La restauració. 2a part

TEMA9.- LA RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1875-1898) (II)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

TEMA 6.- LA Iª RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1875-98)
3.- EL(S) NACIONALISME(S)
4 LA GUERRA DE CUBA: EL “DESASTRE DEL 98”.
5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98.

Els nacionalismes
DUES CONCEPCIONS DE LA
NACIÓ
La nació conseqüència
de la voluntat
sobirana dels
ciutadans tots iguals
davant la llei, que trien
unes institucions
independentment de
l’origen
Procedeix de la
Revolució Americana i
de la Revolució
Francesa
Es considera que la
nació és una entitat
ahistòrica i
atemporal, que
existeix
independentment de
la voluntat dels
individus. Aquesta
nació s’expressa a
partir d’una cultura,
una llengua, religió i
una història
comunes.

La política nacionalitzadora
dels estats nacionals durant el segle XIX.
La construcció d’una consciència nacional
- L´educació va implantar l
´ús d´una llengua nacional i
va alfabetitzar les masses
- Es van “desenvolupar”
“tradicions”, banderes,
himnes, etc. Que es van
convertir en símbols dels
països.
Les institucions polítiques
liberals havien d’integrar i
representar mínimament
els ciutadans
-L’exèrcit com a
representació de la nació
en armes

El cas espanyol
1.- Avanç lent de l’alfabetització i de l’escola (pública)
2.- Vida política excloent (pronunciaments) i després caciquisme
3.- Exèrcit repressiu
4.- Corona, sobretot en època d’Isabel II, no és´un símbol
integrador
5.- L’Església manté parcel.les de poder i aporta símbols
nacionalitzadors mítics (el catolicisme que lluita contra
l’Islam) com Don Pelayo o el Cid i els Reis Catòlics.
6.- L’alternativa democràtica i federalista va ser derrotada durant
el Sexenni (projecte republicà de la I República, 1873)
de l’estat liberal espanyol va fracassar relativament en la
integració i/o nacionalització de tot el país

de l’estat liberal espanyol va fracassar en la integració i/o
nacionalització de tot el país
L’alfabetització en Espanya va fracassar. Cap a 1910 el 52% de la població es
analfabeta. L’escola es troba en mans de l’Església amb uns continguts
escassament científics i reaccionaris.
-La vida política nacional es caracteritza per la violència i l’exclusió de
l’oposició. Durant el regnat d’Isabel II destaquen els pronunciaments militars.
Amb la Restauració predomina un bipartidisme recolçat en el clientelisme o
caciquisme

-L’exèrcit era un instrument que reprimia qualsevol protesta popular. Amb Isabel II
esdevé l’instrument per a forçar un canvi de govern. Les quintes convertien el servei
militar en un impost que patien les classes populars
- L’actitud de la Corona, amb Isabel II, no facilità que es poguera considerar un
símbol integrador: apostà sempre pels moderats i es va envoltar d’una camarilla
d’amics reaccionària i d’una vida plena d’escàndols.
L’Església aportà alguns dels símbols i dels mites nacionalitzadors fonamentals: la
Nació espanyola es fonamentava en la religió catòlica (lluita contra l’Islam) i l’oposició
als corrents més liberals i democràtics. (el nacionalcatolicisme)

El nacionalisme espanyol predominant es basarà en una visió molt
conservadora de la nació amb uns elements definitoris: La Religió
(catòlica); la Corona i l’exaltació de les glòries del passat (Don Pelayo, El
Cid), etc.
Segons l’historiador Borja de Riquer el fracàs relatiu d’aquest projecte
nacionalitzador va fer que les velles pàtries resorgiren al llarg del segle
XIX. Catalunya, Euskadi i Galícia

El nacionalisme espanyol dels demòcrates i republicans (no
qüestionava) la nació espanyola, però si intentava construir un estat
diferent: la versió federal defensava un Estat democràtic com la suma de
diferents pactes entre les diverses regions espanyoles. El fracàs del
projecte republicà el 1874 acabà per donar l’hegemonia al nacionalisme
espanyol conservador.

