Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Recuperació 3r ESO

14,234 views

Published on

Fitxes de reforç a realitzar per l'alumnat de 4t d'ESO què té pendent les Ciències Socials de 3r d'ESO.

Published in: Education
  • Be the first to comment

Recuperació 3r ESO

  1. 1. REFORÇ I AMPLIACIÓ Tots sabem per experiència que els alumnes són molt diversos, tant pel que fa al nivell acadèmic com als interessos i al grau de motivació que pos- seeixen. Les fitxes d’aquesta secció tenen l’objectiu de proporcionar recur- sos per a atendre la diversitat de l’alumnat. Les fitxes de reforç van dirigides als alumnes amb dificultats. Per aquest motiu, tornen a treballar, d’una manera més senzilla i pautada, els aspectes fonamentals de la unitat. Aquestes fitxes de reforç consideren diferents ti- pus de dificultats, que entrebanquen l’aprenentatge dels alumnes: • Dificultats conceptuals de la matèria. Moltes vegades, cal reprendre alguns continguts bàsics dels temes. Recollim una sèrie de fitxes de tre- ball que parteixen del plantejament segons el qual és més fàcil aprendre una cosa en la pràctica que si ens limitem una vegada i una altra a repe- tir continguts exclusivament. Així, doncs, aquestes fitxes de reforç per- meten enfortir els coneixements mitjançant l’acció: el comentari de textos i la interpretació de documents gràfics són les formes més co- munes d’aconseguir-ho en la nostra àrea. • Dificultats dels procediments propis de l’àrea. L’àrea de Geografia i Història té una càrrega procedimental important. Procediments com la lectura de textos, la interpretació i la construcció de mapes i gràfics, la lectura d’imatges… són una part substancial i fonamental de la matèria. Per això moltes fitxes reforcen l’aprenentatge d’aquests procediments. • Dificultats lingüístiques. El codi lingüístic és el principal en la trans- missió de la Geografia i la Història, i gran part de la matèria consisteix en l’aprenentatge de conceptes nous. Una dificultat afegida és que molts conceptes del llenguatge corrent adquireixen un altre significat propi i específic en el context de la Geografia i la Història. En resum, l’àrea té una forta dependència del nivell lingüístic dels alumnes i, a vegades, els estudiants tenen dificultats d’aprenentatge a causa de la incomprensió del discurs. Per aquest motiu, algunes fitxes de reforç insisteixen en l’a- prenentatge de conceptes i en l’esmena d’algunes dificultats lingüísti- ques que poden plantejar-s’hi. • Dificultats matemàtiques. La utilització de les operacions aritmèti- ques bàsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb índexs, ta- xes, percentatges i proporcions és fonamental en Geografia. Per això, al- gunes fitxes de reforç insisteixen en aquest tipus de continguts. Les fitxes d’ampliació van dirigides als alumnes més avançats, que poden arribar més enllà del nivell mitjà de l’aula, o bé a aquells alumnes que te- nen un interés especial per determinats aspectes. Presenten una metodolo- gia indagatòria i plantegen breus investigacions relacionades amb: • Estudi de casos concrets. • Investigació en Internet. • La literatura i altres manifestacions artístiques com a font. • El cine com a font. 239
  2. 2. 1 FITXA 1 ITINERARI AERI I ESCALES REFORÇ NOM: CURS: DATA: Aquest exercici proposa realitzar un itinerari aeri per Europa amb l’objectiu de treballar les escales d’un mapa. El seu maneig és fonamental per a poder llegir i interpretar els mapes. RESOL 1 Imagina un viatge amb avió de Madrid a Roma amb les característiques següents: ITINERARI: Madrid-París-Roma HORA D’EIXIDA DE MADRID: 8:00 h VELOCITAT MITJANA DE L’AVIÓ: 700 km/h ESCALA A PARÍS: 1 hora Esbrina’n aquests aspectes (per a fer-ho necessites un mapa d’Europa que tinga escala i un regle): • Quilòmetres totals que recorre l’avió. • Hora d’arribada a París. • Hora d’envol de París. • Hora d’arribada a Roma. • Temps total del vol. • Rius i sistemes muntanyosos que sobrevolarà l’avió. • Estats que travessarà. Passos que has de seguir: 1. Has de mesurar amb el regle la distància que hi ha entre Madrid i París, i entre París i Roma. 2. Fixa’t en l’escala del mapa i converteix els centímetres mesurats en quilòmetres. 3. Suma ambdues distàncies, Madrid-París i París-Roma, per a obtindre el total de quilòmetres recorreguts. 4. Per a calcular el temps de vol pots fer una regla de tres: En 60 minuts 700 km En X minuts Distància Madrid-París 5. El resultat (minuts) el transformes en hores, i així tindràs el temps que l’avió tarda a realitzar el vol. Si el sumes a l’hora d’eixida, obtindràs l’hora d’arribada a París. Si sumes a aquesta l’hora d’escala, sabràs l’hora d’eixida de París. 6. Aplica la regla de tres a la distància París-Roma per a obtindre el temps de vol entre ambdues ciutats. Si el sumes a l’hora d’eixida de París, sabràs l’hora d’arribada a Roma. 7. La suma dels temps parcials més l’hora d’escala et donarà el temps total del vol. 8. Per a conéixer els rius, sistemes muntanyosos i països que travessaràs, tan sols has d’observar un mapa. Una vegada acabat aquest aquest exercici, es poden calcular altres recorreguts a partir de la localitat on vius o d’altres continents.240 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  3. 3. 1 FITXA 2 RIUS I LLACS DEL MÓN REFORÇNOM: CURS: DATA: Les aigües interiors dels continents són una font de riquesa indispensable per al desenvolupament de la vida humana. Per aquest motiu, la localització i la caracterització dels rius i llacs més importants del món constitueixen un exercici bàsic per a conéixer els continents des del punt de vista físic. REFORÇ I AMPLIACIÓRESOL1 Busca en la sopa de lletres el nom de 16 rius i llacs del món. A B J I O D N M R I N I F P V D A R L I N G B A I K A L I H T X A D T T H X L M B M A T J X L E N A M Q O D E R N Y E T G H I J K F B I T X G M E K O N G O O H I O A G T V O L G A E C V T S N Z N S F Y H I E R O D O L F P V E N O V I C T O R I A J E T P T O R I N O C O H D F I N2 Completa la taula. Escriu el nom dels rius i llacs que has trobat en la sopa de lletres i el continent on es localitzen. RIUS I LLACS CONTINENT RIUS I LLACS CONTINENT 1 9 2 10 3 11 4 12 5 13 6 14 7 15 8 163 Completa la taula amb els noms dels rius europeus que corresponguen en cada cas i subratlla el riu més llarg de cada vessant. RIUS EUROPEUS PRINCIPALS Desembocadura a Desembocadura al Desembocadura Desembocadura Desembocadura a l’oceà Atlàntic mar Mediterrani al mar Caspi al mar Negre l’oceà Glacial Àrtic GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 241
