Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Mitologia clàssica

Recull de mites amb quadres respectius. Treball per l'assignatura de Llatí entre 4t ESO i 1r BAT (2010-2012).

  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Mitologia clàssica

  1. 1. 1.Naixement de l’univers.Al principi regnava el Caos. Del Caos van néixer Gea, la terra. De Gea i Urà (el cel)van néixer muntanyes, rius, llacs, titans... és a dir, tot el que hi ha a la terra. PeròUrà va ser un mal company, i per castigar-lo, Saturn, fill seu, va tallar-li elsgenitals mentre dormia. Saturn va llançar els genitals del seu pare al mar, i d’aquíva sorgir Venus.Saturn es va convertir en rei dels Déus i es va casar amb Rea. Saturn i Gea havienprofetitzat que Saturn seria destronat per un dels seus fills, i per aquest motiu se’lsmenjava tots. Rea, desesperada, va salvar un dels seus fills posant-lo sotaprotecció de les nimfes. Per enganyar a Saturn, li va donar de menjar una pedraenvoltada en un drap. El nen salvat es digué Zeus, i quan va créixer va destronaral seu pare, primer fent-li vomitar els cinc fills que s’havia menjat. D’aquestamanera es va convertir en el rei dels déus.Personatges:-Saturn: És el déu de l’agricultura i la collita. En la mitologia grega és conegut comCronos.-Venus: És la deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat. És la deessa més bella del’Olimp. En la mitologia grega és coneguda com Afrodita.-Rea: En la mitologia grega és coneguda com Cibeles. Es representa com la maredels deus, i deessa dels titans.-Zeus: És el déu de la meteorologia, dels jocs i de la guerra; i déu de tots els déus.Es va casar amb Hera i va tenir nombrosos fills. En la mitologia grega és conegutcom Júpiter. El naixement de Venus, Sandro Botticelli Saturn devorant a un fill, Francisco Goya
  2. 2. 2. Els amors de Venus.Venus i Mart:Venus es casà amb Vulcà, el déu més lleig de l’Olimp, però estava enamorada deMart. De l’aventura de Venus i Mart en va néixer Cupido o l’Amor.Personatges:-Vulcà: És el déu del foc i dels metalls. En la mitologia grega és conegut comHefest. És lleig, coix i sempre va brut.-Mart: Déu de la guerra, fill de Júpiter i Juno. És el déu més bell de l’Olimp. En lamitologia grega és conegut com Ares.-Cupido: És un déu menor. Se’l representa com un nen amb ales que porta un arc idos tipus de fletxes: unes per provocar amor i altres per provocar rebuig. En lamitologia grega és conegut com Eros. Venus i Mart, Sandro Botticelli.Venus i Adonis:Un altre episodi amorós de la vida de Venus és la història que tingué amb Adonis.Venus estava enamorada del mortal, però, Proserpina, la reina dels inferns,també. Per evitar problemes Júpiter va decidir que Adonis passaria un terç de l’anyamb Venus, un altre amb Proserpina i l’altre terç on ell volgués. Però Ares, cegatd’amor per Venus, envià un porc senglar per tal que matés a Adonis. La sangd’Adonis es va convertir en una anèmona.Personatges:-Adonis: Simbolitza la renovacióanual de la vegetació. És un bell ijove caçador.-Proserpina: Deessa de la vida, lamort i la resurrecció. En la mitologiagrega és coneguda com Persèfone. Venus i Adonis, Rubens.
  3. 3. 3. Psique i Cupido.Cupido es va enamorar de la filla d’un rei, que esdeia Psique. Venus, gelosa de la bellesa de lanoia, envià a Cupido perquè la castigués. El parede Psique, per evitar cap desgràcia per part deVenus, l’envià a una muntanya perquè se lamengés una bèstia. Mentre la noia esperava, esva adormir. Quan es va despertar, es trobavadavant d’un palau. Hi va entrar i allí vadescansar i va menjar, i per la nit es va casaramb una persona que no es deixava veure. Lesgermanes de Psique la van convèncer perquèdescobrís el rostre del seu marit, i una nit vaanar a veure’l amb una llàntia mentre ell dormia.Una gota de la llàntia va despertar a Cupido, i vafugir. Desesperada, Psique va buscar-lo per totarreu, però no el trobava. Júpiter, veient l’amorque sentien l’un per l’altre, va fer que Psique iCupido es retrobessin i la va fer a ella immortal.Van celebrar les seves noces davant de tots elsdéus de l’Olimp. Psique i Cupido, Adolphe William Bouguereau4. Les tres Gràcies.Les tres Gràcies són tres divinitats, filles de Júpiter, i acompanyen a Venus.Representen la bellesa, l’amistat i la tendresa. Les tres Gràcies, Rubens.
