2. L’ACCENT GRÀFIC
Hi ha dos tipus d’accent gràfic:
Obert (`)
Tancat (´)
Les vocals poden portar accent gràfic:
3. ACCENTUACIÓ
Les paraules poden ser:
Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.
cla-tell ge-noll a-mics
Planes, si la síl·laba tònica és la
penúltima.
col-ze es-pat-lla pes-ta-nya
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és
l’antepenúltima.
llà-gri-ma pàl-li-da tò-ni-ca
4. NORMES D’ACCENTUACIÓ
Accentuem les paraules agudes
quan acaben en: vocal, vocal+s,
–en o –in.
ma-tí pa-ra-dís de-pèn ma-ga-zín
NO s’accentuen si acaben en i o
u que forma part d’un diftong:
re-mei a-vui ba-bau
5. Accentuem les paraules planes si
NO acaben en: vocal, vocal+s,
–en o –in.
plà-tan cèr-col ú-nic
S’accentuen si acaben en i o u
que forma part d’un diftong:
portàveu servíssiu
7. L’ACCENT GRÀFIC DE LA E
En general tant siguin agudes, planes o
esdrúixoles l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer,
créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.
De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé,
també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos
com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés...
(llevat de xerès, interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de
reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén
(entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).
8. L’ACCENT GRÀFIC DE LA O
Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò
Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: ò
Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola,
tórtora.
De les planes: estómac, furóncol, córrer (i
derivats).
De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs,
això, allò, però...
Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs,
capgròs, semitò, ressò, debò...
9. Va bé recordar algunes sèries en que els mots
s'accentuen sempre de la mateixa manera:
Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué,
begué, digué; entretingués, marxés, veiés,
calqués...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…
Mots derivats acabats en -ència: abstinència,
eficiència, dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació,
impressió, informació...
11. BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamífer)
BÓTA/BÓTES (recipient) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)
DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)
DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona)
ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)
FÉU (passat verb FER) FEU (present verb FER)
MÀ (extremitat) MA (possessiu)
MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)
MÈU (d’un moix) MEU (possessiu)
MÒLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat)
MÓN (planeta) MON (possessiu)
NÉT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)
ÓS (mamífer) OS (del cos)
PÈL (vellositat) PEL (per+el)
QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) QUE (altres casos)
SÉ (verb SABER) SE (pronom)
SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)
SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)
TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)
ÚS (verb USAR) US (pronom)
VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)
VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)
12. Recorda!
L'accent diacrític es conserva en els
compostos:
déu: adéu, pregadéu...
féu: desféu, reféu...
mòlta: remòlta...
món: rodamón...
nét: besnét, renét...
pèl: contrapèl, repèl...
sòl: subsòl...
