Presentació elaborada per la Banyera Voladora per al curs d'accés a la universitat per a majors de 25 anys de l'Ajuntament de Palma.

1. Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA
Bloc I.
La crisi de l'Imperi romà i els regnes germànics.

2. 1). Evolució política de Anarquia militar.
Els intents reformistes de
l'Imperi des del segle III Dioclecià.

8. Crisi del segle III d.C.
• Política
• Militar
• Religiosa
• Econòmica

10. Dioclecià, (284/311 d.C.)
• Reforma militar.
• Reforma administrativa.
• Reforma política.
• Reforma econòmica.

11. A nivell militar:
• Reorganitza l'exèrcit.
• Divideix les tropes, unes
defensen les fronteres i unes
altres controlen els territoris
interiors).
• Separa el poder civil i polític
del militar, (per evitar que els
governadors de les províncies
comandin també les tropes).

12. A nivell econòmic i
social
• Dona vincles als camperols
amb la terra que treballen en
forma de colonat.
• Crea corporacions d'artesans
• Grava els ciutadans amb nous
impostos i obligacions fiscals.
• També perseguirà durament els
cristians per tal de revitalitzar el
paganisme

13. A nivell polític i
administratiu
• Lleva funcions al senat.
• Personalitza en la figura de
l'emperador tot el poder.
• L'estat romà es converteix en
una monarquia absolutista on els
ciutadans passen a ser súbdits.
• Duplica el nombre de províncies.
• I sobretot: la TETRARQUIA

14. TETRARQUIA, (284/312 d.C.).
• Dos emperadors, (Augustus), Dioclecià i Maximià i dos
corregents, (cèsars), Constanci Clor i Gal.leri.

17. • La Tetrarquia preveia un mecanisme de traspàs en el poder per evitar els
conflictes de successió provocats en èpoques anteriors.
• Teòricament, els Cèsars havien de substituir els emperadors després de
vint anys de govern, però el traspàs de poders no es produeix de forma
efectiva.
• Fins a set candidats lluitaran militarment pel poder una altra vegada.
Maxenci i Constantí inicien una lluita pel poder de la part occidental que
guanyarà Constantí. Posteriorment es farà també amb el control de la part
oriental després de derrotar Licini.
• L'any 326 Constantí tornarà a personalitzar i centralitzar el poder i torna a
instaurar una monarquia absoluta i hereditària. S'encarregarà novament de
fer una gran reforma interior de l'Imperi i cercarà en l'església cristiana i en
la religió el suport per aconseguir una unitat que l'Imperi havia perdut
política i socialment.

18. CONSTANTÍ, (306/337 d.C.)
• Reunificarà novament el poder i el
concentrarà en les seves mans.
• Continua la profunda reforma
diocleciana.
• Tornarà a reformar l'exèrcit. Crea
una gran força elàstica
d'intervenció de txoc de reserva,
però debilita notablement les
fronteres.
• Cercarà el favor dels cristians i per
tal d'aconseguir amb la religió un
poder unificador i la divinització
de la figura de l'emperador.

19. TEODOSI, (346/395 d.C.)
• Durant el seu mandat farà que
el cristianisme sigui la religió
oficial de l'Imperi.
• A la seva mort, (395), l'imperi
es dividirà entre els seus fills
Honori i Arcadi.
• Mai més es reunificarà. La part
occidental, debilitada, en poc
menys d'un segle.

20. Honori governarà la part Arcadi governarà la part oriental de
Occidental de l'Imperi, l'Imperi, pròspera i poderosa, es
empobrida i ocupada de facte mantindrà durant mil anys com el
pels diferents pobres bàrbars. poderós imperi de Bizanci.
Aquesta part occidental es

22. 2). La crisi deI sistema Causes i conseqüències.
esclavista. El colonat.

24. L'economia
esclavista
• Poc productiva.
• No és innovadora ni oberta al
desenvolupament.
• És difícilment sostenible quan
s'acaben les conquestes.
• La ma d'obra esclava comença
a ser escassa, els esclaus es
rebel.len freqüentment.

