Síntesi de Programació de Llengua Catalana i Literatura de 2n BATX. Curs 2019_2020. INS SERÒS

1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS Seròs
SÍNTESI DE
PROGRAMACIÓ
CURS
19-20
LLENGUA CATALANA I
LITERATURA
2n
BATXILLERAT
1
1. INTRODUCCIÓ
Durant aquest darrer curs de Batxillerat treballarem fonamentalment aspectes relacionats amb la llengua, tot i
que també incidirem en l’aprofundiment de les lectures prescriptives de cada trimestre. És un curs orientat a la
superació de les PAU, per això tant les proves com el desenvolupament de la matèria seguiran aquest model.
2. LLIBRES DE TEXT
GUILUZ, Teresa; JUANMARTÍ, Eduard, Llengua catalana i literatura 1r Bat. Ed. Text-La Galera,
Barcelona, 2016
GUILUZ, Teresa; JUANMARTÍ, Eduard, Llengua catalana i literatura 2n Bat. Ed. Text-La Galera,
Barcelona, 2016
3. PROFESSORA
Elisabet Freixenet i Esteve elisabet.catala@gmail.com
4. LLIBRES DE LECTURA
2.1-Lectures obligatòries:
Durant el curs escolar s'hauran de llegir els llibres següents:
1r i 2n trimestres: RODOREDA, Mercè, Mirall trencat.
3r trimestre: GUIMERÀ, Àngel, Terra baixa.
La lectura d'aquests llibres serà obligatòria i indispensable per a superar cada trimestre. El control de les lectures es farà
mitjançant unes proves de comprensió en les avaluacions corresponents.
2.2-Lectures voluntàries:
Es podran fer lectures voluntàries a partir de llibres pactats amb la professora.
5. CONTINGUTS
CONTINGUTS DEL LLIBRE DE 1r BAT
unitat 1
ESTUDI DE LA LLENGUA
• La comunicació, el llenguatge i el text
El llenguatge, un sistema de comunicació • Les
funcions del llenguatge • El text i les seves pro-
pietats • Els tipus de text
• Normes d’ús: L’accent en les formes verbals •
Accentuació de la e i la o en els verbs
COMUNICACIÓ
• La participació telefònica a la ràdio
El text conversacional • Característiques textuals
· Característiques gramaticals · Exemples de
textos conversacionals
• Tècniques d’anàlisi i expressió: Enunciat i res-
posta • Estructurar i redactar una resposta
POSA’T A PROVA
unitat 2
ESTUDI DE LA LLENGUA
• L’oració I: definició i classes
Els enunciats • Les oracions: definició i caracte-
rístiques • Classes d’oracions
• Normes d’ús: Accentuació de la e i la o en les
paraules que no són verbs • Particularitats en l’ús de
l’apòstrof
COMUNICACIÓ
• La notícia
El text narratiu • Característiques textuals • Carac-
terístiques gramaticals • Exemples de textos nar-
ratius
• Tècniques d’anàlisi i expressió: Les preguntes de
cert o fals • Les preguntes de resposta múltiple
POSA’T A PROVA
unitat 3
ESTUDI DE LA LLENGUA
• L’oració II: l’estructura interna
L’estructura interna de l’oració • Les paraules · Els
sintagmes · Les funcions sintàctiques · L’anàlisi
gramatical de l’oració
• Normes d’ús: Els pronoms febles
COMUNICACIÓ
• La guia de viatges
El text descriptiu • Característiques textuals • Carac-
terístiques gramaticals • Exemples de textos des-
criptius
• Tècniques d’anàlisi i expressió: Contestar una
pregunta d’opinió · Contestar una pregunta d’ar-
gumentació
POSA’T A PROVA

2. 2
unitat 4
