Cenatic Ub By Sa Ca

2,318 views

Published on

Presentació del Curs d'Introducció al Programari de Fonts Obertes (Software de Fuentes Abiertas), organitzat per la CENATIC (http://www.cenatic.es), la Conferència de Rectors de les Universitats
Espanyoles (CRUE) i el gclUB (http://gclub.ub.es) a la Universitat de Barcelona, el 6 de Març de 2009

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,318
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,199
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Cenatic Ub By Sa Ca

    1. 1. Introducció al programari de fonts obertes Dr. Xavier de Pedro Dep. de Física Aplicada i Òptica i Grup pel Coneixement Lliure de la UB (gclUB) Universitat de Barcelona [email_address] - [email_address] http://gclUB.ub.es
    2. 2. Objectius del curs <ul><li>Donar a conèixer aquest tipus de programari </li><ul><li>Què és?
    3. 3. Quins avantatges/oportunitats ofereix?
    4. 4. Quin és el seu entorn legal? </li></ul><li>Promoure el seu ús en la comunitat universitària </li><ul><li>Com puc començar a usar-ho? </li></ul></ul>
    5. 5. A qui està dirigit? <ul><li>A tota la comunitat universitària de UB (PAS, PDI, Alumnat...) </li><ul><li>1a fase: PAS Àrea de tecnologies, oberta a altres
    6. 6. Següents fases: Alumnat, PDI, altres PAS. </li></ul><li>… amb coneixements elementals d'informàtica a nivell d'usuari … </li><ul><li>Que sàpiguen usar un navegador, un programa de correu i aplicacions ofimàtiques </li></ul><li>… i que tinguin interès per aquest tipus de programari i la filosofia que hi ha al darrera </li></ul>
    7. 7. Qui ho finança i certifica? <ul><li>Què és CENATIC? </li><ul><li>Ce ntro Na cional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas
    8. 8. Fundació Pública Estatal constituïda pel Ministeri d'indústria, Turisme i Comerç, a través de Red.es
    9. 9. URL: www.cenatic.es </li></ul></ul>
    10. 10. Guia bàsica CENATIC <ul><li>Què és? </li><ul><li>Document base del que parteix aquest curs
    11. 11. Forma part d'una iniciativa estatal per divulgar el programari de fonts obertes </li></ul></ul>
    12. 12. Què veurem? <ul><li>Conceptes bàsics </li><ul><li>Algunes definicions
    13. 13. Decàleg OSI </li></ul><li>Avantatges </li><ul><li>Avantatges del model de desenvolupament
    14. 14. Deu realitats del programari de fonts obertes
    15. 15. Oportunitats en els àmbits públic i privat </li></ul><li>Entorn legal </li><ul><li>Llicències de codi obert </li></ul></ul>
    16. 16. Què veurem? <ul><li>Primers passos a nivell d'usuari </li><ul><li>Fonaments d'ús
    17. 17. Alguns programes útils
    18. 18. Sistema GNU/Linux
    19. 19. Exemple de distribució </li></ul></ul>
    20. 20. Conceptes bàsics
    21. 21. Què és el programari? <ul><li>Programa informàtic </li><ul><li>Seqüència d'instruccions que un computador pot interpretar i executar </li></ul><li>Programari </li><ul><li>Conjunt de programes, documentació i dades associades que formen part d'un sistema de computació </li></ul></ul>(Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)
    22. 22. Què és el codi font? <ul><li>Estats d'un programa </li><ul><li>Codi font
    23. 23. Binari o executable </li></ul></ul>Codi font python, editat amb Open Komodo Binari en execució
    24. 24. Què és el codi font? <ul><li>Informàtica vs. gastronomia </li><ul><li>Codi font = recepta
    25. 25. Codi executable = pastís </li></ul></ul>
    26. 26. Què és el programari de fonts obertes? <ul><li>En poques paraules </li><ul><li>És aquell programari que ofereix el codi font a més de la versió executable dels programes </li></ul><li>Què implica l'accés al codi font? </li><ul><li>(Permetre) Entendre el seu funcionament
    27. 27. Llibertat per modificar-ho * </li><ul><li>Introduir millores
    28. 28. Adaptar-ho a les nostres necessitats específiques </li></ul><li>Llibertat d'ús i còpia * </li></ul></ul>* Condicionades per l'entorn legal
    29. 29. Terminologia bàsica <ul><li>Termes equivalents: </li><ul><li>Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert
    30. 30. “Programari lliure” (“Software libre” - “Free Software”) </li><ul><li>Consideracions filosòfiques aparti, aquest terme representa el mateix concepte </li></ul></ul><li>Termes antagònics: </li><ul><li>Programari propietari o tancat
    31. 31. Programari privatiu </li><ul><li>En contraposició al terme programari lliure </li></ul></ul></ul>
    32. 32. Open Source Initiative <ul><li>Organització dedicada a la promoció del programari de fonts obertes </li><ul><li>Fundada en 1998
