Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT

on

  • 1,267 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,267
Views on SlideShare
1,083
Embed Views
184

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

5 Embeds 184

http://www.cgtcatalunya.cat 105
http://cgtcatalunya.cat 66
http://revistacatalunya.blogspot.com 8
https://twitter.com 3
https://si0.twimg.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT Document Transcript

  • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Octubre 2012 · núm. 143 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya. www.cgtbalears.orgDipòsit legal: B 36.887-1992
  • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 143 · Octubre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.catDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org A la vaga generalDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003 Laboral, social i de consumBarcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax E933107110 ls darrers mesos el conjunt de la CGTFEDERACIONS SECTORIALS ha estat analitzant i debatent quines• Federació Metal·lúrgica de respostes hauríem de donar a les agres-Catalunya (FEMEC) sions que estem patint la immensa majoria• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit de la població: treballadors/es assalariats/• Federació Catalana d’Indústries des i autònoms, pensionistes, estudiants,Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat aturats/des, etc.• Federació d’Ensenyament de En el marc d’aquest procés, des de la nos-Catalunya (FEC)• Federació d’Administració tra organització hem participat i promogutPública (FAPC) en conflictes i vagues a nivell d’empresa,Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn hem participat en mobilitzacions ciutada-Tel. 933103362. Fax 933107110 nes junt a altres col∙lectius i organitzacionsFEDERACIONS COMARCALS i hem dinamitzat mobilitzacions sectorialsAnoia de treballadors/es.Carrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es Com a part d’aquest procés de construir una resposta àmplia que sigui capaç deBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus revertir les mesures ultraliberals imposa-baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 des per la UE i els governs estatals i au- tonòmics, des del mes de juliol hem pro-Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - piciat consultes amb altres organitzacionscgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 sindicals a Catalunya, Balears i el conjunt de l’Estat per avaluar la possibilitat de con-Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es vocar una vaga general.Tel./fax 93 659 08 14 Finalment des de la CGT hem acordatBaix Penedès convocar una vaga general de 24 hores aNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 tots els sectors i a tot l’Estat pel proper 31cgt.baix.penedes@gmail.com d’octubre, després d’haver contactat ambBarcelonès Nord les organitzacions sindicals que ja ens ha-Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 vien dit que, amb més o menys matisos, estaven a favor a d’una vaga general. A zació de la protesta no ha de ser patrimoni treballadors/es assalariats/des amb con- viles. Per fer‐la realitat caldrà ser imagi-Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la partir d’aquí hem intentat fer més ampli el exclusiu de cap organització, ja sigui sindi- tracte. La nostra voluntat és fer d’aquesta natius.Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 llistat de convocants i consensuar el pro- cal o de qualsevol altre tipus. una vaga de la gran majoria de la societat Per tot això, cridem a participar-hi a les cés de treball fins a arribar a aquesta data. La data feta pública per la CGT pretén fa- que pateix les retallades socials i laborals, organitzacions i moviments socials, que faMaresmeUnió 38 baixos, 08302 Mataró - Com ja hem anat proclamant en diverses cilitar la cobertura legal per a fer possible on combinem l’aturada tradicional en els temps que estan treballant per una socie-maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 ocasions creiem que aquesta ha de ser aquest procés de sumar i assenyalar un centres de treball amb una vaga de con- tat més justa i en contra les agressions i una vaga “en general”. En la mesura en punt de sortida per a tots els debats ja sum i àmplies mobilitzacions a barris i pèrdua de drets que estem patint.Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - que diferents sectors socials ens la fem mantinguts entre nosaltres. Però tampoccgt.mollet.vo@gmail.com nostra, la preparació, construcció i realit- aquesta pretén ser només una aturada deTel. 935931545. Fax 935793173 AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici2, 3a Planta, 43005 Tarragonacgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Som som, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles vida quan ho creiem.Rubí Som, som,Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de ànima quan la lluitem.gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. Som, som,Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, llamps que il·luminen els rostres,Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre mirades perdudes,cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org amics presents...”745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. AtzucacRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Octubre de 2012 View slide
  • REPORTATGE No pagar el deute és un dels eixos Les classes populars, que no han provocat la crisi, no s’han de fer càrrec d’un deute il·legítim que ha servit per per plantejar les rescatar les entitats financeres i beneficiar el capital lluites El deute que ens ofegaEl deute públic: un mecanisme de redistribució deriquesa de pobres a rics Ivan Gordillo, del Seminari hagués aparegut el crèdit massiu, al d’Economia Crítica Taifa cap i a la fi diner buscant on invertir, a qui prestar a canvi d’un preu, d’un interès per saciar la seva set de bene-“L ’única part de l’anomenada fici, la crisi hagués esclatat abans i de riquesa nacional que entra forma diferent. El sistema de crèditrealment i veritablement en possessió aplaçava fictíciament la resolució delcol•lectiva dels pobles moderns és… problema, que en el capitalisme sem-el deute públic.” de El Capital, Karl pre és a través de l’únic mecanismeMarx (1867). que compleix la seva lògica: la crisi.Els darrers esdeveniments econòmics La crisi és quelcom inherent al sis-i polítics estan succeint a una veloci- tema, intrínsec al capitalisme i, finstat vertiginosa. L’enderrocament del i tot, necessari per a la seva reproduc-govern de Grècia i d’Itàlia en escas- ció en el temps; necessita d’aquestasos deu dies ha estat un cop duríssim purga dels capitals ineficients i dedels anomenats mercats a les febles la concentració dels que sobreviuen.democràcies parlamentàries tal com De les crisis una part del capital surtles enteníem fins ara. enfortit mentre que una part de lesEl cop d’estat dels financers iniciat el poblacions reben el cop de veure’s2008 amb el pla de rescat públic pel al carrer sense cap forma d’ingressoscapital financer privat ha pres forma més enllà dels subsidis públics.literal: els tecnòcrates provinents de La segona gran onada del tsunami vala banca internacional, de Goldman provocar un aturada generalitzada deSachs com a màxim exponent i del l’activitat productiva en la majoriaBanc Central Europeu (BCE), ocu- de sectors de l’economia. A l’Estatpen les posicions de control dels Es- espanyol calia sumar l’esclat de latats grec i italià. bombolla immobiliària, tant anunciatLes portes giratòries ara giren tam- i advertit que ens espanta la inoperàn- més mercaderies de les que impor- Aquest és el cas de l’economia espan- bancari obtenint rendibilitats de la cia de qui ens governa. La destruccióbé a l’inrevés; no només els càrrecs ten. Aquest seria el cas de la Xina yola i d’altres de la perifèria europea. intermediació entre el finançamentpolítics retirats ocupen els llocs dels de milions de llocs de treball a causa o d’Alemanya. Aquestes economies El model productiu espanyol centrat exterior i l’economia productiva in- del tancament d’empreses, fent aug-consells d’administració de les grans s’han especialitzat en una producció en els sectors de la construcció, el tu- terior. Dèiem era perfecte, fins que laempreses sinó que també càrrecs tèc- mentar l’atur fins a nivells mai vistos que altres països demanden àmplia- risme i els serveis, i en menor mesura crisi va colpejar. abans, és el gran drama social de lanics del capital privat ocupen les car- ment: productes tecnològics, ma- l’automòbil, és un model productiuteres públiques d’uns governs la legi- crisi.mitat dels quals està esgotada. Ja no quinària o automòbils com és el cas caduc, amb fortes dependències de L’esclat de la crisi alemany, o manufactures, tot i que l’exterior i generador d’atur i preca-només es fa complir la màxima del també molta tecnologia, com és el rietat. Intervenció de l’Estat La crisi es va desencadenar encapitalisme -privatitzar els beneficis cas xinès. La configuració d’aquesta Les economies amb superàvits co- l’àmbit financer i es pot datar el seu en la crisi, el rescati socialitzar les pèrdues- sinó que asobre es dicta com fer-ho. producció, a part del factor tecnolò- mercials com l’alemanya, no empren inici l’agost de 2007, quan el primer dels poderosos gic, es basa en una taxa d’explotació els fons obtinguts d’aquest avantatge fons de capital risc va fer fallidaQui dicta, si no ha estat escollit com de la seva classe treballadora molt competitiu en millorar l’Estat del be-a representant, no és un dictador? Si després de l’esclat de la crisi de les Durant els primers compassos de la alta, perpetuant unes condicions in- nestar per la seva població, ni en aug- hipoteques escombraria als Estats crisi, el govern espanyol, després defossin militars parlaríem d’un cop frahumanes per milions de persones, mentar els salaris de la seva classed’estat militar. Tot plegat és un abús Units d’Amèrica. La crisi financera reconèixer tard i malament la mag- com en el cas xinès, o amb uns salaris treballadora. Tampoc en jubilar abans va ser la primera onada d’un tsuna- nitud d’aquesta, va implementar unamés del poder, que abans també pro- congelats des de fa dècades (des de les treballadores, ni tant sols en inver-curava afavorir un sector social en mi l’epicentre del qual es troba terra sèrie de mesures per intentar pal•liar 1989?) com en el cas alemany. sió en el seu sector productiu indus- endins: en els propis mecanismes els seus efectes negatius. Les políti-detriment de l’altre. Ara, però, s’han Tot i que els manuals d’economia trial. A què han dedicat doncs aquestperdut les formes. d’explotació i acumulació del capital ques més importants, erràtiques i en emprats a les universitats determi- gran volum de capital? A finançar que havien arribat als seus límits. Per ocasions contradictòries, es van cen-Aquesta vegada tots els dubtes as- nen que una economia sòlida i com- els dèficits d’altres economies, comsenyalats pels anomenats mercats es una banda, el model productiu del trar en una forta intervenció de l’Estat petitiva és aquella que té un sector l’espanyola, prestant diners a través capitalisme en aquesta fase anome- per rescatar el sector financer, ambtroben al voltant del deute públic dels exportador important, fins ara des- del sector financer.països de la perifèria europea. Però, nada neoliberal ja no podia extraure seriosos problemes per l’augment de coneixem la capacitat d’exportar La barra lliure de crèdit que va per- les plusvàlues esperades per retornar la morositat, especialment les caixescom han arribat a endeutar-se tant mercaderies a la Lluna, a Mart o a metre la bombolla immobiliària,aquests Estats? els crèdits empresarials. Per altra d’estalvi. qualsevol altre planeta del sistema havia de provenir d’algun lloc que banda, la barra lliure de crèdits al Aquestes ajudes s’han desenvolu- solar. L’evidència ens diu que si una no fos l’Estat espanyol donat que la consum, que en el context de salaris pat a través del Fons d’AdquisicióDesequilibris economia exporta és perquè n’hi ha seva economia era deficitària, depe- decreixents dels darrers anys havia d’Actius Financers (FAAF), el Fons d’altres que importen, encara que ter- nia de l’exterior. Els bancs i caixes de de Reestructuració Ordenada Ban-comercials, tulians i economistes ens diguin que l’Estat espanyol van poder prestar a pogut mantenir el poder adquisitiu i directament la venda de mercaderies cària (FROB) i un seguit d’avals iproblemes pel d’aquesta crisi es surt exportant, no constructores, promotores, empreses (automòbils, pisos, etc.), no podia crèdits al sector bancari. L’intent decapitalisme tots els països poden exportar, alguns i famílies gràcies a que demanaven perpetuar-se. contenir la crisi de la construcció hauran d’importar. diners a la banca europea. El deute Unes diran que vam viure per sobre amb el Plan E, dotat amb més deEn el capitalisme global hi ha una sè- Hi ha països exportadors nets, com espanyol creixia, tant pel dèficit de de les nostres possibilitats. Nosaltres 10.000 milions d’euros, la subven-rie d’economies que tenen un sector els que hem anomenat, i països im- les compres de mercaderies com pel contestem que el capitalisme porta ció a la compra d’automòbils ambexterior competitiu que els permet ser portadors nets, és a dir, que importen deute financer. El negoci era perfec- explotant-nos per sobre de les nostres el Plan 2000E i el fons d’Economiaexportadores netes, és a dir, exporten més mercaderies de les que exporten. te i es va desenvolupar un fort sector possibilitats durant molts anys. Si no Sostenible que ascendia a 20.000 mi-Octubre de 2012 3 View slide
  • REPORTATGElions més, completaven el rescat dels cas de l’IVA (Impost sobre el Valorpoderosos. Es va ajudar les entitats Afegit). Al voltant del 45% de la re-financeres, molt menys l’activitat de captació de l’Estat prové precisamentles empreses productives i quasi res d’aquest impost, totalment injust, do-la creació d’ocupació. nat que grava el consum independen- tment dels ingressos de les persones.L’aparició del dèficit Les darreres modificacions d’aquest impost, ja en plena crisi, per obtenirfiscal, un problema més ingressos públics, va consistir ennomés de les augmentar-lo, primer del 7% al 8% idespeses? del 16% al 18%, i el passat juliol del 8% al 10% i del 18% al 21%, mentreA aquestes intervencions altament la promesa d’apujar els impostos alsdispendioses per les arques públiques rics queda en una simple declaraciócal sumar l’augment de la despesa pel propagandística.subsidi d’atur que ha suposat destruir Un altre impost important és l’IRPFquasi tres milions de llocs de treball (Impost sobre al Renda de les Perso-des de l’inici de la crisi. Aquest nivell nes Físiques). A finals dels anys 70,d’atur, 21,52% el tercer trimestre de la fiscalitat “que havia de permetre2011, suposa una despesa anual de la democràcia” imposava un tipusmés de 30.000 milions d’euros. de gravamen de l’IRPF a les rendesAquest augment important de les més altes de més del 63% (als EUAdespeses va contribuir a que es pas- i altres països d’Europa era forçasés d’una situació de superàvit fiscal superior). Actualment els més ricsde l’1,9% del PIB el 2007 a un dèficit només paguen un 43%. La reduc-de l’11,1% a finals de 2009. Davant ció d’impostos per les estalviadoresd’això i pressionats amb força per la (qui pot estalviar ara mateix?) queUE, les governants han establit un ha suposat l’establiment d’un tipus impositiu fix del 19%-21% a les ren- s’ha reduït beneficiant les rendes del les col•locacions importants de bons. tir de la crisi, ni per garantir el paga-dur règim de disminució de la des- des del capital, les múltiples moda- capital. Al mateix temps, un sistema Els anomenats mercats no són res ment del deute públic, sinó per aug-pesa pública. La necessitat de conte- més que l’entramat d’empreses del mentar els seus beneficis a qualsevol litats d’exempcions fiscals als fons fiscal centrat fortament en les rendesnir les despeses per frenar el dèficit sector financer: bancs i caixes, gesto- preu. No importa si això és a costa de pensions, a les hipoteques, a les salarials explica que quan es pro-creixent, provocat especialment -no res dels grans fons d’inversió i fons del patiment de les poblacions, de la inversions empresarials, juntament dueix una destrucció d’ocupació comcal oblidar- pel rescat dels podero- de pensions, asseguradores, fons reducció dels salaris i de les condi- amb les darreres eliminacions dels a l’actual crisi per una banda aug-sos, esdevé una tasca important. Re- sobirans, fons de capital risc, etc. cions de treball, de la destrucció de impostos de patrimoni i de succes- menta la