El surrealisme a educació infantil.

1. 1
EDUCACIÓ DE LES ARTS VISUALS EN EI II LAILA ACH-HAB EXPOSITO
BERTA MENEN ORTIN ELENA LÓPEZ ROMERO
16/06/2014 ALBA SALICRÚ FOLGADO
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA CRISTINA SERRANO SALGADO
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ GRUP 61, A
L’ART DELS SOMNIS

2. 2
ÍNDEX
Pàgs:
0. Introducció 3
1. L’escola 4
1.1 Contextualització 4
1.1.1 Localització 4
1.1.2 Famílies 4
1.1.3 Metodologia 5
1.2 Grup-classe 5
2. Marc teòric 6
2.1 Surrealisme 6
2.1.1 Referents artístics 6
2.1.2 Tècnica surrealista 7
2.1.3 Teoria de l’inconscient de Freud 7
3. Justificació 8
4. Unitat didàctica 9
4.1 Objectius, continguts i capacitats 9
4.2 Seqüència d’activitats 11
4.2.1 Endinsem-nos en els somnis! 11
4.2.2 Ens fiquem al llit! 12
4.2.3 Somiem! 14
4.2.4 Despertem! 16
4.2.5 Exposomnis! 17
5. Conclusions generals 18
6. Bibliografia 20

3. 3
0. INTRODUCCIÓ
- Des de l’existència de l’ésser humà, els somnis s’han convertit en una font
d’exteriorització i expressió de desitjos i pors per qualsevol individu. Així doncs,
quan parlem de somnis és absolutament imprescindible relacionar-los amb el món
abstracte de les idees on la imaginació, la fantasia i la creativitat, es fusionen en
un tot íntegre per transformar una successió de fets, situacions o moments ficticis
a la nostra realitat a través de l’inconscient. Per això, des de diverses disciplines,
molts intel·lectuals contemporanis van formular teories per donar explicació al
procés oníric amb l’objectiu de que, cada individu, pogués cercar un significat als
seus estats emocionals més transcendents i, posteriorment, poder-los representar a
la realitat.
Ser conscient dels nostres somnis ens duu a fer un paral·lelisme sobre com hauria
de concebre’s o de treballar l’art des de les escoles. És a dir, partir i contemplar
els somnis de cada infant com un procés creatiu i dinàmic en el qual cada fet
s’interrelaciona per arribar a una producció final: materialitzar artísticament el
somni a través de diferents recursos, tècniques, etc.
Així doncs, el conjunt del nostre treball pretén reflectir aquest procés a través del
surrealisme. En primer lloc, hem contextualitzat breument l’escola on es duria a
terme la nostra seqüència didàctica i els seus trets i característiques particulars.
En segon lloc, ens hem basat en un marc teòric, tenint en compte un moviment
artístic, referents importants de la corrent artística i una tècnica en concret que
ens donés eines per implementar la nostra seqüència didàctica. En tercer lloc i
quart lloc, hem justificat l’elecció del tema de la seqüència didàctica i, a la
vegada, hem tingut en compte alguns aspectes del currículum com a marc legal
per donar coherència i solidesa a tot plegat. En cinquè lloc, hem elaborat una
seqüència d’activitats que mostrés el treball real d’un procés creatiu. En sisè lloc,
hem plasmat les nostres aportacions i conclusions positives i negatives sobre el
treball en general i, finalment, hem afegit referències bibliogràfiques que recolzen
el marc teòric i la posada en pràctica de les diferents propostes didàctiques.

