Diari del 18 de gener del 2018

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 18 De gener Del 2018 núm. 3.478 / Any 14
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol, 7
www. ladietaproteica.com
LA DIETA
QUE FUNCIONA
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
MÈDIC
TRACTAMENTS FACIALS
ANTIAGING REJOVENIMENT RESURFACING
REGENERADOR ANTIFLACCIDITAT ELIMINACIÓ DE TAQUES
AUGMENT DE LA LLUMINOSITAT I LA QUALITAT DE LA PELL
TRACTAMENTS CORPORALS
ANTICEL·LULÍTIC REAFIRMANT REDUCCIÓ DE GREIX LOCALITZAT REMODELADOR
TRACTAMENT DE L‘OBESITAT
DIETA NORMOPROTEÏCA MÈDICA
PACKS CORPORALS DE REDUCCIÓ DE GREIX
MESOTERÀPIA INTRALIPOTERÀPIA CARBOXITERÀPIA
REJOVENIMENT FACIAL
amb PRP - CÈL·LULES MARE
CONFERÈNCIADRA. MONICA SANJUAN ALMACELLES
18/01/2018 A LES 18:00 HRS.
IMPRESCINDIBLE RESERVAR PLAÇA
INFORMACIÓ I RESERVESTEL: 00 376 800 040
C/ BONAVENTURA ARMENGOL, 10.
3ATROP,SIPRE1,2ALACSERALCTNOMICIFIDE
www. medicandbeauty.com
OPINIÓ
L’auge del diner digital
alan ward
Professor
L’Andorra artística
JOrdI rIBES
President de la
Secció Jove
de Demòcrates per
Andorra
jONAthAN gIL
AvuI és NOtícIA pàgina 3
El SaaS anuncia nous metges
per intentar calmar Urgències
El Govern accepta que les mesures adoptades no han donat resultat i diu que no és fàcil trobar professionals
ANdOrrA pàgina 14
ANdOrrA pàgina 10
La Cambra rebrà
600.000 euros fixos
com a finançament
EsPOrts pàgina 20
Albert Lopo tanca un
principi d’acord amb
l’Inter Escaldes
Les defenses demanen que s’expulsi el
govern com a part del judici del ‘cas BPA’
ANdOrrA pàgines 7 i 8
Èxit d’assistència a les escudelles

2 Dijous, 18 De gener Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Galeno 2
Av. Meritxell, 91 - Tel. 828 717
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa ésser de
vida?
Significa ‘ésser molt
menjador’.
El meu padrí és de vida.
Que diguin el que vulguin,
que la veritable pizza surt
del forn de llenya.
I saps on pots trobar l’únic
forn de llenya de la capital
Al Restaurant Itàlia!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Per a més informació , segueix-nos a Facebook, descobreix les nostres receptes ecològiques
i assabenta’t de totes les activitats: www.facebook.com/tuetselcentre I visita: www.river.ad
Recepta del mes: Brou depuratiu
ACTIVITAT ECORIVER
CIRCUIT DE COMPRA SANA
AMB LA DIETISTA
Vine al circuit de compra que realitzarà la nostra dietista,
fent un recorregut per les diferents seccions del nostre
Centre Comercial, donant indicacions i informació dels
millors productes a escollir per fer una compra sana.
Inscriu-te a Facebook o en la nostra secció d’EcoRiver!
Divendres 19 de gener, a les 19h
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
75/145
3/5
Pols
Oberts
6/15
12/28
739 600
40-80
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
100/120
3/5
Pols
Oberts
26/30
38/44
878 000
50/120
3/5
Pols
Oberts
67/70
120/127
872 900
EL TEMPS
SOL I TEMPERATURES MÉS ALTES
Avui les ventades dels darrers dies aniran minvant
ràpidament. Cal dir també que, excepte els cims i les
zones més exposades al vent del nord-oest, no han
fet massa incidència. La configuració de les munta-
nyes fa que, encara que el vent sigui fort, en algunes
àrees no ens n’adonem i en d’altres, a pocs metres,
en canvi, estiguin sota un vent quasi huracanat. Amb
el pas dels núvols alts, el sol dominarà a tot el Piri-
neu. Les temperatures pujaran lleugerament. Atenció
a demà i al cap de setmana: sembla que a poc a poc
la inestabilitat farà que es repeteixi una nova nevada
important, amb un descens de les temperatures que
pot afectar totes les cotes. Que tinguin un BonDia.
Avui
6 4
-1
0 -1
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
divendres dissAbte
-5/2
-3/7
-2/9
-1/10
-1/11
0/11
-2/9
-3/8
-3/6
-3/9
-1/12
11

3Dijous, 18 De gener Del 2018
Avui és notícia
Després que el personal del
servei d’Urgències de l’Hospi-
tal Nostra Senyora de Meritxell
esclatés per la situació que està
vivint arran de la manca d’efec-
tius, el Servei Andorrà d’Atenció
Sanitària (SAAS) va intentar
ahir tranquil·litzar la plantilla
anunciant noves contractaci-
ons. En una reunió amb els met-
ges d’aquesta àrea, la direcció
va assegurar la incorporació de
tres facultatius al febrer i cinc
al març. Segons van informar
des del SAAS, en la trobada es
va analitzar conjuntament la
situació i les mesures a prendre
per poder pal·liar les mancan-
ces. Demà serà el torn de les
infermeres. La intenció és crear
una comissió de treball en què
hi haurà la presència de quatre
metges i quatre infermeres per
trobar solucions. En tot cas,
avui està previst que l’hospital
informi la premsa sobre aquest
tema.
Des del Govern es va reconèi-
xer que els treballadors ja havi-
en exposat la inquietud per les
mancances i, per aquest motiu,
la direcció ja va planificar mesu-
res, que s’han anat implantant.
El ministre portaveu, Jordi Cin-
ca, va indicar, però, que aques-
tes actuacions “no han evitat”
que en l’època de màxima activi-
tat com és l’hivern s’hagin posat
“més en relleu aquestes man-
cances”. Així, Cinca va acceptar
que, tot i que la direcció “ha anat
posant nous incentius per tenir
professionals”, “no han donat
el resultat esperat” i per això
caldrà “tornar-ho a revisar”. El
ministre també va afirmar que
“no és fàcil trobar facultatius”
perquè els professionals no es
volen desplaçar fins a Andorra
tenint en compte que “disposen
d’altres opcions més a prop”, un
fet que “cal mirar de resoldre”.
Per Cinca aquest, i no pas els
llargs tràmits burocràtics, és el
principal problema per incorpo-
rar nou personal. Així mateix, es
va mostrar a l’espera de la com-
pareixença, avui, dels responsa-
bles del SAAS, que han de donar
a conèixer les solucions que s’es-
tan implantant per les puntes
de feina i els moments de més
col·lapse, va concloure.
PreocuPació del PS
La carta feta pública pel per-
sonal d’aquest servei en què
alertava de la situació a Urgèn-
cies ha generat preocupació al
Partit Socialdemòcrata (PS).
La consellera general de la for-
mació, Rosa Gili, va remarcar
que aquest servei “és essencial”
perquè “només en tenim un” i
“és important que funcioni bé”.
Així mateix, va lamentar que
“no entenem que s’hagi pogut
arribar fins aquí i volem saber
les explicacions de demòcrates
amb relació a aquests fets”. És
per aquest motiu que ahir ma-
teix Gili va tramitar una sèrie
de preguntes perquè el Govern
expliqui per escrit quina és la
situació al servei d’Urgències de
l’hospital.
En l’escrit tramitat a Sindica-
tura, la política escaldenca fa re-
ferència a “la carta signada per
metges i professionals del ser-
vei, en la qual exposen la seva
preocupació per les condicions
en què treballen”. Així, remar-
ca, “denuncien una important
manca de personal que fa que
la plantilla real estigui molt per
sota de la que seria necessària” i
que “això provoca que hagin de
cobrir aquesta mancança realit-
zant jornades laborals molt per
sobre de les habituals”. Aquest
fet, alerta, “pot afectar de forma
important la qualitat d’un ser-
vei tan essencial”.
Davant d’això, la consellera
general formula diferents pre-
guntes a l’executiu. En concret,
Gili vol saber quin és el nom-
bre actual de treballadors a Ur-
gències i quants efectius serien
necessaris per cobrir amb ple-
nes garanties el servei. A més,
pregunta quina ha estat en els
darrers cinc anys l’evolució del
nombre de treballadors del ser-
vei i els efectius que serien ne-
cessaris; quins són els motius
que expliquen el dèficit de met-
ges; quines mesures s’han pres
per mirar de solucionar aquest
dèficit; i quines mesures es
prenen per mirar de garantir la
cobertura del servei malgrat les
mancances.
A banda, Gili també vol saber
quina mitjana d’hores mensu-
als treballen els metges d’Ur-
gències i quina hauria de ser si
es tinguessin coberts tots els
facultatius necessaris. La con-
sellera socialdemòcrata, a més,
s’interessa per les baixes que
s’han produït de metges i altres
professionals del servei durant
els darrers cinc anys i per quin
motiu es produeixen. A l’últim,
vol saber quina és actualment
la mitjana d’hores d’espera dels
pacients que fan ús del servei i
quina ha estat l’evolució en els
darrers cinc anys.
neguit també de bonet
La consellera general indepen-
dent Sílvia Bonet també va ex-
pressar la preocupació per la
situació “límit” a Urgències. Per
aquest motiu, va adreçar una
pregunta amb resposta escrita
i una demanda d’informació.
Amb això vol conèixer “amb da-
des que les accions preses fins
ara no han pogut resoldre el pro-
blema”. Bonet vol saber quants
efectius haurien de treballar
per cobrir el servei d’Urgènci-
es, SUM, transport terrestre i
helicòpter, i quants hi treballen
actualment, i que s’indiqui la
jornada de cadascun. També vol
saber les altes i baixes que hi ha
hagut a la plantilla en els últims
quatre anys, el nombre de visi-
tes diàries a Urgències durant
aquest mateix període, la classi-
ficació segons el model de triat-
ge i les accions que preveu fer el
SAAS a curt, mitjà i llarg termini
per resoldre la situació. A més,
sol·licita la descripció de la pla-
nificació, organització i gestió
de recursos humans i materials.
Bonet recorda que en diver-
ses ocasions ha denunciat que el
sistema sanitari afavoreix més
freqüentació al servei d’Urgèn-
cies en detriment de la proximi-
tat. “Si això ho relacionem amb
una planificació de recursos hu-
mans que no és adequada ens
aboca a la situació actual”, asse-
nyala. La consellera remarca que
aquest és un problema que ve de
lluny i lamenta que els salaris
baixos, les hores extres i el des-
contentament dels professio-
nals està provocant una rotació
que pot arribar a posar en perill
la qualitat assistencial.
El SAAS intenta calmar el personal
d’Urgències anunciant nous efectius
El Govern accepta que les mesures adoptades fins ara no han donat resultat i que no és fàcil trobar professionals
Hospital Nostra Senyora de Meritxell
m.S.c.
aNdorra la Vella
Les instal·lacions del servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
joNatHaN gil
es crearà una
comissió de treball al
SaaS per pal·liar les
mancances
el PS alerta que és
un servei essencial i
diu que no entén com
s’ha arribat fins aquí
Bonet denuncia que
la situació “límit” ja
ve de lluny i que pot
afectar la qualitat