  4. 4. 1 FITXA 3 ELS CLIMES I ELS PAISATGES DEL MÓN REFORÇ NOM: CURS: DATA: Viatjar és una manera excel·lent de conéixer els continents, però no l’única. Amb les activitats següents i un poc d’imaginació es pot aprendre molt sobre la diversitat de climes i paisatges de la Terra. RESOL 1 Completa la taula. Escriu les característiques principals dels climes i paisatges del nostre planeta. CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Freds Càlids Temperats Clima fred polar Clima Clima • Característiques: • Característiques: • Característiques: Paisatge fred polar Paisatge Paisatge • Característiques: • Característiques: • Característiques: Clima Clima Clima • Característiques: • Característiques: • Característiques: Paisatge Paisatge Paisatge • Característiques: • Característiques: • Característiques: Clima Clima • Característiques: • Característiques: Paisatge Paisatge • Característiques: • Característiques: 2 Imagina que ets un periodista i has de fer un viatge intercontinental amb un vehicle tot terreny. La ruta travessa territoris molt diferents. • Tria’n la ruta i descriu-ne l’itinerari. Redacta un informe en què esmentes els països pels quals travesses, les ciutats principals, els accidents del relleu que veus i els climes i paisatges.242 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  5. 5. 1 FITXA 4 EL CLIMOGRAMA REFORÇNOM: CURS: DATA: La realització i la interpretació d’un climograma ens ajuda a reconéixer si un clima és càlid, temperat o fred. A més a més, és important saber representar gràficament les temperatures i les precipitacions d’un lloc determinat. EL CLIMOGRAMA REFORÇ I AMPLIACIÓ Un climograma és la representació gràfica de les dades de temperatures i precipitacions d’un lloc determinat al llarg d’un any. Les dades reflecteixen la mitjana mensual de temperatures (en graus centígrads) i el total de precipitacions mensuals (en mil·límetres). Elaborar i comentar un climograma ens ajuda a conéixer les característiques que tenen els climes. EXEMPLE RESOLTAra elaborarem i interpretarem el climograma que correspon a les dades següents. Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.P mm 81 69 71 48 28 18 0,5 1 46 81 84 91 618,5 TotalT ºC 10,5 11 12,5 14,5 17,5 21,5 24,5 25 22,5 19,5 15 11,5 17,1 MitjanaLes dades de temperatures i precipitacions Podem analitzar els aspectes següents d’aquest clima:figuren en el gràfic següent. Hemisferi: Aquest lloc es troba a l’hemisferi nord. S’aprecia en la corba de temperatures: aquestes són 100 elevades entre el juny i el setembre i molt baixes entre el desembre i el febrer. 80 Zona: Es troba a la zona temperada del planeta, 30 60 entre 30º i 60º de latitud nord, perquè s’hi diferencien estacions. 20 40 Precipitacions: És un clima sec, ja que té poc més de 600 mm de pluja anual. Hi ha una immensa 10 20 sequera estival. Temperatures: Presenta poca oscil·lació tèrmica. 0 0 Els hiverns són suaus i els estius càlids. G F M A M J J A S O N DTemperatura Precipitacions Tipus de clima: Dins els tres climes temperats,en ºC en mm és un clima mediterrani. RESOL 1 A partir de la taula de dades següent, elabora el climograma corresponent i analitza a quin tipus de clima pertany aquest lloc. Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.P mm 84 75 57 54 49 51 53 54 78 91 96 82 824 TotalT ºC 6,7 7,2 8,3 10,9 13,3 16,2 17,9 18,1 16,3 12,8 9,3 7,2 12 Mitjana GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 243
  6. 6. 1 FITXA 5 LA RELACIÓ ÉSSER HUMÀ-MEDI EN EL CINE AMPLIACIÓ NOM: CURS: DATA: El cine ha mostrat nombroses vegades la diversitat de relacions que pot haver-hi entre els éssers humans i el medi natural. L’ÉSSER HUMÀ I EL MEDI EN EL CINE • Dersu Uzala, el caçador, dirigida per Akira Kurosawa (1975) Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, narra una de les expedicions que va fer al començament del segle XX el científic i explorador rus Vladimir Arseniev per la taigà siberiana. Hi va trobar un caçador natiu que es deia Dersu Uzala, que el va meravellar pel seu amor a la natura. • Les dents del diable, dirigida per Nicholas Ray (1960) La pel·lícula mostra la forma de vida tradicional dels esquimals, en què el medi és un obstacle al qual cal intentar adaptar-se i, alhora, un recurs que s’ha de saber explotar. L’arribada de població occidental i la seua cultura modifiquen dràsticament els costums dels esquimals i la relació que mantenen amb el medi. • Riu Salvatge, dirigida per Elia Kazan (1960) Aquesta pel·lícula, ambientada en els anys trenta del segle XX, relata els conflictes sorgits entre alguns dels habitants de Tennessee (Estats Units), que es resisteixen a veure transformat el seu medi per a crear una presa. • Goril·les en la boira, dirigida per Michael Apted (1988) Aquesta pel·lícula, rodada a Àfrica, conta la història real d’una antropòloga nord-americana, Dian Fossey, que es va dedicar a investigar durant anys la vida d’un grup de goril·les de muntanya en el seu propi medi, i va arribar a conéixer el seu comportament millor que ningú fins aleshores. Va lluitar, a més, contra les autoritats i els caçadors furtius per intentar conservar l’espècie i evitar-ne la desaparició. • Erin Brockovich, dirigida per Steven Soderbergh (2000) En 1993, una dona sense estudis universitaris fou notícia per aconseguir la major indemnització mai no pagada als Estats Units. Va lluitar en els tribunals contra la companyia Pacific Gas & Electric, responsable d’haver contaminat amb crom hexavalent les aigües de tot un poble, fet que va provocar malalties gairebé a tots els habitants. RESOL 1 Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i escriu un text en què analitzes les diferents relacions que s’estableixen entre els éssers humans i el medi, i els conflictes sorgits.244 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  7. 7. 1 FITXA 6 NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY AMPLIACIÓNOM: CURS: DATA: La National Geographic Society és l’organització científica i educativa sense finalitat de lucre més gran del món. Va ser creada als Estats Units en l’any 1888. La pàgina en espanyol (http://www.esmas.com/nationalgeographic/ ) presenta un resum dels continguts que cada mes es publiquen en la versió espanyola de la revista estendard. Tanmateix, el web anglés (http://www.nationalgeographic.com/ ) ofereix moltíssimes més possibilitats. Entre altres, a més d’una espectacular sèrie fotogràfica, hi podem trobar REFORÇ I AMPLIACIÓ un repertori cartogràfic complet que val la pena conéixer. PROCEDIMENTCOM TREBALLAR AMB LA PÀGINA DE NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETYEntra en MapMachine (http://plasma.nationalgeographic.com/mapmachine/ ): 1. A la part central, que és la de més volum, sempre apareix el mapa, el plànol o la imatge de satèl·lit. Ens podem desplaçar en qualsevol direcció N, S, E i O clicant sobre les fletxes de color blanc situades als extrems, i en direcció NE, NO, SE i SO clicant sobre les grises. Al costat superior esquerre, s’indica l’escala gràfica, en milles i quilòmetres. Al costat esquerre, una barra vertical graduada permet acostar o allunyar de forma gradual el nostre objecte d’observació. També es pot veure amb més detall una zona si la seleccionem amb el ratolí de l’ordinador, per a la qual cosa només cal prémer el botó. En aquesta pantalla central també apareix, si marquem l’opció «overviewmap», un mapamundi en què es localitza, amb un requadre de color roig, el territori representat. A la part superior hi ha un cercador de llocs (Find a Place), que s’han d’escriure amb la seua grafia en anglés.2. En la columna esquerra de la pàgina hi ha un espai comercial i publicitari que ens porta a altres productes relacionats amb National Geographic.3. A la part inferior hi ha diferents enllaços relacionats amb cartografia, viatges, músiques del món… RESOL 1 Fes les activitats amb l’ajuda d’un diccionari d’anglés. • Mou-te per la pàgina web de la National Geographic Society i explora les enormes possibilitats que ofereix, i prova de veure el món a diferents escales mitjançant mapes i imatges de satèl·lit. • De tots els elements del medi natural que has estudiat en aquesta unitat, selecciona aquells que més t’hagen cridat l’atenció en cada continent i intenta localitzar-los. GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 245