    33. 33. Va crear el terme “Open Source” en un intent d'aproximar el programari lliure a les empreses </li><ul><li>Reduir la càrrega ideològica i evitar la confusió del terme anglosaxó “Free” (lliure/gratis) </li></ul><li>Va suposar un cisma amb la “Free Software Foundation (FSF)” </li><ul><li>Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80 </li></ul></ul></ul>
    34. 34. Decàleg OSI <ul><li>Lliure redistribució: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribuït gratuïtament pels usuaris
    35. 35. Codi font: el codi font ha d'estar inclòs o ha de ser proporcionat a través d'un mitjà de caràcter públic
    36. 36. Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d'estar permesa
    37. 37. Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pegats
    38. 38. Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar a ningú fora del moviment de fonts obertes </li></ul>c
    39. 39. Decàleg OSI <ul><li>Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: no es pot restringir l'ús del programa (comercial, científic, militar...)
    40. 40. Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa
    41. 41. La llicència no ha de ser específica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se només com a part d'una distribució major
    42. 42. La llicència no ha de restringir un altre programari: la llicència no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de també ser de codi obert
    43. 43. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptació de la llicència per mitjà d'un accés per clic de ratolí </li></ul>c
    44. 44. Concepte de comunitat <ul><li>A què ens referim? </li><ul><li>Conjunt de persones o entitats que col·laboren perquè el programari obert evolucioni i millori </li></ul><li>Dos grans grups </li><ul><li>Persones Usuàries </li><ul><li>Provar el programari, demanar millores, informar d'errors, millorar la documentació, ajudar a altres usuaris (fòrums)... </li></ul><li>Persones Desenvolupadores </li><ul><li>Produir programes i introduir millores tenint en consideració als usuaris </li></ul></ul><li>Tots podem formar part </li><ul><li>No són necessaris coneixements de programació </li></ul></ul>
    45. 45. Avantatges
    46. 46. Avantatges del model de desenvolupament <ul><li>Major capacitat d'evolució </li><ul><li>Segueix el principi global de “la unió fa la força” </li><ul><li>Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (Tapscott & Williams, 2007): “Crowdsourcing”. </li></ul></ul><li>Decisions descentralitzades </li><ul><li>El programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organització </li></ul><li>Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles </li></ul>
    47. 47. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Primera: estabilitat del sistema operatiu (SO) </li><ul><li>Els SO tancats són “caixes secretes” </li><ul><li>Errors revisats per poques persones
    48. 48. Actualitzats amb poca freqüència </li></ul><li>Els SO oberts són “caixes públiques” </li><ul><li>Revisats constantment per moltes persones
    49. 49. Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-ho
    50. 50. Actualitzats amb una elevada freqüència
    51. 51. Major qualitat del programari </li></ul></ul></ul>
    52. 52. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Segona: la seva seguretat </li><ul><li>En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos són més perniciosos: </li><ul><li>No s'és conscient de la seva presència
    53. 53. L'usuari no pot fer gens per evitar-ho
    54. 54. El temps de reacció dels desenvolupadors és major </li></ul><li>Els sistemes de fonts obertes són per la seva naturalesa més segurs que els sistemes tancats </li></ul></ul>
    55. 55. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Tercera: el seu cost (“cost total de propietat”) </li><ul><li>El programari de fonts obertes té un menor cost
    56. 56. Per al productor: </li><ul><li>Menor esforç de desenvolupament (reutilització de codi)
    57. 57. Menor cost de manteniment (comunitat desenvolupadors)
    58. 58. Menor cost de distribució (descàrrega per internet) </li></ul><li>Per a l'usuari: </li><ul><li>Llicències més barates o fins i tot gratuïtes a causa de l'estalvi en la producció
    59. 59. Major competència entre proveïdors de programari i serveis </li></ul></ul></ul>
    60. 60. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Quarta: la seva llibertat per modificar-ho </li><ul><li>És difícil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organització
    61. 61. Adaptar el programari propietari és difícil i car
    62. 62. Adaptar el programari obert és senzill </li><ul><li>No presenta traves legals
