- sindicat cgt

1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Maig 2008 • número 97 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Dos dies, dos dies!!!
Il·lustració: Dídac Salau

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
QUE ELS SEUS MITJANS NO MALMETIN EL RELAT DEL QUE HA PASSAT
Guanyar la vaga del bus
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
per guanyar la història
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
C
om que estem enmig del
Anoia
moment en què passen els
Rambla Sant Isidre, 15, 1r fets ens manca perspectiva
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 històrica, però tot i això tenim ben
cgtanoia@yahoo.es
clar que la victòria de les compa-
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus nyes i els companys d’autobusos
baixc-p@cgtcatalunya.cat de Barcelona és i serà un fet que
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
amb els anys s’historiarà.
Baix Llobregat
Per contribuir a això hem fet
Cra. Esplugues, 46
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat aquest número del “Catalunya”,
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 que és un número de celebració al-
Baix Penedès hora que d’homenatge a una lluita
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sindical que, tot i que a CGT totes i
Tel. i fax 977 66 09 32
cgt.baix.penedes@gmail.com tots siguem iguals i per tant les
Barcelonès Nord nostres lluites són igual de vàlides i
Alfons XII, 109. 08912 Badalona dignes, ha estat situada enmig de
cgt_bn@wanadoo.es la visió de la majoria social del país
Tel. i fax 93 383 18 03
Garraf-Penedès
i les treballadores i els treballadors
Lepant, 23, baixos que hi han participat l’han guanyat
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org amb una dignitat i unes formes que
Tel. i fax 93 893 42 61
només poden rebre lloances. No
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n tot ha funcionat com hagués calgut manen i vèncer-los després, conti-
Còmic - Ácido Crítico
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es i també cal millorar en els errors, nuarem pensant que tot ho hem fet
Tel. i fax 93 790 90 34
però el balanç final resulta prou sempre bé i el relat històric situarà
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 contundent per tenir en compte la vaga com una darrera possibilitat
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com que aquesta vaga pot representar no reeixida del que podria haver
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
un veritable punt d’inflexió. estat un moviment de moviments
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Així, la vaga pels dos dies sense centre director, sense jerar-
s’historiarà en el futur segons el quies, llibertari i anticapitalista (tot i
Girona que siguem capaços de fer a partir que potser sense aquestes parau-
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a d’ara. Si aprenem dels encerts que les tan sobades), un moviment,
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 ha suposat, se’n farà un relat que la però, que no va arrencar.
Ponent situarà com a inici d’un procés que De nosaltres en depèn el relat
Av. Catalunya, 82è va portar la classe obrera catalana, que en surti. De nosaltres i de la
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 les classes populars, a obrir espais nostra capacitat de veure el món,
Camp de Tarragona
de confrontació amb el poder capi- analitzar-lo, localitzar els proble-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona talista amb una base de lluita anar- mes i resoldre’ls des de la base, de
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
cosindicalista, en què moviment forma que no esdevinguin mai més
sindical i social eren el mateix, en problemes. D’això en dèiem revolu-
FEDERACIONS LOCALS
què les fronteres estúpides de les ció i això és del que s’acusava els
ideologies eren superades per les conductors i conductores en plena
Barcelona pràctiques assembleàries inclusi- vaga per desprestigiar-los, no de
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org ves i no venudes. Si no aprenem voler els dos dies sinó de voler la
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 res del que ha passat i no entenem revolució. I és que molltes vegades
Manresa que només els canvis ens podran els amos tenen més capacitat d’a-
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat apropar a parlar de tu a tu als qui nàlisi que no pas nosaltres.
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí
Colom, 3-5 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el divendres 25 d’abril
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac del 2008.
Tel. i fax 93 588 17 96
Salau, Josep Garganté, Joan Anton T., Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Sabadell
Col·laboren en aquest número: Pep Juárez, Bloc Raret, Xavier Arnau, Pau Ribera, Tanquem les
Unió, 59 “En filosofia, érem escèptics; en
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Nuclears, Dones Llibertàries, Plataforma de Defensa de l’Ebre, David Fernández, federacions i sec- literatura, modernistes; en art,
Tel. i fax 93 745 01 97 cions sindicals de CGT. Fotografies: Albert Garcia, Gabi, Edu Bayer, Joan Ramon Ferrandis i Dídac futuristes; en catalanisme,
Terrassa Salau. Il·lustracions: (portada) Dídac Salau, Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars.
Ramon Llull, 130-136
ultraradicals; i en sociologia,
Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com àcrates”
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cro-
Castellar del Vallès
nologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Miquel Ventura, parlant sobre el Grup Moder-
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. nista de Reus (1915)
cgt.castellar@terra.es Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Tel. i fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Maig de 2008

3. REPORTATGE Res no pot aturar
L’acumulació de forces de la banda dels l’assemblea quan
conductors i conductores deixa clar que és aquesta és real i totes i
possible la confluència dels moviments tots decidim lliurement
DOS DIES, DOS DIES!!!
Victòria final en la llarga lluita
als Autobusos de Barcelona
Text: Col·lectiu Catalunya;
fotos: Edu Bayer, Joan Ramon
Ferrandis i Albert Garcia
acord aconseguit entre el
L' Comitè de Descansos i
l'empresa TMB i ratificat
en una assemblea de treballadors el
15 d'abril realitzada a les Cotxeres
de Sants, amb una assistència de
1.500 conductors i conductores,
marca el final d'una etapa en la llar-
ga lluita portada a terme pels con-
ductors d'autobusos de TMB, un
conflicte que ha despertat multitud
d'adhesions, ha aconseguit un ampli
suport dels moviments socials i se-
gurament marcarà un abans i un
després en les lluites sindicals, a
més de posar en entredit i mostrar
d'una forma clara el paper desmobi-
litzador i manipulador que juguen
les burocràcies sindicals.
Amb aquest acord, signat per
TMB i els sindicats UGT, CCOO,
CGT i ACTUB, se suspenia la con-
vocatòria de vaga general indefini-
da que havia convocat el Comitè de
Descansos, amb el suport dels sin-
dicats CGT i ACTUB, a partir del
16 d'abril, que era el pas següent en
la lluita després de les aturades rea- TMB per agrair la solidaritat rebu-
litzades els dijous 13, 20 i 27 de El periòdic ‘Dos dies’, la plataforma d’usuàries i altres da i celebrar el seu triomf. La mani-
març, aturades que havien tingut de festació va sortir de plaça Universi-
nou un seguiment massiu. En l'as- Col·lectiu Catalunya Plataforma d'Usuàries http://usuarispels2dies.blogs- tat, on van tenir lloc diverses
semblea realitzada el dia 27 es va pot.com/ intervencions i es van agrair públi-
pels Dos Dies i altres
decidir continuar negociant fins al Durant el conflicte també s'ha També es va demanar, durant la cament totes les mostres de suport
14 d'abril i si no s'aconseguia un portat a terme una iniciativa inte- Un altre element nou del procés vaga, que els usuaris no pagues- rebudes, i en ella van participar-hi
acord satisfactori, passar a la vaga ressant: l'edició del peròdic gra- de lluita que ha exemplificat l'am- sin durant els dies de vaga. En unes 500 persones, amb una repre-
indefinida a partir del 16 d'abril. tuït “Dos dies!”, una iniciativa pli suport social aconseguit va aquest sentit, es van repartit mi- sentació àmplia dels col·lectius i or-
Dins la campanya de solidaritat, conjunta de les publicacions “Di- ser la creació de la Plataforma lers de falses ‘targetes’ de trans- ganitzacions que van estar donant
el 8 d'abril el Sindicat de Transports recta”, “L'Accent”, “Catalunya” i d'Usuàries pels Dos Dies, forma- port, una rèplica de les targetes T- suport a la lluita dels conductors
de CGT Barcelona va convocar a la “Solidaridad Obrera”. D'aquest da per desenes de col·lectius, as- 10, batejades com a targetes d'autobusos de TMB.
plaça de Sant Jaume una concentra- periòdic s'han editat tres núme- sociacions i organitzacions i T-Dos Dies, que s’assemblaven Per acabar, el Comitè de Descan-
ció de delegats i delegades en soli- ros, dels que s'han imprès milers nombroses persones a titol indi- en mida i colors verd i gris a les sos va convocar per a la jornada del
daritat amb la lluita de TMB, en d'exemplars (uns 60.000 per nú- vidual, una plataforma creada el reals i en què s’instava a no pagar 1r de Maig cridant a participar en la
què es van concentrar uns 250 mili- mero) i s'han distribuiït àmplia- mes de març per donar suport i el bitllet mentre durés el conflicte manifestació per un 1r de Maig Al-
tants de CGT davant l'Ajuntament ment per Barcelona i altres locali- mostrar la solidaritat dels usuaris laboral. Les sigles TMB apareixien ternatiu i Anticapitalista convocada
de Barcelona, i alguns d'ells van re- tats. amb els conductors d’autobusos en la targeta amb el significat de per la tarda a Barcelona, i organit-
alitzar una encadenada al temps que Podeu accedir als periòdics en de Barcelona. "Tots i totes mobilitzem Barcelo- zant una festa a les Cotxeras de
es lliurava una carta dirigida a l'al- pdf a: La col·laboració en la lluita va na", i també s’hi demanava una Sants de celebració i agraïment dels
calde de Barcelona, Jordi Hereu. http://www.cgtbus.com/docs/ac- consistir en realitzar un manifest, ajuda econòmica per l’import conductors i les conductores de
Tot i l'acord aconseguit el dia 15 i tualitat/Suplement_vaga_autobu- editar materials de suport per d’un bitllet a un compte corrent TMB a tota la bona gent de Barce-
la suspensió de la convocatòria de seros.pdf aconseguir diners per a la caixa que servia com a caixa de resis- lona.
vaga indefinida, el Comitè de Des- http://www.cgtbus.com/docs/ac- de resistència i organitzar activi- tència per als vaguistes.
cansos va mantenir la convocatòria tualitat/Dos_dies_numero_2.pdf tats. En podeu seguir ls actua- La finalitat de les targetes era Per més informació sobre el con-
de manifestació que havien fet pel www.cgtbus.com/docs/actuali- cions a l’entrevista de la contra- viatjar gratis per solidaritzar-se flicte podeu anar als webs:
16 d'abril, reconvertint-la en una tat/Dos_dies!_numero_3.pdf portada d’aquest “Catalunya” i al amb els vaguistes i van ser àmpl- comitedescansos.blogspot.com
manifestació festiva dels conduc- seu web: ment utilitzades. www.cgtbus.com
tors i conductores d’autobusos de www.cgtcatalunya.cat
Catalunya. Maig de 2008 3

4. REPORTATGE
Autobusos de TMB: 18 jornades de
vaga per aconseguir un bon acord
Comitè de Descansos Transports
de Barcelona
hem estat posant temps i diners per
a millorar els nostres descansos en
aquests mesos de lluita podrem
l passat 15 d'abril, la lluita mantenir la força i seguir endavant
E dels conductors/es d'auto-
busos de TMB entrava en
una nova fase. L'Assemblea de con-
amb les nostres condicions de tre-
ball.
ductors i conductores del passat 15 El Comitè de descansos
d'abril va decidir per àmplia majo- es dissol l’1 de maig i
ria acceptar el preacord amb la Di-
recció de TMB que havien aconse-
crea el Comitè de
guit els representants dels conveni
treballadors i les treballares després El Comitè de descansos, en reu-
de moltes hores de negociació amb nió realitzada el 22 d'abril en el
l'empresa. menjador de la cotxera de Trian-
gle, vam decidir diversos aspectes
Aquest acord significa: que passem a informar:
1.- Ja que a partir del 6 de maig
25 MINUTS DE DESCANS DIA- s'obre la negociació del Conveni,
RIS que afecta tota la plantilla de treba-
Fins a l'engegada del nou sistema lladors i treballadores de TMB, es
de descansos, que s'ha de pactar en decideix dissoldre el 1r de Maig el
el pròxim conveni, els serveis ac- que ja hem exposat des del Comitè Aconseguir els dos dies de descans poden aconseguir millores laborals Comitè de descansos (que era espe-
tuals es queden igual. I a partir del de descansos i que aquí recordem. sense augmentar la jornada diària sense necessitat que intervinguin cíficament de conductors/es) i crear
dimarts 6 de maig tots els conduc- mínima de 7.04, tal com ho plateja- els "vividors" sindicals i hem de- a partir d'aquesta data el Comitè de
tors/es anirem acumulant 25 minuts TEMES QUE HAN QUEDAT vem, significa reduir la jornada mostrat que quan la plantilla està conveni (que serà obert a tots els
de descans/reducció de jornada per PENDENTS anual en unes 184 hores. Com diem unida i pren els seus acords en As- col·lectius de la casa).
cada dia que anem a treballar. A més de pactar un nou calendari l'acord solament redueïx unes 104 semblees reapareixen entre nosal- 2.- Es convoca una primera reu-
Aquests 25 minuts són la garan- caldrà acordar en el nou conveni de hores, pel que encara ens han faltat tres, malgrat les diferències d'opi- nió del Comitè de conveni pel di-
tia que, si es retarda l'engegada del quina manera s'han de gaudir els 30 unes 80 hores per les que caldrà se- nions que puguem tenir, la lluns 5 de maig a les 17h en el men-
nou sistema de descansos, anirem minuts de descans que indica el guir lluitant en la negociació del solidaritat de classe i la lluita jador de la cotxera de Horta. (...)
augmentant la nostra borsa d'hores. Reial decret 902, que han de realit- conveni que ara s'obre. col·lectiva. 3.- El Comitè de conveni, igual
La forma de gaudir els descansos zar els conductors/es que treballin Està clar, doncs, que només hem Amb la nostra lluita i amb la nos- que el Comitè de descansos, està
que acumulem (dies o compensació més de 6 hores seguides i també aconseguit una part del que dema- tra manera d'organitzar-nos i de obert a tots els treballadors i treba-
econòmica) s'acordarà per la Co- caldrà definir els temps de presèn- nàvem, una part que alguns com- presa de decisions es pot dir que li lladores, siguin delegats sindicals o
missió negociadora del pròxim cia i com els afecta l'acord als con- panys i companyes pensaven que hem donat un cop molt fort a les co- no. El que allí es decideixi s'ha d'as-
conveni (cada 16 dies de treball es ductors/es a temps parcial. seria molt difícil arribar-hi i uns al- rruptes cúpules sindicals que tant sumir, respectar i, evidentment,
genera un dia de descans extra). tres pensaven que no era suficient i de mal ens han anat fent conveni acatar i defensar.
EN RELACIÓ AL TEMA EX- que finalment l'Assemblea va ac- després de conveni. Ara sortiran 4.- La caixa de resistència que es
DOS DIAS DE DESCANS SET- PEDIENTS ceptar majoritàriament. I hem de dient que: “si tanta vaga per a això”, va crear per a les despeses de judi-
MANALS Sobre aquest tema s'ha arribat a un dir molt alt i molt clar, per als que que “si l'acord és gràcies a nosal- cis i sancions es mantindrà. Si es
En l'acord també es pacta que en el acord amb l'empresa de no tramitar sembla que segueixen sense saber tres”, que “si és un acord de la ver- guanyen els judicis, els companys
pròxim conveni s'ha d'aplicar un cap nou expedient i retirar els 30 que és respectar una Assemblea, gonya”. Amb tot això només fan que han rebut diners de la caixa de
nou sistema que porti el doble des- que estaven pendents de resolució o que des d'un principi s'ha fet el que que insultar la voluntat de la majo- resistència, retornaran aquests di-
cans setmanal, sistema que ha de comunicació. Sobre els 24 que ja votava a mà alçada la majoria dels ria de conductors/es expressada en ners i passarà a formar part d'un
portar 96 descansos setmanals (48 s'estaven complint han quedat tots conductors i conductores. l'Assemblea. Ara toca estar alerta fons per a pròximes mogudes futu-
setmanes laborals per dos descan- sense efecte a partir del dia 16 d'a- Per altra banda, no hi ha cap perquè els de sempre no es puguin res.
sos setmanals) dels quals com a bril, ja no estaran en l'expedient la- dubte que la lluita pels dos dies de recuperar o apareguin nous oportu- 5.- Dilluns 28 d'abril a les 10h i a
mínim 61 descansos han d'ésser en boral de cada expedientat, i respec- descans ha estat una lluita exemplar nistes. les 17h, els companys del Comitè
dissabte o diumenge. te als dies ja realitzats es mantindrà i al marge del que s'ha plasmat en Cal estar alerta perquè ningú ens de descansos estaran en el menja-
L'aplicació d'aquest acord signi- la via judicial oberta pels afectats. l'acord la nostra mobilització ha ge- pugui tornar a vendre en aquest dor del Triangle para respondre de
ficarà en la seva engegada una re- nerat moltes il·lusions dintre i fora conveni que ara s'ha de començar a qualsevol dubte que hagi sobre l'a-
ducció de dies de treball que passa- ALGUNES CONCLUSIONS… de TMB. Hem demostrat que es negociar. Entre tots i totes les que cord votat per la majoria de con-
ran dels actuals 251 dies a 225: una ductors/es en l'Assemblea de Cot-
reducció d'unes 104 hores. Si par- xeras de Sants.
lem de la jornada diària cal dir que
Edició dels tres vídeos i cançó d’Adversaris 6.- Dimarts 13 de maig se cele-
amb l'acord la jornada mínima ac- La lluita també ha portat a crear brarà el judici contra els tres joves
tual i amb el mateix salari passaria materials complementaris, com solidaris amb la lluita dels conduc-
de 7.04 a 7.24 hores. Segons TMB, aquest DVD creat per Suport tors/as. Hem de fer un esforç per a
aquesta reducció de jornada costarà Total, a la venta per 5 euros (2 estar allí presents i donar-los una
uns 5 milions d'euros al que caldrà per a la caixa de resistència), bona mostra de suport.
afegir una contractació mínima de que es pot trobar a: Espai Obert, 7.- Es publica un n´mero 3 del
175 nous conductors/es Ciutat invisible, CGT, La Torna, periòdic gratuït “Dos dies” per a in-
Calendari: el fet que l'acord ga- Terra d'escudella, Can Vies, Te- formar de l'acord i agrair a la bona
ranteixi el doble descans setmanal teria Malea i la Barraqueta. gent de Barcelona el suport mostrat
dels quals, com a mínim, 61 dies Daltra banda, el grup de rap durant aquests mesos. També se ce-
seran en dissabte o diumenge, tal de Sabadell i Sants At Versaris lebrarà una festa d'agraïment el 1r
com tenim actualment, vol dir que presenta nou disc amb un tema de Maig a partir de les 20h en Cot-
en la negociació del conveni és pos- dedicat a la lluita pels 2 dies. Es xeras de Sants.
sible augmentar-los pel que és pot escoltar a: Pots descarregar-te el número 3 del
segur que caldrà seguir defensant http://www.myspace.com/at- periòdic Dos Dies! a:
calendaris que augmentin els des- versaris www.cgtbus.com/docs/actualitat/D
cansos en cap de setmana, com el os_dies!_numero_3.pdf
4 Catalunya. Maig de 2008

5. REPORTATGE
Gener costerut: Dos dies, dos
dies!
el Noi del Sucre contra el V
Pau Juvillà
aig veure el Saturnino Merca-
comte de Romanones der i el Josep Garganté per
darrer cop al judici de Can Vies, el
Saturnino defensant el centre social
a la sala de l’audiència i el Gargan-
té a baix, a l’Arc del Triomf, parti-
David Fernández Pablo Díaz Cuesta. El conductor cipant de la diada festiva i reivindi-
d’autobusos que es va suïcidar en cativa que s’havia organitzat.
els dies de la xerrameca del Fòrum Ells dos son unes de les cares vi-
ia euribor, gener va co- de les Cultures i la ‘ciutat dialo- sibles de la lluita pels dos dies que
V mençar amb l’anunci que
tot es disparava i tot puja-
va, menys els salaris. El gas, la
gant’. Es va suïcidar després d’un
acomiadament per un arqueig de
bitllets on no quadraven 1,10
les conductores i conductors d’au-
tobusos estan duent a terme, mal-
grat repeteixen per activa i per pas-
llum, el bitllet de bus, la llet (i la euros. El preu que van posar al seu siva que és una lluita de totes i tots
mala llet, sobretot) i les escalfors lloc de treball. Ciutat dels prodigis sense protagonismes i malgrat els
electorals que ja s’albiren imme- quan vol, ja ho veuen. dos sindicats que duen el pes de la
diates. En fi, el cistell bàsic viatjant I més encara. Perquè aquest ma- mobilització, dels quals ells en for-
pels núvols, davant una resignació teix gener, és Transports Metropo- men part, renuncien a capitalitzar-
generalitzada i els nous equilibris- litans de Barcelona qui es persona la en una veritable exemple d’uni-
mes i funambulismes per quadrar als jutjats per intentar el desallotja- tat sindical i de submissió a
el mes que ja s’han instal·lat a tota ment del Centre Social Can Vies de l’assemblea.
llar. Sants, espai okupat i prova quoti- Els he anat seguint, he votat al
Però gener també ha estat mes paganda institucional que Barcelo- da a la dictadura, que l’autoritat es diana fa 10 anys que una altra ciu- Saturnino com a català de l’any, he
de vaga als autobusos. Mentre du- na batega? Potser batega, sí, però a demostrava davant els forts. A la tat, unes altres relacions socials i vist el Garganté reivindicant els
rava, un ha anat a peu o improvi- cop dels infarts i els ensurts que llum pública queda, però, que els una cultura popular reeixida també dos dies a la festa de lliurament
sant. Segurament perquè no tenia ens donen: de la gran apagada, el gestors de la ciutat tenen ben poca són possibles. dels premis de l’Associació de Pu-
pas cap altra alternativa, però so- menyspreu als treballadors, els es- autoritat (per quadrar una especu- Contra el mirall de les mentides, blicacions Periòdiques en Català
bretot per la més fonamental de les vorancs del TGV o els preus dels lació embogida, posem per cas) i Barcelona és també els seus treba- (APPEC) i bàsicament els he vist a
solidaritats. lloguers, que també tornen a pujar cada cop un xic més d’autoritaris- lladors matiners. Barcelona és ambdós conjuntament amb els seus
Que la ciutat que va doblegar enguany. me amb els que l’habitem i la fem també Pablo Diaz. Barcelona és companys i companyes de feina a
Romanones per conquerir la jorna- En aquesta ciutat-botiga, apara- possible cada dia. també Can Vies. La ciutat que no les assemblees, a les mobilitza-
da laboral de vuit hores a la vaga dor que aparenta allò que no és, al- Un –que encara confia cegament calla. La remor real de l’altra Bar- cions o informant els conductors a
de la Canadenca del 1919 fos avui guns tergiversen la participació en en el sentit comú i comunitari del celona. Inquieta, rebel i capaç de la sortida de les cotxeres.
incapaç –un segle després– de ga- monòleg, venen fum a preu d’or i transport públic com transport so- tombar els Romanones d’avui que Ja ho comentaven al jutjat, un
rantir dos dies de descans setma- satanitzen el dret a la protesta. En cial, com utilitari ambiental i com calgui quan s’escaigui. Tal vegada cop la mobilització iniciada i l’èxit
nals als conductors dels nostres au- una nova disciplina urbana que ens a eina vital de ciutat– no pot deixar per poder evitar la pujada de preus inicial obtingut comença l’estratè-
tobusos sorprèn. Decep. Astora. convida exclusivament a obeir, de maldar per l’autoritat del trans- desbocada i la fallida-davallada gia del pal, de la criminalització de
Sort tenim que governa l’esquerra, pagar i callar contra la història de port que tenim –amb sous estratos- dels valors –ètics i socials- on ens la vaga, de les sancions i suspen-
podrien dir els cínics. I amb raó. la ciutat de Layret, el Noi del Sucre fèrics i contractes blindats, per aboca una economia de casino, uns sions de sou i feina; i de la pastana-
No deien que érem la ciutat del o la vaga de Harry Walker. Els po- cert– i no mereixem. No només per gestors que sembla que juguin a la ga, de la negociació amb les cúpu-
diàleg? La Barcelona per la pau ders demostrant de nou l’aclapara- ser incapaç de parlar amb els seus borsa amb les nostres vides i la ru- les sindicals de CCOO i UGT, altre
que quan vol treu la llengua a Bush dora autoritat amb els febles. A mi treballadors, també perquè des del leta russa de quin serà el proper en- cop, d’esquena als treballadors.
i Aznar amb milers de persones re- m’havien dit, en els dies prime- 2004, si escolto ‘TMB’ se’m con- surt. Per poder seguir bategant, Semblava que TMB ho tindria
cuperant el carrer? No diu la pro- rencs de l’escola pública recupera- voca automàticament el nom de malgrat tot. fàcil però s’han trobat amb dues
coses amb què no hi comptaven,
d’una banda l’assemblea, la lliure
decisió de les treballadores i treba-
Avui com ahir, ara és demà!!! lladors de seguir endavant de ma-
nera col·lectiva, i de l’altra el su-
Jordi Martí Font imprescindibles, les i els conduc- port unànime dels moviments
tors, reben les sobres dels sous dels socials, de la gent de Can Vies i
ada cop que poden, les con- qui cobren per manar i no treballar. d’exemples d’unitat com el periò-
C ductores i conductors del bus
de Barcelona ho diuen clar i con-
I en un tercer moment, ens ve al
cap que aquesta vaga diuen que és
dic “Dos dies”, que ja va pel seu
tercer número, realitzat entre
tundent: “Aquesta no és una vaga ofensiva i no només vol aturar al- “L’Accent”, la “Directa”, el “Cata-
defensiva, aquesta és una vaga guna barrabassada dels que manen lunya” i “Solidaridad Obrera”.
ofensiva”. sinó, sobretot, millorar la vida de la I és que contràriament al que a
I en un primer moment, això majoria. És aquesta una vaga que primer cop de vista podria semblar,
sobta, acostumats com estem a demana guanyar temps i, per tant, la reivindicació dels dos dies va
rebre cops de xurriaca, acotar el repartir la feina entre més gent i mes enllà d’una simple reivindica-
cap i només tornar-nos-hi quan els treballar, cadascun d’ells i elles, i que només creuen en l’egoisme, tenien. Aleshores, la solidaritat va ció per una millora puntual en unes
cops –o la pèrdua de drets- ens pro- menys, sense reducció de sou, és en l’egoisme i en la misèria dels infectar tots els sectors socials i la condicions laborals, ha estat una
voca massa dolor. clar. Per la seguretat de les perso- seus objectius. vaga va esdevenir general. L’ano- vaga, per primer cop des de fa molt
I en un segon moment, ens nes que transporten, per tal que la La lluita continuarà i serà dura, menaren vaga de “la Canadenca” i temps, ofensiva ja que no respon a
mirem en perspectiva el segle XX i seva vida no esdevingui un seient no hi ha dubte, però tampoc podem surt només de passada als manuals un expedient de regulació, a un tan-
el començament del XXI i ens pre- de conductor en trànsit per “la mi- dubtar davant del que ja s’ha aco- d’història tot i que un dels seus cament o bé a una deslocalització.
guntem, un cop més, de què ens ha llor botiga del món”, per tal que neguit: el respecte de tota la socie- guanys ha beneficiat les treballado- Una reivindicació duta a terme per
servit tant de “progrés”, tanta “re- elles, ells i nosaltres aprenguem no tat, de tota la classe i, sobretot, de res i treballadors en els darrers 89 una gran majoria de les treballado-
volució tecnològica”, invents di- només a dir “no” sinó, sobretot, a totes i tots els rebels, que sabem anys: la jornada de vuit hores. res i treballadors del bus i per això
versos i tanta “revolució informàti- dir què volem i a aconseguir-ho.... que guanyar la vaga del bus tindrà Ahir els obrers de l’empresa mateix i res més que per això, per-
ca” si els treballadors i les I sobretot perquè la vida es tantes conseqüències com podia que, amb el temps, seria Fecsa; què coneixen l’abast del que s’hi
treballadores del bus de Barcelona guanya a cada minut i cada dia, tenir guanyar, el 1919, una petita avui les obreres i obrers de TMB. I juga, TMB ha comptat amb el su-
no poden descansar dos dies a la quan un sol dels rebels, o milers, vaga de vuit treballadors acomia- demà qualsevol altre o altra que port incondicional de mitjans de
setmana. De què serveix tant de cà- ens atrevim a desactivar els plans dats per Riegos y Fuerzas del Ebro s’atreveixi a dissentir i a demanar comunicació i de l’oligarquia eco-
rrec i tanta mandanga si els únics del poder, els plans dels qui manen per no perdre alguns dels drets que no les molles sinó el pa sencer. nòmica catalana.
Catalunya. Maig de 2008 5

