SlideShare a Scribd company logo
1 of 24
Download to read offline
És clar! El programari lliure o
Un dia a la classe...               software lliure és una manera
                                    alternativa d'entendre els
                                    programes informàtics, tant
                       12/06/2012   pel que fa el seu
                                    desenvolupament, com per la
                                    seva comercialització,
   Pau, ens podries                 distribució i ús. Us apuntaré
   explicar què és el               uns exemples a la pisarra.
   programari lliure, i per
   a què serveix?
12/06/2012
Els programes lliures garanteixen i ofereixen:


   La llibertat de ser utilitzats arreu, quan es vulgui, les vegades que es
   vulgui i per a qualsevol propòsit.


    La llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les
    nostres necessitats.


     La llibertat de distribuir còpies del programa a tothom que les
     necessiti.

     La llibertat de modificar el programa i resdistribuir-lo amb les
     seves millores perquè se'n pugui beneficiar la resta de gent.
El programari lliure parteix de la
base que el coneixement ha de ser
accesible a tothom i ha d'estar
encaminat a millorar la vida de
totes les persones.
Com que el Programari Windows i tots els
                     seus derivats van enfocats a la venta al
                     públic, un programari duu temps i no seria
                     rentable fer-lo amb una llengua minoritària
                     perquè poca gent el compraria, com que el
                     programari lliure és d'ús gratuït i cadascú
                     el pot personalitzar, tothom pot posar el
                     seu gra d'arena i fàcilment s'han introduït
                     les llengües minoritàries com el català o
                     altres.
Quin té més
llengües, el
programari normal,
o el lliure?
El Creador és en Richard Matthew Stallman,
                nascut el 1953 a Amèrica. És un activista
                del programari lliure americà i programador
                d'ordinadors.
                Va fundar el projecte GNU el 1984 amb
                l'objectiu de desenvolupar un sistema
                operatiu lliure GNU. Les seves motivacions
                polítiques i morals l'han convertit en una
                figura molt controvertida.
                Nosaltres, a l'escola vàrem tenir el molt gran
Qui és el       privilegi de que ens vengués a visitar!
creador/a del
Programari
Lliure?
Home, no ho sé, a mi també
m'agradaria que vengués na
Scarlett Johansson, però no
tot és possible!

             I creus que
             podríem
             aconseguir que
             tornés algun dia?
Riiiiiiiiiiiiiing!
Al·lotets s'ha acabat la
classe, ens veiem dilluns.
Bon cap de setmana!
Bon dia al·lotets! A la classe d'avui
Dilluns matí...   aprofundirem una mica més amb el
                  programari lliure, i per això us he duit
                  uns llibres amb aquest nou temari! Ara
                  vos els repartiré...
Obriu el llibre per la pàgina 7...
en aquesta pàgina ens fa una
introducció de la història del
programari lliure... Però abans
vos he projectat aquest
esquema de la pissarra per
tenir les idees més clares...
15/6/12
En cas que algun usuari o
     1.1 Història del programari lliure           programador trobés algun error
                                                  a l'aplicació, el contracte li
    Al segle xx, el programari era                impedia      que     millorés    el
    considerat un afegit que els venedors         programari.
    dels grans ordinadors de l’època              Al 1984, Richard Stallman va
    aportaven als seus clients perquè ho          començar a treballar en el
    utilitzassin.   Era    comú      que    els   projecte GNU, i un any més tard
    programadors i desenvolupadors del            va fundar el Free Software
    programari compartissin lliurement els        Foundation (FSF). Stallman va
    seus programes entre ells. Però a finals      introduir la definició de free
    dels 70, les companyies varen imposar         software i el concepte de
    restriccions als usuaris, amb l’ús            "copyleft", que va servir per
    d’acords de llicència.                        atorgar llibertat als usuaris i per
    Al 1971, la informàtica no tenia cap          poder restringir les possibilitats
    tipus de restricció. Però als anys 80 la      d'apropiació del programari.
    situació va començar a canviar: els
    ordinadors més moderns començaven a
    utilitzar sistemes operatius privatius.