  8. 8. 1 FITXA 7 EL MÓN A TRAVÉS DE LES AVENTURES DE TINTÍN AMPLIACIÓ NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa t’invitem a descobrir les particularitats d’alguns llocs del món en diversos moments del segle XX a través de Les aventures de Tintín, que van complir el seu 75é aniversari en 2004, data en què havien sigut traduïdes a 60 idiomes i se n’havien venut més de 200 milions d’exemplars. LES AVENTURES DE TINTÍN La creació de Tintín es deu al dibuixant belga Georges Rémi (1907-1983), més conegut com Hergé, pseudònim resultant de la pronunciació en francés de les inicials del seu nom invertides (R. G.). Tintín és un periodista, valent i bondadós, que recorre el món vivint intrèpides aventures en companyia del seu gos Milú i de personatges com el capità Haddock, el professor Tornassol, els detectius Dupond i Dupont, etc. Al llarg dels 23 libres publicats, Tintín viatja per tots els continents, llevat d’Oceania i l’Antàrtida, i visita més de 20 països (5 dels quals ficticis). A través de les seues pàgines, primerament en blanc i negre, després en color, Hergé fa al·lusió a alguns dels principals esdeveniments internacionals ocorreguts durant mig segle i retrata amb bastant fidelitat com era el món i les transformacions que experimenta en aquella època. Hergé, sempre obsessionat amb la reproducció de la realitat, es va basar en objectes, persones i fets existents per a realitzar tots els seus dibuixos, i es va documentar sobre els llocs a què fa viatjar Tintín, cuidant minuciosament cada detall. Per aquest motiu, tot i que les aventures de Tintín són còmics, i molts dels seus continguts són inventats o inexactes, la seua lectura constitueix una excel·lent lliçó de Geografia, que fa palesa l’amplitud i la diversitat del planeta. Destaquem sobre els distints continents: • Àfrica: Tintín al Congo, El cranc de les pinces d’or i Stoc de coc. • Amèrica: Tintín a Amèrica, L’orella escapçada, El temple del sol i Tintín i els «Pícaros». • Àsia: Tintín al país dels sòviets, Tintín al país de l’or negre, Tintín al Tibet i Vol 714 a Sydney. • Europa: L’illa negra, El ceptre d’Ottokar, L’estel misteriós, El secret de l’Unicorn, El tresor de Rackham el Roig, Les 7 boles de cristall, Objectiu: la Lluna, L’afer Tornassol i Les joies de la Castafiore. RESOL 1 Tria almenys una de les aventures de Tintín, llig-la amb atenció tenint en compte la data en què va ser escrita i contesta les qüestions següents. • A quins llocs es desenvolupa l’acció narrada? Són reals o imaginaris? • Com són aquests llocs? Hi predomina més el món urbà, rural o natural? Com són les ciutats, el camp i la natura? Estan molt, bastant o poc poblats? Com són els seus habitants? • Quines activitats econòmiques i quins mitjans de transport pots identificar-hi?246 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  9. 9. 2 FITXA 8 LOCALITZAR TOPÒNIMS A EUROPA REFORÇNOM: CURS: DATA: Al continent europeu hi ha una sèrie d’accidents del relleu que és important conéixer i localitzar en el mapa. En aquesta fitxa repassaràs els més importants. REFORÇ I AMPLIACIÓ ALTIMETRIA 1.000 metres 500 metres 0 metres Depressió MARRESOL1 Localitza els topònims següents en el mapa. • Serralada dels Urals. • Plana Atlàntica. • Mar Bàltic. • Pirineus. • Alps. • Riu Rin. • Balcans. • Caucas. • Riu Danubi. • Península Itàlica. • Sicília. • Mar Negre. • Còrsega. • Creta. • Riu Volga.2 Assenyala la resposta correcta. • El riu europeu més llarg és: Danubi Rin Volga • El relleu europeu està format sobretot per: Muntanyes antigues Planes Muntanyes joves GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 247
  10. 10. 2 FITXA 9 LOCALITZAR TOPÒNIMS A ESPANYA REFORÇ NOM: CURS: DATA: Espanya pertany al continent europeu i és un dels països més grans. Al contrari que Europa, amb un relleu fonamentalment pla, Espanya compta amb un relleu molt elevat, amb una altitud mitjana per damunt dels 660 m. Ara recordarem algun dels accidents de relleu més importants d’Espanya. ALTIMETRIA 1.000 metres 500 metres 0 metres RESOL 1 Localitza els topònims següents en el mapa. • Illes Canàries. • Oceà Atlàntic. • Serralades Bètiques. • Pirineus. • Meseta Central. • Illes Balears. • Muntanyes de Toledo. • Massís Galaic. • Sistema Central. • Serralada Ibèrica. • Mar Cantàbric. • Mar Mediterrani. • Riu Guadalquivir. • Riu Tajo. • Depressió de l’Ebre. • Riu Nerbion. • Mulhacén. • Riu Ebre.248 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  11. 11. 2 FITXA 10 LA DIVERSITAT NATURAL D’ESPANYA REFORÇNOM: CURS: DATA: Per mitjà de les següents activitats de localització i descripció es pot conéixer millor el medi físic que ens envolta. L’heterogeneïtat climàtica i paisatgística d’Espanya i el seu ric patrimoni ecològic la converteixen en un exemple de diversitat natural. REFORÇ I AMPLIACIÓRESOL1 Completa la taula. Escriu-hi els noms i les característiques dels rius espanyols. PRINCIPALS RIUS ESPANYOLS Desemboquen a Desemboquen al Desemboquen al l’oceà Atlàntic mar Mediterrani mar Cantàbric Canàries Balears Rius: Rius: Rius: Cursos d’aigua: Cursos d’aigua: Característiques: Característiques: Característiques: Característiques: Característiques:2 Copia un mapa mut de la península Ibèrica i fes aquestes activitats. • Localitza, pinta i escriu en el mapa els noms dels rius de l’activitat anterior. • Distingeix amb tres colors diferents la superfície dels tres vessants hidrogràfics espanyols. • Destaca la serralada en què naix cada un d’aquests rius amb diversos triangles de color marró i escriu-ne el nom.3 Observa els gràfics i respon. Pirineus Teide Sierra Nevada Prats Matoll (ginesta) Matoll Obac Solell Obac Solell Obac Solell d’alta muntanya Avet Pi canari 3.500 3.500 3.500 Pi Faig Laurisilva Castanyer Pi Savina 3.000 3.000 3.000 Roure reboll Tabaiba i cardó Roure Surera 2.500 Roure petit 2.500 2.500 Pi blanc Altitud (en metres) Altitud (en metres) Altitud (en metres) Alzina Alzina 2.000 2.000 2.000 Matoll mediterrani 1.500 1.500 1.500 1.000 1.000 1.000 500 500 500 0 0 0 • Com es representa la vegetació a les muntanyes? • Quins factors influeixen en la vegetació, a més de l’altitud? • La vegetació que es fa a la cara nord i a la cara sud d’una muntanya és la mateixa? Raona la resposta. GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 249