4. 4
1. L’ESCOLA
1.1 Contextualització
1.1.1 Localització
El centre CEIP Fort Pienc s’ubica en la confluència dels carrers Sicília i Alí-Bei i es
troba situat dins d’una Illa de l’Eixample. L’escola està dotada d’una gran quantitat
de serveis de caràcter social i cultural, els quals utilitza per realitzar diverses
activitats didàctiques i pedagògiques, tant en horari lectiu com en horari extraescolar.
1.1.2 Famílies
Perfil sociocultural de l’alumnat: A nivell global, la procedència geogràfica de les
famílies és força variada i diversificada i, per tant, no hi ha una gran concentració
d’un guetto en concret. La majoria de famílies es caracteritzen per ser matrimonis
mixtes amb fills bilingües i, fins i tot trilingües. Paral·lelament, l’escola no consta
amb un alt nombre d’immigració, però sí d’una diversitat d’ètnies, ja que molts dels
infants escolaritzats han estat adoptats per famílies catalanes. A més a més, el centre
acull famílies de classe mitjana i/o mitjana-alta i, per tant, la majoria d’elles responen
a un perfil sociocultural amb estudis superiors i professions qualificades. Finalment,
pel que fa a la llengua materna, podem dir que la majoria dels infants són catalano-
parlants.
Relació amb les famílies: L’escola té molt present el protagonisme que vol que
adoptin les famílies dins la comunitat educativa, especialment amb els mestres. El
propi centre s’encarrega d’atorgar un paper rellevant a les famílies i, a més a més,
persegueix activament que la relació que s’estableixi estigui basada en la
coordinació, la coherència i la confiança entre tots dos referents educatius. Així
doncs, es potencia la implicació eficient de les famílies en totes les activitats que
proposa l’escola, fundamentalment en les activitats pedagògiques on participen els
més petits.

5. 5
1.1.3 Metodologia
L’escola Fort Pienc basa la seva línia pedagògica en el treball per projectes i per
racons. Mitjançant aquesta metodologia, els infants són els protagonistes d’un
aprenentatge significatiu i vivencial, basat en els seus desitjos i necessitats. Aquesta
última condició, beneficia el respecte pels ritmes i les característiques individuals.
1.2 Grup-classe
Els infants protagonistes de la present seqüència didàctica són els nens i nenes de la
classe de “Els pingüins”, de P5. És un grup actiu, amb un gran desig d’aprendre
autònomament i de participar en les diverses activitats proposades. A més, compten
amb un potencial imaginatiu que els permet que allò que somien esdevingui real per
uns instants.
Dins el grup classe ens agradaria destacar alguns infants amb Necessitats
Específiques de Suport Educatiu (NESE). En aquesta categoria situem tots aquells
nens i nenes que, per alguna raó, necessiten una guia i/o un suport més
individualitzats que la resta. Com a grup, partim de la idea que aquest és un estat
majoritàriament temporal, on tenen cabuda tots els infants en algun moment de la
seva vida. Per una banda, destaquem aquells que compten, a més, amb un
acompanyament d’un suport extern a l’escola.
En primer lloc, trobem un nen que se li ha diagnosticat un Trastorn per Dèficit
d’Atenció (TDA) inespecífic. En segon lloc, trobem una nena que presenta dificultats
en la parla, manifestes a través de distorsions, omissions i/o substitucions dels sons.
Seguint a metodologia pròpia, la seva condició s’intenta compensar mitjançant la
utilització d’altres llenguatges, com per exemple, l’artístic. Per altra banda, destaca
un grup de quatre infants que presenta conductes disruptives i una important falta de
límits, acompanyada en alguns casos, per gelosies respecte els germans.
Cadascun dels integrants de la classe de “Els pingüins” és únic, de manera que tots
ells aporten quelcom diferent al grup. És gràcies a això que els uns aprenen –i
aprenem– dels altres i, en definitiva, es fan –i ens fem– més rics.

