Tema 1. Les arrels prehistòriques: Prehistòria i Edat Antiga

1. TEMA 1. Les arrels prehistòriques:
Prehistòria i Edat Antiga

2. 1.1. El Paleolític

3. Evolució dels homínids
● Els descobriments arqueològics determinen
que la Península Ibèrica estava habitada per
homínids fa gairebé un milió d'anys.
● Els primers homínids al món, ja existien fa uns
7 milions d'anys.

4. Evolució dels homínids

5. Primers homínids a la Península
ibèrica
● Les restes més antigues es troben al jaciment de
la Gran Dolina, a la Serra d'Atapuerca (Burgos).
● Les restes tenen una antiguitat de 800.000 anys
d'antiguitat. Els arqueòlegs el van anomenar
«Homo Antecessor».
● L'Homo Antecessor era avantpassat de:
– Homo Neardenthalensis
– Homo Sapiens

6. Homo Neanderthalensis
● Aspecte robust (celles prominents, front tirat
enrere i grans mandíbules)
● Capacitat cranial de 1500 cm3

7. Homo Sàpiens
● És la nostra espècie com a homínids
● Capacitat cranial de 1500 cm³
● Coneix com fer foc
● Practica art rupestre
● Arriba a Europa fa uns 40.000 anys i provoca
l'extinció progressiva dels neandertals

8. Divisió de la prehistòria. Paleolític
● Paleolític: És el període més llarg de la
prehistòria.
– Se succeeixen diversos homínids diferents (homo
habilis, homo erectus, homo neardental i homo
sàpiens)
– Els homínids existents es dedicaven exclusivament a la
caça i la recol·lecció per a alimentar-se, així com
anaven migrant (no tenien lloc fixe de residència)

9. El Paleolític a Espanya
● Els homínids a la península durant el paleolític:
– Eren caçadors recol·lectors
– Eren nòmades
– S'organitzaven en petits grups o bandes, on hi
havia una organització col·lectiva, però sense
distribució de la feina o jerarquització social.

10. Art rupestre paleolític
● Les primeres manifestacions artístiques són
característiques de l'Homo Sàpiens
● A espanya disposem d'aquest típus d'art a:
– Astúries, Cantàbria i Pais Basc (a les coves d'El
Castillo, El pIndal, Tito Busillo, Las Monedas,
Santimamiñe i Altamira).
– Lleida, Tarragona i Castelló (Zona de llevant).

11. Característiques de l'art rupestre
1) Art figuratiu (representa objectes que
existeixen a la realitat)
2) Art esquemàtic (sense gaire detall)
3) Representació d'animals i persones.
4) Representacions de caceres, danses rituals...
5) Colors predominants el negre i ocres.
6) Significat o objectiu: Pràctiques i creences
màgiques per a propiciar una bona caça.

12. 1.2. El Neolític i l'Edat dels Metalls

13. El Neolític
● El 8000 A.C. es descobreix l'agricultura.
● A la Península Ibèrica apareixen les primeres
comunitats neolítiques el 5000 A.C.
– Aprenen característiques de les comunitats
neolítiques (agricultura i ramaderia) per influència
de pobles mediterranis propers.

14. Característiques del Neolític
● L'ésser humà deixa de buscar l'aliment (caça i
recol·lecció) per a aprendre ells mateixos a fabricar-lo:
– Aparició de l'agricultura
– Aparició de la ramaderia
● S'inicia la pràctica de
– Ceràmica
– Fabricació de teixits
● La manca de necessitat de cercar aliment provoca la →
SEDENTARITZACIÓ

15. Neolític Inicial (5000 – 4000 a.C.)
1)Es desenvolupa arreu de les costes
mediterrànies
2)Els assentaments se solen trobar en coves.

16. Neolític Inicial (5000 – 4000 a.C.)
3) Apareixen els primers estris per a feines
agrícoles

17. Neolític Inicial (5000 – 4000 a.C.)
● Agricultura
● Ramaderia
Blat Ordi Llegums
Ovelles Cabres

18. Neolític Inicial (5000 – 4000 a.C.)
● El nom prové de la petxina que s'utilitza per a
decorar-la (Cardium edule)

19. Neolític Ple (4000 – 3000 a.C.)
● Extensió arreu de l'interior de la península
● Els jaciments se situen en terres fèrtils i ben
regades de les planes. S'abandonen coves i
abrics.
● Es construeixen poblats estables.
● Diferències en aixovars funeraris (estris amb
els que s'enterraven els difunts)
– Jerarquització social