OPINIÓ4 Dijous, 18 De gener Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern va presentar ahir el projecte de
llei de modificació de la Llei de la Cambra
de Comerç, Indústria i Serveis d’Andor-
ra (CCIS), que ja té a punt per a la seva
entrada a tràmit parlamentari. El text
servirà per introduir canvis importants
pel que fa a aquesta important entitat
econòmica. Així, per exemple, la Cambra
tindrà la potestat de presentar projectes
de llei del seu àmbit al Govern i, quant al
seu finançament, rebrà cada any 600.000
euros, una quantitat que es revisarà cada
any en funció de l’IPC, més un 10% de
l’import recaptat per la taxa del registre
de titulars d’activitats econòmiques. L’ob-
jectiu que es persegueix, així doncs, amb
tota una sèrie de canvis respecte a l’actual
llei del 1993, és donar més protagonisme
a una entitat que està desenvolupant des
de la seva creació una funció important.
Es tracta, així doncs, d’un text que s’hau-
ria d’aprovar amb el màxim consens polí-
tic. no tothom creia en un principi en un
organisme com aquest –molt similar als
que hi ha en tots els països–, però gràcies
als impulsors que hi va haver es va acabar
materialitzant. Avui, la Cambra és ja un
interlocutor indispensable i, per la seva
experiència, hauria de ser tingut més en
compte, cosa que molt sovint el Govern
no ha fet prou.
Una llei per donar més protagonisme a la Cambra
EDITORIAL
La ministra de Funció Pública
i Reforma de l’Administració
va lamentar, en la presentació
del projecte de llei de la funció
pública, que els representants
sindicals dels treballadors de
l’administració hagin volgut
convertir la comissió consulti-
va de la funció pública en una
taula de negociació.
És cert, i en això cal donar la
raó a Eva Descarrega, que en-
tre les poques atribucions que
té aquest organisme gairebé
simbòlic –és bo no perdre de
vista que no té caràcter vincu-
lant i que, per tant, digui el que
digui el Govern, no cal fer-li el
més mínim cas– no hi ha el fet
de negociar aspectes concrets
de cap projecte de llei i que
per això hi ha altres vies. Ara
bé, i aquesta és la trampa de la
ministra, quines són aquestes
altres vies que poden utilitzar
els representants sindicals
dels treballadors de l’adminis-
tració per negociar i defensar
els interessos dels treballadors
públics? S’ha ofert realment
aquesta possibilitat als sindi-
cats? S’han assegut els respon-
sables de l’elaboració del pro-
jecte de llei de la funció pública
amb els sindicats a repassar
punt per punt l’articulat de la
llei? Han mirat de cedir uns i
altres –principi bàsic de qual-
sevol negociació– per tancar
un text de consens?
La resposta a totes aquestes
qüestions és ben senzilla: no. I
és que no s’hi val a dir que sí
que s’han fet trobades amb els
representants sindicals tenint
en compte només aquelles re-
unions informatives per expli-
car als assistents el contingut
de la llei. Tenir la deferència
d’explicar allò que es vol fer no
és sinònim de negociació ni de
portar a la pràctica la teòrica
voluntat de consens que so-
vint s’expressa verbalment.
Confondre
informar amb
negociar
éS uN INTeRLoCuToR
INdISPeNSabLe aVuI dIa
DONANT LA NOTA
Josep Saravia
Assandca ha renovat el
conveni de col·laboració
amb Vall Banc, fet que per-
metrà que aquesta entitat
segueixi aportant en la llui-
ta contra el càncer.
12345
Raymond Juan
L’Skal Club Andorra va
anunciar ahir que l’Skal Es-
panya farà el seu congrés a
Andorra el proper mes de
maig, amb un centenar de
participants.
12345
Gabriel Ubach
Escalfar l’ambient amb una
mesura dràstica com una
possible vaga indefinida
a l’administració no és la
millor manera d’apropar
posicions per negociar.
12345
Conxita Marsol
El Comú d’Andorra la Vella
“pagarà el que toca pagar” a
l’exdirector de comunicació
després d’un llarg procés
judicial tancat al Tribunal
Constitucional.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Sant Julià
@embasantjulia
Èxit d’inscripcions a la 2a edició del
taller de #teatre musical del Laboratori
de les Arts amb la comèdia “Grease”
Andorra Telecom
@AndorraTelecom
Els alumnes l’escola andorrana
d’#Encamp entrenant dur el seu dia de
festa per la 🤖#MFLLAndorra!
TUITENQUESTA
Creus que es pot afirmar que, en
general, la sanitat andorrana es
caracteritza per la seva qualitat?
A: Sí
B: No
MARC SeGAléS
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
A: 63% B: 37%

OPINIÓ 5Dijous, 18 De gener Del 2018
Efímer, perdurable, figuratiu, abs-
tracte, emotiu o impactant són al-
gunes de les paraules que definei-
xen aquell concepte de què molts
parlen, alguns aprecien i pocs en-
tenen. Parlo de l’art, en totes les
seves virtuts, en totes les seves
modalitats.
M’és difícil parlar-ne atès que,
més enllà del que pugui apreciar
o em pugui agradar, no tinc prou
coneixements per descriure’l, ni
capacitat per analitzar-lo. Però
aquí recau la bellesa d’una idea
difícil d’identificar. Tothom pot
opinar o dir si li agrada el que veu,
escolta, sent o degusta, sense ne-
cessitat de tenir coneixements
previs, sense haver cursat estudis
relatius en la matèria. Certament,
sense una base argumental sufici-
ent, però amb un argument clau i
important: l’opinió crítica de ca-
dascú.
La visió crítica, les ganes d’opi-
nar, la intenció de veure més en-
llà del que tens davant és el que
genera l’art i que tant aprecio en
unasocietat,sobretotenelsjoves.
A ells, els demano que no s’enca-
sellin en allò que els expliquen o
els ensenyen, sinó que es creïn
una opinió pròpia de tot, que fa-
cin com amb l’art, que intentin
dir el que els agrada o, si més no,
descriure el que tenen davant se-
gons els seus sentiments d’aquell
moment; la base argumental ja
vindrà després.
Per aquest motiu, encara que
em sigui difícil parlar-ne, avui
procuraré donar veu humilment a
una realitat cada vegada més pre-
sent en la consciència andorrana.
L’art en totes les seves direccions.
He estat durant molt de temps
reticent a pensar que l’art per si
mateix té una utilitat pràctica,
mésenllàdel’estètica;unpragma-
tisme ingenu i totalment equívoc
que des de fa uns anys he modifi-
cat i he pres el camí de la defensa
i salvaguarda del que avui consi-
dero una pota de la societat, una
forma d’evadir-se i concentrar-se
a la vegada, un argument deter-
minant per parlar de l’evolució de
la humanitat.
Després d’aquest discurs de
caràcter èpic, torno de peus a
terra per assenyalar com cada
vegada Andorra es converteix
més i més en un niu de creació i
desenvolupament artístic. Potser
per l’entorn natural, la bellesa dels
paratges o bé el creixement ex-
ponencial de les últimes dècades,
però la realitat és que aquest petit
país, tot i les traves que ha pogut
viure, ha desenvolupat un teixit
artístic important, que ha anat
mésenllàdel’artromànicquetots
coneixem.
En els últims anys, iniciatives
com l’Andorra LandArt, Ordino
Jardins Art, ComArtPedrosa o
bé les diverses galeries d’art que
s’han creat al Principat donen
visibilitat a aquest teixit, que va
des de l’escultura al ball, passant
per la pintura i la música, entre
d’altres. Però tot aquest procés de
creixement no hauria estat possi-
ble sense l’acció incansable d’ar-
tistes de renom nacional que han
treballat i s’han barallat per fer-se
un lloc al Principat; agrupaci-
ons com la Xarranca o Mountain
Alchemists, companyies de teatre
o grups de música. A tots ells crec
que Andorra els deu molt més del
que els dona. Gràcies a ells podem
dir que no som només un país de
compres, de turistes o de finan-
ces; som un país amb plenitud,
amb caràcter i ganes de créixer
apreciant el nostre entorn.
Fem un pas endavant i procu-
rem ajudar al màxim un col·lectiu
que sovint, tot i uns ingressos mí-
nims, desenvolupen meravelles
i remouen cel i terra per trobar
espais, materials, oportunitats i
facilitats.
L’Andorra artística
Gràcies als nostres creadors som molt més que un país de compres, esquí i finances Aquests dies certs companys i
coneguts m’han estat preguntant
sobre la nova moda de les mone-
des virtuals. A part del ja clàssic
Bitcoin, n’hi ha d’altres com els
Ethereum, Monero, Litecoin o,
fins i tot, Dogecoin –una moneda
que es va crear gairebé com una
broma. Aquestes monedes han
aparegut al llarg dels últims cinc
anys, aproximadament, i un gran
nombre de propostes han arribat
a valoracions del mercat superi-
ors als mil milions de dòlars. En
el cas del Bitcoin, estem parlant
d’uns 250.000 milions, aproxi-
madament.
Però què hi ha darrere de tot
això? En primer lloc, cal recordar
que el que representa cada unitat
d’aquestes monedes digitals és
tan sols la prova que qui l’hagi
creat –o minat, segons la seva ter-
minologia, no massa precisa– ha
acomplert una certa quantitat
de feina. Atenció, però, ja que
aquesta feina no es pot conside-
rar útil. En realitat, consisteix a
resoldre problemes matemàtics
difícils per intentar endevinar-ne
la solució moltes vegades. Sense
temor d’exagerar gaire, és qües-
tió d’anar-ho provant fins a tro-
bar un número que satisfaci un
seguit de criteris. Com que els
problemes són de natura cripto-
gràfica, s’explica que el producte
també es pugui dir moneda crip-
togràfica.
Quin valor té aquesta feina?
És clar que, en el món real en què
la majoria de nosaltres vivim,
no té cap valor intrínsec. Al con-
trari, el miner va gastant diners
en equips informàtics i energia
elèctrica per aconseguir uns nú-
meros que ni tan sols serveixen
per a cap finalitat pràctica. Així,
és lícit preguntar-se per quina
raó el valor d’aquests números ha
anat pujant de manera exponen-
cial durant l’any 2017. Hi tenen a
veure dos factors.
Tal com recorda Robert
Heinlein a Time Enough for Love,
un bitllet de banc en realitat no-
més és una promesa que fa el
banc emissor de bescanviar el
bitllet –a voluntat del seu posseï-
doractual–peralgunobjected’un
valor equivalent. En els primers
temps de la moneda de paper, la
promesa era que cada bitllet es
podria intercanviar per la mone-
da equivalent en metall, argent o
or. Avui en dia, queda clar que ja
no es podrà bescanviar el bitllet
per una moneda física –les re-
serves d’or dels bancs centrals no
bastarien– i l’usuari simplement
fa confiança al banc emissor que
aquesta divisa no deixarà de tenir
valor en el futur. Així, és igual si
el suport d’aquesta confiança es
plasma en un bitllet fet de paper,
de plàstic o en una simple entra-
da en una base de dades.
El segon factor que intervé és
el factor especulatiu. Ara mateix
els tipus d’interès són tan baixos
que els inversors cerquen valors
refugi de manera desesperada. És
per aquesta raó que els preus de
l’or i dels Bitcoins han pujat tant.
De moment, es mantenen. Però,
què pot passar si la conjuntura
econòmica canvia?
L’auge del diner digital
Els bitcoins pugen
amb tipus d’interès
baixos; però, i si la
conjuntura canvia?
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jonathan gil
JORDI RIBES
President de la Secció jove de Demòcrates per andorra
alan waRD
Professor

