Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Història bloc II

Ad

Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA


Bloc II. El feudalisme. Evolució

Ad

1). Concepte de
      feudalisme   Aspectes polítics i econòmics.

Ad

Feudalisme



Entenem per feudalisme el sistema d'organització
polític i social característic de l'Edat Mitjana que
començ...

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Ad

Upcoming SlideShare
Història bloc 1
Història bloc 1
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 64 Ad
1 of 64 Ad

Història bloc II

Download to read offline

Presentació del Bloc II del temari d'Història del curs de l'Ajuntament de Palma de preparació per a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys de la UIB.

Presentació del Bloc II del temari d'Història del curs de l'Ajuntament de Palma de preparació per a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys de la UIB.

Advertisement
Advertisement

More Related Content

Advertisement
Advertisement

Història bloc II

  1. 1. Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA Bloc II. El feudalisme. Evolució
  2. 2. 1). Concepte de feudalisme Aspectes polítics i econòmics.
  3. 3. Feudalisme Entenem per feudalisme el sistema d'organització polític i social característic de l'Edat Mitjana que comença a formar-se a Europa després de la desaparició de l'Imperi Romà al segle V, però no es consolida de forma clara fins els segles IX /X a la desfeta de l'Imperi Carolingi.
  4. 4. Característiques de l'Alta Edat Mitjana • Ruralització • Inestabilitat. • Inseguretat • Autoabastiment.
  5. 5. • A la desfeta de l'Imperi Carolingi al segle X, els vincles de dependència i servitud que s'havien anat establint durant els segles anteriors s'institucionalitzen i el sistema feudal es consolida a tota l'Europa Occidental. • Els territoris imperials es divideixen en ducats, marquesats o comtats i els grans nobles que els posseeixen adquireixen un poder molt gran en detriment dels reis, que veuen debilitat el seu poder. • Els monarques seguiran tenint el seu reconeixement com a tals, però l'administració del poder polític i l'administració de justícia de cada territori correspondrà ara a cada senyor en el seu feu. Aquests feus seran, a més d'independents políticament, autònoms econòmicament.
  6. 6. • Cada senyor feudal pot atorgar feus a altres senyors dins les seves terres, establint-se una jerarquia piramidal molt complexa que uneix tota la noblesa feudal amb vincles de vassallatge. Quan les relacions vassallàtiques passen a ser hereditàries, el feudalisme es consolida a tota Europa com a sistema d'organització política.
  7. 7. • El Rei segueix ostentant el poder i el domini del territori, però el govern, administració i control de cada feu passarà a ser exercit pels senyors feudals. • El rei conserva algunes prerrogatives com declarar la guerra o modificar els imposts, però depèn de la fidelitat dels seus vassalls per mantenir el seu poder i de l'església que el legitima. • En la pràctica, el resultat és que el govern efectiu i el poder executiu passen dels monarques als diferents senyors feudals.
  8. 8. Feu • Contracte mitjançant el qual els sobirans i els grans nobles terratinents donen terres o rendes en usdefruit a vassalls que a canvi estan obligats a jurar fidelitat i prestar ajut militar i consell polític o judicial al senyor quan sigui necessari.
  9. 9. Privil.legis del senyor feudal. • El senyor feudal es reserva per a ell les millors terres del feu. • Les altres es repartien entre els serfs o entre camperols lliures que, a canvi, havien de pagar al senyor unes rendes. • El senyor tenia a més el dret de jurisdicció sobre totes les terres del feu, (dictar lleis, impartir justícia, controlar els serveis, cobrar imposts...) • La major part dels habitants del feu eren serfs que estaven lligats a la terra i no tenien llibertat personal.
  10. 10. 2). Bases socioeconòmiques de la societat feudal.
  11. 11. 3). El desenvolupament Circa segles XII-XIV. de l'Edat Mitjana plena.
  12. 12. a). El desenvolupament agrari i les seves bases. Les rotes. • A partir del segle X es produirà un important desenvolupament agrari. • Importació de nous conreus • Millora de les tècniques agràries. • Rotació de conreus. • Major explotació de les terres i major producció..
  13. 13. b). L'expansió comercial. Causes i novetats que implica. • Reactivació de la vida urbana. • Comercialització de l'excedent. • Producció de manufactures. • Intercanvi: fires, mercats. • Noves rutes comercials. • Noves formes jurídiques. • Canvis socials. • Augment demogràfic.
  14. 14. c). Els principals focus comercials: la Hansa, Flandes, el Nord d'Itàlia.
  15. 15. d). Aspectes polítics: Paper i funcionament de les Corts. La força política de les ciutats. • A l'Edat Mitjana, autoritats de legitimació imperial com la monarquia i el pontificat, conviuen amb l'autoritat efectiva de cada senyor feudal en els seus feus. A partir del segle XII, l'aparició de les ciutats canviarà aquest model. • Les ciutats i els seus habitants necessitaran d'un ordenament jurídic propi i diferent. • Els burgesos estan sotmesos als esquemes de dependència de les relacions feudals i voldran
  16. 16. • Els burgesos volen regular de forma autònoma les relacions i transaccions comercials i financeres, equilibrar aquestes normes d'un territori a l'altre i unificar per crear espais comercials extensos per damunt de les fronteres dels feus. Volen també ser lliures per a viatjar i desplaçar- se, minimitzant els tributs de peatges i duanes. També aspiren a tenir les seves propietats i deixar-les en herència. En definitiva, volen alliberar-se del domini dels senyors feudals i organitzar ells mateixos el govern de les ciutats i les relacions entre aquestes.
  17. 17. • Els reis afavoriran les seves pretensions, perquè per una banda això els permetrà llevar poder als senyors feudals i pactar amb els burgesos nous tributs dels que es beneficiava directament la monarquia. A més, aquesta nova riquesa no feudal serà una font de finançament per a les empreses dels reis, (subsidi). • Els monarques aniran concedint a les ciutats les anomenades cartes de privilegi, amb les que reconeixen la seva llibertat respecte dels senyors feudals i la possibilitat d'autogovernar-se.
  18. 18. 4). La crisi de la Baixa Edat Mitjana
  19. 19. a). La fi de l'expansió agrària.
  20. 20. b). La pesta de 1348
  21. 21. c). Conseqüències de la crisi
  22. 22. www.labanyeravoladora.com

Editor's Notes

  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • -La crisi del segle III \n-La crisi era econòmica, religiosa, militar i també política. \n-Anarquia \n-Manca d'una figura poderosa en el lideratge.\n-Canvis constants en el poder. \n- Militars es disputen entre ells.\n-Rebel.lions i conspiracions de genrals o governadors.\n-Enfrontaments civils. \n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n
  • \n\n

×