de cavalleries, existeix una diferènciaessencial entre els dos gèneres: la novel·lacaballeresca, remitent a un mónpossible, i de vegades real, quan es tracta de biografies de cavallers que pertanyen a la història.. Pelcontrari, elsllibres de cavalleriesestanreplets de gegants, dracs, mags i magues, ungüents i altresinverosimilitudes fantàstiques. No semblacorrecte considerar «novel·lacaballeresca» com a sinònim de «llibre de cavalleries», com consta, es tracta de dos gèneresmoltdiferents.
6. Conclusió Tirant lo Blanc va ser una autènticarevolucióliterària, degut a que va significar el pasdelsllibres de cavalleries a les novel·les, suprimintpràcticamenttotselselements fantasiosos.
