tricomoniasi

1. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
TRICOMONIASI
Autors principals:
• Dra. Mercè Alsina
• Dra. Miriam Álvarez
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

2. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Introducció
 La tricomonosi o tricomoniasi és causada pel protozou Trichomonas vaginalis.
 És la més comuna de les malalties de transmissió sexual (ITS) no virals al món.
 Les dones es veuen afectades amb més freqüència que els homes.
 La infecció sol ser asimptomàtica.
 La tricomoniasi és una de les tres principals causes de consulta per
simptomatologia vulvovaginal en les dones en edat reproductiva, juntament amb la
vaginosi bacteriana i la candidiasi.
 És una de les causes d'uretritis en els homes.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

3. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Etiopatogènia – Microbiologia. I
 L'organisme responsable de la tricomonosi o tricomoniasi és el protozou flagel·lat
Trichomonas vaginalis. Té una mida entre 10-20 µm de llarg i 2-14 µm d’ample.
 Els éssers humans en són l'únic hoste natural.
 Infecta principalment les superfícies mucoses del tracte urogenital.
 En les dones afecta vagina, coll uterí, uretra, bufeta urinària, glàndules de Bartholin i
de Skene i glàndules parauretrals.
 En els homes es troba en la uretra anterior, els genitals externs, a pròstata, l’epidídim
i el semen.
 Es transmet per via sexual.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

4. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Etiopatogènia – Microbiologia. II
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Model de patogenicitat de Trichomonas vaginalis (TV)
Per tal d'exercir un efecte citopàtic, és necessary que TV (blau fluix) es fixi (1) a la matriu
extracel·lular (verd clar) de l’epiteli de l'amfitrió (verd fosc). La unió es porta a terme per diverses
proteïnes de superficie i altres molècules de la superfície que s'uneixen a una estructura de
superfície de la cèl·lula de l’amfitrió. Diversos factors TVsón necessaris per a l'adhesió a l'epiteli
de l'amfitrió, que arriben a la superfície TV o la superfície de l'epiteli a través d'exosomes (2). El
dany a la cèl·lula és causat per diversos efectors (3), incloent proteases de cisteïna,
metal·loproteases, proteases romboïdals, i la fosfolipasa A2. En presència de Mycoplasma
hominis48 i e, virus de TV (4), els símptomes poden ser exacerbats.

5. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
Epidemiologia
 La tricomoniasi és una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) més freqüent i
afecta més a dones que homes.
 La tricomoniasi virtualment sempre es transmet sexualment. Tot i que la supervivència
en fomites és possible, els fomites no tenen paper demostrat en la seva transmissió.
 Les dones poden contraure aquesta malaltia d'altres dones, però els homes no solen
transmetre la infecció a altres homes.
 El període d'incubació és desconegut. No obstant això, els estudis in vitro suggereixen
un període d'incubació de 4 a 28 dies.
 La coexistència de T. vaginalis i patògens de la vaginosi bacteriana és comuna, amb
taxes de coinfecció del 60 al 80 %.
 Pot afavorir la infecció per VIH.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

6. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
CLÍNICA. DONES
 Entre un 10% i un 50 % de les dones infectades són asimptomàtiques. L'estat de
portadora asimptomàtica pot persistir per períodes prolongats, com ara tres mesos.
 La vulvovaginitis és la forma de presentació en les malaltes simptomàtiques. Els
símptomes poden empitjorar durant la menstruació i pot produir-se sangnat postcoital.
 La presentació clàssicament descrita de leucorrea groc-verdosa, típicament escumosa
i pudent, es dóna en el 10 al 30 % de les dones simptomàtiques. També es poden veure
hemorràgies puntiformes a la vagina i el coll uterí ("coll uterí de maduixa" en 2 % dels
casos). La vulvitis sol ser infreqüent i poc intensa. De vegades hi ha disúria, pol·laciúria i
dolor abdominal baix o disparèunia. No tractada, pot progressar a uretritis o cistitis.
 L’examen físic pot ser normal en un 5-15% de les malaltes.
 En la infecció crònica, els signes i símptomes són més lleus i poden incloure pruïja i
disparèunia, amb escassa secreció vaginal.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

7. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual » Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.
Leucorrea espumosa Cervicitis “en maduixa”
CLÍNICA. DONES

8. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
CLÍNICA. HOMES
 La infecció és asimptomàtica en més del 75% casos.
 Sovint transitòria, amb resolució espontània dins dels 10 dies, encara que pot persistir
durant mesos.
 En els malalts simptomàtics es manifesta com una uretritis indistingible de les
produïdes per altres gèrmens: escassa secreció uretral clara o mucopurulenta i / o
disúria.
 També es pot presentar pruïja lleu o sensació de cremor en el penis després de la
relació sexual, i rarament balanopostitis.
 T. vaginalis en els homes s'ha associat a prostatitis, epididimites, infertilitat i càncer de
pròstata.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

9. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
DIAGNÒSTIC I
 El diagnòstic clínic no és fiable per la poca especificitat de la clínica
 El diagnòstic es basa en les proves de laboratori:
 MICROSCOPIA i pH
La presència de tricomones mòbils en l'estudi en fresc és diagnòstic d'infecció,
però és poc sensible.
Un pH vaginal elevat (> 4,5) i un augment en leucòcits polimorf nuclears en la
microscòpia de solució salina són suggestius d’infecció
 CULTIU
El cultiu era la tècnica d’elecció abans de la introducció de les tècniques
moleculars.
Té una sensibilitat es troba entre un 75% i un 96% i una especificitat del 100%.
És útil en pacients amb pH vaginal elevat i un major nombre de
polimorfonuclears leucòcits, en absència de Trichomonas mòbils i cèl·lules clau
en la preparació en fresc, quan la microscòpia no està disponible o els seus
resultats no són concloents o fiables, o quan no es disposa de tècniques
moleculars.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

10. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
DIAGNÒSTIC II
 TESTS DE DETECCIÓ RÀPIDA D'ANTIGENS, SONDES D'HIBRIDACIÓ D'ADN i
PCR
Els tests de diagnòstic ràpid poden ser útils en zones d'alta prevalença on la
microscòpia o cultiu no estiguin disponibles. Depenent del test emprat es pot
obtenir el diagnòstic en 10 o 45 minuts i tenen una sensibilitat enter el 65 i el
100% i una especificitat del voltant del 95%.
 CITOLOGIA CERVICAL
La citologia cervical no és una prova diagnòstica sensible.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

11. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
TRACTAMENT
 El tractament redueix la prevalença de T. vaginalis a la població, alleuja els símptomes
i redueix el risc de seqüel·les.
 Està indicat per a les dones i els homes tant simptomàtics com asimptomàtics.
 Els 5-nitroimidazols (metronidazol o tinidazol) són l'única classe de fàrmacs efectius
per a la tricomoniasi.
 Les taxes de curació són del 90% a 95 %. Tinidazol es tolera millor, encara que és més
costós.
 Hi ha dues dosificacions recomanades:
• Dosi única oral de 2 g (preferible).
• Dosis múltiples orals de 500 mg dues vegades al dia durant set dies (només per al metronidazol).
• Depenent si la dona és gestant o està alletant, o és VIH +, s’aplicarà una o l’altra.
 La via oral és preferible a la teràpia vaginal.
 Els efectes secundaris són més freqüents quan s’utilitza la teràpia fraccionada.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

12. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
TRACTAMENT
 Els pacients han de ser advertits de no consumir alcohol durant 24 hores després del
tractament amb metronidazol i per 72 hores després de tractament tinidazol, a causa de
la possibilitat d'una reacció tipus disulfiram (efecte Antabús).
 Donada la baixa eficàcia de qualsevol medicament que no sigui les drogues 5-
nitroimidazols, es recomana la dessensibilització als pacients amb al·lèrgia a
metronidazol o tinidazol.
 En pacients VIH es recomana metronidazol 500 mg dues vegades al dia durant set
dies.
 El seguiment és innecessari per a les dones que esdevenen asimptomàtiques després
del tractament, excepte pacients VIH (reavaluar als tres mesos).
Tractament de les Parelles
 S’han de tractar sempre les parelles sexuals.
 No és obligatori identificar el microorganisme en la parella masculina abans de tractar-
lo.
 Es prefereix el règim de dosi única.
 S’ha de recomanar evitar les relacions sexuals fins que tots dos hagin acabat el
tractament.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.

13. Curs: « Infeccions de Transmissió Sexual »
EMBARÀS I LACTÀNCIA
 T. vaginalis pot fer augmentar el risc de part prematur, ruptura prematura de
membranes i part d'un nadó petit per l'edat gestacional.
 Els nadons nascuts de mares infectades poden contraure la infecció durant el part.
 El metronidazol és el fàrmac d'elecció per al tractament de la tricomoniasi
simptomàtica en l'embaràs. La dosi aconsellada és de 500 mg dues vegades al dia
durant cinc a set dies.
 No es recomana el tractament d'infeccions asimptomàtiques durant l'embaràs.
 Si la infecció ocorre al final de l'embaràs, les dones asimptomàtiques poden optar per
sotmetre a un tractament per prevenir la transmissió perinatal.
 Hi ha escassa informació sobre la seguretat de tinidazol en l'embaràs.
Lactància
 Durant l’alletament es recomana el tractament amb metronidazol en dosi única de 2
grams i no alletar amb llet materna durant 12 a 24 hores.
Grup ITS. Hospital Clínic. Barcelona.