2. Causes
Implantació llibertat de producció- noves manufactures
Emigració cap la ciutat- proletariat
Explotació dels treballadors
Atur
Salaris escassos
Llargues jornades
Dures condicions laborals
Desigualtats socials
Discriminació legal
No llibertat d’associació
Treball dones i infants
3. Jo tenia set anys quan vaig començar a la manufactura de Bradley; la feina era la filatura de
la llana. Les hores de feina eren de les 5 de la matinada a les 8 del vespre, amb un interval de
30 minuts al migdia. Havíem de menjar com podíem, dempeus o de qualsevol manera(...)
Era amb els cops de les corretges de cuiro com els infants eren retinguts a la feina. En aquella
època també tenia, treballant com jo, un germà i una germana. Ells estaven malats sovint; el
meu germà Joan va morir fa tres anys. Tenia setze anys i vuit mesos. La mare i els metges van
estar d’acord que el meu germà havia mort perquè havia treballat jornades excessives
Informe oficial. Gran Bretanya, 1834
L’admissió dels infants a les fàbriques des de l’edat de 8 anys és per als pares un mitjà de
supervivència, per als infants un inici en l’aprenentatge, per a la família un recurs necessari.
L’hàbit de l’ordre, de la disciplina i del treball ha de ser adquirir com més aviat millor.
Ministre de comerç. França 1841
a.- Quin tipus de font són?. Context històric
b.- Resumeix la posició que s’exposa a cadascun
sobre el treball infantil. Compara’ls i treu-ne
conclusions
c.- Quines conclusions treus d’aquesta imatge
4. Inicis
Motins, vagues, manifestacions- associacions de treballadors
mateix ofici – nivell local- repressió/ prohibició
Ludisme ( Ned Ludd) - lluita contra la màquina
Primeres formes
d’organització obrera
Societats de socors mutu
ajudes a l’obrer
organització 1r vagues
aconseguiren: dret d’associació
Associació Nacional per a la protecció del treball, 1830
formada per diferents associacions
demana sufragi universal
Great Trade Union,
1834
agrupa diferents
sindicats
Cartisme - carta del poble, 1838
sufragi universal masculí
sou per als diputats
demanda de drets
socials
Reducció a 10 hores de feina
Influir en la mobilització i
consciència dels treballadors
1848: Revolució de París
Implantació 2n República- no reformes socials
5. Nosaltres complim els nostres deures d’homes
lliures i volem tenir-ne els drets. És per això
que demanem el sufragi universal. Aquest
sufragi, perquè sigui lliure de la corrupció dels
rics i de la violència dels poderosos, ha de ser
secret [...]. Les eleccions freqüents són
essencials; demanem que l’aprovació dels
electors sigui l’únic criteri exigit i que tot
diputat cobri del tresor públic una
remuneració justa durant el temps que hagi
estat cridat al servei de la nació [...].
Proclama del sector radical cartista dirigit per Feargus
O’Connor (Londres, febrer de 1839):
a.- Tipus de font
b.- Quins són els objectius del moviment cartista?
c.- De totes les idees que s’exposen, quina destacaries tu? Justifica la resposta
6. Socialisme Utòpic
Societat ideal
Denúncia del capitalisme
Transformació social pacífica
( no tots)
Robert Owen ( 1771-1858)
Reducció de la jornada obrera
Educació dels infants
Creació de cooperatives de producció i consum,
sense propietaris ni salaris
Saint-Simon (1760-1825)
tallers cooperatius: ensenyament
assistència mèdica
Charles Fourier (1772-1837)
Falansteris
7. Corrents ideològics
Marxisme
( socialisme científic)
Passat- Materialisme històric.
Lluita de classes
Present-Capitalisme / Plusvàlua
crisis de sobreproducció
Presa del poder polític pels treballadors
moviment social: vagues, manifestacions
lluita política: sindicats, partits polítics
Futur-Dictadura del proletariat
Desaparició de les classes socials
Societat igualitària
8. Anarcosindicalistes:
accepten el sindicat com a
mitjà per difondre els ideals
obrers.
Anarcocomunistes:
propaganda del fet: Atemptats
Res de sindicats.
Pierre-Josep Proudhon
Mikhaïl Bakunin
Rebuig de qualsevol maneres d’autoritat
Supressió de la propietat privada
Col·lectivització de tots els béns
Lluita espontània
Anarquisme
Destrucció de l’estat
Societat igualitària
9. “ Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i
esclaus, patricis i plebeus, barons i servents de la gleva, mestres i oficials, en una paraula,
opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades
oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació
revolucionària de tot el règim social o a l'extermini de les dues classes bel·ligerants.”
Marx, K i Engel, F: Manifest comunista
“ A nosaltres, productors associats, no ens cal l’Estat...No volem cap altre govern de l’home
sobre l’home, ni cap més explotació de l’home per l’home. Volem que les mines, els canals, els
ferrocarrils es lliurin a les associacions obreres i volem que aquestes associacions siguin una
gran federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Hi ha mutualisme
quan en una industria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es
guarda la producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna, de
la qual es reparteixen els beneficis.”
Proudhon,P.J.: Idea general de la Revolució
10. Primera Internacional:
1864 - 1881
Internalització del moviment
obrer
Lluitar contra els governs
i el capitalisme
Londres, 1864
Representants: francesos, anglesos, italians, alemanys
Propostes: cartistes, marxistes, Anarquistes....
Organitzats: seccions nacional
Consell General
Congressos
Ginebra 1866, Lausana 1867
Reducció jornada laboral
Supressió treball infantil
Millora de les condicions laborals de la dona
Socialització dels mitjans de producció
Vaga
Discrepàncies
Marxistes
Controlava la AIT
Participació en política
Ocupació del poder
Anarquistes
No participació política
Abolició de l’estat
Contrari a qualsevol autoritat
Autonomia de les seccions
Pèrdua de poder del Consell general
11. 1º Internacional Crisi
Comuna de París
Guerra franco –prussiana, 1870
Esfondrament Imperi Napoleó III
Insurrecció popular
República democràtica i social
Reformes: nacionalització dels béns del clero
ensenyament gratuït
milícies populars
cooperatives obreres
....
Repressió moviment obrer
Il·legalització de l’AIT
Enfrontament ideològic
Congrés de l’Haia, 1872
Expulsió anarquistes - Internacional
antiautoritària