Revolució industrial
(societat més avançada)
Les bases del catalanisme
Caràcter centralitzador
de l’estat absolutista i també
del liberal espanyol
Català al marge de la vida
Pública (administració i
Escola). Des de 1714
La Renaixença pretèn
recuperar el català
com a llengua culta
De la derrota carlina i del
fracàs de la República federal
sorgirà el plantejament de Valentí Almirall
Redescobriment d'un
passat històric
i institucional: la Generalitat

El catalanisme
1. El procés industrialitzador que es produeix a Catalunya des de
1780 i definitivament des de 1830 posarà en evidència les
diferències econòmiques de Catalunya amb la resta d'Espanya.
2.-El procés seguit per la Revolució Burgesa a Espanya.
La fi de l'Antic Règim i la creació de l'Estat Liberal mostrarà el
caràcter unitari i centralista de la Revolució.
Només el carlisme era particularista, però des d'una òptica
devaluada de l'Antic Règim .
Els órígens del catalanisme es troben en:

3.- l Decret de Nova Planta de 1714 establia un estat centralitzat que
eliminava els furs i les institucions de govern pròpies. El català, com a
llengua de l’administració desapareixia.
4.- El català desaparegué de les escoles i de la producció literària fins al
sorgiment de la Renaixença, que va ser un moviment cultural que
pretenia la recuperació del català com a llengua de prestigi. S’emmarca
en l’auge del Romanticisme tardà europeu i en la progressiva
implantació del liberalisme a Espanya.

Els dos grans escriptors catalans del segle XIX: Mossèn Cinto
Verdaguer, poeta i sacerdot, i el novel·lista i autor teatral Narcís Oller.

• 5.-La derrota del carlisme, amb un plantejament foralista, i el fracàs
del republicanisme federal per a construir un estat democràtic
descentralitzat donà lloc a l’aportació de Valentí AlmirallValentí Almirall, un dels
principals impulsors del catalanisme.
• 6.-El seu era un ideal catalanista, democràtic, progressista i laic.
Impulsarà la fundació del periòdic El Diari Català i més tard la
redacció del Memòrial de Greuges (1885).

El Memorial critica el centralisme; demana l’harmonització d’interessos
de les diferents regions; defensa el proteccionisme i defensa el dret
civil català.
La mort del rei Alfons XII en va limitar l’eficàcia, però el manifest va
aproximar la burgesia catalana a un projecte polític al marge dels
partits dinàstics.

*EXTRACTE DEL MEMORIAL DE GREUGES:
“[...] No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos
atacar, la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario,
deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo
no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustituirla por
la del centro [...]. Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativo,
que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa [...]. No
podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares,
desterrada de las escuelas [...]. A fuerza de trabajo y privaciones sin
cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en
cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria
viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte [...]. La
tendencia llamada librecambista [...] es una espada de Damocles
suspendida sobre la producción [...]”

Valentí Almirall i la seva obra més important, “Lo catalanisme”

El projecte d’Almirall no cualla davant la por de la burgesia als seus
orígens republicans i el desinterès de les classes populars. D’aquesta
manera, el catalanisme es conformarà des d’una òptica conservadora

Aquest corrent té un fort component catòlic, com ho demostra l’aportació del
Bisbe Torras i Bages de la ciutat de Vic, qui planteja l’esperit català a partir
de la família, la propietat i la religió
7.- Els diferents grups conservadors catalanistes funden la Lliga Catalanista el 1889
sobre la qual s’organitza una Assemblea en Manresa el 1892.
Aleshores es redactaràn les Bases de Manresa,
que representa la demanda d’una autonomia per a Catalunya.
Els principals punts són: *recuperació del català com a
llengua oficial; *organització administrativa catalana pròpia; *càrrecs de
l’administració siguen ocupats per catalans; *dret a l’autogovern.
Un dels principals líders va ser Enric Prat de la Riba

BASES DE MANRESA 1892
“Base 1ª. Sus atribuciones. Estarán a cargo del poder central: las relaciones internacionales,
el ejército, las relaciones económicas de España con los demás países, la fijación de los
aranceles, la construcción de carreteras, ferrocarriles, canales y puertos que sean de interés
general, la resolución de los conflictos interregionales, la formación del presupuesto anual de
gastos que se distribuirá entre las regiones en proporción a su riqueza...
Base 3ª. La lengua catalana será la única que con carácter oficial podrá usarse en Cataluña
y en las relaciones de esta región con el Poder Central
Base 4º. Únicamente los catalanes, ya lo sean por nacimiento o bien por naturalización
podrán desempeñar cargos públicos en Cataluña...
Base 6ª. Cataluña será soberana de su gobierno interior y por tanto dictará libremente sus
leyes orgánicas, tendrá a su cargo la legislación civil, penal, mercantil, administrativa y
procesal, el establecimiento y la recaudación de impuestos; la acuñación de moneda, y
tendrá todas las atribuciones inherentes a la soberanía que no correspondan al gobierno
central según la base 1ª
Base 7ª. El poder legislativo regional residirá en las Cortes catalanas... Las Cortes se
formarán por sufragio entre los cabezas de familia...
Base 8ª El poder judicial se organizará restableciendo la antigua Audiencia de Cataluña...”

