MÒDUL I
ESTRUCTURA
Creació de xarxes i estructures modulars
MÒDUL:
1. Mida presa com a unitat d'una escala de proporcions per a una composició o
una distribució arquitectònica.
2. Component d'un moble o d'una construcció format per un conjunt d'elements
similars. (http://dilc.org Diccionari invers de la llengua catalana)
7 caps i ½ 8 Caps 8 caps i ½ 9 caps 10 caps 11 caps
Figura normal Atlètica / Ideal Heròica Deformacions expressives / artístiques
Figura humana. Mòdul > Mida del cap.
Definicions
Xarxes poligonals > Estructura composta a base de polígons: Mòdul > Polígon
Quan el mòdul d’una xarxa poligonal
permet de repetir-se i ajuntar-se
infinitament per a cobrir una superfície
sense deixar cap espai buit ni crear
cap superposició diem que pot crear
una estructura tessel·lada. Això
nomès ho permeten alguns polígons:
el triangle, el quadrat, el rectangle,
l’hexàgon, …
Mòdul
Xarxes poligonals o modulars simples > Combinació d’un sol tipus de mòdul per a crear
una estructura tessel·lada.
5
Xarxes poligonals o modulars complexes > Combinació de diversos polígons o mòduls per a crear
una estructura tessel·lada.
Mosaics i decoració d’art musulmà.
http://photopin.com/free-photos/alhambra
Motius decoratius pintats. Casa de Julieta. Verona.
Paviments del jardí xinès Lan Su Yuan,
Portland , Or, 2000.
Paviments tradicionals xinesos
7
Mosaics romans de Caracal.la, Roma.
Tessel·les = petits cubs de marbre dels mosaics
Creació d’un modul decoratiu
complex a partir d’un polígon
regular simple
1.Tracem dos arcs d’òval o
d’el·lipse dintre del quadrat
2. Apliquem un moviment de
translació
3. Obtenim el nou mòdul
4. Apliquem una variació de
to per a crear un dibuix
més contrastat
ESTRUCTURES TESSEL·LADES / MODULARS
(procés d’elaboració de formes diverses)
> > >
>
A partir d’un quadrat i aplicant el gir:
9
Obra de M.C. Escher .
http://www.tessellations.org/custom404page.shtml
A partir del triangle, aplicant gir
L’artista Mauritius Cornelius Escher
(1898-1972) nascut als Països Baixos,
va dedicar bona part de la seva obra a
explorar totes les possibilitats
d’aplicació d’aquests processos de
dibuix geomètric en la creació
d’imatges sorprenents.
Disseny modular aplicat a l’estructura d’un jardí,
Projecte de F. Gil, J.Ubach, X. Bentué, 1997
DISSENY MODULAR
La idea del mòdul com
a unitat de construcció
d’un objecte format
per un conjunt
d'elements similars es
pot aplicar a qualsevol
camp del disseny.
Disseny modular aplicat a l’estructura d’un jardí,
Projecte de F. Gil, J.Ubach, X. Bentué, 1997
El nostre institut també té tota
una part d’estructura
modular…
Mòdul:
12 x 14 m
PROPOSTA: Dissenyar un mòdul per a pavimentar tot el passadís central de l’institut,
(una superfície de 420 m2 = 70m x 6 m).
Idees i preguntes:
• Aquest paviment podria executar-se a la realitat amb
“paviment impres”?
• Podríem millorar el nostre “graffity” amb aquest nou
coneixement que adquirim en treballar les estructures en
xarxa modular?
Exercici: Dissenyar la peça que farà de mòdul per a crear un paviment pel passadís del nostre institut (dins del projecte
de treball d’aquest curs). El dibuix d’aquest model serà realitzat a escala 1: 5 . Podeu partir d’un quadrat o triangle de
12 cm. de costat, d’un hexàgon de 12 cm de diàmetre o d’un rectangle de 12 x 14 cm. Penseu que el mòdul que
dissenyeu haurà de poder crear una estructura tessel·lada.
12 cm.
12 cm. 12 cm.
12 cm.
Fundació Peggy Guggenheim a Venècia.
Grup BGGU. Trànsit. Lloret de Mar. 1995
Xarxes irregulars en l’art
MES ENLLÀ DE LA
REGULARITAT GEOMÈTRICA
La combinació d’elements modulars amb
xarxes irregulars produeix uns efectes de
disseny molt interessants, sobretot quan
s’impliquen efectes lumínics.
Lluerna central de la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana (1905-1908). Aquesta enorme estructura de vitrall, de concepció modular i amb
formes tesselades, és obra d’Antoni Rigalt i Blanch (1861-1914) , dibuixant, pintor i vitraller, el qual col·laborà amb el gran arquitecte Lluís Domenech i
Montaner (1850-1923), en aquesta obra insigne del modernisme català.

Mòdul i estructura

  • 1.
