Programa 20102011

INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA

MJ VERCHER

2010 2011
2

1

ÍNDEX

1. Programació Llengua Catalana 1r i 2n ESO

1.1 Llibres de text i lectures per al curs

1.2 Activitats del Departament de Llengua i literatura catalana

1.3 Criteris d’avaluació i recuperació del departament de llengua

catalana

1.4 Programació Temporalització de les unitats didàctiques 1r

1.5 Programació Temporalització de les unitats didàctiques 2n

1.6 Instruccions

2. Programació optativa 2n ESO: Vols llegir una estona?

2

1. Programació Llengua Catalana 1r i 2n ESO

1.1 Llibres de text i lectures

1r ESO

• DDAA, Llengua catalana i literatura 1 ESO
Grup Promotor Santillana

ISBN-13:978-84-7918-106-2

Lectures

• Els viatges de Gulliver Jonathan Swift Ed. Vicens Vives 978-
84-316-8147-0
• Frena, Càndida, frena! Maite Carranza Cruïlla
978-84-76297131
• Bestiari Josep Carner Barcanova
978-84-76297131
• Taller de Fantasia. Supertot Josep Maria Benet i Jornet Edicions 62
9-788492-672523

2n ESO

• DDAA, Llengua catalana i literatura 2n d’ESO
Grup Promotor Santillana

ISBN 13:978-84-7918-117-8

Lectures

• Care Santos, Demana’m la lluna
EDEBÉ. ISBN: 978-84-236-8352-9

• Jaume Fuster, Les cartes d’ Hèrcules Poirot

Ed. 62 978- 84-236-8352-9

1.2 Activitats del Departament de Llengua i literatura catalana

Primer trimestre

3

Activitat Responsable/s Lloc Dia i hora

Teatre Debat

Primer Professorat de Caixa Fòrum 8 de Novembre
1r ESO:
d’ESO 2010
Joan , MJ,
Teresa

Segon Animació Professorat de A les aules Per determinar
d’ESO lectora de 2n d’ESO:
Demana’m la
lluna Elisenda i
M.Josep

1.3 Criteris d’avaluació i recuperació del departament de llengua
catalana

Primer i Segon d’ESO (grups heterogenis i d’ampliació : A i Q)

La nota de cada crèdit s’obtindrà a partir de la següent ponderació:

1. Coneixements: 40%
2. Habilitats: 40%
3. Actitud: 20%

Primer i Segon d’ESO (grups heterogenis i d’adaptació curricular :B i C )

1. Coneixements: 30%
2. Habilitats: 50%
3. Actitud: 20%

Avaluació de la correcció lingüística en les redaccions, exàmens o treballs:

Es descomptarà 0.10 per cada errada no repetida fins a un màxim d’1 punt

Avaluació de la competència comunicativa oral

4

A tots els cursos de l’ESO s’avaluarà la competència oral amb periodicitat. Hi haurà
una nota trimestral que reflectirà l’evolució de l’alumne/a i que formarà part de la nota
d’habilitats.

Reforç i recuperacions al llarg dels cursos de l’ESO

L’alumnat que no progressi adequadament haurà de realitzar activitats i controls de
recuperació. El professorat lliurarà un material de reforç de les unitats corresponents a
cada crèdit treballades durant el trimestre i l’alumnat haurà de presentar-lo el dia de
la prova , la qual inclourà alguna pregunta de la lectura trimestral ( a inici de
trimestre, segons calendari acordat de Direcció ) juntament amb el dossier dels temes
que no hagi presentat durant l’avaluació pertinent. La ponderació d’aquesta
recuperació serà la següent:

Prova: 60% de la nota;

Dossier dels temes treballats durant el trimestre : 20%;

Material de reforç: 20%

Si l’alumnat no es presenta el dia de la prova sense causa justificada l’avaluació
quedarà suspesa i haurà de presentar-se a les proves extraordinàries de juny.

Mesures de suport i reforç en el pas de curs (ESO)

L’alumnat que ha passat de curs sense haver superat la matèria de llengua catalana
haurà de realitzar activitats de suport i reforç que li lliurarà el professorat al llarg del
curs. Es considerarà que té el curs aprovat si realitza les activitats puntualment i
correcta i, a més, supera amb un cinc com a mínim, les activitats, treballs i controls
del curs vigent.

Proves extraordinàries a l’ESO

Seran proves preparades conjuntament pel professorat que imparteix un mateix nivell
i que avaluaran els objectius terminals de cada curs.

5

1.4- Programació Temporalització de les unitats didàctiques 1r
ESO

Comptem amb dos grups bàsics A, B però en les matèries instrumentals i també en
anglès i ciències socials, se’n fan tres, i aquest últim s’anomena grup Q. El grup A o
grup acollidor i el grup Q són alumnes d’ampliació , i el grup B són grups
d’adaptació curricular . El llibre de text, però, és el mateix per a les dues classes de
grups heterogenis, tant a primer curs com a segon. Són llibres adaptats al tractament
de la diversitat i compten amb suficients exercicis de repàs, reforç i ampliació per a
ser vàlids per a tot tipus d’alumnat, és a dir que l’alumnat del grup d’adaptació
realitzarà les fitxes de repàs i de reforç de manera especial i l’avaluació serà adaptada
a les seves capacitats.

Primer crèdit

Unitat introductòria o Unitat zero

L’objectiu d’aquesta primera unitat introductòria del primer curs d’Educació
Secundària Obligatòria de l’àrea de Llengua catalana i literatura és motivar l’alumnat
perquè s’acosti amb interès a l’àrea de llengua en l’etapa educativa que comença a
cursar i, concretament, al llibre de text i al conjunt de llibres que pot trobar, per
exemple, en la mateixa biblioteca escolar, que es pot visitar, o bé on es pot fer la
primera classe i d’altres, per exemple les dedicades a literatura. D’altra banda, la
unitat vol servir com a avaluació inicial dels grups

Objectius

• Descobrir el llibre com a font de coneixements i d’enriquiment personal.
• Descobrir la gramàtica com a estudi de la llengua.
• Reconèixer les paraules i les oracions com a parts fonamentals en l’estudi de la
gramàtica.
• Identificar el sistema gràfic de la llengua catalana.
• Conèixer el diccionari de significats.
• Diferenciar literatura popular i literatura culta.
• Distingir entre expressió literària en prosa i en vers.

Continguts
6

Dimensió comunicativa

• Comprensió de textos narratius.
• Identificació i coneixement de les característiques estructurals i gramaticals en
diferents tipus d’enunciats i textos.
• Identificació de les oracions i de diferents categories lèxiques.
• Identificació de l’alfabet català.
• Resolució d’incidències en l’ordre alfabètic mitjançant un seguit de criteris
comunament admesos.
• Consulta del diccionari i reconeixement dels diversos elements: l’entrada, la
definició i altres informacions.
• Lectura dramatitzada d’un text literari.
• Transformació de textos narratius en dialogats i viceversa.
• Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent les figures retòriques
comparació, metàfora, metonímia i sinècdoque.

Dimensió estètica i literària

• Lectura comentada i expressiva de relats.
• Ús d’estratègies que ajudin a analitzar i interpretar el text literari.
• Valoració de l’aprenentatge de la literatura com un element que afavoreix
l’autonomia personal i la capacitat de comunicar-se amb els altres.
• Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora.

Dimensió social i cultural

• Valoració de la consulta de llibres i la lectura com una font d’enriquiment en els
àmbits personal, social i cultural.
• Valoració de la llengua pròpia com a instrument d’incorporació plena a la societat.
• Valoració de l’enriquiment que suposa la relació amb persones pertanyents a altres
cultures.

Objectius transversals

• Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història.
Per desenvolupar aquesta competència, hi ha una possible activitat que consistiria en
el fet que cada alumne comentés per escrit quines llegendes coneix que tinguin alguna
relació amb un fet històric del nostre país o d’un altre lloc.
• Assumir responsablement els deures i exercir els drets amb respecte als altres.
Aquesta altra competència dóna peu a una reflexió a l’aula sobre la manera com cada
alumne exerceix la seva corresponsabilitat amb les feines de casa, per exemple, o bé
sobre si és respectuós o respectuosa amb els altres encara que «no caiguin bé», parlin
una altra llengua, procedeixin d’un altre país, etc.

Treball amb competències

7

Lingüística (gramatical)

• Què és la gramàtica?

Lingüística (fonològica i ortogràfica)

• L’alfabet.

Lingüística (lexicosemàntica)

• El diccionari.

Estratègica (lectora) i literària

• La literatura.

Objectius

• Descobrir el llibre com a font de coneixements i d’enriquiment
personal.
• Descobrir la gramàtica com a estudi de la llengua.
• Reconèixer les paraules i les oracions com a parts fonamentals en
l’estudi de la gramàtica.
• Identificar el sistema gràfic de la llengua catalana.
• Conèixer el diccionari de significats.
• Diferenciar literatura popular i literatura culta.
• Distingir entre expressió literària en prosa i en vers.

Criteris d’avaluació

• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta i respectant els signes de
puntuació.
• Identificar termes propis de l’aprenentatge gramatical dins d’un conjunt
d’aprenentatges lingüístics.
• Expressar oralment algun tema relacionat amb la lectura.
• Ordenar paraules alfabèticament.
• Consultar de manera adient el diccionari en situacions concretes.
• Justificar la pertinença d’un text a la literatura culta o a la literatura popular.

Fitxa de reforç

8

• Fer les activitats proposades a la pàgina 166 de la guia.