  4. 4. 5. Píram i Tisbe.Píram i Tisbe vivien a Babilònia, en cases contigües. Parlaven per una esquerda quehi havia en una paret comuna de les cases. Es van enamorar bojament, però lesseves famílies s’oposaven a la relació. Un dia van decidir veure’s al sepulcre del reiNinus, sota un arbre. Tisbe va arribar primer, però va trobar-se una lleona i va fugiratemorida, deixant-se el vel que portava. En arribar Píram i veure el vel embrutat,va pensar que la lleona s’havia menjat a Tisbe, i es va treure la vida amb l’espasa.Quan va tornar Tisbe i va veure al seu amant mort, també es va matar. D’aquestamanera van segellar el seu amor prohibit. Píram i Tisbe.6. Filemó i Baucis.Júpiter i Mercuri es van vestir de viatgersi van anar demanant hospitalitat a lescases per posar a prova la humanitat. Vantrucar a totes les portes, però ningú elsva ajudar, excepte l’ancià Filemó i la sevamuller, Baucis. Els van oferir tot el quetenien, encara que gairebé no tenien res.Quan els déus van revelar la sevaidentitat, els van concedir un desig enforma d’agraïment. Els dos vells vandemanar morir junts, i així va ser. Quanvan morir es van convertir en una alzina iun til·ler que van créixer junts. Baucis i Filemó, Johann Karl.-Mercuri: És el déu del comerç i protectordels que van pels camins (comerciants, pastors, bandolers...). És el missatger delsdéus. En la mitologia grega és conegut com Hermes.
  5. 5. 7. Eco i Narcís.Eco era una nimfa que parlava molt. I Juno enfurismada amb ella, la va fer callar iva disposar que només pogués parlar si abans li dirigien la paraula i que tot el quepodria fer seria repetir les últimes síl·labes que hagués sentit. Eco es va enamorarperdudament de Narcís, però ell la rebutjà per la maledicció de Juno. Desconsolada,es va amagar en una cova i es va consumir fins que només era una simple sombra.Narcís seguia rebutjant a totes les noies; però finalment s’enamorà del seu reflex al’aigua. Quan va intentar agafar el seu reflex, va caure i va morir ofegat. Al lloc onva morir va créixer la flor que porta el seu nom.-Juno: És la deessa del matrimoni i és la muller de Zeus. En la mitologia grega ésconeguda com Hera. Eco i narcís, John W. Waterhouse.8. Apol·lo i Dafne.Cupido, per castigar a Apol·lo, va clavar-li unafletxa d’or perquè s’enamorés de Dafne; però aella li va clavar una de plom, i es va tornarinsensible a l’amor. Apol·lo la perseguia per totarreu i Dafne fugia. Dafne li demanà ajut al seupare, i ell la va convertir en un llorer. Apol·lo jano la podia perseguir, però a partir de llavorsporta una corona de llorer.-Apol·lo: És el déu de l’art, les lletres i la músicai és el representant de la bellesa masculina. Enla mitologia romana és conegut com Febo. Apol·lo i Dafne, Bernini.
  6. 6. 9. Perseu.Naixement de Perseu.Acrisi, rei d’Argos, va tancar a Dànae en una torre de bronze, perquè l’oracle lihavia dit que un nét seu el mataria. Júpiter desitjava a Dànae, i per entrar a la sevacambra es va convertir en una fina pluja d’or. D’aquella trobada en va néixerPerseu. Acrisi, va llançar a Dànae i Perseu al mar en un cofre, però Júpiter els vafer arribar sans i estalvis a l’illa de Sèrifos.-Perseu: és un heroi semidéu. Dànae rebent la pluja d’or, Ticià.Els déus ajuden a Perseu.Quan Dànae i Perseu arribaren a Sèrifos, van ser acollits per Dictis, un humilpescador. El rei de l’illa, Polidectes es volia casar amb Dànae, però Perseu no hovolia. Per desfer-se de Perseu, Polidectes va dir-li que anés a buscar el cap deMedusa. Per ajudar-lo en aquesta difícil missió, Minerva li va donar una armadura iun escut de bronze, Mercuri, una espasa i unes sandàlies alades, i Plutó, un cascper poder tornar-se invisible.Les Graies van indicar el camí a Perseu fins a les Gorgones, que eren tresgermanes, entre elles Medusa. Medusa podia convertia en pedra al que li miravadirectament als ulls. Perseu va acostar-se mentre les germanes dormien, i , mirantel seu reflex en l’escut de bronze, va tallar-li el cap. Va fugir amb el cap de Medusadins un sarró. De la sang de Medusa va néixer Pegàs.-Minerva: Deessa de la sapiència, l’estratègia i la guerra. En la mitologia grega ésconeguda com Atenea.-Plutó: Fill de Cronos i Rea, és déu de l’Infern. En la mitologia grega és conegutcom Hades.-Graies: Són tres bruixes velles que comparteixen un sol ull i una sola dent.