Andorra
Havia obert la porta a aquesta
possibilitat i finalment ha estat
així. Els consellers generals del
Partit Socialdemòcrata no do-
nen per tancat l’afer del grup
mixt i finalment portaran Sin-
dicatura a la Batllia per l’actu-
ació que ha mantingut en tota
aquesta qüestió.
Així ho va explicar ahir el
conseller general i president
del PS, Pere López, que va con-
firmar que el comitè executiu
de la formació “per unanimitat
ens van demanar que tiréssim
endavant amb el recurs”. I és
que, segons va assegurar el par-
lamentari, “el partit se sent le-
sionat per les actuacions que hi
ha hagut en aquestes darreres
setmanes”, començant per la
seva destitució i la posterior no
convocatòria a la junta de pre-
sidents feta el 8 de gener.
Per aquest motiu, i “com a
representants i per defensar la
veu dels nostres electors i tota
la gent que ens fa confiança”, el
comitè executiu dona el visti-
plau a la via judicial, ja que es
considera que “no ho podem
deixar passar així com així”, tal
com va precisar el conseller ge-
neral socialdemòcrata. López
va reiterar que “aquest primer
recurs tirarà endavant” i va
avançar que “fins i tot ja tenim
algú que ens ajudarà a fer-ho”.
Pel que fa a l’argumentació
en què se sustentarà la deman-
da, López va avançar que serà
“molt similar” i “en la línia”
del recurs que ja es va entrar
a Sindicatura i que va ser de-
sestimat, tot i que s’haurà de
“completar amb la resposta que
se’ns dona de Sindicatura”. En
aquest sentit, el conseller i diri-
gent socialdemòcrata va insis-
tir en el fet de la destitució com
a president del grup parlamen-
tari, “una cosa que entenem
que no podien fer” i que “ja va
marcar una tendència molt cla-
ra per part del síndic”, que des-
prés “va convocar una junta de
presidents sense el president
d’un dels grups parlamentaris”.
recurs pel reglament
Aquesta qüestió, però, no és
l’única que pot acabar a la jus-
tícia. I és que la marxa de cinc
consellers generals del grup
liberal i, tal com obliga el re-
glament de la cambra, la seva
entrada al grup mixt ha com-
portat també l’elaboració d’un
nou reglament del grup; regla-
ment que, un cop certificada
l’acta d’aprovació per part de
Sindicatura, podria ser també
objecte de recurs i acabar en la
via judicial.
“Entenem que hi ha hagut
més tendenciositat per part de
Sindicatura” en aquest aspecte,
segons va remarcar López, i va
recordar les regles de joc que es
van marcar a l’inici de la legis-
latura el 2015, quan el síndic
va advertir les dues formacions
integrants del grup mixt en
aquell moment (PS i SDP) “que
si no us poseu d’acord hi haurà
presidència rotatòria”.
En aquesta línia, López va
recordar que segons aquest
principi la seva formació va
perdre, per tal d’afavorir un
acord, “una sèrie de posicions
que políticament són transcen-
dents, com és la presència al
Consell d’Europa i la presidèn-
cia d’Afers Socials”, i va lamen-
tar que “ara aquest principi no
s’ha aplicat”.
Així, el parlamentari soci-
aldemòcrata va denunciar que
ara “una majoria de consellers,
que també teníem nosaltres al
seu moment, han decidit tot el
funcionament del grup mixt i
ens han tret la nostra part de
representativitat”. Per això, des
de la formació, que “també ens
sentim lesionats en aquest sen-
tit”, s’esperarà a veure quina és
la resolució final de Sindicatura
per decidir si s’opta també per
presentar un recurs i la posteri-
or via judicial, “tal com defensa
el comitè executiu”.
A part, i tal com ja s’havia
anunciat, López va confirmar
que els consellers generals del
PS es queden amb les mateixes
atribucions i càrrecs que ja te-
nien, i es va mostrar conven-
çut que l’oferiment dels cinc
consellers escindits dels libe-
rals de cedir els seus càrrecs a
canvi de la presidència del grup
mixt per a Josep Pintat “respon
en bona part a un sentiment
que s’han passat de frenada”.
En aquest sentit, López va
explicar que, “amb la voluntat
de trobar una entesa”, es van
fer quatre o cinc propostes i
que “totes van ser rebutjades.
Concretament, des del PS es va
proposar la presència a la dele-
gació del Consell d’Europa, la
copresidència del grup, la pre-
sidència per a Pintat a canvi de
la secretaria de Sindicatura i la
presidència de la comissió le-
gislativa d’Afers Socials.
El PS porta Sindicatura a la Batllia
per l’actuació en l’afer del grup mixt
López també obre la porta a presentar un recurs pel nou reglament aprovat pels altres set consellers del grup
Consell General
m.s.
andorra la Vella
El conseller general del Partit Socialdemòcrata i president de la formació, Pere López, en una compareixença anterior.
jonathan Gil
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
pere lópez
el partit se sent
lesionat per les
actuacions de les
darreres setmanes
el comitè executiu
ens demana per
unanimitat tirar
endavant el recurs

ANDORRA 7Dijous, 18 De gener Del 2018
Totes les defenses dels 25 pro-
cessats demanen l’expulsió del
Govern com a acusació particu-
lar del judici en una de les qües-
tions prèvies clau d’aquesta fase
inicial, perquè serà decisió del
tribunal si s’ha d’eliminar la part
acusatòria. Ho reclamen perquè
diuen que pren les funcions del
ministeri fiscal i perquè contri-
bueix a trencar la separació de
poders. El debat, en el tercer dia
del judici de la causa general del
cas BPA, va semblar un partit de
tennis, ja que la lectura, molts
cops reiterada, de certs articu-
lats de la Constitució i de la Llei
de la Justícia, anaven d’una ban-
da a l’altra amb diferents inter-
pretacions.
El Govern actua en el judi-
ci, segons el mateix advocat de
l’executiu, Manel Pujadas, com a
“actor penal i acusador particu-
lar, en defensa de l’interès gene-
ral, de la ciutadania, de les insti-
tucions i de tots els que treballen
en aquestes valls”, tal com diu
la querella inicial de l’executiu.
Aquest paper que s’atorga és,
per totes les defenses, una atri-
bució de funcions de la fiscalia
i, per tant, una manca de legiti-
mitat. Pujadas, però, afirma que,
segons la doctrina del Tribunal
de Corts, “aquesta defensa de
l’interès general no és exclusiva
del ministeri fiscal”.
Va ser Salvador Capdevila qui
va exposar aquesta qüestió prè-
via que reclama l’expulsió del
Govern del judici. Capdevila va
reclamar en reiterades ocasions
al fiscal i a l’advocat del Govern
“on és la norma jurídica que ha-
bilita el Govern per un delicte
comú perseguible d’ofici en què
no es justifica cap dret ni interès
específic lesionat?”. Una pregun-
ta que no va tenir cap resposta
concreta.
Un altra pregunta que no va
ser contestada va ser la que va
fer l’advocat Josep Antoni Sil-
vestre: Per què el Govern actua
en aquesta causa i no ho fa en
d’altres, com la venda de droga a
menors a les portes de les esco-
les, per exemple? Aquest mateix
lletrat va apuntar que potser,
com que a Espanya es presenta
el Partit Popular com a acusació
particular, aquí s’hi hauria hagut
de presentar Demòcrates per
Andorra.
Segons van remarcar les de-
fenses, la llei diu que el Govern
pot fer ús dels seus advocats o
del mateix Col·legi d’Advocats
per defensar certs drets o inte-
ressos específics, però no l’inte-
rès general, ja que defensar-lo
correspon a les funcions del
ministeri fiscal i representar-lo
al Consell General. La presèn-
cia del Govern en aquest judici
“vulnera la independència dels
tribunals perquè és un poder
que s’està inserint en un altre
poder”, va dir Capdevila. Aquest
lletrat va afegir que a diferència
del que passa a l’Estat espanyol,
aquí s’està “polititzant la justí-
cia”.
Per altra banda, les defenses
argumenten que, en tot cas,
hauria de participar com a per-
judicat i/o ofès, i que la querella
no justifica cap perjudici. De fet,
diuen, en la mateixa querella no
es reclama res.
EL PUNT CRÍTIC DEL FISCAL
Per la seva banda, el fiscal gene-
ral, Alfons Alberca, va criticar
les defenses a l’inici de la seva
exposició en preguntar-los per-
què no van impugnar la querella
del Govern en el termini dels
cinc dies posteriors, tal com
marca la llei. Alberca va ser dur
i es va dirigir a tots els lletrats
per dir-los que, fins ara i durant
tota la instrucció, havien con-
sentit i acceptat la participació
del Govern. Capdevila, però, va
respondre que aleshores encara
no s’havia dictat l’aute de pro-
cessament i que, per tant, no ho
van fer perquè els seus clients no
estaven processats.
Les defenses, en el torn de
rèplica, van criticar l’exposició
d’Alberca perquè, segons ells, va
defensar la seva actuació com a
fiscal, que van dir que no es va
qüestionar, i en cap cas va con-
cretar quina norma habilita el
Govern a participar en aquest
judici.
Per la seva banda, l’advocat
del Govern considera que és més
que legitimada la seva presència
com a actor penal i acusador.
Segons aquesta part, la norma
els habilita “perquè estem pels
interessos generals”. L’advocat
del Govern va manifestar que
no ha reclamat cap perjudici
fins ara perquè, segons diu la
mateixa querella, es reserva “les
accions pertinents per fer les
reclamacions quan hi hagi una
responsabilitat civil derivada del
delicte”. Pujadas va afegir que el
Govern ja ha gastat 12 milions
per aquesta causa.
Les defenses demanen l’expulsió
del Govern com a part del judici
Tots els advocats denuncien que pren les funcions del ministeri fiscal i vulnera la separació de poders
Dia 3: Qüestions prèvies
Pepa Gallego
anDorra la Vella
Salvador Capdevila va protagonitzar la qüestió prèvia que qüestiona la legitimitat del Govern com a acusació particular.
jonathan gil
Legitimació dels
actors civils
Avui les defenses qüesti-
onaran la legitimació dels
actors civils. Si l’exposició
és ràpida es podran tractar
dues qüestions més.
agenda d’avui
Solé demana anul·lar la rogatòria que andorra va
cursar a espanya després de la nota del FinCen
l’advocada d’un dels gestors de Pallardó a BPa,
anna Solé, va demanar, en una altra qüestió
prèvia, la nul·litat de la comissió rogatòria
que andorra va cursar a espanya l’endemà
de la nota del FinCen. Considera que, per la
forma com es va tramitar, es va vulnerar “fins
a cinc cops” el Conveni europeu d’assistència
judicial en matèria penal d’estrasburg. Segons
Solé, qüestions com la manera de lliurar
la documentació –a mà i no per fax, tal com
indica el conveni–, o la no identificació dels
testimonis que demana la comissió són
faltes que en vulneren l’articulat. la lletrada
també va qüestionar la via d’urgència que es
va seguir per tramitar-la. “ni Pallardó va ser
degudament citat ni va quedar justificada la
seva declaració davant l’autoritat espanyola”,
va dir Solé. Per tot això, aquesta advocada i la
resta de les defenses van demanar la nul·litat
de la declaració de Pallardó a andorra i de tot el
procés. l’advocat Silvestre va criticar el fet que
andorra fes una comissió rogatòria a espanya
per tenir informació de Pallardó, “perquè ja hi
havia una causa contra ell al país”.
alberca va al·legar que el fax no funcionava,
que és la fiscalia espanyola qui considera
la urgència i l’executa, i que les autoritats
espanyoles van actuar legalment en la
declaració a Pallardó. Per tant, va negar la
petició de nul·litat.
Salvador Capdevila
Manel Pujadas
a diferència
d’espanya, aquí
s’està polititzant la
justícia
la defensa de
l’interès general
no és exclusiva del
ministeri fiscal