  12. 12. 2 FITXA 11 DOCUMENTALS SOBRE ELS PAISATGES ESPANYOLS AMPLIACIÓ NOM: CURS: DATA: Els documentals són un recurs educatiu de gran interés en Geografia. Algunes empreses i institucions produeixen i/o distribueixen programes documentals, educatius, divulgatius i d’investigació, en format vídeo i/o DVD. DOCUMENTALS ESPANYOLS Podem destacar quatre sèries documentals que tenen un valor extraordinari per a conéixer els aspectes més rellevants del nostre país en tots els àmbits: paisatges, costums, rutes turístiques, artesania, història… Totes les sèries han sigut realitzades per Televisió Espanyola, les dues primeres fa ja alguns anys, i es poden aconseguir en format vídeo en biblioteques i hemeroteques. A vista de pájaro. Un recorregut des de l’aire Un país en la mochila. José Antonio Labordeta, per totes les províncies espanyoles. entre descripcions i anècdotes, ens mostra la geografia espanyola. Ciudades para el siglo XXI. Retrata la història Cuadernos de paso. Descriu els paisatges, i l’actualitat de les ciutats espanyoles. la història i els costums espanyols des de la visió d’un viatger solitari. RESOL Prova de veure algun vídeo de les sèries que t’hem proposat i respon. 1 Per què has triat aquest vídeo en particular? 2 Què en penses? 3 Explica quins aspectes del vídeo t’han cridat més l’atenció.250 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  13. 13. 3 FITXA 12 CONCEPTES POLÍTICS REFORÇNOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem treballar amb alguns dels conceptes polítics que més s’utilitzen en la vida diària, com ara sufragi, constitució, monarquia, dictadura, etc. També hi aprofundim en l’anàlisi de la Unió Europea, que és l’única organització internacional que té per objectiu aconseguir la unió política dels països membres. REFORÇ I AMPLIACIÓRESOL1 Completa els buits amb la paraula correcta. constitució - dictadura - monarquies - sufragi universal - laics confessionals - divisió de poders - executiu - judicial - legislatiu - federal • El govern té el poder . • Els estats en què el cap de l’estat és un rei són . • En una democràcia es dóna la . • Una es presenta quan el poder resideix en grups minoritaris. • El Parlament té el poder . • L’estat és el que està constituït per diversos estats sota una mateixa constitució. • Els estats són aquells en què hi ha la separació entre l’església i l’estat. • vol dir que tots els ciutadans majors d’edat poden votar per elegir els seus representants. • Els estats en què hi ha una religió oficial s’anomenen . • La és la llei suprema de compliment obligat per a tots els ciutadans. • Els jutges formen el poder .2 Tria la definició d’estat que consideres correcta. Unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Conjunt de persones amb una mateixa llengua, cultura i història. Territori no sobirà.3 Enumera tres característiques que consideres que defineixen un estat. 1. 2. 3.4 Respon. • Quines funcions acompleix un estat? • Tots els estats exerceixen les mateixes funcions?5 Completa amb el terme adequat. centralitzat – descentralitzat L’estat és aquell amb una organització administrativa única. GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 251
  14. 14. 3 FITXA 13 CONÉIXER ELS ESTATS DEL MÓN REFORÇ NOM: CURS: DATA: RESOL 1 Situa en el mapa els països següents. Escriu-hi el nombre corresponent. 1. Egipte. 4. Índia. 7. Aràbia Saudita. 10. Iraq. 2. Mèxic. 5. Xina. 8. Estats Units. 11. Ucraïna. 3. Espanya. 6. Alemanya. 9. Kenya. 12. Argentina. OCEÀ OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ATLÀNTIC PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC 2 Amb l’ajuda del llibre de text o d’un atles, completa la taula. Països Capital Països limítrofs 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.252 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  15. 15. 3 FITXA 14 FRONTERES MARÍTIMES REFORÇNOM: CURS: DATA: El procés de delimitació de les fronteres marítimes és recent i està ple de conflictes, ja que no existeix un dret internacional ratificat per tots els estats. Convé, doncs, conéixer les principals qüestions que deriven del seu traçat. LA COMPLEXA QÜESTIÓ DE LES FRONTERES MARÍTIMES REFORÇ I AMPLIACIÓ A partir dels anys cinquanta del segle passat, alguns estats van començar a prendre consciència del caràcter limitat dels recursos marítims (pesca, petroli o minerals) i de la necessitat de garantir-ne el control. Això va suposar el començament de l’apropiació progressiva de l’espai marítim per part dels estats riberencs dels diferents mars. Diverses conferències internacionals han intentat posar-hi ordre, davant les reivindicacions dels estats massa ambiciosos. Diferenciació d’espais marítims MAR ZONA ZONA ECONÒMICA EXCLUSIVA ALTA MAR TERRITORIAL CONTIGUA 12 milles 24 milles 200 milles Línia de costa MAR TERRITORIAL: Plena sobirania sobre aigües, llit, subsòl i aire. ZONA CONTIGUA: Dret de vigilància fiscal, duanera, sanitària, etc. ALTA MAR: Zona internacional ZEE: Drets d’un estat de fons marins. per a l’explotació de recursos. Patrimoni comú de la humanitat. Llibertat de navegació. Font: Y. LACOSTE (dir.): Dictionnaire de Geopolitique, 1995 RESOLA partir de la informació de la pàgina de l’ONU dedicada al dret internacional marítim(http://www.un.org/french/law/los/convention_accords_y_relatifs/convention_informations_generales.htm ),que inclou la normativa també en espanyol, fes les activitats. 1 Enumera els beneficis de les fronteres marítimes per als països riberencs. 2 Mira un mapa on es veja bé l’estret de Gibraltar i respon. • Què passaria si Espanya i el Marroc ratificaren les fronteres marítimes respectives? • Creus que països com els Estats Units, Rússia o el Regne Unit ho permetrien? 3 La frontera marítima es traça des de la línia de costa. Molts estats tenen illots menuts que els permeten ampliar la base per a traçar les seues fronteres. Mira un mapa del món: on creus que hi haurà més problemes? GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 253
  16. 16. 3 FITXA 15 LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS REFORÇ NOM: CURS: DATA: DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS (5 primers articles) «L’Assemblea General proclama aquesta de raó i de consciència, i han de comportar-se Declaració Universal de Drets Humans fraternalment els uns amb els altres. com l’ideal comú pel qual s’han d’esforçar Article 2. Tothom té els drets i les llibertats tots els pobles i nacions, a fi que tant proclamats en aquesta Declaració, els individus com les institucions, inspirant-se sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, constantment en aquesta Declaració, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, promoguen, mitjançant l’ensenyament origen nacional o social, posició econòmica, i l’educació, el respecte a aquests naixement o altra condició. drets i llibertats, i asseguren, amb mesures progressives nacionals i internacionals, Article 3. Tota persona té dret a la vida, el seu reconeixement i aplicació universals a la llibertat i a la seua seguretat. i efectius, tant entre els pobles dels estats Article 4. Ningú no serà sotmés a esclavitud membres com entre els dels territoris sota o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són la seua jurisdicció. prohibits en totes les seues formes. Article 