1. DISCÒBOL MIRÓ Fitxa 8 Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Professora: Maria Assumpció Granero Cueves

2. FITXA TÈCNICA (documentació general): catalogació i anàlisi material Títol Discòbol (llançador de disc) Autor Miró (actiu entre 490-430 aC) Cronologia Cap al 460-450 aC Estil Grec Clàssic (primer classicisme) Localització actual Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma. Vàries còpies més en altres museus i llocs Material Original en bronze, còpies romanes en marbre Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre) Dimensions 1’53 m d’alt Cromatisme Monocroma Tema Atleta en el moment de màxima tensió Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus)

3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC En la segona meitat del segle V aC, durant el govern de Pèricles, Atenes és el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade. És el moment de la Democràcia a Atenes, l'època del seu màxim esplendor, quan la ciutat dirigia l’aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l’amenaça dels perses (poble dels medes). El triomf dels grecs a les Guerres Mèdiques va enfortir la consciència i identitat històrica de la cultura grega. Per als grecs suposava el triomf de la llibertat contra la tirania i de la moderació contra la desmesura, on el ciutadà és el protagonista i no el cap d’estat o religiós. D’aquesta manera l’art s’aproxima a l’home i perd la funció d’estar al servei d’un ordre superior. L’home es converteix en la mesura de totes les coses (antropocentrisme) i també en centre del saber. L’artista es basarà en l’observació de la natura, en la seva experiència i en al raó com a principi de coneixement i això estarà en la base de la creació artística.

4. 1.- CONTEXT HISTÒRIC Miró va viure aquesta etapa, moment en què s’unifiquen els criteris creatius i els escultors arriben a un domini total de la tècnica que permet d’establir cànons (24) o models de bellesa ideal, basats en les proporcions entre les diverses parts del cos. Els cossos apareixen, freqüentment, en actitud de repòs i expressió serena. En les figures vestides el tractament de la roba permet suggerir les formes ocultes, en compte d’amagar-les com es feia a l’època arcaica. És l’inici del període clàssic i de la recerca de la perfecció. Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet i sobretot Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.

5. 2.- L’AUTOR: MIRÓ (490-430 aC) DINS EL SEU CONTEXT HISTÒRIC Miró és el més vell de tots tres, s’interessa per l’estudi de l’anatomia en acció, així, investiga sobre el moviment de les figures i aconsegueix plasmar el concepte de rhytmos , en la seva obra més coneguda, El Discòbol, de la qual no es conserva l’original en bronze sinó que la coneixem per vàries còpies d’època romana que s’han conservat. (darrere) Sota el mandat de Pèricles, treballà en la decoració de l’Acròpoli d’Atenes, i es convertí en l’ artista del moviment per excel·lència . La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven prestigi. És una època de gran producció d’escultures, en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, tot i que no cercaven que s’assemblés a cap persona en concret, ja que els escultors d’aquesta època volien plasmar la bellesa ideal, l’home perfecte (idealització). I Miró no n’és una excepció.

6. DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)

7. 2.- MIRÓ (490-430 aC): FORMACIÓ I OBRES Miró es va formar, juntament amb Fídies i Policlet, en el taller d'Agelades. Fou un escultor i bronzista prestigiós i esdevingué capdavanter de la seva època gràcies a la utilització de la tècnica del bronze, que li donà gran fama. Les fonts històriques el recorden per la gran varietat de la seva obra, malgrat que en restin poques, com el Discòbol i Atena i Màrsies (darrere) que, a més, són còpies romanes, perquè de les de bronze (avui totalment perdudes) se’n coneix la trajectòria gràcies a les còpies romanes en marbre. (darrere) Hi ha documentades moltes altres obres, com les estàtues d’atletes pels santuaris d’Olímpia i Delfos o el corredor de Lades; tant feia animals, com la Vaca Sagrada de l’Acròpoli d’Atenes, com grups escultòrics o figures exemptes. Una de les seves primeres obres conegudes és un Hèracles de bronze, reproduït en petita mida (Boston).