ANDORRA8 Dijous, 18 De gener Del 2018
US DESITGEM
UN MOLT BON
ANY 2018
www.entre-muntanyes.com
comunicacio@entre-muntanyes.com
Els mateixos fotògrafs que fe-
ien guàrdia per captar imatges
dels germans Cierco, del mateix
Joan Pau Miquel o d’altres pro-
cessats en declaracions prèvies
a les portes de la Batllia, i allà
havien de lluitar contra les es-
quivades i les cares llargues,
ara poden fotografiar-los amb
tranquil·litat a les portes de la
sala on es fa el judici. Ahir, fins
i tot, en el segon acte de pre-
sència d’un dels màxims accio-
nistes de BPA, Higini Cierco, hi
va haver un moment de fotore-
clam a la placeta de Prada Casa-
det, junt amb Joan Pau Miquel,
entre rialles, poses i somriures.
És clar, estem en un moment
previ al judici i, si passa el que
ells esperen, s’anul·larà i s’aca-
barà el seu malson. Per tant, do-
nen la cara, amb el cap ben alt
i, fins i tot, amb un somriure.
El nom dels processats i el que
suposadament va fer cadascun
encara no és noticiable, però sí
que ho són les faltes que ha fet
la batlle instructora i les defici-
ències que defensen que els han
anat en contra i han atemptat,
presumptament, contra els
seus drets.
Cierco ahir donava cops a
l’esquena de dos processats pre-
guntant-los com estaven i ells
van respondre amb el cap baix.
“Tots estem així”, va dir Cierco.
Però ara, podríem dir, toca el
postureig de portes enfora. Tret
dels que seran els protagonistes
quan comenci el judici si real-
ment així ho determina el tri-
bunal, ara el punt de mira és en
els lletrats. Malgrat que el seu
paper és de defensa, ara, en les
qüestions prèvies, han passat a
acusació que denuncia totes les
deficiències del procediment.
Aquesta posició és més còmo-
da per a ells i més difícil per al
fiscal general, que ahir, a l’inici
del recés, feia cara d’enfadat
mentre feia comentaris en pe-
tit comitè amb alguns lletrats
com Jesús Jiménez, defensor
de Joan Pau Miquel.
Dels catorze advocats de
les defenses, Josep Antoni Sil-
vestre continua encapçalant
la llista dels que podríem ano-
menar els mediàtics, ja que en-
cara no ha deixat passar cap
torn de paraula sense fer aque-
lles intervencions magistrals
que fan l’ullet a la premsa. La
seva adhesió a les qüestions
prèvies presentades pels seus
col·legues sempre aporta pun-
tualitzacions; en alguns casos,
de durada similar a l’exposició
inicial. Però ahir ja va rebre un
toc d’atenció. El president del
tribunal, Josep Maria Pijuan,
que fins ara s’ha mantingut
fora de tot focus, ja va mostrar
ahir que se li estava acabant la
paciència i va respondre així a
la pregunta retòrica efectuada
per Silvestre de si el ministeri
fiscal és una autoritat judicial
o no: “Sí, i em farà obligar-los
a centrar-se”, va dir amb to en-
fadat. Qui també s’està apun-
tant a les frases mediàtiques és
l’advocat Antoni Duró. A dife-
rència de Silvestre, però, ho fa
amb intervencions curtes però
contundents. “La presència del
Govern és surrealista”, va ma-
nifestar ahir. Sigui com sigui,
encara estem a l’inici, i aques-
ta sèrie pot anar canviant de
protagonistes en els diferents
capítols.
Els que ara volen ser mediàtics
Higini Cierco fa presència per segona vegada a la porta de la sala per mostrar el seu suport als processats
P.G.
andorra la Vella
Higini Cierco va posar ahir per segon cop per als fotògrafs amb Joan Pau Miquel.
jonathan gil

publicitat 9Dijous, 18 De gener Del 2018
q u a l i t a t i p r e v e n c i ó
Unida Qualitat i Prevenció vol ser el líder i referent al
Principat d’Andorra en l’assessorament, certiﬁcació i formació
en les àrees de prevenció de riscos laborals, qualitat, medi
ambient i sostenibilitat, per tal de satisfer les necessitats
presents i futures dels seus clients, i vol fer-ho mitjançant la
integració de serveis tot acompanyant-los en la seva
internacionalització, contribuint així a la generació
d’avantatges competitius per als seus clients i afavorint la
millora dels seus negocis.
PROFESSIONALS
EN LA PREVENCIÓ,
LA SEGURETAT I LA SALUT
EN EL TREBALL A ANDORRA
www.unidaqp.com | C/ Pau Casals 10, 3a planta | AD500 Andorra la Vella
Telèfon: +376 73 04 73 - Fax: +376 73 04 74 | info@unidaqp.com

Educació
El ministeri d’Educació i En-
senyament Superior i el rec-
torat del Collège d’Europe
han signat un nou conveni
de col·laboració que permet
als estudiants d’Andorra be-
neficiaris de la beca d’estudis
de màster d’aquest centre
d’ensenyament estudiar al
campus de Polònia, ubicat
a la ciutat de Natolín, a més
del campus de la ciutat de
Bruges (Bèlgica). Fins ara
només es podia optar a rebre
una beca per cursar estudis
de màster si es feia al campus
d’aquesta última ciutat.
Nou acord de
col·laboració
amb el Collège
d’Europe
Redacció
andorra la vElla
El consell de ministres va
aprovar ahir el projecte de llei
d’Ordenament del Sistema
Educatiu Andorrà, que mo-
dernitza la llei vigent des del
1994, segons va informar ahir
el ministre portaveu, Jordi
Cinca. El text, que ja va pre-
sentar el titular d’Educació i
Ensenyament Superior, Eric
Jover, a la comissió legislativa
d’Educació, Recerca, Cultura i
Esports, i que ha rebut l’infor-
me positiu de la comissió con-
sultiva, s’entrarà a tràmit par-
lamentari en els propers dies.
El text renova la llei per
adaptar-se a l’evolució que ha
tingut aquest sistema educa-
tiu i establir les eines perquè
pugui seguir evolucionant en
la mateixa línia. Així, es revi-
sen les finalitats del sistema
educatiu i s’actualitza el con-
cepte d’escola inclusiva incor-
porant conceptes lligats a la
sostenibilitat i l’emprenedo-
ria. Igualment, s’actualitzen
els principis que han de guiar
la intervenció docent i la me-
todologia aplicada a les aules
i s’alinea amb els principis del
Permsea.
Pel que fa als requisits dels
docents, el text incideix en
la importància de la qualitat
i preveu que s’actualitzin en
funció de les titulacions uni-
versitàries de l’Espai Europeu
d’Ensenyament Superior.
Modernització de la llei del
sistema educatiu andorrà
legislació
Redacció
andorra la vElla
L’índex de preus al consum
(IPC) corresponent a l’exerci-
ci 2017 ha estat finalment, tal
com ja va avançar Estadística,
del 2,6%. Així ho va confirmar
ahir el ministre portaveu, Jordi
Cinca, que va informar també
que l’executiu, tal com havia
avançat, va aprovar un nou de-
cret que fixa el salari mínim en
1.017 euros, i no en 1.005 com
es va establir a l’octubre. Aquest
decret, que estableix també el
salari mínim per hora en 5,87
euros i el diari en 46,96 euros,
entrarà en vigor al febrer.
Pel que fa a l’augment de la
inflació acumulada al llarg del
2017, Cinca va destacar que es
tracta de l’increment més im-
portant dels últims sis anys i
que, a diferència de l’any pas-
sat, l’IPC s’ha situat significa-
tivament per sobre dels països
veïns (a Espanya és d’un 1,1%,
i a França, d’un 1,2%). El mi-
nistre va atribuir la diferència
al comportament dels produc-
tes energètics i frescos i al preu
del petroli, ja que si es compara
l’IPC subjacent les diferències
amb el països veïns són gaire-
bé imperceptibles. A diferència
del que va passar l’any passat,
a Andorra ha arribat una mica
més tard l’efecte de l’increment
d’aquests preus, de manera que
han acabat tenint una incidèn-
cia molt significativa el 2017, va
indicar Cinca.
Es confirma l’IPC del 2,6% i
el salari mínim de 1.017 €
Economia
Redacció
andorra la vElla
Formació
El ministeri d’Educació i En-
senyament Superior va fer
públiques les convocatòries
de quatre exàmens diferents.
Es tracta de les proves del ni-
vell C1 del Diploma oficial de
llengua catalana per a esco-
lars, del Graduat en segona
ensenyança per a candidats
lliures de més de 16 anys, de
la prova oficial de batxillerat
(POB) del sistema educa-
tiu andorrà, i del batxillerat
(BAT) per a candidats lliures
del sistema educatiu andorrà.
Les inscripcions per a les pro-
ves del nivell C1 del Diploma
oficial de llengua catalana per
a escolars estaran obertes de
l’1 al 28 de febrer i l’examen
tindrà lloc el 10 i 21 de març,
i el 4 d’abril. Les proves del
Graduat en segona ensenyan-
ça per a candidats lliures de
més de 16 anys es desenvo-
luparan del 8 al 15 de març i
les inscripcions es poden fer
entre l’1 i el 28 de febrer. La
prova oficial de batxillerat
(POB) del sistema educatiu
andorrà tindran lloc del 16 al
30 de maig. I els exàmens de
batxillerat (BAT) per a candi-
dats lliures del sistema educa-
tiu andorrà seran del 23 al 27
d’abril; cal inscriure-s’hi de l’1
al 28 de febrer.
Educació fa
públiques les
convocatòries
de 4 exàmens
Redacció
andorra la vElla
El projecte de llei de modificació
de la llei de creació de la Cam-
bra de Comerç, aprovat ahir pel
consell de ministres, introdueix
com a gran novetat l’aportació
per part del Govern d’un im-
port fix de 600.000 euros anu-
als que es revisarà amb l’IPC, i
un import variable que corres-
pondrà al 10% de la quantitat
recaptada en taxes d’inscripció
als registres de comerç i de soci-
etats mercantils per a la creació
neta de negocis i societats. A
banda, també es preveu una al-
tra fórmula “potestativa” per a
projectes d’alt valor afegit i amb
la qual es podrà incrementar
la dotació fins a un màxim del
10% del pressupost fix.
El president de la Cambra de
Comerç, Marc Pantebre, va des-
tacar que aquesta modificació
del text permet posar fi a la “in-
seguretat que es repetia d’any
en any”, ja que el finançament
es basava en un percentatge de
la recaptació de la taxa sobre el
Registre de titulars d’activitats
econòmiques. Amb tot, hi havia
un “criteri discrecional” i el Go-
vern podia augmentar o reduir
aquesta aportació. Segons va
explicar l’executiu, els 600.000
euros responen a les necessitats
que té l’entitat pel funciona-
ment habitual. Aquesta era la
xifra que es feia efectiva entre
els anys 2008 i el 2011, però a
partir d’aleshores es va reta-
llar i s’ha arribat a imports de
450.000 euros. A més, es fixa
l’obligatorietat de presentar els
estats financers per part del co-
mitè executiu i d’auditar-los per
part d’una empresa indepen-
dent.
El text també permet a la
Cambra proposar modificacions
o projectes de llei al Govern en
matèries de la seva activitat i li
ofereix noves funcions en l’àm-
bit de la mediació i conciliació
mercantils, en la col·laboració
en els programes públics i pri-
vats de formació permanent
i en la prestació de serveis
d’atenció i informació als em-
presaris. Amb relació al funcio-
nament intern, es redueix a un
any d’exercici per poder tenir
drets de sufragi actiu, el ple de
la Cambra passa d’un mínim de
30 a 20 membres per facilitar la
participació i es vetlla perquè la
representativitat dels empresa-
ris sigui equilibrada i respecti la
proporcionalitat en funció de la
importància econòmica i social
de cada activitat. També s’in-
trodueix la possibilitat que el
càrrec de president sigui remu-
nerat. A l’últim, se suprimeix
l’autorització prèvia del Govern
perquè la Cambra estableixi re-
lacions amb òrgans estatals es-
trangers.
La Cambra rebrà 600.000 € i un 10%
de les taxes del registre de comerç
Podrà proposar al Govern modificacions o projectes de llei en matèries de la seva activitat
nova llei
La secretària d’Estat de Comerç i Competitivitat, Neus Soriano, va exposar ahir la modificació de la llei que regula la Cambra.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vElla

