La exposición de meritxell salvador

1. ElsTrobadors. Guillem de Berguedà. “Cansoneta leu i plana” Meritxell Salvador Mitjans 3ºB

2. ElsTrobadors. Un trobadorés un poeta cantor de l'Edatmitjana que crea composicionsliteràries i musicals, destinades a ser difosespelcantdelsjoglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llenguallatina, és a dir, elsclergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobadorés aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblesa, o que, si més no, ha aprèsaquestestècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguindifosesoralment. Elsseuspoemes no eren per ser llegits, sinóescoltats. La població, el burg, elsserfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalmentanalfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la literatura culta, era per mitjà del recital dels joglars.

3. Guillem de Berguedà. Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador del qualens han arribatmés textos. A part de la informació que ensofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en elsCançoners, el que podemconèixer sobre el trobadorens arriba a través de documents de l'època i de les sevespròpiescomposicions. El vescomtat de Berguedà depenia del comtat de Cerdanya i les primeresnotícies que es tenendelsvescomtessón del segle X. L'any 1131 apareixdocumentat Guillem de Berguedà, pare del trobador, ambmotiu de retrehomenatge a Huguet de Mataplana, del qual tenia un feu; però no ésfins 1138 que apareix la primera menció del trobador, quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un documentoficial.

4. Cansoneta leu i plana de GUILLEM DE BERGUEDÀ (1138-1192) Va ser creada en 1172 Traducció al català: I: Cançoneta lleu i plana,/ lleugereta, no gens ufana,/ faré sobre el meu Marquès,/ el traïdor de Mataplana/ que és farcit i ple d'engany./ Ah, Marquès, Marquès, Marquès,/ d'engany sou farcit i ple! [altres versions: Ah Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d’engany i obès!] II: Marquès, beneïdes les pedres/ de Melgur, prop de Someires,/ on vau perdre tres de les dents:/ això no ha fet cap mal [=no en tingueren dany(les pedres)], car les primeres/ [encara] són allà i no s'hi nota gens./ Ah, Marquès... III: Al vostre braç no dono el preu d'una figa [=el vostre braç no val res],/ que sembla cabiró de biga/ i el porteu mal estès [=arronsat];/ [bé] caldria ortiga [=caldria frega d’ortiga]/ que el nervi us estirés./ Ah, Marquès... IV: Marquès, qui de vós es refia/ no té amor ni companyia:/ ha de vigilar sempre/ vagi com vagi: [que] vagi [amb vós] amb claror de [a ple] dia/ [i] de nit que no vagi de cap manera amb vós./ Ah, Marquès... V: Marquès, ben foll és qui es vana/ de fer migdiada amb vós/ sense bragues de cordovà;/ i mai fill de cristiana/ no introduí costum pitjor./ Ah, Marquès...

5. Fin de la presentación