  7. 7. -Gorgones: Són tres monstres, i es diuen Esteno, Euríale i Medusa. Les dosprimeres són immortals. Medusa és immortal, però és la més important. Són tresgermanes amb el cap ple de serps, i amb la mirada tant penetrant que converteix atot aquell que mira en pedra.-Pegàs: És un caball alat. Perseu, Benvenuto Cellini.Perseu i AndròmedaEn el viatge de retorn a Sèrifos, Perseu veu aAtles sostenint el món. Perseu té pietat i liensenya el cap de Medusa, que converteix aAtles en una cadena muntanyosa.Més endavant va trobar a Andròmeda,encadenada a un penya-segat perquè era elsacrifici que havia de fer el seu pare, un rei, peraturar un monstre marí que amenaçava ambdevastar la regió. Perseu va salvar a Andròmedadel monstre i es van casar.- Atles: Fou el cap dels titans en la guerracontra els olímpics. Els titans van perdre, i Zeusva castigar a Atles: havia d’aguantar la terra.-Andròmeda: És filla de Cefeu i Cassiopea, reisd’Etiopía. Cassiopea havia dit que ella i la sevafilla eren més belles que les Nereides. Això vaenfurismar a Poseidó (déu del mar) i va enviarun monstre marí perquè devastés la regió. Peraquest motiu el rei va haver de sacrificar la seva Andròmeda, Paul Gustave Dore.filla.
  8. 8. 10. Les bodes de Tetis i Peleu.Tetis i Peleu es van casar davant de tots els déus, menys la Discòrdia. Ella no fouconvidada però va acudir a la boda igualment, indignada, per castigar alsamfitrions. Llançà una poma daurada al mig de la multitud. “Que la poma sigui perla dona més bella”, declarà. Atenea, Hera i Afrodita eren les candidates, idemanaren l’opinió de Zeus. Aquest, per no quedar malament, proclamà que eljutge seria Paris, príncep de Troya. Per ser escollides, cada una de les deesses lioferí un premi a canvi. Paris va escollir a Afrodita, que li havia promès tenir aHèl·lena, considerada la humana més bella.Quan Paris raptà a Hèl·lena va començar el conflicte que acabaria en la Guerra deTroya, una de les més importants de la història antiga.-Peleu: És un mortal, rei de Ptía. Ell i Tetis tingueren un fill, el famós Aquil·les. Bodes de Tetis i Peleu, Jordaens.11. La llegenda de Ròmul i Rem.Quan Eneas va anar a fundar una altra ciutatque substituís a Troya, va acabar a la regiódel Laci, on es va casar amb Lavinia, filla delRei Llatí. Generacions després, i va haver unadisputa entre Numitor i Amuli per qui havia deser el rei, i finalment, el rei fou Amuli.Numitor tenia una filla, Rea Silvia. Amuli vaordenar a Rea Silvia que es fes sacerdotessa,i així evitar que tingués fills que poguessinposar en perill el seu càrrec. Però Rea Silviaes quedà embarassada de Mart, i tingué dosbessons. Amuli va ordenar matar els bessons,i els van posar en un cistell al riu Tiber. Però Ròmul i Rem.els nens van tenir la sort de que els recollísuna lloba. Aquesta lloba els va amamantar, i després els bessons foren acollits perun pastor, que els va anomenar Ròmul i Rem.Quan van créixer i van descobrir qui eren en realitat, van anar a aconseguir el queels hi era correspost. Com els seus avantpassats, van tenir una disputa, i fou Ròmulel que guanyà i fundà la ciutat de Roma.