8. 2.- OBRES DE MIRÓ

9. 2.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: MOVIMENT El Discòbol és l’obra mestra de Miró, l' artista del moviment per excel·lència ; cap més escultor grec no el va superar mai en aquest aspecte. Miró fou un creador força innovador que va revolucionar les velles fórmules del passat. El Discòbol responia, en darrera instància, a les exigències de l'art egipci, en què el tors es representava en visió frontal i els braços i les cames de perfil, és a dir, Miró ha compost la imatge del cos humà a partir dels aspectes més característics de les seves parts, tal com ho feien els egipcis. El pas endavant, que va fer l'escultor i el diferencia dels egipcis, va ser convertir el que ja era un prototip sense vida en un prodigi de moviment, només pel fet d‘adaptar el cos del personatge perquè semblés versemblant en aquesta postura forçada. INTRODUCCIÓ

10. 2.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: NATURALISME Els escriptors antics el reconeixien com un dels iniciadors del realisme , així se’l recorda pel seu interès en reproduir la realitat i evitar la simetria, encara que li censuren el desinterès per reflectir les emocions i la seva obsessió pels detalls superficials. De tota manera, Miró va ser molt respectat per la seva honestedat i per la seva valenta recerca de formes noves, evident en el mateix Discòbol o en el corredor de Lades, que avançava lleuger sobre les puntes dels peus i mostrava tots els músculs en tensió. La prova més evident del realisme de l'artista és que la seva estàtua més famosa va ser una vaca situada a l'Acròpoli que es podia confondre amb una de real. INTRODUCCIÓ

11. 3.- RECORDATORI: CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA Proporció : Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor: 7; Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic: 8). Escultura d’ expressió equilibrada . Fídies és qui ho representa millor. Té dinamisme . Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró ). Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats. Contraposto (o contraposat ). Eviten la simetria , a diferencia del període Arcaic. Perd frontalitat . Transparència als vestits de dones , els homes segueixen nus . El material segueix sent el marbre o el bronze . Naturalisme , intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos .

12. Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre 650-625 aC Museu del Louvre Grec arcaic Kouros d'Anàvissos 530 aC Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Kore amb peple 510-500 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Efebus Criti, Críties 490-480 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever Discòbol, Miró 460 aC Museu Nazionale Romano delle Terme Dorífor (7 caps), Policlet 450-420 aC (s. V, Pèricles) Museu Vaticà de Roma Museu Nacional de Nàpols Apoxiòmenos (8 caps), Lisip 340-325 aC Museu Vaticà, Roma Grec clàssic Postclàssic, s. IV Hermes amb Dionís infant Praxíteles, 343 aC Museu Arqueològic d’Olímpia. Hel·lenístic Victòria de Samotràcia Pithócritos 200-190 aC Museu del Louvre Laocoont i els seus fills Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana Pati de Bellvedere, Museus Vaticans

13. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL

14. És un jove atleta esculpit en el precís moment de llançar el disc. DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)

15. El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Miró fou l’artista del MOVIMENT Miró amb el Discòbol vol distanciar-se definitivament del hieratisme del període arcaic. HO ACONSEGUIRÀ? Capta el moment en què l’atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc, el cos es contrau i tots els músculs són en tensió en aquesta extraordinària expressió de moviment pur . El llançador amb el tors girat per aprofitar la seva força i amb el cap tombat per mirar el disc, està totalment concentrat en la seva empresa. Tot el pes recau sobre la cama dreta, que recolza en el peu dret (ferm en el terra) i el cos s’enrosca com una espiral, que recorre dels peus fins al cap . El jove atleta representat en el moment de màxima tensió : l’instant en què, apunt de llençar el disc, s’inclina cap endavant i tira el braç dret amb el disc cap enrere amb la finalitat d’agafar impuls per poder-lo llançar amb més força; en el moment següent farà un pas endavant, es girarà i deixarà anar el disc, tot impulsant el llançament amb el moviment del cos.

16. 1.- Miró capta un moviment fugaç, un instant immobilitzat . Uneix en un sòl moment l’instant anterior i posterior, i recull un altre moment en què el moviment s’ha aturat; integra, doncs, varis moviments successius, o el que és el mateix, capta el moviment amb tres posicions: anterior, posterior i estàtic . 2.- Representació moviment plenament resolta. S’allunya hieratisme primers temps. 5.- El costat esquerre és angular i obert , i està regit per una ziga-zaga . 3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura. 4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes del període arcaic. Es perd frontalitat . 8.- Els cabells són com una mena de casc de rínxols que no es diferencien els uns dels altres. 7.- Certa calma inexpressiva en el rostre. El somriure arcaic és, encara, semblant a l’ expressió estereotipada dels Kouroi . 6.- El costat dret és llis i tancat , està regit per una corba contínua . 9.- COMPOSICIÓ plana , figura concebuda per ser vista en un sol pla (frontal) . La visió lateral o posterior la fa difícil de reconèixer.