1. Tots els éssers humans naixen Article 5. Ningú no serà sotmés a tortures ni a lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats penes o tractes cruels, inhumans o degradants.» DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L’INFANT (5 primers principis) «Principi 1. L’infant gaudirà de tots els drets així com en condicions de llibertat i dignitat. enunciats en aquesta Declaració. A l’hora de promulgar lleis amb aquest fi, Aquests drets seran reconeguts a tots els infants la consideració fonamental serà atendre l’interés sense cap excepció ni distinció o discriminació superior de l’infant. per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, Principi 3. L’infant té dret des del seu opinions polítiques o d’altra mena, origen nacional naixement a un nom i a una nacionalitat. o social, posició econòmica, naixement o altra condició, tant si és del mateix infant com de la seua Principi 4. L’infant ha de gaudir dels beneficis família. de la seguretat social. Té dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut. Principi 2. L’infant gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis, Principi 5. L’infant físicament o mentalment impedit dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, o que patisca algun impediment social ha de rebre perquè puga tindre un desenvolupament físic, el tractament, l’educació i l’atenció especials que mental, moral, espiritual i social saludable i normal, requereix el seu cas particular.» * Els textos complets es troben en la pàgina oficial de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU (http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm). RESOL 1 Després d’un debat a classe sobre els continguts d’ambdues declaracions, respon. • Quina és la finalitat de la Declaració Universal dels Drets Humans? • La Declaració Universal dels Drets Humans es va aprovar en 1948. Saps què havia passat al món aleshores? • Creus que tots els països del món respecten en l’actualitat la Declaració Universal dels Drets Humans? Digues un país que sí que la respecta i un altre que no i raona la resposta. • Quines activitats se t’acuden per a col·laborar en el compliment d’aquests drets humans? • Per què creus que s’ha elaborat una declaració especial per al cas dels infants?254 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  17. 17. 3 FITXA 16 ELS SÍMBOLS DE L’ESTAT. LA BANDERA AMPLIACIÓNOM: CURS: DATA: LA BANDERA les seues banderes, que els distingeixen. Moltes vegades, atenent els elements d’una bandera L’origen de les banderes és molt antic: han estat podem esbrinar alguna cosa referent a allò que usades des de fa més de 4.000 anys, com mostren representa. Per exemple, en la bandera de l’ONU les troballes a l’Iran, Grècia i Egipte. hi ha una branca d’olivera com a símbol de pau, L’antecedent de la bandera actual és l’anomenat perquè és una organització que va sorgir a la fi REFORÇ I AMPLIACIÓ vexillum (paraula llatina que significa ‘guia’), que de la II Guerra Mundial amb la intenció d’evitar podia ser de fusta o metall. Fa uns 2.000 anys més confrontacions. van començar a afegir-se a aquest pal trossos Les banderes solen cobrir els fèretres dels soldats de tela com a decoració. En l’edat mitjana apareix morts en una acció patriòtica, i ondegen a mitja el gonfanó, fixat a l’extrem d’una asta, que asta a les seus dels governs quan ha tingut lloc portaven els magistrats de les ciutats italianes alguna desgràcia, com a símbol de dol nacional. i els cavallers dels ordes militars. Una altra forma També s’hissen els dies de festa nacional, antiga és el penó, que podia tindre un motiu es pengen dels balcons durant les celebracions, decoratiu o simbòlic (l’escut familiar, per exemple), les porten en les manifestacions, són un símbol i l’estendard, reservat per a nobles i reis, on es del país en què poden reconéixer-se els ciutadans mostrava l’escut d’armes del propietari. En les i serveixen perquè altres països el reconeguen. batalles servien per a identificar els soldats Les banderes expressen els senyals d’identitat d’un mateix bàndol i per a emetre missatges de l’organisme que representen per mitjà de colors sobre l’enemic. o símbols: el roig sol indicar perill, valor, poder, En l’actualitat, cada estat té una bandera, que revolució; el blanc, pau, rendició; el taronja, pot canviar segons el govern. Dins d’un estat sacrifici; el verd, seguretat, joventut, esperança, pot haver-hi diverses banderes, segons com estiga natura; el groc, precaució o riquesa; el negre, organitzat. Per exemple, a Espanya cada comunitat mort o dol. autònoma té una bandera pròpia. Així mateix, Per estudiar les banderes, va nàixer la ciència organitzacions (Unió Europea, Nacions Unides, de la vexil·lologia fa uns 40 anys. Jocs Olímpics…), grups (Boy Scouts, Creu Roja, Greenpeace, partits polítics, sindicats…) i reis tenenRESOL1 Entra en la pàgina web http://www.sitographics.com/enciclog/banderas/entrada.html i fes les activitats següents. • Observa les banderes dels països del món, que apareixen ordenades per continents, i llig-ne la descripció i la història (a més de la bandera, pots veure altres dades de cada país: extensió, coordenades, capital, idioma, etc.). • Confecciona’n una llista (no cal que siga exhaustiva) per agrupar-les segons que tinguen: franges verticals o franges horitzontals; un cercle al centre; una o diverses estreles; una mitja lluna i una estrela; un sol; ocells; animals fantàstics; edificis, monuments o elements arquitectònics; triangles; creus; corones i escuts; lletres; la bandera d’un altre país inclosa al seu interior; etc. • Forma grups amb les banderes que trobes semblants.2 Una vegada que t’hages familiaritzat amb les banderes del món, repassa el que has aprés en aquesta altra pàgina web: http://www.elosiodelosantos.com/banderas.html, on trobaràs un joc divertit que posarà a prova els teus coneixements.3 Per a saber més sobre l’actual bandera de l’estat espanyol, entra en la pàgina: http://www.la-moncloa.es/España/ElEstado/Simbolos/default.htm GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 255