Fitxa d’ampliació

• Fer les activitats proposades a la pàgina 176 de la guia.

Primera Unitat

Objectius

• Entendre el llenguatge com un sistema de comunicació.
• Conèixer els elements de la comunicació.
• Saber utilitzar el volum de la veu segons les situacions dins la classe.
• Saber presentar un escrit d’acord amb les convencions habituals.
• Ampliar el vocabulari referent al menjar.
• Conèixer el concepte de categoria lèxica.
• Identificar la categoria lèxica de verbs, noms, adjectius i determinants.
• Conèixer les nocions de so i grafia o lletra.
• Saber explicar com es produeixen els sons en el llenguatge humà verbal.
• Saber partir correctament les paraules a final de ratlla.
• Distingir el sentit propi i el sentit figurat d’una paraula.
• Reconèixer textos literaris.
• Identificar trets característics del llenguatge literari.

Continguts


• Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges orals i escrits.
• Ús de tècniques de regulació de la veu segons les situacions a l’aula.
• Identificació i ús del camp semàntic del menjar.
• Consulta del diccionari per resoldre qüestions ortogràfiques, de sinònims i
antònims, d’expressions, etc., en especial del camp semàntic del menjar.
• Identificació i coneixement de les categories lèxiques.
• Identificació i coneixement de verbs, noms, adjectius i determinants.
• Reconeixement dels sons i les grafies. Observació de casos de no correspondència
entre forma gràfica i forma fonètica.
• Observació i coneixement de la partició de paraules a final de ratlla.
• Identificació del sentit propi i el sentit figurat d’un mot.

9

• Diferenciació de textos literaris i textos no literaris.
• Anàlisi de l’expressió literària d’un text.
• Lectura autònoma i expressiva d’obres de la literatura catalana.


• Interès per la bona presentació formal d’un escrit.
• Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
• Participació activa en situacions de comunicació oral pròpies de l’àmbit acadèmic.
• Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació.


• Conèixer els hàbits de cura i salut corporals, com ara els hàbits alimentaris. Una
activitat adient per treballar aquesta competència podria ser, individualment, per
parelles o per grups petits, aportar una recepta o, si és possible, un plat elaborat
propi d’una dieta sana i equilibrada.



• La comunicació.
• Les categories lèxiques.


• El vocabulari del menjar.
• El sentit propi i sentit figurat.


• Sons i grafies.

Pragmàtica (discursiva)

• La comunicació.

Estratègica (expressiva)

• Regulem el volum de la veu.
• Presentem nets els escrits.

Estratègica (lectora i literària)
10

• Els textos literaris.

Objectius

• Entendre el llenguatge com un sistema de comunicació.
• Conèixer els elements de la comunicació.
• Saber utilitzar el volum de la veu segons les situacions dins la classe.
• Saber presentar un escrit d’acord amb les convencions habituals.
• Ampliar el vocabulari referent al menjar.
• Conèixer el concepte de categoria lèxica.
• Conèixer les nocions de so i grafia o lletra.
• Distingir el sentit propi i el sentit figurat d’una paraula.
• Reconèixer textos literaris.
• Identificar trets característics del llenguatge literari.


• Reconèixer els elements que intervenen en una situació comunicativa concreta.
• Regular el volum o la força de la veu d’acord amb la situació a l’aula.
• Prendre decisions correctes sobre la presentació d’escrits acadèmics.
• Redactar una breu descripció dels diferents plats d’un àpat, tenint en compte el
nom dels aliments i les maneres com han estat cuinats i presentats.
• Anomenar les nou categories lèxiques.
• En una oració, distingir els verbs, els noms, els adjectius i els determinants.
• Partir correctament les paraules a final de línia.
• Reconèixer el sentit propi i el sentit figurat d’una paraula en diferents oracions.
• Identificar en un text literari els principals recursos mètrics i retòrics.
• Saber explicar la subjectivitat i l’expressivitat inherents a un text literari.

Segona Unitat
Objectius

• Entendre el llenguatge corporal com un codi que, si més no, acompanya de
manera determinant el llenguatge verbal.
• Conèixer els elements del llenguatge corporal.
• Saber incrementar la pràctica del català oral.
• Saber revisar un text escrit abans de presentar-lo.
• Ampliar el vocabulari referent a la casa.
• Reconèixer el verb com a categoria lèxica.
• Distingir les tres conjugacions.
• Saber explicar les nocions gramaticals de persona, temps i mode.
• Entendre que en cadascuna de les síl·labes d’una paraula hi ha d’haver almenys
una vocal.
• Distingir els sons vocàlics tònics i àtons segons el dialecte propi.
• Distingir els morfemes lèxics i gramaticals a l’interior d’una paraula.
• Saber explicar la diferència entre morfemes flexius i morfemes derivatius.
• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb els sons.
• Entendre la diversitat lingüística del món actual com un patrimoni de la humanitat.
• Conèixer els conceptes de diversitat lingüística i família de llengües.
11

• Saber situar la llengua catalana en el context europeu i, lingüísticament, dins de la
família indoeuropea.

Continguts


• Ús del llenguatge corporal en la producció dels discursos orals.
• Interès per la bona presentació d’un text escrit abans de presentar-lo.
• Identificació del camp lexicosemàntic del vocabulari de la casa.
• Augment del coneixement i domini de lèxic nou.
• Identificació i coneixement dels verbs: les conjugacions i la persona.
• Identificació de la síl·laba i dels sons vocàlics.
• Coneixement i identificació del morfema i el lexema (morfema flexiu i morfema
derivatiu).


al·literació i onomatopeia.


• Valoració positiva de la diversitat lingüística del món actual.
• Identificació de les famílies de llengües i reconeixement del català dins de la
diversitat lingüística del món actual.
• Valoració de l’enriquiment que suposa la relació amb persones pertanyents a altres
cultures.


• Conèixer la diversitat de cultures de la nostra societat.
Sovint, una de les temàtiques més recurrents de la poesia i de la lletra de les cançons
és el de la diversitat. Podem demanar als alumnes, doncs, que per grups busquin
poemes o cançons d’aquesta temàtica i que els presentin de forma comentada als
companys i companyes mitjançant el Power Point.

12



• El llenguatge verbal i el llenguatge corporal.


• Parlem en català.
• Repassem els escrits abans de presentar-los.

Lingüística (ortogràfica)

• Repassem els escrits abans de presentar-los.


• El vocabulari de la casa.


• El vocabulari de la casa.
• Els morfemes.


• Els sons vocàlics.


• Les figures retòriques (I).

Plurilingüe i sociolingüística

• Les llengües del món.

Objectius

• Comprendre un text narratiu.
• Entendre el llenguatge corporal com un codi que, si més no, acompanya de
manera determinant el llenguatge verbal.
• Conèixer els elements del llenguatge corporal.
• Saber incrementar la pràctica del català oral.
• Saber revisar un text abans de presentar-lo.
• Ampliar el vocabulari referent a la casa.
13

• Reconèixer el verb com a categoria lèxica.
• Distingir les tres conjugacions.
• Saber explicar les nocions gramaticals de persona, temps o mode.
• Entendre que en cadascuna de les síl·labes d’una paraula hi ha d’haver almenys
una vocal.
• Distingir els sons vocàlics tònics i àtons segons el dialecte propi.
• Distingir els morfemes lèxics i gramaticals a l’interior d’una paraula.
• Saber explicar la diferència entre morfemes flexius i morfemes derivatius.
• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb els sons.
• Entendre la diversitat lingüística del món actual com un patrimoni de la
humanitat.
• Conèixer els conceptes de diversitat lingüística i família de llengües.
• Saber situar la llengua catalana en el context europeu i, lingüísticament, dins
de la família indoeuropea.


• Reconèixer els elements del llenguatge corporal que intervenen en una
comunicació concreta.
• Aportar exemples de gestos que tinguin un significat concret en la nostra societat.
• Llegir en veu alta un text escrit per l’alumne per detectar-hi, mitjançant la vista i
l’oïda, possibles errors de presentació, tipogràfics, ortogràfics, de puntuació,
repeticions o de construcció.
• Reconèixer i anomenar correctament espais i objectes d’un habitatge, com també
accions i qualificatius relacionats amb la construcció, la decoració o la neteja, i
frases fetes i incorreccions relatives a la terminologia de la casa.
• Saber caracteritzar un verb des dels punts de vista morfològic, sintàctic i semàntic.
• Saber determinar la persona, el temps, el mode i la conjugació d’una forma verbal.
• Reconèixer la vocal tònica en una paraula i els casos de neutralització vocàlica que
s’hi puguin produir.
• Produir paraules noves a partir de lexemes i de morfemes derivatius.
• Reconèixer al·literacions i onomatopeies en un text literari.
• Situar la llengua catalana dins de la diversitat lingüística del món.

Activitats d’avaluació

• Llegir el text L’educació indígena bilingüe la pàgina 64 del llibre de l’alumne.
• Fer les activitats de la pàgina 65 del llibre de l’alumne.
• Fer les activitats de la pàgina 158 de la guia.

TERCERA UNITAT: Som com som

El títol de la tercera unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de
Llengua catalana i literatura obre un seguit de possibilitats que s’aniran explorant en
diferents apartats: com som, realment? La lectura inicial ens mostra la capacitat que
tenim d’imaginar solucions als problemes. El Camp semàntic aborda la qüestió dels
mals i les malalties; l’apartat de Llengua i comunicació, les fórmules lingüístiques que
faciliten les relacions socials; el d’Expressió oral, les normes de participació en un

14

diàleg; finalment, a l’apartat de Literatura, el poema de Martí i Pol titulat El poble
tanca aquesta reflexió sobre la manera de ser de la gent.

