I Ara Què Orientació

1,099 views

Published on

Published in: Education, Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,099
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
45
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

I Ara Què Orientació

  1. 1. I ara què? Com ets, què tries? Núria Alart www.xtec.cat/~nalart Viladecans 5 de març de 2010
  2. 2. Preguntes Jo vull ser ? Ho puc fer ? Com ho puc fer ? Què vols ser i què vols fer?
  3. 3. Necessitem analitzar Les característiques personals. Les capacitats pròpies. Els coneixements apresos. Els interessos professionals. El significat personal del treball.
  4. 4. Hem de conèixer el nostre cervell EMOCIÓ COGNICIÓ Treballen juntes Autoestimulació positiva = millor aprenentatge
  5. 5. E S Q U E R R E Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art D R E T Lineal Global HEMISFERIS
  6. 6. Entrenar els dos hemisferis Intentem recordar aquestes seqüències de lletres i nombres, en 30 segons i després l’anoteu: V S A L M E 5 D M V V E S G D 9 A I L V C 6 C I E V R 3 Treballa l’hemisferi esquerre
  7. 7. Ajudem-nos de l’hemisferi dret interrelacionant els element per donar sentit VAIG SOPAR AMB LA MARIA EL 5 DE MARÇ VA VENIR EL SEU GERMÀ DE NOU ANYS I LI VAM COMPRAR 6 CROMOS I EN VA REGALAR 3 V S A L M E 5 D M V V E S G D 9 A I L V C 6 C I E V R 3
  8. 8. És molt important estimular els dos hemisferis cerebrals en tot procés d’aprenentatge Millora l’eficàcia cerebral. La capacitat de resposta en front a imprevistos, conflictes… Augmenta la creativitat i la capacitat resolutiva Utilitzar millor els nostres recursos.
  9. 9. Casos de pensament Per recordar-se’n de la llista de la compra pel cap de setmana. La Marta repeteix moltes vegades la llista, mentre que en Pere s’imagina que necessita per l’esmorza, el dinar, el berenar i el sopar. Per rentar la roba, netejar la casa… En Manel s’imagina una història ... Qui recordarà millor tota la llista al cap d’una setmana? MARTA Llista Llet, arròs, sucre, farina, madalenes, iogurts, pasta, fruita, verdura, carn, peix, ous, pasta de dents… Relació Esmorzar: llet, madalenes, sucre, café… Dinar: pasta, tomàquets, oli, carn, peix… Història: Vaig anar anar a passar uns dies a un refugi. Havia de preparar els diferents àpats. Em vaig oblidar de portar la pasta, l’oli, l’embotit,.... PERE
  10. 10. La presa de decisions i la teoria de les IM Necessitem totes les intel·ligències. Totes són igualment importants. Es combinen de forma única en cada ésser humà. Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament RESOLDRE, GENERAR, CREAR MÚLTIPLES ORGÀNICA INTEL·LIGÈNCIA Howard Gardner,1983
  11. 11. NOU INTEL·LIGÈNCIES MUSICAL CINESTÈSICACORPORAL INTRAPERSONAL INTERPERSONAL NATURALISTA VISUALESPACIAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA EXISTENCIAL Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de reconèixer i manipular espais. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat. Capacitat de percebre i comprendre als altres Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat de situar-se un mateix en relació característiques existencials Dibuixos: GRAIM Howard Gardner
  12. 12. FRONTAL TEMPORAL PARIETAL OCCIPITAL CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke Logicomatemàtica : l. frontal esquerra i parietal dret Musical: l.temporal dret Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu Naturalista : l.parietal esquerra Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic Interpersonal : l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic Visualespacial : regions posteriors de l’hemisferi dret Existencial: l.temporal Font: T. Armstrong CEREBEL
  13. 14. Dos tipus d’experiències EXPERIÈNCIES CRISTAL·LITZANTS EXPERIÈNCIES PARALITZANTS Les vivències negatives que tanquen intel·ligències. Són moments importants, crucials en el desenvolupament de les habilitats d’una persona.