despesa d’atur i per l’altracolzats pels mitjans de comunicació Empreses que centren el seu nego- l’Estat de benestar i l’anomenada sions, són algunes de les modifica- s’enfonsen els ingressos del sectorconvencionals, han llençat un bom- ci en aconseguir beneficis invertint classe mitjana, de convertir l’elevat cions que s’han portat a terme i que públic.bardeig mediàtic centrat en la idea els diners d’aquests grans capitals i atur en quelcom crònic que desprésde reduir les despeses que es plante- han beneficiat el sector més benestant estalviadores del món, buscant ren- passaran a etiquetar com a estructu-gen com excessives. Convergència i de la població. L’endeutament públic dibilitats en el negoci financer de ral, i d’augmentar el nombre de fa-Unió al capdavant de la Generalitat L’existència de formes societàries com a mecanisme de deixar diners a canvi d’un interès, de mílies en el llindar de la pobresa. Elde Catalunya ha esdevingut la punta com les SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable), que utilitzen les despossessió de les finançar projectes empresarials o en problema és que aquestes mesures,de llança d’una política de retallades el cas del deute públic de finançar els per la seva naturalesa, tampoc per-que s’acabarà imposant a tot l’Estat. grans fortunes i que només tributen classes populars estats. metran retornar el deute, ni resoldreAquest programa s’està centrant en un 1%, són un insult en temps de cri- Al créixer el deute públic i ser fi- cap dels problemes greus de les eco-la retallada de la despesa social, en si. Pel que fa al l’Impost de Societats Aquest dèficit s’ha de finançar nançat per aquestes empreses, és nomies endeutades, entre elles, la deel desmantellament de l’escarransit (IS), aquest tributa en teoria un 30% d’alguna manera. Les emissions de a elles a les que es destina una part l’Estat espanyol. De fet això ja s’estàEstat del benestar, obrint la sanitat i sobre els beneficis de les empreses deute públic són el mecanisme que cada vegada creixent dels ingressos demostrant veient la gestió de la qui-l’ensenyament públics al capital pri- (un 25% per les petites i mtijanes em- utilitzen els Estats per trobar el gran públics que, com hem indicat, re- tança del 50% del deute grec contretvat. preses). Les grans empreses espan- volum de finançament que necessi- cauen sobre les rendes salarials i els amb la banca alemanya i francesa iEl dèficit fiscal té dues vessants: per yoles (les que cotitzen a l’IBEX-35) ten per a les despeses que no poden impostos que paguen les poblacions. l’augment del fons de rescat de lesuna banda les despeses, que ja hem tenen un tipus efectiu mig del 17%. cobrir amb els ingressos obtinguts La partida pressupostària referent al institucions europees.vist d’on prové el seu augment els És a dir, el que acaben pagant real- de la recaptació. Els bons del tresor cost de finançament està creixent for- Darrere d’aquests moviments es tro-darrers anys, i per altra banda els ment, després de trobar totes les vies donen dret a les finançadores a co- tament mentre que la despesa social ba la necessitat del capital de gestio-ingressos. Els ingressos del sector possibles d’exempcions que els per- brar un interès pels diners prestats, i pateix la retallada. El deute públic és nar aquesta crisi sense que es puguipúblic s’obtenen sobretot de la re- met la legalitat i, a voltes, la frontera al final del període establert se’ls hi un mecanisme més de despossessió plantejar una sortida alternativa. Icaptació d’impostos. El sistema fis- d’aquesta, com podrien ser els para- retorna el principal, l’import prestat. que empra el capital per redistribuir la crisi ja dura molt. La darrera se-cal de l’Estat espanyol és clarament disos fiscals, és un percentatge molt El tipus d’interès, el preu al qual es la riquesa generada pel treball de les qüela d’aquesta pel•lícula de terrorregressiu i insuficient, la pressió fis- inferior a l’IS. presten aquests diners, el determinen classes populars cap a les estalviado- es titula la crisi del deute, o de comcal està al voltant del 32% del PIB, Qui paga més impostos en aquest els anomenats mercats, segons les se- res i capitals internacionals. els financers es van espavilar permolt per sota de la mitjana europea. país són les treballadores a través de ves consideracions sobre el risc que Això ha esdevingut un negoci per- traslladar la seva bombolla finance-Les reformes dels darrers anys han les rendes salarials. Això és especial- assumeixen i la solvència dels Estats fecte gràcies a la influència política ra als balanços del sector públic. Elanat reduint els impostos a les ren- ment greu pel conjunt de les classes deutors. Les pressions especulatives dels financers que han aconseguit im- nivell d’endeutament del conjunt dedes altes i al capital i augmentant la populars perquè en els darrers anys la per fer augmentar la prima de risc posar, a través d’organismes com el l’economia és un pes massa gran,pressió fiscal de les rendes salarials participació dels salaris en la riquesa i exigir interessos més alts estan a FMI, el BCE i la UE, les polítiques especialment quan les governantsi els impostos indirectes, com és el generada pel conjunt de l’economia l’ordre del dia, especialment durant d’ajustament necessàries, no per sor- d’arreu estan disposades a sortir al pas amb recursos públics per co- brir qualsevol problema que tingui el sector financer. En un context on l’economia productiva no apareix -ni se l’espera- i al contrari d’intentar ressuscitar-la allò que s’aconseguirà és enfonsar-la a través dels plans d’ajustament, sembla difícil creure que la generació de riquesa, neces- sària ja no per sortir de la crisi sinó per retornar els deutes, sigui una pos- sibilitat. Enfront d’aquesta conjuntura exi- gir no pagar el deute esdevé un dels eixos sobre els quals cal plantejar les lluites. Exigir que les classes po- pulars no paguin les conseqüències d’una crisi de la que no són responsa- bles passa per exigir que no es facin càrrec d’un deute il•legítim que ha servit per rescatar les entitats finan- ceres i beneficiar el capital. * Ivan Gordillo és membre del Semi- nari d’Economia Crítica Taifa.4 Octubre de 2012
  • REPORTATGEEls deutes sempre han de pagar-se?L’auditoria del deute com a sortida per a canviar el rumb de la gestió de la crisi derar il•legals). ponsable, i que ara, quan el castell de Daniel Gómez-Olivé Casas Il•legítim és un terme que comporta naips s’està enfonsant, no se’ls exi- connotacions morals o ètiques, però geixi responsabilitat alguna –ni a uns que de vegades poden tenir més força ni als altres– per aquest escàndol.L’autor exposa per què ha de consi- que el mateix pes de la llei. Il•legítim Il•legítim és que el Govern estiguiderar-se il•legítim un deute públic és retallar els pressupostos d’educació barrejat i viciat amb aquells que te-que ha crescut espectacularment i sanitat en 10.000 milions d’euros i nen interessos econòmics i que sem-des del començament de la crisi. pocs dies més tard sortir al rescat de bli que ara tan sols li preocupi trobar Bankia estant amatent a condonar- la manera de com ajudar-los a pagarAlgú dirà que els deutes sempre han li deutes per valor de gairebé 4.500 els plats trencats de la seva festa ambde pagar-se. De fet, al pagament d’un milions d’euros i donar-li suport amb els nostres diners.deute també seli denomina “honrar” més de 19.000 milions. Il•legítim és Per tot això, part de la societat es-un deute, ja que sembla que es tracta estar disposat a nacionalitzar deutes panyola està reclamant la suspensiód’una cosa més que d’una mera tor- que van ser contretes per promotors, unilateral de pagaments, acompan-nada: es tracta, abans de res, de com- constructors i banquers, que es van yada d’una auditoria del deute queplir amb una paraula donada. No obs- beneficiar amb l’especulació immo- permeti conèixer el seu origen, repu-tant això, en realitat, l’exigència del biliària, i no honrar el pagament de diar tot el deute il•legítim i encausarpagament d’un deute –sobretot quan serveis socials bàsics. als responsables, tant nacionals comes tracta d’un deute sobirà– hauria Il•legítim és avalar el pagament estrangers, que han dut al país a lade dependre de com es va originar, de deutes que van ser contrets per fallida. Aquesta part de la societatde qui el va contreure, sota quines aquells que ens van dur a aquesta si- civil, organitzada sota la Plataformacondicions i per a quins beneficis. En tuació de fallida pel simple fet que els Auditoria Ciutadana del Deute Nocas contrari, seria injust reclamar al van contreure amb la banca aleman- devem, no paguem!, és conscient depoble que es fes càrrec de deutes que ya, francesa o nord-americana (avals la necessitat de construir un camí ciu-en cap cas va contreure i/o que no li que en el cas de Bankia s’estimen en tadà pel qual sigui possible un canvivan aportar cap benefici. Injust i tal gairebé 30.000milions) i no garantir en la correlació de forces per a podervegada il•legítim. drets socials bàsics que crèiem garan- auditar el deute.En el cas del deute públic espanyol tits per a tota la vida. Així, igual que s’ha fet en altres paï-sembla, com en tants altres tants ca- Il•legítim és permetre que el senyor sos que duen anys sentint el cop delsos (llegeixi’s Grècia, per no citar a Blesa i el senyor Rato facin negocis deute, com és el cas d’Equador, es faqualsevol dels països empobrits) que amb el maó amb els seus col•legues necessària una auditoria que expliquiens trobem amb deutes públics que de partit (llegeixi’s Esperanza Agui- com i per què el deute públic s’hapodrien considerar-se il•legítimes rre, Juan José Olivas o Francisco més que doblat en tan sols cinc anys,(puix que encara no se’ls pot consi- Camps), de forma totalment irres- passant del 36% del PIB de 2007 al 80% estimat per a finals de 2012. Islàndia el 2008, a Irlanda el 2010 i a Una auditoria que pugui decidir sobi- Portugal el 2011). ranament què és legítim pagar i què Una auditoria social per a controlar el no, per a conèixer quant de l’augment forat del deute privat espanyol. Una del deute públic ha servit per a salvar auditoria del deute com excusa, i com al sistema financer espanyol i ajudar una peça més en el camí, que ajudi a als seus executius a evadir les seves conscienciar i polititzar a la ciutada- responsabilitats. nia, amb l’objectiu que fem el nostre Una auditoria del deute que pugui di- el futur i no tornem a deixar en mans rimir si és just i legítim que en l’any de banquers i polítics professionals 2012 l’Estat hagi de pagar més de corruptes la nostra destinació i el de 28.848 milions d’euros en interessos les generacions que estan per viure en que provenen de deutes dels quals el nostre país. desconeixem el seu origen. Tal com estan les coses, aquesta sem- Una auditoria del deute que ens per- bla l’única sortida que permetrà al meti exigir responsabilitats polítiques poble recuperar el poder de la seva i judicials a aquells que s’han enriquit sobirania econòmica, social i políti- il•legalment amb diners públics. ca; és a dir, l’única sortida realment Una auditoria ciutadana com mesura “honrosa”. de pressió i de contenció per a evitar que el Govern transfereixi tot el deute * Daniel Gómez-Olivé és investiga- privat bancari a deute públic (tal com dor de l’Observatori del Deute en la ja va succeir a Argentina el 2001, a GlobalitzacióLa segona transició era això d’un tercer”. Per al cas, la intimida- ceres com les agències de rating –per substracció, i kratos, comandament, sible el robatori legalitzat: el deute Raimundo Viejo ció ve a ser l’exercida pels mercats, citar dos exemples evidents d’un en- pot ser definida com “el govern dels privat que de forma il•legítima es i l’acte o negoci jurídic amb ànim tramat molt més complex–. que sostreuen”. Atès que es tracta converteix en deute públic; el deute de lucre, les mesures aprovades a les Així les coses, quin tipus de (des) d’una substracció il•legítima, podria que, com un deus ex machina, ensL es retallades anunciades per Ra- joy agreujaran la recessió fins a2013”: així titulava El País el paquet Corts amb l’objecte d’arruïnar les vi- des del 99% en benefici del 1%. Però, realment hi ha crisi? La cons- govern és aquell que es basa a per- llongar agreujant conscientment el malestar de la ciutadania? Sens dub- dir-se, directament, el “govern dels lladres”. Es tracta d’un tipus de rè- gim consistent en no governar des condemna a la pobresa. El deute consumeix avui l’avenir i, al mateix temps, redueix les existències a lade mesures amb el qual s’inicia el ciència explícita que les mesures no te un govern il•legítim. També, com de, per i per a –com en democràcia–, seva dimensió merament vegetativa.protectorat econòmic imperial de la només no solucionen, sinó que per- hem apuntat, un govern que no és tal, sinó al servei de la lògica de la priva- Deixar de pagar resulta un imperatiuUE i els mercats. El titular podria ha- llonguen i agreugen la crisi, desvetlla sinó més aviat la corretja de transmis- tització dels recursos que abans eren en defensa de la vida digna. Enfrontver estat un altre no menys consistent alguna cosa molt més preocupant, sió d’instàncies decisòries no menys públics. Un senzill exemple: si pugen d’un comandament que se’ns pre-i corejat: “No és una crisi! És una es- si cap, que l’òbvia irresponsabili- il•legítimes, ja que escapen a tot con- les taxes universitàries i només una senta com un automatisme financer,tafa!”. Al cap i a la fi, estem assistint tat del desgovern. A saber: que 1) trol democràtic. Sobretot, és un des/ minoria les pot pagar, però tots i to- urgeix avui avançar per la via de laa la pitjor operació d’extorsió que l’Estat nacional ja no és el centre govern que respon a una lògica que tes financem per igual la universitat desobediència, en l’apoderament au-hàgim conegut. de poder sobirà de la modernitat, 2) ha de ser diagnosticada en els seus pública amb els nostres impostos, on tònom, cap al règim polític del comú.L’extorsió, recordi’s, és un “delic- la democràcia liberal i el govern re- funcionaments, denunciada en els està la redistribució de la riquesa?te consistent a forçar –per mitjà de presentatiu han fracassat a conciliar seus efectes i combatuda amb una es- on la igualtat d’oportunitats? on els * Raimundo Viejo és Llicenciat enviolència o intimidació– a realitzar o institucionalment capital i treball; tratègia eficaç. principis de l’Estat de benestar? on la Geografia i Història i Doctor enometre un acte o negoci jurídic amb 3) el comandament que ens governa La lògica del des/govern pot ser iden- Constitució? Així és, no obstant això, Ciència Política i de l’Administració,ànim de lucre i amb la intenció de s’instància avui en algun lloc a mig tificada amb un tipus de règim que com funciona la cleptocracia: sostreu actualment professor a la UPF deproduir un perjudici de caràcter pa- camí entre institucions supranacio- s’instaura amb cada mesura aprova- al 99% per donar al 1%. Barcelona. Article publicat al núm.trimonial, o bé del subjecte passiu, bé nals com la UE i institucions finan- da: la cleptocracia. Del grec klepts, El deute és el mecanisme que fa pos- 179 de la revista Diagonal.Octubre de 2012 5