6. 6
2. Marc teòric
2.1 El surrealisme
El surrealisme és un moviment artístic que va sorgir a França l’any 1924 a partir del
Manifest d’André Breton i s’estengué al final de la Segona Guerra Mundial. El seu
origen, lligat al món literari, va estar molt condicionat per la situació històrica del
moment i es relaciona directament amb el corrent dadaista. El moviment concep
l’expressió d’una realitat paral·lela, la dels somnis, on la fantasia i el pensament
espontani s’allunyen de tota preocupació filosòfica, estètica i moral. En
conseqüència, es produí un trencament amb el retrat d’una realitat exterior que, fins
aleshores, havia actuat com a única font d’inspiració artística i s’optà per un
automatisme pur. Així doncs, la següent relectura de la realitat deixà patent que no
sols Sigmund Freud havia descobert la importància de l’inconscient.
El paper del surrealisme consisteix en la descoberta de noves relacions entre els
objectes, les persones i els paisatges amb l’ajut del desconegut. Els pintors, en aquest
cas, es deixen endur per un tipus d’expressió en què les al·lucinacions o els deliris
poden resultar estranys, meravellosos o absurds si es combinen d’una manera
inhabitual els uns amb els altres. Per possibilitar-ho, s’utilitza l’animació d’elements
inanimats, la metamorfosis o alguns elements incongruents, entre d’altres. Com a
resultat, s’originen un seguit de formes abstractes i figures simbòliques, que doten
d’un sentit únic i personal a l’obra.
2.1.1 Referents artístics
Juntament a la història del surrealisme, considerem de gran interès tot allò que l’ésser
humà ha fet al llarg dels anys. Dins el grup de pintors surrealistes destaquem dues
concepcions diferents del propi moviment. Per una banda, trobem el surrealistes
abstractes, com Joan Miró, els quals crearen universos figuratius i propis. Per altra
banda, trobem els surrealistes figuratius, com Salvador Dalí, que partiren d’una o
més realitats observables per, després, transformar-les a partir del seu inconscient.

7. 7
2.1.2 Tècnica surrealista
El grattage (raspat) és una tècnica pictòrica del surrealisme creada per Max Ernst
(1891 - 1976). En ella, la pintura seca es desprèn del suport mitjançant la rascada que
possibiliten les diverses eines disponibles. D’aquesta manera, es creen textures amb
relleu i, en funció del gruix de pintura, un possible efecte de tres dimensions.
Aquestes característiques possibilitaren que el seu creador la situés com una tècnica
especialment vinculada al automatisme psicològic i, conseqüentment, al surrealisme.
2.1.3 Teoria de l’inconscient de Freud
Sigmund Freud, gran neuròleg austríac, d’origen jueu i pare del psicoanàlisis, va ser
una de les figures intel·lectuals més importants del segle XX. Fou un personatge que
generà una gran controvèrsia dins el món científic, ja que generà teories que encara
avui en dia són discutides.
Freud tenia la teoria que moltes malalties, especialment les relacionades amb el
sistema nerviós, no es produeixen per un mal funcionament dels nostres òrgans, sinó
que es deuen a problemes amagats dins el nostre interior. Per pal·liar-les, analitzava
a través del psicoanàlisis i la hipnosis la ment dels seus pacients, amb la intenció de
descobrir quina problemàtica presentaven. Tanmateix, fou una de les primeres
persones que donà importància al món dels somnis i al seu significat, descobrint que,
moltes vegades, expressen un desig reprimit i amagat en el nostre subconscient. Així
doncs, gràcies a les seves teories, es va donar a conèixer la importància d’una realitat
paral·lela: la realitat interior. Aquesta última s’encarrega de manifestar situacions
que ens serien difícils o impossibles viure en la realitat física.
Il·lustració 1. Max Ernst - La Ville entière, 1934

8. 8
En relació, la nostra proposta didàctica permet als infants verbalitzar els seus somnis
i/o desitjos mitjançant eines per materialitzar allò irreal, tot donant-li forma, color i
textura.
3. JUSTIFICACIÓ
Considerem que els somnis, especialment durant l’etapa infantil, són un aspecte molt
important en la vida dels infants. Són una font plena de significat, on l’inconscient
s’encarrega de projectar els desitjos, les il·lusions i les pors que voldria convertir o
rebutjar en la seva realitat física. Considerem que a les escoles no es dóna la suficient
importància a explorar i analitzar les experiències oníriques, les quals aporten molta
informació per satisfer i afavorir certes necessitats socioafectives, així com per
resoldre possibles conflictes emocionals que costa manifestar.
Hi ha molts infants que confonen els somnis amb la realitat, sobretot aquells que
tenen malsons o es desperten per la nit. Tanmateix però, creiem que aquest món
encurioseix i es converteix en un centre d’interès pels menuts quan es relaciona amb
la fantasia i la imaginació; elements molt presents en la petita infància. És, per això,
que la nostra seqüència didàctica es troba dins d’una Unitat Didàctica que pretén
treballar els somnis des de diverses mirades interdisciplinars, tot analitzant-los des
de les diferents àrees: visió dels somnis des de la ciència (fases del son, necessitat
vital de tots els éssers vius, etc.), des de les llengües i la literatura (poemes i contes) i
des de les arts (surrealisme).
El conjunt d’activitats que forma la nostra seqüència, “L’art dels somnis”, té com a
objectiu treballar el surrealisme, mitjançant la tècnica Grattage ,en l’àmbit de les arts
visuals a partir dels somnis com a fil conductor. La visualització de la pel·lícula
“Alícia en el País de les Meravelles”, de Disney, és el punt de partida que dóna pas a
l’inici de la unitat didàctica i a la primera activitat de la nostra seqüència.