20. Neolític Ple. Cultures
● Cultura d'Almeria
– Habitatges circulars
– Creació de sepultures organitzades en necròpolis
● Cultura de sepulcres de fossa (nord-est
peninsular)
– Enterraments en
● Fosses excavades a terra
● Cistes
● Sepulcres de corredor

21. Enterrament en fossa

22. Enterrament en cista

23. Enterrament en sepulcre de
corredor

24. Megalitisme i aparició de la
metal·lúrgia (3000 a.C.)
1)Aparició de la metal·lúrgia del coure.
2)Aparició del desenvolupament del megalitisme:
construccions de tombes col·lectives elaborades amb
grans pedres

25. Megalitisme i aparició de la
metal·lúrgia (3000 a.C.)
3) Construcció de pobles emmurallats en
zones muntanyoses.
Los Millares (Almeria)

26. Megalitisme i aparició de la
metal·lúrgia (3000 a.C.)
4) Aparició del vas campaniforme

27. Cultures del megalitisme. Cultura
d'El Argar (sud-est peninsular)
● Cultura d'El Argar (Sud-Est peninsular)
– Poblats envoltats de muralles i torres defensives
– Societat estratificada
Los Millares (Almeria)

28. Cultures del megalitisme. Cultura
Talaiòtica (Illes Balears)
● Cultura talaiòtica (Illes Balears)
– Construcció de muralles ciclòpies (tècnica de construcció amb pedres de
dimensió mitjanes, encaixades en sec)
– Construcció de talaiots (torres de recintes emmurallats)
– Navetes (recintes en forma de nau invertida amb finalitat funerària).
Talaiot de Torellonet
Vell (Menorca)
Naveta des Tudons
(Menorca)
Taula de Talatí de Dalt
(Menorca)

29. 1.3. L'arribada dels pobles
colonitzadors (2000 a.C.)

30. L'arribada de pobles colonitzadors
● A partir del II mil·lenni a.C., arriben nous pobles a la
península ibèrica
– Pobles indoeuropeus (provinents del centre d'Europa)
– Pobles de la mediterrània
● Fenicis
● Grecs
● Cartaginesos
● Alhora es desenvolupa al sud peninsular el Regne
dels Tartessos

31. Els pobles indoeuropeus
● Són pobles provinents del centre d'Europa, i
arriben a la península travessant els pirineus.
● S'estableixen principalment a:
– La Meseta (interior de la península)
– A Catalunya

32. Els pobles indoeuropeus
● Característiques:
– Coneixen el ferro
– Practicaven l'agricultura i la ramaderia
– Introdueixen a la península el ritual funerari dels
camps d'urnes (incineració del cadàver, posada de
les cendres en una urna, i enterrament de l'urna).

33. Camps d'urnes

34. Els pobles de la mediterrània
oriental: Fenicis (2000 a.C.)
● Provenen de la regió actual del Líban

35. Principals colònies fenícies
● Fundadors de colònies com Gadir (Cadis)

36. Els pobles de la mediterrània
oriental: Grecs (VIII a.C.)
● Provenen de la Península del Peloponès
(Grècia actual)

37. Principals colònies gregues
● Funden la colònia d'Empòrion (Empúries) i
Mainake (Màlaga)

38. Ruïnes d'Empòrion

39. Els pobles de la mediterrània
oriental: Cartaginesos (VI-V a.C.)
● Antics colons fenicis que s'havien instal·lat al
nord d'Àfrica (Tunis)
● Funden les colònies d'Ebusus (Eivissa),
Villaricos (Almeria) i Cartago Nova (Cartagena)

40. Principals colònies cartagineses
● Funden les colònies d'Ebusus (Eivissa),
Villaricos (Almeria) i Cartago Nova (Cartagena)

41. Perquè fenicis, grecs i cartaginesos
vingueren a la península?
● Per la importància estratègica del sud
peninsular, ja que connectava el Mediterrani
amb l'Atlàntic
● Per a comerciar amb les poblacions locals i
intercanviar materials i bens.
– Les seves colònies foren comercials, i destinades a
l'intercanvi de productes.

42. El regne dels Tartessos
● Extensió territorial per Andalusia i Extremadura.

43. El Regne dels Tartessos
● No s'han trobat restes de ciutats, però si
importants tresors.
● Regne ric en plata, or, coure i ferro.
● Fenicis i Grecs hi establiren colònies per a
comerciar.
● Forma de govern a través d'un cabdill o
«monarca».
● Desaparició el segle VI a.C.