7
                                                                                        8
Ara girau la
pàgina!
2
    2.0 El Programari lliure destacat
                                           -Els entorns gràfics KDE i Gnome
     -És el projecte GNU: iniciat per      (entorns d'escritori)
      Richard Stallman amb l'objectiu
     de crear un sistema operatiu lliure   -El projecte Mozilla, que inclou el
                                           navegador Mozilla Firefox i el client
                                           de correu Mozilla Thunderbird
    -Els sistemes operatius basats en
                                           -L'aplicació ofimàtica
    GNU/Linux format per les unitats
                                           OpenOffice.org
    de GNU. BSD derivat de UNIX es
    va implantar a la Universitat de       -El programa de tractament de
    Califòrnia i OpenSolaris creat per     gràfics GIMP.
    Sun Microsystems amb le llicència
    solaris



9
3.0 Llicències de software           3.2 Estadístiques

                                            La cuota del Linux al mercat
     Són el conjunt de termes o             dels sistemes operatius és
     condicions les quals permeten
                                            molt limitada. Tot i aixíes troba:
     utilitzar, modificar, distribuir i
     comunicar públicament el software,
                                            -Als smartphones:
     en una manera determinada.
                                            Linux té unpaper
     -Els sistemes operatius basats en      imprescindible en el territori
                                            dels smartphones
    3.1 Impactes Econòmics unitats
     GNU/Linux format per les a la
                                            ja que Android i Meego
    UE GNU. BSD derivat de UNIX es
     de
    -12 implantar a de Universitat de són   l'utilitzen.
     va mil milions la dólars anuals
    estalviats per els qui empleen el
     Califòrnia i OpenSolaris creat per
    Software Lliure.                        -A les supercomputadores:
     Sun Microsystems amb le llicència      En el segment de
     solari                                 supercomputadores, al 2009,
    -131 mil persones utilitzen Software
    Lliure.                                 l’ús d’aquest sistema va arribar
                                            al 82,9%
9
4.0 Software lliure        llicència lliure   4.1 Com saber si és lliure?


                                                  •   Permís per utilitzar, copiar,
                                                      modificar, redistribuir i
                                                      comunicar públicament

                                                  •   No ha de prohibir l'ús
        -Els sistemes operatius basats en         •   No ha de caducar
    GNU/Linux format per les unitats              •   No pot ser ambigu
    de GNU. BSD derivat de UNIX es
                                                  •   No ha d'existir el pagament de
                                                      llicències
    Llibertats a la Universitat de
    va implantar
                   (4):                           •   No ha d'exigir un enviament
    Califòrnia i OpenSolaris Llicències
                             creat per                d'informació
    •                            lliures:
    Sun Microsystems amb le llicència
       Utilitzar-ho
    •
    solari
       Analitzar-ho            •GPL

    •  Compartir-ho            •LGPL

    •                          •MIT
       Millorrar-ho            •...

9
Aquí teniu un video
bastant interessant, què
ens explica una mica
més, en què consisteix
el software lliure i les
llicències. Apagau els
llums!
El dia següent...

                    Al.lotets, separau
                    les taules, vos he
                    preparat un
                    examen!
e   !
              bt         Mmmm... en quin any
           du
         un              va ser creat?...
      n c r?
   te eni
  u v
Pa t s
 Po
Una setmana després Pau Cabot va entregar
 els exàmens, tots varen aprovar amb bona
nota...
Nom: Mateu      Simó                 Data: 24-5-12

                Comentari:

Mata de Jonc
                    Examen del Programari lliure:

    1. Encercla les respostes correctes de les
    preguntes presents:
      • Sistemaés el programari lliure?
      a)
          Què
                operatiu privat
      b) Manera alternativa d'entendre els programes informàtics
      c) Punt universal
      d) Software privat


      • Steve Jobsel creador?
      a)
          Qui és

      b) Mick Stallman
      c) Richard Stallman
      d) William Henry Gates


      • 1984 va ser creat?
      a)
          Quan

      b) 2000
      c) 1978
      d) 2011


      • Utilitzar, modificar, distribuir i comunicar públicament el software
      a)
          Quina utilitat té una llicència?