  • TREBALL-ECONOMIA Apostem per una A la vaga general hi són cridats els treballadors/es assalariats/ vaga del conjunt des i precàries, la població aturada, els/les pensionistes, els/ de la societat les estudiants i tota la població afectada per les retalladesLa CGTconvoca Per què convoquemvagageneral de24 h. el 31 una vaga general eld’octubre SP CGT Catalunya 31 d’octubre? Una vaga general, laboral, social, de consum, ciutadanaL a CGT ha contactat amb altres organitzacions sindicals i socialsper tal de definir el procés que portarà Gabinet de Premsa Confederal de la CGTa la vaga general i sumar lluites i pro-jectes.A la vaga general hi són cridats, a més Per què una vagadels treballadors/es assalariats/des, els general?i les treballadores precàries, la pobla-ció aturada, els/les pensionistes i el El 31 d’octubre de 2012, la Confe-conjunt de la població afectada per les deració General del Treball (CGT)retallades. juntament amb altres organitzacions,Els darrers mesos el conjunt de la convoca Vaga General (VG) de 24CGT ha estat analitzant i debatent hores de durada en tot l’Estat espan-quines respostes hauríem de donar a yol perquè el Govern, amb la sevales agressions que estem patint la im- política de retallades i reformes, ensmensa majoria de la població: treba- està portant a una autèntica situaciólladors/es assalariats/des i autònoms, d’emergència social, perquè està apli-pensionistes, estudiants, aturats/des, cant una política econòmica, neolibe-etc. ral i antisocial que està al servei delsEn el marc d’aquest procés des de la mercats financers, els especuladors,nostra organització hem participat i al servei d’una Unió Europea (UE)promogut en conflictes i vagues a ni- governada per la banca alemanya,vell d’empresa, hem dinamitzat mo- el Banc Central Europeu (BCE) i elbilitzacions sectorials de treballadors/ Fons Monetari Internacional (FMI).es i hem participat en mobilitzacions En definitiva, una VG perquè volemciutadanes junt a altres col•lectius i un nou model social que no afavo-organitzacions. les arques públiques per a pagar el Totes i tots, treballadors, aturats, jo- - Repartiment del treball de cures. reixi a una minoria de privilegiatsCom a part d’aquest procés de cons- deute il•legítim i els seus interessos, ves, estudiants, pensionistes, desno- Desenvolupament de les ajudes a la (1%), no exploti a la majoria de latruir una resposta àmplia que sigui ca- per a rescatar a la banca i les grans nats, exclosos, amb papers o sense Dependència. població (99%), un nou model socialpaç de revertir les mesures ultralibe- empreses. papers... tota la població, totes les or- - Reforma fiscal perquè paguin més que es fonamenti en el repartiment, larals imposades per la UE i els governs Una VG perquè hi ha amnistia fiscal ganitzacions socials, sindicals, estem qui més tenen i augment de la tributa- llibertat i la justícia social.estatals i autonòmics, des del mes de als defraudadores, hi ha privilegis cridats a la VG per a fer-la gran, per ció de les empreses i grans fortunes. Amb aquesta VG, com societat hemjuliol hem estat efectuant consultes fiscals a les grans fortunes. Una VG a aconseguir els objectius proposats i Persecució del frau fiscal. de trencar el cercle de desmotivació,amb altres organitzacions sindicals perquè la crisi la paguin qui l’han que el Govern i els poders atenguin al - Banca Pública sota control social resignació i desmobilització a la qualcatalanes i del conjunt de l’Estat per provocat, perquè es persegueixi a qui clam del carrer, al poble. que permeti l’accés als recursos a les ens intenta conduir el sindicalismeavaluar la possibilitat de convocar una defrauden. famílies. institucional.vaga general. Per a la CGT, aquesta VG és una pro- Per què la vaga - No pagar el deute ni els seus interes-Finalment, el dia 12 de setembre a posta des de la dignitat, que presenta Qui estem convocats general? Propostes i sos. Auditoria del deute mitjançantCatalunya i el 13 de setembre a nivell un procés participatiu sota controlestatal des de la CGT hem decidit con- i proposa a la societat, a tota la pobla- a la vaga? Quin tipus alternatives a la crisi ciutadà com pas previ a l’anul•lació ció, a totes les organitzacions perquè de vaga? de tot el deute il•legítim. Exigènciavocar una vaga general de 24 hores a la facin seva, la utilitzem, la guanyem - Derogar tota la legislació i reformes de responsabilitats penals als cau-tots els sectors i a tot l’Estat pel proper i comencem un nou camí de restaura- La VG del 31 d’Octubre és, en primer aprovades contra els drets de la po- sants de la crisi.31 d’octubre, treballant perquè altresorganitzacions sindicals se sumin a la ció de drets i llibertats. lloc, una Vaga Laboral, una Vaga dels blació (Reforma Laboral, Negocia- - Ús dels diners públics per a la satis-convocatòria i consensuar quin serà el La CGT convoca VG perquè aques- i les treballadores per a parar les em- ció Col•lectiva, Pensions, Reforma facció de les necessitats de les perso-procés de treball que emprendrem fins tes polítiques han provocat que 6 preses, els transports, els serveis, les Constitucional, Estrangeria, exigèn- nes i no per a rescatar bancs. Exigima arribar a la jornada de vaga. milions de persones estiguin en atur, comunicacions, les administracions. cia de les 35 peonades per a cobrar el tancament dels casinos financers,Com ja hem anat proclamant en di- que el 52% de la joventut no tingui És una Vaga per a confluir totes les el subsidi, Projecte de Llei sobre paradisos fiscals.verses ocasions creiem que aquesta treball i hagi d’emigrar, que més de lluites sectorials i exigir la restaura- l’avortament...) - Llibertat sense càrrecs per a totesha de ser una vaga “en general”. En 700.000 persones hagin estat desallo- ció de tots els drets laborals que ens - Protecció econòmica suficient als les persones jutjades amb motiu de lala mesura en que diferents sectors so- tjades del seu habitatge, que milions arravassat. milions de persones aturades. seva militància sindical o social. No acials ens la fem nostra, la preparació, de persones estiguin en el llindar de La VG és també una Vaga de Consum - Protecció davant els desnonaments. la repressió i la seva criminalització.construcció i realització de la protes- la pobresa, que ens estiguin estafant per a atacar al capitalisme en la seva Moratòria fins a la sortida de la crisi i - El seu model de democràcia no ensta no ha de ser patrimoni exclusiu de a tota la població per a pagar la seva essència i redefinir el model desarro- programa social d’accés a l’habitatge. val. Apostem per un nou model decap organització, ja sigui sindical o de crisi. llista que s’està carregant la vida en - Repartiment de l’ocupació, reduc- democràcia directa, participativa iqualsevol altre tipus. La CGT convoca VG perquè el Go- el planeta. ció de la jornada laboral, reducció des de baix.La convocatòria efectuada per la CGT vern està aplicant una política de La VG és una Vaga Social per a exi- de l’edat de jubilació, prohibició dels - Rebutgem a la Unió Europea compretén facilitar la cobertura per a fer retallades en despeses socials, en sa- gir els drets, les llibertats, el canvi de ERO, hores extres, treball a preu fet institució impulsora de les polítiquespossible aquest procés de sumar. Però nitat, en educació, en serveis públics model que beneficia a la majoria de i beques que oculten llocs de treball. neoliberals.tampoc aquesta pretén ser només una per a privatitzar-los i desmantellar els la població, des d’una democràcia di- - No a la privatització de la Sanitat, - Abandó d’una política econòmicaaturada de treballadors/es assalariats/ serveis públics bàsics. recta, participativa. Educació, Transports, energia, ai- encaminada al creixement il•limitatdes amb contracte.La nostra voluntat Una VG perquè amb les retallades, la Per tant, tota la població estem cri- gua... Expropiació de les empreses i substitució per una altra queés fer d’aquesta una vaga del conjunt pujada de l’IVA, pujada d’impostos, dats a no anar al treball, a no consu- que van ser públiques anteriorment s’inscrigui en els límits de recursosde la societat, on combinem l’aturada congelació de pensions, la pèrdua mir, a formar part dels piquets infor- i que presten serveis bàsics a la so- del nostre planeta.tradicional en els centres de treball de salaris, reducció de prestacions a matius, a participar en les accions i cietat - Afrontar decididament les crisisamb una vaga de consum i àmplies l’atur, eliminació de beques, la pèr- mobilitzacions, a visibilitzar-se en el - Garantia d’accés universal als ser- energètica, climàtica i de biodiver-mobilitzacions a barris i viles. Per fer- dua d’ocupació, estan robant milers carrer amb tota la pluralitat de reivin- veis públics a les persones amb i sen- sitat, claus per a la supervivència dela realitat caldrà ser imaginatius. de milions d’euros a tot el poble i a dicacions. se papers. milions de persones.6 Octubre de 2012
  • TREBALL-ECONOMIA Declaració del Vaga general, vaga de Sindicalisme de dones Classe i Alternatiu Isa Garnika, Secretària de Gènere CGT Catalunya A mb la vaga general construïm poder popular. Només el pobleE n aquests moments estem assis- salva al poble. Som el 99%. tint a un procés accelerat de la Ens trobem en un context de severdeteriorament de les condicions de empobriment de la classe treballa-vida i de treball així com a una pèr- dora provocat pel sistema capitalis-dua creixent de drets i llibertats. Per ta-patriarcal i pels poders espanyol,a això s’està utilitzant l’instrument català i europeu al seu servei: atur,del deute públic amb la finalitat de desnonaments, retallades de dretsdeteriorar i privatitzar tot el sistema individuals i col•lectius, precarietatpúblic. laaboral i de vida, reformes laboralsLes polítiques portades a terme pels que ens volem esclaves del Kapital.governs del PSOE i del PP i dels seus A més des de la pujada al poder desocis nacionalistes ens han conduït a la dreta i l’extrema dreta espanyo-aquesta situació d’emergència social. la i catalana, representades per PP iPer tant, des del sindicalisme de clas- CIU, volen fer retrocedir el dret dese i alternatiu no anem a propiciar les dones a decidir envers el nostrel’apuntalament del sistema capita- cos, a l´hora que les retallades enlista amb pegats o mesures parcials, drets socials expulsen les dones delabans al contrari, ens pronunciem per mercat laboral per tal d’obligar-nosla lluita i la mobilització com ele- a tornar a casa amb treball, peròments fonamentals de transformació sense salari.social, enfront de les imposicions de Però la lluita dels últims anys, es-la troica (FMI, BCE i Comissió Eu- pecialment el 2011, les experiènciesropea) i a les polítiques dels governs de lluita de treballadors i treballa-que, de genolls, les assumeixen i ens dores, les lluites al sector públic,les imposen. al transport públic, de les treballa-Continuem oposant-nos a les políti- dores de la llar, de les treballadoresques sindicals de concertació social sexuals, del moviment feminista(representades per CCOO i UGT) de l’aprovació dels pròxims Pressu- es vénen prenent contra els activistes Per tot això, cridem al conjunt dels pel dret a l’avortament lliure i gra-que tan desastroses conseqüències postos Generals de l’Estat. Per a això, socials i sindicals que s’oposen a les treballadors i treballadores, perso- tuit, ens demostren que existeix unhan portat durant anys per a la majo- vam convocar per al dia 26 de setem- mesures del govern. nes en atur, pensionistes, estudiants, potencial que tot just acaba de co-ria de la població. El referèndum no bre una Jornada de Lluita en tot l’Estat - Contra la reforma laboral i contra les col•lectius de desnonats, immigrants mençar i que cal organitzar per crearpot ser utilitzat com element retarda- i per a això anem a impulsar assem- retallades salarials. i components de moviments socials poder popular.tari ni moneda de canvi d’una futura blees, aturades, manifestacions.,. que perquè es mobilitzin amb el sindica- El moviment assembleari al margei necessària Vaga General, ni com un debatin a més sobre la convocatòria - Negativa a seguir sol•licitant diners lisme de classe i alternatiu en pro de de les institucions és el camí mésinstrument de desmobilització ni de d’una Vaga General. per a dedicar-los al sistema financer. la convocatòria d’una Vaga General. vàlid per crear poder popular. Ensbon tros per a sol•licitar un govern de Exigim la derogació de tots els De- - Defensa dels Serveis i Empreses cal construir un moviment popularconcentració nacional. La voluntat po- crets (Reformes Laborals i retallades Públiques (així com terres públiques i 8 de setembre de 2012 de base, de democràcia directa, ambpular està sobradament expressada en salarials, retallades en Sanitat, en altres béns). No a la seva deterioració la força al carrer, autònom de lesles mobilitzacions i en els carrers. Educació, Serveis Socials, mesures ni a la seva privatització. Confederació General del Treball forces polítiques i sindicals de con-Ens oposem a la pujada de l’IVA, que fiscals, drets vulnerats de les persones - Persecució del frau fiscal. No a les (CGT) - Corriente Sindical Izquier- certació nacional i obrir un Procésde manera especial castiga a la pobla- immigrants, …) per considerar que amnisties. das de Asturias (CSI) - Intersindical Consituent per dir que:ció la totalitat dels ingressos de la qual atempten contra els drets i llibertats de - Per la igualtat de drets dels immigrants. de Aragón – Intersindical Alternativa la classe treballadora i de la societat en - Contra l’exclusió social i la pobresa. de Catalunya (IAC) - Confederación - Exigim els nostres drets a un habi-està destinada al consum d’aliments tatge digne a preus populars, sanitat,bàsics. Denunciem que els diners des- el seu conjunt i beneficien en exclusi- Que les classes populars tinguin accés Intersindical - Confederació Nacional va als poders econòmics. La defensa garantit a: aliments, aigua, medica- del Treball (CNT) - Sindicato Andaluz educació i serveis socials públics itinats al rescat del sistema financer es de qualitat, energia neta, cooperati-faci a costa dels contribuents, fins i inequívoca dels Serveis Públics és una ments (sanitat), llibres (educació i cul- de Trabajadores (SAT) - lntersindical garantia del manteniment dels drets de tura) i habitatge. Canaria - Coordinadora Sindical de ves de consum, economia solidaria,tot per sobre del pressupostat per als repartiment de tot elserveis públics, tal com van acordar la ciutadania. - Dimissió del Govern central i dels Clase (CSC) - Solidaridad Obrera El sindicalisme de classe i alternatiu respectius Governs Autonòmics, així - Sindicato de Comisiones de Base treball i la riquesa entre totes lesPSOE i PP amb la reforma constitu- persones, dret a l’autodeterminaciócional de fa un any. que representem dóna suport la lluita com de qualsevol altre que estigui al (Cobas) - Sindicato de la Elevación dels treballadors i treballadores de la servei de la Troica, per ser il•legítims, (SE) - Movimiento Asambleario de del poble català. I construirem po-Assistim a una monumental estafa, der popular amb la participació deque hauria de tenir conseqüències mineria, del transport, del camp an- ja que les seves mesures atempten Trabajadores de la Sanidad (MATS) - dalús (derogació de l’exigència de les contra els interessos generals de la Alternativa Sindical de Trabajadores persones i col•lectius, des dels llocsd’enjudiciament i presó dels culpables de treball, els barris, els pobles i totd’aquesta situació. Exigim una audito- 35 peonades per a cobrar el subsidi), població. (AST) - Sindicato Obrero de Puertos així com la Vaga General convocada a - Construcció mitjançant la democrà- Canarios - Frente Sindical Obrero el territori.ria del deute. Euskal Herría pels sindicats naciona- cia directa d’una alternativa social i Canario (FSOC) - Convergencia Sin- Des de la CGT de Catalunya femDes del sindicalisme de classe i al- listes, el sindicalisme de classe i alter- política que defensi els interessos de dical Canaria - Sindicato Asamblea- una crida a totes les persones iternatiu donem suport els processos natiu i els moviments socials. les classes populars. rio de Sanidad col•lectius a aportar a la convo-assemblearis i les lluites impulsades Ens convoquem per a una reunió el catòria de Vaga General del 31per les plataformes ciutadanes que pròxim 6 d’octubre a Andalusia per a d’octubre. Fem una crida a lesdefensen valors solidaris, d’oposició a continuar coordinant les accions im- aturades, desnonades, treballado-l’actual sistema capitalista i de cons- pulsades pel sindicalisme de classe i res de la llar, a les precàries, a lestrucció d’un nou model social, polítici econòmic al servei dels interessos alternatiu de forma unitària. pensionistes, treballadores sexuals,generals. Contra la por, cal respondre Per tot això, plantegem: dones joves en situació d´embaràsamb la unitat i la lluita. - No pagar el deute ni els seus interes- no desitjat, en situació de violènciaConsiderem imprescindible proposar, sos. Exigim una auditoria del deute i masclista.de forma coordinada, un calendari penes de presó per als culpables. Exi- Fem també una crida a fer Vaga dede mobilització permanent que ten- gim la nacionalització de la Banca i la Consum. Cal trobar-nos a la plaça ideixi a unificar les diverses lluites, a creació d’una Banca Pública. al carrer per pensar el nostre futur,recollir les propostes fetes des de les - El nostre desacord amb el creixent per pensar el Procés Consitutent delmoviments de base i assemblearis i, armamentisme i ens reafirmem en el que nosaltres, les dones, cal que si-en definitiva, a crear condicions per a NO a l’OTAN. guem protagonistes.una nova convocatòria de Vaga Gene- - Rebutgem rotundament les mesures Perquè sense les dones no hi ha re-ral, l’horitzó de la qual situem abans repressives que, de manera creixent, volució!Octubre de 2012 7
  • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Catalunya independent Pepe Berlanga objeccions, excepte alguna puntua- recessió i unes arques públiques que lització, i amb la qual fins i tot els reclamen un rescat de 5.023 milions anarcosindicalistes podríem conve- d’euros, mentre els desocupats con- nir una certa comoditat, no obstant tinuen pujant i ja són 821.600 qui noÉ s recurrent instruir com la reali- tat supera la ficció gairebé sem-pre o més aviat sempre? La passada això, a un li fa l’efecte que sota aquest quadre s’oculta la intenció d’encobrir la mesquinesa dels nos- tenen ocupació, això sí, li va faltar temps al President Mas per eliminar l’impost de successions que gairebécelebració de la Diada de l’11 de se- tres governants, l’espoli dels diners exclusivament havien de reemborsartembre va simbolitzar tal revulsiu que públics, les polítiques econòmiques les grans fortunes, un crebant de 150alguns encara continuen pessigant-se neoliberals i tantes mesures que co- milions, mentre s’obliga al copaga-tement despertar d’un somni impen- mençaven a col•locar contra la paret ment sanitari, sent pioners a recaptarsable. Feia temps que la societat no als detentadores del poder. l’euro per recepta per a tota la pobla-s’agermanava al voltant d’un argu- No seré jo qui dificulti i no recone- ció, 20 milions en dos mesos.ment tan emocional com és el dret gui com s’ha vingut acumulant un Per a executar aquestes polítiquesd’autodeterminació o, que alguns in- injust desequilibri entre les aporta- socials han comptat amb la inestima-tenten disfressar, dret a decidir. cions que des de Catalunya realitzen ble ajuda del PP català, qui en con-Com en anteriors ocasions ens diri- la seva ciutadania i el que l’Estat trapartida ha disposat del suport degim a l’Enciclopèdia Wikipedia para espanyol retorna per al desenvolupa- CiU en totes les mesures de reformesrescatar una definició que sigui més ment del país; la negativa del govern i retallades que han vingut aplicant-o menys acceptable, així, defineix el central al progrés de l’autogovern; el se des del govern central.Dret d’autodeterminació com el dret menyspreu al nou Estatut; les cons- La independència pot germinar tram-d’un poble a decidir les seves pròpies tants intrusiones utilitzant del Tri- posament, no encarnant un canviformes de govern, perseguir el seu bunal Constitucional;… Però d’altra substancial de les actuacions políti-desenvolupament econòmic, social i banda, no podem fer creu i ratlla ques, de la permanència en organis-cultural, i estructurar-se lliurement, sobre aquesta legislatura de contí- mes internacionals que ofeguen lasense ingerències externes i d’acord nues retallades, on s’ha governat a nostra subsistència, de la continuïtatamb el principi d’igualtat. tisorada neta, rebaixat els salaris als de la corrupció,… Per aquests motius,La lliure determinació està recollida Internacionals de Drets Humans, en- General de l’ONU fan referència a funcionaris, desmuntat el minso Es- és exigible claredat absoluta en el fullen alguns dels documents internacio- cara que no en la Declaració Univer- aquest principi i el desenvolupen. tat de benestar en qüestions tan ele- de ruta, tan important com la consultanals més importants, com la Carta sal dels Drets Humans. També nom- Bé, ja disposem d’una definició, mentals com sanitat, educació i ser- és el model de societat que pretenemde les Nacions Unides o els Pactes broses resolucions de l’Assemblea sobre la qual no cabrien excessives veis socials, amb una economia en construir.El Ministeri de Defensa ha generat una bombolla armamentística l’Estat. D’aquest total, el Ministeri seva totalitat a les quatre empre- llorava l’imatge d’Espanya a Euro- tractes compromesos d’adquisició Camino Simarro de Defensa només ha satisfet en- ses que conformen l’oligopoli de pa, d’una banda perquè augmentava de noves armes, com ja va anunciar tre 4.000 i 5.000 milions d’euros, les armes en la indústria espanyola els fons destinats a R+D i d’altra, el Regne Unit; suspendre la conces- i ha reconegut que no pot fer front (Navantia, EADS-Casa, General perquè augmentaria la presència sió de nous crèdits per part del Mi-E l Ministeri de Defensa dirigit per la ministra Carme Chacón, ambun canvi de Govern a la vista, es va als 27.364M€ que és el que ha re- conegut que li resta compromès. Aquests PEAs són programes per Dynamics/Santa Bárbara i Indra) i que acaparen entre el 75 i el 80% militar espanyola a l’exterior per donar resposta als compromisos nisteri d’Indústria; reduir el nombre d’efectius militars, com també van de la producció militar. El 60% del internacionals adquirits; i, per úl- anunciar altres països. No obstant,veure obligat a fer clars els comp- a nou armament que es desenvolu- total s’han destinat a tres progra- tim d’aquesta forma el recentment ja sabem que quan es tracta de prio-tes, destapant l’existència d’un al- pen a molt llarga durada (entre 20 mes: l’Eurofighter, l’avió A400M arribat govern del PP evitava que ritats polítiques, els governs de torntre forat a l’economia espanyola: i 30 anys), el que afegeix un altre i els submarins S-80.Amb aquest l’opinió pública espanyola s’oposés prefereixen salvar els bancs i la in-el d’una bombolla armamentística problema: els contractes signats són mecanisme de prefinançament es va a una despesa militar desorbitada. dústria militar.que pot superar els 40.000 milions contractes vius, és a dir, es signaren aconseguir un triple objectiu: aug- En fi, avui dia hauria de ser priori-d’euros. contractes sense conèixer l’import mentar la despesa militar sense que tari reduir i eliminar aquesta bom- * Camino Simarro és investigadoraDes de 1996, el Ministeri de De- final del producte doncs el seu im- es notés als pressupostos; de retruc, bolla armamentística, i existeixen del Centre d’Estudis per la Pau J.fensa ha adquirit uns compromisos port es modifica amb el temps, en això tenia un doble impacte que mi- múltiples opcions: rescindir els con- M. Delàseconòmics entre 31.000 i 37.000 funció de les reprogramacions demilions d’euros, als que s’han de pagaments o les modificacions delssumar uns 15.000 milions d’euros productes. Uns productes que, aaportats pel Ministeri d’Indústria més, l’ex Secretari de Defensa vaper prefinançar la indústria militar. reconèixer que “no hauríem d’haverQuan parlem de bombolla arma- adquirit ni hauríem d’adquirir dementística ens referim al conjunt present o de futur sistemes que node la despesa que s’ha compromès farem servir per a escenaris de con-en armament i que conforma un frontació que no existeixen, i -el quedeute financer, tot i que, tècnica- és més greu- amb uns diners que noment, no es computa com a deute teníem ni aleshores ni ara”.als Pressupostos Generals de l’Estat D’altra banda, per finançar el desen-per una qüestió evident: agreujaria volupament d’aquest nou armament,l’imatge econòmica i la credibilitat al 1996 es va dissenyar un “creatiufinancera de l’Estat a nivell europeu mecanisme financer” (segons ex-i internacional, en un moment tant perts militars) mitjançant el qual eldelicat com el present. No obstant, Ministeri d’Indústria i Turisme pre-estem davant una bombolla arma- finança les indústries que fabriquenmentística que possibilita adquirir aquests armaments amb crèdits pernous armaments sobre la base dels a R+D a un interès del 0% i a re-mecanismes financers que permeten tornar en 20 anys, que amaguen elun endeutament sobredimensionat i pressupost militar real de l’Estat,de futur. doncs és el Ministeri d’Indústria elD’aquestes xifres imprecises de que fa l’esforç financer extra sensel’endeutament militar, a desembre que es computi al pressupost de De-de 2010, es va calcular que hi ha- fensa. Aquest any, el valor acumulatvia uns 31.031,6 milions d’euros dels crèdits en R+D del Ministericompromesos en 19 Programes Es- d’Indústria superara els 15.500 mi-pecials d’Armament (PEA), el que lions d’euros. Aquest crèdits hanva representar un 3% del PIB de estat destinats pràcticament en la8 Octubre de 2012
  • TREBALL-ECONOMIA Directius i Executius, El banc “dolent” és una mala una casta que notícia s’enriqueix amb la crisi L Ecologistes en Acció ’aprovació de la creació d’un “banc dolent” pel govern del PP torna a ser una bona notícia per Desiderio Martín a la banca i una mala notícia per a la ciutadania i el medi ambient, doncs implicarà que més recursos públicsE ls Directius i Executius són una casta que es forra amb la crisi acosta de les persones assalariades de serviran per a ajudar al sector financer, en lloc d’anar a inversions ambientals i socials.les seves empreses i del valor entre- La clau del “banc dolent” és a quingat als accionistes. preu comprarà els actius immobilia-Les dades oferides per la Comissió ris de la banca. Si ho fa per sobre delEuropea, relatives als països del sud preu actual del mercat suposarà qued’Europa (Grècia, Portugal, Irlanda i s’estarà subvencionant amb dinersEspanya) en allò referent als salaris públics a la banca. Si ho fa al preu deentre 2007 i 2012 i en l’evolució dels mercat deixarà en una situació moltmateixos, segons càrrecs en les em- delicada al ja malferit sector banca-preses i en la classificació de direc- ri, que va especular fortament ambtius/executius i la resta de persones el preu de l’habitatge. A continuació,assalariades, mostra clarament dues aquests bancs serien, una vegada més,vergonyes: rescatats pel govern, com ha quedat1.- El creixement de les rendes del clar en els casos de tots els bancs i cai-Directius i Executius ha estat supe- xes que han anat fent fallida, el màximrior a la del valor afegit de les empre- exponent dels quals és Bankia.ses i, per tant, també s’han distanciat El Govern afirma que aquesta ope-de l’evolució de la riquesa mitjana ració no costarà res a la ciutadaniadels seus accionistes. ja que, una vegada venuts els actius Alierta (Telefónica) 266 vegades tòxics, es recuperarà els diners inver-2.- La bretxa salarial entre els Di- més, Antonio Brufau (Repsol) 185 tits. És molt dubtós que això passi, enrectius i Executius de les empreses i vegades més, Sánchez Galán (Iber- la situació de forta crisi que existeix,els seus empleats s’ha ampliat fins a drola) 142 vegades més, Florenti- amb la sobredotació d’habitatges quelímits indecents, suposant que el sou no Pérez (ACS) 157 vegades més, hi ha construïts (per exemple, el “bancmitjà de directius i executius és 90vegades el de les seves plantilles. Francisco González (BBVA) 101 dolent” d’Irlanda està optant per de-Què està passant en les relacions de vegades més, José Manuel Entreca- molir per a recuperar el mercat i el queproducció, des de l’inici de la gran nales (Acciona) 117 vegades més, es demoleix mai es recupera) i amb lacrisi (2007) fins ara (2012) en aquests Felipe Benjumea (Abengoa) 176 perspectiva que la crisi va per a moltpaïsos de la perifèria d’Europa? vegades més, Rafael Vilaseca (Gas llarg, doncs enfonsa les seves arrels enQue el divorci entre la propietat (ac- Natural Fenosa) 79 vegades més,... la crisi energètica com a conseqüènciacionistes) i qui exerceix el control de A més, aquest “forrar-se” de la casta del bec del petroli.les empreses (directius i executius), de directius i executius tampoc es En tot cas, si fos tan bon negoci, per troba en consonància amb el valor què la banca es vol desfer d’aquestss’ha traduït en un enriquiment cada afegit que es genera en les empre- actius?, per què puja la prima de riscvegada més gran (s’estant “forrant”) ses ja que els seus salaris (incentius, espanyola en previsió que aquests ac-a costa dels propis accionistes (pro- pensions, retribucions variables, bo- tius tòxics passaran a ser públics?pietat) en una petita proporció i, nus, etc) creixen per damunt de la Però, més enllà d’elucubracions estanespecialment, a costa d’apropiar-se rendibilitat de les empreses i, a més, les dades del passat. L’última vegadadels salaris dels treballadors i treba- tornen a “forrar-se” perquè la seva que es va intentar una cosa semblantlladores. contribució a la Hisenda Pública a Espanya va ser amb la fallida deLes remuneracions dels treballadors es menor del que els correspondria Banesto. En aquell moment, el Fonsi treballadores entre 2010 i 2012 en termes proporcionals a la renda de Garantia de Dipòsits va adqui-han tingut una retallada superior al percebuda i acumulada, és a dir, tin- rir els actius tòxics del banc (perquè20% a Grècia, al 10% a Portugal i al drien que suportar majors càrregues l’hi quedés el Santander ben sanejat).6% a Irlanda i Espanya. fiscals, però les seves possibilitats Aquests actius no van poder ser ven-La productivitat a Espanya ha cres- de minimitzar les seves contribu- uts i les arques públiques van perdrecut molt per damunt de la mitjana cions tributàries els fan apropiar-se 1.000 milions d’euros.de la UE i això ha estat possible per encara més d’una major porció del la barbàrie, és a dir, dels “mercats”. espoliats en rendes i drets, sense Els diners per a aquesta nova sub-dos factors, el primer perquè seguim pastís. En la pràctica quotidiana social i poder adoptar el 90% de la pobla- venció a la banca tornaran a sortir detenint una taxa d’activitat en la pro- El que ells, banquers, polítics, exe- política de l’Estat espanyol -entre ció cap decisió. És una dictadura, ja noves retallades socials i ambientals,ducció i distribució de mercaderies altres-, no existeix justícia ni retri- que no té cap sentit polític un Par- de la privatització de serveis públicsdel 60%, quan aquesta riquesa és cutius, directius, tertulians,... ano- butiva ni distributiva, creant-se un lament que no legisla ja que el “le- o de l’augment d’impostos a les clas-creada amb 3,2 milions menys de menen crisi, en realitat és una gran estat de malestar i desigualtats on gislador” s’ha convertit en el But- ses populars. Bàsicament perquè, si nopersones assalariades que el 2007, ESTAFA portada a terme de forma els rics, directius, executius i clas- lletí Oficial de l’Estat, on només un s’extreuen del capital, haurien de fer-que són les persones expulsades del orquestrada i autoritària contra les se política en general, que suposen grapat de ministres i el president del ho del gruix de la població.mercat laboral. I el segon, perquè persones assalariades i treballadores. el 10% de la població, cada vegada consell de ministres decideixen què Però Ecologistes en Acció consideraels costos laborals de les persones La ruptura entre ciutadans (treba- viuen millor en els seus barris i ca- és necessari, per a qui és necessari, que això no és inevitable sinó que,assalariades que encara treballen ha lladors i classes populars i les ins- ses, cada vegada tenen millor sani- amb independència del Parlament, i mitjançant la mobilització ciutadana,disminuït a Espanya un mitjana d’un titucions econòmiques (direcció i tat, cada vegada tenen millors pos- menys encara del que els ciutadans pot revertir-se. Una mobilització que2,97% entre 2010 i 2012, mentre la control de les empreses, accionistes, sibilitats en educació i cada vegada ha de deixar clar que el deute que ensjornada laboral real ha augmentat en classe política nacional i internacio- i ciutadanes opinin, vulguin o neces- estan intentant imposar no és de launa hora més a la setmana. nal) és total, ja que els treballadors generen un major empobriment ma- sitin. I en última instància, els cossos ciutadania i, per tant, és il•legítim i noEl rànquing de directius i execu- i treballadores, les classes populars, terial i moral, precarietat material i repressius i judicials s’encarreguen ha de pagar-se.Per això, l’organitzaciótius està encapçalat per Pablo Isla estem sent espoliats i robats de les social, i exclusió social (política) i de fer complir el “ordeno y mando”. ecologista se suma a les múltiples(grup Inditex) que va guanyar 1000 nostres rendes salarials, dels nostres psicològica de les classes assalaria- convocatòries que hi ha en oposicióvegades més que la mitjana de la llocs de treball, de les nostres cases, des i populars que suposen el 90% * Desiderio Martín és Secretari de a la política econòmica del Govern iseva plantilla. El segueixen Alfre- de la nostra educació i sanitat, de la de la població. Salut Laboral del Comitè Confederal de la Unió Europea., mobilitzacionsdo Sáenz (Banc de Santander) que nostra llibertat d’expressió, reunió i Li diuen democràcia i no ho és ja de la CGT. Article publicat al Rojo y que seran l’avantsala d’una escaladava guanyar 233 vegades més, César manifestació, i tot això en nom de que estem sent ignorats, robats i Negro núm. 258. de respostes en aquesta tardor calenta.Octubre de 2012 9