Objectius

• Entendre les normes i les fórmules lingüístiques presents en les relacions socials
com a eines que faciliten la comunicació i la convivència.
• Conèixer les fórmules lingüístiques de cortesia pròpies de les salutacions, els
comiats, les presentacions, els agraïments, les disculpes, les felicitacions i els
condols.
• Distingir els contextos formals i els informals en les situacions de comunicació
esmentades.
• Saber escoltar qui parla durant una intervenció i parlar quan toca respectant el
torn d’intervencions.
• Utilitzar correctament el punt i seguit com a signe de puntuació que separa
oracions.
• Ampliar el vocabulari referent a mals i malalties.
• Conèixer l’estructura general de la conjugació verbal.
• Distingir les formes verbals personals i no personals.
• Distingir entre temps verbal simple i compost.
• Saber explicar les nocions gramaticals de mode indicatiu, mode subjuntiu i mode
imperatiu.
• Identificar la vocal neutra en l’àmbit de la paraula i en relació amb altres mots de
la família.
• Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb la vocal neutra.
• Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, especialment mitjançant l’addició de
prefixos.
• Reconèixer els recursos retòrics principals presents en un text literari.
• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb les paraules i
amb les oracions.

Continguts


• Identificació i ús del vocabulari relatiu a mals i malalties.
• Actitud d’escolta de missatges de companys i companyes i de respecte del torn
d’intervencions.
• Identificació i coneixement de l’ús del punt i seguit.
• Identificació i coneixement dels verbs: els temps verbals dels verbs models de les
conjugacions regulars i d’altres de molt habituals.
• Reflexió sobre els elements regulars i alguns d’irregulars en la conjugació verbal.
• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a la vocal neutra en la resolució de
casos de dubte.
• Coneixement de la derivació i reconeixement dels prefixos.

15


següents: anàfora, epítet, polisíndeton i hipèrbaton.
• Desenvolupament progressiu de la consideració de la lectura com a font de
coneixement del món i d’un mateix.


• La llengua i les relacions socials. Preparació, pràctica i improvisació de situacions
de comunicació que continguin salutacions, comiats, presentacions, agraïments,
disculpes, felicitacions i condols.
• Valoració de les fórmules de cortesia com unes normes que faciliten la comunicació
i, per tant, la convivència entre les persones.


• Assumir responsablement els deures propis, exercir els drets propis amb respecte
als altres, i consolidar les virtuts morals i els valors comuns d’una societat
participativa i democràtica.
La reflexió sobre les normes que regulen la convivència cívica entre les persones, a
l’apartat de Comunicació de la unitat del llibre de l’alumne, i una petita representació
de situacions en què s’hagin de fer servir fórmules de cortesia, poden ser un bon
instrument per assolir i consolidar aquesta competència.


Pragmàtica (discursiva i funcional)

• La llengua i les relacions socials.


• Escoltem i parlem quan toca.
• Fer servir els punts i seguit.

Lingüística (ortogràfica)

• Fer servir els punts i seguit.


• Els vocabularis dels mals i les malalties.

16


• Els verbs (II).
• La derivació: els prefixos.


• La vocal neutra.


• Les figures retòriques (II).

Objectius

• Entendre les normes i les fórmules lingüístiques presents en les relacions
socials com a eines que faciliten la comunicació i la convivència.
• Conèixer les fórmules lingüístiques de cortesia pròpies de les salutacions, els
comiats, les presentacions, els agraïments, les disculpes, les felicitacions i els
condols.
• Distingir els contextos formals i els informals en les situacions de comunicació
esmentades.
• Saber escoltar qui parla durant una intervenció i parlar quan toca respectant el
torn d’intervencions.
• Utilitzar correctament el punt i seguit com a signe de puntuació que separa
oracions.
• Ampliar el vocabulari referent a mals i malalties.
• Conèixer l’estructura general de la conjugació verbal.
• Distingir les formes verbals personals i no personals.
• Distingir entre temps verbal simple i compost.
• Saber explicar les nocions gramaticals de mode indicatiu, mode subjuntiu i
mode imperatiu.
• Identificar la vocal neutra en l’àmbit de la paraula i en relació amb altres mots
de la família.
• Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb la vocal neutra.
• Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, especialment mitjançant l’addició de
prefixos.
• Reconèixer els recursos retòrics principals presents en un text literari.
• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb les paraules i
amb les oracions.

Textos per a la llengua i comunicació

Dictats, a la pàgina 237 de la guia.

17

Textos per a literatura

Entre barques quan passa l’amor, a la pàgina 218 de la guia


• Reconèixer la funció del punt i seguit com a signe de puntuació per canviar
d’oració.
• Consultar diccionaris de significat, enciclopèdics, d’expressions i frases fetes, de
sinònims i antònims i de barbarismes, especialment en el camp dels mals i les
malalties.
• Saber assignar un verb regular a la seva conjugació.
• Saber reconèixer les formes no personals del verb.
• Saber determinar el mode d’una forma verbal concreta.
• Anomenar formes verbals concretes dels temps presents dels tres modes.
• Escriure correctament les vocals neutres en els casos en què es pot aplicar alguna
de les normes apreses: a final de paraula o enmig de paraula.
• Formar paraules derivades a través de l’adjunció de prefixos.
• Explicar el procés de derivació amb prefixos en casos concrets i explicitant els
canvis de significat.
• Reconèixer anàfores, epítets, polisíndetons i hipèrbatons en un text literari.


• Llegir el text De Catalunya a l’avern de la pàgina 88 del llibre de l’alumne.
• Fer les activitats de les pàgines 89 del llibre de l’alumne.

Segon crèdit

QUARTA UNITAT: Quina fauna!

El món dels animals és present a la lectura inicial, al camp semàntic i al text literari de
la quarta unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de llengua catalana i
literatura. Es pot demanar als alumnes si n’hi ha algun d’especialment interessat en
aquest tema i, si s’escau, proposar-li de fer una petita exposició sobre alguna
curiositat del món animal (una espècie, un comportament, etc.).

18

Objectius

• Entendre el diàleg, i concretament la conversa, com una eina per a la comunicació
i l’intercanvi d’idees i experiències.
• Conèixer els elements que intervenen en una conversa i les parts en què
s’estructura.
• Saber escollir el tractament personal adequat.
• Saber evitar la repetició de paraules en un escrit.
• Ampliar el vocabulari referent als animals.
• Reconèixer el nom com a categoria lèxica.
• Saber explicar les nocions gramaticals de gènere i nombre.
• Distingir noms comuns i propis, concrets i abstractes, individuals i col·lectius.
• Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb les vocals o/u
àtones.
• Identificar les vocals o/u àtones en l’àmbit de la paraula i amb relació a altres
mots de la mateixa família.
• Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, en especial mitjançant els sufixos.
• Reconèixer els principals recursos retòrics presents en un text literari.
• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb la lògica.

Continguts


• Lectura de textos expositius, assegurant-ne la comprensió i la distinció d’idees
principals i secundàries.
• Producció de missatges conversacionals.
• Valoració de la conversa com un instrument privilegiat per a l’intercanvi
d’informació i opinions i, per tant, com una eina que afavoreix el respecte i la
convivència.
• Adequació dels textos al registre estàndard: escollir el tractament personal
adequat i evitar la repetició de paraules en un text.
• Identificació del camp lexicosemàntic dels animals. Aplicació de comparacions i
frases fetes, especialment formades a partir del món dels animals.
• Designació precisa del nom dels animals, les parts dels seus cossos i les accions
que s’hi relacionen.
• Coneixement del vocabulari relatiu a la vida animal i valoració de la diversitat
biològica, que cal preservar com un patrimoni natural de la humanitat.
• Identificació i coneixement dels noms. Reflexió sobre els trets morfològics,
sintàctics i semàntics dels noms.
• Identificació i escriptura correcta de les vocals o/u àtones.
• Aplicació de les normes ortogràfiques de les vocals o/u àtones per a casos de
dubte.
• Coneixement i identificació de la derivació: els sufixos.

personificació, hipèrbole, ironia i paradoxa.
• Desenvolupament progressiu de la consideració de la lectura com a font de
coneixement del món i d’un mateix.

• Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,
especialment les conversacionals.
• Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el medi físic i contribuir a la seva
conservació i millora.

19


• Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el medi físic i contribuir a la seva
conservació i millora.
En relació amb l’apartat del camp semàntic dels animals del llibre de l’alumne,
proposem una recerca d’informació sobre animals en vies d’extinció i els mecanismes
que existeixen per evitar-ho.



• La conversa.

Estratègica (expressiva) i sociolingüística

• Escollim el tractament adequat.


• Evitem la repetició de paraules.


• Els vocabularis dels animals.


• Els noms.
• La derivació: els sufixos.


• Les vocals o/u àtones.


• Les figures retòriques (III).

20

Objectius

• Entendre el diàleg, i concretament la conversa, com una eina per a la
comunicació i l’intercanvi d’idees i experiències.
• Conèixer els elements que intervenen en una conversa i les parts en què
s’estructura.
• Saber escollir el tractament personal adequat.
• Saber evitar la repetició de paraules en un escrit.
• Ampliar el vocabulari referent als animals.
• Reconèixer el nom com a categoria lèxica.
• Saber explicar les nocions gramaticals de gènere i nombre.
• Distingir noms comuns i propis, concrets i abstractes, individuals i col·lectius.
• Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb les vocals o/u
àtones.
• Identificar les vocals o/u àtones en l’àmbit de la paraula i amb relació a altres
mots de la mateixa família.
• Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, en especial mitjançant els sufixos.
• Reconèixer els principals recursos retòrics presents en un text literari.
• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb la lògica.