17. EXERCICI: COMPLETAR…

18. El costat esquerre és angular i obert, i esta regit per una ziga-zaga. A la còpia de marbre s’hi va haver d’afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura. El costat dret del Discòbol és llis i tancat, està regit per una corba contínua . Volia evitar la simetria. Miró excel·lí sobretot com a bronzista . Copia romana de marbre. Els cabells són com una mena de casc de rínxols que no es diferencien els uns dels altres. Certa calma inexpressiva en el rostre. El somriure és encara semblant a l’ expressió estereotipada dels kouroi. EXERCICI: REVISAR…

19. Un aspecte a destacar és el treball anatòmic , que marca fidelment tots els músculs en tensió que participen en l’esforç de llançar el disc. Però, m algrat estar en el moment de màxima tensió, esforç i concentració, alguns elements arcaics segueixen molt presents com el tractament homogeni del cabell (encara són geomètrics) , els muscles (part superior i lateral de l’espatlla de l’home) són massa plans (el torç no es correspon a l’acció vigorosa dels braços), i l’expressió de les faccions del rostre poc expressives, encara mostren un cert somriure arcaic (segueix els principis d’immutabilitat clàssica, de rostre inexpressiu). 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MOVIMENT I SERENITAT

20. DISCÒBOL (460-450 aC) MIRÓ (490-430 aC) En definitiva, l’anatomia està tractada amb un gran naturalisme , però l’esforç físic no afecta a la serenitat que expressa el rostre, per tant, el rostre no acusa l’esforç que realitza l’atleta.

21. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: COMPOSICIÓ L'encert de Miró es va complementar amb una estudiada tensió entre les diverses formes geomètriques que componen el cos. No s'hi poden establir els eixos de simetria, tan importants en el cas de Policlet (contemporani de Miró), però és possible identificar-hi una COMPOSICIÓ .

22. La bellesa de l’obra deriva de la magnífica COMPOSICIÓ geomètrica a base de triangles (línies diagonals) i línies corbes, que accentuen la sensació moviment. Composició oberta marcada per dues línies compositives de mitja circumferència , una va des del disc fins al peu esquerre i l’altra des del peu dret fins al cap. Per exemple, el cap, els malucs i els peus formen una mitja circumferència que s'oposa , en un equilibri precari, responsable en gran part de la sensació de moviment, a l'altra mitja circumferència que formen els braços estesos, que descriuen un gran arc: el dret cap enrere per agafar impuls i l' esquerre recolzat sobre el genoll . 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: COMPOSICIÓ (1) Línies compositives del Discòbol . (1)

23. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: COMPOSICIÓ A més, el cos forma una línia en ziga-zaga des del disc fins al peu esquerre, que trenca qualsevol harmonia estàtica , seguint un camí que va del disc fins a l'espatlla dreta, d’aquesta al maluc, del maluc al genoll i del genoll al peu aixecat. Per mitjà de les diagonals compensades (mentre unes tracen el sentit ascendent, les altres tracen el sentit descendent), Miró aconsegueix un moviment equilibrat . De fet, és l'expressió perfecta del moviment . Aquest conjunt de línies aconsegueix donar a l'obra una gran sensació de moviment si l'observem de front. A més d'usar complicades formes geomètriques per dinamitzar la figura, Miró aconseguí l'extraordinari ritme del Discòbol recorrent a una fórmula que podia semblar ja caduca ( EGIPTE ), però que, tal com la féu servir, prengué una nova força.

24. Va saber representar els trets més característics del cos humà a la manera dels antics egipcis amb TÈCNICA INNOVADORA . Com en les pintures egípcies, s'observa el tors frontalment, mentre que les cames i els braços són de perfil. La intel·ligència de l'artista està en el fet de triar un model humà en una actitud que feia creïble i natural la postura forçada .

25. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: FINALITAT Tot i que la fita de Miró no era apropar-se a la realitat; de fet, si algú provés de llançar el disc partint d'aquesta postura l'únic que aconseguiria és que aquest li caigués als peus perquè l'escultura va ser feta per crear la il·lusió de moviment i no pas per mostrar la tècnica i dels llançadors de disc de l'època. Però, l’actitud sembla tan natural que els esportistes moderns l’han pres com a model i han tractat d’aprendre, a partir d’aquesta postura, l’estil grec de llançar el disc amb exactitud, cosa que no es ha resultat tan fàcil com esperaven. Oblidaren que l’escultura de Miró no és un fotograma d’un documental esportiu, sinó una obra d’art grega , i com a tal, idealitzada .