      b) Utilitzar, cooperar i comunicar privadament
      c) Utilitzar, modificar i comunicar privadament
      d) Distribuir
•   En quin any es va publicar i qui va crear el Linux?
a) Linus Torvalds al 1991
b) Richard Stallman 1985
c) Linus Torvalds al 1999
d) Richard Stallman al 1993

    •   Quin dels següents programes no és lliure?
    a) Open Office
    b) Gimp
    c) Microsoft Work
    d) Mozilla


    2. Explica per què el programari lliure té més llengües.
    El programari lliure és d'ús gratuït i cadascú el pot
        personalitzar, tothom pot posar el seu gra d'arena
        i fàcilment s'han introduït les llengües
        minoritàries.



    3. Digues alguns punts per saber si un programa és lliure
        o no.

    •   Permís per utilitzar, copiar, modificar,
        redistribuir i comunicar públicament

    •   NO   ha de prohibir l'ús
    •   No   ha de caducar
    •   No   pot ser ambigu
    •   No   ha d'existir el pagament de llicències
    •   No   ha d'exigir un enviament d'informació
Agraïments a n'Aina Cassanyes,
                                                 per ajudarmos amb la informació.



 Gràcies per laBibliografia:
vostra atenció!http://www.javipas.com/2008/07/08/%C2%BFcuanta-gente-usa-linux-
               http://www.slideshare.net/inniyah/licencias-de-software-libre
                              http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure
                              http://urielo.wordpress.com/2007/01/17/los-impactos-economicos-del-
                              /
                              http://www.muylinux.com/2011/05/24/los-20-paises-que-mas-usa
                              http://stallman.org/
                              http://www.sindominio.net/unomada/stallman.html


                          Treball fet per:
                          •   Mae Francis
                          •   Francina Bauçà
                          •   Joan Cassanyes
                          •   Maria José Ramos

More Related Content

What's hot

Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de FuturProgramari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futuromnia valls
 
Introducció al programari lliure
Introducció al programari lliureIntroducció al programari lliure
Introducció al programari lliuresalvadorrueda
 
Curs FTIC2. Introducció al Programari lliure i Moodle
Curs FTIC2. Introducció al Programari lliure i MoodleCurs FTIC2. Introducció al Programari lliure i Moodle
Curs FTIC2. Introducció al Programari lliure i MoodleAlex Araujo
 
Introducci a-gnulinux1234
Introducci a-gnulinux1234Introducci a-gnulinux1234
Introducci a-gnulinux1234jordimartiguiu
 
Presentacio pangolina
Presentacio pangolinaPresentacio pangolina
Presentacio pangolinaJosep Gallart
 
150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2
150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2
150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2Xavier de Pedro
 
flippi
flippiflippi
flippiflippi
 
Programari lliure una experiencia personal
Programari lliure una experiencia personalProgramari lliure una experiencia personal
Programari lliure una experiencia personalSantiago Benejam Torres
 
Terminologia
TerminologiaTerminologia
TerminologiaCarlaTS
 
Seminari Lliure
Seminari LliureSeminari Lliure
Seminari Lliuremithra
 
PROGRAMARI LLIURE
PROGRAMARI LLIUREPROGRAMARI LLIURE
PROGRAMARI LLIURErmj1081
 
Software sistemes operatiusii
Software sistemes operatiusiiSoftware sistemes operatiusii
Software sistemes operatiusiitransskater
 

What's hot (15)

Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de FuturProgramari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
 
C U L T U R A L L I U R E
C U L T U R A  L L I U R EC U L T U R A  L L I U R E
C U L T U R A L L I U R E
 
Introducció al programari lliure
Introducció al programari lliureIntroducció al programari lliure
Introducció al programari lliure
 
Curs FTIC2. Introducció al Programari lliure i Moodle
Curs FTIC2. Introducció al Programari lliure i MoodleCurs FTIC2. Introducció al Programari lliure i Moodle
Curs FTIC2. Introducció al Programari lliure i Moodle
 