A l’esquerra, el bisbe nacionalista Josep Torras i Bages.
A la dreta, exemplar de les “Bases de Manresa” (1892), impulsades
per la Unió Catalanista de Narcís Verdaguer.

La derrota del 98 significa la confirmació del fracàs de l’estat espanyol i la
burgesia catalana donarà suport al catalanisme i entra en política. La derrota del
98 implica la pèrdua dels mercats cubans i necessita un mercat alternatiu, la qual
cosa passa per una reforma de la política espanyola (en un sentit liberal) i
l’autonomia per a Catalunya. L’any 1901 es funda la Lliga Regionalista partit
catòlic, conservador i que aconsegueix la victòria en les municipals de Barcelona.
Conclusió

Sintèticament, la Lliga es basava en el reconeixement nacional (dret a
l’autogovern) per a Catalunya, (amb un pes important per a la
llengua) però això no havia de posar en qüestió la propietat ni
l’ordre establert. Açò últim tindrà conseqüències durant la crisi de
1917
Enric Prat de la Riba
Francesc Cambó

Dos dels membres de la “Lliga de Catalunya”: Enric Prat de la Riba,
polític i escriptor, i Lluïs Domènech i Montaner, arquitecte, polític i
arqueòleg.

El nacionalisme basc
Sabino Arana articula el nacionalisme basc al voltant del Partit Nacionalista Basc (1894)
i el lema “Déu i Antigues Lleis”, basant-lo en la defensa de la raça basca, els furs
i la religió catòlica i en la vella societat patriarcal, antiliberal i tradicionalista
El nacionalisme basc presenta algunes singularitats: els seus orígens se
situen en Biscaia i arranca amb l’abolició dels furs bascos després de 1876
(fi guerra carlina)
Les seues fonts són
dues, sobretot:
La derrota dels
carlins el 1876
significà la
supressió
dels furs bascos i
l’establiment del
centralisme liberal
espanyol
La Revolució Industrial
centrada en Bilbao provoca
una forta immigració de
població castellana i el
naixement d’un potent
moviment obrer de caràcter
socialista (UGT). El proletariat
serà la víctima propiciatòria (és
el maketo)

El controvertit Sabino Arana Goiri, fundador del Partit Nacionalista Basc i pare
del nacionalisme i independentisme basc. Ell mateix va crear la “ikurriña”, la
bandera basca. Un “fan” d’Arana va publicar aquesta imatge a Internet amb el
lema: “la pàtria dels bascos és Euskadi”. Fixeu-vos en el paregut amb la
bandera de GB

Les idees bàsiques de Sabino Arana són:
*una visió de la història d’Euskadi molt tradicionalista i
antimoderna. Ha estat un país mai conquerit i assimilat, amb
una llengua no indoeuropea i unes institucions pròpies.
*L’abolició dels furs i la immigració (per la industrialització)
estan acabant amb la identitat basca
*el catolicisme i l’oposició al liberalisme i el moviment obrer.
El seu lema era “Deu i Llei Vella” . ADeu i Llei Vella” . Aquest terme significa el
caràcter catòlic i les institucions, costums i tradicions pròpies
(també es parla de la raça)
*La independència d’Espanya com una aspiració inalienable
del poble basc.