9. 9
4. UNITAT DIDÀCTICA
4.1 Objectius, continguts i capacitats
Seqüència didàctica: L’art dels somnis Període: Tercer trimestre.
Última setmana de maig (26-30)
Curs: P5 B
La nostra seqüència d’activitats es pot classificar en tres grans blocs: activitats inicials, activitats de desenvolupament i activitat de síntesi (cloenda).
Hem considerat oportú fer-ne aquesta categorització per poder orientar la pròpia pràctica, així com per poder oferir una proposta educativa on els
infants puguin saber en quin moment es troben del procés i tinguin un punt de referència que els doti de seguretat i confiança.
OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Conèixer experiències i històries de companys i companyes,
generant actituds de confiança i respecte per les diferències i
valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixen.
1.1. Conèixer els somnis i desitjos dels companys i companyes,
amb una actitud de respecte.
Eix 1 Eix 2 Eix 3 Eix 4
1.Coneix els somnis i desitjos
dels altres.
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X
2.Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda
o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats
simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de
representació.
2.1. Expressar allò que es somia o allò que es desitja mitjançant
diferents llenguatges (verbal, plàstic).
2.2. Utilitzar la tècnica apresa per expressar allò que es desitja i/o
somia.
2. Expressa els somnis i
desitjos a través de diferents
llenguatges.
3. Fa ús de la tècnica apresa.
3. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió,
comprensió i representació per mitjà del llenguatge plàstic.
3.1.Conèixer un moviment artístic nou: el surrealisme.
3.2.Conèixer una tècnica artística nova: el grattage.
4. Coneix el moviment del
surrealisme.
5. Coneix la tècnica grattage.

10. 10
CONTINGUTS
Descobertad’un
mateixidelsaltres
1. Expressió de les pròpies emocions per mitjà de diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i verbal. Adquisició progressiva del
vocabulari referit a les emocions.
1.1.Expressió dels somnis i/o desitjos personals mitjançant el llenguatge verbal i plàstic.
Descobertade
l’entorn
2. Observació i identificació de qualitats d’elements.
2.1. Manipulació i observació de les qualitats dels materials emprats en les activitats: plàstic, paper, pintura, eines, etc.
Comunicaciói
llenguatges
3. Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques: literàries, musicals,
teatrals, plàstiques i audiovisuals.
3.1.Verbalització de la pròpia interpretació de les produccions.
4. Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a través del dibuix i de produccions artístiques:
musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.
4.1.Representació gràfica dels somnis i/o desitjos.
5. Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent
a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.
5.1.Interacció entre els companys/es per intercanviar opinions, desitjos, somnis i interpretacions pròpies de les produccions.