Tic
TicTic
Tic
 
Introducci a-gnulinux1234
Introducci a-gnulinux1234Introducci a-gnulinux1234
Introducci a-gnulinux1234
 
Presentacio pangolina
Presentacio pangolinaPresentacio pangolina
Presentacio pangolina
 
150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2
150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2
150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2
 
Presentacio Ubuntu 10.04
Presentacio Ubuntu 10.04Presentacio Ubuntu 10.04
Presentacio Ubuntu 10.04
 
flippi
flippiflippi
flippi
 
Programari lliure una experiencia personal
Programari lliure una experiencia personalProgramari lliure una experiencia personal
Programari lliure una experiencia personal
 
Terminologia
TerminologiaTerminologia
Terminologia
 
Seminari Lliure
Seminari LliureSeminari Lliure
Seminari Lliure
 
PROGRAMARI LLIURE
PROGRAMARI LLIUREPROGRAMARI LLIURE
PROGRAMARI LLIURE
 
Software sistemes operatiusii
Software sistemes operatiusiiSoftware sistemes operatiusii
Software sistemes operatiusii
 

Similar to Grup g

El Programari Lliure
El Programari LliureEl Programari Lliure
El Programari Lliuremaria_ro_ar
 
apropament a GNU/Linux
apropament a GNU/Linuxapropament a GNU/Linux
apropament a GNU/LinuxMarc Navarro
 
Diapositives Linux
Diapositives LinuxDiapositives Linux
Diapositives Linuxsandraa
 
Programari lliure v.marcos
Programari lliure v.marcosProgramari lliure v.marcos
Programari lliure v.marcosmarkytos9
 
Progrmari lliure v.marcos
Progrmari lliure v.marcosProgrmari lliure v.marcos
Progrmari lliure v.marcosmarkytos9
 
Taller Allibera el teu ordinador amb Linux en catala
Taller Allibera el teu ordinador amb Linux en catalaTaller Allibera el teu ordinador amb Linux en catala
Taller Allibera el teu ordinador amb Linux en catalaXavier de Pedro
 
Software Libre
Software LibreSoftware Libre
Software LibreNOVEST
 
linux de clase
linux de claselinux de clase
linux de clasexavii.90
 
Programari lliure una experiencia personal (article)
Programari lliure una experiencia personal (article)Programari lliure una experiencia personal (article)
Programari lliure una experiencia personal (article)Santiago Benejam Torres
 
Programari lliure
Programari lliureProgramari lliure
Programari lliureXxxLuaxxX
 
Lliurex. El Programari Lliure aplicat a l'Educació
Lliurex. El Programari Lliure aplicat a l'EducacióLliurex. El Programari Lliure aplicat a l'Educació
Lliurex. El Programari Lliure aplicat a l'Educaciójuliettadcadei
 
Programari Lliure I - Català
Programari Lliure I - CatalàProgramari Lliure I - Català
Programari Lliure I - CatalàIván Escudero
 
T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI
T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI
T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI EveRodriguez09
 
Exposicio.odt
Exposicio.odtExposicio.odt
Exposicio.odtUPC
 

Similar to Grup g (20)

El Programari Lliure
El Programari LliureEl Programari Lliure
El Programari Lliure
 
apropament a GNU/Linux
apropament a GNU/Linuxapropament a GNU/Linux
apropament a GNU/Linux
 
Diapositives Linux
Diapositives LinuxDiapositives Linux
Diapositives Linux
 
Grup f
Grup fGrup f
Grup f
 
Programari lliure v.marcos
Programari lliure v.marcosProgramari lliure v.marcos
Programari lliure v.marcos
 
Progrmari lliure v.marcos
Progrmari lliure v.marcosProgrmari lliure v.marcos
Progrmari lliure v.marcos
 
Linux2
Linux2Linux2
Linux2
 
Taller Allibera el teu ordinador amb Linux en catala
Taller Allibera el teu ordinador amb Linux en catalaTaller Allibera el teu ordinador amb Linux en catala
Taller Allibera el teu ordinador amb Linux en catala
 