6. TREBALL-ECONOMIA La crisi, que es
L’anàlisi dels sectors productius i les dibuixa cada cop
propostes econòmiques com a sindicat són més nítidament,
feines pròpies dels nostres sindicats no la pagarem
Concentració a
Abrera en
solidaritat amb
El Metall, al carrer per
els treballadors
de Vaspack en
denunciar la seva situació
lluita
CGT Baix Llobregat
a Federació Comarcal del Baix
L Llobregat de la CGT va convo-
car, el 21 d'abril, una concentració
davant l'empresa Vaspack d'Abrera,
en solidaritat amb els companys i
les companyes de la Secció Sindi-
cal de la CGT a l'empresa, que es
trobaven immersos en plena cam-
panya d'eleccions sindicals, i estan
patint la repressió de l'empresa i
Col·lectiu Catalunya
amenaces per part de l'actual Co-
mitè d'Empresa (de CCOO), arri- efectes de la globalització dels
bant fins i tot a acomiadar aquells mercats amb l'augment generalit-
treballadors que mostren el seu su- nes 500 persones es van zat de la precarietat, un sector on
port a la Secció Sindical de la CGT
i que alcen la veu per reclamar els
seus drets.
U manifestar el 29 de març a
Barcelona per denunciar la
situació actual del sector, seguint la
els drets laborals són trepitjats con-
tinuament.
- Unificar les seccions sindicals,
Amb la concentració es volia de- convocatòria de la Federació Esta- delegats/des, afiliats/des i treballa-
mostrar a la plantilla, a l'empresa i tal del Metall de la CGT. dors/es del metall en l'objectiu
als sindicats institucionals, que els Els manifestants van sortir de la d'enfrontar-nos i modificar aspec-
nostres companys no estan sols, plaça Universitat fins a l’avinguda tes concrets de la realitat en el me-
que tenen el suport de tota la CGT, de la Catedral, on el secretari gene- tall com les externalitzacions, la
que si ens toquen a un o a una ens ral de la CGT a Catalunya, Bruno flexibilitat, els ERO o els tanca-
toquen a tots i a totes. Valtueña; la secretària general de la ments salvatges.
La CGT vol acabar amb la perse- FESIM-CGT, Miryam Largo; i el - Iniciar el treball mobilitzador
cució i assetjament que pateix el secretari d’Acció Sindical estatal, per a la difusió de la Iniciativa Le-
sindicat a Vaspack, pel simple fet Ángel Luis García, van realitzar gislativa Popular aprovada en la
d'exercir i reclamar els nostres diverses intervencions, finalitzant (ERO), es va remarcar que el sou panya i en què hi ha hagut més be- Conferència Sindical de la CGT
drets, per això cal que els mostrem l'acte amb l'actuació d'un grup de que cobra un jove en el sector del neficis per als empresaris. estatal a Bilbao, per la derogació
la nostra solidaritat, cal fer a l'em- rock. metall és un "40% inferior" al d’un Els objectius d'aquesta manifes- completa dels articles 52 i 56.1 de
presa i els sindicats col·laboracio- En les intervencions es va criti- treballador veterà, i es va criticar la tació eren: l'Estatut dels Treballadors.
nistes, que amb la CGT i amb els car el xantatge i les amenaces dels postura victimista de les empreses - Dirigir-se a la població per a - Demostrar que existeixen alter-
drets dels treballadors no s'hi juga. empresaris cap als treballadors en del sector, quan els anys 2005, generar una oposició a la situació natives de lluita contra el Capital
el moment de "negociar" un Expe- 2006 i 2007 han estat els de major de les relacions laborals en el sec- basades en l'acció directa, la parti-
dient de Regulació d’Ocupació activitat d’aquesta indústria a Es- tor del metall, que està patint els cipació i la solidaritat.
Augmenta el seguiment de les aturades del personal de venda,
informació i atenció al client en tota la xarxa ferroviària
Sindicat Federal Ferroviari de la aturades per a aquest personal de- 1.- Falta de personal i progressi- treballadors/es hagin de reposar els
Confederació General del
Treball - Secció Sindical de
penent de la direcció executiva va reducció i privatització de llocs que falta a la caixa de la seva but-
Tarragona
d'estacions d'ADIF, en l'àmbit de de treball, que incideixen negativa- xaca sota amenaça d'expedients
Solidaritat amb tota la xarxa ferroviària, després de ment tant en la qualitat del servei a disciplinaris.
Alexis i Sergio E l seguiment de les aturades per
al personal de venda, informa-
no recollir-se les reivindicacions
del col·lectiu en el recent conveni
l'usuari del ferrocarril com en les
condicions de treball del personal
La CGT ha intentat en nombro-
ses ocasions solucionar tota aques-
Representants de CGT a la seva ció i atenció al client que ha reacti- col·lectiu signat per l'empresa, d'estacions. Exigim la contractació ta problemàtica, i ha suspès les
empresa i acomiadats, per la seva vat CGT en tota la xarxa va en aug- CCOO, UGT, SCF i SF. de personal suficient que garantei- mobilitzacions durant més de tres
activitat sindical, des del mes de ju- ment. El seguiment de les dues Està en joc el futur i la qualitat xi un servei de qualitat, mitjançant mesos amb la intenció de facilitar
liol, fan una crida al conjunt de la primeres jornades, els divendres d'un servei públic en condicions oferta pública d'ocupació en ADIF, la negociació i un acord satisfacto-
CGT per a continuar donant-los su- dies 4 i 11 d'abril va ser molt im- per a l'usuari del ferrocarril, que en a més de la paralització de les pri- ri, encara que la postura de ADIF i
port econòmic i sindical. portant, donant-se seguiments del els últims anys, va veient com es va vatitzacions i la recuperació per la seva direcció executiva d'esta-
El compte de la Caixa en què 100% a Tarragona, Reus, l'Aldea- suprimint o privatitzant aquest ser- part de ADIF d'aquestes càrregues cions ho ha fet impossible.
podeu col·laborar és: Amposta, Barcelona Sants, Giro- vei en les estacions, el que aug- de treball. Es lamentable haver hagut d'arri-
2100-0647-90-0200229088 na, Figueres, Oviedo, Xixon, Sala- menta la precarietat tant en el ser- 2.- Millora de les condicions ac- bar a la necessitat de reactivar les
(No oblideu indicar qui realitza manca, Àvila, Madrid Chamartín, vei prestat com en les condicions tuals de treball, seguretat i salut mobilitzacions i es demana com-
l'ingrés i com a concepte Acomia- Saragossa, Linares, Baeza, Huel- de treball del personal que ho pres- dels/les treballadors/es, valoració prensió i suport als usuaris del fe-
daments Sitel) va… i percentatges d'entre el 50 al ta. del treball a torns i del treball en rrocarril, ja que un dels objectius
Podeu demanar més informació 70% a Màlaga, Valladolid, Sant Les causes que motiven la con- diumenges i festius, a més de no fonamentals d'aquestes mobilitza-
al Sindicat de Transports de Barce- Sebastià, Vigo, Càceres… vocatòria d'aquestes aturades són estar regulat el menyscapte de di- cions és assolir un servei públic fe-
lona (telèfon. 933 103 362). La CGT ha decidit continuar les les següents: ners, el que produeix que els/les rroviari de qualitat.
6 Catalunya. Maig de 2008

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de CGT a MASA INDISCRETA
Crisi econòmica
‘La nostra lluita és un i atur
Emili Cortavitarte Carral
referent per a les altres L’ any anterior es va tancar amb
1.927.600 persones oficial-
ment aturades a l’Estat espanyol,
empreses del sector’ un percentatge del 8,6% front al
7,2% de mitjana dels estats de la
zona euro i el 6,8% de la Unió Eu-
ropea.
La xifra més baixa d'atur dels úl-
”Els treballadors i les treballadores han paticipat en ls negociacions tims anys s'havia produït només sis
mesos abans, el 7,95% en el segon
mitjançant les assemblees, amb una assistència alta” trimestre de 2007. La suposada i
circumstancial desacceleració eco-
nòmica de l'últim trimestre havia
Ramon Aubà posat en qüestió el miracle espan-
yol.
-Pots explicar a què es dedica Fa molts anys que està demostrat
l’empresa MASA i en concret la que només amb nivells de creixe-
delegació que aquesta empresa ment superiors als 3% se crea ocu-
té a Tarragona? pació en el mercat de treball català
-L’empresa està dedicada al mun- i en l'espanyol. El problema és que
tatge i al manteniment de plantes la major part d'aquests llocs de tre-
químiques i de refinat del petroli, ball tenen un alt grau d'eventualitat,
centrals de generació d’energia, de baixos salaris i de mancança de
oleoductes, i altres instal·lacions drets laborals.
industrials en diferents centres Si a això hi afegim que bona part
operatius. L’empresa MASA té la de la bonança de l'economia estava
mateixa unitat de gestió que l’em- basada en l'especulació immobilià-
presa CYMI, són empreses que ria, el canvi de cicle econòmic tira
pertanyen al grup ACS. La delega- per terra els miratges i la crua reali-
ció de Tarragona dóna servei a em- tat s'imposa. Aquesta no es altra
preses del pol petroquímic princi- que l'economia catalana i l'espan-
palment, amb activitats de yola amb creixements per sota del
manteniment d’instal·lacions me- 3% destrueixen ocupació.
càniques. Per altra banda, també hi Les previsions de creixement per
ha treballadors en muntatges pun- enguany han passat del 3,1%, se-
tuals, com la xarxa de distribució gons el govern socialista a principis
de gas a Tivissa, però ja no es fan d'any, al 2,3%, a finals d'abril. Però,
tants muntatges com abans. el Fons Monetari Internacional cal-
També hi ha consultes sobre les ho sap aprofitar fent acords indivi- veni, en el conveni de transició del cula que no superarà l'1,8%.
-Quan es crea la Secció Sindical nòmines, els treballadors tenen duals amb algun centre; nosaltres 2007 ja vàrem afegir algunes mi- L'Enquesta de Població Activa
de CGT a MASA? dubtes amb el cobrament dels dife- hem preferit evitar els conflictes llores com l’ampliació del punt re- del primer trimestre de 2008 situa
-La Secció Sindical es va formar el rents conceptes salarials. Després que això provoca, que només afa- ferent al servei de guàrdies, l'incre- les persones aturades en 2.174.200
primer trimestre del 2007, però ja de les darreres subrogacions de tre- voreixen l’empresa, i aprofitar la ment important dels ajuts i el percentatge en el 9,63% en el
teníem una certa trajectòria en el balladors d’altres empreses de força que tenim aquí. L’empresa va especials, i dels ajuts d’escolaritza- conjunt de l'Estat. Però, no a tot
Comitè d’Empresa. Vàrem crear la manteniment hi ha més consultes acceptar que aquells centres que ció i natalitat, la millora del com- arreu l'atur ha colpejat de la matei-
secció sindical amb un company i sobre aquest tema perquè el text volguessin excloure’s ho pogues- plement per malaltia o accident de xa manera, quan a la variació res-
una companya membres del ma- del conveni sectorial no és gens sin fer i a mitjans d’any es van sig- treball, i l'increment salarial per pecte del trimestre anterior és a Ca-
teix Comitè. Tenim més autonomia clar, i genera conflictes que hem de nar el XVIII Conveni de l’Empresa sobre de IPC. El nou Conveni per talunya on es pateix una major
de funcionament i la coordinació resoldre; els casos es repeteixen en MASA i el primer Conveni Pro- al trienni 2008-2010, hem aconse- pujada d'aturats i aturades (39.000)
entre els membres del Comitè és moltes empreses des de la inclusió vincial de l’Empresa, els dos d’a- guit millorar el contracte relleu, En el cas del govern central, a
millor. El contacte amb la Federa- del punt de subrogació en el Con- plicació per l’any 2007 solament. que afecta una part important de la banda de no reconèixer la situació
ció Intercomarcal ha estat més fre- veni Provincial del Metall, un con- La representació que tenim en el plantilla, increments salarials de fins que no han quedat catifes on
qüent des de la creació de la Secció veni que es va signar per sis anys. Comitè d’Empresa de Tarragona l'IPC mes 0'75, 0'5 i 0'6% cada any amagar-la, les mesures per pal·liar-
Sindical, com a conseqüència Nosaltres tenim una reunió a prin- ens permet negociar amb més au- de vigència del conveni, increment la combinen els retalls dels impos-
també de la participació de la Se- cipis de maig amb els sindicats sig- tonomia i els acords que es prenen progressiu de les pagues extra fins tos (400 euros per tothom tinguin
cretaria d’Acció Sindical en les ne- nants del conveni per tal que clari- s’ajusten més als problemes que a arribar al salari real, i altres mi- els ingressos que tinguin, elimina-
gociacions del Conveni amb l’em- fiquin aquest punt. els treballadors i les treballadores llores socials. Les negociacions ció de l'impost del patrimoni des de
presa. pateixen en les industries d’aquí. A que portem a terme sempre van en 2008), per mantenir certs nivells de
-Sabem que heu acabat la nego- finals d’aquest any passat, hi va la direcció d’aconseguir un salari consum i mesures de política eco-
-Quins són els problemes que ciació del nou Conveni d’Empre- haver eleccions al Comitè d’Em- digne. nòmica per fer front a la crisi im-
afecten els treballadors i treba- sa, després que l'anterior se sig- presa, on teníem una representació Els treballadors i treballadores mobiliària, pensant més en les em-
lladores de MASA? nes per un sol any, explica’ns de cinc delegats en un comitè de han participat en les negociacions preses constructores i els bancs.
-Hi ha consultes sobre temes de se- com ha anat aquest procés. vuit. Com a conseqüència de mitjançant les assemblees que hem Vaja, és una sort que tinguem go-
guretat, penseu que estem treba- -L’any passat, en la negociació del l’augment de la plantilla -per in- convocat, amb una assistència molt verns socialdemòcrates o socialde-
llant amb productes tòxics i peri- Conveni, vàrem plantejar a l’em- corporacions de treballadors i tre- alta. Tenim conveni propi d’empre- mòcrates, sobiranistes i d'esquerres
llosos; la normativa existeix i unes presa la modificació de l’àmbit ter- balladores subrogades d’altres em- sa des de fa més de vint anys i hi ha de debò!
empreses l’apliquen amb mós ri- ritorial del conveni. Fins a llavors preses i per nous contractes de certa confiança en el funcionament Però, per quan mesures de major
gorositat que d’altres. Però és el el Conveni s’aplicava de la mateixa manteniment- el nou Comitè està del Comitè d’Empresa. La nostra protecció social, de foment de l'o-
mateix treballador qui ha d’insistir manera a totes les delegacions, format ara per 13 delegats, dels lluita és un referent per als treballa- cupació, de potenciació dels ser-
per tal que es garanteixin unes con- però les situacions laborals en cada quals 8 són de CGT. dors i treballadores d’altres empre- veis i empreses públiques, d'habi-
dicions segures per treballar. lloc són diferents, i això l’empresa Quant a les negociacions del Con- ses de serveis del sector. tatge protegit...?.
Catalunya. Maig de 2008 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Predicar amb
Mobilitzacions a Atos
l’exemple
Pepe Berlanga
Origin contra la repressió
U na dona pot ser ministra de
Defensa? Que no està prepa-
rada per a tanta responsabilitat...
sindical i pel nou Conveni
Que és molt jove..., que per a mi-
nistra de l'Habitatge no estava ma- Secció sindical CGT Atos-Origin voltant del 75% de la plantilla en
lament... tot i que no dèiem que era aquest centre.
jove! Que a més és catalana. I per a També van participar-hi com-
acabar d'arrodonir el disbarat, està l dia 4 d'abril, CGT es va panys de Indra, Sogeti, IBM i EDS
embarassada! Tot això ho heu sen-
tit a dir aquests dies.
Tots aquests improperis han estat
E concentrar a Madrid i Bar-
celona per a protestar per la
repressió sindical soferta per un
en la concentració.
La manifestació, convocada per
les seccions sindicals de la Confe-
airejats als quatre vents, fins i tot company del sindicat en aquesta deració General del Treball i de
diversos mitjans de comunicació se empresa, recentment sancionat Comissions Obreres a Atos Origin
n'han fet ressò i han participat en el amb 10 dies d'ocupació i sou. Es - Barcelona, va transcórrer en un
debat. Tot aquell que era capaç d'e- dóna la circumstància que el com- ambient bastant animat, recorrent
metre un judici l’ha manifestat de pany Jorge Santos va ser triat presi- els diferents centres de treball que
mil maneres. El carrer diuen que ha dent del Comitè d'Empresa, guan- l’empresa té al voltant del Centre
emès el seu judici immaculat, pur, yant en tres ocasions la votació Comercial de Glories i finalitzant
sense possibles contaminacions enfront d'un membre de CCOO. en la C-31, que va ser tallada du-
que facin difús l'encàrrec enverinat Aquest mateix membre de CCOO rant uns 15 minuts. Finalment la
del president del govern. va ser qui va acudir a l'empresa de- l'empresa. altra concentració a Barcelona, en comitiva es va dirigir de tornada a
En definitiva, que se’n parli en- manant una sanció contra el com- aquest cas per la negociació del la placeta central de Glories on es
cara que sigui malament, pensarà el pany, que finalment s'ha materialit- Primera concentració nou conveni, amb participació de van concentrar els assistents.
més espavilat de la classe. zat. En la concentració de pel Conveni més de 300 treballadors que es van
Però, inclús sent importants els Barcelona es va informar als treba- concentrar en el Centre Comercial Més informació:
esdeveniments desencadenats, no lladors que entraven o sortien de El 10 d'abril es va realitzar una de Glories, representant això al http://www.labotika.org/
ho és menys que la persona a la
qual s'ha encomanat aquesta res-
ponsabilitat serà mare pròxima-
ment i encararà, com moltes altres
Contra l’augment abusiu dels sous dels polítics i retribucions dels partits polítics a l’Ajuntament de Molins de Rei.
treballadores, la crua realitat del
món laboral davant la disjuntiva de Engega la campanya de recollida de signatures Quins $ous!
triar entre una maternitat més o
menys responsable i un futur pro- Secció Sindical de la CGT a Manifest política municipal. Així, els matei-
fessional prometedor. l’Ajuntament de Molins de Rei xos polítics que després simulen
Sota el rimbombant nom de Pla A tots i a totes ens agradaria que el defensar projectes diferents tenen
integral per a la conciliació de la primers d'abril es va iniciar nostre sou fos decidit entre els pro- un comú denominador: acordar
vida personal i laboral en l'Admi-
nistració, conegut com a Pla Conci-
A oficialment la campanya de
recollida de firmes Quins $ous!
pis companys de feina, en una reu-
nió on hi fóssim tots i decidíssim
unànimement la pujada de sous.
Aquest és un dels elements que
lia, els funcionaris disposen de di- amb l’objectiu de recollir signatu- pujar la nostra retribució en funció provoquen el tant analitzat “distan-
verses providències per fer res contra l’augment abusiu dels de la responsabilitat que assumim i ciament de la gent” envers la políti-
compatible la conciliació de la vida sous dels polítics i retribucions del temps que hi dediquem. Però ca.
laboral i la familiar. dels partits polítics de Molins de tan sols els polítics professionals - Perquè pensem que la política
Per tant, la ministra, com a fun- Rei, donant el tret de sortida una poden fer-ho. no ha de quedar en mans de “pro-
cionària, tindrà l'opció de flexibilit- roda de premsa el 2 d'abril, on es A Molins de Rei va ser una de fessionals” que visquin d’ella. Un
zar el seu horari; treballar setma- va presentar oficialment la cam- les primeres decisions del nou representant polític, en el sentit re-
nalment 27,5 hores o disposar d'un panya, el manifest i el calendari de equip de govern el juny de 2007. publicà del mot, ha de ser-ho per
horari flexible i un permís de pater- recollida de signatures. La iniciati- Els sous dels polítics i grups muni- voluntat de servei al poble, i per
nitat de deu dies; acumular permi- va neix de la Secció Sindical de la cipals van augmentar entre un 34 i aquesta raó el seu càrrec ha de ser
sos de paternitat/maternitat/lactàn- CGT a l’Ajuntament de Molins de vilatans i vilatanes. En els últims un 128 % gràcies als vots a favor revocable i els seus ingressos han
cia amb vacances; substituir el Rei i de la CUP de Molins de Rei. mesos s’han produït contracta- d’IiE, ERC, CiU i PSC. de ser els que es derivin de la inver-
permís de lactància per ampliació L’objectiu principal és aconse- cions a dit, s’han creat llocs de tre- Pensem que els sous dels polí- sió de temps, com qualsevol altre
de la baixa per maternitat; a la re- guir un elevat nombre de signatu- ball a conveniència i finalment s’ha tics no han de pujar per moltes treballador o treballadora. S’han
ducció de jornada per fills menors res per pressionar l’equip de go- creat la figura de l’assessor d’alcal- raons: d’ajustar a la mitjana dels sous de
de 12 anys; a modificar el seu hora- vern i el PSC-PSOE per anular dia. Tots aquests escàndols en la - Perquè els diners del pressu- les classes populars catalanes. Els
ri laboral per conciliar; a les famí- l’acord pel qual es van augmentar política de personal de l’Ajunta- post municipal no permeten ende- sous suculents són el principal in-
lies monoparentals; a reduir jorna- el sou dels polítics entre un 34% i ment de Molins de Rei han contri- gar gaires projectes i sí, en canvi, centiu per la creació de polítics
da per atendre familiars per un 128% el passat mes de juny de buït decisivament a l’inici d’aques- permeten pujar el sou dels regidors acomodaticis i sense projecte.
malaltia molt greu durant un mes, 2007. ta campanya de recollida de i l’alcalde. Hem de tenir en compte No estem en contra dels sous
retribuït; etc. En aquella ocasió l’equip de go- signatures per tal de que la ciutada- que la principal font de despeses dignes per a la gent que fa bona
És a dir, un ampli ventall de fa- vern format per Iniciativa i Esque- nia pugui manifestar la seva oposi- dels diners de l’Ajuntament són els feina. Però entre aquesta conside-
cultats per trencar aquella màxima rra (IiE), ERC i CiU, amb el suport ció a aquests fets. sous del personal (entre els quals, ració i l’augment del qual estem
que diu que: “no poder conciliar del PSC-PSOE van aprovar aquest La recollida de firmes es va ini- és clar, els dels representants polí- parlant hi ha molta distància. Per
vida professional i familiar és la augment amb l’únic vot en contra ciar el 4 d’abril amb la col·locació tics), que representaran 11,5 mi- això, el que proposem és que els
primera causa d'abandonament de de la CUP. Des de la CUP varen d’una taula durant el mercat dels lions d’euros aquest 2008, un 41% sous tornin a ser els que eren abans
les dones directives”. donar a conèixer a tots els vilatans divendres i una altra taula el 5 d’a- sobre el total del pressupost muni- de l’increment del mes de juny, tan
Després de la ministra Chacón i vilatanes aquest augment abusiu a bril a la plaça del Mercat. A la cipal. Les despeses en salaris i se- sols reajustant-los anualment se-
tot serà més fàcil. través d’un cartell explicatiu. plana web www.molins.cup.cat guretat social dels polítics i dels 7 gons el barem de l’IPC.
Serà més fàcil conciliar la nostra Aquella campanya inicial va aniran informant de l’horari i lloc càrrecs de confiança representaran Paradoxalment el conjunt de tre-
vida professional, familiar i social. tenir molt ressò i també els sindi- de les taules, que aniran recorrent 1.303.000 euros aquest 2008. balladors i treballadores de l’Ajun-
Els empresaris admetran aquest cats presents al consistori van criti- tots els barris de la vila. - Perquè s’ofereix una imatge tament han perdut poder adquisitiu
acte amb total naturalitat. car-ho al mateix temps que molts corporativista i poc honorable de la en els últims anys.
O no.
8 Catalunya. Maig de 2008