  • TREBALL-ECONOMIA La desigualtat en xifres a l’Estat espanyolL’índex de desigualtat ha pujat gairebé tres punts des de 2007 sempre condicional. En euros cons- Les desigualtats salarials per sexe i Col•lectiu Ioé tants l’import mig anual percebut edat han augmentat en l’última dè- pels desocupats va passar de 2.989 cada. Si el 2000 la retribució mitja a 2.447 entre 2007 i 2010. La pers- de les dones era un 22,7% inferior alEls autors, el col•lectiu IOÉ, expli- pectiva és una disminució contínua salari mig global el seu desavantatgequen el transvasament de recursos d’aquesta cobertura. va passar al 31,5% en 2010; per lades del segment de la població més seva banda, el “retard” dels joves espobra cap a les llars més riques. 2. I la dels qui encara va incrementar del 54,1% al 60,6%. Si sumem nacionalitat i sexe veiem1. La situació de la tenen ocupació que el salari mig anual de les dones espanyoles representa el 74,2% delpoblació en atur En el mateix període el total de per- que perceben els homes del mateix sones ocupades va descendir des de origen, el dels homes estrangers arri-El 2007, últim any del “cicle 20,3 a 17,4 milions, la massa salarial bava al 48,3% i el de les dones immi-triomfal” de creixement dominat pel va disminuir, en moneda constant, un grades tot just un 39,3%.capital financer, la taxa d’atur era del 6,6% mentre que el salari mig anual8,3%, en el primer trimestre de 2012 pràcticament no ha variat (es mantéva arribar al 24,4% (hi ha 3,8 milions entorn de 14.400 euros anuals, se- 3. El repartiment delde nous desocupats: 800.000 nous gons l’Agència Tributària). pastísactius i tres milions que han perdut Comparant la situació dels salaris de- un any i ens oculta el que es té ja presidenta del Cercle d’Empresarisl’ocupació). Paral•lelament s’ha de- clarats (és a dir, ignorant l’ocupació La renda per persona (el total del acumulat. Per això cal mesurar la ri- ha reclamat reduir la massa salarialteriorat la situació de la població submergida i més precària) entre produït dividit entre la població del quesa. Segons l’Enquesta Financera de les administracions públiquesdesocupada, doncs es va incrementar 2007 i 2010 el nombre total va dismi- país) va créixer un 61% en el perío- de les Famílies la ràtio de desigualtat (llegeixi’s: acomiadaments), unanotablement l’atur d’un any o més de nuir de 19,3 a 18 milions de persones; de 1994-2007 i va retrocedir un 10% entre el 25% de les llars més riques nova reforma laboral que abarateixidurada (del 23,7% al 43,3% dels des- no obstant això, qui no van superar entre 2007 i 2011. Durant la crisi, la l’acomiadament i els costos salarials i el 25% més pobre s’ha incrementatocupats) i el percentatge de llars amb el valor del salari mínim interpro- renda disponible de les llars mesura- (més atur, retribucions menors) i més entre 2005 i 2009 de 39 a 50 vega-totes les persones actives sense ocu- fessional van augmentar de 5,2 a 5,6 da en euros constants, descomptant impostos indirectes (els que menys des (en aquests quatre anys el patri-pació (del 3,2% al 13,3%; de 390.000 milions (de 26,9 a 31,2% del total; l’efecte de la inflació, va disminuir molesten als grans patrimonis). Per moni del segment més ric va créixera 1,7 milions). més del 50% en el cas de població un 3%. la seva banda, el president de la pa- un 20% mentre el dels més pobresA causa de aquesta dinàmica la taxa estrangera). Com es reparteix aquesta aparent tronal bancària (AEB) afirmava que va disminuir un 6,4%). En llenguade cobertura de l’atur (nombre de Mentrestant, hi ha 156.000 persones reculada general? La desigualtat la població “ha d’entendre” que “els romanç: els pobres s’empobreixen ipersones amb prestació respecte al el salari mig de les quals mensual és d’ingressos entre les llars mesurada sous han de baixar durant cinc o deu els rics segueixen incrementant el seutotal de desocupades) va caure del de 12.000 euros; ingressos magres pel coeficient de Gini (zero reflecteix anys”. patrimoni.77,5% al 57% (les prestacions contri- comparats amb els dels 534 conse- igualtat perfecta, cent màxima des- Convé que entenguem el que ens pre-butives van passar de 42,5 a 26,6% i llers i membres de l’alta direcció de igualtat) s’ha incrementat del 31,2 paren, per a saber a qui ens enfron-les assistencials de 31,4 a 29%). En les empreses incloses en l’Ibex 35, el 2007 al 33,9 el 2010. I la taxa de Però això no és tot tem.síntesis menys del 60% de la pobla- els ingressos mitjos del qual en 2011 pobresa va passar de 19,6% el 2007ció en atur rep alguna prestació i la van ser de 73.000 euros mensuals, su- a 21,8% el 2010, sumant dos milions Recentment dos capdavanters de la * El Col•lectiu Ioé és un equipmajoria només accedeix a una pres- perant en 25 vegades el salari mig de de nous pobres. Però la renda només dreta empresarial ens han anunciat d’investigació que coordina el Barò-tació assistencial, de menor quantia i les seves empreses. mesura el flux del que s’ingressa en que volen molt més del mateix: la metre Social d’EspanyaDavant el desmantellament de l’ensenyament públic:No callarem! Deixa de ser una illa - CGT destinades a precaritzar l’educació i El maltractament i la indignitat amb ignoren i ens menteixen. Uns polí- aquesta aposta personal per la dig- Ensenyament Tarragona els altres sectors públics, polítiques què són tractades les interines/subs- tics que miren pel seu propi benefici nitat, sense importar-nos el número, que es tradueixen en retallades sag- titutes repercuteixen no només en i pels dels seus amics. Uns polítics perquè creiem que és una qüestió de nants que a la llarga només reper- la precarització de les seves vides que no s’empobreixen amb aquesta solidaritat i de compromís.“Q ui calla, atorga”. cutiran en la davallada qualitativa sinó també en el debilitament d’una crisi sinó que fan una purga per as- Si ens volen maltractar que, com a d’uns sectors necessaris per la seva institució escolar que a poc a poc segurar-se un major tros del pastís. mínim, no sigui amb la nostra com- És inevitable fer una crida característica constituent: el fet de oblida la seva tasca d’apoderament Som moltes més les que estem far- plicitat.recordant aquesta màxima. No es- ser públics, per a tothom, sense dis- educatiu per quedar relegada a la tes de la seva impunitat; només ens No callarem!tem vivint un moment en què sigui tincions de cap tipus. contenció social d’uns ciutadans cal creure que, per una qüestió de Deixa de ser una illa - CGT En-possible mirar cap a una altra ban- Ens reunim en aquest acte per vi- cada cop més empobrits. dignitat personal, és necessari no senyament Tarragona tenim el blocda, amagar el cap sota l’aixella, fer sibilitzar el nostre descontent, la Som conscients de la dispersió de callar i fer-se sentir. http://deixadeserunailla.blogspot.com que hi ha urgències quotidia- nostra impotència, la nostra invi- les crítiques però també sabem Els i les docents que fem vaga fem com.es/nes que no permeten mirar de front sibilitat imposada, el nostre silen- que el descontent es respira en lael que succeeix. ciament, la seva indiferència. In- quotidianitat de totes nosaltres, enI tot plegat amb la dificultat afegi- diferència a les injustes retallades les nostres famílies, en els nostresda dels condicionants que la socie- que saben que només serveixen per veïns i veïnes, al nostre barri i a latat ens imposa. Condicionants que sotmetre a una ciutadania cada cop nostra ciutat. És per això que femconfiguren les nostres vides sota més aïllada i amb menys eines reals una crida a la visibilització d’aquestla més absoluta soledat, aïllament, per fer-se sentir. descontent, a no callar, a sortir aldesconcert, ignorància i desorien- La vaga convocada pels docents, carrer, a organitzar-nos, cadascútació. Vivim més connectades que el primer dia d’inici de curs, volia entre els seus possibles i els seusmai però alhora, paradoxalment o mostrar el seu rebuig incondicional desitjos.no, més soles. a les polítiques que el Departament Fem una crida per fer-los veure queÉs per això que fem un crit d’Ensenyament està duent a terme. qui estan sols són ells i no nosaltres.d’impotència: per denunciar les Polítiques que tindran repercus- Que nosaltres som la majoria de lapolítiques que ens veiem obligades sions en el dia a dia de les escoles, població, que som una multituda patir en la més absoluta impuni- no només entre els professors i pro- sense feina, una multitud endeuta-tat. Polítiques injustes amb els que fessores sinó també entre els edu- da, robada i estafada pels bancs, ro-menys tenen, polítiques que estan cands i les seves famílies. bada i estafada pels polítics que ens10 Octubre de 2012
  • TREBALL-ECONOMIA Adéu, capitalismeEntrevista a Jordi Garcia Jané: “Cal mobilitzar-se alhora i a fons a tot el continent” s’han de fer per avançar cap a Carles Masià i Marta Salinas l’ecodemocràcia cooperativa? Parteixo del fet que l’ecodemocràciaJ ordi Garcia Jané és cooperativista i participa activament en diver-sos col•lectius socials a Catalunya, cooperativa, com qualsevol sistema nou, ja es troba embrionàriament en el ventre del sistema dominant, el ca-com la Xarxa d’Economia Solidària pitalisme. Per tant, no comencem de(XES) i l’Ateneu Popular Julia Ro- zero; el que cal, en la meva opinió, ésmera, de Santa Coloma de Gramenet. articular una estratègia que anomenoA més, és escriptor i conferenciant d’empoderament popular, que passahabitual sobre temes d’economia per desenvolupar tres vies d’acciósolidària, democràcia participativa i complementàries.alternatives socials en general. A part La primera via consisteix en la cons-de nombrosos articles per a revistes trucció de contrapoders o poderscom ‘Illacrua’, ‘Nexe’ o el setma- no estatals i suposa crear i articu-nari ‘Directa’, és coautor de llibres lar formes alternatives de treballar,com ‘¡Abajo los muros de los cuarte- consumir, relacionar-se, habitar,les!’ (1981), ‘Amb raó, insubmissió’ aprendre..., regides per valors con-(1989), ‘La dimensió cooperativa’ trahegemònics com la cooperació, la(2001, 2006), ‘Economía solidaria y igualtat, la democràcia i la sosteni-crisis capitalista’ (2010) i ‘Democra- bilitat; aquestes formes han de ser lacia económica’ (2011), aquests tres base de la futura societat.darrers publicats a Icaria editorial. La segona via és la de la mobilit-També amb aquesta editorial, ha pu- zació popular no violenta, és a dir,blicat el 2012 el llibre ‘Adéu capita- l’extensió i l’articulació de lluiteslisme. 15M-2031’ que utilitzin les tècniques no violen- tes (no cooperació, desobediència- Què és el que t’impulsa a conce- civil) i que vagin saltant d’objectiusbre un nou model de societat? Autors com André Gorz, Unger, Jor- concrets a curt termini a objectius ge Riechmann, Raúl Zibechi, Mi- orientats a fer reformes estructurals,Jo no m’atreviria a parlar de model, tan chael Löwy, Tomás Villasante... així fins a desembocar en una sublevaciósols d’esbós de sistema. M’impulsen com altres propostes de models post- civil no violenta que provoqui unla necessitat i la possibilitat alhora. capitalistes: la democràcia econòmi- canvi polític que situï organitzacionsFa anys que, participant en diferents ca de David Schweickart, l’economia afins als moviments emancipadors almoviments, penso que necessitem del bé comú de Christian Felber, el govern.crear alternatives factibles al sistema decreixement de Serge Latouche i La tercera via enllaça amb aquestcapitalista per tal d’animar a l’acció altres, la Parecon de Robin Hahnel i moment de canvi polític i és la viacol•lectiva, orientar les lluites socials Michael Albert, la democràcia inclu- que anomeno electoral o institucio-i dotar-les de més credibilitat. D’altra siva de Takis Fotopoulos... nal. Jo no crec en la tesi de Hollowaybanda, vaig tenir la sort de guanyar de “canviar la societat sense prendreuna beca convocada per Nova i altres - Anomenes el teu model ecodemo- el poder”. És clar que nosaltres po-organitzacions per proposar models cràcia cooperativa. Pots definir-lo dem passar del poder, el problema éssocioeconòmics alternatius i això ha en poques paraules? que el poder no passarà de nosaltres!permès que em pugui dedicar durant O sigui, el canvi exclusivament desuns mesos a cristal•litzar, depurar i Es tracta d’un sistema social basat, de baix és el fonamental, però novertebrar un munt de propostes alter- d’una banda, en una economia de- podem prescindir de neutralitzar al-natives que, d’una altra manera, no mocràtica, social i solidària, on s’han gunes institucions i reorganitzar-nehauria tingut temps de fer. reduït notablement les desigualtats d’altres i això passa per controlar de- econòmiques entre les persones i mocràticament les institucions; seria- Dediques el llibre a Ramón Fer- s’han reconvertit ecològicament la la perspectiva que poden estar tre-nández Durán (1947-2011). Com producció i el consum i, de l’altra, ballant en aquests moments les can-t’ha influït? en una democràcia participativa i didatures municipals alternatives a inclusiva, que combina mecanismes casa nostra o Bildu al País Basc. AraRamón Fernández Durán va ser un de democràcia representativa, con- bé, ens equivocaríem si confiéssim lareferent per a una generació, la de les siderablement millorada respecte de transformació a les institucions. Lalluites contra el Quinto Centenario, l’actual, amb altres de democràcia pressió sobre els governants, encaral’Europa del capital, la globalitza- comunitària i directa, partint sempre que siguin dels nostres, per part delsció... Em van inspirar molt els seus de la primacia de la voluntat ciutada- moviments socials i les lluites popu-llibres El movimiento alternativo en na respecte dels seus representants. lars independents de tot partit o orga-Berlín i un clàssic, La explosión del nització amb vocació institucional nodesorden. En la seva obra pòstuma, - En la societat que descrius, desta- pot afluixar en cap moment.La quiebra del capitalismo global: ques el paper actiu de la gent. Les2000-2030, afirma que el capitalisme persones tenen interès de partici- - De totes les experiències trans-està en declivi i que, a partir d’ara, par tant? formadores que descrius al llibre,poden sorgir capitalismes regionals podries destacar les més significa-completament bàrbars, però també L’esbós de sistema social que propo- tives?societats més lliures, una mena de so no requereix que totes les perso- Per exemple, la majoria d’empreses noms...).socialismes ecològics antipatriarcals. nes participin activament al seu ba- d’aquesta hipotètica societat post- De fet, dues característiques generals El procés de planificació democràticaDe fet, el títol del meu llibre vol ser la rri, a la seva feina o en les decisions capitalista serien de propietat social del model són que concep la demo- i descentralitzada de l’Estat de Kera-continuació optimista de la seva tesi, polítiques a tots nivells perquè no i de gestió cooperativa. Això impli- cràcia com un procés que necessita la, a l’Índia; el procés d’elaboracióde manera que plantejo com a hipòte- seria realista. Tinc la impressió que caria que els treballadors les admi- actualitzar-se permanentment i, a de la nova constitució islandesa; lessi la possibilitat que, a partir de 2031, algunes propostes de sistemes alter- nistrarien de manera democràtica; més, que fomenta la demodiversitat, cooperatives de crèdit sense interes-alguns territoris del món s’alliberin natius –en els quals jo, personalment, ara bé, la intensitat d’aplicació del és a dir, l’assaig de diferents formes sos, com la JAK sueca; els proco-del capitalisme i transitin cap a noves preferiria viure més que en el meu!– principi democràtic dependria de de democràcia. Resumint: lluitar i muns digitals; les desenes de milerssocietats més democràtiques, lliures i no són viables perquè demanen un cada col•lectiu de treballadors: uns construir l’ecodemocràcia coopera- de cooperatives de treball que hi hasostenibles. tipus de persona tan conscienciada, triarien formes de gestió més dele- tiva o viure en una societat d’aquest arreu del món, que fan que la gent altruista i participativa que gaire- gatives (l’assemblea tria i controla tipus no pot ser apte “només per a treballadora autogestioni les seves- Quines altres lectures o autores bé no existeix. Per això, la proposta la direcció, que gestiona i dirigeix), sants o revolucionàries”; si fos així, empreses. També podria esmentar lest’han inspirat a l’hora de redactar d’ecodemocràcia cooperativa admet mentre que altres optarien per formes no ens en sortiríem! monedes locals, com el Chiengauerla proposta? diferents nivells d’implicació de les de democràcia directa (assemblees alemany; els ecobarris, les ecoaldees persones en la vida col•lectiva. freqüents, equips de treball autò- - Quins són els primers passos que i les urbanitzacions comunitàries; lesOctubre de 2012 11