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Les classes de mots I
Els noms i els adjectius · El gènere en els noms
· El nombre en els noms · El gènere en els ad-
jectius · El nombre en els adjectius · El significat
dels adjectius
• Normes d’ús: Distinció ortogràfica d’expressions
homòfones
COMUNICACIÓ
• El reportatge
El text expositiu I · Característiques textuals ·
Característiques gramaticals
• Tècniques d’anàlisi i expressió: Contestar una
pregunta de tema
POSA’T A PROVA
unitat 5
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Les classes de mots II
Els determinants i els pronoms · Classes de
determinants · Classes de pronoms
• Normes d’ús: El/al, els/als · Pel/per al, pels/per als
· Alternatives a lo
COMUNICACIÓ
• L’article de divulgació
El text expositiu II · Classificació segons l’àmbit
comunicatiu · Classificació segons el destinatari i la
intenció
• Tècniques d’anàlisi i expressió: Resumir i titular un
text
POSA’T A PROVA
unitat 6
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Les classes de mots III
Caracterització gramatical dels verbs · La perso-
na i el nombre · Els temps verbals · La conjuga-
ció verbal · La veu activa i la veu passiva · Les
perífrasis verbals
• Normes d’ús: Des de, fins/fins a, com/com a ·
Tan/tant, quan/quant
COMUNICACIÓ
• La columna periodística
El text argumentatiu I · Característiques textuals
· Característiques gramaticals
• Tècniques d’anàlisi i expressió: L’ús de diferents
persones gramaticals i d’oracions interrogatives en
els textos argumentatius
POSA’T A PROVA
unitat 7
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Les classes de mots IV
Caracterització gramatical dels adverbis, les prepo-
sicions, les conjuncions i les interjeccions · Les locu-
cions adverbials, prepositives i conjuntives · Classes
d’adverbis, de locucions adverbials, de preposicions, de
conjuncions i de locucions conjuntives
• Normes d’ús: Les combinacions de pronoms
febles I
COMUNICACIÓ
• El debat radiofònic
El text argumentatiu II · Classificació segons l’àm- bit
comunicatiu i segons la manera de convèncer
• Tècniques d’anàlisi i expressió: L’enquesta I.
Elaboració del qüestionari i selecció de la mostra
POSA’T A PROVA
unitat 8
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Estructura i formació dels mots
L’estructura lèxica del mot · La formació de mots
• Normes d’ús: Les combinacions de pronoms
febles II
COMUNICACIÓ
• Les bases d’un premi literari
El text instructiu · Característiques textuals ·
Característiques gramaticals · Exemples de tex-
tos instructius
• Tècniques d’anàlisi i expressió: L’enquesta II.
Recollida de les respostes i presentació dels
resultats
POSA’T A PROVA
unitat 9
ESTUDI DE LA LLENGUA
• La variació lingüística
Llengua i variació · Les varietats geogràfiques ·
Les varietats socials · Les varietats funcionals
• Normes d’ús: El guionet i l’apòstrof en les com-
binacions de verbs i pronoms febles
COMUNICACIÓ
• L’estudi de prospectiva
El text predictiu · Característiques textuals ·
Característiques gramaticals · Exemples de tex- tos
predictius
• Tècniques d’anàlisi i expressió: L’enquesta III.