• Llegir un text periodístic expositiu i subratllar les idees principals que conté.
• Elaborar textos que continguin una part informativa i una altra d’instructiva.
• Escriure textos dialogats que reprodueixin converses quotidianes o que simulin
entrevistes.
• Consultar diccionaris enciclopèdics, de barbarismes i d’expressions i frases fetes,
en especial en el camp semàntic dels animals.
• Saber caracteritzar un nom des dels punts de vista morfològic, sintàctic i semàntic.
• Argumentar oralment la pertinença d’un nom determinat a les tipologies següents:
comú, propi, concret, abstracte, individual i col·lectiu.
• Dir formes verbals concretes dels temps verbals estudiats fins ara.
• Escriure correctament les vocals o/u àtones en els casos en què es pot aplicar
alguna de les normes apreses.
• Explicar el procés de derivació per sufixació en casos concrets i explicitant els
canvis de significat.
• Reconèixer personificacions, hipèrboles, ironies i paradoxes en un text literari.


• Llegir el text El cas de l’artista cruel, a la pàgina 112 del llibre de l’alumne.
• Fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l’alumne.
• Fer les activitats de la pàgina 160 de la guia

21

Cinquena unitat: Diu que diuen que . . .

El títol de la cinquena unitat té a veure amb dos continguts importants: la llegenda,
present en la lectura inicial i que introdueix la qüestió dels gèneres literaris, i els tipus
de conversa, amb especial incidència en la conversió de l’estil directe en indirecte. Un
altre bloc important de contingut és la qüestió de les llengües romàniques, en l’apartat
de Dimensió social i cultural i en el text d’avaluació al final de la unitat.

Objectius

• Distingir els diferents tipus de converses i els estils directe i indirecte en els textos
dialogats.
• Usar fórmules de cortesia en les comunicacions orals.
• Saber utilitzar paraules més precises en un text.
• Ampliar el vocabulari referent a l’ésser humà.
• Reconèixer l’adjectiu com a categoria lèxica i els graus de l’adjectiu.
• Distingir el valor explicatiu o especificatiu dels adjectius en un context determinat.
• Saber separar les síl·labes d’una paraula, amb especial atenció als fenòmens de
contacte vocàlic.
• Reconèixer les situacions de diftong decreixent i diftong creixent, com també les de
hiat.
• Distingir paraules primitives i paraules derivades.
• Saber explicar i exemplificar la noció de família de paraules.
• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb el significat.
• Situar la llengua catalana en la seva filiació llatina.
• Conèixer les diferents llengües romàniques i, a grans trets, la seva situació actual.

Continguts


• Producció de missatges conversacionals de diferents tipologies.
• Adequació dels textos al registre estàndard: la utilització de fórmules de cortesia i
la precisió en l’ús de les paraules.
• Identificació del camp lexicosemàntic de l’ésser humà.
• Utilització dels diccionaris de sinònims i antònims i d’expressions i frases fetes, i
valoració de la seva utilitat per ampliar vocabulari.
• Identificació i coneixement dels adjectius. Reflexió sobre les característiques
morfològiques, sintàctiques i semàntiques que presenten.
• Aprenentatge dels temps verbals dels verbs models de les conjugacions regulars
d’altres de molt habituals.
• Identificació de la síl·laba: els diftongs i els hiats. Pronúncia acurada de paraules
que continguin diftongs i hiats.
• Coneixement i identificació de les famílies de paraules. Les paraules primitives i les
paraules derivades.


• Lectura dramatitzada d’un text literari.

22

• Transformació de textos narratius en dialogats i viceversa.
comparació, metàfora, metonímia i sinècdoque.


• Sentit crític i consum responsable davant les noves ofertes de les tecnologies de la
informació, com ara els xats a través d’Internet.
• Coneixement i valoració de les llengües romàniques i comparació de paraules de
diferents llengües romàniques.
• Valoració de les arrels lingüístiques i culturals de Catalunya.


• Aconseguir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies mitjançant
l’adquisició de les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de
les comunicacions.
Per avaluar-ho, el professorat pot plantejar a l’alumnat qüestions com ara: Has
participat mai en un xat o un fòrum d’Internet? Creus que també s’hi estableix un
diàleg? Per què? Quins avantatges té? Quins desavantatges té?



• Tipus de converses.


• Fem servir fórmules de cortesia.
• Fer servir paraules més precises.

Estratègica (lectora)

• Les figures retòriques (IV).

Sociolingüística

• Fem servir fórmules de cortesia.
• Les llengües romàniques.


• El vocabulari de l’ésser humà.


23

• Els adjectius.
• Les famílies de paraules.


• La síl·laba. Els diftongs i els hiats.

Literària

• Les figures retòriques (IV).

Plurilingüe

• Les llengües romàniques.

Objectius

• Distingir els diferents tipus de converses i els estils directe i indirecte en els
textos dialogats.
• Usar fórmules de cortesia en les comunicacions orals.
• Saber utilitzar paraules més precises en un text.
• Ampliar el vocabulari referent a l’ésser humà.
• Reconèixer l’adjectiu com a categoria lèxica i els graus de l’adjectiu.
• Distingir el valor explicatiu o especificatiu dels adjectius en un context
determinat.
• Saber separar les síl·labes d’una paraula, amb especial atenció als fenòmens de
contacte vocàlic.
• Reconèixer les situacions de diftong decreixent i diftong creixent, com també
les de hiat. Distingir paraules primitives i paraules derivades.
• Saber explicar i exemplificar la noció de família de paraules.
Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb el significat.
Situar la llengua catalana en la seva filiació llatina.
• Conèixer les diferents llengües romàniques i, a grans trets, la seva situació
actual.


24

• Escriure textos dialogats que reprodueixin converses quotidianes o que simulin
entrevistes.
• Llegir un text dialogat amb l’entonació i l’expressivitat adequades a cada rèplica
dels interlocutors.
• Redactar una descripció física i psicològica breu d’un ésser humà concret.
• Consultar diccionaris enciclopèdics, d’expressions i frases fetes, etc. en especial en
el camp semàntic de l’ésser humà.
• Saber caracteritzar un adjectiu des del punt de vista morfològic, sintàctic i
semàntic.
• Saber utilitzar de manera correcta i distinta el perfet i el passat perifràstic
d’indicatiu.
• Identificar, a l’interior d’una paraula, els casos de diftong creixent i decreixent,
com també de hiat, i fer la separació sil·làbica consegüent.
• Reconèixer paraules primitives i paraules derivades, com també el concepte de
família de paraules.
• Reconèixer comparacions, metàfores, metonímies i sinècdoques en un text literari.
• Recordar el nom de les diverses llengües romàniques, la seva localització i, a grans
trets, la seva situació actual.

SISENA UNITAT: Somnis i realitat
El fil conductor de la sisena unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria
de Llengua catalana i literatura és el tema de les relacions entre realitat i ficció.
Diferents apartats de la unitat mantenen relació amb aquest eix: la lectura inicial, el
text narratiu, la qüestió dels gèneres literaris i el text Primers records, de les
memòries del doctor Moisès Broggi, a les pàgines d’avaluació.

Objectius

• Entendre la narració com un tipus de text en què el llenguatge humà verbal mostra
la seva potencialitat com a transmissor de tradicions i de coneixements.
• Conèixer els elements que conformen una narració.
• Pronunciar correctament certs sons en què es produeixen incorreccions.
• Repartir les idees en paràgrafs.
• Ampliar el vocabulari referent als instruments musicals.
• Valorar la música com una de les expressions més remarcables de la cultura
popular i tradicional.
• Reconèixer el determinant com a categoria lèxica.
• Reconèixer les diferents classes de determinants.
• Saber explicar la síl·laba tònica i les síl·labes àtones d’un mot.
• Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Saber les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Distingir la noció de camp semàntic.
• Saber explicar les característiques essencials dels principals gèneres literaris
cultes: el teatre, la narrativa i la poesia.
• Descobrir els trets més característics d’un gènere literari en un text concret.

25

Continguts


• Producció de missatges narratius, orals i escrits.
• Anàlisi d’un text narratiu distingint-hi els elements que el conformen i les parts en
què s’estructura.
• Interès per la pronunciació correcta dels sons. La vocal neutra (en català oriental),
diferenciació entre e oberta i e tancada, entre o oberta i o tancada, i entre essa
sorda i essa sonora.
• Estructuració del text en relació amb els aspectes formals: repartició de les idees
en paràgrafs.
• Identificació i ús del vocabulari relatiu als instruments musicals.
• Consulta del diccionari per resoldre qüestions de significat de mots, expressions i
frases fetes.
• Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text,
diccionaris electrònics, correctors.
• Identificació i coneixement dels determinants: reflexió sobre les característiques
morfològiques, sintàctiques i semàntiques dels determinants.
• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a l’accent.
• Identificació i coneixement de la síl·laba tònica i la síl·laba àtona, i de les paraules
agudes, planes i esdrúixoles.
• Identificació i desenvolupament de camps semàntics.


• Lectura comentada i expressiva d’obres literàries de diferents gèneres.
• Creació de textos literaris a partir de models.
• Diferenciació dels grans gèneres literaris (teatre, narrativa i poesia) i
reconeixement de les seves característiques principals.
• Realització d’una anàlisi pautada d’un fragment de novel·la des del punt de vista
del gènere literari.