El mes de desembre passat es
va tancar amb un total de 300
aturats inscrits al Servei d’Ocu-
pació. Aquesta xifra representa
un 12,8% menys respecte del
mes de novembre, en què es
van registrar 344 desocupats,
i un 0,3% per sota del mateix
mes de l’any anterior, quan n’hi
havia 301. El ministre porta-
veu, Jordi Cinca, va destacar
que es tracta del nombre més
baix de demandants de feina
inscrits al Servei d’Ocupació
el mes de desembre dels dar-
rers nou anys. El 2007, la xifra
d’aturats es va situar per sota
de les 300 persones, en concret
221. Cinca va exposar que les
dades permeten constatar que
hi ha una millora respecte del
mes precedent però també en
relació amb el 2016.
Quant al volum total d’assa-
lariats, el passat mes d’octubre
es va situar en les 36.040 per-
sones. Això suposa un creixe-
ment respecte del mateix mes
de l’any anterior del 2,8%, quan
es van registrar 35.049 assa-
lariats, és a dir, que en un any
hi ha 1.000 persones més ins-
crites a la Caixa Andorrana de
la Seguretat Social (CASS). Tal
com va remarcar Cinca, aques-
ta és la xifra més alta d’assalari-
ats dels darrers set anys en un
mes d’octubre. D’altra banda,
la mitjana d’assalariats durant
els darrers dotze mesos és de
37.481. Es tracta d’un 2,9%
més que els registrats en el ma-
teix període anterior.
Amb relació a la massa sala-
rial del mes d’octubre, va ser de
71,75 milions d’euros, una xifra
que es troba un 4,5% per sobre
respecte del mes d’octubre del
2016. I les dades també són po-
sitives en el salari mitjà. Així,
segons va informar el Govern
ahir, el salari mitjà declarat a la
CASS del passat mes d’octubre
es va situar en els 1.990,92 eu-
ros. Aquest import suposa una
variació positiva de l’1,6% res-
pecte del salari mitjà del mes
d’octubre de l’any anterior, que
es trobava en 1.959,10 euros.
Davant de tot plegat, el mi-
nistre portaveu va exposar que
“hi ha una coherència d’aques-
tes dades”. Així, va assenya-
lar que tots els indicadors van
millorant i això confirma la
recuperació de l’economia i del
mercat laboral.
El desembre es tanca amb 300
aturats al Servei d’Ocupació
El nombre d’assalariats creix un 2,8% a l’octubre i arriba a les 36.040 persones
Mercat laboral
Les oficines del Servei d’Ocupació.
JONATHAN GIL
M.S.C.
ANdOrrA LA veLLA
La massa salarial
de l’octubre puja un
4,5% respecte del
mateix mes del 2016
el salari mitjà se situa
en els 1.990 euros,
un 1,6% per sobre de
l’any anterior

El president de l’Associació
Andorrana contra el Càncer
(Assandca), Josep Saravia, va
remarcar que des de l’entitat
aquest any es volen centrar es-
pecialment en la lluita contra el
càncer infantil. Serà la primera
vegada que l’associació s’ocupi
de sensibilitzar sobre el càncer
que afecta els infants. Segons
Saravia, es considera que l’in-
fantil és un càncer més mino-
ritari i que passa desapercebut.
Per aquest motiu, en totes les
activitats que organitzin en-
guany apareixerà el logotip de
la Fundació Amics Joan Petit-
Nens amb Càncer i el 19 de maig
es farà la Festa-Torneig Joan Pe-
tit a Andorra.
Saravia també va reivindicar
la necessitat de continuar tre-
ballant en les dues proposicions
de llei presentades al ministre
de Sanitat, Carles Álvarez Mar-
fany: la llei de l’oblit i la llei de
l’acompanyament. La llei de
l’oblit consisteix a poder esbor-
rar l’expedient de les persones
que han superat la malaltia des-
prés de deu anys per garantir la
seva reinserció laboral i “evitar
que se les penalitzi a l’hora de
contractar una assegurança”.
Pel que fa a la llei de l’acompa-
nyament, es tracta d’aconseguir
que algun dels familiars direc-
tes d’un malalt puguin acompa-
nyar-lo quan ha de fer els tracta-
ments, “com si fos una baixa de
maternitat o paternitat.” La di-
ficultat ha reconegut que és que
no es poden quantificar amb
exactitud els dies que caldrien.
Sobre totes aquestes qüesti-
ons es va pronunciar el presi-
dent d’Assandca en el marc de la
signatura de renovació del con-
veni de col·laboració entre l’en-
titat i Vall Banc. L’acte va tenir
lloc ahir a la seu central de Vall
Banc, a Escaldes-Engordany, i
va comptar amb el director de
negocis del banc, Sergi Pallero-
la.
L’any passat es va signar per
primera vegada aquest acord i
Vall Banc es convertia en l’en-
titat financera patrocinadora
principal de l’associació. L’apor-
tació econòmica per a aquest
2018 és la mateixa que l’any
passat, 17.500 euros. Amb
aquests diners, Vall Banc aca-
barà tres activitats per sensibi-
litzar la societat sobre aquesta
malaltia i divulgar les accions
per a la lluita contra el càncer.
La primera activitat, que es farà
el 4 de febrer, consistirà en la
preparació d’uns tallers culi-
naris, semblants als de l’edició
anterior, però amb alguns pe-
tits canvis. La segona acció serà
la de les 12 hores d’esport Vall
Banc contra el càncer, que tin-
drà lloc al mes de juny. La terce-
ra es farà durant la setmana del
19 d’octubre, coincidint amb la
celebració del Dia internacional
contra el càncer de mama. Per
Saravia és molt important que
“la paraula càncer no continuï
sent una paraula maleïda”.
Tant Assandca com Vall Banc
valoren molt positivament la re-
edició d’aquest conveni perquè
significa tenir una major visi-
bilitat en la societat andorrana.
Des d’Assandca, s’argumenta
que encara no són prou cone-
guts i, quan algú es troba diag-
nosticat de càncer, moltes vega-
des ho afronta en solitari, sense
recórrer a l’associació, perquè
no sap que existeix, o a voltes
ho fa en estadis de la malaltia
avançats. Quant a Vall Banc,
Sergi Pallerola va afirmar que
“el compromís amb Assandca va
molt més enllà d’aquest conve-
ni. Creiem que cal seguir apos-
tant per les entitats del país que
treballen per millorar el dia a
dia de les persones amb dificul-
tats”.
Assandca se centrarà especialment
en la lluita contra el càncer infantil
L’entitat continuarà treballant en les proposicions de llei de l’oblit i de l’acompanyament
Associacions
Signatura del conveni de col·laboració entre Assandca i Vall Banc a la seu de l’entitat bancària.
JonAthAn gil
M. P. A.
AndorrA lA vellA
Josep Saravia
Sergi Pallerola
volem que avui en
dia el càncer no
continuï sent una
paraula maleïda
el compromís amb
Assandca va molt
més enllà d’aquest
conveni
MoraBanc i Vivand van lliurar
ahir els 3.350 euros recaptats
durant la jornada Vivand So-
lidari, que es va fer el pont de
la Puríssima en benefici de La
Gavernera i Càritas Andorra-
na. Enric Martí, per part de
l’Associació de comerciants de
l’avinguda Carlemany, i la direc-
tora general adjunta de Negoci
Andorra, Gisela Villagordo, van
entregar els xecs al president de
Càritas, Amadeu Rocamora, i
a la directora de La Gavernera,
Iolanda Solà.
Aquesta segona edició del
Vivand Solidari va tenir lloc els
dies 8, 9 i 10 de desembre. L’im-
port recaptat prové de la cessió,
per part de MoraBanc, de l’im-
port de totes les comissions ge-
nerades per compres a Vivand
passades per la tecla 4, més una
aportació directa de l’Associació
de comerciants de l’avinguda
Carlemany.
La segona edició del Vivand
Solidari recapta 3.350 euros
Jornada
Lliurament dels xecs de la segona edició del Vivand Solidari.
morAbAnc
Agències
AndorrA lA vellA
Entrega dels aliments recollits
en la campanya Esport solidari
els consellers de Social, Francesca barbero, i d’esports,
Pere Pràxedes, del comú de Sant Julià de lòria van lliurar els
aliments recaptats en el marc de la campanya esport solidari
a càritas parroquial. l’acció es va portar a terme durant les
festes de nadal, amb la voluntat d’abastir el banc d’aliments.
Per això, es va instal·lar un punt de recollida al centre esportiu
perquè qui volgués pogués fer els seus donatius.
comú de SAnt Julià de lòriA
Sant Julià de lòria

CENTRE BOSE, C/ Prat de la Creu, 15-20 (zona Art Hotel – Novotel), AD500 ANDORRA LA VELLA
Telèfon (+376) 88-21-21
www.bose.fr
impexelec@impexelec.com
Homecinema SoundStyle 600
“Rendiment, simplicitat, elegancia”
Membres del comitè executiu
i consellers generals del Partit
Socialdemòcrata (PS) van reu-
nir-se ahir amb dirigents dels
diferents sindicats de la funció
pública amb l’objectiu d’escoltar
el posicionament dels represen-
tants dels treballadors de l’admi-
nistració amb relació a la refor-
ma que preveu tirar endavant el
Govern mitjançant un projecte
de llei que han de tramitar pro-
perament al Consell General.
Des del PS, segons un comu-
nicat de la mateixa formació,
es va insistir de forma especial
en el fet que una modificació
legislativa tan important com
aquesta, igual que passa amb el
paquet de lleis laborals presen-
tat pel grup demòcrata, hauria
d’haver partit des de la base del
“diàleg” amb els col·lectius afec-
tats i haver aconseguit un con-
sens que no existeix. De fet, la
sensació que es té és que la capa-
citat o la voluntat de negociació
amb treballadors tant del sector
públic com del privat per part de
l’executiu que encapçala Antoni
Marti “ha estat nul·la”.
Els socialdemòcrates van
avançar als representants sindi-
cals la seva intenció de presen-
tar una esmena a la totalitat al
projecte de llei de reforma de la
funció pública i d’expressar-hi
un “clar rebuig” tenint en comp-
te que no es tracta d’un text con-
sensuat amb els treballadors de
l’administració.
Durant la reunió es va posar
de manifest també la preocupa-
ció d’uns i altres per l’eliminació
de la figura de funcionari que
preveu el text de la reforma –no-
més la manté en el cas dels cos-
sos especials.
El PS retreu al Govern la “manca
de diàleg” amb els sindicats
Partit i empleats públics, preocupats per l’eliminació de la figura de funcionari
Política
Membres del comitè executiu del PS, a dalt, reunits ahir amb representants sindicals.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
La ministra de Funció Pública
i Reforma de l’Administració,
Eva Descarrega, va exposar ahir
davantunavintenademilitants
i simpatitzants de Demòcrates
per Andorra els principals eixos
ilesnovetatsdelanovalleidela
funció pública.
Així, la ministra, que va re-
soldre els dubtes i preguntes
dels assistents, va exposar que
la reforma estableix les mesures
per “aconseguir una adminis-
tració organitzada, professional
i moderna, adaptada a la reali-
tatdelpaísiquebuscapersobre
de tot la qualitat de servei per a
tots els ciutadans i proporciona
als seus membres les eines ne-
cessàries per assolir-ho”.
Per la seva banda, el cap de
Govern, Antoni Martí, va de-
fensar la “bondat” del projecte
de llei i va dir que el firmarà per-
què vagi a tràmit parlamentari.
Martí va destacar que els fun-
cionaris poden emprendre les
accions que creguin escaients i
que la funció de l’executiu és fer
pedagogia del text.
DA presenta als militants la
reforma de la funció publica
Partits
Eva Descarrega explica la reforma de la funció pública a militants de DA.
agències
Redacció / Agències
andorra la vella