Software Libre
Software LibreSoftware Libre
Software Libre
 
linux de clase
linux de claselinux de clase
linux de clase
 
Coneix el linux
Coneix el linux Coneix el linux
Coneix el linux
 
Programari lliure una experiencia personal (article)
Programari lliure una experiencia personal (article)Programari lliure una experiencia personal (article)
Programari lliure una experiencia personal (article)
 
Linux
LinuxLinux
Linux
 
Programari lliure
Programari lliureProgramari lliure
Programari lliure
 
Lliurex. El Programari Lliure aplicat a l'Educació
Lliurex. El Programari Lliure aplicat a l'EducacióLliurex. El Programari Lliure aplicat a l'Educació
Lliurex. El Programari Lliure aplicat a l'Educació
 
Programari Lliure I - Català
Programari Lliure I - CatalàProgramari Lliure I - Català
Programari Lliure I - Català
 
Programari lliure I
Programari lliure IProgramari lliure I
Programari lliure I
 
T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI
T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI
T12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI
 
Gnu/Linux
Gnu/LinuxGnu/Linux
Gnu/Linux
 
Exposicio.odt
Exposicio.odtExposicio.odt
Exposicio.odt
 

More from Escola Mata de Jonc (20)

Organització ESO 16 17
Organització ESO 16 17Organització ESO 16 17
Organització ESO 16 17
 
Organització eso 15 16
Organització eso 15 16Organització eso 15 16
Organització eso 15 16
 
Llorenç Villalonga i Mort de dama
Llorenç Villalonga i Mort de damaLlorenç Villalonga i Mort de dama
Llorenç Villalonga i Mort de dama
 
Una de fars (Reunió de pares 14-15)
Una de fars (Reunió de pares 14-15)Una de fars (Reunió de pares 14-15)
Una de fars (Reunió de pares 14-15)
 
Reunió de pares 2n eso 14 15
Reunió de pares 2n eso 14 15Reunió de pares 2n eso 14 15
Reunió de pares 2n eso 14 15
 
Reunió pares 4t_14_15 web
Reunió pares 4t_14_15 webReunió pares 4t_14_15 web
Reunió pares 4t_14_15 web
 
Reunió pares 1r 14 15
Reunió pares 1r 14 15Reunió pares 1r 14 15
Reunió pares 1r 14 15
 
Eso 14 15
Eso 14 15Eso 14 15
Eso 14 15
 
Reunió pares 4t_13_14
Reunió pares 4t_13_14Reunió pares 4t_13_14
Reunió pares 4t_13_14
 
Presentació 2n eso 29 octubre de 2013
Presentació 2n eso 29 octubre de 2013Presentació 2n eso 29 octubre de 2013
Presentació 2n eso 29 octubre de 2013
 
Adn dels pesols
Adn dels pesols Adn dels pesols
Adn dels pesols
 
Presentació cep
Presentació cepPresentació cep
Presentació cep
 
Abelles ofèlia 2012
Abelles ofèlia 2012Abelles ofèlia 2012
Abelles ofèlia 2012
 
Reunió pares 3r_12_13
Reunió pares 3r_12_13Reunió pares 3r_12_13
Reunió pares 3r_12_13
 
Mates presentació fí
Mates presentació fíMates presentació fí
Mates presentació fí
 