Comprensió, interpretació i comentari dels re-
sultats
POSA’T A PROVA
CONTINGUTS DEL LLIBRE DE 2n BAT
unitat 1
ESTUDI DE LA LLENGUA
• El text
El text: propietats i estructura · La dixi · La refe-
rència · El paràgraf · Els connectors · La puntuació
• Normes d’ús: Perquè/per què • Sinó/si no
COMUNICACIÓ
• Els textos científics i tècnics
Els textos específics · Els textos científics i tècnics
POSA’T A PROVA
unitat 2
ESTUDI DE LA LLENGUA
• L’oració composta
L’oració composta · Juxtaposició de proposicions
· Coordinació de proposicions · Subordinació de
proposicions
• Normes d’ús: El canvi de preposició davant
d’infinitiu · Caiguda de preposició davant la
conjunció que · Els pronoms relatius
COMUNICACIÓ
• Els textos humanístics
POSA’T A PROVA
unitat 3
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Relacions de significat entre mots
La semàntica · La sinonímia · L’antonímia · La
hiponímia, la hiperonímia i la cohiponímia · La
polisèmia · L’homonímia
• Normes d’ús: Usos incorrectes de l’infinitiu i el
gerundi · El participi del verb deure
COMUNICACIÓ
• Els textos jurídics
POSA’T A PROVA
unitat 4
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Història i actualitat del lèxic català
La formació històrica del lèxic català · La forma- ció
de mots i la lexicalització · Els neologismes
• Normes d’ús: Que/Què · Els verbs pronominals
COMUNICACIÓ
• Els textos administratius i comercials
POSA’T A PROVA
unitat 5
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Els sons vocàlics
L’estudi dels sons de la llengua · La producció
dels sons del llenguatge · Les vocals · El sistema
vocàlic · Fenòmens de contacte vocàlic · El hiat
• Normes d’ús: Alternances vocàliques en l’arrel de
certs verbs
COMUNICACIÓ
• Els textos periodístics I
Els textos periodístics · Els gèneres periodístics
· L’entrevista
POSA’T A PROVA
unitat 6
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Els sons consonàntics
Les consonants · El sistema consonàntic · Inven- tari
dels sons consonàntics · Fenòmens de con- tacte
consonàntic
• Normes d’ús: La dièresi en les formes verbals
COMUNICACIÓ
• Els textos periodístics II
Els gèneres periodístics informatius · La notícia · La
crònica · El reportatge · L’enquesta
POSA’T A PROVA

3. 3
unitat 7
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Història de la llengua catalana
Els orígens de la llengua catalana · L’expansió
territorial · La consolidació idiomàtica · El segle xv:
plenitud i factors de crisi · La llengua catalana durant
els regnats dels Àustria · La llengua cata- lana
durant els regnats dels Borbó · La llengua catalana
al segle xix · La llengua catalana entre
1890 i 1939 · El franquisme i la seva superació
• Normes d’ús: Arrels verbals amb una consonant
velar
COMUNICACIÓ
• Els textos periodístics III
Els gèneres periodístics d’opinió I · L’article
d’opinió
POSA’T A PROVA
unitat 8
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Llengua i societat: contacte de llengües
La diversitat lingüística a Catalunya · Els fenò-
mens de contacte entre llengües
• Normes d’ús: Errors en la tria de conjugació
COMUNICACIÓ
• Els textos periodístics IV
Els gèneres periodístics d’opinió II · La crítica
· La carta al director · Els gèneres gràfics · La
tertúlia radiofònica o televisiva · El debat · La
revista de premsa
POSA’T A PROVA
unitat 9
ESTUDI DE LA LLENGUA
• Àmbits d’ús de la llengua catalana
Coneixement i ús de la llengua catalana · L’ús en
l’àmbit privat · L’ús en l’àmbit públic oficial
· L’ús en l’àmbit públic no oficial · Les noves
tecnologies
• Normes d’ús: Altres dificultats en les formes
verbals
COMUNICACIÓ
• Els textos publicitaris i propagandístics
POSA’T A PROVA
6. SISTEMA DE TREBALL
L’explicació de la matèria es farà a partir del llibre. També hi haurà una carpeta compartida amb exercicis, apunts, dossiers... que
caldrà anar seguint. Normalment, hi haurà deures (lectura de textos seleccionats, comentaris de textos i exercicis diversos a
propòsit de cada tema...) per fer obligatòriament per repassar o ampliar l’explicació feta a classe.
Cada 15 dies aprox. caldrà lliurar a la professora un exercici d’expressió escrita escrit a mà i revisat ortogràficament.
Les activitats d’expressió escrita (redaccions i comentaris) es valoraran seguint els criteris de les PAU atenent a la coherència i
adequació de l’escrit i a la riquesa i maduresa de l’estil emprat. I es puntuaran d’acord amb els següents criteris de correcció:
7. AVALUACIÓ
El curs consta tres avaluacions. L’avaluació serà contínua.
Seguint els criteris comuns de l'Àrea de llengua de l'Institut, cada trimestre consta de dues proves de matèria més la prova de
lectura així com també de les petites proves que es puguin fer d’aspectes puntuals del temari. Cada prova de matèria seguirà,
com hem dit anteriorment, el model de les proves de les PAU.