Tot i que Sabino Arana parteix de Biscaia, acabà incloent també Araba,
Guipúscoa, Araba, Navarra i el Pais Basc Francés. També va establir
la denominació d’Euskadi i la bandera, la ikurrinya. El 1895 es funda el
PNB/EAJ
A partir de 1901 Arana modera el seu discurs: es passa de l’indepen-
dentisme a demanar l’autonomia i tindran diputats des de 1915

“Fui yo carlista hasta los diecisiete años, porque carlista había sido mi padre, aunque un carlista
que sólo trabajo por el lema Religión y Fueros...Pero el año ochenta y dos mi hermano ya era
bizcaíno nacionalista; yo defendía mi carlismo per accidente... tantas pruebas históricas y políticas
me presentó él para convencerme de que Bizkaya no era España... que... concluí prometiéndole
estudiar con ánimo sereno la historia de Bizkaya y adherirme firmemente a la verdad...
Tres trabajos se presentaron desde el primer día ante mis ojos: estudiar la lengua de mi patria...,
su historia y sus leyes; y en segundo lugar, proporcionar a los compatriotas que no poseyeran el
Euskera el medio de aprenderlo... y como síntesis de todo estos trabajos, la extirpación del
extranjerismo e implantación del patriotismo...
Vuestra raza, singular por sus bellas cualidades, pero más singular aún por no tener ningún punto
de contacto o fraternidad ni con la raza española ni con la francesa, que son sus vecinas, ni con
raza alguna del mundo, era la que constituía a vuestra Patria Bizkaya, y vosotros, sin pizca de
dignidad y sin respeto a vuestros padres, habéis mezclado vuestra sangre con la española o
maketa, os habéis hermanado o confundido con la raza más vil y despreciable de Europa. Poseíais
una lengua más antigua que cualquiera de las conocidas... y hoy vosotros la despreciáis sin
vergüenza y aceptáis en su lugar el idioma de unas gentes groseras y degradadas, el idioma del
mismo opresor de vuestra patria.”
Sabino Arana. "El discurso de Larrazábal". 1892. Obras completas, Ed. Sabindiar-Batza
Documents

Etnográficamente hay diferencia sustancial entre ser español y ser euskeriano,
porque la raza euskeriana es sustancialmente distinta de la raza española... Si
fuese moralmente posible una Bizcaya foral y euzkeldun (o con Euskera), pero
con raza maketa, su realización sería la cosa más odiosa del mundo, la más
rastrera aberración de un pueblo, la evolución política más inicua y la falsedad
más estupenda de la historia... y vosotros, degenerados y corrompidos por la
influencia española, o los habéis adulterado por completo, o los habéis
reemplazado por los usos y costumbres de un pueblo a la vez afeminado y
embrutecido... Tanto nosotros podemos esperar más de cerca nuestro triunfo,
cuanto España se encuentre postrada y arruinada... el favorecer la irrupción de
los maketos es fomentar la inmoralidad en nuestro país; porque si es cierto que
las costumbres de nuestro Pueblo han degenerado notablemente en esta época,
débese sin duda alguna a la espantosa invasión de los maketos, que traen
consigo la blasfemia y la inmoralidad... Es preciso apartarse de los maketos en
todos los órdenes de la vida... Gran daño hacen a la Patria cien maketos que no
saben euskera: Mayor es el que le hace un solo maketo que lo sepa...

“El bizkaino es inteligente y hábil para toda clase
de trabajos; el español es corto de inteligencia y
carece de maña para los trabajos más sencillos.
Preguntádselo a cualquier contratista de obras y
sabréis que un bizkaino hace en igual tiempo tanto
como tres maketos juntos”.
“Tanto están obligados los bizkainos a hablar
su lengua nacional, como a no enseñársela a
los maketos o españoles. No el hablar éste o
el otro idioma, sino la diferencia del lenguaje
es el gran medio de preservarnos del contacto
con los españoles y evitar así el cruzamiento
de las dos razas”.
Documents.

El galleguisme
El nacionalisme gallec tindrà un caràcter estrictament cultural (O Rexurdimento) fins
ben entrat el segle XX i serà minoritari, culpant l’estat central del retard i l’emigració
Alfredo Brañas
Castelao
Rosalía de Castro
Castelao

Els regionalismes: valencià i andalús
En aquests tres territoris no es pot parlar d’un nacionalisme polític que
demana autonomia o independència, sinó de reductes regionalistes
que sols reclamen ser reconeguts com a regió dins d’Espanya,
A València el moviment cultural jocfloralista es va convertir en associació política
de la mà de Constantí Llombart i la fundació de València Nova (1904), a la qual
va seguir Joventut Valencianista (1908), totes dues d’escassa importància

A Andalusia Blas Infante posa les bases d’un regionalisme andalús d’esquerres a partir del
1910, demanant autonomia política i repartiment de terres per als jornalers (“la tierra para
quien la trabaja”), però aquest moviment a penes tindrà importància fins la IIª República

4.- LA GUERRA DE CUBA. LA CRISI DEL 98
• Els orígens: El 1825 es concreta la independència de les
colònies espanyoles en Amèrica Llatina. Només Cuba, Filipines
i Puerto Rico es mantenen com a colònies. De totes elles Cuba
semblava la més important, econòmicament, sobretot.