  • TREBALL-ECONOMIAciutats en transició... nació ni passivitat; molts cops com- porta desobeir la legalitat, tal com va- La teva proposta fa molt d’èmfasi fer el moviment d’objecció de cons-en la no-violència. Creus que es ciència i d’insubmissió. En el fons,poden trencar les estructures de el poder dominant té més por de la nol’Estat sense recórrer a la violèn- cooperació i la desobediència civil nocia? violenta que no de la crema de qua- tre contenidors, perquè li és més fàcilHistòricament, la no-violència ha convertir els problemes polítics endemostrat que és capaç de produir problemes d’ordre públic i legitimar-canvis polítics. Podem esmen- se davant d’una majoria social quetar l’exemple de Gandhi a l’Índia, valora sobre manera sentir-se segura.les lluites per la descolonitzaciód’alguns països de l’Àfrica o casos - Algunes autores diuen que l’éssermés recents, com la primavera àrab humà viu en tensió entre els com-a Tunísia i Egipte. De fet, hi ha un portaments egoistes/individualistesestudi fet per Erica Chenoweth, de la i els altruistes/cooperatius. Què enUniversitat de Stanford, en què, ana- penses?litzant el desenllaç de 323 campanyesreivindicatives al món entre el 1900 L’ésser humà està en construcció;i el 2006, conclou que, de les lluites l’evolució no s’atura amb l’Homoque van triomfar totalment o parcial- sapiens. La nostra configuració comment, a la vora d’un 70% van emprar a espècie és més cooperativa que nola força no violenta. pas competitiva perquè, biològica-Més encara, constata que, quan la ment, som molt vulnerables. La pro-lluita política es feia a través de la va és que necessitem un llarg períodeguerra de guerrilles o la insurrecció de criança, les dones necessiten algúarmada, normalment, el nou règim altre per parir amb seguretat... d’aquíacabava sent una dictadura, al con- ve que la cooperació sigui la millortrari que quan es feia a través de la estratègia de supervivència per a la escenari complicadíssim. Davant a Europa des de 2008 i totes s’han vors? Hi va haver alguns intentsdesobediència civil no violenta. Per nostra espècie i, en general, per a tota d’això, potser el millor que poden fer convocat per fer front a polítiques revolucionaris –el Front Popular atant, crec que, en societats com la vida. Això no vol dir que siguem coo- les persones i els col•lectius que llui- que provenien de la Unió Euro- França, la revolució social a l’Estatnostra, una estratègia de lluita no vio- peradors al cent per cent; també tenim tem per la transformació social és re- pea, però, en canvi, no hem estat espanyol–, però alhora van sorgirlenta basada en la no cooperació i la tendències egoistes (individuals o clà- novar el llenguatge polític, guanyar en capaços de coordinar-ne ni una a els feixismes, que, al final, es vandesobediència civil és la més efectiva niques), que són afavorides pels sis- coherència i compromís personal, ser escala europea. O ens mobilitzem acabar imposant... i de quina mane-i, naturalment, la més ètica. Això no temes socials basats en la desigualtat més creatius i inclusius en les formes alhora a tot el continent i a fons, o ra! En aquests moments, si les for-significa absolutitzar la no-violència: com el capitalisme. d’acció col•lectiva, unir les principals serà molt difícil trencar les políti- ces anticapitalistes no són capaceshi ha oponents i circumstàncies en reivindicacions sectorials pels drets ques neoliberals d’ajust. d’obtenir victòries i fer veure a laquè, probablement, la no-violència si- - Creus que la resposta social da- socials en plataformes unitàries de ciutadania que aquest és el camí pergui inútil, però, ara i aquí, crec que és vant la crisi està a l’alçada de les lluita i centrar-nos a obtenir petites - Si la crisi s’aguditza, creus que millorar les pròpies vides, bona partla millor opció que tenim. circumstàncies? victòries que realimentin les orga- les mobilitzacions augmentaran? de la població optarà per respostes nitzacions i les lluites. més xenòfobes i feixistes. La des-- Hi ha gent que associa no-violència Partim d’un nivell de consciència i No crec en aquesta idea de “com esperació no sol ser bona per a res.amb passivitat... d’organització social molt baixos, - Cal coordinació, doncs. pitjor, millor”. Si mirem enrere, amb un hiperindividualisme molt estem en una situació semblant * Entrevista publicada al setmanariL’acció directa no violenta no és resig- arrelat. Per tant, hem d’operar en un S’han fet moltes vagues generals a la de 1930. Què va passar, lla- Directa núm. 271Goldman Sachs governa Espanya viatge en la transició. L’intel•ligent, tians, liberals, conservadors, falan- Monetari Internacional. Els empre- Les reformes laboral i de pensions, alMarcos Roitman Rosenmann per a evitar un cop d’estat, era aïllar gistes i franquistes. La seva aparició saris, contents, i la classe política costat de l’acomiadament lliure i el a l’oligarquia política i donar suport busca atreure a les noves generacions obtenia matrícules d’honor. Ningú treball escombraria s’imposen sense a la burgesia reformista. Qualsevol de la dreta espanyola. És l’anomenat es va plantejar qui era el professor i protestar. El triomf del Partit PopularP oc després de caminar el segle XXI, les pistes són esclaridores.Ja ningú es duu a engany. La crisi ha altra opció estava fora de lloc. El capital financer i industrial va brindar el seu suport i va finançar pelegrinatge al centre. Després d’anys en l’oposició, el mal fer dels últims governs de Felipe González quin el pla d’estudi. Aznar, alumne model, no formava part del claustre de professors. Ni els seus desitjos de porta al cim un partit depenent del Banc Central Europeu i de la parella Merkel-Sarkozy, a Mariano Rajoy,estat una bona excusa per a desarticu- l’aventura política, en aquesta època i el PSOE, amb els escàndols finan- figurar i sentir-se protagonista durant un altre alumne modèlic, com inquilílar el pobre Estat de benestar que va agrupats en la Trilateral. Així sorgeix cers, els GAL i la corrupció, va faci- la segona guerra del Golf van canviar de La Moncloa. I perquè no quedinacompanyar l’anomenat miracle es- el periòdic El País, dirigit per Juan litar la seva arribada al govern de la el seu estatus; va seguir sent un alum- dubtes de qui governa a Espanya,panyol, que –tot cal dir-lo–, era més Luis Cebrián, franquista pragmàtic nació; corria l’any 1996. ne submís. Al final de la seva etapa, nomenarà a un assessor de Goldmanpaternalista que afincat en polítiques d’última generació. Els governs José María Aznar, polític gris, es la bombolla financera i immobiliària Sachs com a ministre d’Economia. Ikeynesianes de redistribució de la d’Adolfo Suárez van comptar amb transformaria en el primer president que sostenia la feble economia es- com assenyala el manual del banc,renda i plena ocupació. El seu origen seves benediccions. Quan va guan- de govern de la dreta post-franquis- panyola campaba a plaer. Creixia l’ascens dels seus empleats “depènho trobem en els governs tecnòcrates, yar el PSOE, a l’octubre de 1982 ta. La seva arribada no va alterar sense cap oposició. La banca Sachs només de la seva capacitat del ren-coneguts popularment com governs –recordi’s, després del cop d’estat l’itinerari dissenyat pels grups econò- es fregava les mans. diment i de la contribució a l’èxit dedel Opus Dei. Va ser el moment de donat des de la Casa Real, conegut mics i empresarials. Tot marxava se- Amb l’entrada de José Luis Rodrí- l’empresa… No hi ha lloc entre no-la modernització del franquisme. No com l’operació De Gaulle–, es van gons el previst. Els canvis introduïts guez Zapatero, en 2004, les grans saltres per als que anteposen els seusserà la vella guàrdia franquista qui se- ratificar els acords amb el Vaticà, es estaven a to amb els temps. Priva- empreses trasnacionals, clients de propis interessos als de la firma… Elgui en els consells de ministres a par- va renunciar a la reforma agrària, tant titzacions, desregulació i reforma Goldman Sachs, acaben per actuar lucre és important per al nostre ave-tir de finals dels anys cinquanta del com a una reestructuració del siste- del mercat laboral. L’aprofundiment sota els seus principis. Als Estats nir”. Ja sabem qui mana a Espanya:segle XX. La nova ventrada del fran- ma universitari i educacional, qüestió de la recepta neoliberal, impulsada Units Goldman Sachs ja governava. Goldman Sachs, conegut sota el so-quisme muta fins a fer imperceptible que segueix pendent en ple segle XXI en temps del PSOE, va suposar un La crisi la va fer més gran. Enmig del brenom genèric de “els mercats”.la ideologia feixista que la precedia. i, el més destacat, es va donar el vis- augment de la conflictivitat social i soroll de les hipoteques escombra- Corren mals temps per a l’ètica po-Molts dels seus cadells no compar- tiplau a l’OTAN i la CEE. diverses vagues generals. Però res va ries i les primes de risc, van passar a lítica.tien els seus aspectes més repulsius, El mite de la dreta colpista i el búnker aturar la màquina. Fent oïdes sordes, l’ofensiva. Era el moment d’invertirla tortura i repressió. Amb un discurs havia complert el seu objectiu i podia els polítics van continuar l’itinerari la relació entre poder econòmic i elambigu, a la mort del dictador, 1975, ser rebutjat. Després de la caiguda marcat pel capital financer, el cost polític. Ara serien ells qui assumis-són qui donen vida a reforma políti- d’Adolfo Suárez es va dissoldre la del qual va ser la retallada de drets sin directament el poder formal. Elsca. Ja res se’ls resistia. Franquistes Unión de Centro Democrático i es va socials, polítics i econòmics de les seus assessors i empleats passariende cor, van crear una realitat fictícia formar el Partido Popular, el primer classes treballadores. a ser secretaris de govern, ministres,per a impedir la ruptura democràtica. president del qual, considerat fins a Sota l’última etapa expansiva del diputats, etcètera. Els parlaments esLa seva estratègia va ser assenyalar aquest moment el més franquista dels capitalisme central, les reformes transformen en comparses i ballen al’existència d’un búnker polític on franquistes vius, Manuel Fraga Iri- neoliberals es van justificar com ritme de Telefònica, Repsol, Iberdro-s’amagava el franquisme i el poder barne, es va transformar en un polític necessàries per a no perdre el tren la, BBVA, Santander i el seu valedordel qual radicava en el control sobre de centre dreta, pare de la Constitució del progrés. Aznar es vantava de Goldman Sachs.les forces armades creades per la dic- i demòcrata convençut. El nou partit, ser l’alumne més llest de la classe, Res més començar la recessió a Es-tadura feixista. Identificat l’enemic, cognomenat “popular”, serà la suma complia rigorosament els designis panya van començar a donar ordres ala resta eren aliats i companys de de social-cristians, democràta-cris- del G-7, el Banc Mundial i el Fons un govern feble i sense personalitat.12 Octubre de 2012
  • TREBALL-ECONOMIA > EINES DE DEFENSA JURÍDICA La prestació d’atur en el punt de mira Àlex Tisminetzky, El fet de ser molts, i cada vegada més, no ha sensibilitzat sobre aquesta pro- Principals reduccions de l’atur ja aprovades advocat laboralista blemàtica social al governs espanyol, sinó ben al contrari. Als despatxos del Subsidi majors de 52 anys: ara als En un cas pràctic, un treballador que suals)E Ministeri de Treball els tècnics porten 55 anys i amb menys cotitzacions hagués cotitzat 1500 euros, abans ls aturats estan en el punt de mesos generant Reals Decrets que re- Fins ara les persones que esgotessin percebia una prestació a partir del Denegació de la prestació dels que mira, a pesar de ser un veritable dueixen drets i prestacions dels aturats la prestació d’atur i tinguessin més sisè mes de 900 euros, i ara s’ha re- tinguin ingressos econòmicsexèrcit. Són els nostres familiars, amb resultats dramàtics entre la pobla- de 52 anys tenien dret a un subsidi duït 150 euros, a 750 euros. Amb els darrers canvis normatius,veïns i excompanys de feina, i han ció; menys diners i menys drets pels igual a 426 euros mensuals, i a que si un treballador compta amb un pa-arribat a ser l’espectacular xifra als aturats, víctimes d’una crisi creada per els cotitzessin uns 900 euros a la Reduccions de les quanties a aper- trimoni d’uns 150.000 euros (exclòsPaïsos Catalans de més d’un milió i bancs i polítics. Seguretat Social. Aquest subsidi es cebre dels treballadors a temps l’habitatge habitual), ja no té dret amig de persones, 1.626.600 segons I tot apunta a que en els propers mesos fonamenta en que aquests treballa- parcial la prestació d’atur.les dades oficials, dades especialitza- l’executiu de Rajoy portarà a terme el dors tenen unes taxes de reingrés Les darreres reformes posen dificul-des en camuflar el que ja no es pot han anomenat “una reforma global” al mercat laboral molt baix. Amb la tats pels treballadors amb jornades Més capacitats sancionadores deamagar a la vista. de la prestació, que de ben segur apor-La normativa laboral declarava fins darrera reforma del govern del PP, parcials per a percebre l’atur. Aques- l’INEM tarà contundents canvis, que ens por- el subsidi es percep a partir dels 55 tes barreres afectaran principalment La darrera reforma dona la possibili-fa poc que els treballadors que per- taran a un context de prestacions mésdien la seva feina tenien dret a un in- anys (3 anys més tard), i es cotitzen a les dones, víctimes de més del tat a l’administració per a sancionar curtes i raquítiques. 200 euros menys, poc menys de 700 80% d’aquests contractes, cada cop suspenent la prestació dels treballa-grés que els permetés sobreviure amb El milió i mig de treballadors catalans euros al mes. més precaris. Alhora, els pocs treba- dors aturats que no presentin imme-dignitat fins a trobar una nova feina. sense feina es veuran abocats a buscar lladors que puguin accedir a l’atur es diatament els documents que els re-Però aquestes lleis estan canviant a desesperadament una feina, per pre- Reduccions de les quanties a aper- veuran afectats pel trencament del quereixin, tals com el passaport (peruna velocitat alarmant, amb la para- cària que sigui, i que moltes vegades cebre a partir dels 6 mesos límit mínim que es podia percebre comprovar si s’ha sortit de l’Estatdoxa de donar-se en un context en que potser ni existeix, sense comptar amb Fins ara les persones que percebien fins ara, de 497 euros. Ara hi hauran espanyol), l’empadronament (perper molta gent trobar feina no és no- cap coixí social, mentre es destinen els la prestació d’atur tenien dret al 70% prestacions encara més petites. comprovar els canvis de domicili) omés impossible, sinó que comença a diners públics a salvar bancs i omplir de la mitjana de la seva cotització I finalment quan demanin el subsidi qualsevol altre que es cregui oportú.ser un miracle. els comptes dels banquers. (anomenada base reguladora) durant de majors de 52 anys, se’ls reduirà Alhora, sense que es doni cap infrac- sis mesos, i la resta de temps perce- els 426 euros mensuals segons la ció del beneficiari, l’INEM podràPrincipals reduccions de l’atur bien el 60%. Amb la darrera reforma jornada parcial que tinguin (per suspendre la prestació si observa unen estudi per ser aprovades en es redueix el 60% al 50% que es per- cep a partir del sisè mes. exemple, si treballava al 50% per- cebrà un subsidi de 218 euros men- concepte tan poc definit com “indicis suficients de frau”.els propers mesos Les retallades de la Generalitat amenacen ambReduccions de les quanties màxi- Vinculació de la percepció de la l’acomiadament d’un terç de la plantilla del SOCmes prestació a la manca d’ingressosAra es pot percebre una pensió màxi- S’intenta doncs equiparar-la a una Ema de 1.087 euros, quantia que po- prestació merament assistencial, n un contundent comunicat, 700 treballadors més abans de final seus efectes, la Generalitat ha apos-dria ser reduïda considerablement que només està pensada per a les l’Assemblea de Treballadors d’any: i concretament 300 orienta- tat “pel desmatellament del SOC”, persones amb uns ingressos mí- del Servei d’Ocupació de Catalunya dors, 280 interins i uns 100 treballa- segons denuncia l’Assemblea deReduccions del període de percep- nims (SOC) van denunciar que el dia 31 dors més, que sumen en total un terç Treballadors.ció L’acomiadament col•lectiu al SOC d’agost 324 treballadors no funcio- del total de la plantilla del SOC.Ara es pot percebre la pensió un Vinculació de la percepció de la naris del Servei havien estat acomia- Els treballadors denuncien que és evident que no només tindràmàxim de 2 anys, període que podria prestació a la demostració de la dats, sent els primers afectats de la aquestes retallades han estat causa- l’efecte de l’augment d’un miler deser reduït considerablement “recerca activa de feina” manca de continuïtat de molts plans des per una disminució del 54% en persones en les cues de l’atur, sinó d’ocupació que realitzaven impor- els Pressupostos estatals als serveis que representa “un servei cada cop tants serveis d’assessorament a les d’ocupació autonòmics, i alhora més deteriorat”, en un procés de pri- persones aturades. “per les dures polítiques de retalla- vatització que tindrà nefastes conse- A aquests primers acomiadaments des de la Generalitat i el seu govern qüències per a àmplies capes de la se’ls sumarà previsiblement uns d’austeritat”. Davant la crisi i els societat.Hewlett Packard: 2 anys de lluita sense treva