  18. 18. 3 FITXA 17 L’ESTAT EN «LA GRAN PANTALLA» AMPLIACIÓ NOM: CURS: DATA: Aquest tema no ha estat tractat sovint en «la gran pantalla», però curiosament hi ha dues pel·lícules dirigides per la mateixa persona que inviten a reflexionar sobre algunes qüestions de molt d’interés en l’actualitat: Èxode i Tempesta sobre Washington, del cineasta d’origen austríac Otto Preminger (1905-1986), que va passar la major part de la seua vida als Estats Units. Èxode, dirigida per Otto Preminger (1960) Basada en la novel·la de Leon Uris, aquesta pel·lícula conta un episodi real: la creació de l’estat d’Israel després de la II Guerra Mundial. Èxode és el nom d’un vaixell de càrrega en què viatja un nombrós grup de refugiats jueus amb destinació a Palestina, la seua «terra promesa», amb la finalitat d’establir-s’hi de forma definitiva després d’haver sobreviscut a l’Holocaust i haver estat dispersos. Akiva, líder fanàtic, considera que el terrorisme és l’única via per a poder realitzar el seu somni; en canvi, el seu germà Barek i el seu nebot Ari Ben Canaan no són de la mateixa opinió. Tempesta sobre Washington, dirigida per Otto Preminger (1962) La pel·lícula mostra el funcionament de la divisió de poders i del control del govern a través del Parlament en un sistema bipartidista. Washington desperta commoguda pels titulars de la premsa: el president anuncia que designarà com a secretari d’Estat un professor universitari partidari de l’entesa pacífica i no bèl·lica entre les nacions, cosa que desagrada per complet a altres polítics que estan a favor d’una política d’enfrontament i tracten per tots els mitjans d’impedir aquest nomenament. RESOL 1 Procura veure almenys una de les pel·lícules proposades. Desenvolupa les qüestions següents. • Èxode a) Busca què significa «Holocaust» (pots consultar sobre aquest tema el web: http://members.aol.com/wetriumph/ ) i quan es creà l’estat d’Israel. b) En la pel·lícula es plantegen diferents posicions quant a l’ús de la violència per a aconseguir un objectiu determinat. Què opines de cada una? c) Creus que la decisió adoptada per l’Organització de les Nacions Unides ha resolt la situació conflictiva que s’hi planteja? • Tempesta sobre Washington a) Coneixes el significat d’aquestes paraules: democràcia, Parlament, Senat, Congrés, poder legislatiu i poder executiu? Si no, consulta-les en una enciclopèdia. b) De quines maneres poden relacionar-se els estats? c) Què diferencia Washington d’altres ciutats importants dels Estats Units?256 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  19. 19. 3 FITXA 18 ELS ESTATS TOTALITARIS EN DUES NOVEL·LES DE GEORGE ORWELL AMPLIACIÓNOM: CURS: DATA: Els estats es poden classificar de diverses maneres. Una forma és d’acord amb qui exerceix el poder polític. Amb aquest criteri, la diferenciació bàsica s’estableix entre aquells estats en els quals hi ha una divisió de poders i els ciutadans intervenen en la vida pública elegint, mitjançant eleccions, els seus representants, anomenats estats democràtics, i aquells altres en què el poder es troba concentrat en mans d’un grup molt reduït de persones, raó per la qual reben el nom d’estats totalitaris. REFORÇ I AMPLIACIÓ En aquesta fitxa et proposem una reflexió sobre aquests últims estats a través de dues novel·les de l’escriptor britànic d’origen indi, el nom vertader del qual era Eric Arthur Blair (1903-1950), més conegut com George Orwell: La rebel·lió dels animals i 1984. La rebel·lió dels animals, de George Orwell En aquesta faula de caràcter al·legòric, publicada en 1945, els animals d’una granja es rebel·len contra el propietari i decideixen instaurar-hi un govern propi. Una nit, quan el granger Jones se n’ha anat a dormir, tots els animals de la granja Manor es reuneixen i, encapçalats per un porc savi, decideixen lluitar contra l’home que els cria per sacrificar-los. Els animals es rebel·len, aconsegueixen el control de la granja i hi instauren les seues lleis i normes. 1984, de George Orwell L’acció d’aquesta novel·la de ciència-ficció, publicada en 1949, transcorre en un suposat Londres de 1984. El Gran Germà ho domina tot, ho veu tot, ho escolta tot i ho disposa tot. Els éssers humans estan constantment controlats i han de canviar d’opinió i de creences quan ho estima oportú el totpoderós Gran Germà. Winston Smith, un empleat governamental, i Julia tractaran de lluitar contra el sistema imperant.RESOL1 Llig una de les dues novel·les proposades i contesta les preguntes següents. • En quina època va ser escrita la novel·la i per què creus que aquesta dada és important? Documenta’t sobre els esdeveniments històrics més importants d’aquell moment i sobre com van influir en la vida de l’escriptor. • Com qualificaries el règim polític imperant en la novel·la que has llegit: monarquia, democràcia, dictadura, etc.? T’agradaria viure en un sistema així? Si no t’agradara, com intentaries canviar-lo? • Trobes semblances entre alguna de les situacions que es donen en les novel·les i les del teu entorn? • Creus que Orwell va ser massa pessimista en la seua visió de la realitat? O tenia motius per a imaginar una cosa així? GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 257
  20. 20. 3 FITXA 19 ELS ESTATS DEL MÓN EN INTERNET AMPLIACIÓ NOM: CURS: DATA: En l’actualitat, Internet constitueix una font d’informació interessant. En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’adreces que et poden resultar útils per a estudiar els estats del món. INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE ELS ESTATS • Banc Mundial: http://worldbank.org/data Informació estadística molt completa sobre els estats. Documents i informes de suport. • Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org Informes i base de dades sobre països del món. • Centre d’Estudis Prospectius i d’Informació Internacional: http://www.plan.gouv.fr/organismes/cepii Informes i base de dades sobre països del món. L’AVANÇ DE LA DEMOCRÀCIA AL MÓN • Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets de l’Home: http://www.unhchr.ch/spanish/hchr_un_sp.htm Incorpora la normativa internacional sobre aquesta matèria i presenta informes sobre la situació dels drets humans. CONFLICTES AL MÓN • Centre de documentació i investigació sobre la pau i els conflictes: http://www.obsarm.org Documentació i informes sobre conflictes internacionals. • Observatori de crisis: http://observatorio.barcelona2004.org/observatorio/home_c.htm Pàgina molt completa d’informació i anàlisi dels punts calents de conflictivitat al món. Elaborat per la Fundació Cidob per al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. Publicat exclusivament en Internet. • Le Monde Diplomatique. Edició espanyola: http://www.monde-diplomatique.es Articles i mapes excel·lents sobre els conflictes més actuals. ONG I COOPERACIÓ INTERNACIONAL • Guia de les ONG: http://guiaong.cjb.net Guia de recursos d’ONG. Enllaços amb els webs oficials de les principals ONG del món. ORGANITZACIONS SUPRAESTATALS MÉS RELLEVANTS • Organització de les Nacions Unides: http://www.un.org • Unió Europea: http://europa.eu.int/ • Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord: http://www.nato.int • Organització Mundial del Comerç: http://www.wto.org258 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  21. 21. 4 FITXA 20 CONSTRUIR EL MAPA DE LA UNIÓ EUROPEA REFORÇNOM: CURS: DATA: En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat de Roma, en vigor des de l’any següent, pels quals es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que en 1992, pel tractat de Maastricht, va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). Aquesta organització ha tingut successives ampliacions: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit s’hi van integrar en 1973; Grècia, en 1981; Espanya i Portugal, en 1986; Finlàndia, Suècia i Àustria, en 1995; Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia, REFORÇ I AMPLIACIÓ Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre, en 2004; i Romania i Bulgària en 2007.RESOL1 Amb l’ajuda del text, completa el mapa següent de la UE. • Escriu el nom dels països que integren la UE. Utilitza bolígraf negre i lletres majúscules. • Escriu el nom de les capitals respectives. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules. • Pinta el mapa segons la llegenda. ETAPES D’INCORPORACIÓ A LA UE Groc Europa dels Sis (1958) Taronja Europa dels Nou (1973) Roig Europa dels Deu (1981) Ocre Europa dels Dotze (1986) Blau Incorporació de la República Democràtica Alemanya (1990) Verd Europa dels Quinze (1995) Violeta Europa dels Vint-i-cinc (2004) Rosa Europa dels Vint-i-set (2007)2 Respon. • Quins països van fundar la Unió Europea? En quina data s’hi va incorporar Espanya? • Quins dotze nous països s’han adherit recentment a la UE? GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 259