El bon temps va acompanyar
la celebració de la festa de Sant
Antoni, amb les tradicionals es-
cudelles que cada vegada tenen
més bona acollida per part de la
població. Les llargues cues de
ciutadans amb plats i carma-
nyoles van ser el denominador
comú de les escudelles d’Andor-
ra la Vella, Escaldes-Engordany
i la Massana.
L’escudella d’Andorra la Vella
va repartir 4.500 racions, acom-
panyades amb 100 kg de pa mo-
reno i 140 litres de vi negre. Per
a les postres, es van repartir
160 tortells de Sant Antoni. Els
preparatius es van començar a
fer dimarts a la tarda, si bé va
ser a les cinc de la matinada
d’ahir quan un grup de set escu-
dellaires es van posar a contro-
lar les vuit fogaines d’escudella
i les dues de caldo per coure-hi
les mandonguilles. El plat com-
memoratiu de la jornada llu-
ïa un gravat que representava
l’Orfeó Andorrà amb motiu del
55è aniversari. A més, l’edició
d’enguany també va servir per
nomenar dos nous escudellai-
res de ple dret: Valero Oroñez
i Quim Roure. La cònsol major
de la capital, Conxita Marsol, va
valorar la nodrida participació
a la 49a edició a l’escudella de
la capital. “Cada vegada és més
viva la tradició i la ciutadania
respon”.
Els escudellaires de l’Asso-
ciació d’Amics del Pont dels
Escalls van ser els encarregats
de preparar i repartir les 2.000
racions d’escudella a Escaldes-
Engordany. La cònsol major
d’Escaldes-Engordany, Trini
Marín, va assegurar que l’aflu-
ència havia estat superior a
la d’anys anteriors. També va
recordar que aquesta és la 35a
edició de l’escudella organitza-
da per l’associació, a la vega-
da que aquest 2018 se celebra
també el 40è aniversari de la
parròquia. Una efemèride que
es va voler commemorar amb el
dibuix del plat de ceràmica que
es va vendre per poder-hi posar
la ració d’escudella. La cònsol
també va voler agrair la implica-
ció dels escudellaires. A banda
dels membres de la corporació
comunal, a la cita no hi va faltar
el cap de Govern, Toni Martí, la
ministra de Funció Pública i Re-
forma de l’Administració, Eva
Descarrega, el ministre d’Edu-
cació i Ensenyament Superior,
Eric Jover, i el síndic general,
Vicenç Mateu.
Totes les previsions es van
superar a la Massana, ja que es
van repartir 200 racions més
d’escudella de les previstes. En
total, van ser 1.400. El cònsol
major, David Baró, va agrair la
total implicació de l’equip de
cuiners i voluntaris, que fa que
cada any se superi la qualitat
de l’escudella i l’èxit de la fes-
ta. L’objectiu dels escudellaires,
cuiners vinguts d’arreu del país,
era convertir la festa en una
jornada popular gastronòmi-
ca. A la Massana les olles estan
numerades perquè l’escudella
sigui la mateixa des de l’ini-
ci fins a final del repartiment.
Cada vint minuts es van tirant
els ingredients a cada olla. Hi
van col·laborar una cinquan-
tena de voluntaris de la parrò-
quia. La celebració va començar
amb una missa a la capella de
Sant Antoni de la Grella, que va
comptar amb la presència de tot
l’equip comunal i també d’auto-
ritats nacionals, des del cap de
Govern i la ministra de Cultura
fins a l’ambaixadora francesa i
consellers generals. Tot seguit
van participar en els tradicio-
nals Encants. L’Esbart Valls del
Nord va fer una exhibició abans
del repartiment de l’escudella.
Sant Julià celebrarà la tradi-
cional escudella en la festa de
Sant Sebastià, el dissabte 20 de
gener. Després de la missa, es
repartiran més de 1.000 raci-
ons a la plaça de la Germandat.
Diumenge, 21 de gener, se ce-
lebrarà l’escudella al Pas de la
Casa, on es repartiran unes 600
racions, a la una del migdia a la
plaça de l’Església.
Les escudelles són tot un èxit
Es van repartir unes 4.500 racions a Andorra la Vella, 2.000 a Escaldes-Engordany i 1.400 a la Massana
Tradicions
Redacció/Agències
andorra la Vella
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Una cinquantena de voluntaris van repartir 1.400 racions d’escudella a la Massana.
jonaThan gil
Llargues cues a la plaça Guillemó d’Andorra la Vella per tastar l’escudella de Sant Antoni.
comú alV - T. lara
Els escudellaires de l’Associació d’Amics del Pont dels Escalls van preparar l’escudella d’Escaldes-Engordany.
agències

El Tribunal Constitucional ha
rebutjat l’admissió a tràmit del
recurs d’empara presentat pel
Comú d’Andorra la Vella contra
la sentència del Tribunal Supe-
rior que obligava la corporació
a indemnitzar amb poc més de
39.000 euros l’exdirector de co-
municació i protocol de la cor-
poració, Manel Sansa, per con-
siderar que se l’havia acomiadat
de forma indeguda.
Així consta en l’aute del TC
publicat ahir al Butlletí Oficial
del Principat d’Andorra (BOPA),
en què el tribunal justifica la
negativa a admetre a tràmit el
recurs “per la manca de contin-
gut constitucional de les seves
pretensions”, d’acord amb les
disposicions de la mateixa Llei
qualificada del Tribunal Consti-
tucional.
Des del Comú s’havia presen-
tat el recurs en considerar que
s’havia produït una presumpta
vulneració dels drets a la juris-
dicció i al procés degut, així com
del dret a accedir en condicions
d’igualtat a les funcions i càr-
recs públics, amb els requisits
que determinen les lleis, i del
principi d’interdicció de tota ar-
bitrarietat dels poders públics i
del principi d’igualtat.
I és que des de la corporació
es defensava que Sansa, de qui
es considerava “arbitrari” el no-
menament, era personal de re-
lació especial, fet que permetia
poder-lo destituir “en qualsevol
moment i que, en tot cas, cessa-
va quan també ho feia el titular
del càrrec que el va nomenar”.
Precisament, quant a la
qüestió del nomenament del
treballador, el TC diu al Comú
que la seva al·legació “no és pro-
cedent” i li recorda que “el recurs
d’empara no pot ser emprat per
a altres finalitats que no siguin
aquelles per les quals va ser
creat”. Així, segueix l’aute del
tribunal, “en aquesta causa, la
invocació de l’article constituci-
onal esmentat no té relació amb
l’objecte de fons del litigi que
s’examina, ja que aquest rau en
les modalitats relatives al ces-
sament de la relació laboral del
treballador del Comú d’Andorra
la Vella i no en les modalitats del
seu nomenament”.
A més, entre l’argumentació
utilitzada, el TC deixa clar tam-
bé que “el recurs d’empara no és
una tercera via de recurs judicial
i el Tribunal Constitucional no
és un tribunal de tercera instàn-
cia ni un tribunal de cassació”,
motiu pel qual no pot fer una
revisió del cas que es planteja.
El Constitucional, que recor-
da que no li correspon “erigir-se
en una jurisdicció reguladora
dels conflictes de competència
entre les jurisdiccions ordinàri-
es”, remarca també que “les nor-
mes i els criteris emprats per la
sala civil del Tribunal Superior
per tal de determinar la compe-
tència de la jurisdicció civil en el
marc d’un contenciós laboral no
són ni absurds ni irraonables”.
decepció però acatament
Com era previsible, el pronun-
ciament del Constitucional no
ha agradat al Comú d’Andorra la
Vella. La cònsol major de la capi-
tal, Conxita Marsol, va mostrar
ahir el seu descontentament
amb l’aute del TC, ja que conti-
nua pensant que la corporació
“té la raó”, tot i que va assegurar
que s’acatarà i “es pagarà el que
toca pagar”.
Així mateix, i tenint en comp-
te el pronunciament del TC so-
bre el recurs del Comú, Marsol
va avançar que la corporació ja
no recorrerà tampoc la sentèn-
cia del Tribunal Superior amb
relació a l’acomiadament de la
cap del gabinet jurídic, que, com
en el cas de Sansa, també es va
declarar improcedent.
avinguda tarragona
Marsol va voler sortir al pas de
les queixes d’alguns comerci-
ants de l’avinguda Tarragona
davant l’inici de les obres de
millora, uns treballs que es van
comunicar des de fa temps als
principals afectats. En aquest
sentit, la cònsol va recordar que
les zones de càrrega i descàrre-
ga no desapareixen sinó que “es
traslladen uns metres”, i que
els quatre carrils de circulació
de l’avinguda es mantindran
oberts mentre durin les obres
de millora.
El TC desestima el recurs del Comú,
que haurà d’indemnitzar a Sansa
El tribunal manté que no hi ha contingut constitucional en les pretensions de la corporació
Andorra la Vella
A la dreta, l’exdirector de comunicació del Comú d’Andorra la Vella, Manel Sansa, amb els cònsols, Conxita Marsol i Marc Pons.
Agències
redacció / agències
AndorrA lA VellA

DIUMENGE 21 DE GENER
A les 18:30H
MORABANC
ANDORRA
FC BARCELONA
LASSA
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_FCBARCELONA.pdf 1 29/12/17 10:34
PARTIT
anuncio_bondia_255x167_FCBARCELONA.pdf 1 8/1/18 12:37
L’Skal Club d’Andorra, membre
d’Skal International, va anunci-
ar ahir que Andorra acollirà el
proper Congrés de l’Skal Espa-
nya, que es farà del 10 al 17 de
maig del 2018 al Principat. Així
ho van anunciar ahir Raymond
Juan, vicepresident del club an-
dorrà, i Bianca Meeuwissen, ge-
rent de l’empresa organitzadora
del congrés My World of Expe-
riences, en una roda de premsa
feta dins del recinte firal de Fi-
tur, a Madrid.
Aquest anunci es va fer
aprofitant que Fitur és un dels
salons de turisme més impor-
tants d’Iberoamèrica. En con-
cret, en l’edició 2017 va batre
rècords de participació, amb
prop de 10.000 empreses expo-
sitores de 165 països o regions,
més de 135.000 participants
professionals i més de 100.000
visitants.
El congrés inclourà jornades
de treball i oportunitats per
crear xarxes de negoci entre
empreses i taules rodones. El
programa es completarà amb
activitats després del congrés
perquè els participants desco-
breixin la destinació Andorra a
través de l’àmplia oferta de tu-
risme actiu, la cultura, el terma-
lisme i la gastronomia.
L’Skal Club Andorra comp-
tarà amb el Comú d’Andorra la
Vella i Andorra Turisme com a
principals col·laboradors a l’ho-
ra d’organitzar el 62è Congrés
de l’Skal Espanya. En aquest
sentit, el Centre de Congressos
de la capital acollirà l’esdeveni-
ment més important de l’any
de l’entitat espanyola. S’espera
la participació d’un centenar
de congressistes, la majoria
espanyols, però també de la
resta del món. Així mateix, la
presentació d’ahir va servir de
plataforma per donar a conèi-
xer als assistents els atractius
d’Andorra com a destinació de
turisme de negocis i perquè
l’Skal Espanya entregués el Pre-
mi Important de Turisme 2018
en reconeixement a la feina feta
dins de l’organització a favor de
la promoció del turisme. Fun-
dat l’any 1934, Skal Internati-
onal és l’organització líder de
professionals del turisme, amb
més de 15.000 membres a ni-
vell mundial. És l’única entitat
que engloba executius de tots
els sectors de la indústria, que
es reuneixen per deliberar so-
bre assumptes d’interès comú i
generar negocis.
Andorra acollirà el 62è Congrés
de l’Skal Espanya al mes de maig
La previsió és que un centenar de persones assisteixin al Centre de Congressos de la capital
Entitats
Redacció
andorra la vElla
Emprenedoria
Dialoga organitza el primer
esmorzar de mediació d’An-
dorra. L’esdeveniment, que
se celebra amb motiu del Dia
europeu de la mediació, tin-
drà lloc a Caldea el proper 24
de gener, entre les nou i les
deu del matí. L’esmorzar vol
reunir totes aquelles perso-
nes que en els darrers cinc
anys han estat involucrades
en la promoció de la media-
ció a Andorra. També servi-
rà per apropar aquesta eina
de resolució alternativa de
conflictes a altres persones
que tinguin curiositat o hi
estiguin interessades. Serà
un esdeveniment informal
perquè els assistents puguin
fer xarxa i explorar la creació
de sinergies per promoure
projectes al voltant de la me-
diació. Dialoga és un projec-
te d’emprenedoria social que
impulsa des de l’any 2015 el
mediador Ramon Tena.
Dialoga ofereix
un esmorzar
per promoure
la mediació
Redacció
andorra la vElla
L’anunci del congrés es va fer ahir al recinte firal de Fitur, a Madrid.
skal club andorra