• Participació activa en situacions de comunicació, especialment en l’exposició de
vivències personals o d’històries inventades per un mateix.


• Apreciar, gaudir i respectar la creació artística; comunicar-se a través dels mitjans
d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica i musical.
La creació literària sempre ha estat relacionada amb altres tipus de creacions
artístiques: la pintura, la música. És per això que suggerim que cada alumne triï una
pintura o bé una composició musical que li inspiri una història, i que l’escrigui.
Després, les històries es poden exposar oralment a classe.
Una altra manera a través de la qual els alumnes poden apreciar la creació artística, i
entroncant ara més directament amb l’apartat de Literatura d’aquesta unitat, és oferir-
los l’audició musicada de poemes com Vinyes verdes vora el mar, o d’altres que es
considerin també interessants, per exemple d’Ausiàs March, de Jacint Verdaguer, de
Joan Maragall, de Joan Salvat-Papasseit, de Miquel Martí i Pol, etc.

26



• La narració.

Lingüística (fonològica)

• Pronunciem correctament els sons.


• El vocabulari dels instruments musicals.
• Els camps semàntics.


• Els determinants.


• L’accent (I).


• Pronunciem correctament els sons.
• Repartim les idees en paràgrafs.


• Els gèneres literaris.

Literària


27

Objectius:

• Entendre la narració com un tipus de text en què el llenguatge humà verbal
mostra la seva potencialitat com a transmissor de tradicions i de coneixements.
• Conèixer els elements que conformen una narració.
• Pronunciar correctament certs sons en què es produeixen incorreccions.
• Repartir les idees en paràgrafs.
• Ampliar el vocabulari referent als instruments musicals.
• Valorar la música com una de les expressions més remarcables de la cultura
popular i tradicional.
• Reconèixer el determinant com a categoria lèxica.
• Reconèixer les diferents classes de determinants.
• Saber explicar la síl·laba tònica i les síl·labes àtones d’un mot.
• Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Saber les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Distingir la noció de camp semàntic.
• Saber explicar les característiques essencials dels principals gèneres literaris
cultes: el teatre, la narrativa i la poesia.
• Descobrir els trets més característics d’un gènere literari en un text concret.

• Demanar als alumnes que facin la resta d’activitats de la pàgina 161 del llibre de
l’alumne.


• Explicar oralment una història curiosa, com ara una llegenda urbana, una situació
paranormal o esotèrica, una anècdota personal, etc.
• Conèixer quina forma té un paràgraf i què expressa.
• Recordar paraules relacionades amb els instruments musicals.
• Saber caracteritzar un determinant des del punt de vista morfològic, sintàctic i
semàntic.
• Saber apostrofar els articles el, la, en i na.
• Identificar contraccions de preposició + article en casos determinats.
• Identificar la síl·laba tònica i les síl·labes àtones d’una paraula.
• Accentuar les paraules agudes, planes i esdrúixoles que ho requereixin segons les
normes d’accentuació.
• Classificar paraules segons que pertanyin a diversos camps semàntics.
• Comprendre enunciats referents a un text literari i respondre’ls amb precisió.


• Llegir el text Primers records, a la pàgina 162 del llibre de l’alumne.

28

Tercer crèdit

SETENA UNITAT: Mesurem les explicacions

La gramàtica ocupa un paper central en la setena unitat del primer curs d’Educació
Secundària Obligatòria de Llengua catalana i literatura, perquè aborda amb un cert
deteniment una unitat central en la sintaxi i, de fet, en el discurs: l’oració. L’oració és,
també, una mesura gramatical i de significat, separada de les altres unitats amb un
signe de puntuació com és el punt. La qüestió de les talles, de la moda i, més en
general, dels textos explicatius són altres centres d’interès d’aquesta unitat.

Objectius

• Identificar les parts en què s’estructura una narració.
• Conèixer alguns dels tipus de narració més freqüents.
• Tenir cura del llenguatge corporal.
• Utilitzar adequadament les majúscules i les minúscules.
• Ampliar el vocabulari referent al vestit.
• Conèixer el concepte d’oració.
• Reconèixer les oracions amb verbs impersonals, amb subjecte el·líptic i amb
subjecte i predicat explícits.
• Conèixer els accents gràfics i discriminar les vocals que poden portar-los.
• Prendre consciència de l’adaptació de la pronúncia pròpia a l’accentuació de la e i
la o.
• Conèixer i aprendre a utilitzar el diccionari ideològic i el diccionari visual.
• Saber explicar els principals elements que fan del teatre un espectacle.
• Conèixer les característiques bàsiques del llenguatge teatral.
• Reconèixer els trets més característics del gènere teatral en un text concret.

Continguts


• Anàlisi d’un text narratiu destriant-ne l’estructura (plantejament, nus, desenllaç) i
el tipus de narració de què es tracta.
• Ús del llenguatge corporal en la producció dels discursos orals i presentacions
audiovisuals.
• Interès per la bona presentació dels textos escrits, especialment atenent a les
normes ortogràfiques.
• Identificació del camp lexicosemàntic del vestit.
• Consulta del diccionari per resoldre qüestions ortogràfiques, de barbarismes, de
sinònims i antònims i d’expressions i frases fetes, en especial del camp semàntic
del vestit.
• Identificació i coneixement de les característiques estructurals i gramaticals dels
textos, amb especial atenció a les oracions i les seves modalitats.
• Identificació i coneixement dels temps verbals dels verbs models de les
• Identificació i coneixement dels verbs: les conjugacions i la persona.
• Identificació de la síl·laba i dels sons vocàlics.
• Lectura en veu alta tot incidint especialment en la pronúncia acurada de paraules
que continguin les lletres e i o obertes i tancades.
• Reconeixement i consulta del diccionari ideològic i del diccionari visual.

29


• Descoberta del teatre com a espectacle i com a gènere literari.
• Reconeixement i anàlisi d’un fragment teatral.
• Lectura comentada i dramatitzada d’un fragment teatral, tot reconeixent els
aspectes formals del text teatral i els elements principals de la posada en escena.


• Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació.


• Comprendre i expressar-se amb precisió i consolidar hàbits de consulta d’eines
lingüístiques.
Encara que aquesta competència és pròpia del conjunt de la programació de l’àrea de
Llengua, hi podem fer un esment especial a propòsit de la introducció en aquesta
unitat de dos diccionaris nous: l’ideològic i el visual. Podem aprofitar també per mirar
enrere i repassar els continguts que s’han anat treballant en els apartats d’Expressió
oral i Expressió escrita.



• Estructura i tipus de narració.


• Tinguem cura del llenguatge corporal.
• Escrivim les majúscules que calguin, ni més ni menys.


• El llenguatge teatral.


• El vocabulari del vestit.
• El diccionari ideològic i el diccionari visual.


• L’oració.


30

• L’accent (II).

Literària

• El llenguatge teatral.

Objectius

• Identificar les parts en què s’estructura una narració.
• Conèixer alguns dels tipus de narració més freqüents.
• Tenir cura del llenguatge corporal.
• Utilitzar adequadament les majúscules i les minúscules.
• Ampliar el vocabulari referent al vestit.
• Conèixer el concepte d’oració.
• Reconèixer les oracions amb verbs impersonals, amb subjecte el·líptic i amb
subjecte i predicat explícits.
• Conèixer els accents gràfics i discriminar les vocals que poden portar-los.
• Prendre consciència de l’adaptació de la pronúncia pròpia a l’accentuació de la e
i la o.
• Conèixer i aprendre a utilitzar el diccionari ideològic i el diccionari visual.
• Saber explicar els principals elements que fan del teatre un espectacle.
• Conèixer les característiques bàsiques del llenguatge teatral.
• Reconèixer els trets més característics del gènere teatral en un text concret.


• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta, respectant els signes de puntuació
i adoptant el ritme i l’expressió adients a cada moment del desenvolupament.
• Analitzar les fases en què es desenvolupa una narració.
• Reconèixer i dur a la pràctica postures i gestos que tenen lloc durant una
comunicació oral.
• Consultar diccionaris enciclopèdics, de barbarismes, de sinònims i antònims, i
d’expressions i frases fetes, en especial en el camp semàntic del vestit.
• Identificar en un conjunt d’oracions les que tenen verbs impersonals, les que tenen
subjecte el·líptic i les que tenen subjecte i predicat explícits.
• Separar el subjecte i el predicat en casos en què el subjecte aparegui anteposat,
posposat o intercalat.
• Accentuar amb l’accent gràfic corresponent (obert o tancat) les vocals a, i i u, com
també les vocals e i o amb l’ajut, si cal, de les orientacions o consultant el
diccionari.
• Classificar paraules segons que pertanyin a diversos camps semàntics amb l’ajuda
del diccionari ideològic i del visual.
• Comprendre enunciats referits a un text dramàtic i respondre’ls amb precisió, si cal
citant-ne fragments.


31

• Llegir el text El comiat, a la pàgina 186 del llibre de l’alumne.