• A mitjans del segle XIX Cuba presentava una
economia agrària de tipus latifundista, amb el sucre
com a principal cultiu (d’exportació) i una mà d’obra
esclava.
• A més, era un mercat protegit pels industrials
catalans i una font de negoci pels comerciants
d’esclaus. Cuba no encetarà un procés
independentista per por a que degenerara en una
revolució social (dels esclaus) i per això Espanya
apareix com la garant de l’ordre social.

Les primeres demandes, cap a 1860, d’autonomia i llibertat
pels esclaus es concentren entre sectors urbans (classes
mitges i professionals) i donen lloc a una guerra, la GuerraGuerra
dels 10 Anys (1868-1878)dels 10 Anys (1868-1878)

“Se creía antes que el carácter de estos habitantes no era propio para la guerra; tanto el blanco
como el negro nos han demostrado lo contrario. Las promesas nunca cumplidas, los abusos de
todos géneros, el no haber dedicado nada al ramo de fomento, la exclusión de los naturales de
todos los ramos de la administración, y otra porción de faltas, dieron origen a la insurrección.
El creer los Gobiernos que aquí no había más medio que el terror, y ser cuestión de dignidad
no plantear las reformas hasta que no sonase un tiro (con lo cual creo que hago una censura de
esa idea), la han continuado: por ese camino nunca hubiéramos concluido, aunque se cuaje la
isla de soldados: es necesario, si no queremos arruinar a España, entrar francamente en el
terreno de las libertades.
Yo creo que si Cuba es poco para independiente, es más que lo bastante para provincia
española, y que no venga esa serie de malos empleados todos de la península, que se dé
participación a los hijos del país, que los destinos sean estables. [...]
Yo soy menos liberal que ustedes, y deploro ciertas libertades; pero la época las exige;
la fuerza no constituye nada estable; la razón y la justicia se abren paso tarde [...].”
Carta del General Martínez Campos a Cánovas del Castillo, presidente del Consejo de
Ministros, (Cuba, 19 de marzo de 1878)

• La guerra conclou amb la Pau de Zanjón
(1878) donat que cap bàndol es pot imposar.
Aquesta pau compromet a Espanya a una
autonomia per a l’illa. Els partidaris de
l’autonomia funden aleshores el Partido
Liberal i els grans terratinents es mantenen
fidels a Espanya.

El 1886 el govern de Sagasta aboleix l’esclavatge, però
aleshores l’esclau ja no és tan important: la
mecanització de l’economia sucrera fa inútil l’esclau i per
això ja no té tantes repercusions la desaparició de
l’esclavatge. A més, l’economia cubana va orientant-se
cap el mercat USA (exportació del 80% del sucre el
1894). L’aranzell proteccionista establert pel govern
espanyol ofega les importacions americanes.

José Martí
El 1893 es bloqueja
l’autonomia cubana en
Espanya i els
autonomistes es llencen
a la independència. JoséJosé
MartíMartí funda el Partido
Revolucionario Cubano
amb el suport dels USA.

La guerra per la independència
(1895-1898)
El 1895 s`inicia la Guerra per la
Independència, (Grito de Baire) molt
violenta on els espanyols executen els
líders revolucionaris i funden els
primers camps de concentració.
Militarment, els espanyols tenen
dificultats per a guanyar una guerra en
la selva, amb un exèrcit mal
aprovisionat i equipat per aquestos
combats (. S`estima que les baixes

1. Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades
fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo
de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta orden o que sea encontrado fuera de las
zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal.
2. Queda absolutamente prohibido, sin permiso de la autoridad militar del punto de partida,
sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra.
Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores
de los rebeldes.
3. Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o
sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada.
Decreto de Reconcentración (21-X-1896)