29. Transició del sistema esclavista al colonat
• El sistema esclavista poc a poc anirà essent substituït pel
colonat.
• S'estableixen així els primers vincles dels homes amb la
terra ia mb els seus propietaris, antecedent del
feudalisme medieval.
• Implica també la progressiva ruralització de l'Imperi.

31. 3). La pressió dels La seva entrada en el món romà.
pobles germànics. El foedus. Concepte.

33. La pressió dels bàrbars
• Els pobles germànics provinents del nord d'Europa en la
frontera de l'Imperi fou constant des del segle I d.C.
• Mentre el poder de Roma fou sòlid i consistent, aquesta
pressió era poc més que una molèstia, però durant la crisi
del segle III, es va convertir en un problema real.
• La feblesa de Roma afavorí onades migratòries i invasions
de població bàrbara que s'instal.lava dins del territori
imperial.

34. Els "Foederati"
Davant la impossibilitat de derrotar-los i fer front tots els moviments
migratoris i invasions, els romans establiran contractes polítics
d'aliança amb els caps d'algunes d'aquestes tribus en virtut del qual
els bàrbars es comprometien a no lluitar contra els romans i, sobretot a
defensar les fronteres imperials d'atacs d'altres pobles bàrbars. A canvi
rebien dels romans terres en usdefruit en les quals podien installar-se i
habitar-les. Aquests tractats rebien el nom de foedus i els pobles que hi
participaven passaven a ser foederati, (federats), de l'Imperi.

35. 1a onada d'invasions violentes: segle III
• Al segle III, es produeix una primera onada violenta d'invasions bàrbares.
• La part germana del Limes caurà i alguns pobles bàrbars entraran dins l'Imperi.
• La Gàllia és devastada pels francs. Els alamans ocupen la península Itàlica i els
gots entren a Grècia i Àsia menor.
• Aurelià aconsegueix reconstruir les fronteres i expulsar els invasors després de
moltes batalles i pactes amb ells l'any 274.
• La província de la Dàcia (actual Romania) és cedida als gots que s'hi installen i
els francs pacten una federació amb els romans: se'ls permetrà quedar-se al
Nord de la Gàl.lia a canvi de lluitar per a ells i defensar les seves fronteres.
• L'Imperi Romà té així una primera mostra de vulnerabilitat i feblesa i a més
encomana la defensa de les seves fronteres principals a pobles enemics.

37. Segona onada d'invasions,segles IV i V
• A partir de finals del segle IV, la pressió dels pobles bàrbars serà
un problema en augment i insuportable. Onades de pobles
germànics provinents de l'Est i del Nord augmenten la pressió
sobre les fronteres romanes a partir del segle IV fugint ells
mateixos de l'expansió per tot el continent asiàtic d'un altre poble
bàrbar no germànic molt poderós i terrible: els huns.
• Per altra banda, la reforma de Constantí de l'exèrcit el segle
anterior desprotegí el Limes, ja que bona part de les tropes passà
a lluitar a l'interior pels problemes i rebellions internes de l'Imperi.
Les fronteres eren ara més febles que mai i els pobles federats que
han de col.laborar amb Roma no són un mecanisme de defensa
eficaç ni fiable.

38. • Els visigots s'internen a l'Imperi per la pressió dels huns que destrueixen el seu regne el
370. Inicialment són admesos com a foederati però en poc temps es rebellen contra els
romans i els derroten a la espectacular batalla d'Adrianopolis, (378).
• Com ja hem vist, l'any 395 l'Imperi es divideix definitivament en dos. La part occidental es
mantindrà més o menys protegida de les invasions, pero els bàrbars entraran
violentament de forma contínua a la part occidental.
• Els visigots envaeixen la Península Itàlica i saquegen la ciutat de Roma el 410. Seguint
en la seva incursió arriben a Hispània. Els romans es veuen obligats a pactar novament
amb ells.
• També la frontera del Rhin és travessada el 406 per diferents pobles que arriben als
confins de l'Imperi i s'hi installen de manera definitiva. Els francs allà federats no oposen
resistència suficient i els romans han mobilitzat moltes de les seves tropes per a lluitar
contra els visigots. Així, vàndals, burgundis, ostrogots i els mateixos francs entren per
allà i es desplacen sense oposició real per la part més occidental de l'Imperi.
• Els francs ocupen ara la major part de la Gàllia. Els vàndals passen a la península
Ibèrica, d'on fugiran cap el Nord d'Àfrica perseguits pels visigots. Aquests
s'estableixen a Hispània. Angles i Saxons desembarquen a Gran Bretanya i acaben
definitivament amb la província que allà tenien els romans.