VUITENA UNITAT: Filem prim i puntualitzem

La primera part del títol de la vuitena unitat del primer curs d’Educació Secundària
Obligatòria de Llengua catalana i literatura inclou una frase feta (filar prim), que ens
serà d’aplicació, per exemple, a l’hora de fer un ús acurat i rigorós de les comes, a la
pàgina d’Expressió escrita. D’altra banda, el títol del conte de Miquel Desclot conté una
altra frase feta (aguantar-se per un fil), amb el sentit de ser molt fràgil una cosa. Els
jocs de paraules, especialment amb el mot fil, són abundants en aquest text inicial.
Podem fer una incidència especial en la paraula composta llepafils, que ens servirà
d’exemple introductori per a l’apartat de Lèxic, dedicat justament a aquesta mena de
mots. En tot cas, recomanarem a l’alumnat que no perdi el fil d’aquesta penúltima
unitat del curs!

Objectius

• Entendre la descripció com un tipus de text en què el llenguatge humà verbal
mostra la seva potencialitat com a aproximació a la realitat, en el context d’una
cultura essencialment basada en la imatge.
• Reconèixer els elements lingüístics principals que caracteritzen una descripció.
• Saber evitar els mots crossa.
• Saber posar les comes necessàries.
• Ampliar el vocabulari referent a la ficció i la fantasia.
• Distingir diferents modalitats oracionals en funció de l’actitud comunicativa de
l’emissor i de característiques lingüístiques determinades.
• Recordar les parelles de paraules que es distingeixen mitjançant l’accent diacrític,
especialment les d’ús més freqüent.
• Distingir paraules simples i compostes i els elements que conformen aquestes
segones.
• Reconèixer dos dels grans gèneres teatrals: la tragèdia i la comèdia.
• Entendre la llengua com un conjunt unitari de varietats diverses.
• Conèixer els diferents factors que determinen la variació lingüística.
• Conèixer el domini lingüístic del català i les seves varietats geogràfiques principals.

Continguts

32


• Producció de missatges descriptius, orals i escrits.
• Anàlisi d’un text descriptiu distingint-hi els elements i les parts inherents.
• Ús de signes de puntuació per a la cohesió interna de les idees dins del text.
• Identificació i ús del vocabulari relatiu a la ficció i la fantasia.
• Consulta de diferents diccionaris per resoldre qüestions ortogràfiques, de sinònims
i antònims i frases fetes, en especial del camp semàntic de la ficció i la fantasia.
• Identificació i coneixements de les modalitats d’oracions.
• Identificació dels factors que permeten determinar la modalitat oracional.
• Identificació i coneixement dels verbs: els temps verbals dels verbs models de les
• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a l’accent fònic i gràfic.
• Coneixement de la formació de paraules compostes.


• Diferenciació dels gèneres literaris propis del teatre, la tragèdia i la comèdia, i
reconeixement de les seves característiques principals a partir de les lectures.
• Lectura comentada i dramatitzada de fragments teatrals, tot reconeixent els
aspectes formals del text i els elements propis de la posada en escena.


• Interès per conèixer les varietats de la llengua.
• Valoració de la diversitat lingüística i la diversitat dialectal com a realitats que
enriqueixen, respectivament, la humanitat i la comunitat lingüística pròpia.
• Respecte i foment de la diversitat cultural i lingüística com a condició per a la
justícia i la pau universals.


• Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història i respectar el patrimoni
artístic i cultural.



• La descripció.


• Evitem els mots crossa.
• Posem les comes juntes.


• Posem les comes juntes.

33


• El vocabulari de la ficció i la fantasia.


• Modalitats oracionals. La puntuació.
• La composició.


• L’accent (III).


• La tragèdia i la comèdia.

Literària

• La tragèdia i la comèdia

Sociolingüística

• La variació geogràfica.

Objectius

• Entendre la descripció com un tipus de text en què el llenguatge humà verbal
mostra la seva potencialitat com a aproximació a la realitat, en el context d’una
cultura essencialment basada en la imatge.
• Reconèixer els elements lingüístics principals que caracteritzen una descripció.
• Saber evitar els mots crossa.
• Saber posar les comes necessàries.
• Ampliar el vocabulari referent a la ficció i la fantasia.
• Distingir diferents modalitats oracionals en funció de l’actitud comunicativa de
l’emissor i de característiques lingüístiques determinades.
• Recordar les parelles de paraules que es distingeixen mitjançant l’accent
diacrític, especialment les d’ús més freqüent.
• Distingir paraules simples i compostes i els elements que conformen aquestes
segones.
• Reconèixer dos dels grans gèneres teatrals: la tragèdia i la comèdia.
• Entendre la llengua com un conjunt unitari de varietats diverses.
• Conèixer els diferents factors que determinen la variació lingüística.
• Conèixer el domini lingüístic del català i les seves varietats geogràfiques
principals.


34

• Analitzar els verbs, els temps verbals, els noms, els adjectius qualificatius i les
comparacions continguts en una descripció, com també l’ordre en què s’estructura.
• Saber posar les comes justes en un text, tenint en compte els usos que té aquest
signe de puntuació.
• Consultar diccionaris de significat, enciclopèdics, d’expressions i frases fetes, i de
sinònims i antònims, especialment en el camp de la ficció i la fantasia.
• Distingir diferents modalitats oracionals en una sèrie determinada.
• Accentuar les paraules monosíl·labes i polisíl·labes que ho requereixin.
• Produir paraules compostes a partir de lexemes donats i resolent la qüestió
ortogràfica del guionet.
• Llegir en grup i dramàticament textos teatrals.
• Saber explicar les semblances i les diferències entre tragèdia i comèdia.
• Reconèixer les varietats geogràfiques principals del català en textos que en
continguin trets definitoris.


• Llegir el text La família Otis, a la pàgina 212 del llibre de l’alumne.

Novena unitat: I finalment . . .

En la darrera unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de Llengua
catalana i literatura s’aprofitaran els diferents apartats i activitats per fer l’avaluació
final dels aprenentatges dels alumnes, tant pel que fa a les competències
comunicatives bàsiques de comprensió i expressió oral i escrita, com pel que fa als
coneixements relacionats amb les dimensions estètica i literària, i social i cultural. El
tema dels càtars i del seu fi tràgic a mans dels francesos, que tracta la lectura, és un
bon pretext per avaluar la sensibilitat dels alumnes envers els valors de convivència i
de respecte a la diversitat cultural i religiosa.

Objectius

• Identificar diferents tipus de descripcions segons el tema i segons el punt de vista.
• Detectar i evitar els calcs sintàctics i les paraules incorrectes en l’expressió oral.
• Respectar la concordança entre el subjecte i el predicat en l’expressió escrita.
35

• Ampliar el vocabulari referent als castells i als cavallers.
• Comprendre la noció gramatical de text com un complement de la noció
comunicativa de missatge.
• Distingir els diferents signes de puntuació i connectors que contribueixen a
organitzar les oracions d’un text.
• Saber les normes ortogràfiques relatives a la dièresi, i també les excepcions.
• Saber utilitzar el lèxic de manera precisa.
• Reconèixer el drama com a gran gènere teatral.
• Reconèixer altres formes teatrals.

Continguts


• Producció de missatges descriptius, orals i escrits.
• Anàlisi d’un text descriptiu distingint-hi els elements que el conformen i
l’estructura.
• Identificació i coneixement de diferents tipus de textos descriptius.
• Producció de missatges descriptius a partir d’intencions comunicatives diverses i de
diferents contextos d’espai i temps.
• Adequació dels textos orals al registre estàndard, tot defugint els calcs sintàctics i
els mots incorrectes.
• Identificació i ús del vocabulari relatiu a castells i cavallers.
• Identificació i ús d’alguns connectors al servei de la cohesió del text.
• Anàlisi d’un text des del punt de vista dels signes de puntuació i dels connectors
entre oracions que conté.
• Reflexió sobre el concepte d’oració en relació amb el de text.
• Identificació i coneixement dels temps verbals dels verbs models de les
• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a la dièresi. Escriptura de la dièresi en
paraules que n’hagin de dur i estalvi en les excepcions.
• Interès per construir textos amb precisió lèxica.


• Reconeixement i anàlisi d’un fragment teatral.
• Lectura comentada i dramatitzada d’un fragment teatral dramàtic, tot reconeixent-
ne els aspectes formals i els elements principals de la posada en escena.
• Reconeixement d’altres gèneres teatrals: el sainet, el mim, els titelles, l’acte
sacramental, el musical i l’òpera.




• Consolidar hàbits i iniciativa, responsabilitat, autonomia d’estudi i disciplina
eficaços i desenvolupar el sentit crític.
• Al terme del tercer trimestre i del curs, ens podem proposar de fer l’autoavaluació
final individual i grupal dels aprenentatges en l’àrea de Llengua: capacitat lectora,
expressió escrita, correcció ortogràfica, coneixements gramaticals i literaris,

36

ampliació del lèxic, coneixement dels diversos gèneres literaris, hàbits d’estudi i de
preparació i presentació de treballs, etc.



• Tipus de descripcions.


• Els connectors.


• Evitem els calcs sintàctics i les paraules incorrectes.
• Respectem la concordança entre el subjecte i el predicat.


• El drama i altres gèneres teatrals.


• El vocabulari de castells i cavallers.
• La precisió lèxica.


• Els connectors.


• La dièresi.

Objectius

• Identificar diferents tipus de descripcions segons el tema i segons el punt de
vista.
• Detectar i evitar els calcs sintàctics i les paraules incorrectes en l’expressió
oral.
• Respectar la concordança entre el subjecte i el predicat en l’expressió escrita.
37

• Ampliar el vocabulari referent als castells i als cavallers.
• Comprendre la noció gramatical de text com un complement de la noció
comunicativa de missatge.
• Distingir els diferents signes de puntuació i connectors que contribueixen a
organitzar les oracions d’un text.
• Saber les normes ortogràfiques relatives a la dièresi, i també les excepcions.
• Saber utilitzar el lèxic de manera precisa.
• Reconèixer el drama com a gran gènere teatral.
• Reconèixer altres formes teatrals.


• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta, respectant els signes de puntuació
i adoptant el ritme i l’expressió adients a cada moment del desenvolupament.
• Identificar i evitar els calcs sintàctics i les paraules incorrectes mitjançant
construccions i mots genuïns.
• Respectar la concordança entre el subjecte i el predicat pel que fa a nombre i
persona.
• Consultar diccionaris de significat, enciclopèdics, de barbarismes, d’expressions i
frases fetes, i de sinònims i antònims, especialment en el camp dels castells i els
cavallers.
• Redactar textos breus amb el condicionant d’haver de fer servir uns tipus de
connectors determinats.
• Posar dièresi en els casos de diftong creixent i de hiat en què calgui segons les
normes ortogràfiques.
• Saber ajustar el lèxic al seu significat més precís i evitar utilitzar paraules amb un
significat molt genèric.
• Saber explicar les semblances i les diferències entre tragèdia, comèdia i drama.
• Llegir en grup i dramàticament textos teatrals.


• Llegir el text El primer atac, a la pàgina 236 del llibre de l’alumne.

38

Temporalització de les unitats didàctiques

Cada unitat didàctica es desenvoluparà en nou sessions més la sessió
d’avaluació.

Primer crèdit Segon crèdit Tercer crèdit

Unitat 1 Unitat 4 Unitat 7



Recursos i mitjans

• Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
• Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 1
ESO. Grup Promotor / Santillana.
• Quadern d’expressió escrita 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
• Quadern de comprensió lectora 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
• CD. Jocs i activitats interactives. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup
Promotor / Santillana.
• CD. Recursos multimèdia. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup
Promotor / Santillana.
• CD. Gestor d’avaluació. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor /
Santillana.
• CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor /
Santillana.
• CD. Documents curriculars i administratius. Llengua catalana i literatura 1
ESO. Grup Promotor / Santillana.

39

1.5- PROGRAMACIÓ SEGON D’ ESO

0. Situem-nos de nou

Aquesta unitat inicial vol presentar a l’alumne alguns dels eixos bàsics del segon curs
d’Educació secundària obligatòria, per tal que pugui valorar la continuïtat i les
diferències que comporten respecte als del curs anterior. Caldrà, doncs, fer un exercici
de memòria i, alhora, d’anticipació.

Des de la perspectiva del professorat, farem l’avaluació inicial, amb especial interès en
aquells alumnes que s’hagin incorporat als grups classe, bé sigui perquè s’han
incorporat al Centre o perquè repeteixen curs.

Objectius

• Descobrir el llibre com a font de coneixements i d’enriquiment personal.
• Reconèixer els elements propis de la narrativa fantàstica.
• Distingir tres nivells d’anàlisi gramatical: les paraules, els sintagmes i l’oració.
• Diferenciar, a nivell general, la fonètica i l’ortografia.
• Conèixer el diccionari electrònic i la seva utilitat.
• Saber comparar una llegenda i un himne que comparteixen el tema.
• Recordar la distinció dels tres gèneres literaris principals.

Continguts


• Comprensió de textos narratius fantàstics i llegendaris, i de textos poètics.
• Els nivells d’anàlisi gramatical:
− Les paraules.
− Els sintagmes.
− Les oracions.
• Les categories lèxiques i les funcions sintàctiques.
• Anàlisi de sintagmes dins d’una estructura oracional.
• Fonètica i ortografia.
• Anàlisi de casos en què so i grafia no mantenen una correspondència biunívoca.
• El diccionari electrònic.
• Maneig del diccionari electrònic en diverses situacions.


• Els gèneres literaris:
− El teatre.
− La narrativa.
− La poesia.
• Identificació dels trets propis del gènere en textos literaris.

40


• Origen llegendari i valor social i cultural de la bandera de Catalunya.


• Lingüística (gramatical).
• Lingüística (fonològica i ortogràfica).
• Lingüística (lexicosemàntica).
• Estratègica (lectora) i literària.


• Utilitzar amb desimboltura les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història.



• Paraules, sintagmes i oracions.


• La fonètica i l’ortografia.


• El diccionari electrònic.



Utilitzar amb desimboltura les tecnologies de la informació i la comunicació

• A propòsit del treball amb el diccionari electrònic, s’ incentivarà l’ús de noves
tecnologies per part de l’alumnat, avaluant prèviament la disponibilitat domèstica i
en el centre educatiu, i els coneixements previs que en puguin tenir.
Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història

• A partir del tema de la bandera catalana es pot treballar, a més dels gèneres
literaris, l’origen llegendari medieval i els valors de cohesió social i d’identitat
cultural que aquest símbol porta associats des dels seus orígens i també en l’època
del modernisme i en l’actualitat.

41


• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta i respectant els signes de
puntuació.
• Identificar les característiques fantàstiques d’un relat breu.
• Saber explicar les característiques definitòries d’una paraula.
• Separar els sintagmes que conformen una oració i explicar la relació que mantenen
amb altres sintagmes, tant si es troben al mateix nivell com si l’un està inclòs en
l’altre.
• Identificar, en una oració, els constituents bàsics (predicat i subjecte).
• Identificar les grafies que, a causa de la fonètica, són susceptibles de produir
errors ortogràfics.
• Saber partir les síl·labes de paraules amb dígrafs.
• Saber buscar una paraula en un diccionari electrònic.
• Llegir un text poètic amb l’entonació i l’èmfasi adients.
• Justificar la pertinença d’un text al gènere teatral, a la narrativa o a la poesia.

Primer crèdit

Unitat 1. Roda el món...
Objectius

• Llegir i comprendre una narració de tema històric no contemporani.
• Recordar els elements que intervenen en un procés de comunicació.
• Conèixer les funcions del llenguatge associades als elements de la comunicació.
• Saber centrar i comunicar el tema, la intenció i les dades essencials d’un missatge.
• Saber editar correctament un text pel que fa a la distribució del text i la font.
• Dominar un vocabulari ampli sobre la família.
• Recordar el concepte de categoria lèxica.
• Recordar les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques generals
dels verbs, els noms, els adjectius i els determinants.
• Conèixer els trets més característics dels pronoms, els adverbis, les preposicions i
les conjuncions.
• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb l’apòstrof i la contracció.
• Reconèixer i distingir comparacions.
• Reconèixer els trets més característics del gènere narratiu en un text concret.
Continguts


• La narrativa de tema històric medieval.
• Les funcions del llenguatge.
• Identificació de la funció del llenguatge predominant en un fragment donat.
• Confecció de missatges: precisió del tema, la intenció i les dades essencials.
• Edició de textos: font i distribució del text en la pàgina.
• Camp semàntic de la família.
• Les categories lèxiques: verbs, noms, adjectius, determinants, pronoms, adverbis,
preposicions i conjuncions.
• Identificació de les categories lèxiques esmentades.
• L’apòstrof i la contracció.
• Apostrofació dels mots que calgui.
• La comparació: elements.

42


• La narració.
• Elements de la narració: acció, espai, temps, personatges i narrador.

• Lingüística (gramatical) i pragmàtica (comunicativa).
• Estratègica (expressiva).

• Valorar el llenguatge humà verbal com a eina d’expressió personal i de comunicació
entre les persones.
• Mostrar interès pels viatges com a font de coneixement i d’enriquiment personal.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa

• Les funcions del llenguatge.


• Saber de què es parla.
• Editar bé els escrits (I).


• El vocabulari de la família.
• La comparació.


• Les categories lèxiques.


• L’apòstrof i la contracció.

43

Valorar el llenguatge humà verbal com a eina d’expressió personal i de
comunicació entre les persones

• En un primer moment, es treballarà aquest objectiu transversal a partir de la noció
teòrica de les funcions del llenguatge i de les pàgines d’expressió, en el sentit
d’esforçar-se a expressar-se acuradament, tant oralment com per escrit. S’hi pot
insistir a propòsit de la narració de Marco Polo i de la confessió biogràfica de
L’adolescent de Dostoievski, a les pàgines d’Avaluació (pàgines 38 i 39 del llibre de
l’alumne).
Mostrar interès pels viatges com a font de coneixement i d’enriquiment
personal

• Partint del text de Marco Polo, a les pàgines 18 i 19 del llibre de l’alumne,
s’afavorirà l’expressió d’experiències personals de viatges i es farà veure la
importància que tenen en la descoberta de la diversitat del món, més enllà de la
realitat més propera a cadascú.


• Llegir un text narratiu ajustant-se als signes de puntuació, amb l’entonació
correcta i una expressivitat acceptable.
• Reconèixer les funcions lingüístiques predominants en textos senzills.
• Produir enunciats on predominin funcions lingüístiques determinades.
• Simular comunicacions orals quotidianes en què calgui centrar el tema de què es
parla.
• Relacionar mots i expressions relatius a la família amb el seu significat.
• Dir la llista de les vuit categories lèxiques i explicar breument cadascuna d’elles.
• Distingir, en una oració, els verbs, els noms, els adjectius, els determinants, els
pronoms, els adverbis i les categories de relació.
• Resoldre casos d’apostrofació i de contracció, incloses les principals excepcions a
les normes.
• Identificar comparacions en el llenguatge col·loquial.
• Comprendre enunciats referits a un text narratiu i respondre’ls amb precisió, si cal
citant-ne fragments.