    63. 63. Es disposa de tota la informació
    64. 64. Es poden reutilitzar adaptacions d'altres organitzacions </li></ul></ul></ul>
    65. 65. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Cinquena: la seva senzillesa d'instal·lació </li><ul><li>Actualment el programari obert és tan senzill d'instal·lar com el tancat
    66. 66. A més, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuaris </li><ul><li>Menor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari </li></ul></ul></ul>
    67. 67. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Sisena: els estàndards oberts </li><ul><li>Per assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estàndard o format
    68. 68. Els estàndards oberts (públics) garanteixen l'accés a la informació i faciliten la interoperabilitat
    69. 69. El programari de fonts obertes promou aquest tipus d'estàndards </li><ul><li>Exemples d'estandars oberts: </li><ul><li>format Ogg d'arxius multimèdia
    70. 70. format ODF de documents ofimàtics </li></ul></ul></ul></ul>
    71. 71. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Setena: els avantatges a nivell jurídic </li><ul><li>El marc legal del programari tancat s'ha concebut pensant en el productor
    72. 72. El marc legal del programari obert té en compte al consumidor, encara que sense danyar els drets del propietari </li><ul><li>Es pot usar en diversos equips, copiar, distribuir sense necessitat de consultar als advocats </li></ul></ul></ul>
    73. 73. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Vuitena: capacitat per generar innovació </li><ul><li>L'anàlisi, les revisions i les millores del programari de fonts obertes són dutes a terme per multitud de persones de forma distribuïda
    74. 74. El mètode emprat és similar al que empra el món acadèmic i científic </li></ul></ul>
    75. 75. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Novena: beneficis per a la indústria local </li><ul><li>El programari de fonts obertes </li><ul><li>Redueix la despesa en llicències
    76. 76. Atorga independència del proveïdor
    77. 77. Facilita l'adaptació del programari </li></ul><li>Genera un mercat local de serveis </li><ul><li>Instal·lació
    78. 78. Suport
    79. 79. Adaptació
    80. 80. Formació </li></ul></ul></ul>
    81. 81. Avantatges: 10 realitats <ul><li>Desena: possibilitat de diferents llengües </li><ul><li>La decisió de traduir un programari no depèn dels interessos del productor sinó dels usuaris </li><ul><li>Tantes traduccions com a usuaris vulguin </li></ul></ul></ul>
    82. 82. Oportunitats <ul><li>Nou ecosistema empresarial entorn del programari de codi obert </li><ul><li>Fomentat per empreses, institucions i usuaris
    83. 83. Les empreses locals del sector poden beneficiar-se </li><ul><li>Adaptació del programari
    84. 84. Desplegament i manteniment
    85. 85. Formació
    86. 86. ... </li></ul><li>Especialment important per Espanya a causa de la quantitat de PIMES </li></ul></ul>
    87. 87. Oportunitats <ul><li>La migració massiva a aquest programari permetria </li><ul><li>Reduir la dependència de la tecnologia exterior </li><ul><li>Menor flux exterior de contractació
    88. 88. Menor flux exterior de renovació
    89. 89. Ambdós suposen una xifra considerable de l'economia </li></ul><li>Generar ocupació, riquesa i oportunitats per a l'economia local
    90. 90. Impulsar la R+D+I </li></ul></ul>
    91. 91. Oportunitats <ul><li>Aquest programari és el que millor s'adapta a les necessitats de les administracions públiques </li><ul><li>Seguretat i confidencialitat de les dades
    92. 92. Perdurabilidad i garantia accés a la informació </li><ul><li>Gràcies a l'ús d'estàndards oberts </li></ul><li>Optimització de la despesa pública
    93. 93. Foment de la innovació tecnològica </li></ul><li>Diversos informes ho testifiquen </li><ul><li>EEurope 2002 entre uns altres http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2002 </li></ul></ul>
    94. 94. Oportunitats <ul><li>Els particulars són els més poc inclinats al canvi </li><ul><li>La falta d'informació és un obstacle </li></ul><li>Arguments a favor </li><ul><li>No és necessari infringir la llei o gastar molts diners per poder treure-li profit al PC
    95. 95. Sempre disposarem de l'última versió del programari
    96. 96. Menor exposició a programari malintencionat
    97. 97. La comunitat d'usuaris pot ajudar-nos </li></ul></ul>
    98. 98. Qui ho fa servir? <ul><li>Usen i col·laboren en el seu desenvolupament </li><ul><li>Institucions públiques
    99. 99. Universitats