44. 1.4. Els pobles preromans: Ibers,
Celtes i Celtibers (I mil·lenni a.C.)

45. Els Ibers
● Localització: S'estenien arreu de les costes
oriental i meridional i estaven influïts per les
cultures fenícies i gregues.

46. Els Ibers. Característiques
● Poblats: Vivien en poblats emmurallats ubicats en zones de fàcil
defensa i prop de rutes de comerç.
● Economia:
– principalment agrícola.
– Explotació minera (al sud)
– Participaven en intercanvis comercials amb pobles colonitzadors, fet que
permeté que encunyessin moneda pròpia.
● Organització social: format de tribu. Jerarquia econòmica i militar amb
poder unipersonal (cabdills)
● Cultura i religió:
– Disposaven d'escriptura pròpia gràcies a influències de pobles colonitzadors
– disposaven de panteó propi de deus i rituals.

47. Poblat iber

48. Els Celtes
● Localització: S'ubiquen a la part central i oest
de la península.

49. Els Celtes. Característiques
●
Poblats: vivien en poblats «castres» ubicats en turons i defensats
per fossats i muralles.
● Economia:
– Agricultura i ramaderia
– Ceràmica i fabricació d'instruments amb ferro i bronze.
– Explotació minera (comerç amb cartaginesos i fenicis)
● Organització social: a través de tribus formades per clans
familiars, dirigida per casta guerrera.
●
Cultura i religió:
– No coneixien l'escriptura ni la moneda
– Disposaven de religió pròpia amb característiques indoeuropees.

50. Castre celta

51. Els Celtibers
● Localització: Centre peninsular.

52. Els Celtibers
●
Població: vivien en «castres» (influència celta)
●
Economia:
– Agricultura i ramaderia
– Producció de ferro
●
Organització social: Societat jerarquitzada amb presència d'aristocràcia
guerrera.
● Cultura i religió:
– Influències dels celtes (visible en els castres)
– Influències dels Ibers
● Torn terrissaire
● La roda
● La moneda
● Adopció d'alfabet

53. 1.5. Hispània Romana. La
colonització romana

54. La Segona Guerra Púnica (218 –
201 a.C.)
2 IMPERIS

55. Segona Guerra Púnica
● Causes de la Guerra:
– Cartago decideix envair la península ibèrica des del sud per
a farcir-se de metalls per a fabricar armes i de soldats, i
nomena a Anníbal com a cap militar per a dur a terme una
invasió de la península itàlica des de la península ibèrica,
per a acabar amb el seu imperi rival en la mediterrània.
● Conseqüències de la Guerra:
– Roma envia dos exèrcits a Empòrion l'any 218 a.C. per a
frenar l'expansió de Cartago en la península. Aquest és el
primer moment de la CONQUESTA ROMANA DE LA
PENÍNSULA IBÈRICA.

56. La conquesta romana de la
península ibèrica. Fases.
● Fase 1. El tractat de l'Ebre (218 – 197 a.C.)
– Segona Guerra Púnica. Conquesta de les costes mediterrànies i
expulsió dels cartaginesos de la península
● Fase 2. El setge de Numància (197 – 133 a.C)
– Conquesta de l'interior de la península
– Ferotge resistència per part dels celtes.
● Rebel·lió lusitana: el cabdill lusità (celta) Viriat es rebel·la contra Roma. Acaba
essent executat pels seus propis oficials a canvi de terres i privilegis.
● Setge de Numància.
● Fase 3. Les Guerres càntabres (29 – 19 a.C.)
– Sotmetiment de galaics, asturs i càntabres.

57. La organització de la Hispània
romana

58. Com fer un comentari de text?
1) Part introductòria
1)Identificació de la font (primària o secundària?)
2)Tipus de font (textual, gràfica, mapa…)
3)Delimitació de l'espai cronològic (època en que s'ubica)
2) Anàlisi (o explicació de la informació que hi podem observar)
1)Qui és l'autor?
2)Què ens descriu? Sobre què ens informa?
3) Comentari
1)FASE 1 – Explicació del context històric.
1)Relacionar les dades de la font amb el moment històric que es produeixen
2)FASE 2 – Comentari del contingut
1)Desenvolupar la informació del mapa explicant CAUSES i CONSEQÜÈNCIES