17Dijous, 18 De gener Del 2018
Pirineus
Esquí nòrdic
Diumenge tindrà lloc la Mar-
xa Pirineu-Memorial Frede-
ric Roura. Aquesta popular
marxa arriba ja a la seva 26a
edició i s’espera que sigui la
de més èxit dels últims anys
gràcies a la quantitat de neu
que ha caigut, a l’augment
de practicants i al posicio-
nament del Pirineu com una
de les marxes d’esquí nòrdic
més populars del Pirineu.
Aquesta tradicional marxa,
única a l’Estat perquè surt
de l’estació de Lles i arriba
a l’estació veïna d’Aransa,
consta de dues distàncies, la
de 14 i la de 25 km, i es con-
solida la categoria familiar.
Laura Orgué ha confirmat la
seva participació. Enguany
s’ha creat el XCircuit, circuit
pirinenc de marxes d’esquí
nòrdic. La Marxa Pirineu
serà la primera cursa del cir-
cuit i l’objectiu d’aquesta ini-
ciativa és tornar al caràcter
popular de les marxes d’es-
quí nòrdic.
A part, el dissabte, 20 de
gener, tindrà lloc la Micro-
Pirineus a l’estació d’Aransa,
prova d’esprints, i el 25 de
febrer, la Marxa Patufet a
Sant Joan de l’Erm.
La Marxa
Pirineu celebra
diumenge la
26a edició
Redacció
la sEu d’urgEll
Unes 7.000 racions d’escudella
van repartir ahir al migdia
els membres de la Confra-
ria de Sant Antoni Abat de
la Seu d’Urgell als urgellencs
i urgellenques congregats al
passeig Joan Brudieu de la
capital alturgellenca que des
de mig matí ja feien cua per
poder tastar i endur-se a casa
aquesta menja típica d’hivern.
Per elaborar aquesta escudella
es van fer servir més de 1.000
quilos d’aliments, entre verdu-
res, llegums, carn de porc i de
vedella. Els actes commemora-
tius d’aquesta jornada festiva
de Sant Antoni han estat presi-
dits per l’alcalde de la Seu d’Ur-
gell, Albert Batalla, entre altres
representants institucionals,
juntament amb els membres
de la confraria.
La diada de Sant Antoni,
marcada enguany per una bona
climatologia, amb una tempe-
ratura quasi primaveral, va co-
mençar a les dotze del migdia
amb la missa solemne a la ca-
tedral de Santa Maria d’Urgell,
on es va oficiar la tradicional
benedicció i repartiment del
Panet de Sant Antoni, segons
va informar l’Ajuntament
TRes Tombs
Com marca la tradició, a la
sortida d’ofici, es va beneir els
animals davant la catedral. Tot
seguit va tenir lloc la lluïda
passejada pels carrers del cen-
tre històric de la Seu d’Urgell
fins a arribar al passeig Joan
Brudieu. Allà es van fer els
tradicionals Tres Tombs, en-
capçalats pels tres banderers:
Joan Alrich Castell, el nou ban-
derer, que duia el pendó de la
Confraria de Sant Antoni Abat,
acompanyat a banda i banda
pel banderer proposat i el ban-
derer sortint, Ramon Dolcet
Duran i Jordi Fanés Solans,
respectivament.
Repartiment de més de 7.000
racions d’escudella a la Seu
Tradicions
L’escudella de la Seu s’elabora amb més de mil quilos d’aliments.
a.s.u.
Redacció
la sEu d’urgEll
La gastronomia i els produc-
tes alimentaris de les comar-
ques de Lleida tenen un paper
protagonista a la 38a Fira In-
ternacional de Turisme-Fitur
2018, que es va inaugurar ahir
al recinte d’IFEMA de Madrid
i estarà oberta al públic fins
diumenge. El Pati Gastronòmic
de l’estand de Catalunya (pave-
lló 7) oferirà degustacions de
productes a càrrec de l’Escola
d’Hoteleria i Turisme de Lleida,
en col·laboració amb la Federa-
ció d’Hostaleria de Lleida i el
Patronat de Turisme de la Di-
putació de Lleida.
Les noves propostes turís-
tiques de les comarques del
Pirineu i les Terres de Lleida
tenen també un lloc destacat
en aquesta nova edició de Fitur
per donar a conèixer tota l’ofer-
ta de turisme que proposa la
demarcació lleidatana (neu, tu-
risme actiu i esports d’aventu-
ra, natura, productes culturals
i gastronòmics, etc.). L’oferta
vinculada amb la cultura i el
patrimoni té enguany un pro-
tagonisme especial amb motiu
de l’Any Europeu de Patrimo-
ni Cultural. Per aquest motiu,
el Patronat de Turisme de la
Diputació de Lleida donarà a
conèixer la guia Lleida Cultura,
que ha elaborat amb els princi-
pals recursos turístics de la de-
marcació lleidatana vinculats
amb la cultura i el patrimoni.
En aquest sentit, per exemple,
la Vall d’Aran és la primera des-
tinació de muntanya del món
que té la certificació Biosphere
Destination. També el turisme
actiu presenta com a novetat
l’increment de la navegabilitat
del riu Noguera Pallaresa, que
passarà a poder oferir aquest
any 2018 de 15 a 50 km de re-
corregut sense interrupcions
en el tram comprès entre la
zona d’Escaló (el Pallars Sobirà)
fins al tram de la Figuereta de la
Pobla de Segur (el Pallars Jus-
sà). Altres propostes estan vin-
culades amb el Fruiturisme i la
floració dels arbres a la zona del
Baix Segre, a més d’altres pro-
ductes impulsats pel Patronat
de Turisme, com ara l’enoturis-
me, Moturisme Ara Lleida i les
Rutes Gaspar de Portolà.
El president de la Diputació,
Joan Reñé, va destacar tant la
diversitat com la identitat de la
cuina de Lleida, fonamentada
en els productes de qualitat, de
proximitat i de temporada, en
el decurs de la presentació del
Pati Gastronòmic de l’estand
de Catalunya a Fitur 2018,
que “permetrà donar a conèi-
xer i promoure tot un seguit
de productes autòctons d’una
gran qualitat. També es va re-
ferir a l’oferta enoturística de
les comarques de Lleida “com
un nou atractiu turístic” grà-
cies al maridatge de la gastro-
nomia i l’enologia, que permet
al visitant fer un passeig per la
gastronomia, la cultura i la geo-
grafia lleidatanes, i conèixer els
principals atractius paisatgís-
tics de cada zona seguint el fil
conductor dels cellers.
Les comarques lleidatanes tenen
un paper protagonista a Fitur 2018
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida dona a conèixer la guia ‘Lleida Cultura’
Turisme
Redacció
llEida
Les terres de Lleida promocionen l’oferta turística a l’estand de Fitur.
PaTronaT dE TurismE dE llEida
Fins al diumenge
21 estarà oberta la
Fira internacional del
Turisme-Fitur-2108

Cultura
Era un home, tenia en morir en-
tre 30 i 35 anys, i els membres
de la seva tribu –o potser clan–
el van enterrar de costat i amb
les mans sota la barbeta, vestit i
amb un humil aixovar que incloïa
un anell de bronze i un parell de
recipients de ceràmica. Al fons,
un altre individu acaba d’enreti-
rar cap a la rerecambra d’aquest
espai més aviat claustrofòbic les
restes d’enterraments anteriors:
sobretot, fragments ossis –hú-
mers, fèmurs, mandíbules i algun
crani, glups– i una mena de colla-
ret teixit amb unes peces planes
fabricades amb os de cabra que
recorda vagament les proteccions
pectorals egípcies.
Som entre el Bronze Mitjà i
el Final, posem que cap al 1500-
1000 abans de la nostra era, i l’es-
cena que acabem de descriure va
tenir lloc al dolmen de la Llosa, a
la localitat alturgellenca de Bes-
caran, que Regirarocs va acabar
d’excavar a l’estiu. Si en parlem
avui i aquí és perquè Regirarocs
vol organitzar pròximament vi-
sites guiades en aquest singula-
ríssim monument megalític –pel
corredor d’accés i també per la
rerecambra que servia d’ossari,
ni l’un ni l’altre no tenen parangó
en aquesta part del Pirineu– i el
pas previ ha sigut encarregar a la
dissenyadora catalana Olga Pal-
ma que reconstrueixi l’interior de
l’estructura, amb les lloses al seu
lloc, i en recreï l’escena.
El resultat és l’estupenda il-
lustració arqueològica d’aquí al
costat, que es diferencia de l’es-
trictament artística perquè Pal-
ma ha treballat a partir de les
conclusions de l’equip d’arque-
òlegs encapçalat per Gerard Re-
molins, que ha excavat i estudiat
el jaciment en les tres campanyes
que s’hi han dut a terme des del
2015. Es tracta, diu Remolins, de
traslladar el discurs arqueològic
a un llenguatge accessible per al
gran públic però sense renunciar
alrigorcientífic,aixíquelaimagi-
nació està supeditada a les restes
exhumades i a les hipòtesis aixe-
cades a partir d’aquest material.
Per això, l’home porta un anell
de bronze al dit de la mà esquer-
ra, encara que no el vegin; i per
això hi ha recipients ceràmics
i una col·lecció de trossets d’os
desplegats capritxosament per
l’habitació: tot plegat, recuperat
jaciment i que –en el cas de l’anell
i els gerros– formaven part de
l’aixovarfuneraridelsdifuntsque
s’hi van inhumar. També es van
recuperar una trentena de peces
planesiforadades–elcollaretque
sosté l’individu del fons– i 650
dents. Aquesta última dada els
ha permès inferir que al dolmen
de la Llosa s’hi van enterrar entre
22 i 25 individus.
El megalitisme cau en desús
cap al Bronze Final, i és en aquest
moment en què s’ha situat l’esce-
na: per això som davant de l’úl-
tim inquilí de la sepultura, diu
Remolins. Tenint en compte que
abans d’ell ja s’hi havien enterrat
una vintena llarga d’individus,
es comprèn que l’espai comencés
a estar saturat i que, tot i els es-
forços de l’home que fa d’enter-
ramorts per endreçar les restes
al recambró del fons, l’habitacle
tingui un aspecte més aviat tètric
i, francament, ben poc acollidor.
La Llosa ha resultat una mina
que proveeix molta informació.
Però no tota, adverteix. Hi ha
buits i qüestions que sorgeixen
a l’hora de dibuixar l’escena: en
quina posició va ser enterrat,
el nostre difunt? De quin color
podria haver tingut els cabells?
Com vestia? Algunes d’aquestes
preguntesespodenrespondrere-
correntajacimentscoetanis,com
ara la posició lateral del cos, que
és l’habitual, sembla, en enterra-
ments d’aquesta època. D’altres
són especulacions a partir d’indi-
cismésomenyssòlids,comarael
vestit de pell de cabra que se su-
posa a un poble que vivia bàsica-
ment de l’agricultura i de la rama-
deriaovina.Quel’últiminquilíde
la Llosa fos un home de mitjana
edat és una llicència poètica per-
què el cert és que al sepulcre s’hi
van enterrar individus, homes i
dones, de totes les edats.
De la recreació que n’ha fet
Regirarocs no en resulta –que
diguem– un últim recer especi-
alment acollidor, però dona una
idea molt aproximada i accessi-
ble –conclou Remolins– de com
devia ser un enterrament fa tres
mil·lenis i mig. I com a mínim,
unamicamésamplesqueelsnos-
tres nínxols sí que ho eren.
Morir fa 3.500 anys: manual d’ús
Regirarocs recrea amb il·lustració arqueològica un enterrament de l’etapa final del dolmen de la Llosa, a Bescaran
Arqueologia
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Perspectiva del sepulcre megalític de Bescaran, acabat d’excavar el 2017 i que es va abandonar cap al 1500 abans de la nostra era.
Esbós i il·lustració de la cambra principal del dolmen de la Llosa; al fons, la rerecambra que s’utilitzava com a ossari.
regirArocs / olgA pAlmA
regirArocs
regirArocs / olgA pAlmA