  9. 9. 12. Mots i expressions catalanes amb component mitològic.-Caòtic: Significa que no té cap ordre. En la mitologia es diu que el Caos va ser el principi de l’Univers, on estava tot desordenat i els elements de la natura estaven barrejats.-Medusa: Les meduses són animals marins. La més terrible de les Gorgones es deia Medusa.-Atlant: Atlant era el tità que, al perdre els titans la guerra contra els déus, va rebre el càstig d’aguantar la terra sobre les espatlles durant l’eternitat. Perseu, sentint pietat, el va convertir en pedra. Un atlant és una estàtua en forma d’home que s’utilitza per aguantar cornises.-Prometeica: Aquest adjectiu que ara significa arriscat, prové del nom de Prometeu. Prometeu era el fill d’un tità que es va atrevir a robar el foc als déus per donar-lo als mortals.-Harpia: La paraula harpia s’utilitza per qualificar a una dona dolenta, despietada. En la mitologia, les harpies eren monstres molt cruels amb mig cos de dona i mig cos d’ocell.-Quimera: Una quimera és un desig. La llegenda explica que les quimeres eren monstres, barreja de lleó, cabra i serp que escopien foc.-Pànic: El pànic es relaciona amb Pan, un sàtir part home molt pelut amb potes de cabra. Tothom li tenia molta por.- Morfina: Morfeu era el déu de la son. La morfina és un sedant.-Eco: Eco era una nimfa que només podia parlar quan li dirigien la paraula, i només repetia les últimes síl·labes que havia dit l’altre.- Museu: Les Muses eren deesses de l’Olimp que delectaven als déus amb els seus cants. Ara es pot referir al lloc on es guarden les manifestacions artístiques de les Muses.-Mercuri: És un element químic, també anomenat metall líquid, a causa del seu moviment constant. Li van posar aquest nom pensant en el missatger dels déus.-Nimfeus: Són fonts monumentals. En l’antiguitat eren grutes d’ on brollava una font consagrada, considerada santuari de les nimfes.-Arc Iris: Iris era la missatgera dels déus; simbolitzava la unió entre els déus i els mortals.-Poma de la discòrdia: Es refereix a la poma que es van disputar Venus, Minerva i Juno per ser la més bella.-Taló d’Aquil·les: És el punt dèbil de cada persona. Aquil·les era invulnerable menys al taló, i va morir quan Paris li hi va clavar la fletxa.-Trobar-se entre Escil·la i Caribdis: Vol dir trobar-se en una situació compromesa. Escil·la i Caribdis eren dos monstres de mar que feien que els vaixells s’enfonsessin.-Cavall de Troia: En la guerra de Troia, els grecs van construir un enorme cavall de fusta que van enviar als Troians. Aquests, pensant-se que era un present, el van portar a dintre les muralles; quan el cavall va ser dins, en van sortir un munt de troians que van cremar la ciutat, i així van guanyar la guerra.-El mantell de Penèlope: Mentre Penèlope esperava que el seu marit, Ulisses, tornés a casa, va dir-li als seus pretendents que quan acabés de teixir el seu mantell es casaria amb un d’ells. Com que no es volia casar, pel dia cosia, i per la nit el desfeia.-Cant de sirenes: El cant de les sirenes feia que els vaixells naufraguessin, ja que distreia als mariners.-Llit de Procustes: Procustes era un bandit que feia jeure als seus hostes en un llit. Si eren més llargs que el llit, els tallava els peus; i si no hi cabien, els allargava.-Treball de Sísif: Sísif fou castigat pels déus: havia d’empènyer turó amunt una roca que sempre tornava a rodolar avall.
  10. 10. -Licor de Bacus: Bacus era el déu del vi.-Espasa de Dàmocles: Dàmocles seia al seu tro sota una espasa sostinguda amb un pèl de cavall.-Suplici de Tàntal: Tàntal fou condemnat pels déus a patir set i fam: cada cop que s’acostava a un arbre fruiter la fruita desapareixia, i cada cop que s’acostava a beure l’aigua del riu, aquesta s’esmunyia.-Fil d’Ariadna: Teseu havia de matar el Minotaure que estava tancat en un laberint. Ariadna li va donar un fil perquè li fos més fàcil trobar la sortida.13. El rapte de Ganimedes.Júpiter es va enamorar del jove Ganimedes. Peraconseguir-lo, es va transformar en àguila i se’lva emportar a l’Olimp. Júpiter el va presentarcom el nou coper, servidor de nèctar iambrosia, per amagar la seva relació de Juno.A partir de llavors fou l’amant de Júpiter. El rapte de Ganimedes, Rubens.14. El rapte de Persèfone.Persèfone, filla de Ceres i Júpiter, estavacollint nespres quan, de sobte, la terra es vaesquerdar i en va sortir Plutó, el déu delsinferns. Plutó la va raptar i se la va emportaral seu regne per casar-se amb ella.La seva mare la va buscar amb desesperaciónits i dies sense parar, però no va trobar cappista. El Sol li ho explicà, i ella, enfurismada,va tornar la terra estèril. Júpiter, tement unacatàstrofe, va enviar a Mercuri perquè parlésamb Plutó. Aquest, prevenint la visita delmissatger, va fer-li menjar a Persèfone unsgrans de magrana, que la retindrien a l’infernper sempre. Finalment Plutó i Júpiter vanacordar que Persèfone passaria mig any a laterra amb la seva mare i mig any a l’infernamb Plutó.Aquesta llegenda explica la raó de lesestacions de l’any. Quan Persèfone és a la El retorn de Persèfone, Frederic Leightonterra, la seva mare està contenta, i lesplantes floreixen i fa bon temps. En canvi,quan està a l’infern amb el seu marit, la sevamare està trista i fa fred i les plantes moren.Ceres: És la deessa de l’agricultura, la fecunditat i el cicle de la vida. És filla deCronos i Rea. En la mitologia romana és coneguda com Demèter.