9. TREBALL-ECONOMIA
Vaga a la Seguretat Social QUI PAGA MANA
400 euros per
els dijous del mes d'abril persona
VicentMartínez
FETAP-CGT
i bé els impostos són, o poden
S ser si són progressius (és a dir
si es paga en funció del que es té),
esprés d'un procés d'as- un sistema de redistribució de la ri-
D semblees en aquelles de-
marcacions provincials on
tenen presència CIG, CGT-CAT,
quesa, també poden ser un meca-
nisme d’agudització o reforçament
de la desigualtat social. El presi-
STERM, i altres en les quals els dent del Govern espanyol, José
company i companyes s'havien au- Luis Rodríguez Zapatero, va pro-
toconvocat recollint les signatures posar retornar amb el superàvit dels
del 40% de la plantilla, es va deci- ingressos i despeses del seu Exec-
dir donar un impuls definitiu a les tiu, 400 euros a cada espanyol.
mobilitzacions iniciades després Amb 400 euros per persona ac-
de les insuficients millores de la tualment no en tens ni per a pipes.
RPT de la Seguretat Social, convo- Evidentment, un cop promès i
cant una vaga parcial de dues donat no té sentit no agafar-ho,
hores, de 10 a 12 hores durant tots però, per a què serveix?
els dijous d'abril, començant el 3 ball, igual salari". Relació de llocs necessita més promoció interna i s'institueixi a l'any 2009 la clàusula La proposta redunda en aquesta
d'abril. A més, es van convocar de treball que ha de complir la le- més funcionaris dels subgrups A1 i de revisió salarial per llei, tal com filosofia individualista en la qual
concentracions a les portes de les galitat i reconèixer, econòmica- A2. la tenen els pensionistes i la majo- no es donen solucions col·lectives
diferents delegacions provincials ment, les especificitats de cada lloc ria dels convenis col·lectius. als problemes dels ciutadans sinó
de la Seguretat Social, entre altres en el complement específic, no Complement específic que s’impulsa que cadascú es bus-
ciutats es van realitzar concentra- marcant una nova diferència fictí- Jubilació anticipada i que la vida (que et pagues amb els
cions a Barcelona i Tarragona. cia i discriminatòria en el nivell de És necessari retribuir adequada- parcial teus recursos l’escola bressol, el
La continuïtat o intensificació de complement de destinació que ment l'esforç dels companys i com- dentista, la cura de les persones
les mesures acordades es revisarà atempta contra els principis d'i- panyes que atenen al públic durant Dret a la jubilació anticipada vo- grans o dependents, etc) en funció
en pròximes assemblees. gualtat, mèrit i capacitat. tota la jornada, ja que les mesures luntària als 60 anys amb 30 anys de dels seus ingressos, el que provoca
adoptades recentment són del tot cotització, 35 per al 100% i jubila- nombroses desigualtats. La filoso-
Per una RPT més justa Mínim nivell 17 insuficients, així com augmentar ció parcial. fia de només veure els diners que
les plantilles per a oferir un millor No es pot esperar més, la reiteració tens a final de mes i no veure que
Reivindicar una relació de llocs de Establiment de NCD 17 com nivell servei a la ciutadania. en l'incompliment de les promeses invertir una mica més en serveis
treball global que inclogui tots els mínim per al subgrup C2, pujades de tot tipus, incloses les electorals, públics ens estalviaria molts més
organismes i llocs de les entitats del nivell mínim dels altres sub- Revisió salarial per llei han alimentat un escepticisme que diners encara que no els puguem
gestores i serveis comuns de la Se- grups, pujada de nivell dels actuals oblig a actuar en positiu mitjançant veure tan clars.
guretat Social, i que estigui basada caps de negociat, secció i àrea. Per- Que s'habilitin els fons necessaris aquesta convocatòria. Els motius Per exemple: amb 400 euros a
en criteris objectius, on es definei- què l'administració d'auxiliars que per a pal·liar la pèrdua de poder ad- tenen la suficient rellevància com dures penes pagarem les escoles
xin les funcions de cada lloc i es hi havia en 1988 ha passat a ser quisitiu de l'any passat, així com la perquè el crit de “Ja n’hi ha prou!” bressols dels nostres fills, però,
respongui al principi de "igual tre- una administració de gestors, es més que previsible del present, i s'escolti amb rotunditat. amb tota la despesa que es farà per
pagar aquests 400 euros es podrien
crear moltíssimes places de guar-
Campanya contra la precarietat en els tallers ferroviaris deria que estalviarien molts diners
a molts treballadors. Es podrien
destinar aquests diners que es reto-
SFF de CGT RENFE va entrar a treballar en una quotidià de les relacions entre naran a finançar de manera gratuïta
empresa amb drets: ara els ferro- patró i treballadors, constituïx una la salut buco-dental o la gratuïtat
a precarietat laboral també ha viaris, que bé podrien ser els nos- garantia d'estabilitat, de compensa- dels llibres de text escolar, etc.
L arribat als tallers ferroviaris.
En els últims anys s'està multipli-
tres fills, han d'entrar a treballar en
aquestes miserables condicions
ció salarial i de futur per als treba-
lladors de les “Contrates Ferrovià-
Voler compensar els baixos sala-
ris amb només 400 euros a l’any no
cant l'entrada de contrates i sub- que es viuen en les Contractes. ries”, xoca frontalment amb la té gaire sentit, i és més una almoi-
contrates en el ferrocarril, de forma En el sector ferroviari privat, les realitat, a la qual diuen que cal na, un caramelet que durarà ben
paral·lela al desenvolupament de la empreses s'estan desenvolupant adaptar-se. poc que una mesura seriosa i que
seva privatització. Els tallers de utilitzant el “dúmping social” com El desarrelament social i fami- vaja a tenir una repercusió real en
manteniment ferroviari no han es- un arma econòmica en contra de la liar, les penoses condicions de tre- la millora de la vida dels ciutadans.
capat a aquesta tendència, impul- salut dels seus empleats i dels seus ball, l'abaratiment de l'acomiada- Potser caldria prendre diferentes
sada per les patronals i encaminada interessos sòciolaborals i de la se- ment, les jornades extenuants, l'alt mesures: pujar el salari mínim a
a rebaixar dràsticament el valor del guretat del tràfic ferroviari. risc d'accidents laborals, el vergon- 1.000 euros, reforçar el paper dels
treball i incentivar els beneficis per a maquillar la nòmina i aconse- Els ferroviaris de les empreses yós incompliment de la Llei, no sindicats i les inspeccions laborals
dels patrons a costa de les condi- guir arribar a fi de mes. privades es veuen sotmesos a con- fixen precisament un futur idíl·lic perquè els treballadors estiguen en
cions de tots els treballadors. - Desemparament i indefensió dicions de treball perilloses per a la per al conjunt dels treballadors del igualtat de condicions per a millo-
Les conseqüències d'això són sindical, sotmesos a “podrits sindi- seva salut, i per a la seguretat del sector ferroviari, i són al seu torn, rar les seues condicions de treball o
demolidores: calistes” que reserven aquests “su- tràfic ferroviari. Això porta fatals juntament amb la permissivitat bé reforçar els serveis públics i fer-
- Augment de l'accidentalitat la- culents” llocs de treball per a la conseqüències atès que la fatiga dels sindicats còmplices, les causes los universals, gratuïts i que afecten
boral. seva clientela. s'acumula i per això els accidents de la degradació de les seves con- a més àmbits de la vida. Això pro-
- Problemes greus a l'hora de rei- On abans solament hi havia per- es multipliquen. dicions de treball bablement reduïria la precarietat
vindicar mesures de protecció de la sonal de RENFE, ara ja existeix Però les empreses "sempre en Encara que ens fa molta falta actual de la classe treballadora a
salut en el treball: quan reclames, personal d'un gran nombre d'em- volen més”; acomiaden indiscrimi- una ocupació, si només demanem Espanya. Amb tot, un govern socia-
t'amenacen amb acomiadar-te. preses que, com a denominador nadament, es mostren poc inclina- treball i no exigim unes condicions liberal com el que tenim (com els
- Contractes temporals i, sovint, comú, pateixen uns convenis des fins i tot a pagar les hores ex- dignes, el que estem demanant és que tenim també a Catalunya i Bar-
en frau de llei, doncs a més de la col·lectius netament inferiors al de traordinàries treballades, i han un explotador que ens robi la vida. celona) no canviaran gaire aquesta
temporalitat no recullen les hores l'empresa Operadora. obligat als empleats a treballar en Des del Sector Ferroviari de la situació i no s’atreviran a trencar
que realment es treballen. Certament la reculada sindical el seu temps lliure. Confederació General del Treball amb l’actual filosofia indivualista
- Baixos salaris, que fan impres- viscut en els últims anys és demoli- La pretensió que la liberalització (SFF-CGT) reivindiquem com ur- de la qual els 400 euros que retor-
cindible treballar més i més hores dora: la plantilla actual de ADIF i del sector ferroviari, en el marc gent un canvi d'aquesta situació. nen no és més que un reflex.
Catalunya. Maig de 2008 9

10. TREBALL-ECONOMIA
Nou instrument de lluita del
personal no sanitari de l’ICS
Coordinadora del PNS-ICS seva funció, tragar tot el que l’ICS
els presenti, encara que sigui pèr-
l diumenge 13 d’abril, es va dua de drets dels treballadors i les
E reunir la primera assemblea
del Personal No Sanitari
(PNS) de l’Institut Català de la
treballadores.
Arcadi Oliveras
Salut, convocats per la Coorrdina-
dora del PNS-ICS. A les 18h va co- Arcadi Oliveres, professor d’Eco-
mençar, amb la intervenció d’un nomia Aplicada de la UAB, va fer
dels portaveus de la coordinadora, una interessant disertació en relació
que va resumir quan i per què sor- a l’IPC i l’economia. Ens va dir que
geix aquest instrument de lluita: amb la imposició de l’euro i si afe-
"Primer volem agrair als/les afilia- gim la inflacció, el poder adquisitiu
des a CCOO, UGT, CGT i Intersin- dels salaris ha perdut un 28%.
dical-CSC, el suport que ens esteu "Considero del tot just la vostra rei-
donant, recollint signatures, repar- vindicació, doncs malgrat què la
tint propaganda o penjant cartells. pèrdua del poder adquisitiu és d´un
En especial volem agrarir a la CGT, 28%, uns 300 euros, esta bé que
que ens hagi prestat la seva advoca- lluiteu pels 500 euros, doncs es
da Isabel i a la Intersindical-CSC tracta de millorar…el problema no
pel seu suport, facilitant-nos el rau en el fet que els sous hagin em-
local o la cobertura per fer fotoco- pitjorat, sinó que s’han quedat es-
pies a la Junta de Personal tancats, com fa 10 anys…".
La Coordinadora del PNS-ICS Seguidament, va intervenir Sa-
sorgeix a mitjans de gener/08 de la turnino Mercader president del Co-
discussió d’un grapat de companys mitè d’Empresa de TMB. Va salu-
i companyes, que farts de perdre, dar i animar a la Coordinadora a
any darrere any, poder adquisitiu lluitar per les seves reivindicacions
salarial, decidim coordinar-nos i va explicar com lluiten pels dos
amb altres treballadors i trebalado- dies de descans. Ens va advertir que
res no sanitaris de l’ICS. sem radicalment al pacte de la mesa nes vies havia de seguir-se per con- Coordinadora. La mateixa denún- l’empresa i els seus sindicats inten-
Decidim recollir signaturas per sectorial (CC.OO, UGT, SATSE, vocar vaga, per una banda realitzant cia contra la seva secció a l’hospital taran posar-nos l’opinió pública en
exigir 500 euros d’increment sala- MC+ICS), que exclou de la carrera assemblees pels centres de treball, de Bellvitge, on van dedicar-se a contra i pendran mesures repressi-
rial, perquè calculem que els da- professional al col·lectiu d’interins i aixecant acte de les votacions i per treure els cartells i amenaçar els ves per desmoralitzar-nos, però que
rrers 10 anys és el que hem perdut, interines (uns 160 euros menys de una altra aprofitar l’estructura legal menbres de la coordinadora. Per no hem de tenir por, sempre hem de
a més creiem que per sota dels nòmina respecte als estatutaris)… dels sindicats, per tal que aquests una banda, aquestes agressions evi- comptar amb els treballaror i les
1.500 euros no es pot viure. Si ara és l’hora de lluitar tots i totes facin possible la convocatòria. dencien que la direcció de l’ICS i treballadores i sotmetre totes les de-
tenim en compte que els darrers 10 juntes, només amb la lluita i la la El portaveu de la Coordinadora els seus sindicats s´estan posant al cisions a l’assemblea.
anys, per decret, hem patit un incre- unitat de tot el PNS, podem guan- va denunciar les agressions de punt de perdre els nervis o els pa- Juan Manuel, de l’Hospital de
ment salarial entre el 2 i 3%, mentre yar…" CCOO a l’Hospital de la Vall d’He- pers, és bon senyal! Anem pel nbon Viladecans, va explicar la seva ex-
que l’IPC real ha pujat entre el 5 i el Després d´aquesta intervenció va bron, on alguns responsables de la camí! Malament si la direcció de periència i la dels seus companys i
6%, i a això hi sumen la implanta- parlar la Isabel, advocada de CGT, secció d’aquest sindicat, van estar l´ICS i els sindicats que retallen els companyes, en la lluita dels no
ció de l’euro, estè més que justifica- que va explicar com i quins passos arrencant cartells de la Coordinado- mostres drets a la mesa sectorial, fixes, és a dir, com han lluitar per tal
da l’exigència (el dret) dels 500 ha de fer la Coordinadora per a le- ra i crean confusió entre el perso- ens donessin el seu suport, doncs que els interins i s interines siguin
euros… Per altra banda, ens opo- galizar-se. A més, va exposar qui- nal, desqualificant amb insults la seria una contradicció, cadascú té la fixos a l’ICS.
En lluita contra la precarietat del personal docent i investigador de la Universitat
Autònoma de Barcelona i en defensa de la qualitat de l’ensenyament públic
Secció Sindical CGT UAB vància. Per això vam portar a terme daptació a l’Espai Europeu d’Edu- Els objectius generals supostàries que actualment se cen-
una jornada de vaga el passat dia 6 cació Superior s’ha de fer a “cost de la campanya tren més en una política d’aparador
a nostra és una lluita per la de- de març. zero”. i grans titulars i deixen de banda el
L fensa d’un ensenyament públic
i de qualitat basat en unes condi-
Cada vegada és més apreciable la
manca de sintonia entre el Comitè
2. El manteniment en la precarietat
laboral d’un extens col·lectiu de
- El compromís amb la cerca activa
de recursos públics per la Universi-
garantir unes condicions laborals
dignes per a sectors importants dels
cions laborals dignes i justes per d’empresa i el Personal docent i In- personal docent i investigador deci- tat treballadors i treballadores de la
part d’aquelles i aquells que amb la vestigador laboral a qui s’hauria de siu per al funcionament diari de la - La priorització en els pressu- universitat.
nostra feina el fem possible en el representar i defensar, sense ambi- nostra Universitat. postos de la UAB de les mesures La base de la dignificació de les
dia a dia. güitats, en les negociacions. Resul- 3. L’anquilosament d’un procés ne- destinades a garantir unes condicio- condicions laborals dels treballa-
Després de mesos de negocia- ta lamentable que la lògica sindical gociador que condueixi a l’eradica- nals laborals i de promoció dignes dors/es de la UAB comença per una
cions entre el Rectorat de la UAB i s’anteposi a les demandes defensa- ció de la borsa de precarietat a la que repercuteixin en la qualitat de política pública compromesa real-
el Comitè d’Empresa (del què CGT des pels treballadors i treballadores Universitat, es posa en evidència en la tasca docent i investigadora. ment amb el finançament del con-
també en forma part) no s'arriba a a l’Assemblea. la voluntat d’imposar unilateral- - Aturar la tendència de cobrir junt de l’ensenyament públic i de
cap acord. ment mesures no pactades i és ex- llocs de treball amb beques formati- les universitats com a part integrant
Més aviat, el que s’ha estat pro- Els motius de la nostra pressió de les reserves amb que ves o figures no adequades. d’aquest.
duint és una clara escenificació lluita s’accepta com a interlocutors i in- - La transparència de les pràcti- L’ensenyament públic ha de ser
d’una presumpta negociació que, terlocutores als treballadors i treba- ques de negociació a la UAB i el vist des de les diferents administra-
en realitat, són simples converses 1. La insuficiència del finançament lladores en precari, constituint una respecte dels acords als que s’arribi. cions com un eix estratègic en la
que no han arribat, ni tan sols, a de la universitat pública, que té com negació dels plens drets laborals L’equip de Govern de la UAB ha consecució d’una societat crítica i
acords parcials d’una mínima relle- a coartada la consigna de que l’a- d’aquest col·lectiu. de revisar les seves prioritats pres- plenament democràtica.
10 Catalunya. Maig de 2008

11. TREBALL-ECONOMIA
Millora la situació dels QÜESTIÓ DE
JUSTÍCIA
treballadors del Bicing La ‘justícia’
reprimeix la
després de la de vaga pobresa
Felip Vidal Combalia i Francesc
Arnau i Arias, membres del
DALP: Despatx d’Assessorament
Laboral i Popula
Secció Sindical CGT Bicing per realitzar el servei del Bicing els
Barcelona treballadors conservaran l’antigui- l despatx d’advocats i advoca-
GT va convocar per al 10
tat que haguessin generat en les
empreses Delfin Group o Movi-
A des on treballo, portem casos
penals que en diuen “d’ofici”, és a
C d'abril una vaga de 24
hores entre els treballadors
del Bicing, el servei municipal de
ment.
Només es podrà contractar a
personal aliè a l’empresa per a co-
dir, defensem persones sense recur-
sos econòmics que no poden pagar
la feina d’un advocat.
lloguer de bicicletes de l'ajunta- brir al personal de plantilla, o per a Les defensem en la seva declara-
ment de Barcelona, per a protestar feines esporàdiques especialitza- ció a comissaria dels Mossos i en la
per les males condicions laborals des o puntuals. seva declaració davant del jutjat
en les quals es trobava la plantilla i Es negociarà un conveni d’em- d’instrucció, on també procurem
per l'acomiadament de 13 treballa- presa a partir del 1 de maig del que les deixin en llibertat. Les de-
dors, 7 dels quals sense contracte, 2008 i es tancarà la negociació a 15 fensem fent diferents escrits i re-
després que pretenguessin regula- de Setembre a mes trigar. Mentres- cursos perquè no facin un judici
ritzar la seva situació i les condi- realitzades pels representants de la joria abandonaven l’empresa i els tant als treballadors se’ls aplicarà contra elles. Si diuen que volen fer
cions de treball. La vaga finalment UGT i l'empresa seguien sense que intentaven aguantar i lluitaven una pujada salarial, a partir del 1 de judici contra elles, el preparem i les
no es va portar a terme en arribar a complir-se: ni contracte indefinit, perquè se'ls respectin els drets que maig, a compte de les noves taules defensem el dia del judici. Si la
un acord el 8 d'abril. ni augment salarial a 1200 , ni 14
€ la llei reconeix, eren tirats al carrer, salarials que s’acordin en el conve- sentència que surt del judici les
El Bicing ho gestiona l'empresa pagues a l'any ni canvi de conveni. reconeixent automàticament l’em- ni. condemna, fem un recurs per tal
pública BSM, encara que és l'em- La situació es mantenia igual i fins presa la improcedència de l'aco- També se’ls abonaran la diferèn- que les declarin innocents. I, si ens
presa Clear Chanel la que va acon- i tot havia empitjorat ja que l'em- miadament, sense haver d'acudir cia salarial quan es tanqui el conve- tornen a dir que són culpables, fem
seguir l'adjudicació per deu anys presa havia iniciat una eliminació als tribunals. ni al setembre amb retroactivitat de escrits per tal que no entrin a la
per a prestar aquest servei, que del personal que reivindicava el Davant la situació existent la l'1 de maig. En el nou conveni es presó.
empra uns 120 treballadors. Clear compliment de la legislació labo- secció sindical de la CGT decideix milloraran quant a salut laboral els Tota aquesta feina, com que no
Chanel, multinacional nord-ameri- ral. Davant aquesta situació, la reclamar a l'ajuntament que es faci diferents llocs de treball dels quals ens la poden pagar aquestes perso-
cana de publicitat amb lligams CGT va dir que ja n'hi havia prou càrrec directament del servei a tra- consta l’empresa. nes, ens la paga l’Estat a través del
amb el president Bush, a més va d'acomiadaments improcedents, vés d'una empresa pública, que es Al nou conveni s’arribarà per Col·legi d’Advocats. Però, de
subcontractar el servei a l'empresa assetjament laboral, amenaces, readmetin als acomiadats i que consens del Comitè d’Empresa. quina manera?
Delfin Group, dedicada al màrque- promeses incomplides, desinfor- se'ls apliqui el conveni de trans- Els treballadors mitjançant el Co- No conec cap advocat que visqui
ting promocional, sense cap rela- mació, repressió sindical, irregula- ports i no el de publicitat, que su- mitè d’Empresa podran fer propos- exclusivament dels casos d’ofici,
ció tampoc amb el servei que es ritats en les nòmines, jugar amb a posa salaris més baixos. tes i una vegada acordat amb l’em- tots porten també altres casos on
presta amb el Bicing. salut dels treballadors i incompli- presa i prèvia realització les persones defensades poden
Encara que diversos treballadors ment de la llei. CGT arriba a un acord i d’assemblees, se sotmetrà a refe- pagar la seva feina, com nosaltres.
de Delfin Group van denunciar da- La CGT va denunciar pública- es desconvoca la vaga rèndum entre els treballadors. No hi ha cap altra sortida per
vant la Inspecció de Treball l'exis- ment que Delfin Group incomplia L’empresa, que fins al moment, poder-se guanyar la vida fent d’ad-
tència d'irregularitats en les con- la normativa de riscos laborals pel Aquest acord, aconseguit el 8 d'a- incomplia la Llei de Prevenció de vocat.
tractacions i les condicions mal estat de les furgonetes de re- bril amb Delfin Group sota la me- Riscos Laborals, l’Estatut dels Tre- L’anomenada “Justicia”, on in-
laborals del Bicing, l'ajuntament partiment de bicis o la falta de far- diació de la Conselleria de Treball, balladors i la LOLS es compromet tervenen comissaries de policia,
negava fins fa poc aquests fets i as- macioles i vestuari. En el cas dels i subscrit per la CGT, el Comitè de a complir-los íntegrament. Les jutjats i presons, s’organitza -amb
segurava que l'empresa no només uniformes, els treballadors no dis- Vaga, el president del Comitè propostes de sancions que es vul- la col·laboració dels col·legis d’ad-
complia la legislació, sinó que a posaven de guants ni botes i l'uni- d’Empresa i l’empresa, consisteix guin aplicar haurien de passar prè- vocats i les seves comissions del
més el consistori havia efectuat di- forme de recanvi no tenia les fran- en: viament pel comitè d’Empresa, torn d’ofici- per tal que els advo-
verses comprovacions referent a ges fluorescents de seguretat. Mes Subrogació de tota la plantilla sent escoltat l’encausat pel mateix. cats d’ofici se sentin menyspreats
això. de 250 treballadors han sofert per part de l’empresa que es quedi Sabem que és una vergonya que el en la seva feina i es desmotivin a
Tres mesos després de les elec- aquestes lamentables condicions el servei de Bicing. En l’empresa que la Llei ens dóna, hagi de que- l’hora de treballar en la defensa de
cions sindicals, totes les promeses de treball en els seves carns; la ma- que es munti des de Delfin Group dar reflectit en un acord. persones sense recursos econò-
mics.
I, com sempre, quan ha d’entrar
en joc la presó, les coses van pitjor,
A Hutchinson de Palamós per aturar el procés de deslocalització ja que la feina per evitar que aques-
tes persones siguin empresonades
no es paga, ni poc ni tard, simple-
Col·lectiu Catalunya balladors per decidir quines ac- ze persones més eventuals. voluntat de reunir-se amb la direc- ment no es paga. Defensar-les es
cions es portarien a terme d'ara en Els dos sindicats atribueixen els ció per tractar sobre el futur de la converteix, aquí, en una opció pu-
ls representants sindicals de endavant, assemblea que va tenir acomiadaments a la deslocalitza- plantilla i aclarir les nombroses rament ètica de l’advocat. Així, tro-
E CGT i CCOO de Hutchinson
de Palamós es van mobilitzar el 4
lloc el 12 d'abril i en la qual van
acordar organitzar diverses ac-
ció d'alguns projectes, com ara la
fabricació de tubs de direcció as-
modificacions laborals, el canvi de
torns i horaris, i demanar a l'em-
bem com molts advocats d’ofici
acompanyen les persones que de-
d'abril davant l'empresa per denun- cions, com ara parades intermi- sistida a altres empreses del grup, i presa les previsions de futur de la fensen el dia de la declaració a co-
ciar que s'estan acomiadant treba- tents o manifestacions. el fet que no n'arribin de nous. Els planta de Palamós. missaria i el dia de la declaració al
lladors eventuals perquè l'empresa De cara a la llei no es pot parlar sindicats remarquen que una cosa Al setembre de l'any passat, el jutjat i, després, se n’obliden i, no
està fent una deslocalització de d'expedient de regulació d'ocupa- són les baixades de producció per comitè d'empresa de Hutchinson es tornen a recordar d’elles fins
projectes i de capital dins del ma- ció (ERO) però en aquests darrers la crisi del sector i l'altra la deslo- de Palamós ja va decidir preparar cinc minuts abans del judici.
teix grup. En dos anys, segons de- dos anys hi ha hagut una reducció calització d'una certa quantitat de una jornada de vaga que s'havia de La “Justicia” està organitzada
nuncia el comitè d'empresa, s'han de personal gradual. Fa dos anys, projectes i de capital dins l'empre- fer a l'octubre si en aquells mo- per tal que els advocats d’ofici,
acomiadat més de 200 persones. Hutchinson de Palamós tenia una sa, i això està costant llocs de tre- ments l'empresa no facilitava infor- desmotivats, ofereixin aquesta de-
Després de la concentració, el co- plantilla de 735 persones i ara en té ball a Hutchinson. mació sobre els canvis de torns i fensa de les persones sense recur-
mitè d'empresa va anunciar la con- uns 540, i la primera quinzena d'a- El comitè d'empresa de Hutchin- horaris que s'estaven produint a la sos econòmics, si se’n pot dir de-
vocatòria d'una assemblea de tre- bril estava previst acomiadar cator- son de Palamós continua amb la fàbrica. fensa.
Catalunya. Maig de 2008 11

