ITS-altres bacteris

1. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
ALTRES BACTERIS
Autors principals:
• JORDI BOSCH
• MIRIAM ÁLVAREZ
• ANDREA VERGARA
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

2. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
ÍNDEX
Bacteris Gram positius
Bacteris Gram negatius
Neisseria meningitidis
Haemophilus spp.
Bacteris enteropatògens
Ureaplasma spp y Mycoplasma hominis
Mycoplasma genitalium
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.2

3. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
BACTERIS GRAM POSITIUS
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Alguns bacteris Gram positius són freqüentment colonitzadors del
tracte genital de la dona, i poden produir patologia relacionada amb
aquest tracte genital.
Staphylococcus aureus: causa del síndrome del xoc tòxic (SST)
associat a l'ús de tampons vaginals durant la menstruació.
Streptococcus pyogenes: causa de l'SST i de quadres de vulvovaginitis
en nenes.
Streptococcus agalactiae: causa freqüent d'infeccions tant en la dona
embarassada com en el nounat

4. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
BACTERIS GRAM NEGATIUS
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Els bacteris Gram negatius, principalment els pertanyents a la família
dels enterobacteris poden colonitzar el tracte genital tant de la dona
com l'home, i a partir d'ell produir infeccions del tracte urinari com
cistitis, pielonefritis o prostatitis.
Els enterobacteris apareixen amb freqüència en la flora vaginal de les
nenes i de les dones postmenopàusiques sense que sigui clara la seva
relació amb quadres de vaginitis.
Altres bacteris Gram negatives en canvi, com Neisseria meningitidis,
Haemophilus spp o alguns enteropatògens, sí que es poden veure
implicades en diverses ITS.

5. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Neisseria meningitidis I
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
 N. meningitidis o meningococ és un coco Gram negatiu pertanyent al gènere
Neisseria. És causa freqüent de meningitis i de sèpsia, principalment en nens i en
forma de brots epidèmics.
 Consta de diversos serotips en funció del seu antigen capsular, sent els més
freqüents en el nostre ambient els serotips B i C.
 És sensible a les cefalosporines de 3ª generació com cefotaxima o ceftriaxona, a
rifampicina i habitualment també a penicil·lina. Hi vacunes per prevenir la infecció
pels serotips més freqüents.
 En els últims anys s'ha produït un augment important en Estats Units d'uretritis per
meningococ entre homes heterosexuals.
 S'ha descrit que la causa és un únic clon de N. meningitidis no encapsulat, i per
tant no serotipable.
 L'adaptació d'aquest clon al tracte urogenital es deu a sengles mutacions
genètiques que han provocat la pèrdua de la càpsula (amb el consegüent augment
de l'adherència a les membranes mucoses) i l'adquisició de la capacitat de
desnitrificació (que permet millorar el seu creixement en condicions d'anaerobiosi).

6. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Neisseria meningitidis II
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Per al diagnòstic microbiològic de la uretritis meningocòccica, el frotis uretral
s'ha de prendre amb un escovilló amb mitjà de transport d’Amies.
En la tinció de Gram del frotis uretral és impossible distingir el meningococ del
gonococ.
El cultiu es realitza en agar Thayer-Martin selectiu i en agar xocolata amb
incubació a 36oC amb 5% CO2 durant 2 dies.
La identificació de les colònies mitjançant els mètodes tradicionals, mitjançant
espectrometria de masses (MALDI-TOF) i, en cas necessari, mitjançant la
detecció del RNA ribosòmic 16S i posterior seqüenciació, permetran la
identificació de N. meningitidis.
La presència de N. meningitidis no és infreqüent en les mostres de faringe que
es prenen en pacients amb sospita d'ITS que practiquen el sexe oral o els seus
contactes.

7. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Haemophilus spp. I
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Haemophilus influenzae i parainfluenzae són cocobacilos Gram negatius
que ocasionen sovint infeccions de les vies respiratòries superiors i, en
menor grau, meningitis o pneumònia, principalment en nens i per les
soques de H.influenzae pertanyents al serotip b.
Solen ser sensibles a cefalosporines de 2a i 3a generació i quinolones.
S'han descrit infeccions ginecològiques (Bartholinitis) i obstètriques
(infecció intramniótica i endometritis puerperal) i neonatals (sèpsia) per
Haemophilus spp.
La seva implicació com a causa d'ITS es basa en la descripció de diversos
autors del seu aïllament en homes amb uretritis. En més del 80% dels
casos s'aïlla H. parainfluenzae, i a la resta H. influenzae.
Els pacients presenten secreció uretral mucopurulenta i refereixen la
pràctica de sexe oral sense preservatiu. Més de la meitat dels casos són
homes que practiquen el sexe amb homes (HSH).

8. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Haemophilus spp. II
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Per al diagnòstic microbiològic de la
uretritis per Haemophilus spp, el frotis
uretral s'ha de prendre igualment amb un
escovilló amb mitjà de transport de Amies.
El cultiu es realitza en agar xocolata amb
incubació a 36oC amb 5% CO2 durant 2
dies.
La identificació de les colònies es realitza
mitjançant els mètodes tradicionals
(requeriment de factors V i / o X) o
mitjançant espectrometria de masses
(MALDI-TOF).

9. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
BACTERIS ENTEROPATÒGENS I
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Les infeccions provocades per enteropatògens són una important causa de
morbimortalitat. Encara que principalment es transmeten per via fecal-oral a
través d'aigua o aliments contaminats, també s'ha descrit la transmissió sexual,
sobretot en homes que tenen sexe són homes (HSH), en els quals s'associa a
l'exposició amb contacte or- anal, directe o indirecte.
Actualment no està clar si les infeccions asimptomàtiques, característica molt
freqüent en les ITS, juguen un paper important en la transmissió sexual de les
infeccions gastrointestinals.
Entre els patògens gastrointestinals considerats com ITS es troben les
enterobacteris com Shigella spp, Salmonella spp, Escherichia coli productor de
Shiga-toxina i E. coli enteroagregatiu (EAEC), Campylobacter spp, i protozous
intestinals com Entamoeba histolytica i Giardia lamblia.

10. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
BACTERIS ENTEROPATÒGENS II
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
En els últims anys s'han descrit brots de diarrea per Shigella spp en població
d'HSH al Regne Unit i EEUU.
Shigella flexneri, prèviament descrita gairebé exclusivament en viatgers a àrees
tropicals i subtropicals, és una de les espècies que amb més freqüència s'ha
descrit en pacients HSH VIH positius. L'èxit de la teràpia antiretroviral contra el
VIH ha relaxat les conductes sexuals, amb retrocés de l'ús de preservatiu,
podent ser una de les possibles causes. D'altra banda, en aquests patògens
s'ha observat un increment de resistència al tractament antibiòtic convencional
que podria expandir-se si no es prenen les mesures adequades.
La dinàmica epidemiològica i dimensió real de la transmissió sexual dels
patògens gastrointestinals és encara desconeguda, el que fa pensar que
s'haurien d'introduir mètodes de “screening” en població HSH i control de
l'aparició de resistències antibiòtiques.

11. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Ureaplasma spp y Mycoplasma hominis I
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Els micoplasmes són bacteris que no tenen paret cel·lular i per tant no
poden ser tenyides mitjançant la tinció de Gram.
Ureaplasma (U. urealyticum i U. parvum) i Mycoplasma hominis són
colonitzadors habituals del tracte genital femení: un 50-80% de dones són
portadores vaginals de Ureaplasma spp i un 20-50% de M. hominis, pel
que la seva presència en frotis vaginals o endocervicals no ha de
considerar indicativa d'infecció.
Ureaplasma spp s'ha descrit com el principal agent etiològic de la
corioamnionitis o infecció intramniòtica en la dona embarassada. Se li ha
implicat en casos d'uretritis en l'home. La seva detecció mitjançant cultiu o
PCR en mostres de frotis uretral o d'orina en homes, amb inòculs elevats, i
en absència d'altres patògens genitals pot considerar significativa, encara
que aquesta afirmació segueix sent controvertida.
M. hominis s'ha associat a la vaginosi bacteriana, a malaltia inflamatòria
pèlvica, endometritis puerperal o infeccions de la ferida quirúrgica, encara
que no queda clar la seva implicació com a causa d'ITS. En general, no es
considera com ITS, ni en l'home ni en la dona.

12. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Ureaplasma spp y Mycoplasma hominis II
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Els micoplasmes genitals són molt sensibles a les condicions ambientals,
de manera que s'han d'emprar mitjans de transport especials o conservar
les mostres a la nevera fins al seu processament.
Ureaplasma spp (U. urealyticum i U. parvum) i M. hominis creixen en
mitjans de cultiu específics. A més dels frotis genitals (uretral, vaginal o
endocervical), poden aïllar-se en líquid amniòtic, aspirat endometrial i
altres mostres ginecològiques.
Ureaplasma spp i M. hominis creixen en brou d'urea i arginina en 48 hores,
el que produeix un canvi de color en el brou en hidrolitzar la urea (en el cas
de Ureaplasma spp) o d'utilitzar l'arginina (en el cas de M . hominis). Hi ha
galeries comercials que permeten la detecció, la identificació i
l'antibiograma d'aquests microorganismes. S'ha suggerit que inòculs
elevats estarien més relacionats amb infecció que amb colonització.
Ambdós micoplasmes genitals creixen en agar A8 en menys de 7 dies, on
formen micro-colònies: de 15 a 300 micres i en forma d'ou fregit en el cas
de M. hominis, o de 15-60 micres i fosques en el cas de Ureaplasma spp.

13. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Ureaplasma spp y Mycoplasma hominis III
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
M. hominis és l'únic micoplasma capaç de créixer també en els mitjans de
cultiu habituals (agar xocolata o agar sang) incubats en un 5% de CO2 o
en anaerobiosi, produint colònies puntiformes als 3-4 dies d'incubació a 37
° C .
Les tècniques d'amplificació d'àcids nucleics (TAAN), com la reacció en
cadena de la polimerasa (PCR), permeten detectar M. hominis i
Ureaplasma spp (i diferenciar entre O. urealyticum i U. parvum), encara
que no diferencien colonització d'infecció . Les mostres per PCR s'han de
prendre amb escovillons de plàstic (niló o similar).
Ureaplasma spp sol ser sensible a tetraciclines (doxiciclina), macròlids
(eritromicina, azitromicina, claritromicina) i quinolones (levofloxacina).
M.hominis és resistent a la majoria de macròlids (excepte josamicina) i
sensible a tetraciclines, quinolones i clindamicina.
En conclusió, actualment no es recomana la investigació sistemàtica de
Ureaplasma spp (U. urealyticum i U. parvum) i M. hominis en mostres
clíniques d'homes i dones amb sospita d'ITS..

14. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Mycoplasma genitalium I
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
M. genitalium es considera un patogen genital emergent i causa de diverses
ITS com uretritis en l'home i cervicitis i ocasionalment malaltia inflamatòria
pèlvica (EIP) en la dona. Encara que hi ha infeccions asimptomàtiques, tant en
l'home com en la dona la infecció es manifesta amb símptomes de disúria i
secreció uretral o vaginal.
Tant en dones com en homes que practiquen sexe amb homes (HSH) pot
detectar-se en mostres rectals de pacients amb proctitis. Encara que pot
detectar-se en faringe, la colonització sol ser asimptomàtica.
M. genitalium només pot detectar-se mitjançant TAAN com la PCR, ja que el
seu cultiu és molt difícil i no creix en el brou d'urea-arginina ni en les galeries
comercials que s'utilitzen per al cultiu dels altres micoplasmes genitals. Les
mostres per PCR s'han de prendre amb escovillons de plàstic (niló o similar).

15. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Mycoplasma genitalium II
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Les mostres d'elecció són el frotis uretral i l'orina en homes i el frotis
endocervical o vaginal en les dones. En pacients amb EIP pot detectar-se en
l'endometri i el pus tub-ovàric. Hi tècniques de PCR múltiple a temps real que
permeten la detecció conjunta de N. gonorrhoeae, C. trachomatis i M.g
enitalium, entre d'altres.
Només un 35% dels casos responen al tractament amb tetraciclina.
Azitromicina i josamicina són eficaços en el 90% de les soques sensibles a
macròlids, encara que cada vegada es detecten més soques resistents,
especialment en pacients que han rebut monodosi amb azitromicina. La
resistència als macròlids es deu a una mutació regió v del gen 23S rRNA.
Moxifloxacino pot ser una alternativa en aquests casos. En general, es
recomana allargar el tractament fins a 10 o 14 dies.

16. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
CONCEPTES CLAU
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
 Neisseria meningitidis pot ser causa de uretritis principalment en homes
heterosexuals.
 Haemophilus parainfluenza i influença poden ser causa d'uretritis en homes que
practiquen el sexe oral.
 Shigella spp., Salmonella spp. i Campylobacter spp. poden ser causa de diarrea de
transmissió sexual en homes que practiquen sexe amb homes.
 Ureaplasma spp. i Mycoplasma hominis són colonitzadors habituals del tracte
genital femení. El paper d’Ureaplasma spp. com a causa de uretritis en l'home és
controvertit.
 Mycoplasma genitalium és un patogen sexual emergent i causa freqüent d'uretritis
en l'home i cervicitis en la dona. L'increment en la resistència de Mycoplasma
genitalium a azitromicina i la poca resposta a tetraciclines provoca problemes en el
tractament d'aquestes infeccions.