  11. 11. 15. El rapte d’Europa.Aquesta vegada, Júpiter esva enamorar d’una princesaque es deia Europa. Peremportar-se-la amb ell es vatransformar en un brau alque ella va pujar sensedubtar. Llavors, Júpiter vadesaparèixer mar endins i lava dur a Creta. Tot el camíque van recórrer li van posarel nom de la princesa. Quanvan arribar a terra, el déu liva dir qui era i van tenir tresfills. El rapte d’Europa, Rubens.16. El rapte d’Amfitrita.Amfitrita era una nereida, filla de Nereu, l’anticdéu del mar. Quan Neptú va passar a regnar elmar, ja era molt vell però conservava el cos d’unjove. Sovint patia atacs de còlera que provocaventempestes al mar, mortals per a la majoria denavegants. Ell es va declarar a Amfitrita, però ellali tenia por i es va amagar a les profunditats delmar. Uns dofins la van raptar i la van portar aldéu del mar per fer-la esposa seva per la força.-Nereides: Eren les cinquanta filles de Nereu. Seles considerava nimfes del mar. Vivien al fons delmar, però en sortien per ajudar mariners ambproblemes.-Amfitrita: En la mitologia romana és conegudacom Salacia.-Nereu: Fill de Pontos i Gea, fóu un déu del mar ipare de les Nereides. Tenia el do de la profecia. Amfitrita, A. Coysevox-Neptú: Déu del mar. En la mitologia grega ésconegut com Poseidó.
  12. 12. 17. L’Hidra.L’hidra era un monstre que tenia cos de gos i nou caps de serp. Cada cop que n’hitallaven un, en sortien dos més; i només n’hi havia un que, al ser tallat, matava labèstia definitivament.Hèrcules va haver de matar l’hidra, i, amb l’ajuda del seu cosí Iolau, va podertallar el cap immortal que va portar la bèstia al seu fi. Hèrcules va mullar les sevesfletxes amb la sang del monstre i es van tornar verinoses.-Hèrcules: Fill de Zeus i Alcmena, és un dels més grans herois de la mitologia. A lamitologia grega és conegut com Heracles. Hèrcules i la Hidra, Antonio Pollaiuolo18. La QuimeraLa Quimera tenia el cos de lleó, la cua de serp, un cap de lleó i un cap de cabra; amés, treia foc la boca. Aquest monstre vivia a la regió de Lícia i terroritzava alsseus habitants. El rei de Lícia va demanar a Bel·lofrontes que matés la Quimera.Ell, amb l’ajuda de Pegàs, va llançar-li unes fletxes de plom que el monstre foniaamb el foc; d’aquesta manera labèstia va acabar calcinada.-Bel·lofrontes: És un dels herois dela mitologia, va viure gransaventures amb el seu cavall,Pegàs. La Quimera, Arezzo.