  14. 15. Inventaris autoavaluatius. Qüestionaris www.eduquem.net Una millor decisió en l’elecció d’una carrera Adonar-se del propi perfil
  15. 16. Decidir el futur professional Conèixer les nostres debilitats i fortaleses en les diferents intel·ligències Qualsevol intel·ligència es pot desenvolupar durant la formació
  16. 17. El cervell no decideix que és allò que vol aprendre No existeix un cervell predeterminat per a l’aprenentatge de les ciències o de les lletres , sinó una habilitat generada per l’estimulació de les intel·ligències i unes emocions que predisposen.
  17. 18. PER A UNA BONA ELECCIÓ: - Ningú neix amb una vocació . – Persitència i esforç per aconseguir les coses. - L’observació potencia el coneixement d’allò que ens agrada o desagrada. -La capacitat d’esperar i dedicar un temps racional. -La predisposició per a generar hàbits i establir ritmes de treball . -Potenciar les facultats del SER sobre el TENIR , per obtenir satisfaccions amb allò que es fa, amb allò ben fet. -La capacitat d’escoltar les nostres emocions .
  18. 19. Hem de fer un esforç amb 3 variables: EMOCIONAL: escoltar el “jo” interior , què ens agrada més, quins colors, menjars, forma de viure i per què. RACIONAL: seleccionar allò que volem fer SOCIAL: actuar tal i com som.
  19. 20. Ens podem fixar en: Orientació Professional Comunicació amb el grup de treball. Capacitat de treball individual . Capacitat de relació amb els animals i les plantes. Aptitud per al treball manual i de quin tipus. Característiques corporals específiques: flexibilitat, elasticitat ,… Aptituds per treballar amb abstraccions. Paràmetres de pensament creatiu . Habilitats en l’execució de tasques rutinàries. Tolerància als canvis d’activitats . Facilitat per improvitzar. Capacitat per esperar i admetre frustracions. Resitència enfront al cansament físic i la fatiga intel·lectual. Bona gestió del temps . Assertivitat i capacitat de delegar funcions. Memòria. Empatia. Intuició o habilitat d’anticipació i resolució de tasques. Facilitat d’integració en diferents cultures.
  20. 21. Anàlisi sistèmic Tipus de personalitat Estils d’aprenentatge Interessos CAPACITAT D’UN MATEIX PER DECIDIR Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Modalitat d’interacció
  21. 22. Canals o estils d’accés VISUAL AUDITIU KINESTÈSIC “ Ja ho veig”, “mira quina música més bonica”, “ aquest enfocament està molt clar”…. Recordem imatges mentals, colors, cares, agrada que ens mirin a la cara. “ M’agrada el seu to de veu”, “em sona”, harmonitzem les relacions” …no es tan essencial mirar la cara, interessa més orientar l’oïde. “ M’encanta”, Em sentia tan bé”, “Vam passar molta calor”, “És una música emocionant”… Es capten les expressions, actituds i sentiments. Necessiten moviment, emocions, diversió, jugar amb els sentits (olors, sabors, tacte)
  22. 23. 6 tipus de personalitat Hohn Holland Realista : tímides, estables, conformistes i pràctiques. Activitats físiques. Investigador/a : analítiques, originals, curioses i independents. Pensar, organitzar i comprendre. Artístic/a: imaginatives, idealistes, emotives i poc pràctiques. Expressar idees i sentiments Social: sociables, amigables, cooperatives i comprensives. Ensenyar als altres. Emprenedor/a: autoconfiança, ambicioses, amb energia i dominants. Supervisar i guiar als altres. Convencional: conformistes, eficients, pràctiques, poc imaginatives i poc flexibles. Activitats ordenades, definides i reglamentades
  23. 24. Elegir = agradar i interessar No estar pressionat per altres persones
  24. 25. Les emocions en la presa de decisions Què em motiva? Necessito estar emocionat/a per a fer qualsevol tasca
  25. 26. MOTIVACIÓ <ul><li>Captar l’atenció. </li></ul><ul><li>Interès de veritat </li></ul><ul><li>Despertar la curiositat </li></ul><ul><li>Ganes de voler fer feina (sol/a o bé en grup) </li></ul>MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.