“A qué se debe la guerra de Cuba y todo cuanto de ella se deriva? A la mala política colonial
de España.
Si los gobernantes españoles hubieran visto en Cuba no un simple mercado para un puñado
de capitalistas y una hermosa mina para sus paniguados y amigos, sino un pedazo de España
digno de toda clase de atenciones y cuidados, no se hubiera manifestado en ella descontento
alguno con la Península ni producídose los choques que con esta ha tenido. Si cuando la Isla
de Cuba se mostró ansiosa de libertades, los Gobiernos de la Metrópoli se las hubieran
concedido, no habrían estallado allí formidables insurrecciones. Si al verificarse, hace tres
años, el alzamiento que tan caro nos cuesta, Sagasta o Cánovas hubiesen otorgado la
autonomía, la guerra habría cesado. Y si Sagasta, viendo que la autonomía dada por él era
tardía para lograr la paz en Cuba, se hubiera decidido a ofrecer la independencia a los
insurrectos, habríanse ahorrado a estas fechas muchas vidas y muchos millones de pesetas,
y se vería libre España del tremendo trance en que hoy se halla”.
IGLESIAS, P.: El Socialista, Madrid, 22 de abril de 1898.

• El 1897, s`intenta aconseguir una solució pactada amb el
decret d`autonomia per a la illa (reforma dels arancels,
sufragi universal, drets i llibertats), però els independentistes
comptaven amb el suport dels USA (econòmic i militar) i es
van negar a acceptar una treva.

El cuirassat Maine i caricatura nordamericana sobre la guerra

La guerra hispano-nordamericana
*El 1898, la pressió econòmica i periodística dels USA, més lìncident
del Maine (un vaixell de guerra USA que va explotar a Cuba i de la
qual cosa es va acusar a Espanya), dona lloc a la declaració de
guerra del govern USA a Espanya.
•La guerra és curta donada la superioritat militar USA (victòries en
Santiago, Cavite i Manila) i al Desembre de 1898 se signa la Pau de
París per la qual cosa Espanya es comprometia a abandonar les illes
de Cuba i P.Rico i Filipines, que quedaven com a protectorat USA.
•Cuba aconseguria la independència el 1902 i P Rico avui és un estat
lliure associat als USA. Filipines aconseguiria la independència el
1947. La pau certificava lòrientació de lèconomia cubana cap els
USA fins la revolució de 1959.

William Randolph Hearst patró de la premsa sensacionalista nordamericana preparà
el terreny per a la intervenció USA

A Filipines també existia un moviment autonomista i, més tard, independentista encapçalat
per José Rizal que es va revoltar (1896-97), però va ser represaliat i executat el seu líder
Sols la intervenció dels EUA en 1898 (Cavite) va fer que els espanyols abandonaren les illes
A Puerto Rico també hi havia un partit autonomista, al qual se li va concedir l’auto-
nomia en 1896, però pocs eren els partidaris de passar a formar part dels EUA
Sols la invasió nord-americana va fer que es perdera aquesta colònia
.La guerra a Filipines i Puerto Rico.

Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. En atención a que
dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos,
mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones que, por el hecho
de ocuparla, les impuso el derecho internacional (...)
Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo
su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas
o Ladrones.
Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las islas Filipinas (…).
Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado, transportarán a España, a su
costa, a los soldados españoles que hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al
ser capturada Manila.
Paz de París (10-XII-1898)

Durant la guerra (1895-98) l’economia es va ressentir per
la caiguda del comerç i les fortes despeses en la guerra
Però després de la pèrdua de les colònies no va haver cap crisi econòmica important:
la pèrdua de les colònies i els seus mercats protegits i el deute que va suposar la gue-
rra es van compensar amb la inversió dels capitals repatriats (especialment a Cata-
lunya), la baixada de la inflació i la reducció del deute públic (estabilitat econòmica)
5.- Les conseqüències del desastre del 98
I) Econòmiques

Conseqüències polítiques i ideològiques.
Les crítiques al sistema, ja existents abans, es fan cada vegada majors. El desastre
del 98 demostra el caràcter arcaic i obsolet de l'estat espanyol.
Els republicans rebutgen la monarquia
Els carlins critiquen les institucions liberals
Els socialistes demanen una democràcia burgesa, pas cap a la dictadura del proletariat
Demòcrates i regeneracionistes insisteixen en la necessitat de transparència democràtica
Els anarquistes busquen la fi de l’Estat amb vagues o actes terroristes
Els nacionalistes demanen una descentralització i modernització de l’Estat i guanyen força
al País Basc i Catalunya, on la burgesia industrial desconfia ara del govern central

