Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Teatre roma

230 views

Published on

El teatre llatí: comèdia i tragègia. Plaute , Terenci i Sèneca

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Teatre roma

  1. 1. EL TEATRE LLATÍ: La comèdia i la tragèdia Remei Baldó
  2. 2. INTRODUCCIÓ SOBRE EL TEATRE:  Gènere poètic Inicis populars: improvisació+ música+dansa Consolidació com a gènere culte:  Influència grega  s. III a. C. Livi Andrònic  Autors: Plaute i Terenci (comèdia)/ Sèneca (tragèdia) Decadència del teatre culte i continuació del teatre popular: atellana, pantomima i mim
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE D’INFLUÈNCIA GREGA:  No té caràcter religiós com el grec (especialment la tragèdia) Les representacions es feien en festivitats religioses, en commemoracions de triomfs militars, en funerals de personatges importants... Espectacle d’entreteniment, sufragat pels magistrats i organitzat per un edil que contractava una companyia o grex Popularitat de la comèdia més que de la tragèdia Complement d’altres espectacles: circ, amfiteatre,...que li feien la competència
  4. 4. LES COMPANYIES TEATRALS O GREX: Dominus: director i productor alhora El dominus compra l’obra a l’autor Actors homes, fins i tot en els papers femenins, excepte en el mim Actors amb poca consideració social, lliberts o esclaus (/Neró) Cada actor podia fer més d’un paper Importància de la indumentària, perruques i màscares Músics i cantants: parts cantades (cantica) amb acompanyament musical (els actors feien els gestos en silenci mentre els cantants cantaven el text)/parts recitades amb acompanyament (diverbia) La música de l'obra l'escrivia un músic, no l'autor del text
  5. 5. EDIFICIS: Primer edificis de fusta desmuntables Després edificis de pedra (s. I aC) Model grec: cavea, orchestra, scaena Diferències respecte del model grec:  Vessant de la muntanya ?  Sistema d’arcs i galeries  Cavea dividida en tres sectors  Orchestra semicircular ( no hi ha cor)  La plataforma de l’escena és més gran  Frons scenae ( edifici quasi tancat) A l’aire lliure. Velarium Representacions amb públic molt bulliciós
  6. 6. SUBGÈNERES DEL TEATRE LLATÍ: Comèdia de personatges i ambientació grecs (fabula palliata) Comèdia de personatges i ambientació romans (fabula togata) Tragèdia de personatges i ambientació grecs (fabula cothurnata) Tragèdia de personatges i ambientació romans (fabula praetexta) Major èxit de la comèdia i de la tragèdia de personatges i ambientació grecs Per què?
  7. 7. LA COMÈDIA LLATINA:CARACTERÍSTIQUES GENERALS  La majoria de les obres conservades són de f. palliata (noms grecs dels personatges i ambientació en una ciutat grega)  Imitació de les obres de la Comèdia Nova grega (Menandre), però amb música, cant i mímica (Plaute)  Contaminatio: tractament lliure dels originals grecs, acurtant o allargant els diàlegs o els monòlegs, afegint personatges d'una altra obra...  Pròleg que actua com a resum de l’argument i demana l’atenció del públic  Comèdia d’embolics i confusions amb final feliç  Temes recurrents: conflicte amorós, retrobament de pares amb fills perduts, el tema del doble...  Personatges arquetípics: el vell, el militar, els joves enamorats, l’esclau astut, la prostituta...
  8. 8. LA COMÈDIA LLATINA: PLAUTE  Viu entre el s. III i el s. II a.C  Era un home del poble. Va tindre molt d’èxit.  Llenguatge col·loquial i molt ric ( jocs de paraules, acudits, paraules inventades..). Passa de l’insult i la grolleria al to més líric (parts cantades)  Intenció: entreteniment sense reflexions morals/ FER RIURE  Personatges plans i caricaturescos (exagera les característiques per fer riure: voracitat del paràsit, arrogància del militar, embadaliment de l'enamorat...)  Argument molt mogut  Protagonisme d’esclaus i paràsits Va escriure més de cent comèdies. En conservem 21: Mostelaria (La comèdia del fantasma) , Aulularia (La comèdia de l'olla), Amphitruo ( Amfitrió, l’única amb argument mitològic), Miles gloriosus (El soldat fanfarró) , Captivi (Els captius), Curculius, Pseudolus
  9. 9. LA COMÈDIA LLATINA: TERENCI  Origen nordafricà. Viu en el s. II a.C  Cercle dels Escipions: més influència grega  Autor més proper a la noblesa. Menys èxit  Algunes obres no es representaren: lectures en cercles literaris  Llenguatge més culte  Personatges amb més profunditat psicològica  Intenció: fer somriure  Preocupació moral: humanisme  Molt admirat en l'Edat Mitjana i el Renaixement  Les seues comèdies no són tan mogudes  Conservem 6 comèdies:  Adelphoi (Els germans)  Hecyra (La sogra)  Eunuchus (Eunuc)  Andria (La jove d'Andros)  Heautontimorumenos (El que s'autoflagel·la)  Phormio (Formió)
  10. 10. LA TRAGÈDIA LLATINA  Menys èxit que la comèdia  Moment d’esplendor en l’ època republicana: Livi Andrònic, Nevi, Enni, Pacuvi i Acci. Fragments SÈNECA (s. I)  Vida  El teatre de Sèneca és d’època imperial i destinat a la lectura  Model: Eurípides /Fabula cothurnata  Idees filosòfiques (estoïcisme). Alt contingut moral  Conservem nou tragèdies: Medea, Fedra, Èdip, Agamemnó...

×