    100. 100. Empreses </li><ul><li>Com …
    101. 101. … i moltes més </li></ul></ul></ul>
    102. 102. Entorn legal
    103. 103. Llicencies programari <ul><li>Què és un llicència programari? </li><ul><li>Autorització formal amb caràcter contractual que l'autor un programari atorga a un usuari perquè pugui exercir “actes d'explotació” legal </li></ul><li>Restricció o garantia de llibertats? </li><ul><li>Depèn dels termes de la llicència </li></ul></ul>
    104. 104. Tipus de programari <ul><li>Taxonomia en funció del tipus de llicència </li></ul>Codi Obert Domini públic BSD-MPL Copyleft GPL Propietari Freeware Shareware Gratis Provar abans de comprar L'autor ha renunciat als drets Sense codi
    105. 105. Copyleft <ul><li>Què és? </li><ul><li>Regla/clàusula d'una llicència (també de programari) que garanteix que els seus termes es preserven </li></ul><li>Què implica? </li><ul><li>El programari es pot modificar/distribuir sempre que estigui subjecte a llicència equivalent </li><ul><li>Efecte Víric o de “Rei Mides” (converteix en “or” el que toca) </li></ul></ul><li>Copyleft estricte vs. relaxat </li><ul><li>La versió relaxada permet “enllaçar” codi i distribuir el programa amb una llicència diferent </li></ul><li>Copyleft fàcil per Documentació: CC </li><ul><li>Creative Commons (CC): http://creativecommons.org </li></ul></ul>
    106. 106. GPL <ul><li>General Public License </li><ul><li>Dissenyada per la Free Software Foundation
    107. 107. Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari del programari </li><ul><li>Llibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propòsit
    108. 108. Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho
    109. 109. Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement
    110. 110. Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho </li></ul><li>Aquestes llibertats es protegeixen mitjançant una llicència de copyright (de les de tipus copyleft ) </li></ul></ul>
    111. 111. BSD <ul><li>Berkeley Software Distribution </li><ul><li>Atorga les mateixes llibertats que GPL
    112. 112. No està protegida per copyleft estricte (víric)
    113. 113. Per còpia i modificació pot convertir-se a programari propietari ( exemple: “Mac OS X” ) </li></ul></ul>
    114. 114. Primers passos
    115. 115. Fonaments d'ús Aplicacions Sistema Operatiu Maquinari
    116. 116. Alguns programes útils Firefox (Navegador) Thunderbird (Correu) Pidgin (Missatgeria instantània) OpenOffice.org (Paquet ofimàtica) Azureus (Client P2P) VLC (Reproductor video) GIMP (Editor gràfic) Songbird (Reproductor música) Bibus (Gestor Bibliogràfic) R (Estadística i gráfics científics)
    117. 117. Criteri = multiplataforma Adium (Alternativa a pidgin en OS X)
    118. 118. Com puc usar-los? <ul><li>No és necessari canviar de SO </li><ul><li>Pas intermedi de migració cap a programari obert
    119. 119. Solució de compromís si el PC és compartit amb altres familiars </li></ul><li>Com instal·lar-los? </li><ul><li>Accedir a la web de cada programari; veure guia, i </li><ul><li>Songbird: http://getsongbird.com
    120. 120. R: http://www.r-project.org
    121. 121. Bibus: http://bibus-biblio.sf.net </li></ul><li>Descarregar el programa d'instal·lació
    122. 122. Seguir les instruccions </li></ul></ul>
    123. 123. Windows
    124. 124. Mac OS X
    125. 125. Firefox <ul><li>Navegador web </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Pestanyes
    126. 126. Bloqueig de pop-ups
    127. 127. Múltiples extensions
    128. 128. … </li></ul><li>Exercicis d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Obre les pàgines de CENATIC i la teva universitat en 2 pestanyes: www.cenatic.es - www.ub.edu
    129. 129. Obre Softcatala i consulta les novetats: www.softcatala.org
    130. 130. Obre la comparativa d'alternatives lliures www.freealts.com
    131. 131. Tanca firefox bruscament i recupera totes les finestres
    132. 132. Examina els complements del firefox </li></ul></ul></ul>
    133. 133. Thunderbird <ul><li>Client de correu i notícies </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>SMTP, POP, IMAP, NNTP
    134. 134. Correu HTML
    135. 135. Filtre anti-spam
    136. 136. Lector RSS
    137. 137. Xifrat PGP
    138. 138. Múltiples extensions </li></ul><li>Exercici d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Configura el teu compte de correu i prova a enviar-te un correu a tu mateix </li></ul></ul></ul>
    139. 139. Pidgin <ul><li>Missatgeria instantània </li><ul><li>Característiques </li><ul><li>Possibilitat de connectar-se a diverses xarxes: MSN, ICQ, Google Talk, Jabber, etc.