12. TREBALL-ECONOMIA
El jutge declara nuls els dos
primers acomiadaments dels
treballadors de Remolcanosa
Col·lectiu Catalunya denunciat que els acomiadaments
eren "un intent descarat de desacti-
var la lluita". Els dos treballadors
l Jutjat Social número 1 de acomiadats ho van ser durant la
E Palma ha declarat nuls els
dos primers acomiadaments
produïts al setembre de 2007 dels
vaga per no complir el decret de
serveis mínims i encara queda el
cas d'un altre treballador acomia-
treballadors de l'empresa Remolca- dat, al que l'empresa acusa d'incom-
nosa del Port de Palma, que es tro- plir els serveis mínims al no remol-
ben en vaga indefinida des de juny car un buc de mercaderies
de l'any passat. El jutge ha condem- perilloses.
nat Remolcanosa a readmetre de Els treballadors de Remolcanosa,
forma immediata els dos treballa- empresa privada que explota el ser-
dors "en el mateix lloc i condicions vei de remolcadors del port de
de treball que regien abans de l'aco- Palma, van iniciar el passat 19 de
miadament". L'empresa haurà de juny de 2007 una vaga indefinida
pagar l'import dels salaris deixats per a exigir el compliment íntegre
de percebre des de l'endemà a l'aco- del conveni col·lectiu. Amb aquesta
miadament fins al dia que tingui aturada, els treballadors pretenen
lloc la readmissió. que es compleixi el règim de des-
El jutge determina en el seu escrit cansos i de vacances, la jornada
que els acomiadaments s'han pro- màxima anual i la resta de la nor-
duït "per exercir el dret de vaga" i, mativa en vigor.
d'aquesta manera, dóna la raó als Més informació:
treballadors i a la CGT, que havien www.cgtbalears.org
OPINIÓ: Remolcanosa i el dificil dret de vaga
Pep Juárez, Secretari d’Acció resistir, reflectida en la llarga dura- silenci i passivitat, davant les més rades per l'empresa. Finalment tres aquests vaixells, per a ells i per als
Sindical de CGT-Balears da del conflicte i del rosari d'agres- de quinze denúncies, per violacions d'ells van ser acomiadats. Dos, per mateixos usuaris. Però l'Autoritat
sions que han hagut de suportar, del seu propi Decret per part de Re- suposat “incompliment dels serveis Portuària de Balears, titular del ser-
emolcadors Nosa Terra, S.A. aquesta història il·lustra la particu- molcanosa, que des de CGT hem mínims” (a criteri de l'empresari, vei, continua fent els ulls grossos,
R (Remolcanosa) és una empresa
privada, amb seu a Vigo, que explo-
lar indefensió en què es troben els
empleats de moltes empreses priva-
denunciat i registrat documental-
ment en la pròpia Delegació del
com a jutge i part) i altre, amb im-
putacions falses per part de la direc-
mentre Silveira i els seus ens donen
a tots gat per llebre, amb material
ta el servei públic de remolcadors des que exploten serveis públics. Govern. ció de Remolcanosa. de desfeta.
en diversos ports de l'estat, entre Davant la convocatòria de vaga Mentrestant, els dirigents de la Però, novament, els tribunals han A pesar de l'estretor de les lleis,
ells els de Balears. El seu propietari als remolcadors de Palma, la Dele- UGT a Remolcanosa, alliberats per donat la raó als treballadors i, de l'enorme sacrifici econòmic de la
és José Silveira Cañizares, empre- gació del Govern a Balears va dic- Silveira i submisos als dictats del aquest mes d'abril hem conegut la vaga, per als treballadors; de la ca-
sari conegut tant per les seves inver- tar un decret de serveis mínims que patró, ja s'havien afanyat prèvia- sentència dels recursos contra els pacitat coercitiva i depredadora de
sions en el sector marítim (a més de semblava redactat pel propi advocat ment a visitar les institucions de dos primers acomiadaments, que l'empresari, de les extraordinàries
controlar el negoci dels remolca- de l'empresa. Fins a tal punt, que el Balears i, mitjançant rodes de han estat declarats nuls pel Jutjat ajudes (i del marc d'impunitat), que
dors, en 1997 va adquirir l'empresa seu compliment suposava, de facto, premsa (29-6-07), demanar insis- del Social de Palma, amb efectes de aquest ha rebut i rep del Govern, de
estatal Elcano, la major naviliera la supressió del dret als descansos tentment la il·legalització de la vaga readmissió immediata, per vulnerar l'Autoritat Portuària, de partits polí-
espanyola, actualment amb filials a reglamentaris. Però aquell (primer) dels treballadors del port de Palma, de manera flagrant el dret de vaga. tics, de sindicalistes corruptes, etc.,
Brasil i Argentina) com l'hospitalari decret, segons sembla, tenia un pel suposat “dany a la imatge de les Al dia d'avui queda per celebrar el la vaga dels treballadors de Remol-
(també des de 1997 és propietari de “forat”: no contemplava el remolc nostres illes” (quin argument de judici pel tercer acomiadament que, canosa continuafins a aconseguir
Policlínico Vigo, S.A., el major d'entrada i sortida als creuers de “sindicalistes”!). I afirmant, "his a pesar dels seus grollers argu- els objectius: el respecte als seus
hospital privat d'Espanya i, des de luxe, ni altres prestacions a empre- master’s voice", que el conveni ments, comparteix amb escandalo- drets i a no ser discriminats.
2002, del sanatori compostel·là ses privades, o l'atenció als bucs de col·lectiu s'aplicava correctament a sa claredat els motius reals dels dos La seva lluita és un exemple per a
Nostra Senyora de l'Esperança). guerra ianquis (serveis mecànics, Palma, sense ni tan sols haver pre- primers. tots, i per això mereixen tota la soli-
Els treballadors de Remolcanosa, d'intendència, etc.), en les seves tra- guntat als interessats. A més, i davant les denúncies de daritat que com a treballadors i com
del servei de remolcadors del port dicionals visites a la badia de L'empresa tampoc va romandre la CGT, la Inspecció de Treball ha a ciutadans siguem capaços de ge-
de Palma, duen a terme una vaga Palma.(1) de braços creuats. Inicialment, va elaborat un informe en el qual es re- nerar. Però, a més, es tracta de pre-
indefinida des del passat dia 19 de Quan els creuers “Royal Irish”, intentar posar en servei un nou re- quereix Remolcanosa perquè resol- servar la qualitat dels serveis pú-
Juny de 2007, amb el suport del “Ocean Village Two”, “Island molcador amb una tripulació d'es- gui els importants defectes en matè- blics, així com d'exigir la decència,
Sindicat de Treballadors de la Mari- Scape” i “Queen Elizabeth II”, quirols. Aquesta maniobra va ser ria de prevenció de riscos laborals. i l'ètica, en la conducta dels càrrecs
na Mercant i de la CGT. Aquesta entre d’altres, no van rebre atenció anul·lada pel Jutjat del Social, amb Els bucs remolcadors de Palma, institucionals, encara que tot això
vaga va ser convocada per la negati- de remolc per efecte de la vaga, el una mesura cautelar, davant el nos- l'antiguitat i deteriorament dels no afavoreixi els interessos privats
va empresarial d'aplicar, als emple- Delegat del Govern, Ramon Socias, tre recurs. A més, els treballadors quals els converteixen en autèntica d'empresaris com José Silveira.
ats del Port de Palma, les mateixes va elaborar el 10 d'agost de 2007 un en vaga van haver de suportar, entre ferralla flotant, són causa de múlti- (1) Hem d'agrair als treballadors
condicions de guàrdies, descansos i segon Decret de “serveis mínims”. altres pressions, fins a dues san- ples situacions de risc. En diverses de Remolcanosa del Port de Palma,
vacances que gaudeixen els seus En ell ja es contemplava, com vestit cions per a cadascun, de tres mesos ocasions, els propis treballadors l'haver-nos evitat, a l'octubre de
companys del Port de Vigo, estant a mida dels interessos de Remolca- d'ocupació i sou, “per participar en han denunciat per escrit avaries i 2007, la indesitjada visita de tres
tots ells sota l'empar i l'aplicació del nosa, l'atenció al negoci privat dels vaga il·legal”. Les sancions van ser accidents (sense cap reacció, que se vaixells de guerra nord-americans a
mateix conveni col·lectiu. Però, creuers. Aquesta actitud de Socias, recorregudes i, ja en el Jutjat, els sàpiga, per part de les suposades la Badia de Palma. Segons diverses
més enllà de la sorprenent capacitat d'anul·lar costi el que costi la pres- seus arguments es van dissoldre “autoritats” receptores de les de- fonts, havien participat en atacs cri-
d'aquests companys per a lluitar i sió de la vaga, contrasta amb el seu com el sucre, i van acabar sent reti- núncies), pel perill que suposen minals contra la població de l'Iraq.
12 Catalunya. Maig de 2008

13. Tema del mes
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
1r de Maig del 2008: Només hi
ha un camí: dignitat i lluita
València Barcelona matí Palma
Lleida Barcelona tarda Castelló
Tarragona Girona Sabadell Ciutadella
Informacions de les Secretaries van manifestar pel centre de Barcelo- sentant dels immigrants, la mateixa plaça de Sant Agustí fins al Parc del ccooo-ugt. El lema general era “No
de Comunicació de les CGT de
Balears, Catalunya i País
na després d’un dinar solidari a la CGT o de l'Assemblea de Joves de Parterre, on es va llegir el comunicat. volem pagar la seva crisi” i hi havia
Valencià; i Relació amb els Rambla del Raval. La manifestació va Lleida. gent de la CGT, de la IAC, de Cobas i
Mitjans de la FL de Barcelona arrencar de la plaça Universitat, on Castelló de l’EIC. Al final, es va llegir el mani-
portaveus de diversos moviments i Girona 300 personas, CGT amb altres orga- fest general i es va parlar per la lliber-
Barcelona lluites (acomiadats de Seat, conduc- A la ciutat de Girona, unes 150 perso- nitzacions, van participar en la mani- tat del Franki, conta el transvasament
A Barcelona, al matí de l’1 de Maig, tors de TMB, estudiants, treballadors nes van participar en el 1r de Maig al- festació anticapitalisa. Al final, es va i contra l’energia nuclear.
mil persones es van manifestar sota immigrants, moviment feminista...) ternatiu celebrat sota el lema “Enfor- anar a donar suport a un grup de me-
el lema “Si tu luchas, tú decides” , des van explicar les seves reivindicacions tim la solidaritat”. En el recorregut es mòria en la inauguració del monòlit en Balears
de la Via Laietana fins a Correus, con- i mobilitzacions. Molts dels manifes- va fer parada a la Cambra de Co- homenatge a les víctimes soterrades Una pancarta amb el títol de “Només
vocades per la Federació Local de tants es van acostar després a la merç. Un cop arribats a la Rambla de en la fossa comuna de la localitat, on hi ha un camí: dignitat i lluita”, va obrir
Barcelona de CGT. En el míting final festa del bus de Barcelona a Cotxeres la Llibertat van cantar “La Internacio- es van ajuntar 2.000 personas. la manifestació de la CGT Balears, a
de la manifestació van intervenir tre- de Sants. nal” i van donar per acabat l’acte. Palma, per celebrar el 1r de Maig de
balladors de Metro, Seguretat Social, Sabadell 2008. Més de cent persones es van
Autobusos, representants de la Plata- Lleida València A l’Ateneu de Barberà, la CGT i l’Ate- sumar a l’acte festiu que es va iniciar
forma en Defensa de Collserola i de la Unes 150 persones van participar a la La manifestació va comptar amb prop neu van organitzar diversos actes a la plaça d’Espanya i va finalitzar a la
Plataforma del Barri de la Barcelone- manifestació de l'1 de Maig convoca- de vuit-cents participants, especial- previs a l’1 de Maig, amb xerrades, plaça dels Agermanats. S’hi podien
ta, així com els secretaris generals de da per la CGT de Ponent sota el lema ment joves dels polígons industrials concerts i teatre. veure pancartes en solidaritat amb el
CGT del Baix Llobregat, Catalunya i “Només hi ha un camí: dignitat i lluita”. on la CGT s’està introduint en els dar- poble saharaui, així com les de diver-
Barcelona; posteriorment, a la seu de La manifestació va sortir de la plaça rers anys. També va comptar amb la Tarragona sos conflictes. Per primera vegada es
la CGT ses va fer un piscolabis. del Treball i va acabar a la plaça de presència de militants de les seccions A Tarragona, prop de quatre-centes va celebrar a Ciutadella un acte del 1r
Per la tarda, sota el lema “La preca- Sant Joan passant per la Rambla del més antigues com Renfe, Telefónica, persones van participar en la mani- de Maig, organitzat per la CGT, amb
rietat, l’atur i els baixos salaris: escla- Ferran. Al final hi va haver diversos Ford, Correos, banca, telemàrque- festació anticapitalista, més fins i tot la presència de la secretària general,
vitzen”, al voltant de 7.000 persones parlaments entre ells els d'un repre- ting, etc. La manifestació va anar de la que a la procapitalista del matí de Helena Herrera.
Catalunya. Maig de 2008 13

14. Parlem amb...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
SATURNINO MERCADER I JOSEP GARGANTÉ, DEL COMITÈ DE DESCANSOS DE TMB
'O sumem esforços o seguiran esclafant-nos com fins ara'
Text: Jordi Martí Font; Foto companys del mateix sindicat. Segurament, en els mesos futurs trac- -Garganté: Personalment, com a afiliat
Mercader: Pere Albiach -Garganté: El Comitè de Descansos ha taran de guanyar terreny (sigui fent en- de CGT, em sento, per un costat, molt > LES FRASES...
estat l'eina bàsica per poder superar la trar nous treballadors amb el carnet sin- content pels companys del sindicat que
burocràcia sindical de CCOO i UGT. Fins dical a la boca, sigui cedint millores en han ficat el coll per la nostra lluita, que
D
esprés de mesos de lluita con-
tinuada, de mobilitzacions llavors, i com a CGT, no havíem aconse- una negociació només amb ells, etc.). És han fet mil i una cosa i ho han fet ente-
multitudinàries, d'assemblees, guit mai trencar la influència d'aquests evident que en la negociació de Conveni nent que la nostra lluita havia de ser
de lluita obrera, d'anarcosindicalisme sindicalistes 'basura'. Unificant delegats futura no els enganxarem fora de joc sense sigles, per poder mantenir la uni-
en la pràctica... els conductors i con- sindicals de diferents sindicats, treient com aquest cop amb les mateixes ma- tat entre els conductors afiliats a tots els
ductores del bus de Transporsts Me- les sigles sindicals, deixant la porta ober- neres, així que els haurem de tornar a sindicats o a cap.
tropolitans de Barcelona han aconse- ta a tothom per entrar al Comitè de Des- sorpendre per deixar-los fora de combat. Per altre costat, em sento completa-
guit els dos dies de descans setmanal cansos i buscant sempre la complicitat ment decebut per companys que a la
que reclamaven. Parlem amb Saturni- amb els treballadors les treballadores -Hi ha qui diu que si heu guanyat ha hora de la veritat semblaven més preo-
no Mercader, president del Comitè afiliades a CCOO i UGT s'ha aconseguit estat perquè TMB és una empresa cupats per les putes sigles sindicals que
d'Empresa, i amb Josep Garganté, els escombrar a anys i anys de direcció sin- amb bona part d'accionariat públic... no per la lluita en si mateixa.
dos membre de la Seció Sindical de dical "majoritària". -Garganté: A Can Vies hi ha una pintada No acabo d'entendre com hi ha gent al
CGT a l'empresa i membres del Comi- A nivell sindical i per a qui vulgui en- que diu alguna cosa com: "Qui vol fer sindicat que s'omple la boca de "revolu-
tè de Descansos. tendre-ho, això té grans repercussions. una cosa troba maneres, qui no vol fer ció social", "anarquisme", etc. i després
Hem aconseguit ensenyar com es pot res troba excuses". A totes les empre- sembla que s'acollin perquè et poden
-Primer que res, ens agradaria ens ex- passar de fer un sindicalisme que només ses, siguin públiques o privades, els tre- il·legalitzar una vaga. He estat mirant la
pliquéssiu l'acord assolit i la valora- es lamenta de les trastades que fan els balladors i les treballadores tenim pors. Constitució Espanyola i sembla que si
‘‘
ció que en feu com a Comitè de Des- sindicalistes de CCOO i UGT a mostrar Por que marxi l'empresa, por que la pri- algun dia es fa la tan anomenada i gas-
cansos. quina és l'eina per superar-los i aconse- vatitzin, por que et posin a la llista negra, tada "revolució social" no es farà de ma- Si algun dia es fa
-Mercader: Dintre de l'acord que va guir guanys laborals. por a no ser recolzat pels companys i les nera legal, ni pasarà pels camins esta-
votar favorablement l'Assemblea del dia Si la CGT és realment una eina per al companyes. Només els qui arrisquen blerts, ni s'utilitzaran les formes, ni les
la tan
15 d'abril el punt principal, sens dubte, treballador o la treballadora i amb aques- triomfen i això és el que hem fet nosal- sigles que un ha decidit unilateralment. anomenada i
va ser que per fi els conductors i les con- ta eina no és suficient per vèncer els tres. Un grup important de companys Crec que al sindicat sobra molta teoria
ductores podrem gaudir dels dos dies de còmplices de la patronal, llavors aquesta vam assumir al començament d'aquesta de fullets i hi falta una mica més de valor
gastada “revolució
descans a la setmana que reclamem. eina ha de servir per crear una eina més lluita que podíem perdre la feina, que po- i companyerisme. social” no es farà de
Aquests seran una realitat a partir de la gran com a mitjà per superar a CCOO i díem ser detinguts o apallissats, que po-
manera legal, ni
signatura del Conveni, que es comença UGT. I això s'ha de fer treient-se les si- díem acabar a la presó. A pesar de tot -La vaga ha obert un espai de què
a negociar el 6 de maig. gles sindicals i treballant colze amb colze això, la il·lusió d'aconseguir una millora molta gent parlem però que pocs heu passarà pels camins
Actualment treballem 7'04 hores de amb altra gent que no comparteix la teva era superior a totes aquestes conse- aconseguit concretitzar com en establerts...
jornada mínima diària 251 dies a l'any, visió del món però que busca, igual que qüències. Quan t'estimes molt els teus aquest cas: la confluència de les llui-
amb l'acord treballarem 7.24 hores du- tu, una millora concreta. companys companyes estàs disposat a tes socials i les lluites sindicals. Som
rant 226 dies. Malgrat que amb l'acord
s'aconsegueix una reducció de jornada -Seria una mica com el que la CGT
“El motiu de la nostra reivindicació: simplement demanar dos dies de descans setmanal, ha creat una això i a molt més. a temps de sumar més que de restar?
-Mercader: La naturalesa no és pura, en
Nosaltres hem
anual de més de 100 hores, l’objectiu en quan era CNT demanava que es fes solidaritat cap a nosaltres per part de la gent. També la manera d’organitzar-nos i de mobilitzar-nos” -Durant la vaga també hi ha qui us ha totes les seves manifestacions s'obser- intentat posar el
la negociació de conveni continuarà sent amb els Comitès d'Empresa, no?, bui- acusat d'amagar les sigles sindicals. ven barreges de materials i de consis- nostre sindicat al
deixar la jornada diària en 7.04. dar-los de contingut... -Mercader: El motiu de la nostra reivindi- Vam poder cobrir el front mediàtic (diari me esforç per omplir les cotxeres amb ajudar-nos. Nosaltres no criticaríem les pretació que feien d'un acord, etc. Què els podeu dir? tències i en canvi és perfecta. Llavors.
-Mercader: El nostre Comitè d'Empresa cació: simplement demanar dos dies de "Dos dies", T-2Dies, etc.), el front intern fulles informatives en les quals s'informa- seves actuacions i esperàvem que ells Un exemple de com van anar canviant -Mercader: Si, això és veritat, fins i tot per què nosaltres ens hem de negar,
servei dels
-Què és això del Comitè de Descan- fa molt temps que es va convetir en un descans a la setmana, ha creat una soli- (piquets informatius, passada de comp- va realment del que estava passant a no critiquessin les actuacions de gent una mica es simbolitza en el fet que hem rebut crítiques de la nostra pròpia sobre la base d'una puresa ideològica, a treballadors perquè
sos? òrgan burocràtic. Davant aquesta situa- daritat cap a nosaltres per part de la tes als esquirols, etc.), el front econòmic cada moment, a més s'ha mantingut un que ens donava suport, però que potser quan els parlàvem dels "esquirols", al organització. Nosaltres mai no hem ocul- millorar la nostra societat i perquè no ens
-Mercader: Vist el paper claudicant que ció i coincidint amb la creació del Comitè gent. També la manera d'organitzar-nos i (caixa de resistència, material per treure web actualitzat diàriament que ha estat no compartien els seus mètodes. principi quasi es mostraven emprenyats tat la nostra afiliació sindical, solament anem a unir en la lluita amb companys
entenem que és
tenien la majoria de delegats del Comitè de Descansos i l'impuls que li vam donar de mobilitzar-nos i el fet que ens hàgim diners -samarretes, DVD, etc.), el front consultat per moltíssims companys de D'aquesta manera, vam aconseguir amb nosaltres per utilitzar aquesta pa- cal mirar les notícies que s'han anat pu- d'altres sensibilitats? aquesta la nostra
d'Empresa d'autobusos es va pensar a al moviment assembleari i aprofitant que hagut d'enfrontar a tot el poder real de la serveis mínims abusius (treball legal i no dintre i fora de TMB. que la solidaritat vers nosaltres passés raula. A poc a poc, i en no variar nosal- blicant per veure les vegades que han
crear un comitè al marge, en el qual par- la suma de delegats de CGT amb els nostra ciutat (Ajuntament/Generalitat i legal), el front negociador (portant les Respecte a la informació destructiva per sobre de les diferents visions i mèto- tres el to, eren ells els qui preguntaven sortit les sigles de CGT a la premsa, crec Ens sembla de sentit comú que el que
funció
ticipessin els delegats conductors que d'ACTUB i un company que va abando- partits polítics que els donen suport, decisions de les assemblees a la taula que l'empresa i la premsa venuda ha des de cada organització. Cada acció re- "Quants esquirols hi ha hagut avui?". Era que mai han sortit tantes vegades i tants cal fer és buscar el que ens uneix i no
realment estiguessin per aconseguir els nar el SIT vam poder agafar la presidèn- Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, de negociació i portant les propostes de anat abocant de cara a posar a la ciuta- forçava les accions dels altres. Aquí tots com si redescobrissin un llenguatge per- dies seguits les sigles del nostre sindicat. el que ens separa... si els principis els Per què nosaltres ens
dos dies de descans. De seguida, ens cia del Comitè d'Empresa per d'aquesta mitjans de comunicació mantinguts pel la patronal a l'assemblea), el front direc- dania contra nosaltres, hem intentat con- sumàvem, ningú no restava. dut... Les acusacions que hem hagut de su- tenim clars, de què ens hem de preo-
vam adonar que aquest nou comitè, al manera poder tenir controlat els seus poder econòmic de la nostra ciutat, cú- tiu (fent visible als directius que aquesta trarestar els seus efectes a través d'una portar vénen principalment de companys cupar? hem de negar, sobre
qual vam posar el nom de Comitè de moviments. pules de CCOO i UGT….) ha generat un lluita tindria un preu personal per a tots i publicació titulada "Dosdies", de la qual -I els atacs de la premsa burgesa (en -El paper de CCOO i UGT, com sem- de la CGT que no han entès que la lluita -Garganté: L'esquerra sindical, política o la base d’una puresa
Descansos, calia obrir-lo a tota la planti- La realitat ha demostrat que la força amplíssim moviment social solidari cap a totes), etc.Tots els fronts eren importants hem fet tiratges de 60.000 exemplars. tots els formats possibles) també ha pre, ha estat patètic. Sense recrear- dels conductors de TMB ha estat reeixi- el que sigui o es posa les piles i es deixa
lla de conductors i conductores, el que el l'hem tingut els treballadors en les as- nosaltres. i, per tant, tots s'havien de cuidar igual. A més de la revista, hem mantingut un estat d'antologia... vos-hi massa que si no ens diran que da gràcies, entre altra coses, al fet que la de tantes ximpleries i palles mentals ide- ideològica, a millorar
convertia en l'òrgan organitzador entre semblees que ha anat convocant el Co- Crec que s'ha pogut demostrar que Evidentment, tot això no hagués servit programa de ràdio setmanal a Ràdio -Garganté: Aquests atacs només refor- sempre ataquem els mateixos (mal- plantilla autobusera s'ha unit deixant al ològiques o seguirà estant on està. Sem- la nostra societat i
assemblea i assemblea. mitè de Descansos, el que ha produït quan les reivindicacions dels treballa- de res si no haguéssim tingut el suport Contrabanda i hem anat enviant contí- çaven la plantilla, que veia com des dels grat s'ho mereixin), ens podeu expli- marge les sigles sindicals. bla que haurem de comprar un mirall im-
El nostre Comitè de Descansos s'ha que els delegats del Comitè d'Empresa, dors són justes i aquestes són defensa- actiu o passiu de tots i totes les vaguis- nuament notes informatives que s'han grans mitjans de comunicació es deien car com són vistos aquests "sindica- Nosaltres hem intentat posar el nostre mens perquè tots nosaltres ens hi mirem per què no ens hem
anat reunint durant tot el conflicte gaire-
bé totes les setmanes, les reunions eren
obertes i es feien en les cotxeres i en
elles participaven fins a 50 companys i
companyes. Cal assenyalar que la parti-
uns molt a gust i uns altres per força,
hem hagut de cedir la nostra representa-
ció directament als treballadors.
-Durant la vaga, heu conseguit el su-
des pels propis treballadors de manera
directa d'una forma decidida genera de
manera espontània un moviment solidari
impossible d'aturar.
-Garganté: En aquest sentit, podem dir
tes, que eren un nombre altíssim.
-La feina contrainformativa ha estat
molt intensa, com s'ha concretitzat?
-Mercader: Per poder desmuntar la in-
anat estenent per tota la xarxa a una ve-
locitat de vertigen.
-Garganté: En aquest sentit, i en relació
a tots els fronts oberts, des del Comitè
de Descansos sempre li dèiem a la gent
mentides enormes sobre ells i elles.
A poc a poc, vam anar tocant portes
de periodistes, directors de diaris, etc.,
per anar fent canviar el seu to. Evident-
ment, no posarien articles obertament a
listes" per la resta de la plantilla?
-Garganté: Aquests sindicalistes han
perdut molt de crèdit i és evident que
això és un problema per a la Direcció, ja
que no poden fer la feina per què existei-
sindicat al servei dels treballadors per-
què entenem que és aquesta la nostra
funció. No aspirem a decidir per ningú, ni
a exigir quotes de poder o protagonisme
que no ens corresponen. Entenem que
i veiem que, a pesar de petites diferèn-
cies, ens assemblem moltíssim. Això no
succeeix perquè sí, sinó perquè qui
tenim enfront és tan miserable i hipòcrita
que no costa massa tenir una visió con-
companys d’altres
sensibilitats?
‘‘
d’unir en la lluita amb
cipació en el Comitè de Descansos sem- port d'amplíssimes capes de pobla- que a difèrencia d'altres vegades, vam formació esbiaixada que la Direcció de a títol individual o com a col·lectiu que favor nostre, però sí que vam aconseguir xen, que és bàsicament que els treballa- aquestes actituds són pròpies d'altres trària a la seva. Sumar forçes no és una
pre era a nivell individual, pel que era ció, de multitud de moviments so- ser els conductors i les conductores qui TMB feia arribar a la plantilla, des del venien a donar-nos un cop de mà que que alguns ens consultessin si eren co- dors i les treballadores traguin amb la sindicats que res tenen a veure amb els opció, o ho fem o seguirant esclafant-nos
normal tenir postures diferents entre cials...Com ha anat això? vam portar la davantera en el debat. Comitè de Descansos s'ha fet un enor- podien fer el que creguessin oportú per rrectes les xifres de participació, la inter- merda que la patronal ens vol fer menjar. objectius de CGT. com fins ara.
14 Catalunya. Maig de 2008 Catalunya. Maig de 2008 15

15. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
L’ANARCOSINDICAT OBRE LOCAL ESPERANT LA CONSOLIDACIÓ A LA ZONA
70 anys després,
> CONVOCATÒRIES
tornem a creuar l’Ebre:
la CGT a Móra d’Ebre
Curs de Formació
sobre contractació
i precarietat
Lloc: Seu de CGT Catalunya, Via Laieta-
na 18, 9a Planta, Barcelona, 8 i 9 de
maig.
Amb aquest curs abordem les dife-
rents perspectives de la precarització
de les relacions laborals i les reordena-
cions empresarials. de premsa. A l’acte de presentació, d’Ebre (al costat de la Biblioteca), i el comitè d’empresa), Correos,
Federació Comarcal Baix
Camp-Priorat CGT
La contractació engloba molts fenò- al qual van assistir Bruno Valtueña, servirà per donar informació, aten- Renfe-Adif, ensenyament, quími-
mens. D’una banda, els diferents tipus secretari general de la CGT de Ca- dre consultes i com a lloc de troba- ques, així com afiliats d’empreses
de contractes, el seu caràcter, les seves talunya, i els secretaris generals de da i reunió dels afiliats i afiliades de diverses.
E
garanties, els seus drets…, per una n el marc del procés de crei- la Federació Comarcal Baix Camp- la CGT de les comarques de la Ri- Amb la presentació d’aquest
altra, la seva organització mitjançant un xement i consolidació que Priorat i de la Federació Local de bera d’Ebre i la Terra Alta, i aquells espai, que organitzativament de-
control unilateral de l’empresariat i fi- està experimentant la Confe- Tarragona, així com els secretaris del Priorat que ho creguin conve- pendrà de moment de la Federació
nalment, la intervenció sindical en deració General del Treball de Ca- de Comunicació català i estatal, hi nient. Comarcal Baix Camp-Priorat de la
aquesta realitat. talunya a la demarcació de Tarra- va participar un nombrós grup d’afi- En aquestes comarques, la CGT CGT, s’espera començar a implan-
Les regles de joc de la coneguda gona, s’ha obert un nou espai pel liats i afiliades de la CGT de la Ri- té uns 40 afiliats i afiliades, pertan- tar-se en aquesta part de les terres
com fugida del dret laboral (autònoms, sindicat a Móra d’Ebre, la capital bera d’Ebre, Priorat i Camp de Ta- yents a sectors i empreses com de l’Ebre.
franquícies…), el frau massiu en la con- de la comarca de la Ribera d’E- rragona. Aquest espai es troba en Adobinve (una de les principals de Els horaris d’atenció i obertura
tractació, la temporalitat, la falta de bre.nEl dia 8 d’abril, es va fer l’acte un local municipal d’entitats situat a la comarca, dedicada al curtit de seran els dimarts i dijous de 19 a
contrapoder a les gerències empresa- de presentació del local i una roda la plaça de la Llanterna de Móra pells, on disposem de la majoria en 21 h.
rials, la individualizació del conflicte…
aquestes són les claus que hem de co-
nèixer per intervenir sindicalment.
Reactivació del Grup de Dones Llibertàries
OBJECTIUS
Dones Llibertàries
Conèixer els elements fonamentals de l grup de Dones Llibertà-
la precarització de les relacions labo-
rals:
E ries de Catalunya es va reu-
nir el passat 29 de març a Bar-
* aspectes ideològics celona amb la intenció d'activar
* revestiment jurídic (regles de joc) que el grup de dones a nivell de Ca-
es fa dels mateixos talunya. Els objectius eren
* aspectes tècnics. donar periodicitat a les reu-
Comprendre la realitat social i laboral nions; que aquestes siguin pú-
a fi de poder “donar-li la volta” bliques i que es faci difusió per
Dissenyar i escriure realitats laborals part de la CGT del grup de
diferents basades en el respecte dels Dones Llibertàries a totes les
drets laborals i socials, en els drets de- dones del sindicat.
mocràtics i en els drets civils, per a tots A més, la reunió tenia la in-
i totes, sense discriminacions. tenció d´establir un pla de tas-
ques mínim que garanteixi la
TERMINI PER A INSCRIPCIONS continuïtat i necessitat de donar dos mesos en reunions ordinà- ens puguem trobar com a dones xual, com són les violacions i
visibilitat a les dones de la CGT ries. El lloc de reunions no s’es- fruit de la violència masclista. l´assetjament sexual en el tre-
Fins al dimarts 6 de Maig de 2008. i les seves problemàtiques espe- tableix fixe sinó que anirà trans- Constatem la necessitat de que ball i les agressions en l´àmbit
cífiques, i disposar d´un espai lladant-se als diversos llocs de el sindicat sigui una eina per a domèstic.
ORGANITZEN propi les dones que formem Catalunya on hi hagin grups de que com a dones sindicalistes c) La Secretaria d´Acció Social
part d´aquest sindicat: un espai dones. La propera reunió serà el puguem afrontar la violència fí- es compromet a fer difusió dels
SP Confederal, SP CGT-Catalunya; Ga- per a debatre, discutir, treballar dissabte 31 de maig a les sica, psíquica i sexual, que es actes de Dones Llibertàries
binet Jurídic Confederal. i socialitzar les nostres expe- 10.30h al local de la CGT a manté i intervé en totes les esfe- (llista de distribució de correu).
Contactes i inscripcions: riències com a dones sindicalis- Barcelona (Via Laietana). res de la vida de les dones: des d) Es deixen per a properes reu-
Correu: s-org@cgtcatalunya.cat tes. b) S´aprova portar el taller d'au- de la representació mediàtica de nions les discussions de mate-
tel. 692 057 651 i 93 310 33 62 todefensa des d´una perspectiva les dones com a objectes; el rials sobre la prostitució i el
Es recomana que el Sindicat o Federa- A la reunió es va feminista a Barcelona. Aquest control del cos a través del dis- tema de la cura (últim manifest
ció de qui s’inscrigui n’estiguin assa- concretar: taller contra la violencia mas- curs mèdic androcèntric o les del 8 de Març).
bentats, s’admetran un màxim de tres clista es basa en un treball físic i diferències de salari entre e) Disposició de publicar les ac-
participants per Secció Sindical. a) El grup de Dones Llibertàries emocional per a aprendre i re- homes i dones, fins a qualsevol tivitats, articles, treballs, etc. del
de Catalunya es reunirà cada conduir les situacions en què de les formes de violencia se- grup al “Catalunya”.
16 Catalunya. Maig de 2008

16. SENSE FRONTERES La defensa dels
La potència armamentística, empresarial i de drets del treball
les burgesies respectives no té res a veure continua perseguida
amb els interessos de les treballadores per l’Estat marroquí
Campanya contra la Unió Europea per injusta, militarista,
antidemocràtica i insostenible
La UE, per a què?, per a qui?
CGT, Baladre, Ecologistes en i el dèficit són objectius de la UE,
Acció però no així eliminar l'atur i la pre-
carietat. La Unió no recull el dret a
es del seu origen, la Unió una renda bàsica universal o el de
D Europea és un projecte
econòmic que ha buscat
un mercat europeu unificat i la pro-
poder viure en un habitatge digne.
A més a les persones immigrants
no se'ls reconeix drets tan bàsics
Marroc: són
jecció de les seves multinacionals i com el lloc de residència o el vot. posats en
capitals cap a l'exterior. Ara el seu Això queda reflectit en xifres, ja
desafiament és convertir-se en una que en el si de la UE més d'un terç llibertat els
superpotència mundial.
El Tractat de Lisboa, que substi-
de la població activa està en situa-
ció precària: 19 milions de desocu-
detinguts del
tueïx a la difunta Constitució Euro- pats, 21 milions de contractes pre- 1r de maig de
pea, serveix a aquesta finalitat, ja caris, 33 milions a temps parcial i
que: un nombre creixent d'assalariats 2007
INSAD (Rabat, Marroc)
Blinda una UE neoliberal. El sense papers (immigrants i na-
creixement econòmic i la competi- dius). A més, la diferència salarial
tivitat són els grans objectius de la de les dones respecte als homes és
UE (art. 3 i protocol nº6). La Unió del 28%, i la UE deporta o rebutja n ocasió de la seva posada en
treballarà per a eliminar els “obsta-
cles” al lliure comerç mundial (art.
a 500.000 persones cada any.
La UE retalla les llibertats, ja
E llibertat, hem rebut amb gran
satisfacció l'alliberament dels de-
10 A i 188 B), garanteix la lliure que a Brussel·les hi ha 15.000 lob- tinguts produïts en les manifesta-
circulació de capitals (art 56 i 57- bistes que es dediquen a pressionar cions del Primer de Maig de maig
3), i aposta per la liberalització i in- perquè les legislacions que emanin al Marroc a les ciutats d’Agadir,
terconnexió del mercat energètic Els països més rics (Alemanya, Aquest Tractat està en la línia de la Unió serveixin als interessos Ksar-el-Kebir i Bni Mellal, així
(art 1176A). França, Regne Unit) tindran més del procés de construcció de la UE, dels gran capital. A més la partici- com el sobreseïment de la causa
A més, la nova estratègia de la pes. S'aprofundeix la UE a diverses el que genera una dinàmica en la pació popular està limitada per a dels nou companys en llibertat con-
Unió (Europa Global: competint “velocitats”, on els menys podero- qual: permetre que les decisions es pren- dicional, després de l'indult reial
en el món) persegueix “mantenir la sos tindran cada vegada menys ca- La UE destruïx l'entorn, ja que la guin de forma més àgil. Finalment, que es va produir el divendres 4
seva competitivitat en el mercat pacitat de decisió. S'augmenten els la seva construcció implica un dis- amb al coartada del terrorisme, la d'abril de 2008.
mundial intensificant els seus es- àmbits en els quals les decisions es tanciament cada vegada major UE i els seus estats membres estan Per això, INSAD (Instància Na-
forços per a crear oportunitats per a prendran en la UE i no a nivell es- entre els llocs de producció i con- retallant les llibertats de la pobla- cional de Solidaritat amb els Detin-
les seves empreses en tercers paï- tatal. El Consell i la Comissió sum, que són connectats a través ció. La UE té un caràcter creixent- guts del Primer de Maig) felicita
sos. Per a construir empreses for- mantenen la majoria del poder le- de les grans infraestructures de ment militarista a l'aparèixer tropes als militants El Mehdi Barbouchi,
tes, la UE també haurà de crear un gislatiu i executiu, mentre que el transport i de connexió energètica. de la Unió en diferents llocs del Abderrahim Karrad, Ahmed Lakai-
entorn més favorable a les empre- Parlament segueix complint un Això implica milers de km2 d'as- planeta (Líban, Kosova, Haití, tab, Oussama Benmassaoud, Mo-
ses dintre de les seves pròpies fron- paper subaltern. El Banc Central falt i formigó; l'increment de les Sudan, Bòsnia...), s'està creant un hamed Rassiouni, Youcef Arkab,
teres”. Europeu no té cap control demo- emissions de CO2 a l'atmosfera sistema de posicionament via Thami Al Khyat i al presoner dels 3
Amb la Carta de Drets Fona- cràtic. (que produeïxen el canvi climàtic); satèl·lit en tot el globus que tindrà reis Mohamed Bougrine per recu-
mentals es retallen els drets am- Augmenta el poder militar de la o la segmentació del territori, el aplicació militar (el Galileu), els perar la seva llibertat i als militants
bientals i socials (com el del tre- Unió per a protegir l'euro: S'aug- que amenaça encara més la biodi- euroexèrcits cada vegada estan Mohamed Fadel, Ismail Amrar,
ball, salut o habitatge digne). menten les despeses militars (art versitat. A més, la UE és la segona més dotats i tenen major capacitat Abderrahmane Ajji, Mohamed
També s'obre la porta al desmante- 27-3). També es potencien els eu- emissora de gasos d'efecte hiverna- d'intervenció exterior, i s'ha apro- Youcef, Charqui Nabil. Abdelaziz
llament dels serveis públics dei- roexèrcits i la pertinença a l'OTAN cle del planeta en termes absoluts vat la “Doctrina Solana”, per la Timor, Abdelhakim Rabaaoui et
xant-los subjectes a les normes de (art 27-7). A més es donen suport (el 24%) i per cápita. qual la Unió pot intervenir militar- Brahim Ahensal pel sobreseïment
la competència (art. 86 i 87). els “atacs preventius” (doctrina So- La UE augmenta les desigual- ment en qualsevol lloc del globus de la causa, pel delicte d'atemptat
És clarament antidemocràtic: lana, art. 28). tats, ja que el control de la inflació en defensa dels seus interessos. “als valors sagrats del regne”, així
com als seus familiars i amics.
Saludem a totes les organitza-
Via Campesina, contra les empreses transnacionals d'agronegocis cions i persones democràtiques i a
tots els comitès locals de solidaritat
Via Campesina afectats per la fam i la misèria en ció i la pobresa. Joves camperols han d'anar-se a dormir amb l'estó- amb els detinguts del 1r de maig
www.viacampesina.org les zones rurals, i pels efectes crei- d'Indonèsia, Filipines, Tailàndia, mac buit. Les grans empreses pel seu esforç i solidaritat. Així ma-
xents del canvi climàtic. El desen- Bangla Desh, han d'abandonar les transnacionals d'agronegocis teix saludem a totes les organitza-
a crisi alimentària mundial volupament econòmic i el creixe- seves famílies i llogarets per a anar (TNC) volen augmentar el seu cions i persones democràtiques a
L està començant a aparèixer en
la seva imatge real aquest any. Du-
ment beneficien solament a una
minoria de la població i provoquen
a altres països, perquè allí no hi ha
possibilitats de poder guanyar-se la
control sobre l'alimentació mun-
dial i l'economia agrícola. La libe-
nivell internacional pel seu suport i
solidaritat en aquest llarga campa-
rant les últimes dècades la fam es- danys ambientals i no resolen la si- vida. ralització del comerç i i la inversió nya per la llibertat dels detinguts
tava "amagada" en àrees rurals o tuació extremadament precària de En la regió de Llatinoamèrica es en l'agricultura ho ha fet possible. que finalment ha aconseguit els
zones marginals. Ara el nombre la gran majoria. A l'Índia l'auge dóna un fenomen similar. La terra Per tot això, el 17 d'abril de seus objectius.
d'afectats està augmentant i molta econòmic beneficia solament a una cultivable ja no pertany a població 2008, amb motiu del Dia Interna- Reclamem la llibertat de tots els
més gent ja no pot aguantar més. petita part de la població. Al ma- rural. Han de treballar la terra de la cional de la Lluita Camperola, la presos polítics del nostre país i el
Estan sorgint disturbis per aliments teix temps, l'economia basada en la qual van ser propietaris com mà Via Campesina vam fer una crida seu alliberament per arribar a acon-
i tornen les cues de gent famolenca pagesia està sent destruïda i milers d'obra barata. Alguns fugen a les internacional per realitzar activitats seguir un règim on les llibertats ci-
en molts llocs del món. de camperols acaben amb les seves ciutats intentant millorar la seva en contra de les TNC i mostrar al- vils sigui possible d’exercir-les
Àfrica i Àsia són els majors vides suïcidant-se per la desespera- vida, però per desgràcia cada nit ternatives al model neoliberal. sense por.
Catalunya. Maig de 2008 17

17. SOCIAL L’energia nuclear
Amb més mentides que mai, el tripartit transvasista continua essent
ha aconseguit fer creure que la manca d’aigua a l’aposta de les
Barcelona é imminent i la interconnexió inexcusable classes dirigents
BALA PERDUDA
De cabres i
Alarma per l'engany sobre
ministres
embarassades
la fuita radioactiva d'Ascó
Pau Ribera (Ascó)
Fernando Fernández Holgado
hagi estat classificada com a de ni-
vell 2 a l'escala internacional de
Probablement mai no sabrem del successos nuclears (l'escala
omés de veure la ministra em- cert què va passar a Ascó. Costarà INESS, que va de 0 a 7) equipara
N barassada desfilant amb el
pas afectat i impostant la veu per
molt, de fet ja està costant massa,
esclarir la seqüència dels fets i els
l'incident al que va patir Vandellòs
II el 2005 (també de grau 2), que
posar ferms els nostres soldats, errors que va cometre l'operador de va ser considerat com el més greu
vaig iniciar una reflexió d’urgèn- la central. Ha passat un mes durant de la indústria nuclear de l'Estat
cia. Com era posible que no m’hi el qual s'han fet anàlisis radiològi- des de l'incendi l'any 1989 de Van-
avingués amb aquella escena? Què ques a més de 2.000 persones, sor- dellòs I, que es va haver de tancar.
es el que em provocava tant de re- tosament amb resultats negatius, i L'empresa no ha tingut altre remei
buig? Estava esdevenint, potser, encara no sabem com, quan, per que destituir el fins ara director
masclista i intolerant? què i fins on va arribar la fuita. El d'Ascó, Rafael Gasca, i del cap del
No. Penso ara que el que m’ha que sí sabem, en canvi, és que tots servei de protecció radiològica,
irritat ha estat precisament la cínica els indicis apunten a que l'Associa- Francesc González. Però no n'hi ha
lucidesa de l’escena, la seva clarivi- ció Nuclear Ascó Vandellòs II, l'A- prou: cal, encara que també sigui
dència màxima: la metàfora més NAV, que és qui gestiona la central només per una qüestió d'imatge (el
aconseguida de la distància assoli- (propietat d'Endesa) va ocultar in- de Seguretat Nuclear (CSN). hi són, sinó per evitar incidents i nou director d'Ascó és l'exdirector
da entre la política com a contingut formació. Es tracta d'un fet molt Aquest, l'ens regulador del sector conductes que responen al fet de de Vandellòs II), aplicar la sanció
i la seva pròpia imatge. Ja sabíem greu que se suma al fet, gravíssim, nuclear a l'Estat espanyol, ha que- primar els interessos econòmics més alta possible prevista per la
que en l’alta política –que és un art de l'emissió de partícules radioacti- dat en evidència pel fet que ha per sobre de la seguretat, com el llei, tot i que els 30 milions d'euros
de la prestidigitació- els continguts ves a l'exterior. No només a l'exte- basat les seves informacions, rela- mateix CSN va dir arran de l'avaria amb què, com a màxim, es pot
són arrabassats rere la imatge, la rior del magatzem de combustible tivitzant la gravetat de l'incident, de Vandellòs II l'estiu de 2005 a multar Ascó I, siguin xavalla per a
posada en escena, el gest, el taran- i, per tant, a l'exterior de la central en les dades poc contrastades que causa del mal estat del sistema de Endesa.
nà o la mercadotècnia. nuclear, sinó també a l'exterior del li ha comunicat la central. Així, refrigeració, que s'havia anat de- La Fiscalia de l'Estat ha obert di-
És conegut que, des de 1992, el recinte del complex atòmic de la s'ha vist obligat a admetre que els gradant amb el pas dels anys sense ligències d'ofici per esbrinar si hi
PSOE, amb Felipe González, es va Ribera d'Ebre, és a dir, fora de la nivells de radioactivitat emesos que la central fes res per resoldre el ha indicis de delicte en la fuita, que
plantejar maquillar la imatge dels doble tanca que delimita les ins- han estat fins a cent vegades supe- problema? segons el CSN "s'hauria pogut evi-
nostres exèrcits i fer-los més fàcils tal·lacions i més enllà, fins a un riors als reconeguts inicialment per Aquestes i moltes altres pregun- tar". Mentre la justícia investiga i
de vendre a la societat amb la fa- talús vora el riu Ebre i fins a un l'ANAV, fet que ha indignat els al- tes són les que ens fem les perso- treu conclusions els ciutadans hem
mosa missió de pau dels Balcans, magatzem de ferralla de la Selva caldes dels 13 municipis que for- nes preocupades per la seguetat de ser conscients que cada cop que
que en realitat fou com assistir com del Camp, on les partícules van men part de l'Associació de Muni- ambiental i radiològica i per les encenem el llum de casa o enge-
a ‘voyeurs’ a una carnisseria i, des- arribar en un camió contaminat cipis en Àrees Nuclears (AMAC). que creiem en la necessitat de tan- guem qualsevol electrodomèstic
prés, signar a la fulla d’assistència que, sorprenentment, no va tenir En nom seu el gerent de l'entitat ha car les centrals nuclears, totes, com elèctric estem omplint la butxaca
repartida per l’ONU. Eren temps cap problema per sortir de la cen- blasmat l'actitud de la central, a qui més aviat millor. És clar que les ad- d'algú que no té cap consideració
en què s’amagava la secular cabra tral nuclear. ha acusat d'haver enganyat els al- ministracions es troben entre l'es- per la seguretat i la salut de les per-
legionària i altres signes jutjats Amb l'actidud “obscurantista” caldes en la reunió extraordinària pasa i la paret: entre el clam ciuta- sones i del medi ambient, gent
com a retrògads i de mal gust. denunciada per alguns alcaldes de que la comissió local d'informació dà per una producció massiva sense escrúpols: siguin directius
Doncs bé, més de quinze anys la zona nuclear (altres més dis- va celebrar a Ascó per a, justament, d'energia neta i les pressions de les d'Endesa o petits accionistes que
després, Zapatero ha rematat la crets, com el d'Ascó, treballen a la informar dels fets. multinacionals que es resisteixen a també tenen la seva part de respon-
feina i ens ven un exèrcit ja profes- central), l'ANAV va posar en risc, De què serveixen aquestes co- obrir un debat seriós i basat en evi- sabilitat. Ho dic per recordar també
sionalitzat, amb creixent despesa innecessàriament, als treballadors, missions i el CSN si l'expotador de dències científiques que no conve- que l'energia més neta és la que no
militar, els seus míssils i fragates, a la població i fins i tot als alumnes la central dona informació incom- nen al sector elèctric: la descentra- es consumeix i que l'estalvi i l'efi-
però presentat alhora que ocultat de les escoles que van visitar la pleta? Quina confiança podem lització del negoci de la generació ciència són els pilars de la nova
rere una posada en escena insupe- central l'endemà mateix de la fuita, tenir els ciutadans en el CSN si no elèctrica, el model de consum de cultura de l'energia, on la nuclear
rable des d’un punt de vista políti- segons afirma Greenpeace, que ha és capaç d'establir els mecanismes l'energia, la hipoteca dels residus... no hi té cabuda per una qüestió de
cament correcte. Perquè aquesta fet més de 50 preguntes al Consell necessaris no ja per sancionar, que El fet que la fuita radioactiva principis.
posada en escena pretenia ser ja
una demostració del que es buscava
obertament i es continua buscant:
en paraules de la ministra embaras-
sada, “la plena integració entre la
OPNIÓ: Tancar les nuclears cap a una Nova Cultura de l’Energia.
societat espanyola i les seves For-
ces Armades”. Tanquem les Nuclears dellòs (ANAV), com del Consell En canvi, en la relació de suc- dent que ara tractem, apareix
O sigui, la normalització de l’e- (www.tanquemlesnuclears.org) de Seguretat Nuclear (CSN): mal- cessos notificables del CSN co- classificat com del nivell INES 0,
xèrcit en aquest país. Que seguim grat que a la nota informativa del rresponent al mes de novembre es a dir, sense perill per a la po-
empassant-nos l’OTAN, l’Euroe- En relació a l’episodi de detecció 5 d’abril el CSN considera la tro- apareixen dues referències a blació.
xèrcit, la despesa militar, l’exporta- d’una fuita radioactiva a la cen- bada de partícules radioactives Ascó 1: el 8 i l’11 d’aquell mes, i Ara resulta que aquell incident,
ció d’armament a l’anomenat Ter- tral nuclear d’Ascó el passat dia com a “succés notificable”, l’ori- tots dos relacionats amb la reca- que estava classificat com a de
cer Món, la utilització de 5 d'abril, Tanquem les Nuclears – gen de la fuita sembla remuntar- rrega de combustible. En el pri- “nivell zero”, sí que va tenir con-
contingents de dones i immigrants Coordinadora per una Nova Cul- se al novembre del 2007, quan re- mer cas, pendent de classificació seqüències per a la població, el
per nodrir els esquadrons, els cape- tura de l’Energia (TLN – NCE) vol coneixen que el sistema en l’escala INES, es fa servir una que posa en qüestió els criteris
llans castrenses, els vols secrets als remarcar davant l’opinió pública d’extracció de l’aire de l’edifici va terminologia críptica per justifi- de adjudicació de nivells del
centres de tortura autoritzats pels els següents fets: quedar contaminat durant les car que el succés es va comuni- CSN.
nostres governants, els afgans que -En primer lloc la manca de operacions de neteja correspo- car en realitat en el mes de febrer -En segon lloc el secretisme
matem en defensa pròpia. I la transparència informativa tant de nents al final de la recarrega de del 2008; i en el segon cas, que que envolta tot el succés, si l’or-
cabra, és clar, a qui encara no han l’Associació Nuclear Ascó – Van- combustible. sembla tenir a veure amb l’acci- ganització ecologista Greenpea-
llicenciat.
18 Catalunya. Maig de 2008