40. Els huns.
• Els huns són un poble temible al que
tant romans com bàrbars tenen por.
• Tant és així que Roma i els pobles
germànics s'al.lien contra ells i
contenen el seu atac amb una
victòria inicial l'any 451 a la batalla
dels Camps Catalàunics.
• Però comandats per Atila tornaran
un any després i asolaran la part
occidental de l'imperi. Arriben fins a
les portes de la ciutat de Roma i
haurien pogut conquerir-la fàcilment,
però es retiraren.
• A la mort d'Àtila, el seu imperi es va
desfer.

42. 476d.c.: desapareix
l'Imperi Romà d'Occident.
• A conseqüència de totes aquestes
invasions, la part occidental de
l'Imperi no era ja a finals del segle
V més que una ficció.
• L'any 476, Odoacre, un cabdill
germànic federat amb els romans,
deposà sense resistència el darrer
emperador romà i envia les
insignies imperials a
Constantinoble.
• Aquells pobles germànics que
havien ocupat tot el territori
imperial s'independitzen i formen
regnes diferents.

44. El seu impacte en el món
esclavista romà.
4). El cristianisme. Cap a una religió de l'Estat.

46. Aparició del cristianisme, (segle I d.C.)
• El cristianisme primitiu és una religió monoteïsta derivada
de la religió hebrea i inicialment marginal i sectària.
• Però el seu missatge salvacionista i de redempció
arribarà amb força a les classes més desfavorides de la
societat romana i començarà a preocupar als
emperadors.
• Els romans perseguiren els cristians ja des del segle I i
algunes d'aquestes persecucions foren realment
cruentes, com la de Dioclecià.

50. Constantí i els cristians
• L'emperador Constantí veurà
clarament el potencial unificador
i de cohesió i control social que
el cristianisme i l'església
cristiana podien oferir a un
imperi desestructurat i dividit.
• Afavorirà els cristians al llarg del
seu regnat i es rodejarà de les
jerarquies de l'església tractant
d'influir en les seves decissions
sobre aspectes doctrinals.
• Ell mateix es convertirà al
cristianisme abans de morir.

51. Edicte de Milà, (313 d.C.)
• Edicte de tolerància religiosa
promulgat pels emperadors
Constantí i Licini, que
promulgarà la llibertat de culte a
tots els territoria imperials i
restituirà els cristians els seus
bens i possessions.
• És considerat simbòlicament el
punt d'inflexió en la
consideracio de l'Imperi envers
els cristians i al posterior
reconeixement del cristianisme
com a religió oficial de l'Imperi.

52. Teodosi i el cristianisme
com a religió oficial
• L'any 380 amb l'edicte de
Tesalònica l'emperador Teodosi
prendrà la determinació de
convertir el cristianisme en la
religió oficial de l'Imperi, seguint
la línia iniciada per Constaní
d'aproximació i afavoriment
dels cristians.
• Igualment tractà d'unificar el
cristianisme i el seu sorpus
doctrinal i perseguir les
heretgies com l'arrianisme.

53. Principals pobles i regnes germànics.
5). Les invasions germàniques. Característiques principals dels
pobles germànics.

58. Característiques dels pobles bàrbars
• Grups d'origen tribal dirigits per cabdills militars i organització assembleària.
• Alguns pobles tenien reis, (autoritat carismàtica).
• Religió politeista, amb divinitats que personificaven les forces de la naturalesa.
• No coneixien les principals formes de relació pròpies de societats evolucionades. La
majoria d'aquests pobles no coneixien la moneda i tenien una
• Economia d'intercanvi i autoabasteixement, rudimentària activitat ramadera i una primitiva
agricultura de subsistència.
• Pobles eminentment guerrers
• Dret consuetudinari.
• Estructura patriarcal.

60. www.labanyeravoladora.com