    140. 140. Converses en pestanyes
    141. 141. Avisos sonors
    142. 142. Transferències de fitxers </li></ul><li>Exercici d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Configura pidgin per connectar-te a una xarxa en la qual estiguis registrat (Jabber/XMPP, IRC, MSN, ICQ, ...) </li></ul></ul></ul>
    143. 143. OpenOffice.org <ul><li>Paquet ofimàtica </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Formats oberts de documents (odt, odp, ods, odg, ...)
    144. 144. Similitud amb Microsoft Office 2003
    145. 145. Compatibilitat amb formats de Microsoft (encara que no 100%, però si obre .docx, i existeix plugin .odt per MS Word)
    146. 146. Generació de documents PDF eficaç i ràpida
    147. 147. Importació de .pdf a .odg (OOo 3.0+) </li></ul><li>Exercici d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Obre un fitxer DOC i converteix-ho a ODT
    148. 148. Genera un fitxer PDF a partir del fitxer anterior
    149. 149. Obre un fitxer XLS i converteix-ho a ODS
    150. 150. Crea els teus propis fitxers ODT i XLS </li></ul></ul></ul>
    151. 151. VLC <ul><li>Reproductor de video/multimèdia </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Suporta un gran nombre de CODECS d'àudio/video,subtítols,etc.
    152. 152. Suporta DVD, CD i streaming
    153. 153. Pot ser usat com a servidor multicast
    154. 154. Disposa de plugin per al navegador </li></ul><li>Exercici d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Obre el fitxer de video descarregat amb Azureus
    155. 155. Obre la URL de Radio3 http://195.55.74.108:80/rtve/radio3.mp3
    156. 156. Obre la URL d'Antena3 Nova http://nova.stream.flumotion.com/antena3/nova.asf.m3u </li></ul></ul></ul>
    157. 157. Azureus <ul><li>Client P2P </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Compatible amb la xarxa BitTorrent
    158. 158. Selecció de velocitats de pujada/baixada
    159. 159. Reproducció de música/video
    160. 160. Diferents maneres d'ús (principiant, intermedi, avançat) </li></ul><li>Exercici d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Si les condicions de la xarxa ho permeten!
    161. 161. Baixar un fitxer de música de mida reduïda
    162. 162. Baixar un fitxer de video de mida reduïda
    163. 163. Reproduir-los els fitxers </li></ul></ul></ul>
    164. 164. Songbird <ul><li>Reproductor de música </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Suporta múltiples formats (mp3, ogg, acc, wma, …)
    165. 165. Interfície similar a iTunes
    166. 166. Permet gestionar una biblioteca de música, afegir caràtules, etc.
    167. 167. Sincronització de dispositius tipus iPod (mitjançant plugin) </li></ul><li>Exercici d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Escolta una ràdio a internet
    168. 168. Obre el fitxer de música descarregat amb Azureus </li></ul></ul></ul>
    169. 169. Gimp <ul><li>Editor gràfic </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Alternativa lliure al Photoshop
    170. 170. Suporta múltiples formats gràfics (JPG, GIF, PNG, TIFF, …)
    171. 171. Disposa d'un gran conjunt d'eines, filtres, etc.