cultura 19Dijous, 18 De gener Del 2018
L’escola Nostra Senyora de
Meritxell i l’associació Andor-
ra Lírica van firmar ahir un
conveni de col·laboració per
fomentar l’aprenentatge mu-
sical a través de l’òpera. L’ob-
jectiu final que es proposen
és contribuir a la inclusió de
les persones amb discapacitat
a la vida social. El conveni es
traduirà en una sèrie de tallers
que la directora artística d’An-
dorra Lírica, Jonaina Salva-
dor, impartirà abans de cada
espectacle de la Temporada
d’Òpera i que arrenquen pre-
cisament avui, com a prèvia de
L’elisir d’amore que s’estrena el
27 de gener. A més, Andorra
Lírica ha habilitat amb motiu
d’aquesta funció una fila 0 en
benefici de l’Escola Meritxell.
Andorra Lírica col·laborarà
amb l’escola Meritxell
Pedagogia
Redacció
andorra la vella
Diu que no ho veia gaire clar,
perquè Arnes és més un recull
de relats que es mouen entre el
fantàstic, la mitologia i el terror
psicològic –una coseta híbrida
d’aquelles que tant li agraden–
que no un volum canònicament
negre. Que, de fet, tan sols el
primer dels contes –Un emble-
ma hexagonal–, amb el seu psi-
còpata caníbal que es cola en un
congrés de literatura, es podria
adscriure tangencialment, molt
tangencialment, al gènere ne-
gre. Però que Sebastià Benàs-
sar, el director del festival Tiana
Negra –la referència del gènere
en l’àmbit català, juntament
amb BCNegra– el volia precisa-
ment per això: per explorar-ne
els límits. Així que va dir que
sí i David Gálvez participarà
dissabte i juntament amb Llo-
renç Soldevila, Joan Carreras i
Jordi Cervera en una taula sota
el títol Aproximacions singulars
al gènere negre. A compte, per
tant, d’Arnes i per culpa dels
editors, que l’han venut com
una mena d’antologia de l’art
de l’assassinat. Així que ens
haurem d’acostumar a veure
Gálvez a la lleixa dels detectius.
El cas és que se’n confessa un
lector molt esporàdic, a qui no
va atrapar el Larsson de Mille-
nium però que, en canvi, dedica
el millor dels estius a cruspir-se
l’obra de Mankell –el pare de
Wallander–, que té la rara ha-
bilitat de retratar en les trames
un cert context social que és –
diu Gálvez– el que caracteritza
la novel·la negra canònica.
Com a autor, i Arnes de ban-
da, considera viable una aproxi-
mació mestissa al gènere a l’es-
til de Jonathan Lethem (Gun
with occasional music) i Richard
Brautigan (Un detective en Babi-
lonia), que barregen sense ma-
nies la novel·la criminal amb la
ciència-ficció: “Si mai ho arribo
a intentar, i no ho descarto, la
cosa aniria per aquí. En canvi,
no em veig escrivint una novel-
la de detectius a l’estil clàssic
–Chandler, Hammett i compa-
nyia. Per la dificultat intrínseca
del gènere i perquè hi ha tants
autors, i de tan bons, que em
semblaria pretensiós i fora de
lloc intentar-ho”.
De moment, a Tiana Negra
compartirà cartell amb Fran-
cesc Puigpelat, Biel Cussó, Ra-
fael Vallbona, Xulio Ricardo
Trigo i Margarida Aritzeta, en-
tre d’altres, en una edició que
recorda el centenari de Manuel
de Pedrolo, Jaume Fuster –tras-
passat ara fa vint anys– i Maria
Aurèlia Capmany, i amb cameo
especial de Sherlock Holmes.
Gálvez també és negre
L’escriptor lauredià participa el cap de setmana al Tiana Negra a compte d’‘Arnes’
Festival literari
Redacció
andorra la vella
David Gálvez va publicar ‘Arnes’ a la tardor.
jonathan gil
Musical
La versió del musical Grease
impulsada pel Laboratori de
les Arts lauredià i que s’estre-
narà el 18 de març a l’auditori
Claror ha enrolat una trente-
na d’intèrprets: deu més dels
esperats, cosa que ha fet que
l’organització reformulés els
tallers i el guió per donar ca-
budaatothom.Elsassajosvan
començar dissabte.
‘Grease’ enrola
30 intèrprets
Clàssica
L’ONCA obre aquest vespre la
14a edició del cicle Petit Palau,
al Palau de la Música de Barce-
lona, amb el concert Integral
Simfonies Mendelssohn II. A
banda de les simfonies núme-
ro 4, 6, 12 i 8, el programa in-
clouquatretextossobreFanny
Mendelssohn, la germana del
compositor, a càrrec de l’actriu
catalana Aina Clotet.
L’ONCA obre el
Petit Palau

L’Inter Club Escaldes prepara un
fitxatge estrella i, segons ha po-
gut saber el diari BonDia, serà el
veterà defensa central català Al-
bert Lopo. El club escaldenc, que
compta amb el suport de l’exin-
ternacional Toni Lima, ha tancat
un principi d’acord per al fitxat-
ge de l’exdefensa central de l’Es-
panyol, Deportivo de la Corunya
i Getafe, entre altres equips. El
club ho va confirmar ahir. Si fos
així, fitxaria un jugador de re-
nom i amb molta experiència a
la primera divisió espanyola. El
club escaldenc, dirigit per Álex
Somoza, ocupa la sisena posició
a la Lliga Viatges Pantours, amb
16 punts, i diumenge disputa els
vuitens de final de la Copa Cons-
titució contra l’Atlètic Club Es-
caldes de la Lliga Biosphere.
Lima, gran coneixedor del
futbol internacional i amb una
agenda inacabable, està treba-
llant per fer de l’Inter Club Es-
caldes un dels equips punters de
la lliga nacional, i la temporada
passada va aconseguir l’ascens
directament. Actualment té ju-
gadors veterans amb experièn-
cia a tercera divisió espanyola
com el porter Joan Bayona (ex-
Palamós) i el davanter Xavier
Gallart, més conegut esportiva-
ment com a Gallo (ex-Lleida o
Mallorca B). De moment, només
ha fet un fitxatge en aquest mer-
cat d’hivern, l’extrem Germán
Damiá, que ja tenia experiència
al futbol andorrà després d’ha-
ver jugat a l’FC Ordino. Per tant,
l’Inter Club Escaldes busca més
jugadors amb experiència i Lima
està fent ús de la seva espectacu-
lar agenda.
Un dels jugadors que està
molt a prop de convertir-se en
nou jugador del club escaldenc
és Lopo. El futbolista d’Hospita-
let de Llobregat, que per matar
el cuc estava jugant al Pubilla
Casas del grup 10 de tercera ca-
talana, pot veure amb bons ulls
el fitxatge per l’equip escaldenc i
tastar la Lliga Viatges Pantours
en què també ha jugat un ex-
company seu a l’Espanyol, Joan
Capdevila, al Vall Banc FC San-
ta Coloma. Lopo, de 37 anys, va
sorgir de les categories inferiors
de l’Espanyol, des d’aleví fins al
primer equip, i va repartir els
seus millors anys futbolístics
entre els periquitos i el Deporti-
vo de la Corunya. Amb 409 par-
tits a primera divisió espanyola,
va decidir penjar les botes quan
defensava els colors vermells de
la samarreta del Gimnàstic Tar-
ragona, amb què només va jugar
cinc partits de lliga i tres de la
Copa del Rei.
Al primer equip de l’Espanyol
va debutar el 1999, amb només
19 anys i de la mà del tècnic
argentí Miguel Ángel Brindisi.
Tot i això, la seva consolidació
al primer equip va arribar en
marxar el defensa argentí Mau-
ricio Pochettino al París Saint
Germain. El 2006 va guanyar la
Copa del Rei amb l’Espanyol i,
després de 13 anys amb els pe-
riquitos, va fitxar pel Deportivo.
Allà va ser fix amb Joaquín Ca-
parrós i va formar parella amb
jugadors com Álvaro Arbeloa,
Jorge Andrade, Fabricio Coloc-
cini o Juanma Delgado. Va ser
convocat per la selecció espa-
nyola, amb Luis Aragonés de
seleccionador, però no va arri-
bar a debutar. Cinc temporades
més tard, i amb el Depor acabat
de bauxar a segona divisió espa-
nyola, va fitxar pel Getafe. Allà
no va estar massa fi i al cap de
dos anys va tornar a viure una
segona etapa amb el club gallec,
que continuava a segona però
apuntava a l’ascens. Amb Fer-
nando Vázquez va ser titular i el
Depor va tornar a primera divi-
sió dos anys després d’haver-ne
marxat. En total, amb els co-
runyesos va jugar per tant vuit
temporades en dues etapes. Tot
seguit, al Gimnàstic Tarragona,
i després, al Pubilla Casas. Sigui
com sigui, Lopo s’està traient el
carnet d’entrenador amb Javier
Saviola al costat, i també fa pràc-
tiques a la base de l’Espanyol.
El futbol és la seva gran passió
i, tal com diu ell, “no em cauen
els anells”. Amb el seu fitxatge,
si s’acaba tancant i certificant,
l’Inter Club Escaldes guanyaria
un jugador amb experiència que
és capaç de jugar tant de defensa
central com al mig del camp; un
jugador de renom que té passat
a primera divisió espanyola. Tot
un crac que es resisteix a penjar
les botes definitivament i que
pot suposar un reforç de luxe per
a un equip que acaba d’ascendir.
Esports
Albert Lopo, a prop de l’Inter Escaldes
L’excentral de l’Espanyol, Deportivo i Getafe, entre d’altres, tanca un principi d’acord amb els escaldencs
Futbol
Víctor Duaso
andorra la Vella
Albert Lopo, en un partit amb l’Espanyol, refusa una pilota davant l’acció del davanter David Villa, en aquella època al Saragossa.
Firo Foto
l’FC andorra ‘repatria’ Joel Martínez i perd Betriu
el que semblava impossible s’ha fet possible.
el Futbol Club andorra va anunciar el primer
fitxatge del 2018. Es tracta del migcampista
Joel Martínez, que torna a l’entitat després
d’haver passat pel Futbol Club Santa Coloma
i l’Inter Club d’Escaldes. El jugador, de 29
anys, va ser un dels fixos quan l’equip andorrà
el dirigia Richard Imbernón. Ara hi torna per
reforçar un club sota mínims que, a més, ha
perdut per dos mesos l’extrem Jordi Betriu,
que té un edema i un trencament a l’abductor
esquerre. Joel Martínez pot debutar dissabte,
en el partit que l’FC Andorra jugarà a les quatre
de la tarda contra el Borges Blanques al Centre
d’Entrenaments de la FAF 1. “Primer de tot he
d’agafar el ritme físic i de competició dels meus
companys. La dinàmica de l’equip és molt
bona i l’objectiu principal és la permanència,
però ja veurem si podem aspirar a objectius
més alts”, va assegurar Martínez, que aspira a
jugar d’extrem esquerre: “Aportaré sacrifici i tot
el que em demani el tècnic”.
Joel Martínez torna a l’FCA.
FC andorra

Diari del 18 de gener del 2018

Diari del 18 de gener del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 18 de gener del 2018

Similar to Diari del 18 de gener del 2018 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 18 de gener del 2018