  22. 22. 4 FITXA 21 LA UNIÓ EUROPEA REFORÇ NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa et proposem aprofundir en l’anàlisi de la Unió Europea, una organització l’objectiu de la qual és aconseguir la unió política, econòmica i social dels països membres. RESOL 1 Completa els buits amb la paraula o les paraules correctes. Parlament – tractat de Maastricht – Comissió – eurodiputats – Comunitat Econòmica Europea – Consell de la UE – Tribunal de Comptes • En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat de Roma, pel qual es va constituir la . • La és l’òrgan de govern de la UE. • En 1992, pel , la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea. • El és la principal instància decisòria. • Dins la UE, l’organisme que controla les despeses és el . • El controla la Comissió i el Consell. Està compost per 784 membres, anomenats , elegits pels ciutadans de la UE. 2 Tria la resposta correcta. • La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es va constituir en l’any: 1957. 1992. 2004. • Un d’aquests països no va signar el tractat de Roma, pel qual es va constituir la CEE: França. Itàlia. Espanya. • En l’any 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Unió Europea pel tractat de: París. Maastricht. L’Haia. • Espanya va ingressar en la UE l’any: 1957. 1986. 2004. • L’himne oficial de la UE és: L’«Oda a l’alegria». No té cap himne. «La Marsellesa». • La capital política de la UE es troba a: París. Luxemburg. Brussel·les. • La major ampliació de la UE, que va afectar deu països, va tindre lloc en l’any: 1986. 1995. 2004. • Actualment, la UE està formada per: 15 països. 22 països. 27 països. • Un d’aquests països ha ingressat en la UE en 2007: Grècia. Bulgària. Espanya.260 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  23. 23. 4 FITXA 22 L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL REFORÇNOM: CURS: DATA: Segons l’article 137 de la Constitució de 1978, «l’Estat espanyol s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constituïsquen. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius». Actualment, l’Estat espanyol s’organitza en un total de dèsset comunitats autònomes, dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), cinquanta províncies i més de huit mil municipis. REFORÇ I AMPLIACIÓRESOL1 Completa el mapa polític d’Espanya. • Escriu-hi el nom de les comunitats i ciutats autònomes amb bolígraf negre i majúscules. • Escriu-hi el nom de les capitals autonòmiques amb bolígraf negre i minúscules. • Respon. – A què creus que són degudes les diferències de superfície que hi ha entre unes comunitats i altres? – Quina és la comunitat més extensa? Quina comunitat està formada per més províncies? Coincideixen? – Quina creus que és la comunitat menys extensa?2 Classifica les comunitats autònomes segons el quadre següent. Comunitats autònomes Comunitats autònomes pluriprovincials uniprovincials GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 261
  24. 24. 4 FITXA 23 TAULA COMPARATIVA DE COMUNITATS AUTÒNOMES REFORÇ NOM: CURS: DATA: L’existència de fortes desigualtats (superficials, demogràfiques, econòmiques i socials) entre les diferents regions espanyoles és un fet que s’ha mantingut constant des del final del segle XIX i després del procés d’industrialització. Aquestes desigualtats es van accentuar i es van consolidar a partir de 1950, i encara continuen existint en l’Espanya de les autonomies. RESOL 1 Analitza les dades que proporciona la taula. Superfície Població PIB per habitant Metges per (en km2) (hab. 2003) (en euros) 100.000 hab. Andalusia 87.579 7.606.848 11.332,55 397,08 Aragó 47.699 1.230.090 16.286,00 575,55 P. d’Astúries 10.604 1.075.381 13.131,63 508,50 Illes Balears 4.992 947.361 18.215,43 425,64 Canàries 7.447 1.894.868 14.366,35 374,78 Cantàbria 5.252 549.690 14.872,99 474,24 Castella i Lleó 93.898 2.487.646 14.063,09 478,69 Castella-la Manxa 79.408 1.815.781 12.368,17 349,46 Catalunya 32.140 6.704.146 18.434,34 462,63 C. Valenciana 23.253 4.470.885 14.678,14 422,02 Extremadura 41.635 1.073.904 9.820,24 365,51 Galícia 29.560 2.751.094 11.988,59 388,64 C. de Madrid 8.022 5.718.942 20.374,28 557,48 R. de Múrcia 11.313 1.269.230 12.726,35 382,51 C. F. de Navarra 9.799 578.210 19.510,08 537,24 País Basc 7.085 2.112.204 18.801,53 473,74 La Rioja 5.027 287.390 16.898,45 435,43 1 3 Ceuta 20 74.931 326,73 2 12.626,97 Melilla 13 68.463 324,69 • Respon. – De les dades exposades, en quins aspectes són visibles les diferències entre les comunitats espanyoles? Enumera’ls. – Quines són les comunitats autònomes més extenses? I les comunitats menys extenses? – Quines comunitats tenen major nombre d’habitants? Quines són les menys poblades? – Quines comunitats són més riques? Quines tenen el PIB per habitant més baix? – Creus que, en general, es pot diferenciar entre les comunitats del litoral i les de l’interior? – Quines són les principals causes d’aquestes diferències de volum de població, riquesa i desenvolupament entre unes comunitats i altres? – Quines conseqüències més importants es deriven d’aquests desequilibris interterritorials?262 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  25. 25. 4 FITXA 24 COLÒNIES I DEPENDÈNCIES EUROPEES AL MÓN AMPLIACIÓNOM: CURS: DATA: No tots els territoris d’un estat en formen part de manera idèntica. A Europa, alguns estats mantenen les anomenades actualment «dependències», abans colònies, que hi estan unides en règim de domini. En general, hi exerceix el poder un governador nomenat per l’estat i no elegit democràticament pels habitants. REFORÇ I AMPLIACIÓ DEPENDÈNCIES EUROPEES Polinèsia francesa, Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Tromelin i Clipperton, terres antàrtiques França i Mayotte. Bermudes, Anguilla, Montserrat, Caiman, Turks i Caicos, Illes Verges, Pitcairn, Saint Helena, Regne Unit Falkland (illes Malvines), terres antàrtiques, zones de sobirania britànica a Xipre i Gibraltar. Països Baixos Aruba i Curaçao, Antilles Neerlandeses. Dinamarca Grenlàndia.RESOL1 Situa en el mapa les dependències utilitzant un color diferent per a les de cada país. Fes-ho amb l’ajuda d’un atles. O C E À G LA C IA L ÀR T I C OC EÀ OCEÀ ATLÀN TIC P AC ÍF IC OC EÀ PAC ÍF IC OCEÀ ÍN D IC O CE À G LA C IAL A NT À RT I C2 Amb l’ajuda d’una enciclopèdia, respon a les qüestions. • A quines zones del món estan concentrades les dependències? De quina dimensió són? • Estan habitades? La població indígena és de la mateixa ètnia i religió que la metròpoli? • Quin interés poden tindre les dependències per als estats posseïdors?3 Fixa’t en les dependències de França i del Regne Unit, i contesta amb un breu comentari aquestes preguntes. • Quin país té més dependències? Per què? • A quina zona tenen ambdós països un sector com a dependència? • Creus que es poden habitar? Per a què deuen utilitzar aquests territoris? GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 263