Nombre fi
Nombre fiNombre fi
Nombre fi
 
Pi
PiPi
Pi
 
Nombre d'euler
Nombre d'eulerNombre d'euler
Nombre d'euler
 
El nombre pi
El nombre piEl nombre pi
El nombre pi
 
Arrels de 2 i 3
Arrels de 2 i 3Arrels de 2 i 3
Arrels de 2 i 3
 

Recently uploaded

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Grup g

  • 1.
  • 2. És clar! El programari lliure o Un dia a la classe... software lliure és una manera alternativa d'entendre els programes informàtics, tant 12/06/2012 pel que fa el seu desenvolupament, com per la seva comercialització, Pau, ens podries distribució i ús. Us apuntaré explicar què és el uns exemples a la pisarra. programari lliure, i per a què serveix?
  • 3. 12/06/2012 Els programes lliures garanteixen i ofereixen: La llibertat de ser utilitzats arreu, quan es vulgui, les vegades que es vulgui i per a qualsevol propòsit. La llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les nostres necessitats. La llibertat de distribuir còpies del programa a tothom que les necessiti. La llibertat de modificar el programa i resdistribuir-lo amb les seves millores perquè se'n pugui beneficiar la resta de gent.
  • 4. El programari lliure parteix de la base que el coneixement ha de ser accesible a tothom i ha d'estar encaminat a millorar la vida de totes les persones.
  • 5. Com que el Programari Windows i tots els seus derivats van enfocats a la venta al públic, un programari duu temps i no seria rentable fer-lo amb una llengua minoritària perquè poca gent el compraria, com que el programari lliure és d'ús gratuït i cadascú el pot personalitzar, tothom pot posar el seu gra d'arena i fàcilment s'han introduït les llengües minoritàries com el català o altres. Quin té més llengües, el programari normal, o el lliure?
  • 6. El Creador és en Richard Matthew Stallman, nascut el 1953 a Amèrica. És un activista del programari lliure americà i programador d'ordinadors. Va fundar el projecte GNU el 1984 amb l'objectiu de desenvolupar un sistema operatiu lliure GNU. Les seves motivacions polítiques i morals l'han convertit en una figura molt controvertida. Nosaltres, a l'escola vàrem tenir el molt gran Qui és el privilegi de que ens vengués a visitar! creador/a del Programari Lliure?
  • 7. Home, no ho sé, a mi també m'agradaria que vengués na Scarlett Johansson, però no tot és possible! I creus que podríem aconseguir que tornés algun dia?
  • 9. Al·lotets s'ha acabat la classe, ens veiem dilluns. Bon cap de setmana!
  • 10. Bon dia al·lotets! A la classe d'avui Dilluns matí... aprofundirem una mica més amb el programari lliure, i per això us he duit uns llibres amb aquest nou temari! Ara vos els repartiré...
  • 11. Obriu el llibre per la pàgina 7... en aquesta pàgina ens fa una introducció de la història del programari lliure... Però abans vos he projectat aquest esquema de la pissarra per tenir les idees més clares...
  • 13. En cas que algun usuari o 1.1 Història del programari lliure programador trobés algun error a l'aplicació, el contracte li Al segle xx, el programari era impedia que millorés el considerat un afegit que els venedors programari. dels grans ordinadors de l’època Al 1984, Richard Stallman va aportaven als seus clients perquè ho començar a treballar en el utilitzassin. Era comú que els projecte GNU, i un any més tard programadors i desenvolupadors del va fundar el Free Software programari compartissin lliurement els Foundation (FSF). Stallman va seus programes entre ells. Però a finals introduir la definició de free dels 70, les companyies varen imposar software i el concepte de restriccions als usuaris, amb l’ús "copyleft", que va servir per d’acords de llicència. atorgar llibertat als usuaris i per Al 1971, la informàtica no tenia cap poder restringir les possibilitats tipus de restricció. Però als anys 80 la d'apropiació del programari. situació va començar a canviar: els ordinadors més moderns començaven a utilitzar sistemes operatius privatius. 7 8
  • 15. 2 2.0 El Programari lliure destacat -Els entorns gràfics KDE i Gnome -És el projecte GNU: iniciat per (entorns d'escritori) Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure -El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird -Els sistemes operatius basats en -L'aplicació ofimàtica GNU/Linux format per les unitats OpenOffice.org de GNU. BSD derivat de UNIX es va implantar a la Universitat de -El programa de tractament de Califòrnia i OpenSolaris creat per gràfics GIMP. Sun Microsystems amb le llicència solaris 9
