2. Justificació
Punt de partida
Fonamentació teòrica
Objectius generals
Creences de les mestres
Participació de les famílies i altres
Diferenciació dels espais i desenvolupament
Avaluació del projecte
Propostes de millora
3. L'escoleta de Sencelles
Espais interiors ben estructurats i organitzats
envers dels espais exteriors
Principal objectiu: oferir un espai de
continuïtat amb l’espai interior de l’escoleta
4. Reorganitzar el pati de l'entrada i el pati central
de l’escoleta
Reunió de claustre (2a. Setmana):
possibilitats, mancances i propostes
Recerca bibliogràfica, consulta de blogs i/o webs
Dossier i enquesta pares
Pluja d’idees
5. Freire, H. (2011). Educar en verd. Idees per apropar
els nens i les nenes a la natura. Barcelona: Graó.
Ritscher, P. (2010). El jardí dels secrets: organitzar i
viure els espais exteriors a les escoles. Barcelona:
Rosa Sensat.
Ruiz de Velasco, A., Abad, J. ( 2011). El juego
simbólico. Barcelona: Graó.
Martínez, M. (Març/Abril 2013). Article “ Relacionar-
se amb l’espai exterior, un dret de l’infant” de revista
Infància, 191. pàg. 14 a 23.
Visitant webs relacionades en millorar espais
exteriors com: "reciclagem jardinagem e decoração"
i altres
6. Fomentar el seu desenvolupament de les intel·ligències:
perceptiva, intuïtiva, emotiva, social, estètica, cognitiva, creati
va, pràctica, corporal, motriu, etc.
Oferir propostes per observar i explorar les propietats
sensorials, els canvis i les transformacions d'objectes i
materials a través de l'experimentació i la
manipulació, anticipant i comprovant els resultats de les
accions realitzades.
Fomentar les interaccions entre els infants i l'adult.
Potenciar l'interès pel coneixement i cura dels éssers vius
com les plantes i els animalons que es puguin trobar al pati.
Oferir material adequat per fomentar la seva curiositat i
interès a partir de l'experimentació i manipulació lliure de
l'infant.
Provocar la participació activa dels infants i siguin els
protagonista en el seu propi procés d'aprenentatge.
7. Adequar els espais exteriors ja que passen molt
de temps en espais tancats
Volen oferir un espai amb propostes lliures i
obertes.
No oferir l'espai exterior com un lloc d'esbarjo,
sinó com un lloc afavoridor del seu aprenentatge
a partir de la seva pròpia acció.
Mitjançant l'acció i el joc de l'infant, entenen que
és un lloc que afavoreix l'activació dels
pensaments, afectes, accions, hipòtesis,
aventures, incerteses, afinitats, interessos, pressa
de decisions, etc.
8. Enquesta pels pares: dossier informatiu i
qüestionari.
Alguns dels seus suggeriments van ser els
següents: fer un hort perquè els infants el
poguessin cuidar, una caseta en un arbre,
una font, més arbres...
Aportació de material: teles, calces,
camisetes…
Aportacions veïns: barca, caixes,
malles de ferro...
9. ◦ ZONES DE NATURA i HORT
◦ ZONA DE JOC SENSORIOMOTOR
◦ ZONA DE JOC SIMBÒLIC
◦ ZONA DE LLUMS I OMBRES
◦ ZONA D’AMAGATALLS
◦ ZONA MAGATZEM
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21. Inicial: demanant als infants, a les mestres i a
les famílies
Durant el procés: mitjançant l’observació i
fotografies
Final: graella, vídeo
i fotografies
23. Suprimir el material comercial com: cotxes i
motos
24. Organitzar un espai de descans amb
coixins, matalassos... zona de recolliment.
Organitzar una zona que convidi a la
socialització, a partir de taules fixes i zones
per seure, per fer activitats al exterior.
Crear una zona d’instruments
musicals, perquè els infants manipulin a
partir de la seva proposta.
25. A partir de la propostes dels ambients com a
metodologia educativa, organitzar diferents
espais que convidin a participar d’aquests
espais exteriors: dia de la sembra a l’hort,
festa del fang, de l’aigua, dia de la recollida i
fer un taller de cuina, etc. En aquestes
activitats la mestra actuarà com a mediadora
i afavorir la participació dels infants.