  13. 13. 19. Les Harpies.Les Harpies eren monstres amb cap de dona i cos d’ocell. Eren criatures moltmalvades, i se les identifica amb monstres que raptaven nens.Aquestes bèsties turmentaven a l’endeví cec, Fineu: li prenien el menjar ol’embrutaven amb excrements quan ell l’anava a menjar. Els Argonautes, durantl’estància a casa de Fineu, van fer fora les harpies a canvi de que Fineu els revelésel futur.-Fineu: Fou rei de Tràcia. Per haver condemnat els seus dos propis fills a mort, elsdéus el van castigar amb la presència de les harpies; i per abusar de laclarividència, el van fer tornar cec.-Argonautes: Eren cinquanta-cinc herois convocats per Jàson que, embarcats en lanau Argo, van anar a buscar el velló d’or.20.Les sirenes.Les sirenes eren unes altres bèsties, molt similars a les harpies: també tenien cosd’ocell i cap de dona. Aquestes, cantaven per atraure als mariners i fer-los embogirde desig, llavors es llançaven al mar i morien.Ulisses, de tornada a Ítaca, es va trobar amb les sirenes, i per superar aquestobstacle va ordenar a la tripulació del vaixell que el lliguessin al pal de laembarcació i que ells es posessin cera a les orelles. D’aquesta manera, no vansentir el cant de les sirenes i van poder continuar el seu camí.Ulisses: Fou un dels guerrers més importants a Troia. En el viatge de retorn a Ítaca(casa seva) va haver de superar molts obstacles, totes aquestes aventures esrecullen en l’Odissea. Ulisses i les sirenes, John William Waterhouse.21. Els centaures.Els centaures tenien el tors, els braços i el capd’home, i la resta del cos de cavall. Vivien a Tessàlia iportaven una vida primitiva i ruda.Un dels centaures que no encaixava amb la resta fouQuiró. Quiró era savi i amable, i va ser tutor demolts dels grans herois de la mitologia. Quiró ensenya a Aquiles a tocar un instrument, Famulus
  14. 14. 22. Els sàtirs.Eren criatures com els homes, però tenien potes i unglots de cavall, orellespunxegudes i unes petites banyes al cap. Les nimfes havien d’estar sempre alerta,perquè els sàtirs no les deixaven de perseguir per satisfer el seu apetit sexualinsaciable. Els sàtirs acompanyaven al déu Dionís, i participaven en totes les seves festes ballant i bevent. El sàtir Pan perseguia a la nimfa Sírix, però ella va arribar a un riu que no podia traspassar. Sírix va demanar a les nimfes que la convertissin en un canyissar per amagar-se del sàtir. Ell va agafar les canyes i les va convertir en una flauta que, des de llavors, feia servir per animar a les nimfes i els sàtirs. Dionís: Era el déu del vi i la festa, i patró de l’agricultura i el teatre. També és conegut amb el nom de Baco. Pan: Sàtir semidéu dels pastors i els ramats. En la mitologia romana és conegut com Fauno. Sàtir i una nimfa.23. El minotaure.El minotaure era una bèstia amb cos d’home i capde toro. El rei de Creta el va fer tancar en unLaberint perquè mai en pogués sortir. Cada any elpoble de Creta havia de sacrificar 7 joves i 7donzelles. Al cap d’un temps, el valent Teseu (filldel rei d’Atenes) va proclamar que mataria almonstre, si el deixaven entrar al laberint com auna de les víctimes.Quan Teseu arribà a Creta va enamorar a Ariadna,filla del rei. Quan va ser l’hora d’entrar al Laberintella li va subministrar un fil, i gràcies a això vaevitar perdre’s.Teseu va matar al Minotaure, i gràcies a ell, la pautornà a Creta. Teseu i el minotaure, Canova.
  15. 15. 24. L’esfinx.Era un monstre amb cos de lleó, ales d’àguila i cap de dona. Representava undimoni de destrucció i mala sort.En una muntanya propera a Tebes proposaven un enigma als viatgers per deixar-los seguir la seva ruta, i si no l’encertaven se’ls menjaven. Èdip va ser l’únic que varesoldre l’enigma, i l’Esfinx es va suïcidar. Esfinx25. El Gos Cèrber.Era el guardià del regne d’Hades, era un gos enorme amb tres caps d’on en sortienserps. No deixava entrar als vius i no en deixava sortir als morts. Malgrat el seuaspecte aterrador, nombrosos herois el van saber derrotar. Gos Cèrber, William Blake.