Unitat 2. Mirem endavant i endarrere
Objectius

• Interpretar una narració que planteja reflexions sobre la vida humana i els
conflictes
que comporta.
• Conèixer la noció de text.
• Conèixer els principals tipus de text: dialogat, narratiu, descriptiu, explicatiu,
argumentatiu, instructiu i predictiu.
• Aprendre a evitar castellanismes mitjançant paraules i expressions genuïnes.
• Saber editar correctament un text pel que fa als títols, el tipus de lletra i els
recursos gràfics.
• Dominar un vocabulari ampli sobre els pobles i les tradicions.
• Conèixer els diferents temps verbals que expressen present, passat, futur i
condició.
• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb les grafies j/g, x/ix i tx/ig.
• Reconèixer i entendre metàfores.
• Reconèixer els trets més característics del gènere narratiu en un text concret.

44

• Conèixer la filiació llatina de la llengua catalana i les principals fites de la seva
gestació i consolidació.
• Valorar les llengües i, especialment, la catalana, com un patrimoni de la història
que cal conservar i fomentar.

Continguts


• La narració sobre temes de la vida personal.
• El text i tipus de textos.
• Castellanismes i expressions genuïnes.
• Edició de textos: títols, tipus de lletra i recursos gràfics.
• Camp semàntic dels pobles i les tradicions.
• Els temps verbals que expressen present: present d’indicatiu, present de subjuntiu
i imperatiu.
• Els temps verbals que expressen passat: perfet d’indicatiu, passat simple o
perifràstic d’indicatiu i plusquamperfet d’indicatiu.
• Els temps verbals que expressen futur: futur simple i futur perfet.
• El condicional.
• Les grafies corresponents a les consonants palatals fricatives sonora i sorda, i a la
consonant palatal africada sorda.
• La metàfora.


• El llenguatge narratiu: la narració pròpiament dita, la descripció i el discurs.


• Naixement oral i escrit, i consolidació de la llengua catalana.


• Plurilingüe i sociolingüística.


• Assumir la importància de la tradició i del passat com a elements que configuren la
personalitat col·lectiva encara en l’actualitat.

45



• Els tipus de text.


• Evitar paraules incorrectes.
• Editar bé els escrits (II).


• El vocabulari del pobles i les tradicions.
• La metàfora.


• Els verbs.


• Les grafies j/g, x/ix, tx/ig.


• La narrativa (II).

Plurilingüe i sociolingüística

• Orígens de la llengua catalana.


Assumir la importància de la tradició i del passat com a elements que
configuren la personalitat col·lectiva encara en l’actualitat

• Es buscarà el fil conductor que uneix l’enyorança que sent el protagonista de la
lectura inicial quan és lluny del seu poble, el camp semàntic dels pobles i les
tradicions, l’apartat d’història de la llengua catalana i, fins i tot, el gust per una
expressió genuïna pel que fa al lèxic.

46


• Saber explicar els sentiments d’un personatge que es deriven de les decisions que
pren amb relació a la seva vida.
• Recordar els principals tipus de text.
• Substituir castellanismes d’ús freqüent per mots i expressions genuïns.
• Relacionar mots i expressions relatius als pobles i les tradicions amb el seu
significat.
• Discriminar el temps verbal que cal emprar en oracions concretes segons el matís
temporal- modal corresponent.
• Distingir fonèticament els sons de jove, coix i capritx i les diferents grafies que els
representen.
• Resoldre casos relacionats amb aquests sons i grafies, incloent-hi les principals
excepcions.
• Identificar metàfores en el llenguatge col·loquial.
• Transformar passatges d’estil directe a indirecte i a l’inrevés.
• Recordar les fites principals de la gestació i la consolidació del català i els segles en
què van produir-se.

Unitat 3. Bon vent

Objectius

• Comprendre un text expositiu de tema històric i nivell divulgatiu.
• Identificar textos expositius a partir de la intenció comunicativa i de les
característiques més generals.
• Distingir textos especialitzats i textos divulgatius.
• Aprendre a evitar calcs sintàctics mitjançant construccions genuïnes.
• Saber puntuar correctament una enumeració.
• Dominar un vocabulari ampli sobre les embarcacions.
• Reconèixer els pronoms com a categoria lèxica.
• Distingir els pronoms personals forts, els febles, els interrogatius i els relatius.
• Saber explicar la funció d’un pronom determinat en l’oració de què forma part.
• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb les grafies b/v.
• Conèixer les principals divergències amb el castellà pel que fa a les grafies b/v.
• Saber explicar la noció de sinonímia.
• Conèixer els principals gèneres narratius populars i cultes.
• Reconèixer els elements més característics en una rondalla.

Continguts


• L’exposició i tipus d’exposició.
• L’exposició divulgativa de tema històric.
• Calcs sintàctics i expressions genuïnes.
• Puntuació d’enumeracions.
• Camp semàntic de les embarcacions.

47

• Reflexió sobre les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques dels
pronoms.
• Inventari de pronoms personals forts, febles, interrogatius i relatius.
• Anàlisi de la referència i la funció sintàctica d’un pronom a l’interior d’una oració o
text breu.
• Valors del present d’indicatiu.
• Les grafies corresponents a la consonant oclusiva bilabial sonora (b/v).
• La sinonímia.


• Gèneres narratius populars. La rondalla.
• Gèneres narratius cultes: novel·la, conte i narració.


• Valoració de la narrativa tradicional com una font de coneixement i de creixement
personal.




• Assumir els valors d’igualtat de drets i oportunitats i d’equitat amb relació al
gènere.
• Valorar la lectura de textos diversos com a font de coneixement i d’enriquiment
personal.


• L’exposició (I).


• Evitar els calcs sintàctics.
• Puntuar bé les enumeracions.

• El vocabulari de les embarcacions.
• La sinonímia.

48

• Els pronoms.


• Les grafies b i v.


• La narrativa (III).


Assumir els valors d’igualtat de drets i oportunitats i d’equitat amb relació al
gènere

• La lectura inicial sobre les dones pirates (pàgines 68 i 69 del llibre de l’alumne)
permetrà apuntar una reflexió sobre les capacitats del gènere femení,
tradicionalment discriminat però present, malgrat tot, fins i tot en ocupacions
vistes com a exclusivament masculines. Es pot encarar aquesta reflexió a les
realitats familiar, laboral o social actuals.

Valorar la lectura de textos diversos com a font de coneixement i
d’enriquiment personal

• Es pot aprofitar aquesta tercera unitat perquè l’alumnat aprengui a valorar la
diversitat textual amb relació a la diversitat d’aprenentatges: els textos expositius
aporten informació científicament contrastada, mentre que els narratius populars
ofereixen lliçons morals.


• Saber determinar el tema i les idees principals d’un text expositiu divulgatiu.
• Saber explicar oralment què és una exposició.
• Substituir calcs sintàctics del castellà per construccions genuïnes.
• Col·locar correctament els signes de puntuació, les conjuncions i l’expressió
etcètera en una enumeració.
• Relacionar mots i expressions relatius a les embarcacions amb el seu significat.
• Saber caracteritzar un pronom des del punt de vista morfològic, sintàctic i
semàntic.
• Saber substituir un sintagma d’una oració pel pronom feble adient, i viceversa.
• Resoldre casos relacionats amb les grafies b/v, incloent-hi els casos de
discrepància amb el castellà.
• Argumentar la sinonímia parcial d’una parella de paraules mitjançant
contextualitzacions diverses.
• Recordar els principals gèneres narratius i ser capaç d’esmentar-ne algun exemple
de cada.
Segon crèdit

Unitat 4. Precisament màgic
49

Objectius

• Saber interpretar un relat realista amb elements fantàstics.
• Reconèixer l’organització interna i les característiques textuals i gramaticals de
l’exposició.
• Expressar-se amb precisió en situacions de comunicació adequades a l’edat.
• Saber emprar correctament la coma en els seus usos principals.
• Dominar un vocabulari ampli sobre la música i els espectacles.
• Reconèixer els adverbis com a categoria lèxica.
• Distingir els diferents tipus d’adverbis segons la noció que expressen.
• Identificar les locucions adverbials.
• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb la essa sonora i la essa sorda.
• Saber explicar la noció d’ hiponímia.
• Reconèixer els trets més característics del gènere poètic en un text concret.
• Conèixer a grans trets l’evolució de la llengua catalana entre els segles XIII i XX.
• Valorar les llengües, especialment la catalana, com un patrimoni de la història que
cal conservar i fomentar.

Continguts


• El relat realista amb elements fantàstics.
• L’expressió precisa en indicacions temporals i espacials i en descripcions diverses.
• L’exposició: estructura i característiques gramaticals.
• Camp semàntic de la música i els espectacles.
• Reflexió sobre les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques dels
adverbis.
• Classes d’adverbis i de locucions adverbials: lloc, temps, manera, quantitat,
afirmació, dubte i negació.
• Distinció semàntica del perfet i el passat perifràstic d’indicatiu.
• Posició proclítica i enclítica dels pronoms febles.
• Les grafies corresponents a la essa sonora i a la essa sorda.
• Les grafies -cc-, -xc- i -sc-.
• La hiponímia.

• Característiques del gènere poètic.
• Elements caracteritzadors del llenguatge poètic: ritme, rima, metre i figures
retòriques.


• La llengua catalana entre els segles XIII i XX.



50

Programa 20102011

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Similar to Programa 20102011

Similar to Programa 20102011 (20)

More from mjvercher

More from mjvercher (20)

Programa 20102011