  26. 27. AUTOCONEIXEMENT “ De tots els coneixements possibles, el més savi i útil és conèixer-se a si mateix” Willian Shakespeare. Qui sóc? Quins pensament em fan ser jo? Quines característiques em diferencien dels altres? Com em sento en les diferents situacions de la meva vida? Què és el més important per a mi? Quin és el motiu de la meva existència? Què sé fer? Què m’agradaria fer? Per a quines coses necessito demanar ajut? Em sento segur/a de les meves capacitats? Que em fa perdre la serenitat? “ Conèixer bé als altres és intel·ligent, coneixe’s a si mateix, és saviesa” Albert Einstein
  27. 28. AUTOESTIMA És l’avaluació que cadascú fa del concepte que té d’ell mateix. L’autoconcepte és la percepció d’un mateix, la visió que cadascú té de les pròpies habilitats, característiques i qualitats. ( Pope, 1988) Ens valorem en 5 àrees: 1. Autoestima global (percepcions, sentiments,..) 2. Imatge acadèmica (els assoliments a l’escola) 3. Corporal (la imatge, habilitats i destreses físiques) 4. Familiar (com ser sent valorat per la família) 5. Social ( manera com s’avalua respecte als altres)
  28. 29. Conseqüències de tenir una alta autoestima Tenir una visió saludable d’un mateix. Confiança en un mateix i en els altres. Persones decidides, positives i assertives. Prendre decisions lliures i responsables. Defensa dels propis drets i les pròpies idees. Es surt amb més èxit de les situacions difícils. Un excés d’autoestima es pot convertir en arrogància
  29. 30. Conseqüències de tenir una baixa autoestima No sap trobar aspectes d’ell/a mateixa dels quals sentir-se orgullosa. Sensible a la informació negativa que els arriba sobre ells/es Prescindeixen de la informació positiva. Sentiments d’insatisfacció i rebuig. Són molt vulnerables. Conductes compensatòries amb la finalitat de reduir el sofriment. Sentiments d’odi i menyspreu que poden arribar a l’agressivitat. Factor de risc per a la depressió.
  30. 31. ACTIVITAT: EL MEU ÚLTIM ÈXIT Una situació important d’èxit amb resultats positius. Exemple: el meu caràcter obert, la meva capacitat per a dialogar, la meva paciència, ....
  31. 32. AUTOESTIMA Gran enemic de l’autoestima a l’hora de decidir-nos és la por Fracàs Autoresponsabilitat POR A ... Perdre el reconeixement (importen) Ser infravalorats (importen) Fer-nos grans
  32. 33. No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc capaç de resoldre-ho… No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho … IMPEDIMENTS LA POR ES PARALITZANT http ://www.youtube.com/watch?v=OQeUVfEjb9k
  33. 35. Enemigs de l’autoestima: NO ENS PERMET PRENDRE DECISIONS: COMPETITIU COMPARATIU EXIGENT Companys, germans,.. Voler ser perfecte Amb els amics, ...