18. SOCIAL
ce no arriba a donar el toc d’aler- liferen les discussions subjecti- efectes; i que, tenint en comte els procedir al tancament progressiu SALUT I ANARQUISMES
ta, el succés hauria estat silen- ves sobre el suposat impacte vi- mesos que han transcorregut, de les nuclears i avançar cap a
ciat i relegat a l’oblit fins la publi-
cació de la memòria anual del
sual que puguin provocar les tec-
nologies renovables, l’accident
caldria fer una revisió de la po-
blació, territoris i conreus poten-
un model energètic que es basi
en l’estalvi, l’eficiència i l’aprofi-
Recordar
CSN malgrat el seu perill poten- mostra la realitat comprovable cialment afectats pels vents do- tament de les energies renova-
cial. Cap succés relacionat amb d’un impacte que incideix en la minants. bles. Pep Cara, (berga)
l’energia nuclear es pot conside- salut de les persones i en el medi -En quart lloc, l’accident de- Un model que és social i tècni-
rar insignificant per les seves im- ambient físic. mostra la fal·làcia de les possibi- cament possible i econòmica- a vaga a TMB ha acabat. No
plicacions sobre la salut. Les
dades del CSN durant l’any 2007
I és que, independentment de
que la naturalesa de la radiació
litats de l’energia nuclear com a
opció de futur: a l’amenaça futu-
ment factible.
Abunden els informes que de-
L s'ha aconseguit tot però s'ha fet
un primer pas. No és, però, el final
indiquen que es van donar 23 detectada sigui de 5 o de 0,00001 ra de la problemàtica dels resi- mostren que la reducció de l’ac- de la lluita ja que encara pot passar
successos notificables als dos curis, el que és important és de- dus, a les dades existents sobre tual malbaratament energètic, de tot. Sigui com sigui i com ja s'ha
reactors d’Ascó; 22 d’ells han terminar exactament l’origen, el les limitacions de les reserves combinat amb un desplegament dit ha estat exemplar en molts sen-
estat classificats com de nivell 0, tipus, la durada i la dispersió de d’urani, a la manca de perspecti- de les tecnologies que permeten tits. Però tot s'oblida. Ahir en parlà-
i un pendent de classificació pel la radiació. Cal recordar que els ves econòmiques, i a les fre- l’aprofitament de les energies re- vem amb l'Aleix. La victòria dels
retard en la comunicació. La pu- efectes de l’exposició a dosis qüents aturades per avaria, cal novables (especialment l’energia militants de Barcelona sobre els
blicació d’aquests successos tenen una relació directa amb el afegir el risc permanent de fuites eòlica i solar) permetrien que militars el 19 de juliol de 1936, les
restaria força a la campanya de temps de l’exposició indepen- d’elements radioactius en el fun- Catalunya pogués cobrir abasta- col·lectivitzacions, la lluita contra
propaganda que pretén presen- dentment de la intensitat de la ra- cionament “normal”, com és el ment els seus serveis energètics. el franquisme... Els historiadors i
tar l’energia nuclear com a “se- diació (el que es coneix amb la cas que ens ocupa. El futur passa per una combina- els periodistes hi tenen un paper
gura” i “fiable”. problemàtica de l’exposició a ra- -Finalment, des de Tanquem ció d’estalvi, ús racional de l’e- destacat en generar aquest oblit. De
-En tercer lloc, les implica- diacions baixes), el que significa les Nuclears – Coordinadora per nergia i l’aprofitament dels im- fa un temps menteixen per sistema
cions sobre la salut i el medi am- que una exposició persistent a una Nova Cultura de l’Energia mensos recursos energètics que sobre la FAI, la CNT, la Revolució
bient. En un moment en que pro- una radiació baixa pot provocar volem remarcar la urgència de ens faciliten els cicles naturals. del 36, l'autogestió, etcètera. Men-
teixen, obliden, tapen, tergiversen.
És la seva feina. Poques persones
queden de les que ho van viure i les
que no ho vam viure però que en
L’Ebre es revolta i convoca manifestació el 18 de maig a Amposta tenim algun coneixement perquè
ens ho han explicat no tenim prou
Col·lectiu Catalunya veu o callem vergonyosament da-
vant la mentida democràtica feta
n miler de persones van assis- història i oficial.
U tir a l’assemblea de la Plata-
forma en Defensa de l’Ebre realit-
Diuen que el militant llibertari
Justo Bueno va matar els assassins
zada a Tortosa el 19 d’abril, que va Miquel Badia i el seu germà. No se
marcar el punt d'inici de una cam- si va ser així, però és ben normal
panya contra la interconnexió de la que algú acabés amb la vida de dos
xarxa del Consorci d’Aigües de feixistes torturadors com aquells.
Tarragona amb la d’Aigües Ter- També fan sant a Josep Maria Pla-
Llobregat acordada pels governs nas, un delator, a l'estil de Giménez
català i espanyol. Losantos, que va ser el dit assenya-
L’assemblea va ser el punt cen- lador de la repressió contra molts
tral de la reactivació del moviment militants obrers. Els franquistes
aglutinat al voltant de la Platafor- van exercir la revenja i van assassi-
ma en Defensa de l’Ebre. L’Audi- nar Bueno al Camp de la Bota el
tori Felip Pedrell estava ple de gom 1944. Al Camp de la Bota com
a gom. Gent als passadissos, gent tants d'altres. Els que justifiquen tot
dreta per tot arreu. Després de l'as- això són demòcrates. Per mi són
semblea, el miler llarg d’assistents feixistes, de vegades amb estan-
es van manifestar pels carrers de quera de vegades amb la senyera,
Tortosa. El menyspreu envers la però sempre de la mateixa classe
capacitat de convocatòria de la social i amb la mateixa actuació i
PDE va quedar en evidència. amb un enemic clar: els llibertaris.
L’assemblea va servir per repas- Per recuperar la memòria, no
sar la situació existent, destacant només falten llibres, pel·lícules, ex-
que fins que no s’han celebrat les Lleida contra la possibilitat prime- Les entitats i organitzacions as- vasament, ni el d’Isòvol, ni el de posicions i xerrades, que també,
eleccions els polítics no han dit res rament manifestada pel govern de sistents a la trobada de Lleida, l’11 l’Ebre, ni cap altre. falten lluites i experiències de lluita
de transvasaments, i molt menys la Generalitat d'agafar aigua del d’Abril del 2008: Ecologistes de -Cinquè. Demanem un Canvi de horitzontal, valenta i directa. Jo
de l’Ebre. És més, se’ns deia que Segre, reunió en la que es va elabo- Catalunya, IPCENA, GEPEC, model territorial, que adeqüi el crec que una cosa està clara: per re-
de transvasament de l’Ebre res de rar un manifest i es va acordar CEPA, SEO/BirdLife, Plataforma creixement als recursos disponi- cordar cal tornar a viure. Ha de ser
res. Això ho va exemplificar molt crear la Plataforma en Defensa del en Defensa de l’Ebre, Ecologistes bles en cada conca. així perquè si no els discursos són
bé el video inicial, començat amb Segre, que s'aliaria amb la de l'E- en Acció, DEFGOL, Jovens de les -Sisè. L’aigua, és un l’element buits i només responen a estètica,
la caràturla del NO-DO, per repas- bre. Terres de l’Ebre, Grup Ecologista indispensable pel reequilibri terri- mercat o fins i tot electorat.
sar les promeses de Zapatero, asse- El front unitari contra els trans- de les Terres de l’Ebre, CUP Llei- torial i de redistribució de la rique- “El Pèsol Negre” ha fet deu anys
gurant que de transvasament de vasaments ja és una realitat, des- da, Maulets i Assemblea Pagesa, sa. i molts titulars han estat dedicats al
l’Ebre no n’hi hauria. prés del compromís adquirit a Llei- davant la situació de reactivació de -Setè. Defensarem els drets dels Primer de Maig: “L'1 de maig no és
La primera prova de foc s’ha su- da per una vintena de col·lectius les politiques de transvasaments, rius i de la població de les seves cap fira”. A Berga l'1 de maig se-
perat amb escreix. Una convocatò- ciutadans i grups ecologistes d'a- acordem la següent declaració: conques. gueix sent una fira. També a Berga
ria exitosa. Ara queda la manifesta- rreu de Catalunya. La principal -Primer. Considerem que l’aigua Per a més informació de la cam- tenim nova ordenança de civisme
ció a Amposta. Una cita per conclusió de la cimera va ser que pertany i s’ha de gestionar a cada panya i el contingut del Reial De- (coneguda com l'ordenança de la
mostrar el rebuig als transvasa- els contraris a qualsevol tipus de conca corresponent. cret aprovat pel Consell de Minis- CUP) però ja se sap, als pobles o
ments i a la interconnexió en con- transvasament iniciaran una línia -Segon Considerem imprescin- tres per tirar endavant la ciutats petites tothom és coneix per
cret. de treball comú, i que es mobilitza- dible respectar un cabal de mante- interconnexió de la xarxa del Con- bé i per mal (us asseguro que també
ran per frenar l'«onada transvasis- niment ambiental dels rius . sorci d’Aigües de Tarragona per mal) i els polítics locals s'aca-
La Plataforma en ta» que prepara la Generalitat, pri- -Tercer. Demanem actuacions (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llo- ben comportant massa igual, al
Defensa del Segre mer anunciant la captació d'aigua davant de l’estat crític actual dels bregat (ATLL), podeu anar al web marge del color del seu partit. Sigui
del Segre i després acordant inter- nostres rius, amb l’objectiu de ga- renovat de la Plataforma en Defen- com sigui, la solidaritat segueix
Prèviament, el dia 11 d'abril, s'ha- connectar les xarxes d'aigua de l'E- rantir-ne la seva conservació. sa de l'Ebre: sent la nostra eina bàsica per lluitar
via portat a terme una reunió a bre i el Ter-Llobregat. -Quart. No acceptem cap trans- www.ebre.net contra la injustícia. Salut i anar-
quia!
Catalunya. Maig de 2008 19

19. OPINIÓ-SOCIAL
Les armes no eduquen,
les armes maten
Col·lectiu Catalunya
Saló de l'Ensenyament "Estudia"
de Barcelona (2 al 6 d'abril). Ente-
Manifest dels l 3 d’abril, un grup de divuit nem que la seva presència en
Joves Anarcosin-
dicalistes
E activistes antimilitaristes
vestits amb granota blanca
es van tirar pintura vermella davant
aquest esdeveniment educatiu no
és admissible per les següents
raons:
l’estand que l’exèrcit espanyol -Els valors que transmeten les
es de fa massa temps, els tenia al Saló de l’Ensenyament institucions militars, l'obediència,
D joves patim una llarga sèrie
d'agressions per part dels poders
"Estudia", que tenia lloc al recinte
firal de Montjuic entre el 2 i el 6
la disciplina, el patriarcat, l'andro-
centrisme o el recurs a la violència,
econòmics i polítics. Patim innom- d'abril, i van desplegar una pancar- contradiuen els valors vertebrals
brables problemes, als quals ningú ta amb l’eslògan ’Les armes no que han de regir l'educació del jo-
no vol trobar solució. No fa falta eduquen, les armes maten’. Una vent, l'autonomia, l'esperit crític, la
que te'ls recordem, cada dia has cinquantena de persones els dona- responsabilitat, l'empatia, el diàleg
d'enfrontar-te a ells, ens sobren els ven suport. Diversos militants de la o la solidaritat.
exemples: CGT van participar en l'acció. -La proposta que l'exèrcit ofe-
-Atur. Poc després els mossos d’esqua- reix als estudiants s'oposa a la
-Precarietat laboral, ETT i explota- dra i el personal de seguretat del LOE, que s'inspira en "l'educació L'exèrcit és presentat gairebé com tenciar la Cultura de la Pau amb
cion. Saló van reduir set dels activistes i per a la prevenció de conflictes i una ONG d'ajut humanitari, la qual instruments com l'Institut Català
-Impossibilitat d'accedir a un habi- tres periodistes. Els mossos d’es- per a la resolució pacífica d'a- cosa oculta el seu rol de defensa Internacional per la Pau, l'Oficina
tatge digne. quadra els van retenir prop d’una quests, així com la noviolència en d'interessos més espuris. En cap de Promoció de la Pau i els Drets
-Retallades i privatització en l'en- hora, els van identificar i després tots els àmbits de la vida personal, cas s'informa rigorosament de les Humans, o el Consell Català de
senyament i en la sanitat publica. els van deixar anar. familiar i social", i s'orienta a la conseqüències que es desprenen Foment de la Pau, convidi, mitjan-
Repressió i control policial. I molt Amb motiu de la celebració consecució de "la formació per a la d'ingressar en l'exèrcit. çant el Departament d'Educació,
mes. entre el 2 i el 6 d’abril del Saló de pau, el respecte dels drets humans, -En un context on la seguretat institucions militars al Saló de
Tot això ens duu a unes dolentes l’Ensenyament "Estudia" a Barce- la vida en comú, la cohesió social, humana es mesura amb indicadors l'Ensenyament.
expectatives de futur, ja és hora de lona, un conjunt d’entitats entre les la cooperació i solidaritat entre els de sanitat, de seguretat alimentària, Advertim, també, la presència al
dir prou. Ja és hora de canviar quals la Federació Catalana pobles." d'accés al treball, de respecte als saló de cossos policials que massa
aquesta situació. Ens volen fer d’ONG de Pau, Desenvolupament -La presència de l'exèrcit en drets humans, de conservació del sovint s'extralimiten en les atribu-
creure que tot és irremeiable, però i Solidaritat, Justicia i Pau (Centre aquest saló s'emmarca en la cada medi natural o del dret a l'educa- cions que li són atorgades demo-
hi ha plantejaments que poden fer Delàs), Escola Cultura de Pau, cop més incisiva participació en els ció, transmetre esquemes militaris- cràticament, sigui fent un ús des-
possible canviar aquesta situació: Ustec, IAC, CGT, Coordinadora espais educatius. L'exèrcit espan- tes com a solució dels problemes proporcionat de la força, sigui
-Lliure associació de tots i totes no- Tarragona Patrimoni de la Pau… yol pretén potenciar l'eufemística que afecten les nostres societats és reprimint col·lectius que s'oposen
saltres per a unir esforços. havien fet públic un manifest amb "cultura de la defensa" i "l'esperit contradictori i caduc. al sistema polític i econòmic esta-
-Mobilització constant en la defen- la intenció de mostrar el seu rebuig militar" entre la joventut per millo- Així, des del convenciment que blert.
sa dels nostres drets socials. a la presència de l’exèrcit en aquest rar la seva deteriorada imatge pú- la missió de les institucions i els És per això que manifestem el
-Lluita pel repartiment de treball i esdeveniment educatiu i en el món blica i pal·liar les actuals dificultats agents educatius és el foment de la nostre ferm rebuig a la presència
de riquesa. de l’educació. de reclutament. cultura, la ciència i els valors de la de l'exèrcit al Saló de l'Ensenya-
És imprescindible que ens orga- -La propaganda que el jovent rep convivència i la diversitat, creiem ment "Estudia" i comminem el De-
nitzem, per a enfrontar-nos junts Desilitaritzem del Ministeri de Defensa és enga- que exèrcit i educació són concep- partament d'Educació, en qualitat
als problemes comuns i crear alter- l’Educació nyosa, desprèn una imatge idíl·lica tes manifestament antagònics. A de coordinador, i la Fira de Barce-
natives per poder acabar amb les de la vida militar i edulcora el més, constatem el contrasentit que lona, en qualitat d'organitzadora, a
desigualtats socials. Els joves anar- Enguany, l'exèrcit ha estat convidat paper de les forces armades espa- suposa que un govern de la Gene- retirar-li la invitació per a les edi-
cosindicalistas, els joves de la una altra vegada a participar al nyoles en els conflictes bèl·lics. ralitat que es vanaglorieja de po- cions d'enguany i les properes.
CGT, som un grup d'estudiants i
treballadors que ens neguem a ac-
ceptar la realitat imposada. Lluitem
per recuperar la dignitat perduda.
OPINIÓ: Què passa amb l’Ateneu Santboià?
Nosaltres us convidem a treballar i
http://
ateneusanboia.wordpress.com
participar en la Confederació Ge- l’Ajuntament en aquest tema, i iniciativa d’iniciar l’esmentat pro-
neral del Treball, perquè: entre d’altres actuacions hi hem cés.
-Som assemblearis, és a dir, no hi ot sembla indicar que ben aviat detectat la seva negativa irrefutable Malgrat la seva intenció mani-
ha jerarquies, les decisions són pre-
ses per tots i totes.
T coneixerem la sentència del
Tribunal Suprem que adjudicarà
a demanar que declarin l’Ateneu
Patrimoni Històric de la Humani-
festa de promoure l’enderroc de
l’Ateneu, l’Ajuntament continua
-Som autònoms, és a dir, la nostra definitivament la propietat de l’A- tat; l’aprovació l’any 2003 d’un pla utilitzant la seva publicació men-
emancipació solament pot ser obra teneu Santboià. Aquest podria re- urbanístic que contemplava l’ende- sual (Viure Sant Boi) per difondre
de nosaltres mateixos. caure sobre la promotora immobi- rroc de l’edifici amb una finalitat missatges desconcertants que par-
-Som federalistes, és a dir, la socie- liària Pichuki SL, que no dubtaria especulativa 60% pública i 40% len de recuperar l’Ateneu però no
tat ha de basar-se en la lliure unió ni un instant en enderrocar un dels privada (aquesta planificació ha de rehabilitació ni d’interessos po-
dels éssers humans. principals símbols de la nostra vila, estat invalidada pel TSJC a petició lítics i econòmics. ¿Què vol dir re-
-Som solidaris, és a dir, el que afec- acabant així també amb una de les de la part privada, que vol una part cuperar?
ta al meu company o companya, poques experiències d’autogestió més gran del pastís); i més recent- A nosaltres no ens enganyaran,
també m'afecta a la meva. cultural que sobreviuen a la passi- va una requalificació. És més, de ment (el 2006) l’obertura d’un pro- de fet no haurien de poder engan-
Som anticapitalistas, és a dir, les vitat del gruix de la població i a la l’Ajuntament depèn la concessió cés administratiu per desallotjar la yar a ningú, per això estem aquí
coses np pertanyen als quals les prepotència i la hipocresia de les de les llicències d’enderroc. En gent que ha permès la supervivèn- denunciant la manca de transpa-
tenen, sinó als quals les necessiten. institucions. una situació com la plantejada, se- cia de l’Ateneu durant els deu anys rència en la informació institucio-
En síntesi, som una organització Però els terrenys de l’Ateneu gurament una persona innocent que han transcorregut ja des de la nal i la situació d’indefensió en la
anarcosindicalista: en la qual tots i tenen la catalogació urbanística pensaria que l’Ateneu està salvat, penosa subhasta. Precisament va que deixen la memòria històrica
totes tenim dret a participar i deci- d’equipaments, i ningú podrà que no corre cap perill, però nosal- ser des dels despatxos de la Torre recent i els projectes autònoms que
dir. Et convidem a fer-la teva, et construir habitatges ni hotels, ni tres portem ja uns quants anys inte- del Sol (departament de Disciplina intenten construir una realitat dife-
convidem a mobilitzar-te i lluitar al balnearis si l’Ajuntament no apro- ressant-nos pel posicionament de Urbanística)des d’on va sorgir la rent.
costat de nosaltres i nosaltres.
20 Catalunya. Maig de 2008

20. OPINIÓ
Multitudinària manifestació Narcisismes
suïcidaris
a Girona contra la línia Raimundo Viejo Viñas
(http://raimundoviejovinhas.blo
gspot.com)
de Molt Alta Tensió El moment que travessa el cicle de
mobilitzacions en defensa de la
universitat pública és un moment
de crisi. Després d'una difícil arren-
Col·lectiu Catalunya retat del subministrament, i aques- cada marcada per un rebuig sim-
tes demandes no requereixen for- plista al Pla Bolonya, les diferents
ntre 15000 i 18000 perso- çosament la construcció d’una figures implicades en el moviment
E nes van participar en la ma-
nifestació realitzada el 30
de març a Girona contra la línia de
línia de dimensions i conseqüèn-
cies tan monstruoses com les que
comporta la MAT.
(estudiants, becaris, professors pre-
caris, etc.) han aconseguit produir
un discurs molt més ric i complex,
Molt Alta Tensió, una més de la La Plataforma No a la MAT exi- d'acord amb la complexitat de la si-
llarga llista de mobilitzacions por- geix a totes les administracions im- tuació i el desafiament que han
tades a terme a les Comarques Gi- plicades que aturin les obres de llançat els partidaris de la privatit-
ronines i a la Catalunya Nord con- construcció immediatament, que zació (empreses, governs, benefi-
tra la MAT. se celebri un debat públic transpa- ciaris dels màsters, etc.). El resultat
La manifestació estava convoca- rent i imparcial i que es replantegi ha estat que la crítica a la mercanti-
da per la Plataforma No a la MAT i el projecte de bell nou. lització de la universitat i la partici-
l’Associació de Municipis MAT. Per tal que aquesta situació abe- pació en les mobilitzacions ha anat
Si les manifestacions anteriors rrant i antidemocràtica no es pugui creixent de manera continguda al
contra la línia de Molt Alta Tensió tornar a repetir cal que els nostres llarg dels últims anys. El passat 6-
ja varen ser un èxit de participació, governants modifiquin la legislació M va ser un moment important en
aquesta ha superat les expectatives desestimin el projecte. estat multitudinària. de forma que quedin absolutament aquest sentit. No obstant això,
i esperem que esdevingui un punt Els militants de la CNT-66 (Per- No estem davant d’una línia per garantits els nostres drets a una in- també ha marcat el inici d'un mo-
d’inflexió en els més de tres anys pinyà) i la CGT de Girona van a “la nova alimentació a Girona”, formació completa i transparent i ment de crisi que pot resultar molt
que fa que lluitem contra la impo- marxar plegats en un mateix bloc com diu el projecte de Red Eléctri- que siguin tinguts en compte els dolent per la universitat.
sició d’aquesta infrastructura que dins la manifestació, i en finalitzar ca de España, sinó, tal com han re- plantejaments de la ciutadania en Un dels efectes negatius de les
encara avui, i malgrat la nostra in- aquesta van portar a terme un dinar conegut el mateix mediador euro- decisions de tanta transcendència mobilitzacions massives és que es-
sistència, no ha estat justificada. popular. peu Mario Monti i el Síndic de com són els projectes de grans in- timulen a l'excés les patologies mi-
Aquesta manifestació estava La valoració de la manifestació Greuges, davant una línia interna- frastructures. litants: davant poder ser l'objecte
concebuda també com una forma feta per la Plataforma No a la Mat cional de transport elèctric que té Pel futur del territori, ARA O d'atenció de les "masses", les per-
de pressionar el coordinador euro- va ser molt positiva, destacant que com a funció incrementar els inter- MAI! No a la MAT, ni aqui ni en- sonalitats narcisistes inicien una
peu de la interconnexió elèctrica tot i la campanya orquestrada des canvis comercials d’electricitat. El lloc. lluita més o menys oberta i declara-
França-Espanya, les autoritats es- dels governs espanyol i català per que les associacions empresarials i Més informació al web de la da pel protagonitzar l'escena políti-
panyoles i franceses i els promo- instal·lar el desànim entre la pobla- gremials de Girona reclamen no Plataforma No a la MAT: ca (el "líder" del Maig del 68, Da-
tors del projecte a totes dues ban- ció donant per fet que la MAT es és, per tant, la MAT, sinó una mi- www.nomat.org niel Cohn-Bendit podria ser un
des dels Pirineus perquè construirà, la resposta ciutadana ha llora de la qualitat, quantitat i segu- exemple històric d'aquest tipus de
comportament). Així, saber qui surt
en la televisió pot acabar sent un
debat assembleari particularment
Èxit de participació en les Jornades ‘La Barceloneta parla i decideix’ pervers en el qual s'acaba posant en
joc molt més que una decisió pun-
Col·lectiu Catalunya També es va presentar "la Geo- tual. De fet, en contraposició a
grafia Esborrada", una preciosa aquestes expressions narcisistes
ls dies 29 i 30 de març van sorpresa que va suposar recorrer solen aparèixer altres de signe con-
E tenir lloc a la Barceloneta unes
jornades fetes des de i per al barri,
llocs i racons desapareguts del
barri (o en perill de desaparèixer),
trari: el ressentiment per la pèrdua
del protagonisme i una voluntat
realitzades en el Centre Cívic i en que encara ressonen en la memòria cega per recuperar o crear una he-
la Plaça del Mercat, i organitzades de molts. Per a aquest trajecte s’ha- gemonia en realitat inexistent.
per la AAVV l'òstia i la Plataforma via elaborat un magnífic mapa, un En efecte, tot això configura la
d'afectats en defensa de la Barcelo- CD amb una "geografia sonora" i dinàmica cíclica que els especialis-
neta. La idea era crear, a través de un vestuari per a l’ocasió. tes en el disseny de les polítiques
diferents eines de participació i El diumenge 30 al matí es van públiques coneixen bé i que tan
interacció, un espai per a la refle- muntar en la plaça del Mercat di- present tenen a l'hora de realitzar el
xió i la imaginació col·lectiva en- versos dispositius per a expressar seu treball. Així, és cosa bé cone-
torn a la Barceloneta: com veiem com volen els veins que sigui barri: guda que en temps d'escassa els ac-
la Barceloneta i com ens agradaria un vídeomatón, una exposició tivistes s'interroguen per la millor
veure-la. Més de 500 veïns i veïnes per l'Ajuntament. interactiva del pla dels ascensors interactiva, parades d’informació i manera de fer arribar el seu discurs
es van donar cita en les jornades de Donades les profundes repercus- amb l’acompanyament d’experts, a recollida de propostes, finalitzant a qui pretenen mobilitzar. En el
participació veïnal autoorganitza- sions que el "pla dels ascensors" fi de poder entendre com pot afec- les jornades amb una paella popu- moment que les coses canvien, no
des, que han aconseguit una parti- comporta per al barri, era central tar-nos, i a partir d’aquí poder re- lar. obstant això, passen a creure que
cipació cinc vegades més gran que analitzar-lo a fons. Per això es va plantejar-se coses i pensar alterna- Més informació: http://labarcelone- els seus encerts els situen o els
les últimes sessions convocades portar a terme un taller de lectura tives. taambelaiguaalcoll.blogspot.com/ poden situar en el lideratge del mo-
viment.
En pensar d'aquesta manera ig-
Nou ajornament del judici per l'okupació del Kork III a Terrassa noren, precisament, que el movi-
ment, per ser tal, al només ser l'ex-
Col·lectiu Catalunya manen més de cinc anys de presó dues persones no fossin citades i pressiva de Terrasa i des de l'As- pressió de la multitud, no coneix
pels delictes d’usurpació, desor- no poguessin comparèixer. La semblea de detinguts i detingudes, una única línia política, sinó la
el 21 al 25 d’abril s'havia de dres, atemptat a l’autoritat, danys i nova data pel judici serà pel proper es van organitzar diversos actes, combinació conjuntural d'una com-
D fer a Terrassa un judici contra
26 de les 32 persones que van dete-
una falta a l’ordre públic. I de nou
el judici va ser ajornat, com a con-
mes d'octubre, el dies 6, 7, 8, 9 i el
14 i el 15.
destacant una manifestació el dia
19 pels carrers de Terrassa, així
plexa intersecció de singularitats
irreductibles amb línies diferents:
nir durant el desallotjament del seqüència, novament, d’un error Per mostrar la solidaritat amb els com una concentració solidària da- aquesta es la seva riquesa i el que
CSO Kork III a l’any 1999. Els de- per part del jutjat, que va fer que acusats, des de Solidaritat Antire- vant dels jutjats. realment mou a qui es mobilitza.
Catalunya. Maig de 2008 21