A l’hora d’establir el descompte per faltes, se seguirà el següent criteri tant als controls com a les proves de lectura: es
descomptaran 0’1 punts per cada falta fins a un màxim de –2 punts tant si es tracta d’errors gramaticals, lèxics o ortogràfics.
S’avaluaran les competències1
mitjançant els següents instruments d’avaluació calculant la nota final com a resultat de la
mitjana ponderada tenint en compte els següents ítems:
APARTAT A –Coneixement de la llengua VALORACIÓ: 60%
-Les dues PROVES per trimestre de la matèria. 60%
APARTAT B –Activitats de desenvolupament VALORACIÓ: 35%
-Prova de lectura. Caldrà obtenir un mínim de 4 per poder
aprovar el trimestre.
20%
-Els exercicis d’expressió escrita (redaccions, comentaris,
resums, dictats...) i controls diversos.
15%
-Activitats sobre lectures voluntàries
Aplicarem un màxim de 0’5 punts a la nota final de
trimestre.
1
Les competències generals i específiques de la matèria de Llengua catalana treballades a Batxillerat es poden consultar al
document Currículum Batxillerat 2008.
Barem Expressions Escrites
 Adequació (A)
 Coherència (R)
 Cohesió: (S)
 Correcció (C)
 Presentació (P)
 1 punt
 2 punts
 2 punts
 4 punts (- 0’5 per falta)
 1 punt

4. 4
APARTAT C -Actitud VALORACIÓ: 5%
-Assistència a classe
-Puntualitat, interès i participació.
-Respecte i ordre en les intervencions.
-Exercicis de classe.
-Deures: regularitat
5%
L’alumne/a que no lliuri els exercicis d’expressió i treballs encomanats o que no demostri un coneixement mínim del llibre de
lectura quedarà automàticament suspès/a, i, per tant, no es calcularan les mitjanes ni els percentatges indicats més amunt.
Els arrodoniments no són automàtics. La professora es reserva la decisió d’arrodonir a l’alta o a la baixa en funció de l’actitud i
de la progressió de l’alumne/a.
LA NOTA FINAL DE MATÈRIA és el resultat d’aplicar a la nota de cada trimestre els següents percentatges:
1r trimestre: 30% ; 2n trimestre: 30% i 3r trimestre: 40%.
En cas que la nota final de matèria sigui inferior a 5, caldrà anar a la PROVA EXTRAORDINÀRIA de juny.
8. CRITERIS DE SUPERACIÓ DE LA MATÈRIA DEL CURS ANTERIOR
L’alumnat superarà la matèria del curs anterior fent una prova o un treball de la literatura explicada al llarg de 1r de Batxillerat.
9. CALENDARI DE LES PROVES I PRESENTACIÓ DE LES TASQUES
PRIMER TRIMESTRE
PROVES de MATÈRIA PROVA de LECTURA FITXES de LECTURES VOLUNTÀRIES
1a prova: 22 d’octubre de 2019
2a prova: Del 25 al 29 novembre
de 2019
RODOREDA, Mercè, Mirall trencat,
1 de febrer de 2019 (primera part)
Fins al 29 de novembre de 2019
SEGON TRIMESTRE
PROVES de MATÈRIA PROVA de LECTURA FITXES de LECTURES VOLUNTÀRIES
1a prova: 14 de gener de 2020
2a prova: Del 24 al 28 de febrer
de 2019
RODOREDA, Mercè, Mirall trencat,
22 de març de 2020 (segona part)
Fins al 28 de febrer de 2019
TERCER TRIMESTRE
PROVES de MATÈRIA PROVA de LECTURA FITXES de LECTURES VOLUNTÀRIES
1a prova: 15 d’abril de 2020
2a prova: Del 11 al 15 de maig de
2020
GUIMERÀ, Àngel, Terra baixa
13 de maig de 2020
Fins al 15 de maig de 2019
10.TEMPORITZACIÓ
1r TRIMESTRE: Tria dels aspectes més importants de la part de Llengua del llibre de 1r Batxillerat.
