La por, les seves característiques, el que la provoca etc.

1. PORPOR

2. La por és una emoció amb la qual naixem, però que es pot anar modulant a
través de la pròpia educació,
l'entorn
la cultura, etc.
És una emoció negativa però no té perquè ser dolenta.
Això què vol dir? Que en la mesura que nosaltres vulguem o estimem alguna
cosa temerem perdre'l.
En un món que canvia a una velocitat vertiginosa, el que val és el talent, la
innovació i la creativitat, i cap d'elles es pot desenvolupar quan existeix la
por.
¿Que és la por?¿Que és la por?

4. La reacció del cos davant la por ens fa resistir o
fugir. I la gent ha tingut aquesta sensació des
de tots els temps.
Aquesta situació provoca en el cos una sèrie de
passos en forma automàtica:
-Els batecs del cor augmenten.
-Els pulmons prenen aire més ràpidament.
-Les nines dels ulls s'engrandeixen.
-Les mans suen, secreció d'adrenalina ...
-Els corticoides impedeixen que es produeixi la
connexió entre les nostres neurones, la sinapsi,
que com sabem és la base de la creativitat.
Canvis que provocaCanvis que provoca
la por a una personala por a una persona

5. 1. La por a la mort.
2. La por a la timidesa.
3. L'ansietat i l'estrès: Sentir por sense que sembli existir un motiu clar s'anomena
ansietat.
4. Alienació: Fa referència a alguna cosa «aliè» a si mateix que el subjecte ja no
controla, un be que es ven, o un «jo» que enyora.
5. Control de multituds.
6. Malalties.
7. Sorpreses inesperada.
8. La por a perdre algú.
Variants de la por

6. Hi ha diversos passos per aconseguir que la por no ens paralitzi:
1. Acceptar que tenim por.
2. Identificar quina és la nostre por.
3. Mirar a la por a la cara i fer-ho concret.
Com podem conquerir la porCom podem conquerir la por?

7. Nadó: -Pèrdua de suport o a un inesperat estímul sensorial, que
desperten una reacció reflecteix que es manifesta en plor. El plor en
aquest cas és una resposta adaptativa amb l'objectiu de cridar l'atenció
de la mare.
Als 6 mesos: -Estímuls nous (altures, als estranys)
Pors característiques
a cada edat

8. Als 9 mesos: -Separació de la mare durant temps llargs o quedar-se sol en
un lloc desconegut.
2 a 4 anys: -La por al vàter, als animals i a la foscor.
Als 6 anys: -Por al col·legi, als tremolors i als éssers imaginaris.

9. Pors més reals:
6 i 9 anys: -Por al dany físic, al ridícul, a no ser acceptat o no poder
el que els altres poden.
9 i 12 anys: Por als accidents, malalties greus, divorci dels pares,
pobre rendiment escolar, etc.
13 anys o adults: Disminueixen les pors i van apareixent pors
centrats en la sexualitat, a perdre éssers estimats, embaràs,
avortament, suïcidi, nens amb defectes, etc.

10. Por equilibrant
-Tots sentim por en la nostra vida.
Gràcies a ella hem arribat a sobreviure
com a espècie.
Aquesta és la por que anomenem
equilibrant perquè està associat a
la prudència, ens permet reconèixer
aquelles situacions que posarien en
perill la nostra pròpia integritat.
Però, què passa quan la por equilibrant s'allarga en el temps i sense
justificació aparent? Llavors es converteix en una por tòxic, que pot
danyar la nostra salut i benestar.

11. "No és valent qui no té por, sinó qui sap
conquerir"