11. 11
4.2 Seqüència d’activitats
4.2.1 Endinsem-nos en els somnis!
Activitat 1
TÍTOL:
Endinsem-nos en els somnis!
EDAT: 5 anys
TEMPORITZACIÓ: 45 minuts aprox.
OBJECTIUS
- Parlar dels somnis a través del surrealisme.
- Partir del surrealisme per explicar i vivenciar experiències oníriques pròpies dels infants i/o
desitjos.
ESPAI
A la mateixa aula i els infants disposats en forma de rotllana.
DESENVOLUPAMENT
L’activitat consisteix en dur a terme una conversa entre mestra i infants, tot partint del somni que
l’Alicia va experimentar pròpiament com a protagonista a la pel·lícula “Alicia en el País de les
Marevelles”. Seguidament, la mestra s’encarrega de conduir la conversa preguntant obertament als
infants aspectes com: “Què somieu?”, “Què us agradaria somiar?”, “Recordeu tot el què somieu?”
“Sino els recordeu, “Us agradaria que els vostres somnis fossin realitat? Perquè?”. Finalment, es fa
un recull de tota la informació per orientar i guiar les activitats posteriors.
RECURSOS
HUMANS MATERIALS
L’educadora Llibreta d’anotacions.
Bolígraf.
AVALUACIÓ
En aquesta activitat es valorarà la participació i iniciativa dels infants i es tindran en compte els
següents criteris d’avaluació:
 Coneix els somnis i desitjos dels altres.
 Expressa els somnis i desitjos a través de diferents llenguatges.

12. 12
4.2.2 Ens fiquem al llit!
Activitat 2
TÍTOL: Ens fiquem al llit! EDAT: 5 anys
TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.
OBJECTIUS
- Experimentar lliurement amb el suport de plàstic i les pintures.
- Manipular la pintura, tot observant les possibles combinacions entre els colors primaris.
- Adquirir les primeres nocions sobre la tècnica grattage.
ESPAI
A la mateixa aula.
DESENVOLUPAMENT
“Hem triat aquest títol metafòric perquè considerem que mitjançant aquesta activitat estaran fent el
previ al que és somiar, aquesta tècnica és una primera aproximació a l’expressió dels seus somnis o
desitjos.”
La present activitat consta de dues parts
diferenciades. En primer lloc, els infants
reben una làmina de plàstic i es situen drets,
al voltant d’una taula on disposen de tot el
material (tres recipients amb pintura -groga,
vermella i blava- i ganivets, forquilles de
plàstic, escuradents, etc.). Observen que
poden veure a través del plàstic i pinten
lliurement sobre aquest. Aquesta superfície
possibilita una major fluïdesa de la pintura i, conseqüentment, l’observació de les diferents
combinacions de colors que sorgeixen de la barreja dels primaris. A més a més, els infants podran
crear un seguit de textures úniques, característica que els acosta a la tècnica grattage.
En segon lloc, els infants es situen en rotllana i s’inicia una conversa de reflexió sobre l’activitat
realitzada. A partir del diàleg establert, es parlarà sobre què ha passat quan s’han barrejat els colors i
la mestra remarcarà que barrejant, com a mínim, dos dels tres colors, en poden sorgir d’altres.
Tanmateix, es parlarà sobre què ha passat amb la pintura i quines textures s’han creat. Caldrà fer
especial referència a la pintura que roman humida per, durant la propera sessió, poder observar que
s’haurà assecat i discutir sobre aquest procés.

13. 13
RECURSOS
HUMANS MATERIALS
L’educadora Làmina de plàstic, pintura acrílica -groc,
vermell, blau-, ganivets de plàstic,
forquilles de plàstic, escuradents i pintes.
AVALUACIÓ
En aquesta activitat es valorarà que l’infant es mostri actiu, fent servir les seves capacitats sensorials
i motores per experimentar amb els diferents materials. A més a més, es tindran en compte els
següents criteris d’avaluació:
 L’infant és capaç de crear nous colors a partir dels tres primaris.
 L’infant utilitza les eines per realitzar diferents produccions.