21. Dinamita de cervell
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> EL FAR
ÀCRATES I POETES
A PROPÒSIT DEL DARRER LLIBRE DE FERRAN AISA SOBRE UN DELS
Felip Cortiella, poeta
MOVIMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA NOSTRA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
i dramaturg llibertari
Les Avantguardes,
Ferran Aisa
Felip Cortiella i Ferrer va néixer a Barce-
surrealisme i revolució
lona l’any 1871, al carrer de Sant Jeroni,
actualment Rambla del Raval. Des de
ben jove es va afeccionar a les lletres i a
l’art dramàtic, que compaginà amb el
seu treball de tipògraf al diari La Publi-
cidad. Va freqüentar l’Ateneu Obrer de
Barcelona, on llegir llibres com Dios y el
Estado de Bakunin i descobrí Ibsen.
L’any 1892 va anar a raure a Madrid on Carlus Jové tothom, si bé entitat que va impulsar gran part de
vivia el seu germà, que l’introduí als la seva volun- l’avantguarda tant política com ar-
F
mitjans llibertaris. Treballà de tipògraf i erran Aisa és, amb tota certe- tat de transfor- tística a casa nostra, i pel qual va
assistí sovint a actes de divulgació so- sa, un dels historiadors lliber- mar el món obtenir el Premi Ciutat de Barcelo-
ciològica. Dos anys més tard va retor- taris més actius a casa nos- (seguint a na d’Història (Una història de Bar-
nar a Barcelona on fundaria la Compa- tra. La seva producció més recent Marx) i la vida celona: AEP 1902-1999, Virus
ñía Libre de Declamación, que inlou títols com Contrarevolució. Els (seguint a 2000), o un altre, ja citat més
representava obres de Pompeu Gener, fets de maig de 1937 (Edicions de Rimbaud) amunt, dedicat a l’arrelament de la
Teresa Claramunt, Ibsen, Mirbeau... 1984, 2007), La cultura anarquista sembla anys- cultura anarquista a Catalunya. A
Arran de l’atemptat de Corpus i de la a Catalunya (Edicions de 1984, llum d’haver més, ha participat també en
posterior repressió contra el moviment 2006) o La Internacional. El naixe- estat satisfeta. antol·logies poètiques de Dalí i
obrer, el grup dramàtic de Cortiella fou ment de la cultura obrera (Base, En aquest Lorca i en la dedicada a la memò-
dissolt. L’any 1897 entrà a treballar com 2007). Ara, amb Les avantguardes. nou volum ria de Salvador Puig Antich. No em
a caixista a L’Avenç. La gent de la revis- Surrealisme i revolució, torna a un Aisa hi desple- sembla, per tant, un sacrilegi consi-
ta modernista l’influí en dos sentits, per dels seus temes predilectes, l’art ga un amplís- derar aquesta nova obra com una
una banda, en l’exaltació artística i, per d’avantguarda que mitjançant l’ac- sim ventall de espècie de full de ruta per a d’altres
l’altra, en la defensa aferrissada de la ció estètica preten impulsar l’acció corrents i posteriors (o com hem vist, ante-
llengua catalana. El seu compromís es política, parant especial atenció a noms propis, riors).
fa palès en les obres dramàtiques La les manifestacions que tingueren sovint en tant Una constant de l’obra d’Aisa és
brava joventut, El morenet, Els artistes lloc a casa nostra des de principis alt nombre que recordar que art i política van molt
de la vida i La vida gloriosa. En el llibre del passat segle fins la victòria el lector profà sovint agafats de la mà, i que mani-
de poemes Anarquines, publicat l’any franquista, sovint com a seguidores pot trobar-s’hi festacions com el dadaisme, el su-
1908, posarà en solfa el seu pensament de corrents europees, però moltes perdut. En rrealisme, l’ultraisme o el cubisme
àcrata i català: “Oh, llengua estimada, / d’altres com a moviments amb aquest sentit, dificilment poden ser compreses si
llengua del meu cor! / Qui no t’ha canta- identitat pròpia. Les avantguar- ens cenyim tan sols a la seva estè-
da / no sap que és conhort!”. Cortiella El surrealisme ha estat objecte des podria tica que, si bé innovadora i distinti-
farà amistat amb autors modernistes, de diverses retrospectives aquests destrossaven les sales enfurismats concebre’s com una espècie de va, va íntimament lligada a una
especialment Joan Maragall. A l’inici del darrers mesos: Bilbao, Barcelona, per l’estafa de la que creien haver gran introducció o pròleg d’una im- proposta que transcendeix el te-
segle XX destaca com organitzador i València i Girona, entre d’altres, estat víctimes, o aquells altres, mensa obra que desenvolupés a rreny l’art. Lluny d’obviar la dificultat
promotor de projectes culturals com el han acollit exposicions d’artistes més recents, en què col·lectius fons cada un dels aspectes tractats que aquesta assocació genera,
Grup Alba Social, el Centre Fraternal de concrets o, en el cas del Museu anti-artístics (també podriem dir-ne en les seves prop de 400 pàgines. ens presenta una i altra vegada els
Cultura o l’Agrupació Vetllades Avenir. Guggenheim de Bilbao, retrospec- d’artistes anti-Art) com King Mob En certa manera, Aisa ja ho ha fet. conflictes i disputes que els mà-
Del seu llibre Anarquines són els poe- tives del que sembla haver-se con- boicotejaven les exposicions surre- Així, per exemple, trobem entre la xims representants de cada corrent
mes “A Montserrat”: “(...) Ditxós el dia, / vertit en una corrent més dins l’am- alistes i dadaistes per denunciar el seva llarga producció un llibre de tingueren al llarg de la seva vida,
oh Montserrat!, / que l’anarquia / t’hagi pli ventall de tendències mercantilisme i la putrefacció que dedicat exclussivament a Salvat- parant especial atenció a la dels
llevat / monjos i frares i el lladre Estat”; artístiques. Lluny queden els dies es podrueix dins les parets dels Papasseit (Joan Salvat-Papasseit, surrealistes, que encapçalats per
i “Al modern Paria”: “Escopit pel roí ca- en què els espectadors d’especta- Museus. Avui les propostes surrea- l’home entusiasta, Virus 2002), un
continua a la pàgina 24 >
pitalisme, / molestat per la bèstia autori- cles surrealistes es revoltaven i listes semblen ben assimilades per a l’Ateneu Enciclopèdic Popular,
tària, / jo admiro el teu gran cor i el teu
civisme / fent obra redemptora, oh mo-
dern pària! / No sols t’admiro, en la teva
obra redemptora; / sinó que tan com
puc et segueixo / al llarg via-crucis vers
l’aurora / que amb tu somnio i per la
qual deleixo. / No hi ha poder que per tu
no trontolli / ni erro greu que per tu no
es rectifiqui, / com no hi ha pedestal
que no sorolli / ni pensa honrada que
no es fortifiqui. / Sense treball, mal vist
per la família, / errant pel món mancat
d’alè exterior, / ferm amb el teu bé allí on
el teu cau s’humilia, / de l’avenir n’ets tu
el gran constructor... / Per les teves
hores amargues d’incomprès; / per la
teva bravesa i exemplar virtut; / pel plor
humaníssim en què t’he sorprès, / rep,
modern pària, el meu coral salut!”. La
seva ferma posició ideològica li va cau-
sar força problemes, doncs no fou ben
acollit en els ambients catalanistes per
la seva militància àcrata i en el camp lli-
bertari sovint fou marginat per la seva
fidelitat a la llengua catalana.
A l’esquerra, el “Manifest Groc” de Dalí, Montanyà i Gasch; a la dreta “La Masia” de Joan Miró, un dels primers quadres que va vendre el pintor català.
22 Catalunya. Maig de 2008

22. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
FERRAN AISA, AUTOR DE “LES AVANTGUARDES”
‘Avui en dia, la majoria
> DECREIXEMENT
Finalitza la Marxa
pel Decreixement
d’artistes estan
Temps de Re-voltes
sotmesos al capital’
Fa 76 dies, iniciàvem aquesta marxa pel
decreixement, i en aquest temps de vol-
tes i re-voltes, els problemes han cres-
cut exponencialment:
En aquest temps, el petroli s'ha enca-
rit 25 dòlars més passant dels 90 a més
de 115 dòlars. La crisi energètica, con-
seqüència del pic del petroli, és més
Carlus Jové primitiva i ell es considera més in- present que mai.
dependent, per això diu “el surrea- Mentre avançàvem, la central nuclear
-Fa un parell d’anys vas publicar lisme sóc jo”. Més tard, tirarà per un d'Ascó va petir un greu accident, fent
La cultura anarquista a Catalun- altre camí, el d’adaptar-se a la rea- arriscar la salut de milers de treballa-
ya, i ara aquest Les avantguar- litat que viu i fer diners, fins al punt dors i estudiants que s'hi havien apro-
des, surrealisme i revolució. Qui- de gairebé ser franquista, monàr- pat desconeixent el perill.
nes diferències hi ha entre els quic o el què fos, però en aquells Mentre rondàvem, la crisi alimentària
dos llibres? moments diversos autors surrealis- s'ha fet oficial amb les primeres restric-
-El que menciones era específic tes afirmen que Dalí, durant tres o cions a EUA i s'ha fet públic que cente-
d’una ideologia, i Les avantguardes quatre anys, encarna la veritable nars de milions de persones poden
tracta de diverses corrents artísti- idea del surrealisme, realment s’ho patir de gana per l'augment dels preus
ques que s’entrecreuen amb els creia. Després s’ho continuava dels aliments que han de competir amb
moviments revolucionaris de l’èpo- creient, però ja era una cosa més els agrocombustibles.
ca, ja sigui el marxisme, l’anarquis- de posat, ja no era revolucionari, Mentres marxàvem, la crisis econò-
me, el trotskisme... i com aquests s’hi guanyava diners i ho podia ser, mica que afecta a l'estat espanyol i a tot
moviments artístics a moments però havia abandonat la idea motor el món, s'ha tret la careta i ja és una rea-
coincideixen amb els planteja- del surrealisme. litat reconeguda en els mitjans de co-
ments dels pensaments polítics. A municació.
diferència de La cultura anarquista, -Sobta agradablement veure que Mentre pedalàvem, la crisi hídrica ha
molt específic d’una ideologia, durant la Guerra Civil es promou explotat a Catalunya, en lloc de falses
aquest tracta d’un camp molt més Ferran Aisa amb l’historiador Pere Anguera en la presentació del seu llibre a Reus. tant la cultura. Fins quin punt era solucions que només mouen el proble-
obert que va abarcar tot el primer important? ma d'un territori a un altre, cal dir de
terç del segle XX, entre la guerra independent i lliure. Són dues creien, i a diferents llocs del món -A la zona republicana, en mans nou No als transvassaments i que s'a-
del 14 i el 39, l’efervescència artís- coses molt importants per a un ar- van estar a punt d’aconseguir-ho, del Front Popular, és a dir, dels par- posti realment per una nova cultura de
tica i revolucionària que es va viure. tista, del contrari queda sotmès a sobretot aquí a Catalunya, a Rús- tits d’esquerra i els sindicats, es va l'aigua.
l’estat. A finals del segle XIX i prin- sia... Creien sincerament que l’és- potenciar la cultura com a valor. Entre voltes i re-voltes, més de 15.000
-L’art i l’obrerisme són constants cipis del XX, les avantguardes tren- ser humà caminava cap a una Entenien que no es podia guanyar persones es van manifestar contra la
de la teva obra. El surrealisme va quen amb la relació de poder a què nova societat, i per eliminar això la guerra sense cultura, per això mat a Girona i més d'un miler van mar-
intentar vincular-los. Què en sovint es veien sotmesos els artis- van fer falta dues guerres mun- posaven tant d’emfàsi en campan- xar per salvar Collserola. Saludem
queda d’això avui? tes, ja sigui amb l’església, o els dials, diverses guerres civils, i tota yes per tal que la gent aprengués a aquestes i moltes altres lluites que per-
-El que queda la idea de l’art prole- “senyors”, etc. Aquesta indepen- classe de totalitarismes. Va ser ani- llegir i escriure, la creació del Tea- sisteixen en aturar les amenaces del
tari o revolucionari, ho veig molt en- dència avui s’ha tornat a perdre. hilat per la força, més enllà de les tre de Xoc o les Guerrilles de Tea- creixement enmalaltit.
darrerit. Es va perdre molt amb la baralles ideològiques. tre, també els recitals poètics, l’art Entretant, en bici i acompanyats per
Guerra Civil i la Segona Guerra -Es pot entendre, per tant, que la revolucionari –l’art del poble-, cine- aquesta furgoneta eléctrica, poc a poc, i
Mundial. Això no nega que en al- relació entre art i política serà -On acaba l’art i comença la pro- ma d’avantguarda i també normal i superant xàfecs, caigudes i pedregades
guns moments hi hagi hagut un re- sempre transitòria, que no pot paganda? corrent. Creien que la seva revolu- hem realitzat més de 1500 kilómetres
trobament d’aquest camí, sobretot perdurar en el temps ja que la -En principi, els artistes feien un ció no era possible sense la cultura difonent les idees del decreixement
des del final de la Guerra Mundial política intentarà sotmetre a acte, ja fos artístic, escrit o polític. i una educació diferent. Volien dur econòmic i compartir propostes per
fins als 70, però està en una clara l’art? En aquells moments pot ser tan ar- la cultura a tot arreu. Després, du- aplicar-lo localment a cada comarca.
davallada. Hi ha petits grups, petits -Sobretot en aquestes polítiques tista Dalí o Picasso com el mateix rant el franquisme, era tot el contra- En aquest recorregut hem intercan-
moviments, però en global és una estatistes. Tots els grans utopistes Durruti, que amb la seva lluita està ri. Tota mena d’associacionisme no viat idees i opinions amb unes 3000
causa pendent dels moviments re- han creat idees de comunes artísti- fent una acció poètica per canviar dirigit era prohibit. Amb l’inici de la persones, de totes les edats, i més de
volucionaris actuals. S’oblida una ques; dins el seu somni igualitari el món. En plena Guerra Civil, León democràcia apareixen nous in- 200 entitats dels moviments socials a
mica la part artística. Hi ha grups això era possible. On resulta més Felipe diu que la poesia no està en tents, com els Comediants, els Jo- les que hem entrevistat una per una.
que es dediquen a fer art o literatu- difícil és en una societat dogmàtica una torre d’ivori sinó que la té el glars, que pretenien tornar a fer tot Alhora hem conegut i documentat les
ra revolucionària, però no hi ha la i estatista. Avui, la majoria d’artis- poble, el que vol dir que l’acte poè- això. Però amb el consens polític problemàtiques dels diversos territoris,
connotació de moviment que hi tes estan sotmesos al capital, és a tic, la utopia, està a tot arreu. Eren tot això es va anar perdent també. molts d'ells agredits per les irresponsa-
havia abans de la Segona Guerra dir, a l’especulació econòmica amb revolucionaris que creien que hi bles polítiques de creixement urbanís-
Mundial. les seves obres. Els artistes d’a- havia diferents camins per canviar -Quins projectes tens? tic i econòmic del nostre país.
vantguarda eren antiartístics, no la societat. Després se’ls ha consi- -A l’octubre es publicarà un llibre No ens cansarem d'agrair la gran
-Josep Pla afirmà que “el comu- donaven valor monetari a la seva derat uns il·lusos perquè van per- que ja gairebé he acabat sobre l’e- acollida i bona resposta que hem trobat
nisme s’empassà els surrealis- obra, sinó un valor espiritual. Allí on dre, però i si haguessin guanyat... ducació d’avantguarda que hi va arreu on ens hem aturat (...) Per seguir
tes”. Fins quin punt és sosteni- comença l’especulació amb l’art haver a Catalunya fins a la Guerra sembrant llavors, convoquem a que fins
ble la relació entre art i política? acaba de rebel·lió de l’artista, quin -Dalí i Breton són dos gegants Civil, la renovació pedagògica de a finals de juny, la Marxa continu pels
-El problema que existí entre surre- sentit té aleshores... del surrealisme que trenquen la l’Escola Moderna i Racionalista barris de Barceloína, les seves comra-
alistes i comunistes és que els su- seva relació per una causa políti- amb les idees que arribaven d’Eu- des i per aquelles poblacions a les que
rrealistes eren artistes molt lliures, i -A una exposició de Léger que ca. Dalí aleshores afirma “el su- ropa, com Montesori, Freinet, que encara no hem arribat fins ara.
els que formaven part del Partit Co- vaig visitar fa poc, un amic va rrealisme sóc jo”. Encarna real- van tenir un pes específic durant la I buscant els primers fruits de tot ple-
munista Francès eren bastant tan- comentar “quins il·lusos!” en re- ment Dalí el veritable República i que també es va perdre gat, us convidem a una gran trobada del
cats i sectaris, el que acabà provo- ferència als artistes que volien surrealisme, política al marge? en el franquisme. Avui, gairebé no 4 al 6 de juliol a Santa Maria d'Oló, al
cant un xoc. Els uns volien ser canviar el món. -Abans de fer el darrer pas, cone- existeixen experiències d’aquest Bages, per posar en marxa el decreixe-
completament lliures, i els altres no -En tot cas eren tan il·lusos com la gut com “Avida Dollars”, encara sí. tipus; alguna sobreviu com la Mon- ment construïnt contrapoder. És temps
volien que se sortís del que ells resta de la societat que ho prete- Els altres ja estan molt polititzats, tesori, o l’escola llibertària Paideia d'alliberar-nos del poder del sistema
creien que era la realitat, aquell re- nia, com un anarquista o com un Breton encara no ha trencat amb el a Mèrida, però a diferència de paï- dominant, d'organitzar la insubmissió,
alisme soviètic que calia seguir per marxista que pensés que a través Partit Comunsita d’Stalin –després sos com els EUA, on hi ha llibertat de reagrupar-nos, de prioritzar les alter-
no ser apartat o fins i tot enviat a un de la lluita social es podia aconse- passarà al trotskisme- i en Dalí no per a crear escoles, aquí totes se- natives, i d'interconnectar-les unes amb
psiquiàtric o a l’exili. El que fa dife- guir l’emancipació humana. Cada és estalinista. Ell creu que el surre- gueixen les mateixes reglamenta- altres, de refer la comunitat.
rent un artista d’un polític és que és un ho feia d’una manera, i ho alisme s’ha distanciat de la idea cions.
Catalunya. Maig de 2008 23

23. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
A l’esquerra, el jove Salvador Dalí acompanyat de Man Ray; a l’esquerra, Picabia, un dels motors intel·lectuals i estètics del grup avantguardista de Barcelona.
> ve de la pàgina 22 d’extinció que finalitzaria amb l’adve- política del primer quart de segle, evi- de les publicacions artístiques més volucionari, ja que l’eleva cap a les
niment de la Segona Guerra Mundial. dentment no podia ser inmune a la destacades de la Catalunya anterior grans accions”.
André Breton s’afiliaren a les files del Això, és clar, segons les fonts; si ens gegant tensió política de la segona al franquisme, la majoria de vegades També el teatre ocupa un lloc des-
comunisme soviètic, primer, a l’oposi- agafem a la proclama del mateix Dalí meitat. En part, la dissolució del movi- per referència a exposicions, estrenes tacat, i com amb les publicacions, du-
ció trotskista després, i que acabaren “el surrealisme sóc jo”, la cosa duraria ment fou una derivació de la seva prò- o crítiques de les obres dels autors rant la guerra proliferen les anomena-
dispersos i barallats entre els segui- encara unes dècades més. pia dinàmica interna i segurament tractats. des Guerrilles Teatrals o el Teatre de
dors de l’obra de Stalin (que magis- El que resulta evident, en tot cas, Dalí fou el que més l’assimilà, si bé la Sorprèn l’alt nombre que aquestes Xoc, que a través de les representa-
tralment va “deconstruir” les aspira- és que el surrealisme com a fenòmen seva posició, des d’una òptica d’es- assoliren fins i tot en els difícils temps cions al carrer intenten alimentar l’es-
cions dels proletaris russos del 1917), político-artístic de masses, si és que querres, és més que discutible. Dalí i de guerra, en què la formació cultural perit revolucionari del poble en armes.
l’antiestalisme de Trotsky, i el complet mai ho fou, acabà amb la desbanda- Breton, cadascú des de la seva irre- tan dels milicians com dels que dia a Afirma Ferran Aisa que “l’avant-
abandó de tota tesi política, com en el da que a marxes forçades es produí nunciable posició, es mantigueren dia reconstruien la vida a la reragura- guarda revolucionària no és altre cosa
cas de Dalí. durant els anys 30. Josep Pla li donà ferms als seus principis; l’emporda- da no era deixada a un segon pla. La que poesia en acció”, enllaçant amb
Junt amb Lorca, a qui dedica la una interpretació a tot plegat, com es nés al métode paranoico-crític, i el cultura era considerada aleshores un l’esperit de dadaistes, surrealistes, i
part final del llibre, i Salvat-Papasseit, recull en un fragment del llibre, afir- francés a les tesis marxistes. Ni un ni bé de primer ordre, i arreu prolifera- posteriorment, tot i que ja no sigui
de qui parla bastament a la primera mant que “el comunisme se l’empas- altre decepcionen. ven revistes, opuscles i exposicions matèria d’aquest llibre, fluxus i situa-
part, el pintor empordanés és un dels sà, com aquell qui menja un prèssec, Lorca és, segurament, qui més dedicades a l’art revolucionari en el cionistes. I és que existí una genera-
més representats al llarg del volum. en el seu moment. No passà pràctica- malparat sortí de tot plegat. El poeta més ampli sentit de l’expressió, doncs ció d’homes i dones que negaren tan
No és vana l’atenció, doncs essent ment res més. Això vol dir, en definiti- granadí, que tot i pertànyer als cer- com comenta Sebastià Gasch en re- rotundament la divisió entre vida i art
Dalí un dels primers adherits al surre- va, que els literats i pintors, en general cles del surrealisme mai es destacà ferència al teatre revolucionari, aquest que, en conseqüència, no veieren
alisme, també fou un dels primers a els artistes que en formaven part se- per la seva filiació política, fou el pri- “no es defineix pel tema, sinó per l’au- més opció que eliminar allò existent i
desmarcar-se del moviment quan guiren el seu camí individual i precís”. mer “ajusticiat” pel bàndol feixista. tenticitat de la passió humana. Tot te- dibuixar-ho, escriure-ho, cantar-ho,
aquest, començada la Guerra Civil No podia ser d’altra manera, car si el Més enllà d’antropònims, a Les atre profundament humà és universal pensar-ho i viure-ho de nou, i a la
espanyola, entrà en un lent procès surrealisme sorgí de la forta tensió avantguardes hi trobem un compendi i el seu efecte en l’espectador és re- seva manera.
24 Catalunya. Maig de 2008

24. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
‘Franki llibertat’: prou > DES CARTES MAUDITES
repressió a Terrassa
Cèl·lules de
Prosperitat: o quan
el discurs eclipsa el
contingut (I)
Federació Local CGT de Carlus Jové
Terrassa
Les “Cèl·lules de la Prosperitat” són un
L’estiu de 2002, durant les festes sistema en aparença benèvol mitjan-
majors de Terrassa una cercavila çant el qual els seus participants multi-
popular va demanar la retirada de pliquen els diners per vuit. En els da-
les banderes europea i espanyola rrers mesos ha calat en ambients
del balcó de l’Ajuntament. La cer- “alternatius”.
cavila va ser reprimida per mem- Molt breument, el seu funcionament
bres de la Policia Municipal quan és: una persona n’ocupa el centre, per
un grup de persones intentava des- damunt seu una capa de dues perso-
penjar les dues banderes i es van nes, que tenen per damunt una capa de
produir algunes empentes i refre- quatre, que tenen per damunt una da-
gues entre policies i manifestants. rrera capa de vuit. Les persones que
No obstant això, ningú fou identifi- conformen la darrera capa donen X di-
cat durant els fets. ners cada una a la persona del centre,
Dos anys més tard, la tardor de dividint-se després la Cèl·lula en dues,
2004, dues persones foren jutjades de manera que les persones de la sego-
per aquests fets, una d’elles en na capa ocupen respectivament el cen-
Franki. Se’ls imputaven els delictes tre en una de nova. Aleshores cal for-
d’ultratge a Espanya, atemptat, le- mar a cada una la capa de vuit
sions i desordres públics. A més a persones, i una vegada fet torna a co-
més, l’Ajuntament de Terrassa es mençar el procés.
va personar en el judici demanant Les Cèl·lules es presenten dins un
el pagament de la bandera espa- discurs pseudo-anticapitalista i alterna-
nyola, que havia patit un petit estrip tiu, anunciant la possibilitat de multipli-
de 10 cm. Per fer la imputació d’au- una cadena d’or que duia i un altre pals al Ple de l’Ajuntament (excep- sindicals i polítics de Terrassa en car una inversió determinada per vuit
toria la fiscalia es basava en l’ates- va dir haver rebut una puntada de te el del PP) van sol·licitar un indult suma una més de la llarga intensa mitjançant la confiança mútua que els
tat que en el seu moment havia fet peu. De tot plegat no hi havia un in- al Govern central. Paral·lelament, trajectòria repressiva de què hem participants es fan quan cada un d’ells
la Policia Municipal en què hi figu- forme de lesions, fet que obligà el l’advocada d’en Franki van presen- estat objecte des de l’any 1996, i dòna els diners a qui ocupa el centre.
raven els noms d’en Franki i l’altra jutge a retirar aquesta imputació. A tar un Recurs d’Empara al Tribunal que ens ha obligat a afrontar des- Donada l’aparença “orgànica” pel fet
persona. més, cap dels policies va poder Constitucional. Aquestes dues ac- enes de judicis, molts d’ells penals que cada Cèl·lula es divideix quan en-
Durant la celebració del judici, identificar el/la suposada autora cions van aconseguir que l’alesho- amb peticions de presó desorbita- tren les vuit persones de la darrera
les bases de l’acusació contra en d’aquesta puntada de peu. res titular del Jutjat Penal 2 decre- des com els 5 anys i quatre mesos capa, sembla que el sistema pot perdu-
Franki es van anar desmuntant una La sentència emesa pel magis- tés la suspensió de l’execució de la del KORK III, i han fet que ara a la rar indefinidament i que no hi ha pèrdua
per una. Primer, en Franki va negar trat titular del Jutjat Penal 2 de Ter- sentència, a l’espera de com es re- nostra vila hi hagi 3 presos polítics possible. I més important, en no tenir
haver participat en els fets i diver- rassa, E. Rovira del Canto, un antic solien els tràmits fets. La primave- (en Franki, la Laura i en Zigor). Us una estructura jeràrquica piramidal en
sos testimonis van manifestar jutge militar del franquisme, fou la ra de 2006 el Govern de Zapatero deixem que vosaltres mateixes tre- què una o més persones ocupen sem-
haver estat amb ell en un altre lloc condemna d’en Franki de 2 anys, 7 va denegar l’indult, sense argu- gueu les conclusions oportunes pre la posició privilegiada, sinó que
a l’hora en què van succeir. Segon, mesos i 15 dies de presó pels de- mentar-ho (cosa que legalment del que heu llegit. Nosaltres sim- aquesta va canviant constantment de
els policies municipals que havien lictes d’ultratge a Espanya, atemp- haurien d’haver fet) i el 18 d’abril de plement volem remarcar: 1) l’excu- mans amb cada nova partició, genera la
signar l’atestat van expressar que tat i desordres públics, tot i reconèi- 2008 el Tribunal Constitucional va sa de l’empresonament es troba en sensació de sistema democràtic i in-
no podien identificar en Franki com xer que no estava acreditada la inadmetre a tràmit el recurs, també les lleis franquistes encara vigents ofensiu per generar beneficis. Vista
a autor de cap dels delictes que se participació directa dels encausats sense argumentar-ho. Acte seguit, que defensen els símbols del cada cèl·lula de manera aïllada, el pro-
l’imputaven. Algun d’ells va arribar en els fets. La base de la condem- el 23 d’abril la nova titular del Penal Poder (en aquest cas l’Estat Es- cés sembla imparable i beneficiós per a
a declarar que el nom d’en Franki na radicava, per aquest jutge, en el 2 de Terrassa va ordenar la deten- panyol) per sobre el dret a la lliber- tots els participants; mentres n’hi hagi,
el va escriure un superior a l’atestat et que en Franki havia estat en la ció d’en Franki per fer-lo complir la tat d’expressió, 2) en Franki és as- ja siguin nous o reciclats, la cosa conti-
i que “Él no había leído el atestado, part posterior del grup (encara que condemna, vulnerant el dret d’en senyalat com a autor com a càstig nuarà avançant.
en todo caso hubiera hecho la sal- ningú en el judici ho va poder pro- Franki a rebre amb temps la notifi- per ser una persona activa i pública El problema sorgeix quan un es mira
vedad de que no reconoció a var) i va incitar a la gent a despen- cació de l’ordre d’ingrés a la presó i dels moviments socials combatius la “cosa”. La partició de la Cèl·lula, un
nadie”. Tercer, a cap de les fotogra- jar la bandera. entrar el dia fixat al centre peniten- de la ciutat, 3) l’anomenada Justí- dels principals motius pels que el parti-
fies d’un periodista del “Diari de El recurs que en les setmanes ciari més proper a casa seva. cia actua com a eina de repressió cipant veu com a infalible el sistema, és
Terrassa” que es van presentar posteriors es va presentar a l’Au- Hem volgut explicar els fets de- amb sentències increïbles i ratifi- realment el que el condueix al fracàs.
com a prova en el judici es veia en diència Provincial de Barcelona va talladament, perquè aquesta histò- cant-les i 4) aquells que es perso- Amb cada nova partició es va generant
Franki, mentre sí que es reconei- ser desestimat a principis de 2005. ria ha acabat sent una suma d’arbi- nen en el judici (l’Ajuntament de Te- un organisme que en conjunt necessita
xien els diferents policies que van En aquest mateix any, pressionats trarietats i actuacions com a mínim rrassa), que deneguen l’indult (el cada vegada més participants per a rut-
declarar. Finalment tampoc hi per les mobilitzacions al carrer i per “alegals” que costa de creure’s si govern del PSOE) i que reprimei- llar, en creixement exponencial. El siste-
havia proves clares de l’existència la solidaritat de més de 200 perso- no es viuen de prop. Aquesta histò- xen les protestes (la Conselleria ma es veu abocat a la paràlisi.
d’un delicte d’atemptat, doncs úni- nalitats i col·lectius els represen- ria que hem hagut de viure els mo- d’en Saura) són corresponsables Per tant, no deixa de ser el clàssic
cament a un Policia se li va trencar tants dels diferents grups munici- viments socials i alguns col·lectius d’aquest nou acte repressiu. sistema piramidal que explota la fam de
diner fàcil de la gent generant guanys
per a uns quants a canvi de la pèrdua
per a molts.
El fet que l’estructura sigui democrà-
tica (el beneficiari canvia constant-
ment), aparentment orgànica (una
cèl·lula que es regenera), i que es pro-
mogui des de cercles alternatius –fins i
tot anticapitalistes–, facilita que aquells
qui es quedin en la superfície del dis-
curs, sense analitzar el contingut, s’es-
tiguin posant a la gola del llop, i junt
amb ells, les seves persones de con-
fiança.
Catalunya. Maig de 2008 25