    172. 172. Permet l'automatització mitjançant fitxers de comandes </li></ul><li>Exercicis d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Fes una captura de pantalla de l'escriptori, desa-la com a .png, edita-la i redueix-la al 75%
    173. 173. Incrusta-la en el document OOWriter anterior
    174. 174. Baixa't una foto de http://www.flickr.com amb llicència de Creative Commons i gira-la 180º </li></ul></ul></ul>
    175. 175. R <ul><li>Estadística i gràfics científics </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Alternativa lliure a l'”S”
    176. 176. Permet importar fàcilment d'Excel, csv, spss, …
    177. 177. Disposa d'un gran conjunt d'extensions
    178. 178. Funciona via comandes, i amb algunes interfícies gràfiques </li></ul><li>Exercicis d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Explora les possibilitats gràfiques
    179. 179. Explora les interfícies gràfiques
    180. 180. Compara-ho amb el programa que feu servir actualment a la UB i a casa (si s'escau) </li></ul></ul></ul>
    181. 181. Bibus <ul><li>Gestor Bibliogràfic </li><ul><li>Característiques: </li><ul><li>Alternativa lliure a l'Endnote i Reference Manager
    182. 182. Suporta múltiples formats (bibtex, ris, xml, …)
    183. 183. Gestiona les cites en el text i el format de la bibliografia
    184. 184. Compatible amb OpenOffice i MS Word
    185. 185. Permet bibliografies compartides amb MYSQL en servidor </li></ul><li>Exercicis d'autoaprenentatge: </li><ul><li>Exporta el teu Curriculum del WebGREC i importa'l a Bibus </li><ul><li>Per fer-ho pots consultar http://gclub.ub.es/tutorials </li></ul><li>Afegeix algunes cites en un document de OOo Writer
    186. 186. Juga amb els estils de format de les cites i bibliografia </li></ul></ul></ul>
    187. 187. Què és GNU/Linux? <ul><li>És ... </li><ul><li>Un sistema operatiu de codi obert
    188. 188. La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux
    189. 189. Compatible amb sistemes UNIX </li></ul></ul>GNU + LINUX
    190. 190. Què és una distribució? <ul><li>Una col·lecció de programari lliure </li><ul><li>Nucli + drivers (mòduls)
    191. 191. programes + extres + utilitats
    192. 192. Suport? + Documentació? </li></ul></ul>
    193. 193. Distribucions de GNU/Linux Ubuntu Debian Slackware Gentoo Redhat Fedora Mandriva Suse
    194. 194. Ubuntu GNU/Linux <ul><li>Principals característiques </li><ul><li>Distribució basada en Debian
    195. 195. Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-àfrica)
    196. 196. Ubuntu: </li><ul><li>Filosofia zulú: “ Humanitat cap a uns altres ”, “ jo sóc perquè nosaltres som ”
    197. 197. Slogan Ubuntu: “ Linux for human beings ” (o “beans”?) </li></ul><li>Sens dubte, és la més fàcil d'instal·lar/usar </li></ul></ul>
    198. 198. Ubuntu GNU/Linux <ul><li>Com usar Ubuntu? </li><ul><li>LiveCD: sense instal·lar-ho en el disc dur
    199. 199. Instal·lat en el disc dur </li><ul><li>És l'opció més eficient, però cal anar amb compte si hi ha altres sistemes operatius instal·lats </li></ul><li>Instal·lat en un disc USB o pendrive
    200. 200. Instal·lat en una màquina virtual </li></ul></ul>
    201. 201. Ubuntu GNU/Linux <ul><li>Pas previ: configurar la BIOS perquè arrenqui de CD </li><ul><li>Sol haver-hi una tecla per entrar en la configuració </li><ul><li>Normalment: DEL, F2, ESC, .... </li></ul><li>Una vegada dintre, busquem la seqüència d'arrencada (Boot, Boot device) </li></ul></ul>
    202. 202. Ubuntu GNU/Linux <ul><li>Millor veure'l en funcionament ... </li></ul>
    203. 203. Preguntes?
    204. 205. Curs “INTRODUCCIÓ Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTES” Versió 1.4 6 de març de 2009 © Xavier de Pedro Puente Grup pel Coneixement Lliure de la UB - http://gclub.ub.es Basat parcialment en documents de: © Luis Piñuel i Manuel Prieto Aula SUN/UCM de Programari Lliure ( http://www.ucm.es/info/aulasun ) © Grup de Programari Lliure de la UPV ( http://itsas.ehu.es ) © CENATIC ( http://www.cenatic.es ) Els copyrights dels logos pertanyen al seu respectius propietaris. Document .odp disponible a: http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/ Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicència Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible en http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca Agraïments especials a: Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris

    ×