14. 14
4.2.3 Somiem!
Activitat 3
TÍTOL: Somiem! EDAT: 5 anys
TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.
OBJECTIUS
- Experimentar lliurement amb el suport de paper i les pintures.
- Manipular la pintura, tot observant les possibles combinacions entre els colors primaris.
- Adquirir les primeres nocions sobre la tècnica grattage.
ESPAI
A la mateixa aula.
DESENVOLUPAMENT
“En aquesta activitat els infants ja coneixen una mica més la tècnica i es poden permetre “somiar”,
deixant-se anar i aproximant-se a la posterior representació dels seus somnis.”
La sessió comença a partir de l’observació de la producció realitzada durant l’activitat anterior. En
primer lloc, els infants aprecien que la pintura s’ha assecat i que, en doblegar el suport de plàstic, es
trenca i cau. Observen que això els permet utilitzar el suport un altre cop però, que en aquesta
ocasió, és millor treballar amb un tipus de material que conservi la producció. En conseqüència, en
aquesta sessió es treballa la tècnica Grattage sobre un suport de paper, amb la intensió d’obtenir un
resultat definitiu.
En segon lloc, els infants experimenten amb la pintura sobre
el paper color blanc. Apliquen una capa de pintura del color
que desitgen sobre aquest i, amb les diferents eines,
experimenten quines possibilitats ofereix sobre el nou suport.
Posteriorment, ho deixen assecar i comproven la seva
permanència. S’inicia doncs, una conversa on es parla sobre
les qualitats de les dues produccions, els suports i els diversos
materials utilitzats.
RECURSOS
HUMANS MATERIALS
Educadora. Suport de paper, pintura acrílica -groc, vermell,
blau-, ganivets de plàstic, forquilles de plàstic,
escuradents i pintes.

15. 15
AVALUACIÓ
En aquesta activitat s’espera que els infants es mostrin més segurs treballant la tècnica. Es valorarà
el procés realitzat d’una sessió a l’altre, tot observant els canvis en la qualitat de la producció
realitzada. A més a més, es tindran en compte els següents criteris d’avaluació:
 L’infant és capaç de crear nous colors a partir dels tres primaris.
 L’infant utilitza les eines per realitzar diferents produccions.

16. 16
4.2.4 Despertem!
Activitat 4
TÍTOL: Despertem! EDAT: 5 anys
TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.
OBJECTIUS
- Representar a través de la tècnica grattage el somni i/o desig.
ESPAI
A la mateixa aula.
DESENVOLUPAMENT
“Un cop desperts arriba l’hora de representar els nostres
somnis”
A l’iniciar la sessió, es recorda la tècnica que han estat treballant
anteriorment. A continuació, la mestra facilita a cada infant un
full din-A3 i, per a compartir, els diferents materials. La
consigna que es presenta és que cada infant ha de dibuixar un
somni o desig. Així doncs, cadascun d’ells treballa de manera
independent, mitjançant un viatge interior i la manifestació
artística dels seus pensaments.
RECURSOS
HUMANS MATERIALS
Educadora full de dibuix din-A3, ceres, llapis de colors,
pintures, escuradents, eines, pinzells.
AVALUACIÓ
Es valorarà el procés realitzat pels infants, tot observant la millora en la qualitat de les obres
realitzades. A més a més, es tindran en compte els següents criteris d’avaluació:
 Expressa els somnis i/o desitjos a través de diferents llenguatges.
 Fa ús de la tècnica apresa.
Desprès de valorar el procés dels infants, les produccions i l’interès generat per les diverses
propostes, s’analitzarà si la seqüència i la tècnica ajuden als infants a desenvolupar el seu potencial
creatiu.

17. 17
4.2.5 Exposomnis!
Activitat 5
TÍTOL: Exposomnis! EDAT: 5 anys
TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.
OBJECTIUS
- Preparar una exposició artística per mostrar-la a les famílies i a la resta de l’escola.
ESPAI
A la mateixa aula.
DESENVOLUPAMENT
Prèviament, s’ha preparat l’exposició, en una paret destinada a aquest fi dins la mateixa aula, per tal
que a la tarda les famílies la puguin contemplar. Cada infant ensenyarà a la seva família els treballs
realitzats i explicaran allò que han fet i après durant la seqüència didàctica.
RECURSOS
HUMANS MATERIALS
L’educadora i els pares, mares i/o tutors dels
infants.
Produccions realitzades pels infants, diferents
suports on penjar-les.
AVALUACIÓ
Es valorarà la intenció comunicativa dels infants. En aquesta activitat es podrà observar si els infants
han entès el contingut treballat durant la seqüència, ja que és precisament el que hauran d’explicar
als pares. És una activitat en la que es podrà observar si s’han assolit els criteris d’avaluació
següents:
 Coneix els somnis i/o desitjos dels altres.
 Expressa els somnis i/o desitjos a través de diferents llenguatges.
 Coneix la tècnica grattage.
 Coneix el moviment del surrealisme.