  26. 26. 4 FITXA 25 CONTINENTS, REGIONS I PAÏSOS EN INTERNET AMPLIACIÓ NOM: CURS: DATA: En aquesta fitxa figuren diverses adreces de les principals organitzacions que pots consultar en Internet per a obtindre informació veraç sobre la UE i Espanya. UNIÓ EUROPEA • Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/ ADRECES NACIONALS • Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es • Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): http://www.csic.es • Ministeri d’Administracions Públiques: http://www.map.es • Ministeri d’Economia: http://www2.mineco.es/mineco/ • Institut d’Estudis Turístics: http://www.iet.tourspain.es/ • Ministeri d’Hisenda: http://portal.minhac.es/Minhac/Home.htm • Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: http://www.mapya.es • Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: http://www.mec.es • Ministeri de Foment: http://www.mfom.es/ • Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: http://www.mityc.es • Ministeri de Sanitat i Consum: http://www.msc.es • Ministeri de Treball i Afers Socials: http://www.mtas.es/ • Institut de la Dona: http://www.mtas.es/mujer/mcifras/principa.htm/ • Institut de la Joventut: http://www.mtas.es/injuve/index.htm/ • Direcció General d’Ordenació de les Migracions: http://www.mtas.es/migraciones/default.htm • Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/ • Ministeri de l’Habitatge: http://www.mviv.es AJUNTAMENTS ESPANYOLS • Directori dels ajuntaments d’Espanya: http://www.ayuntamientos.net Recopilació no oficial dels web oficials dels ajuntaments. Hi són els que correponen a les principals ciutats, tot i que hi pot haver absències no justificades. • Anuari Econòmic d’Espanya (la Caixa): http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com Permet accedir a informació detallada dels municipis urbans espanyols amb més de 20.000 habitants. • Barcelona: http://www.bcn.es • Bilbao: http://www.bilbao.net • Madrid: http://www.munimadrid.es • Sevilla: http://www.ayunt-sevilla.es • València: http://www.ayto-valencia.es264 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
  27. 27. 5 FITXA 26 LLEGIR UN TEXT SOBRE QÜESTIONS DEMOGRÀFIQUES REFORÇNOM: CURS: DATA: A partir de l’anàlisi del text següent, pots estudiar que els països subdesenvolupats es troben hui a mitjan camí de la «transició demogràfica», aproximadament on es trobaven els països desenvolupats fa mig segle.RESOL REFORÇ I AMPLIACIÓ1 Llig el text i explica el significat de les paraules que hi ha subratllades. LA POBLACIÓ CONTINUA CREIXENT Al començament del segle XX, la població mundial Aquesta disminució de les taxes de mortalitat era d’uns 1.500 milions de persones; cap a 1960 ha tingut lloc, sobretot, a les regions menys s’havia duplicat; i en 1999 s’havia quadruplicat, desenvolupades; a les regions desenvolupades fins a arribar a 6.000 milions. s’han mantingut, a grans trets, constants, ja que Les quantitats agregades cada any a la població en aquestes últimes hi ha una major proporció mundial van augmentar des de 47 milions de persones ancianes. de persones en 1950-1955 fins a un màxim D’altra banda, a les regions menys desenvolupades de 86 milions en 1985-1990. Aquest creixement la taxa de fecunditat ha passat de quasi 6,2 fills sense precedents va ser resultat net en 1950 a una mica menys de 3. La disminució de declinacions en les taxes de mortalitat més de la fecunditat ha sigut més ràpida a l’Amèrica ràpides que les declinacions en les taxes de Llatina i Àsia, i més lenta a Àfrica, al sud del Sàhara. fecunditat, que en ambdós casos van partir A les regions més desenvolupades s’ha passat de nivells alts. Així, a partir de 1950 s’ha reduït de 2,8 fills per dona en 1950 a 1,6; hi ha, fins i tot, a la meitat la mortalitat, des d’unes 20 defuncions 61 països, particularment a Europa, fins a menys de 10 anuals per cada 1.000 que tenen taxes de fecunditat inferiors al nivell persones; al mateix temps, la mitjana mundial de reemplaçament (2,1 fills per dona). de l’esperança de vida en nàixer ha augmentat L’estat de la població mundial 1999. des de 46 fins a 66 anys. Fons de Població de les Nacions Unides. Adaptat2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les falses en vertaderes. V F La població mundial es va triplicar durant el segle XX. El màxim creixement demogràfic va tindre lloc a partir de 1950. La causa d’aquest augment va ser la reducció de la mortalitat, més ràpida que la que va experimentar la fecunditat. La disminució de les taxes de mortalitat ha sigut superior als països desenvolupats. Als països subdesenvolupats, les taxes de mortalitat s’han mantingut constants a causa de l’augment de l’esperança de vida.3 Contesta breument aquestes preguntes en el quadern. • Com va evolucionar la població mundial al llarg del segle XX? • Com han evolucionat les taxes de mortalitat a partir de 1950? I la fecunditat? Han augmentat o han disminuït? Ho han fet de manera uniforme o desigual? GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 265
  28. 28. 5 FITXA 27 CONSTRUIR UN GRÀFIC LINEAL SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ REFORÇ NOM: CURS: DATA: Població RESOL Anys mundial 1950 2.555.360.972 1 Elabora un gràfic de línies sobre l’evolució de la població mundial 1955 2.779.929.940 amb la informació de la taula. Segueix aquestes instruccions per a construir el gràfic. 1960 3.039.585.530 1965 3.346.002.675 a) Dibuixa els eixos de coordenades. 1970 3.707.475.887 b) En l’eix d’abscisses, també anomenat eix X o horitzontal, situa la variable temporal (en aquest cas, els anys per als quals disposem 1975 4.086.150.193 de dades) a intervals iguals. 1980 4.452.584.592 c) En l’eix d’ordenades (eix Y o vertical) es representa la variable 1985 4.851.592.622 geogràfica, en aquest cas el nombre d’habitants. Estableix i escriu 1990 5.281.653.820 –a intervals iguals– una sèrie de valors i indica a la part superior 1995 5.691.759.210 de l’eix el valor màxim a què arriba la variable representada. 2000 6.079.603.571 d) Tria l’any 1950 i marca un punt a l’altura corresponent de l’eix vertical. Fes el mateix amb cada any. 2005 6.446.131.400 e) Uneix els punts fins a formar una línia, a fi de visualitzar més bé 2010 6.815.892.190 l’evolució de la població. 2015 7.187.084.263 f) Seria aconsellable que a partir de l’any 2005 canviares de color de 2020 7.541.773.753 llapis i hi inclogueres una llegenda per indicar que aquestes dades 2025 7.871.143.446 són previsions. 2030 8.175.143.482 2035 8.458.343.864 2040 8.722.646.253 2045 8.967.336.291 2050 9.190.252.532266 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

×