. El regeneracionisme.
El regeneracionisme, ideat per Joaquín Costa, critica el sistema de la Restauració i posa
de manifest la necessitat de regenerar i modernitzar la política i la societat espanyoles
Mesures proposades: modernitzar l’economia, potenciar la classe mitjana per evitar
els enfrontaments entre burgesos i treballadors, invertir en infraestructures (carreteres,
embassaments,...), invertir en educació (escoles), transparència electoral (acabar
amb el sistema caciquil i els torns), europeïtzar el país, major autonomia local, reduir la
importància de l’exèrcit en la vida pública i en el pressupost estatal. També destacava
la metàfora del “cirujano de hierro” que havia d’acabar amb la corrupció i el
caciquisme

"Después de medio siglo de (...) pronunciamientos, manifiestos, revoluciones, (...) cambios de
régimen y de dinastía, proclamación de Constituciones (...), tenemos lo que se pedía, constitución
liberal, (...) sufragio universal, derechos individuales y, sin embargo, seguimos lo mismo que
estábamos: el pueblo gime en la misma servidumbre que antes, (...) su mísera suerte no ha
cambiado en lo más mínimo, (...).
¿Y sabéis por qué? Porque esa libertad no se cuidaron más que de escribirla en la "Gaceta",
(...) porque no se cuidaron de afianzarla dándole cuerpo y raíz en el cerebro y en el estómago,
promoviendo una transformación honda de la agricultura, que haga producir doble que al
presente y disminuya el precio de las subsistencias, y, mediante la difusión de la propiedad
territorial, elevando a los braceros a la condición de terratenientes. (...) No vieron que la libertad
sin garbanzos no es libertad. No vieron que por encima de todas las Constituciones y de todos los
derechos individuales (...) el que tiene la llave del estómago tiene la llave de la conciencia, y, por
tanto que el que tiene el estómago dependiente de ajenas despensas no puede ir a donde quiere,
no puede hacer lo que quiere, no puede pensar como quiere, no puede el día de las elecciones
votar a quien quiere; no reflexionaron que el que no sabe es como el que no ve, y que el que no
ve tiene que ir conducido por Lazarillo a donde el Lazarillo quiere llevarle, que raras veces es a
donde al ciego le conviene, que casi siempre es a donde le conviene al lazarillo, (...) la revolución
no pudo rendir fruto alguno, quedó estéril".
Joaquín Costa. "La tierra y la cuestión social"

. Conseqüències ideològiques
*La derrota suposa un nou canvi de mentalitat en els militars: culpen els polítics
de la derrota . S’inicia un rebuig manifest del sistema polític liberal i
parlamentari que acabarà cuallant en els anys 30.
*D’altra banda, davant del creixent antimilitarisme
de la societat, per les quintes (les classes populars són les
que han participat en la guerra) l'exèrcit desenvolupa posicions autoritàries,
partidàries d’intervindre en la vida política. Açò és veurà en les guerres del Marroc

Conseqüències culturals: la Generació
del 98 i el Noucentisme.
Arran del “desastre” i el regeneracionisme, es reuneix un grup d’intel·lectuals
format per Azorín, Galdós, Clarín, Machado, Unamuno, Valle-Inclán,
Ganivet, Maeztu, Baroja,... (Generació del 98)
Es caracteritzen pel seu pessimisme respecte a la situació d’Espanya, la crítica al seu
endarreriment, la reflexió sobre la situació en eixe moment i el paper d’Espanya
en la història i la demanda d’una major justícia social i una europeïtzació del país
Literàriament destaquen per l’observació directa, la pràctica
de l’assaig i l’ús d’un llenguatge sobri i senzill
Junt a la Generació del 98, el Noucentisme, amb Ortega y Gasset, Eugeni d’Ors, Marañón
o Madariaga, també critica el sistema, però allunyant-se de la vinculació amb la societat
ORTEGA Y GASSET MARAÑÓN MADARIAGA

Crisi moral i ideològica.
Possiblement l’impacte psicològic és la conseqüència més important: la societat i els polítics
cauen en la frustració i el desencantament i se n’adonen de que Espanya ha passat a ser,
definitivament, una nació mig moribunda (com deia la premsa estrangera), molt lluny del
mite de l’Imperi espanyol i dels països industrials europeus (necessitat de modernització)

La restauració. 2a part

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to La restauració. 2a part

Similar to La restauració. 2a part (20)

More from Rafa Oriola

More from Rafa Oriola (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

La restauració. 2a part