18. 18
5. CONCLUSIONS GENERALS
- Moltes de les accions adultes deixen entreveure la infravaloració –innocent i sovint
involuntari – que tenim cap a les possibilitats dels infants. No obstant, la pròpia
experiència i la formació dels darrers anys ens fan comprendre que els nens i nenes,
des que neixen, presenten grans capacitats per aprendre tot tipus de disciplines.
Nosaltres, com educadors/es, els hem d’oferir l’oportunitat; el motor el posen ells. La
seva curiositat i les ganes d’aprendre són la base que els possibilita avançar.
Quan se’ns proposa treballar un procés de creació artística en el segon cicle
d’educació infantil, com a grup, la nostra primera tendència va ser limitar la llibertat
d’acció dels més petits. De fet, malauradament, no és un fet que ens hagi de
sorprendre, ja que inconscientment actuem a partir de la nostres experiències prèvies.
Tot i això, sí que ha de propiciar la nostra reflexió. La resposta a la pregunta Podríeu
haver fet aquesta unitat didàctica fa 6 mesos? va obrir-nos els ulls. A partir d’aquest
moment, les propostes i les diferents idees sorgides es destinaren a evidenciar que, en
el nostre cas, la present assignatura havia presentat un abans i un després en la pròpia
concepció artística.
En el moment de planificar les activitats que conformen la present seqüència
didàctica vàrem partir d’una consigna clara: buscàvem que els infants tinguessin
clars els continguts i els objectius de la seva obra. Aquest fet però, no ens va estar
gens fàcil, ja que l’art és una disciplina on res no és exacte i on l’interès rau,
precisament, en l’ambigüitat.
En primer lloc, considerem que treballar els somnis permet que els infants puguin
expressar els seus desitjos, les seves pors o allò que els fa feliços i, per tant, obrir-se
i donar-se a conèixer als altres. A més a més, exterioritzar i materialitzar gràficament
els seus somnis potencia que els infants connectin amb el seu món interior i això
ajuda a que es coneguin millor a ells mateixos.
En segon lloc, l’ordre i l’estructura de la nostra seqüència didàctica reflecteix,
d’alguna manera, el procés creatiu que han dut a terme els infants donant com a
resultat final, una producció i exposició artística. D’altra banda, aquesta seqüència
evidencia que hi ha un treball interdisciplinari on s’interrelacionen diferents
llenguatges (verbal, plàstic i/o artístic, lògicomatemàtic),
Finalment, cal dir que ens hagués agradat posar en pràctica la present seqüència
didàctica amb un grup classe real, ja que és l’experiència qui clarifica els nostres
errors i ens ofereix possibilitats de millora. Confiem però, que en un futur tinguem

19. 19
l’oportunitat de portar a terme pràctiques semblants i que, mica en mica, canviem la
concepció artística a l’escola.

20. 20
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- Alpino (n.d). Manualidades para hacer en clase. Recuperat 11 de juny de 2014, de
http://www.alpino.eu/pdf/libro_manualidades_2007
- Giménez-Frontín, J.L. (1992). El surrealisme. Barcelona: Barcanova.
- Just Art-e (2009). Pintura surrealismo. Recuperat 11 de Juny de 2014, de
http://www.justart-e.com/pintoressurrealistas.html
- Roussel, A (2014). Técnica grattage. “Menudas” expresiones. Recuperat 11 de Juny
de 2014, de http://menudasexpresiones.blogspot.com.es/2014/01/tecnica-
grattage.html
- Torres, M. (1998). Una manera d’ensenyar arts plàstiques a l’escola. Barcelona:
Educions de l’Eixample, S.L.
-