  16. 16. 26. Les Parques. Les Parques eren la personificació el destí, i se les representa com tres germanes: Cloto, que presideix els naixements; Làquesis, que controla la vida; i Àtropos, que és l’encarregada de la mort. Apareixen sempre filant, teixint i tallant el fil de la vida. A Golden Thread, John Melhuish. 27. La Fortuna. Era la divinitat femenina que guiava el rumb de la vida dels homes. Podia fer passar coses bones i coses dolentes. També era anomenada Tique. 28. Les Sibil·les. Tique agafant a Plutó de nen. Eren velles sacerdotesses que precedien el futur dels humans. Apol·lo se’n va enamorar d’una, i li va prometre concedir-li el desig que ella volgués. Cumes, perquè així es deia la noia, va agafar un grapat de sorra i va demanar viure tants anys com grans de sorra sostingués a la seva mà. Però no especificà que desitjava l’eterna joventut.Fragment de les pintures de la Capella Sixtina, Miguel Ange
  17. 17. 29. Cassandra.Apol·lo es va enamorar de la jove Cassandra, filla dels reis de Troya. Ella va dir-lique es casaria amb ell a canvi de la capacitat de preveure el futur. Quan Apol·lo liva atorgar el seu desig, ella es va negar a casar-se amb ell, i el déu, enfurismat, lava castigar a no ser escoltada ni creguda per ningú. Casandra es refugia amb Paladi.29.TirèsiesTirèsies va veure accidentalment ala deessa Atena nua, i ella el vacastigar amb la ceguera. La mare deTirèsies va implorar misericòrdia, iAtena li va concedir el do del’endevinació. Tirèsies i Ulisses, J.H. Füssli
  18. 18. 30. CarontPer arribar al món dels morts,s’entrava en una cova que ettransportava fins al trobament demolts rius que s’encreuaven; llavorscalia pagar una moneda a Caront, ipujar a la seva barcassa quetravessava la llacuna Estígia. L’altrabanda de la llacuna era el món delsmorts. Els que no havien estatenterrats i, per tant, no portavenmoneda, erraven cent anys per lesribes de la llacuna.Caront era descrit com un home moltvell, deixat, que vestia una túnicaesparracada i portava una barbablanca. Caronte en su barca, Gustavo Doré31. La llacuna EstígiaEls morts, quan arribaven a la porta dels inferns, s’havien d’enfrontar al GosCèrber, al qual li donaven un pastís amb somnífers per poder-lo evitar. Llavorshavien de ser jutjades pel tribunal que valorava el seu comportament durant laseva vida terrenal. Seguidament, eren enviats al Tàrtar o als Camps Elisis.El Tàrtar era un indret rodejat per un riu de foc governat per Radamant; és onanaven els malvats i on patien turments eternament.Els Camps Elisis era el lloc considerat com el paradís on hi havia el riu Leteu. Lesànimes bevien l’aigua del riu per oblidar la seva vida passada i reencarnar-se en unaltre cos. El pas de la llacuna Estígia, J. Patinir
  19. 19. 32. SísifSísif fou un dels habitants del Tàrtarque patí un dels càstigs més durs perhaver estat un dels humans més astuti sense escrúpols i que, a més, creàuna enemistat amb els déus. Haviad’empènyer una roca per un pendentfins arribar al cim, i quan ja era a dalt,tornava a baixar i havia de tornar acomençar. Sísif, Ticià33. IxíonÍxion fou castigat amb la bogeria per havermatat al seu sogre. Al cap d’un temps,però, Zeus se’n va apiadar i el va castigardel seu crim. Tot i això, Ixíon va intentarseduir a Juno, la dona de Zeus, i va sercastigat i lligat a una roda encesa quegirava sense parar. Ixíon, Cayley34. TiciTici, fill de Zeus, va intentar violar Latona, mare d’Apol·lo i Diana. Per impedir-li-ho,el van matar, i va ser condemnat a ser menjat eternament per les aus de rapinya;aquestes li menjaven el fetge, que es renovava contínuament.
  20. 20. 35. Orfeu i EurídiceOrfeu es va enamorar bojament d’Eurídice. Desgraciadament, ella va morir alrebre la picada mortal d’una serp, que la va enviar a l’infern.Orfeu baixà al món dels morts per recuperar a la seva estimada, i ho va aconseguirentendrint el cor dels personatges dels inferns amb la seva lira. Aquests el vanadvertir que, durant el trajecte de sortida al món dels vius, Orfeu no podia girar-seper mirar a Eurídice. Tot i l’advertència, Orfeu no ho va poder evitar i va mirar laseva esposa; aquest fet la va retornar al món dels morts.-Orfeu: Fill d’Apol·lo i Calíope, fou un virtuós de la música i la poesia.-Eurídice: Era una nimfa. Orfeu i Eurídice, Canova36. PrometeuPrometeu, cosí de Júpiter (per tant, una divinitatsecundària), va ser el creador dels primershumans. Els va modelar amb fang i els va ajudari protegir en tot moment. Zéus no estava d’acordamb l’actitud protectora de Prometeu, ni ambl’astúcia que demostraven els humans; per això,els va robar el foc. Prometeu, per ajudar-los, varobar unes espurnes de foc al Sol en favor delprogrés de la humanitat; desafiant, d’aquestamanera, als déus. Per aquest motiu, Zéus vaencadenar Prometeu a les muntanyes del Caucas,on una àguila li menjava el fetge diàriament, quees regenerava de nit. Zéus el va castigareternament; però, per sort, quan Hèrcules vapassar pel Caucas, va matar l’àguila i el valliberar. Prometeu, Gustave Moreau