  34. 36. El mercat laboral -La situació de les empreses. -Els salaris. - Les condicions laborals. -La formació professional. -El temps de treball. -Les professions de futur. Relacionat amb les ocupacions L’oferta i la demanda laboral
  35. 37. L’oferta i la demanda laboral L’oferta és la quantitat de llocs de treball que necessiten cobrir les empreses, juntament amb les qualificacions laborals que es demanen als aspirant. La demanda de treball és la disponibilitat de les persones en edat de treballar que sol·liciten una feina tenint en compte la formació i les preferències
  36. 38. Les empreses cerquen professionals : Siguin capaços d’adaptar-se als canvis: utilització de les TIC Capacitat de treball en grup Polivalents i flexibles: saber una mica de tot. Amb ganes d’aprendre: actualitzar-se constantment. Que s’impliquin en els projectes de l’empresa: il·lusionats Visió de futur: capacitat d’avançar-se Mobilitat geogràfica: desplaçaments i trasllats . Formació i estudis complementaris: idiomes, Internet. Altres capacitats: comunicació, resolució de conflictes i negociació
  37. 39. Prendre decisions Prendre una bona decisió és un procés que necessita un temps de reflexió personal i una planificació. És a dir prendre les nostres decisions, sense esperar a que els altres ho facin per nosaltres, o bé estar forçats a fer-ho.
  38. 40. Prendre decisions Quan hem de prendre decisions important a la vida com pot ser aquest periode de transició a la vida adulta en l’elecció d’uns estudis , aquest procés està carregat d’inseguretat i pors , perquè sabem que aquesta elecció va a marcar el nostre estil de vida i perquè som conscients que estem dicidint el nostre futur professional i vital. Està carregat d’inseguretats i pors. Estem decidint el nostre futur professional i vital
  39. 41. Prendre decisions Podem adoptar diferents estils a l’hora de prendre decisions segons Jepsen i altres: Estil actiu: persones que s’involucren des del primer moment. Estil passiu : poca implicació es deixa influenciar pels demés. Estil lògic: consideren que és un procés que forma part del seu projecte personal i professional. Estil emocional i impulsiu: es guien més per l’emoció més que per lo cognitiu (raonaments lògics i racionals)
  40. 42. Model de decisions. John Krumbolt <ul><li>Definir el problema </li></ul><ul><li>Establir un pla. </li></ul><ul><li>Identificar alternatives </li></ul><ul><li>Avaluació d’un mateix </li></ul><ul><li>Investiga possibles resultats </li></ul><ul><li>Elimina alternatives </li></ul><ul><li>Experimenta </li></ul>MEDICINA Infermeria Cicle de grau superior Biologia, …
  41. 43. Actitud mental positiva Mig ple o mig buit? La persona pesimista es centra en l’escasetat i genera la por a quedar-se sense res La persona optimista valora allò que té, es centra en les possibilitats i recursos per millorar. Aprendre a ser optimista significa desenvolupar capacitats cerebrals cap a la superació, veure la realitat des de diferents prismes. Estimula al cervell cap a la cerca creativa, innovadora i resolutiva.
  42. 44. ACTIVITAT: L’ILLA DESERTA Et despertes i et trobes en una platja deserta. El teu vaixell ha naufragat. L’illa disposa de suficient aliment i a poc a poc t’has fabricat una casa a lo Robinson Crusoe. Comences a trobara faltar certes coses. Quines són les tres primeres coses que trobaries a faltar? Donant voltes per l’illa et trobes amb dues persones que estan en la mateixa situació que tu. Formeu grups de tres i compartiu les tres coses que trobeu a faltar . Finalment haureu d’eliminar-ne sis que considereu menys necessàries 3 2 1
  43. 45. Adreces d’interès http://www.xtec.cat/centres/a8046785/orienta.htm#orienta http://www.quieroser.net/01/indice.php http://www.quieroser.net/ciudad/pk/mainvideos.htm www.gencat.es/treball/ www.xarxa-omnia.org/laboral/ www.cirem.es/aprendre/ (Departament de Benestar Social). www.weblaboral.net www.inem.es www.mtas.es www.mtas.es/insht/ www.gencat.es/scc/
  44. 47. Moltes gràcies! Professora de Secundària IES Olorda Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Formadora del Departament d’Educació Formadora de l’ICE de la Universitat de Barcelona Coordinadora del grup de recerca de les aplicacions de les IM: GRAIM Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest Membre del Projecte Espurn@ Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , [email_address] Cúbic de Viladecans. 5 de març de 2010

×