  • 16. 3.0 Llicències de software 3.2 Estadístiques La cuota del Linux al mercat Són el conjunt de termes o dels sistemes operatius és condicions les quals permeten molt limitada. Tot i aixíes troba: utilitzar, modificar, distribuir i comunicar públicament el software, -Als smartphones: en una manera determinada. Linux té unpaper -Els sistemes operatius basats en imprescindible en el territori dels smartphones 3.1 Impactes Econòmics unitats GNU/Linux format per les a la ja que Android i Meego UE GNU. BSD derivat de UNIX es de -12 implantar a de Universitat de són l'utilitzen. va mil milions la dólars anuals estalviats per els qui empleen el Califòrnia i OpenSolaris creat per Software Lliure. -A les supercomputadores: Sun Microsystems amb le llicència En el segment de solari supercomputadores, al 2009, -131 mil persones utilitzen Software Lliure. l’ús d’aquest sistema va arribar al 82,9% 9
  • 17. 4.0 Software lliure llicència lliure 4.1 Com saber si és lliure? • Permís per utilitzar, copiar, modificar, redistribuir i comunicar públicament • No ha de prohibir l'ús -Els sistemes operatius basats en • No ha de caducar GNU/Linux format per les unitats • No pot ser ambigu de GNU. BSD derivat de UNIX es • No ha d'existir el pagament de llicències Llibertats a la Universitat de va implantar (4): • No ha d'exigir un enviament Califòrnia i OpenSolaris Llicències creat per d'informació • lliures: Sun Microsystems amb le llicència Utilitzar-ho • solari Analitzar-ho •GPL • Compartir-ho •LGPL • •MIT Millorrar-ho •... 9
  • 18. Aquí teniu un video bastant interessant, què ens explica una mica més, en què consisteix el software lliure i les llicències. Apagau els llums!
  • 19. El dia següent... Al.lotets, separau les taules, vos he preparat un examen!
  • 20. e ! bt Mmmm... en quin any du un va ser creat?... n c r? te eni u v Pa t s Po
  • 21. Una setmana després Pau Cabot va entregar els exàmens, tots varen aprovar amb bona nota...
  • 22. Nom: Mateu Simó Data: 24-5-12 Comentari: Mata de Jonc Examen del Programari lliure: 1. Encercla les respostes correctes de les preguntes presents: • Sistemaés el programari lliure? a) Què operatiu privat b) Manera alternativa d'entendre els programes informàtics c) Punt universal d) Software privat • Steve Jobsel creador? a) Qui és b) Mick Stallman c) Richard Stallman d) William Henry Gates • 1984 va ser creat? a) Quan b) 2000 c) 1978 d) 2011 • Utilitzar, modificar, distribuir i comunicar públicament el software a) Quina utilitat té una llicència? b) Utilitzar, cooperar i comunicar privadament c) Utilitzar, modificar i comunicar privadament d) Distribuir
  • 23. En quin any es va publicar i qui va crear el Linux? a) Linus Torvalds al 1991 b) Richard Stallman 1985 c) Linus Torvalds al 1999 d) Richard Stallman al 1993 • Quin dels següents programes no és lliure? a) Open Office b) Gimp c) Microsoft Work d) Mozilla 2. Explica per què el programari lliure té més llengües. El programari lliure és d'ús gratuït i cadascú el pot personalitzar, tothom pot posar el seu gra d'arena i fàcilment s'han introduït les llengües minoritàries. 3. Digues alguns punts per saber si un programa és lliure o no. • Permís per utilitzar, copiar, modificar, redistribuir i comunicar públicament • NO ha de prohibir l'ús • No ha de caducar • No pot ser ambigu • No ha d'existir el pagament de llicències • No ha d'exigir un enviament d'informació
  • 24. Agraïments a n'Aina Cassanyes, per ajudarmos amb la informació. Gràcies per laBibliografia: vostra atenció!http://www.javipas.com/2008/07/08/%C2%BFcuanta-gente-usa-linux- http://www.slideshare.net/inniyah/licencias-de-software-libre http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure http://urielo.wordpress.com/2007/01/17/los-impactos-economicos-del- / http://www.muylinux.com/2011/05/24/los-20-paises-que-mas-usa http://stallman.org/ http://www.sindominio.net/unomada/stallman.html Treball fet per: • Mae Francis • Francina Bauçà • Joan Cassanyes • Maria José Ramos

Editor's Notes

  1. Francina, mira sa diapositva numero 10 en gran
  2. http://www.slideshare.net/inniyah/licencias-de-software-libre