26. Així doncs, tot i l'aparent llibertat del gest, es tracta d'una composició plana , figura concebuda per ser vista en un sol pla (el frontal, lleugerament desplaçat cap a l’esquerre de l’observador), seguint el model egipci, que només té sentit si es mira de cara o d'esquena; qualsevol altre angle de visió té com a resultat una confusió gens harmònica. La visió lateral o posterior la fa difícil de reconèixer. L’original era de bronze, com totes les obres de Miró, i no tenia el tercer peu en forma de tronc que té la còpia de marbre, per tal de suportar el pes de l’escultura, que s’inclina cap endavant (el bronze li permetia que s’aguantés tota sola). L’aspecte era, doncs, més dinàmic i l'estructura de bronze no estava gens sotmesa als condicionaments del material utilitzat . La còpia de marbre analitzada, tanmateix, té una gran qualitat d'execució que aconsegueix, també, transmetre el moviment esmentat. La superfície de l'atleta té un acabat brunyit . 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MATERIAL I ACABAT

27. Visió lateral Visió posterior

28. Miró. Discòbol Visió lateral oblíqua

29. 5.- ICONOGRAFIA: FUNCIÓ Representa un jove atleta, en la seva màxima plenitud física, que es troba a punt de llançar el disc, en un moment decisiu per a qualsevol esportista, quan es dóna el màxim desequilibri del cos ( il·lustra l'ideal atlètic de l'època ). En la recerca de formes noves, Miró va saber captar com ningú, fins aleshores, el moviment. Aquesta posició fou considerada un gran avenç en la tècnica escultòrica. És un obra commemorativa del discòbol Jacint que morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. En aquest cas, només s'intenta homenatjar un atleta mort en ple exercici de les activitats esportives; per això hi predomina l'element estètic per damunt de tota altra consideració.

30. Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme Aquest tipus d’escultures es feia per homenejar als vencedors dels jocs atlètics (demostra la gran importància que tenien per als grecs els jocs), però l’escultura no guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal . Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de què el món terrenal era reflex imperfecte d’un món ideal supraterrenal.

31. 5.- ICONOGRAFIA: FUNCIÓ Des de l'època arcaica, els atletes van ser considerats herois de les diverses polis que entraven en competició. Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssima consideració social i els eren dedicats monuments commemoratius. El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquest període, era destinat a ser exposat en públic , en un punt estratègic de la ciutat, perquè el poble el contemplés .

32. Atenes, a mitjans del segle V aC, no només tenia l’hegemonia política dins del món grec, sinó també l’artística, provocant una unificació de criteris creatius d’arquitectes, escultors i pintors i altres artistes. Era l’i nici del període clàssic , de la recerca de la perfecció . El Discòbol s’inscriu dins del classicisme inicial i, per això, encara mostra elements del període arcaic: hieratisme, tractament homogeni dels cabells, somriure, expressió del rostre. Presenta i nfluències de la primera època també en l’anatomia, tot i que el cos respecta el cànon de Policlet (7 caps). Representà un gran avanç en l’estudi del moviment , la tensió muscular i la integració de la figura en l’espai, en introduir un moviment més àgil i dinàmic que no l’escultura clàssica del període sever. És evident el progrés en la resolució de problemes que s’estaven plantejant, des del segle anterior, per arribar a la síntesi perfecta, a l’equilibri clàssic, cosa que seria tasca de la següent generació. L’obra de Miró és cabdal per entendre l’evolució des de l’estètica hieràtica, pròpia de les escultures orientals, fins a l’estètica més realista dels grecs. La introducció del moviment amb línies compositives dinàmiques és un pas important pel que fa a l’evolució de l’art. 6.- ESTIL I TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA

33. És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels joves representats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i dividir els músculs del cos. Però, encara que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuaren investigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És una novetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport posterior . Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de forma que aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de noves tècniques. Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic i hel·lenístic que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les tendències marcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors com el Renaixement o el Neoclassicisme que recuperen aquesta bellesa grega. 7.- MODELS I INFLUÈNCIES

34. 8.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ (1) El Discòbol de marbre. Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma. (1)

35. (2) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani). La deessa llança furiosa una flauta. El seu rostre era seré i tranquil, i el cos estàtic. El faune té moviment i manifesta més expressivitat.

36. 8.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ (2) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani) Línia de la composició.

37. Captació del moviment en un instant fugaç . (2) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani).

38. (3) Reducció en bronze romana del Discòbol, segle II, Gliptoteca de Munic. (4) El Discòbol en el Jardí Botànic de Copenhaguen, Dinamarca.

39. 9.- BIBLIOGRAFIA http://www.slideshare.net/maricarmearanda http:// www.slideshare.net/landa Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez Pérez Molina, T., Web Gallery of Art , www.wga.hu Wikimedia Commons http://www.wikipediaenciclopedia libre