    MÒDUL I ESTRUCTURA Creació dexarxes i estructures modulars
  • 2.
    MÒDUL: 1. Mida presacom a unitat d'una escala de proporcions per a una composició o una distribució arquitectònica. 2. Component d'un moble o d'una construcció format per un conjunt d'elements similars. (http://dilc.org Diccionari invers de la llengua catalana) 7 caps i ½ 8 Caps 8 caps i ½ 9 caps 10 caps 11 caps Figura normal Atlètica / Ideal Heròica Deformacions expressives / artístiques Figura humana. Mòdul > Mida del cap. Definicions
  • 3.
    Xarxes poligonals >Estructura composta a base de polígons: Mòdul > Polígon Quan el mòdul d’una xarxa poligonal permet de repetir-se i ajuntar-se infinitament per a cobrir una superfície sense deixar cap espai buit ni crear cap superposició diem que pot crear una estructura tessel·lada. Això nomès ho permeten alguns polígons: el triangle, el quadrat, el rectangle, l’hexàgon, …
  • 4.
    Mòdul Xarxes poligonals omodulars simples > Combinació d’un sol tipus de mòdul per a crear una estructura tessel·lada.
  • 5.
    5 Xarxes poligonals omodulars complexes > Combinació de diversos polígons o mòduls per a crear una estructura tessel·lada. Mosaics i decoració d’art musulmà. http://photopin.com/free-photos/alhambra Motius decoratius pintats. Casa de Julieta. Verona.
  • 6.
    Paviments del jardíxinès Lan Su Yuan, Portland , Or, 2000. Paviments tradicionals xinesos
  • 7.
    7 Mosaics romans deCaracal.la, Roma. Tessel·les = petits cubs de marbre dels mosaics Creació d’un modul decoratiu complex a partir d’un polígon regular simple 1.Tracem dos arcs d’òval o d’el·lipse dintre del quadrat 2. Apliquem un moviment de translació 3. Obtenim el nou mòdul 4. Apliquem una variació de to per a crear un dibuix més contrastat ESTRUCTURES TESSEL·LADES / MODULARS (procés d’elaboració de formes diverses)
  • 8.
    > > > > Apartir d’un quadrat i aplicant el gir:
  • 9.
    9 Obra de M.C.Escher . http://www.tessellations.org/custom404page.shtml A partir del triangle, aplicant gir L’artista Mauritius Cornelius Escher (1898-1972) nascut als Països Baixos, va dedicar bona part de la seva obra a explorar totes les possibilitats d’aplicació d’aquests processos de dibuix geomètric en la creació d’imatges sorprenents.
  • 10.
    Disseny modular aplicata l’estructura d’un jardí, Projecte de F. Gil, J.Ubach, X. Bentué, 1997 DISSENY MODULAR La idea del mòdul com a unitat de construcció d’un objecte format per un conjunt d'elements similars es pot aplicar a qualsevol camp del disseny.
  • 11.
    Disseny modular aplicata l’estructura d’un jardí, Projecte de F. Gil, J.Ubach, X. Bentué, 1997
  • 12.
    El nostre instituttambé té tota una part d’estructura modular… Mòdul: 12 x 14 m
  • 13.
    PROPOSTA: Dissenyar unmòdul per a pavimentar tot el passadís central de l’institut, (una superfície de 420 m2 = 70m x 6 m). Idees i preguntes: • Aquest paviment podria executar-se a la realitat amb “paviment impres”? • Podríem millorar el nostre “graffity” amb aquest nou coneixement que adquirim en treballar les estructures en xarxa modular?
  • 14.
    Exercici: Dissenyar lapeça que farà de mòdul per a crear un paviment pel passadís del nostre institut (dins del projecte de treball d’aquest curs). El dibuix d’aquest model serà realitzat a escala 1: 5 . Podeu partir d’un quadrat o triangle de 12 cm. de costat, d’un hexàgon de 12 cm de diàmetre o d’un rectangle de 12 x 14 cm. Penseu que el mòdul que dissenyeu haurà de poder crear una estructura tessel·lada. 12 cm. 12 cm. 12 cm. 12 cm.
  • 15.
    Fundació Peggy Guggenheima Venècia. Grup BGGU. Trànsit. Lloret de Mar. 1995 Xarxes irregulars en l’art MES ENLLÀ DE LA REGULARITAT GEOMÈTRICA La combinació d’elements modulars amb xarxes irregulars produeix uns efectes de disseny molt interessants, sobretot quan s’impliquen efectes lumínics.
  • 16.
    Lluerna central dela Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana (1905-1908). Aquesta enorme estructura de vitrall, de concepció modular i amb formes tesselades, és obra d’Antoni Rigalt i Blanch (1861-1914) , dibuixant, pintor i vitraller, el qual col·laborà amb el gran arquitecte Lluís Domenech i Montaner (1850-1923), en aquesta obra insigne del modernisme català.