  21. 21. 37. Pandora.Júpiter, després de castigar Prometeu, vacastigar també a la resta d’homes, i els envià laprimera dona: Pandora. Ella fou creada perVulcà, i totes les divinitats li atorgaren unaqualitat; a més, Júpiter li regalà una caixa, la qualno havia d’obrir mai.Pandora fou lliurada a Epimeteu, germà dePrometeu que, enlluernat per la bellesa de la dona,ignorà l’advertència del seu germà que li deia queno es fiés dels regals dels déus.Pandora no va poder resistir la curiositat i va obrirla caixa que li havien regalat els déus; d’allí en vansortir tots els béns i els mals que hi ha ara a laterra, però Pandora va poder tancar la caixa abansde que sortís l’Esperança. Pandora obrint la caixa, John William38. El Diluvi.Els homes que creà Prometeu van començar una degeneració progressiva: esconvertiren en persones malvades i salvatges, a causa de els mals que alliberàPandora.Júpiter va voler exterminar la humanitat, i ho va fer enviant a la terra un grandiluvi. Tot i això, Júpiter va salvar a Deucalió, fill de Prometeu, i a Pirra, fillad’Epimeteu i Pandora. Per sobreviure, els dos escollits van tancar-se en una arcaque surà en les aigües del diluvi, i al baixar se’ls va concedir un desig: tenircompanyia. Júpiter els va dir que agafessin pedres i les tiressin a la seva esquena;les pedres que tirava Deucalió es convertien en homes i les que tirava Pirra esconvertien en dones. Deucalió i Pirra, Andrea del Minga
  22. 22. 39. Dèdal i Ícar.Quan Teseu va matar el Minotaure que estava tancat al Laberint de Creta, el reiMinos en va culpar a l’arquitecte del laberint, Dèdal. Com a càstig, Dèdal va sertancat al laberint juntament amb el seu fill, Ícar.Per poder escapar, Dèdal va fabricar dos parells d’ales, i d’aquesta manera podersortir volant; ell va dir al seu fill que anés amb compte: que no volés ni massa aprop del Sol, ni massa a prop del mar. Ícar, sense fer cas de les advertències delseu pare, va volar massa alt i se li va fondre la cera de les ales; seguidament vacaure al mar que, des de llavors, s’anomena el mar d’Icària. La caiguda dÍcar, Jacob Peter Gowy40. Jacint.Jacint i el déu Apol·lo eren amicsíntims, i el déu intentava passarllargues estones amb el jove,ensenyant-li música i habilitatsamb l’arc. Un dia que Apol·loestava fent pràctiques dellançament de disc, va donar-li aJacint al cap, creant-li una feridamortal.Apol·lo va convertir el cos deJacint en una flor semblant al lliri,que porta el seu nom. Apol·lo i Jacint, Mercè Riba
  23. 23. 41. Cal·listoCal·listo era una de les joves nimfes que acompanyaven a Diana, la deessa de lacacera; com ella, havien de mantenir-se verges i allunyades dels homes.Un dia, Júpiter va veure a Cal·listo i, per aconseguir-la, va adoptar l’aparença deDiana. Calisto no pogué lliurar-se’n i va quedar embarassada.Durant un temps ella va intentar amagar el seu embaràs, però un dia les nimfesvan decidir banyar-se. Cal·listo no es va voler treure la roba i va ser descoberta;com a càstig, Diana li va prendre el fill i va convertir-la a ella en una óssa.Anys després, el fill va anar de cacera i va estar a punt de matar a la seva pròpiamare. Per evitar que això passés, Júpiter va enviar a Cal·listo al cel i la va convertiren l’Óssa Major, i al seu fill en l’Óssa menor. Calisto seduïda per Júpiter fent-se passar per Diana, Peter Paul Rubens42. Acteó.Un dia, quan Acteó va anar decacera amb els seus gossos,es va perdre i va veure aDiana i les seves nimfesbanyant-se nues en un saltd’aigua. La deessa es vaenfurismar ja que no voliatenir cap contacte amb elshomes i va convertir a Acteóen un cérvol. També va ferenrabiar als seus gossosperquè es mengessin al cérvolsense saber que era el seuamo. Diana i Acteó, Ticià
  24. 24. 43. Faetont.Quan Faetont va descobrir que el seu pare era el Sol, li va demanar una prova de laseva paternitat. El Sol li va concedir el desig de conduir el carro del Sol. El pare vaaconsellar al seu fill, ja que sabia que era un error deixar-li el carro. Faetont vacomençar seguint el camí marcat, però després va perdre el control dels cavalls.D’aquesta manera va baixar cap a la Terra on va incendiar-ne una part i tambépujà massa enlaire on en congelà una altra. Davant les queixes de la pròpia Terra,Júpiter va matar amb el seu llamp el pobre Faetont. La caiguda de Faetont, Peter Paul Rubens.

×