2n TRIMESTRE: Tema 5, 6, 1, 3
3r TRIMESTRE: Tema 2, 8 i 9
11.Informació sobre l’examen de Llengua catalana de les PAU
Estructura de l'examen
La prova dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la primera s'avalua la comprensió de textos, en la segona es treballa
l'expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques.
La prova presenta dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un text al qual fan referència algunes preguntes de
la primera i la segona part. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: el primer text és literari i el segon d'un

5. 5
altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.). L'estudiant ha d'escollir una sola
opció. El text literari podrà ser extret d'alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament d'Ensenyament.
En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d'anàlisi i de síntesi de l'alumne, i també
comprovar l'assoliment de les lectures literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de
les qüestions següents:
• Preguntes de lectura crítica.
• Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
• Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l'elaboració
d'una síntesi breu o un esquema, d'una proposta de títol, etc.
• Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions,
a seguir la lògica d'un argument i a sospesar la coherència o incoherència d'un raonament.
• Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant identifica el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l'autor.
• Preguntes adreçades a avaluar l'habilitat d'analitzar idees, opinions i arguments.
•Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l'ús dels connectors discursius, que permeten
de valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
• Preguntes sobre els recursos expressius del text.
Les preguntes d'aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb resposta a triar, vertader o fals, resposta curta,
etc.), i sempre s'inclourà en totes les opcions i models d'examen, amb independència de quina sigui la tipologia del text, una
pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al segon curs de batxillerat. Lectures prescriptives per al curs
2018-2019:
• Àngel Guimerà Terra baixa
• Mercè Rodoreda Mirall trencat
En la segona part, dedicada a l'expressió escrita, l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat d'elaborar i manipular textos: d'una
banda, ha de saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d'algun dels temes o motius que es proposen (sempre
relacionats amb el text de l'opció triada o amb els continguts i competències específiques del currículum de segon de batxillerat
de la matèria); d'altra banda, ha de dominar les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per a comprimir o ampliar textos,
canviar la intenció de l'autor, reformular un model textual en diferents registres, entre d'altres.
Aquesta part s'estructurarà en dos o tres exercicis breus de redacció, de caràcter divers, que podran incloure des de sintetitzar o
parafrasejar algun fragment del text inicial, fins a descriure algun objecte, posar text a unes imatges, elaborar un escrit publicitari
o confegir un comentari personal a propòsit d'algun dels temes abordats durant el curs en la matèria de Llengua catalana i
literatura.
La tercera part, comuna a les dues opcions de l'examen, avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les
estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma, amb preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics,
semàntics, fonètics o ortogràfics. En aquesta tercera part, es poden plantejar preguntes sobre:
• L'estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• La flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels pronoms.
• Funcions sintàctiques i sobre l'oració composta.
• Lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
• Procediments de creació de neologismes, i locucions i frases fetes.
• La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.
Les preguntes d'aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera part.
Criteris generals d'avaluació
El valor de la primera part, de comprensió de textos, és de quatre punts; el de la segona, d'expressió escrita, de tres punts i el
de la tercera, de reflexió lingüística, de tres. La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics,
ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes
s'aplicarà a l'examen en conjunt, un cop sumada la puntuació de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna
de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.
Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el valor de cadascuna d'elles
serà de 0'5 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne tria la
resposta correcta tindrà una puntuació de 0'5 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia
tindrà un descompte, que pot oscil•lar entre 0'1 punts i 0'15 punts, segons el tipus d'exercici.
Els criteris d'avaluació de la segona part (expressió escrita) es fonamentaran en la coherència i adequació de l'escrit, la riquesa i
precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general.
(Per consultar el text complet:
http://universitats.gencat.cat/ca/pau/que_heu_saber/materies_estruc/llengua_catalana
I per a més informació consulteu el pdf del final d’aquesta pàgina titulat: Orientacions sobre les proves de Llengua
catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2018)