59. Comentari de text
Però els saguntins (…) i la resta dels pobles grecs establerts al voltant d'Empòrion (…) van anar
en delegació al Senat. El senat no volia que la potència de Cartago prosperés gaire i va enviar
llegats a aquesta ciutat. Entre les dues parts es va convenir que el límit de l'Imperi cartaginès a
Hispània havia de ser el riu Ebre, que més enllà d'aquest riu, ni els romans atacarien els pobles
lligats als cartaginesos ni els cartaginesos podrien portar a terme accions de guerra, i que la
llibertat i l'autonomia dels saguntins i de la resta dels grecs d'Hispània serien respectades.
Aquests acords van ser sancionats per ambdues parts mitjançant un tractat.
Apià: Història de Roma. Sobre Ibèria, segle II (Traduït al castellà)

60. 1.6. De la «Pax Romana» a la crisi
de l'imperi

61. Hispània sota domini romà. Comerç
i activitats econòmiques
● Aportacions i imposicions econòmiques de roma a Hispània
– Formació de latifundis agrícoles.
● S'organitzaven en «vil·les» → grans extensions de terrenys explotades amb
esclaus.
– Propietat privada de la terra
● La majoria del territori conquerit se'l quedava l'estat romà, qui podia
arrendar-les i gestionar-les.
● La resta de terres es repartien entre colons, militars i indígenes.
– Ús d'esclaus
– Concepte de ciutat com a centre de producció
– Ús de la moneda.

62. Les principals activitats
econòmiques d'Hispània
1)Activitat agrícola i ramadera
2)Activitat pesquera
3)Activitat artesanal i comercial
4)Activitat minera

63. La romanització en la cultura
● Culturalment què aportaren els romans als
habitants d'Hispània?
– Una llengua → el llatí
– Un compendi de drets i lleis → el dret romà
– Una religió → els déus romans i el culte a l'imperi

64. La crisi de l'Imperi. Causes
1) Fi de grans conquestes
– Reportà una disminució dels ingressos fruit de la
sostracció dels bens de poblacions conquerides, així com
de l'obtenció d'esclaus sortints de les tribus derrotades.
2) Concessió del dret de ciutadania als habitants
lliures de l'imperi
– Reportà una disminució d'ingressos fiscals, i que hi
haguessin menys esclaus disponibles, encarint-se
aquests, essent necessaris com a força de treball.

65. La crisi de l'Imperi. Conseqüències
1)Sistema esclavista deixa de ser rentable
2)Fre important en el comerç i l'artesanat
3)Despoblació de les ciutats
4)Manca de recursos de l'imperi per a governar
els dominis. Algunes autoritats locals prenen el
poder (revoltes).

66. Els pobles bàrbars i la caiguda de
l'imperi
● Pobles germànics pressionaven per a entrar a
l'imperi, per la pressió dels «Huns» poble
conqueridor que venia de l'Àsia i responsable
de la creació d'un nou imperi, el «Mogol».

67. 1.7. El regne visigot de Toledo

68. El pacte romà amb els visigots
● L'any 409 d.C. Vàndals, Sueus i alans entren a
Hispània i arrasen terres i propietat.

69. El pacte romà amb els visigots
● Pacte 409 d.C. entre Imperi Romà i Visigots per al control d'Hispània.
● 415 – 476 d.C.: expulsió d'alans i vàndals i arraconament dels sueus a Galícia
● 476 d.C.: Desaparició de l'Imperi Romà a Hispània i independència del regne
visigot.
● 507 d.C.: Expulsió dels visigots de la Gàl·lia per part dels francs (derrota Batalla
de Vouillé).
– Establiment de regne visigot independent amb capital TOLEDO
● 585 d.C.: Expulsió dels sueus i domini dels vascons, càntabres i asturs
● 572 – 628: Conquesta dels territoris bizantins del sud peninsular.

70. El regne visigot a la Península
Ibèrica

71. La monarquia visigoda.
Característiques
● Monarquia hereditària
● Institucions de govern
1)Aula Règia: Òrgan assessor format pels alts funcionaris, aristòcrates i
clergues
2)Concilis de Toledo: assemblees religioses i civils.
● Monarquia promociona unitat política i religiosa
● Cristianisme com a religió oficial (589) tot i anteriorment ser arrians
● «Liber Iudiciorum» com a llei única per a tots els pobles.
● El tron és disputable per pugnes internes: Les baralles internes
entre partidaris d'un o altre monarca provoca debilitat en el regne,
i l'èxit de la posterior invasió musulmana.

72. La ruralització de la Hispània
visigoda
● Decadència de les ciutats i del comerç
● Terres de conreu són repartides entre l'elit
social visigoda. A manca d'esclaus apareix la
figura de:
– Senyor feudal
– Serf