25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
LA SECCIÓ SINDICAL D’ENSENYAMENT DE LA CGT DE PONENT EDITA UNA GUIA
> MANIFEST
DIDÀCTICA PER ALS PROFESSORS I PROFESSORES DE SECUNDÀRIA
‘Entre l'anonimat
Ni França, ni
Espanya, ni Estat
i la resistència
català
Manifest del Bloc Raret a la manifesta-
ció del 25 d’abril a Alacant
(dones i franquisme)’
Algunes folclòriques de l'àmbit autò-
nom i antiautoritari de les comarques
del sud del País Valencià hem decidit,
de manera informal, eixir a la manifesta-
ció que s'ha convocat el 26 d'abril. Som
poques però diverses: alacantines, fa-
lleres, llauraores, mores i cristianes, di-
versitat d'identitats mutants que volen
recuperar experiències antiautoriàries a testimoni de tres dones que han pels drets humans, principalment.
diades independentistes de col·lectius viscut el franquisme de diferents Com a punt d'arribada, el docu-
dels anys 90 com les exfalleres Recerca maneres: Carmen Alcalde, Antoni- mental finalitza amb una mena de
Autònoma o les actuals bastoneres de na Rodrigo i Caterina Mateu. reflexió estética amb format de
Negres Tempestes i alguns CSO's de És una eina que permet treballar peça dramàtica; es planteja com a
Polònia. Volem mostrar obertament el la situació de la dona durant el resum de tot plegat una situació
nostre interés i complicitat cap a lluites franquisme i contrastar-la amb el ideal en la qual la dona no només
independentistes des d'una òptica rare- seu paper durant la II República i es presenta tal qual la tracta la so-
ta i no estatista, exemples com el dels amb l'actualitat. El documental i la cietat… també fa una reflexió al
Comandos Autònoms a Euskal Herria guia poden ser un bon punt de par- voltant seu i de la situació de to-
als anys 70, els indis Maputxes a l'ac- tida per treballar diferents temàti- thom.
tualitat o la tasca feta pel col·lectiu Icà- ques tant a nivell personal (dol, Amb aquesta guia i documental
ria als Països Catalans dels 80. Ens sexe, treball, vida familiar, silenci, els autors volen pecuperar la histò-
identifiquem amb totes aquestes expe- por, germanor entre dones, deshu- ria recent de les dones mitjançant
riències desviades que també tenen manització, consciència de gènere, la seva pròpia veu, conèixer i inter-
com a eixos principals l'exgènere, l'au- aïllament,...) com social (guerra, pretar situacions personals, desta-
togestió, l'autonomia, l'ecologisme radi- repressió, exili, mas-
cal, la defensa de les llengües minorit- clisme, presó, fran-
zades com la nostra i, per suposat, quisme,...), relacio-
l'autodeterminació com a eina per tren- nant fets històrics i
car amb qualsevol estat, en cap cas per socials amb altres
crear-ne' un de nou. En definitiva, la àmbits del coneixe-
destrucció de la realitat per recuperar ment com l'art o la li-
les nostres vides. teratura.
Som conscients de les contradic- En l'audiovisual es
cions que poden aparéixer pel fet de ser planteja la presenta-
folclòriques i, a més, participar a una ció del franquisme
manifestació on hi seran presents op- des de la perspectiva
cions sompes de l'àmbit demòcrata. de les dones, girant
La historiadora apareix al reportatge.
Assumim les contradiccions que pu- al voltant de les en-
guen aparéixer ja que estem boges i la trevistes realitzades a tres dones car la importància i complexitat de
situació lingüística del català al País Va- que representen la resistència da- la història transmesa oralment,
lencià és realment greu i preocupant i, vant l'atropellament franquista. analitzar la diversitat de protago-
Col·lectiu Catalunya
en especial, la de la ciutat d'Alacant, on Es comença amb un recull de nistes i escenaris en la història de
en dues generacions quasi ha desapa- minuts. Els seus autors són els mi- fotos d'aquesta época: pre, guerra i la vida quotidiana durant en fran-
regut el valencià al carrer, mentre a litants de CGT Anna Campanera i postguerra. Després tot un seguit quisme, valorar la riquesa de la
L
l'àmbit familiar sols el parlen pràctica- a Secció Sindical d'Ensenya- José Ignacio Martín. de declaracions articulades al vol- multiplicitat d'experiències perso-
ment les generacions més majors, que ment de la CGT de Ponent Aquesta guia didàctica pretén tant de quatre capítols temàtics nals que permeten donar contingut
són, a la vegada, les que han deixat de ha publicat una guia didàcti- ser una orientació per al professo- (l'exterior, l'interior, la convivencia i a la història, ...
transmetre la llengua a la gent jove per ca anomenada "Entre l'anonimat i rat d'Educació Secundària i altres la pròpia vida) aniran desenvolu- Podeu demanar la guia didàctica
qüestions d'autoodi. El genocidi cultu- la resistència (Dones i franquis- ensenyaments postobligatoris. A pant tot el contingut dels quaranta al telèfon 973 27 53 57, i a l’adreça
ral en estat accelerat que porta a escol- me)”, que té 20 pàgines i que in- través de quatre capítols es fa un anys de dictadura… Les seves de correu electrònic
tar coses tan aberrants des de qualse- clou també un documental de 49 recull, en format d'entrevista, del mancances i la manca de respecte lleida@cgtcatalunya.cat
vol àmbit (siga anticapitalista i/o
Pàgines web
antiaoutoritari siga demòcrata) com
que a Alacant no s'ha parlat mai valen-
cià, ai per l'amor de Déu!! quina poca
memòria i mal gust. Ja se sap, l’oblit és
l’acció d’oblidar, és el fet de perdre la
memòria (d’alguna cosa) o de no tenir-
la present. És, exactament, el que suc-
ceeix amb els milers de llengües i cultu-
res amb pocs parlants (com el català)
que es troben minortitzades i persegui-
des pels estats i les seues correspo-
nents llengües oficials, amb la complici-
tat ingènua de bona part dels
moviments socials sompos i antagonis-
tes. (...)
Folclòriques per la independència
total i l’anarquia sense límits.
Porta’t el vestit de folclòrica i que la
figa mos face palmes!!! COMITÈ DE DESCANSOS - TRANSPORTS DE BARCELONA A LAS BARRICADAS
Per insultar, suggerir, xarrar... http://www.sialsdosdies.com/ http://www.alasbarricadas.org/noticias/
folcloriques@gmail.com Bloc del Comitè de Descansos de TMB. Per tenir la informació de primera Portal d'informació política i cultural sobre l'anarquisme. Inclou un fòrum de
mà sobre una de les vagues més importants dels darrers anys. debat força concorregut. Molt complet.
26 Catalunya. Maig de 2008

26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres > IMATGES QUE PARLEN
"La Indirecta. truirà radicalment i el lector i la lec- carnada del sistema penitenciari
tora no seran ni consumidores ni actual, un sistema que manté
Una entrevista a clientes ni espectadores, sinó part suspesos en el buit milers i milers
l’esquerra" activa, directa i imprescindible d’un d'éssers humans, apartant-los per
procés col·lectiu. Som aquí per no no incomodar la mirada de la ciuta-
ser com ells i no reproduir monò- dania benpensant. Narra la trepi-
legs neuròtics unidireccionals. És dant història de Paul d'Épinettes,
una lluita llarga i dura que es guan- que es diu així pel barri parisenc
ya o es perd cada dia, i que enllaça d'Épinettes, on, després de la Se-
-directament- amb la història alter- gona Guerra Mundial, es va cons-
nativa de “La Indirecta”, de les veus truir una "cèlebre" presó de me- L'enginyeria del
a l’esquerra de Déu i a l’esquerra nors. Robatoris, atracaments,
de l’esquerra que estàs a punt de amistat, camaraderia, amor i traïció consens (I)
visitar. Són, indirectament i com ordeixen aquesta història que es-
sense voler, la crònica dels temps bossa l'ascens i la caiguda de la nuault, autor d’un dels textos que Josep Estivill
per venir, de les utopies que ja són vida en rebel·lia. presentem, «no és gens fàcil per a
o que s’albiren i de l’aprenentatge- Jann-Marc Rouillan (abans un adult autènticament interessat Edward Bernays (1892-1995) és un dels
permanent entre totes i tots. De Jean-Marc) va néixer el 1952 a faltar a la seva cita amb Reclus pioners de les relacions públiques i, en
saber que preguntant comencem a Auch (França). El seu activisme avui dia». Remetem, doncs, els concret, dels mecanismes que determi-
respondre’ns i responent conti- l'ha dut a passar mitja vida a la lectors i les lectores a les extenses nen el comportament social i polític de
SERGI PICAZO (ed.) nuem preguntant-nos”. presó, per la qual cosa coneix de bibliografies que acompanyen els l'opinió pública.
Virus Editorial primera mà tot allò de què parla en textos que segueixen. Considerava els ‘mass media’ com
aquest llibre. En l'actualitat es troba Volem ressaltar aquí, però, els una eina per apaivagar i controlar l'irra-
David Fernàndez en règim de tercer grau i treballa a dos eixos fonamentals de la vida i cional inconscient del públic, un públic
”Paul de l'editorial marsellesa Agone l’obra d’Élisée Reclus i que les de- que en els seus escrits apareix com una
Selecció d’entrevistes publicades Épinettes o la (http://agone.org). terminaren absolutament: l’amor a horda bàrbara destructiva. Igual com en
al setmanari La Directa, durant els mixomatosis la Natura i l’amor als éssers hu- altres intel·lectuals nord-americans del
seus dos primers anys de vida, a mans. moment, Bernays recelava del propi
diferents protagonistes dels movi- panóptica” L’amor a la Natura, el va determi- concepte de democràcia en el sentit
ments socials i de l’esquerra trans-
"Ciència i nar, de jove, mentre recorria les que no es podia esperar que l'home
formadora. Amb la intenció de compromís ribes del Shannon durant el seu prengués les decisions racionals per-
donar una panoràmica ampla de la social. Élisée exili a Irlanda, a dedicarse a la geo- què no el governen els impulsos racio-
realitat nacional, peninsular i inter- grafia. nals, lúcids i raonables sinó les primiti-
nacional, s’inclou un ampli ventall Reclus" La fascinació que experimentava ves forces agressives i sexuals.
d’entrevistes, des de Noam DIVERSOS AUTORS en contemplar els paisatges de la La carnisseria de les trinxeres de la
Chomsky o Naomi Klein a Carlos Residència d’Investigadors Terra —la qual va recórrer en nom- Guerra Mundial, els feixismes, l'antise-
Taibo o Arcadi Oliveres. brosos viatges—, el va portar ini- mitisme, la turba bolxevic, no feien sinó
El llibre, més enllà de ser una Xavier Arnau cialment a dedicar-se a la geogra- dibuixar la democràcia com una utopia
simple i anecdòtica recopilació fia física. A poc a poc, però, l’ésser tecnocràtica racional.
d’entrevistes, té la intenció d’esde- Es recullen en aquest volum els humà, els seus problemes socials i Però Bernays pensava que si les pul-
venir un aparador dels discursos textos de les conferències que es la seva història, el portaren a inte- sions íntimes es podien lligar al mercat,
actuals de l’esquerra alternativa: van fer el novembre del 2005 amb ressar-se cada vegada més en les si es podien estimular i satisfer a través
des de l’anarquisme fins a l’inde- motiu de la commemoració del persones i els diferents grups so- de les imatges i els productes de luxe
pendentisme i des dels nous movi- centenari de la mort d’Élisée Re- cials que formen la humanitat, de llavors les energies col·lectives es po-
ments socials altermundialitzadors JANN-MARC ROUILLAN clus, sota el títol de «Ciència i com- tal manera que les seves obres drien domesticar científicament: l'en-
fins als referents més veterans de Traducció d’Enrique Alda promís social. Élisée Reclus (1830- més madures i més personals són ginyeria del consens.
l’esquerra clàssica. La Directa, mi- Pepitas de calabaza ed. & Llaüt 1905) i la geografia de la llibertat», peces claus de la geografia social. El creixement econòmic dels anys
jançant les seves entrevistes a la (pepitas@pepitas.net / www.pe- a la Residència d’Investigadors L’amor als éssers humans el van vint va provocar una crisi de sobrepro-
contraportada, ha mostrat setmana pitas.net) i Llaüt (llagut@ordena- CSIC-Generalitat de Catalunya i a fer extremament sensible a la injus- ducció de béns de consum, que els
rere setmana les idees, les propos- tas.es) l’Institut d’Estudis Catalans. Les tícia, la manca de llibertat, l’abús consumidors potencials no podien ab-
tes i les queixes de l’àmplia i plural conferències van ser organitzades de poder i l’explotació dels més fe- sorbir. Llavors es va generalitzar la idea
esquerra alternativa d’avui dia. Col·lectiu Catalunya per CSIC, Societat Catalana de bles. Aquesta sensibilitat el menà a que calia convèncer els cosumidors
“A partir de la propera pàgina, la Geografia i Ateneu Enciclopèdic comprometre’s en tot moviment so- perquè compressin més productes, que
premsa lliure deixarà de ser un oxi- Aquesta novel·la —inspirada en Popular de Barcelona. cial que defensés la llibertat indivi- canviessin el consum del que es neces-
moron. El control del pensament i experiències viscudes i personat- No és aquest el lloc de fer la bio- dual i la igualtat innates a cada per- sitava pel d'allò que es desitjava. Ber-
la fàbrica del consens es decons- ges reals— és una denúncia des- grafia de Reclus. Com diu J. Cor- sona. nays senyalava que calia ensenyar la
gent a desitjar, a voler coses noves
Revistes
abans que les velles quedessin obsole-
tes. Calia gastar, gastar, gastar. Conver-
tir la despesa personal en un deure pa-
triòtic.
Els teòrics de les relacions públiques
van pensar com incrementar la deman-
da.
La resposta es va trobar, en part, cer-
cant en la teoria de la psicoanàlisi -Ber-
nays era nebot de Freud- i en la idea de
fer del consumisme una expressió del
propi jo, una personalitat que no s'hau-
ria de definir més a partir del que un
mateix era -la professió, la ideologia, els
amics- sinó del que un mateix posseia -
la casa, el cotxe, l'estil de vida-.
El somni americà oferiria aquest estil
de vida, alternatiu als models que veien
del continent europeu: feixisme i comu-
LA BOTICA SINDICAL ASAMBLEA EL BROLLADOR DIAGONAL nisme. Els catàlegs dels grans magat-
Butlletí quinzenal de la Secció Sindi- La FESIM-CGT ha tret la primera Butlletí de la Secció Sindical de CGT Quinzenal d'actualitat crítica, l'actua- zems serien la gran màquina que per-
cal de CGT a Atos - Origin, tots els “Asamblea”, dirigida a afiliats, sec- a les Entitats Metropolutanes de litat dels moviments socials i les llui- metria combatre i derrotar els
números a www.labotika.org/revis- cions i sindicats del metall, contac- Barcelona, correu electrònic: tes a l'Estat espanyol i a nivell inter- totalitarismes.
tas/la-botica-sindical tes: comunicacion_fesim@cgt.es cgt@amb.cat nacional, www.diagonalperiodico.net
Catalunya. Maig de 2008 27

27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
MIREIA ROSELLÓ, MEMBRE D'USUÀRIES PELS DOS DIES
'És necessari que les lluites
> LES PARAULES SÓN PUNYS
Independència
sindicals tornin al carrer'
Jordi Martí Font
Negar la negativitat és sempre positiu.
I ho és més encara quan la negativitat
no pot ser positivitzada de cap de les
"Ha estat molt útil l'explicació en primera persona als barris i als i les usuàries" maneres ja que no ho és perquè ha-
guem triat que ho sigui sinó perque in-
trínsecament ho és. La dependència
> LA FRASE...
és negativa i, per tant, la independèn-
cia –la seva negació- és sempre positi-
va. Que aquesta independència sigui
personal o nacional és només una o
altra forma de ser, però en tot cas, ser,
en aquest cas com en cap altre, és
negar. Tant en un com en molts, la in-
dependència, per al correcte funciona-
ment de l’un i de la col·lectivitat, cal
que vagi acompanyada del suport
mutu, que mai és ni serà negació de la
primera.
És per això que afirmar la indepen-
dència és afirmar la vida, la positivitat,
tot allò que de positiu que té, és afir-
"Moltes persones mar la lliure administració de tot el que
s'interessaven per
comporta fer-se gran, esdevenir major
aquesta reivindicació
d’edat, ser una persona o una nació
completes, no només accessori d’una
més enllà de les altra persona o d’una altra nació.
molèsties" El procés que hi pot portar pot ser
jurídic o social. La primera via és plena
Encara hi ha gent pendent de judici i la plataforma ha convocat una concentració el proper 13 de maig als jutjats de Lluís Companys de Barcelona. d’aigua i esdevé, a la llarga i a la curta,
només un canvi d’amo o esdevenir
Foto de cara: Albert Garcia; molts de nosaltres, la vaga d'auto- detes de cafè etc... per tal de guan- fins a una hora i mitja, temps total- amo, ben poca cosa més que passar a
Text: Josep Llunas busos s'ha gestionat utilitzat una yar diners per la caixa de resistèn- ment intolerable. Hi ha hagut ser un nou opressor d’altres depen-
metodologia assembleària que ens cia. Considerem que totes les acti- agressions i dues detencions a dents. El procés social és tota una
Una de les característiques dife- és molt pròpia, on són els treballa- vitats han tingut la seva conductors els quals han estat acu- altra cosa, ja que l’individu esdevé in-
renciadores de la vaga dels con- dors i les treballadores les qui pre- importància per tal de denunciar la sats de delites que no han comès. dependent a partir d’esdevenir indivi-
ductors i les conductores del bus nen les decisions, no els delegats situació en què es trobaven les i els També hi ha quatre persones, una du en un procés d’autoafirmació da-
de Barcelona ha estat la clara inter- sindicals que massa sovint s'han treballadors. d'elles menor d'edat, solidàries vant la resta del col·lectiu. I la
connexió de la lluita obrera amb al- convertit en mers buròcrates, quant -Quina valoració feu del ressó de amb la vaga, que han estat detin- col·lectivitat esdevé independent da-
tres lluites socials. Aquesta con- no en part integrant de la patronal. les iniciatives? gudes acusades de delictes "tan vant la resta de col·lectivitats, en un
fluència ha portat a casos curiosos, Personalment, crec que és -A nivell de carrer hem trobat que greus" com fer unes pintades soli- procés que li permet fer i assumir can-
nous i que cal analitzar i explorar aquest l'aspecte què ha fet que moltes persones s'interessaven dàries amb la vaga, delicte consi- vis externs que en un context no varia-
en un futur com és la creació de molts i moltes sentíssim la necessi- per aquesta reivindicació més enllà derat com a faltes i pel qual no et ble suposarien immenses dosis de
plataformes externes de suport a la tat de participar en el conflicte. És de les molèsties que els podia cau- poden detenir. De fet, encara hi ha feina i no sempre s’esdevindrien. El
vaga, en aquest cas de les perso- necessari que les lluites sindicals sar, creiem que ha estat molt útil gent pendent de judici i la platafor- procés cap a la independència passa a
nes que utilitzen el bus per despla- tornin al carrer on sempre han l'explicació en primera persona als ma ha convocat una concentració ser, així, el millor marc per trencar el
çar-se per la ciutat. El cas més pa- estat. barris i als i les usuàries del serveis el proper 13 de maig als jutjats de marc i buscar i trobar el mar davall de
radigmàtic ha estat el col·lectiu -Quines han estat les línies de d'autobusos de la ciutat. Els diaris i Lluís Companys de Barcelona. la platja edificada que els hippies del
d'Usuàries pels Dos Dies. solidaritat endegades pel vos- les octavetes han estat unes bones Pregunta: 68 van trobar sota les llambordes dels
tres col·lectiu i quina valoració eines de difusió del conflicte i la -Després de l'experiència, creus carrers quitranats de les nostres ciu-
-Com neix i quines intencions té en fas de cada una d'elles? tarja 2 dies també, però sobre tot la que és possible la col·laboració i tats.
en el moment de la seva consti- -La plataforma ha estat només un comunicació tu a tu. l'enteniment de les lluites so-
tució Usuàries pels dos Dies? espai de coordinació de les diver- L'empresa va engegar una cam- cials amb les laborals?
Maig del 68
-La plataforma neix després de ses iniciatives que s'han anat pro- panya mediàtica finançada amb di- Personalment crec que les lluites
veure que era important coordinar posant, tothom des de la seva ners públics amb un tríptic que va de caire social i laboral formen part L’aire de la revolta que va sacsejar
tota la solidaritat que diferents perspectiva ha col·laborat en allò repartir casa per casa, en el qual d'una mateixa lluita perquè si ana- París en aquelles dates era ple de na-
col·lectius i persones de Barcelona que creia útil i necessari, tot suma. es difonien dades rotundament fal- litzem els motius que les causen palm i d’amfetamines. Ho expliquen
i d'arreu ja estaven donant a la S'han realitzat desenes de xerra- ses. A aquest tríptic es van anar són els mateixos. Habeas Corpus perquè ells estaven
vaga. La nostra intenció principal des pel territori que proporcionaven sumant comunicats de premsa i Jo penso que el que és positiu allí. No hi era l’Oriol Pi de Cabayes ni
era difondre les causes de la vaga, l'oportunitat d'establir un contacte declaracions insultants cap a les és estrènyer els llaços de solidari- cap dels eunucs regionals que omplen
donar suport a les reivindicacions directe amb la gent de diversos po- treballadores i els treballadors. tat i les afinitats entre les persones de comentaris les imatges d’una revol-
de les treballadores i denunciar el bles i barris i anar teixint una xarxa -S'ha criticat també l'actuació que estan treballant en els dos àm- ta feta des del convenciment que el
model de transport col·lectiu de la de solidaritat a nivell humà. Una policial... bits. vell món era passat i calia substituir-lo
ciutat, que de públic no té res. altra iniciativa ha estat la creació -Creiem que l'actuació tant dels Crec que no és positiu comparti- per un de nou, nou de trinca, que ens
-Qui composa el col·lectiu i com d'un bloc on s'anaven anotant algu- Mossos com de la Guàrdia Urbana mentar les nostres lluites perquè ha portat, també, a l’actualitat del capi-
us impliqueu en una lluita sindi- nes de les activitats que s'anaven ha estat desmesurada com ha les nostres vides formen part d'un talisme, a la descomposició del dis-
cal? fent. També s'han repartit milers de estat denunciat per les conducto- tot: tenim una feina en la què sovint curs, a la fragmentació de les idees, a
-La Plataforma està composada diaris "Dos dies!" durant les jorna- res i els conductors. es vulneren una sèrie de drets, la impossibilitat de la Revolució en ma-
per 86 col·lectius de caire ideològic des de vaga acompanyades de la A les portes de les cotxeres so- som veïnes d'un barri o poble en el júscula, a la derrota de les grans uto-
divers i amb objectius molt dife- tarja dos dies, tarja que es va fer vint no s'ha deixat controlar els ser- què es fan plans urbanístic primant pies autoritàries del XIX esdevingudes
rents. Hi podem trobar associa- per tal de convidar els i les usuà- veis mínims, cosa que està recolli- el benefici econòmic al social com malsons en la primera meitat del XX i
cions de veïnes, ateneus, assem- ries a no pagar el bitllet de bus da a la llei com un dret, fins i tot han és el cas de nombrosos cascs an- avantsala de l’actual dictadura dels di-
blees de barris, sindicats i seccions mentre durés el conflicte, com a arribat a encerclar les persones tics de poblacions catalanes que ners a Occident i a la resta del món.
sindicals, col·lectius independentis- forma de solidaritat amb les treba- que formaven part del piquet infor- l'especulació està destruint i des- Mantenim el convenciment que, mal-
tes, centres socials autogestionats, lladores en vaga. També hi ha matiu no deixant-les sortir ni per naturalitzant, generem un tipus de grat les mirin rient, les imatges de la
col·lectius d'estudiants etc. hagut molts col·lectius que han or- dur als seus fills i filles a la llar d'in- consum que pot ser responsable revolta continuen fent-los por. I com
Encara que les lluites laborals no ganitzat activitats com concerts, fants o per anar al servei. Aquest amb el medi ambient o tot el con- sempre, que no mos faran creure.
siguin l'àmbit de treball habitual de venda de samarretes, festes, para- tancament s'ha arribat a allargar trari etc.