lladores a un permanent i inacabable no pot jugar ni amb el nostre futur ni per a això l’actual conjuntura de crisi però així no ens tindran. Per això Secció sindical CGT - HP procés de precarització de les seves amb el de les nostres famílies. mundial, crisi que per cert han creat us convidem a totes i a tots a acom- condicions laborals, amb la simple Les mobilitzacions han estat cons- ells. Però si pensem, no obstant això, panyar-nos en les pròximes mobilit- excusa de guanyar encara més diners. tants i hem intentant donar a conèixer des de la lògica de la vida algú pot zacions que anem a dur a terme enS i des del 15 M cridàvem que no volem ser mercaderies en mansde polítics, des de la secció sindical El recent anunci de HP de destruir més de 27.000 llocs de treball en el nostre conflicte a la resta de la so- cietat, però la situació ens porta a no imaginar-se un context pitjor que el de ser precaritzat constantment o en- els pròxims mesos, sabent que som només una mostra més de les innom- tot el món, calculant que el nombre només seguir mobilitzant-nos sinó a viat al carrer i ser pastura de la vora- brables lluites que poblen la nostrade CGT i de CSI a HP volem també d’acomiadaments que hi hauria en fer-lo d’una manera més intensa enca- citat d’uns pocs? geografia i que d’elles ens sentim ger-cridar ben forta que no anem a per- l’estat espanyol podria rondar la xifra ra, demostrant amb això que la recer- Així ens volen, dòcils i manejables, manes.metre que aquesta corporació empre- de 2.000 persones, fa que no puguem ca inhumana del benefici econòmicsarial consideri a les persones que quedar-nos de braços creuats davant per sobre de la vida de les personesallí treballem com simples i imperso- tantes mostres d’impunitat i avarícia. ens repugna i anem a plantar-li cara.nals peces de l’engranatge de la seva Al paulatí i incessant degoteig Si pensem des de la lògica del be-enorme màquina de produir beneficis d’acomiadaments i precarització al nefici econòmic, algú pot imaginar-econòmics. que ja ens veníem enfrontat en els dos se un context millor que tenir a unaAquesta empresa és un clar exponent últims anys (180 companys enviats plantilla/societat atemorida davantd’això que preval avui tant en l’actual al carrer), s’afegeix ara aquest sinis- la possibilitat de ser acomiadada perordre capitalista mundial, anteposar la tre anunci que penja com una espasa a introduir retallades en drets labo-lògica del benefici econòmic per so- de Dàmocles sobre els nostres caps. rals, baixada de sous, eliminació debre de la lògica del benefici de la vida. El nostre futur es torna incert, sabem l’antiguitat, dificultats per a conciliarCom sinó pot entendre’s que una em- que nosaltres no anem a ser rescatats la vida laboral i familiar, empitjora-presa que guanya diners a carretades, per ningú, per això duem temps inten- ment general de les condicions labo-sotmeti als seus treballadors i treba- tant fer comprendre a l’empresa que rals? Amb l’excusa perfecta que dónaOctubre de 2012 13
  • TREBALL-ECONOMIA Notícies sindicalsVaga a l’inici fessorat no se sent representat pels sindicats, cosa que no els impedeix inclogui acomiadaments i sí acords de voluntarietat com el que fa unesdel curs a ser molt actius i participatius tant als setmanes ha signat la multinacional a seus centres com a les zones. França, on tota sortida és voluntària ol’ensenyament en forma de prejubilacions.públic CreadaXxxxxx l’Assemblea Divendres negresCGT i la Coordinadora Interzonesvan convocar una vaga als centres Interzones de en el sectoreducatius els dies 12 i 13 de setem-bre, els dos primers lectius a la pri- Tarragona, per públicxxxxxmària i a l’ESO, i per al 19, el primerdia de classes als cicles formatius, i un ensenyament Des de mitjans d’estiusector diven- dres treballadors del cada públicpel 26 i 27 de setembre, i posterior-ment dos dies de cada setmana indefi- públic de qualitat (administració pública i empreses públiques) porten a terme concen-nidament, en un inici de curs escolar El 25 de setembre a l’Institut Mar- tracions, talls de trànsit i manifesta-que començava amb 3.000 professors tí i Franquès de Tarragona, més de cions a diferents punts de Barcelonamenys i 20.000 estudiants més. Des del Comitè d’Empresa de Fico- Citibank especula amb el seu negoci quaranta persones d’escoles de les i L’Hospitalet de Llobregat per pro-El principals punts que motivaven la sa Electronics denuncien que el tan a Espanya: Ven la cartera de Prés- comarques del Camp de Tarrago- testar contra les greus retallades queprotesta són l’acomiadament del pro- reputat projecte industrial ha resultat tecs Personals i part de les Targetes, na i el Baix Penedès van partici- el Govern Rajoy porta a terme con-fessorat interí, i tot l’empitjorament ser un pla de deslocalització encober- deixant sense ocupació a un bon par en l’assemblea constituent de tra els seus drets laborals i salarialsde la qualitat del servei educatiu que ta, on Sony ha deixat de produir a Ca- nombre de treballadors, uns fets que l’Assemblea Interzones de Tarrago- des de l’aprovació del RD 20/2012això suposa, en disposar de menys talunya sense que la seva imatge es demostren la nul•la credibilitat de la na. Es tracta d’un ens coordinador de 13 de juliol: Supressió (robatori)plantilla, la cobertura de les subs- vegi danyada, sinó tot el contrari, al Direcció. CGT es posiciona clara- de les diferents assemblees de pro- de la paga extra de desembre, reduc-titucions des del primer dia amb qualificar les altes instàncies la seva ment contra la destrucció d’ocupació fessors i mestres constituïdes el curs ció de dies d’assumptes personals,el cobrament del 100% del salari i marxa com exemplar, i on Ficosa en el Grup Citibank. Si hi ha acomia- passat en el marc territorial adminis- supressió de dies de vacances perl’establiment d’un calendari de ne- s’ha aprofitat dels actius heretats per daments hi haurà denúncies i mobi- trat per la Delegació d’Ensenyament antigüetat i altres mesures menors,gociacions de la resta de retallades a sadollar la seva cobdícia empresa- litzacions. No anem a consentir que de Tarragona. Entre aquestes es tro- que se sumen a les de la Reformasofertes. rial sense límit sense tenir en compte siguin els treballadors els que hàgin ben les assemblees del Baix Camp, laboral de febrer de 2012 (posibilitatEs van portar a terme concentracions, el finançament i la creació de llocs de sacrificar el seu lloc de treball de Tarragona, del Baix Penedès, de d’acomiadament per ERO al perso-activitats diverses i manifestacions, de treball per a la plantilla de Ficosa perquè uns altres especulin, màxim Cambrils, de l’Alt Camp… nal laboral de l’Administració públi-especialment a Barcelona, però tam- Electronics. en una entitat en la qual alguns per- Es continuarà convocant mobilitza- ca), a les mesures que va aprovar fabé en altres localitats de l’àrea metro- ceben sous mensuals nets de més de cions (la primera va ser una concen- dos anys l’anterior Govern Zapateropilitana i a Tarragona, destacant les 5.000 euros, es reparteixen “bonus” tració al Departament d’Ensenyament (reducció del 5% en el sou dels fun-manifestacions d’unes 500 persones el 4 d’octubre) i ampliaran totes les cionaris) i a la congelació salarial que Continuen les de més de 30.000 euros, i es realitzenels dies 12 i 26 a Barcelona o les con- costoses reestructuracions a càrrec decentracions a Plaça Sant Jaume o el accions del curs passat, per exemple el fet de posar-se samarretes grogues pateixen des de fa anys. En el marc dels divendres negres també es por- mobilitzacions de l’erari públic.Departament d’Ensenyament. El se-guiment minoritari de la vaga, ja que els dimarts i pancartes amb el lema ten a terme accions i mobilitzacions treballadors de “Per un ensenyament públic i de qua- en altres ciutats de Catalunya i lesla resta de sindicats no es van sumar a litat” als centres. Illes. Des de CGT es dona suport a B:SM Vagues al Metrola convocatòria, va portar a replante- Per denunciar les retallades socials i de Barcelona les mobilitzacions.jar la continuitat i després del 27 sus-pendre les convocatòries de dos dies Bus reivindicatiu salarials que està aplicant l’empresaper setmana de vaga. contra els La subrogació incomplint el recollit en el conveni El comitè d’empresa del Metro deLa valoració per part de CGT Ensen- Barcelona va convocar Vaga de 24 acomiadaments a entre Ficosa i col•lectiu, a causa de les mesuresyament de la vaga d’inici de curs és que ha imposat el govern de Rajoy, hores el 17 i el 24 de setembre, ipositiva no tant pel nombre de va-guistes (inferior al que es desprenia HP Sony: un pla de la plantilla de Barcelona Serveis Mu- una jornada d’aturades parcials el 7 d’octubre. El seguiment, en tots el nicipals (B:SM) ha portat a termede la consulta realitzada als centres) deslocalització diverses mobilitzacions a Barcelona: casos, va ser majoritari per part decom pel fet que ha estat la prime- La secció sindical de CGT a HP, dins la plantilla. Davant la intenció de de la campanya de lluita en contra els encoberta una manifestació de 150 treballadors/ra convocatòria de vaga en dècades es el 6 de setembre i una altra de 200 l’Ajuntament de Barcelona d’aplicardecidida des dels centres, i perquè acomiadaments a l’empresa que es- el 12 de setembre, on s’hi van sumar el Reial Decret 20/2012 aprovat ella convocatòria va ser absolutament tan duent a terme, van organitzar un El Comitè d’Empresa de Ficosa Elec- passat mes de juliol pel govern del un centenar de treballadors de me-transparent, de manera que tots els autobús reivindicatiu el 18 de setem- tronics considera que la subrogació PP, que suposa robar a cada treba- tro i d’autobusos de TMB. El dia 1vaguistes tenien coneixement de qui- bre, amb el qual es van desplaçar a entre Ficosa i Sony, considerada un llador de Metro la catorzena part del d’octubre es va convocar vaga de 24na era la situació a la seva zona i per les seus de diversos clients a les ciu- exemple “modèlic” de reconversió salari i les pagues extres fins a des- hores amb un seguiment majoritari itant eren conscients que participaven tats de Barcelona, Sabadell i Corne- industrial i alternativa a la deslocalit- embre de 2012, el Comitè d’Empresa una manifestació de 600 treballadorsen una vaga que tot i no ser majori- llà, a fi de fer-los arribar el malestar zació que pateix Catalunya, presump- de Metro considera aquest fet un ro- amb inici a la seu de CiU.tària, és la millor manera de lluitar dels i les treballadores per la política tament sembla estar relacionada amb batori en tota regla en uns momentscontra la extraordinària agressió a de l’empresa. la trama ITV, resultant aquest procés en que els treballadors estem pagant un “pilotasso” polític-empresarial onque ens enfrontem.Pel que fa a la unitat sindical CGT Al llarg dels dos últims anys HP ha acomiadat a 180 treballadors de les s’ha desprès que el responsable de Contra els la crisi del sistema capitalista. La jor- nada de vaga del 17 va coincidir ambenten que aquesta s’ha d’establir en filials afectades, el que suposa un Sony Espanya en el moment de la signatura de l’acord entre ambdues acomiadaments a la convocada a RENFE, FGC i Auto-torn a l’opinió majoritària del profes- 10% de la plantilles en conflicte. busos. Pels dies 22 i 31 d’octubre hansorat i no en torn a les estratègies dels Les seccions sindicals de la CGT a empreses, Pedro Navarrete, i alts di- CitiBank convocat vaga conjuntament amb elssindicats més representatius. És un Hewlett-Packard mantenen una po- rectius del grup Ficosa s’han lucrat d’Autobusos de TMB.fet que una part significativa del pro- sició de no acceptar cap acord que amb l’esmentada operació empresa- rial, on Oriol Pujol i Ferrusola havia de proporcionar l’impuls polític ne- cessari perquè el projecte arribés a bon final. També denuncien el despropòsit que ha resultat ser el Pla Industrial imple- mentat per Ficosa, una empresa forta- ment subvencionada per la Generali- tat de Catalunya, un projecte que tan sols ha reconvertit a 50 treballadors directes de producció al sector de l’automòbil d’un total de 645, sense ometre que la plantilla transferida en el moment de la signatura de la su- brogació era de gairebé 900 persones. A final d’aquest any prop de quatre- centes persones no tindran un lloc de treball efectiu en la planta de Vilade- cavalls.14 Octubre de 2012
  • TREBALL-ECONOMIA empitjorament de l’atenció als ciuta- d’una auditoria ciutadana dels deu- dans i ciutadanes. te, que ja està en marxa. I finalment Van donar a conèixer el mani- abogaren per una vaga general ciu- fest elaborat i el llistat de comitès tadana imminent per demostrar ben d’empresa i sindicats que hi donen clarament l’oposició a que sempre suport i exposat els motius que han els mateixos paguem les conseqüèn- portat a aquest procés de treball con- cies de l’enriquiment d’uns pocs. junt, farts de que la crisi sempre la paguin els que no l’han generat. Manifestació Jornada de lluita Tarragona viva i el 26S combativa La CGT i altres sindicats combatius i El 29 de setembre unes 400 perso- moviments socials van convocar una nes van participar en una manifes- jornada de lluita el 26 de setembre, tació sota el lema “Un altre sistema contra les retallades, en solidaritat és possible. Les retallades no són la amb la vaga general del mateix dia solució, que marxin ja!”, convocada a Euskal Herria i per la convocatòria pel 15M Tarragona i la Plataforma d’una vaga general a tot l’Estat es- Ciutadana en Defensa dels Drets panyol. A Catalunya es van fer actes Públics, per protestar contra les me- a Barcelona, Sabadell, Mollet i Reus. sures econòmiques injustes i antiso- A les Balears a Palma. cials i promoure a través de la lluita, A Barcelona un centenar de persones l’organització i la mobilització per- van participar en una manifestació manent contra les retallades, l’atur i convocada per CGT Barcelona que els desnonaments. es va iniciar a la seu de CiU i va arri- bar fins a la seu principal del BBVA a 1a FiraDiverses jornades Per la tarda del mateix dia la CGT de ció pública i de qualitat, sinó que Plaça Catalunya. Barcelona va organitzar una manifes- es posaven en debat i discussió al- A Sabadell un centenar de persones d’Economiad’aturades a tació contra les retallades i la reforma tres temes al voltant dels conceptes van secundar la convocatòria de la laboral consistent en un recorregut d’educació, en mans de qui es troba Solidària deAutobusos de per les seus dels diferents partits polí- i per a què ha servit i ha de servir plataforma Sabadell Lluitant, forma- da per diversos col•lectius anticapi- CatalunyaTMB tics finalitzant a la plaça de Sant Jau- me, amb assistència d’un centenar de aquesta, com a esdevingut una eina d’utilització capitalista. talistes de la ciutat, davant la Cam- bra de Comerç sota el lema ‘No és La Fira d’Economia Solidària de Ca- persones.CGT, PSA, COS i ACTUB va con- crisi, és capitalisme!’ talunya (FESC) es celebrarà el 27 ivocar vaga de 24 hores a Auto- Representants A Mollet CGT va convocar una con- 28 d’octubre a Barcelona, a la Fabrabusos de TMB el 17 de setembre Concentracions centració davant l’Ajuntament en lacontra l’aplicació del RD 20/2012, sindicals del que van participar una conquantena i Coats de Sant Andreu, organitzada reivindicatives per la Xarxa d’Economia Solidària.l’incompliment del conveni, la re-ducció del servei i la repressió sindi- a les festes de sector públic de persones. A Reus l’Assemblea Popular va La FESC vol difondre l’economia solidaria de Catalunya mostrant uncal i laboral que pateixen els treba- la Mercè de local de Reus es convocar una concentració envol- nombre significatiu i representa-lladors de TMB, especialment contra tant l’ajuntament amb l’assistèncial’acomiadament del company Andreu Barcelona coordinen d’unes 150 persones. tiu d’empreses i entitats del sector, així com els seus principals reptes.de Cabo. La jornada de vaga va coin- A Palma, unes 400 persones es van L’esperit de la Fira, doncs, és inclu-cidir amb la convocada a RENFE, El 20 de setembre es va realitzar da- manifestar convocades pel Bloc Centenars de persones, entre les que siu, ja que pretén abastar la gran di-FGC i Metro de Barcelona. La vaga vant de l’Ajuntament de Reus, una Unitari Anticapitalista, BUA, plata- es trobaven treballadors de Parcs i versitat d’experiències existents.va tenir un seguiment majoritari. L’1 roda de premsa a càrrec de repre- forma d’entitats socials, polítiques i Jardins, HP, TMB (Metro i Autobu- Els principals objectius de la firad’octubre va tenir lloc una nova jor- sentants dels comitès d’empresa de sindicals en la qual participa CGT- sos), feministes indignades o activis- són:nada de vaga i una manifestació, el l’Ajuntament de Reus, dels instituts Balears. tes del 15M, van participar en dues - Donar a conèixer l‘economia so-5 d’octubre una aturada de 5 hores, municipals i de les empreses que es concentracions el 21 i 24 de setem- lidària a la ciutadania inquieta i troben sota l’àmbit del grup Innova,i a partir del 8 d’octubre es van con-vocar aturades diàries de dues hores bre a Barcelona, la primera durant que apleguen més de 2000 treballa- Els Iaioflautes presentar-la com una opció que pot resoldre la major part de necessitats el pregó de festes i la segona davantper torn, així com vaga els dies 22 i la missa de la Mercè, en defensa de dors i treballadores. Han iniciat un procés de coordinació, ocupen la Borsa materials de la vida des de diversos31 d’octubre conjuntament amb els sectors: treball, consum, estalvis,treballadors del Metro. les reivindicacions laborals a les di- verses empreses, contra les retallades intercanvi d’informació i preparació de Barcelona oci, educació, habitatge, etc. de mobilitzacions, per defensar uns - Aconseguir implicar més persones i les polítiques de l’Ajuntament de serveis públics de qualitat i fer front Un centenar de membres dels Iaio-Vaga el 17 de Barcelona, per exigir la readmissió a les retallades, privatitzacions, aco- flautes van ocupar el 21 de setembre en les iniciatives d’economia soli- dària: com a consumidores, com a d’Andreu de Cabo acomiadat per Au-setembre en tobusos TMB o en defensa del dret miadaments i reducció o eliminació pel matí la Borsa de Barcelona per estalviadores, per emprendre algun d’organismes i serveis, que estant denunciar el centre de poder i instru- nou projecte, col•laborant amb ladefensa del a l’avortament. Les esbroncades als polítics van ser eixordidores. portant o volen portar a terme els ment de l’1%, aquell que s’entirqueix Xarxa d’Economia Solidària, etc.ferrocarril públic gestors de l’Ajuntament de Reus i de les empreses que es troben sota el i especula amb les pujades i baixades de les primes de risc. Els activistes - Augmentar la consciència de sector per part dels mateixos actors de lesLa Vaga del sector ferroviari es va Jornada sobre paraigües d’Innova. van paral•litzar l’activitat a la seu, iniciatives d’economia solidària. Consideren que la gestió errònia i la símbol i instrument d’aquells quiconvocar a Adif, Renfe, Feve, Ferro- Educació malversació de recursos dels dife- s’enriqueixen amb la prima de risc i - Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, tantcarrils de la Generalitat i Metro pera defensar el ferrocarril públic de les com a eina rents consistoris, equips de govern i gestors anterior i actuals, per no les especulacions, mentre la resta de la població pateix retallades i condi- immediates com per sortir del capi-intencions privatitzadores i desman- talisme.telladores que ha anunciat el govern, transformadora parlar directament de corrupció, han cions draconianes. - Convertir la Fira en un referent pe-per a defensar els llocs de treball, conduit a una greu situació laboral i Es neguen a que l’Estat hagi de pagar riòdic de tot el sector a Catalunya.les condicions laborals, el dret a la La tarda del 16 de setembre al Parc econòmica on perillen serveis i llocs un deute que consideren il•legítim, Més informació sobre la FESC alnegociació col•lectiva i per a lluitar de la Ciutadella de Barcelona, la Uni- de treball, provocant de retruc un pel que donen suport a la realització web http://www.firaesc.orgcontra els Reials decrets que retallen versitat Indignada 15M va organitzarunilateralment els salaris pactats, les una jornada per un ensenyament comvacances, els descansos, la paga ex- a eina transformadora, com a projec-traordinària, etc. te d’educació popular, que fomentaLa valoració del seguiment va ser la formació de les persones com unmolt positiva, comptant amb una al- element necessari per avançar cap atíssima participació dels treballadors la transformació social, no ens volemque no tenien carta de serveis mínims. quedar només en la defensa dels ser-A Barcelona es va portar a terme una veis públics com han estat fins ara.manifestació unitària del personal de Els organitzadors creuen que és delMetro, RENFE i ADIF que va partir tot necessari que s’articuli una alter-del Departament de Territori i Sos- nativa social que superi l’actual ordretenibilitat i va arribar fins a la Plaça social basat en l’explotació de l’ésserSant Jaume, unint-se al pas amb els humà per l’ésser humà.vaguistes de busos, que convocaven Per aquest motiu l’enfocamenta la Plaça Universitat, sumant més de d’aquesta jornada no es centrava,2000 treballadors. només, en la defensa d’una educa-Octubre de 2012 15
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Andreu de Cabo, treballador d’Autobusos de TMB i sindicali “TMB vol tenir una plan Txema Bofill amb la què el meu avi quan va tornar no se’n col•laboració de Pep Cara recordava bé. I era perquè pujant al Gui- nardó per la Font d’en Fargas, arribes al carrer Montserrat de Casanovas i pelsAndreu de Cabo és uruguaià i mi- dos costats comença la numeració 1, 2,litant del Sindicat de Transports 3, 4. Es repetien les numeracions pelsde la CGT de Barcelona. Els dos costats. Després hi va haver un can-directius de TMB el van acusar vi de numeració i sempre ens van indicardel sabotatge a un autobús sim- pel costat dret. Però l’única foto que tincplement per ser delegat sindical. de la meva àvia al Guinardó, vam veu-Pràctiques nazis a l’empresa re que per la inclinació del carrer, haviapública. I quan ha deixat de ser de ser a l’esquerra. I així vam trobar ladelegat sindical l’han fet fora. casa. I allà fa dos anys vam posar unaVenjança de la patronal perquè placa commemorativa «En aquest indretl’Andreu ha denunciat un directiu és va fundar el POUM». I com era enper robar material informàtic i als època electoral, l’alcalde Hereu ens vaaltres d’encobrir-lo, de pràctiques dir una setmana abans que vindria a lacorruptes i de tracte discrimina- inauguració. Jo em vaig presentar ambtori a una treballadora assetjada la samarreta de «la vaga dels dos dies»per un maltractador del TMB. dels conductors. L’alcalde molt polític vaVenjança i represàlies contra les riure, però em va donar la mà...lluites dels treballadors de TMB,contra l’Andreu i contra el sindi- - És a dir, provens de família decat, la CGT. L’Andreu els ha de- lluitadors.nunciat amb proves i ells callen. - Sí, ens ve de família (rialles).Estem en un país governat perlladregots, amb mentalitat servil, - Quan vas venir a Barcelona?i els que denuncien els robatoris - Vaig venir a Barcelona al 2000 o 2001.dels que manen, se’l fa fora amb Als autobusos vaig entrar a treballar elimpunitat total. 2003. Del 2005 al 2009 vaig ser delegatAvui és l’Andreu, demà pot ser sindical. La CGT feia temps que no esqualsevol de nosaltres. L’hem de presentava al col•legi de tècnics admi-recolzar i hem de parar els peus nistratius, perquè no aconseguia reunira les injustícies i abusos dels que candidats suficients.manen. De tot això, la lluita de - En què treballaves?classes, d’Uruguai parlem amb - El 2003 vaig entrar i segueixo estant all’Andreu. departament de telecomunicacions.Visiteu la Web http://andreu-readmissio.wordpress.com/, de - En què consistia?la plataforma de solidaritat amb - Sóc tècnic de segon nivell. Tota de la ràdio que fa la CGT d’Autobusos, - Sí, sis mesos per trencar el vidre de gueix la denúncia penal ja que no l’hanAndreu De Cabo on podeu infor- l’electrònica embarcada, no la que con- Ràdio Rosko, a Ràdio Contrabanda. La l’autobús. El que va passar és que arxivat.mar-vos i expressar el suport a la trola el motor, sinó la de la ràdio, els part tècnica de la ràdio, si subsisteix fins sortien els serveis mínims lents, doncslluita de l’Andreu, sigui individual- a dia d’avui, és perquè sempre he estat l’empresa no facilitava les llistes, no anuncis electrònics com els que indiquen - I les sancions les van fer efec-ment, sigui de forma col•lectiva donant un cop de mà. En els actes m’he volia facilitar la informació. Sortien els «propera parada», i tota l’electrònica tives? que se li afegeix al bus. Quan falla, es ocupat de la megafonia i he portat els serveis mínims lentament perquè se’ls - Només un mes i mig. Els treballadors desmunta a les cotxeres i ens l’envien. materials per a les assemblees de tre- preguntava un a un. En aquest moment de TMB vam guanyar la vaga dels dos- Explica’m l’origen d’Andreu Jo al laboratori arreglo les ràdios, les balladors. He repartit fulles informatives l’empresa es va posar nerviosa i va de- dies i van quedar sense efecte les san-en el teu correu electrònic, an- pantalles i l’electrònica dels ordinadors en les portes de les cotxeres. Segueixo cidir enviar la policia perquè carregués i cions als treballadors relacionades ambdreuleon@ que informen l’usuari. mantenint la web de la ràdio i també la apartés la gent de la porta de la cotxera. la vaga.- Jo vaig néixer fa 37 anys a l’Uruguai web del programa de la meva secció En aquest moment vaig dir als mossosi els meus avis van demanar que hem - Com vas arribar a delegat sin- sindical. Només he demanat hores per d’esquadra: «Un moment, jo sóc delegat - Quines denúncies has fet a lapoessin noms catalans. Com no li van dical? a activitats puntuals. sindical i estic fent la meva feina. A mi feina?poder posar al meu pare un nom ca- - CGT em va oferir presentar-m’hi, ho no em trauràs perquè estic fent la meva - En telecomunicacions som deu tre-talà ja que va néixer a Argentina i allà vaig fer i vaig sortir elegit delegat. A - Durant la vaga pels dos dies feina sindical”. Els mossos carreguen i balladors i sis directius! Això perquè etnomés es permetien noms castellans, les següents eleccions, vam considerar de descans quina va ser la teva ens arraconen. En aquest moment que facis una idea. Quan es va desmuntarllavors a l’Uruguai —que és un país que com que els càrrecs sindicals no participació? estàvem envoltats per les forces de xoc el seguiment per GPS dels autobusos,laic—, van demanar que posessin als són perpetus, ni personals, ni per tota - Com jo no podia fer vaga perquè no dels mossos, torna un autobús amb un l’empresa va enviar uns treballadors anets noms catalans. I van triar Andreu, la vida, calia fer un canvi. Va venir una estava assignada al meu col•lectiu (no- vidre trencat. Uns dies després rebo vendre la ferralla, sigui el ferro o l’alumini,en el meu cas, perquè el meu avi venia companya que es volia presentar i es més podien fer vaga els conductors), jo una notificació que diu que un mosso i aquests diners els va recaptar un direc-de l’esquerra comunista i la meva àvia va presentar en primer lloc. En aquesta començava treballar a les set del matí, d’esquadra li pregunta a un directiu — tiu de telecomunicacions, més de 1.600de la CNT. La meva àvia havia estat se- ocasió no vam aconseguir cap delegat doncs a les quatre de la matinada — que precisament em coneix a mi per les euros, i jo com era delegat, vaig volercretària d’Andreu Nin. I quan el POUM sindical. Tanmateix jo vaig continuar molts dies— me n’anava a la porta de reunions de treball— «d’aquest grup qui saber el destí d’aquests diners. Després(Partit Obrer d’Unificació Marxista) era amb les tasques sindicals. les cotxeres, abans d’entrar al meu torn i és aquest home». I el directiu li va do- de diverses gestions amb l’empresa,perseguit es reunien clandestinament a estava amb els conductors. No podia fer nar el meu nom. Ni a mi, ni a ningú no vaig exigir que mostrés el comprovantla casa de la meva àvia al Guinardó Va - Quines tasques? vaga, però tot i així un dia l’empresa va el van detenir a la porta de la cotxera. d’ingrés dels diners a l’empresa. Primerser allà, a la casa dels meus avis al Gui- - De suport a la lluita dels conductors. acusar-me de trencar un autobús i em No hi va haver cap identificació i només em deien que a mi no m’han de donarnardó, on es va fundar el POUM. Encara que jo no sóc conductor, sem- van sancionar amb sis mesos sense sou perquè un directiu que em coneix amb explicacions, però després van reconèi- pre els he estat recolzant en les seves i sense feina. anterioritat i que sap que jo era delegat, xer que els diners estaven en un sobre- Ostres! Un gran honor, un im- reivindicacions i en especial per exigir m’esmenta i m’imputen sis mesos sense al despatx del directiu, un enginyer deportant partit revolucionari els dos dies de descans setmanal. He - Sis mesos per trencar un au- sou i dos anys de presó. No vaig haver Metro, i que no ho tornarà a l’empresa.- I vam trobar la casa fas dos anys, per- estat col•laborant des dels programes tobús. Com va anar? d’ingressar a presó però actualment se- També detecto que els directius de tele-16 Octubre de 2012
  • NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... ista de la CGT acomiadat per denunciar pràctiques corruptes ntilla dòcil i manipulable comunicacions es compren coses perso- No hi havia ni llum, ni eines. No hi havia que es demostri clarament que és una descans? nals amb diners de l’empresa, és a dir de res. No obstant això jo seguia a la feina persecució sindical. Lluitem per això. Li - Al principi UGT i CCOO es burlaven: > LES FRASES... tots els barcelonins. Jo, o qualsevol de perquè no podia quedar-me desocupat. estic aportant totes les proves a la meva «Això no s’aconseguirà». Érem pocs els comunicacions, encara que sapiguem Però la intenció de l’empresa no va ser advocada per al judici contra l’empresa. que estàvem per aquesta lluita i això arreglar un ordinador no ho podem fer, solucionar el problema al traslladar-me I allà veurem si desmuntem les mentides va anar creixent i creixent. Teníem clar ja que hi ha una política justificada en a mi, sinó prolongar la meva relació que s’han inventat contra mi. l’objectiu a complir i no ens apartàvem la voluntat que no es propaguin ni es laboral, esperar dos mesos per tal que d’aquest objectiu. I hi ha vegades, com perdin dades, que fa que els ordinadors vencés el període de garanties sindicals, - Quines mentides? es constata, que es perden els objec- només els arreglin els del departament que és d’un any. I el més greu d’això són - Que tiro els ordinadors a terra, i ja veu- tius. Cal marcar els objectius a complir i d’informàtica. I encara que jo sàpiga els darrers fets que m’imputen: «que rem si el que diu això troba falsos testi- perseverar. Tot i que teníem tots els mit- no els puc reparar, ni tocar. Bé, detecto els pego, els insulto i que falto al meu monis. Doncs els directius que m’acusen jans en contra, intoxicant: «que era una que els caps de telecomunicacions es cap». Aquests últims fets van ser al mes no eren al lloc dels fets. I han fets infor- vaga salvatge», «que anava contra la compren discs durs, fonts d’alimentació d’abril dins del període de garantia. I mes en què em tracten de mala mane- ciutadania», —poca gent es fixava que i equipament informàtic que clarament l’empresa m’obre l’expedient al juny pels ra, com si fos el fill del diable. No sé si era per a la salut del transport, per a la no és per a l’empresa, perquè, per les fets d’abril. s’atreviran a treure’ls durant el judici. salut dels conductors i també per la se- dimensions físiques, les coses que es guretat de les persones que viatgen en demanen no entren en els ordinadors - Es van apressar de manera - S’ha creat una pàgina web per el bus—, vam guanyar. Vam perseverar de l’empresa. Eren per les torres de la indecent, la qual cosa és bo a la teva readmissió i veiem en la lluita fins a aconseguir els dos dies casa de cada un. Per exemple, les fonts per la teva defensa. Quines al- molta solidaritat de descans. d’alimentació de 500 watts no eren per tres coses tens al teu favor? - Sí, hem creat la pàgina web de suport. als ordinadors de l’empresa. Eren per - El testimoni i solidaritat dels treba- Molts col•lectius, sindicats i seccions - Com veus el moviment sindi- a la casa d’un. Vaig preguntar ingènua- lladors sobre el meu treball sindical i sindicals d’altres empreses ens donen cal actual? ment com ho faran, ja que aquestes fonts no entren. Em van respondre que professional. També al juny, abans que em ratifiquessin que estava acomiadat, suport. Reconforta saber que hi ha so- lidaritat entre treballadors. - Aquí a la CGT no només hem lluitat per causes a l’empresa, també hem actuat “Deficitari a TMB és ja em contestarien. Al cap de dos mesos el sindicat em va tornar a posar hores en conflictes a altres empreses. Ens de fer la denúncia de la compra, em sindicals, i l’empresa es va negar que jo - En altres ciutats han anat hem mobilitzat en empreses subcon- contesten que van equivocar-se i que ho fos delegat, argumentant que el sindicat privatitzant el transport. Es tractades per la Seat. I hem anat a la tornarien. És a dir, es donen compte de sabia que jo en un futur estaria acomia- pensa privatitzar el transport Seat, per exemple, quan van fer l’ERO la quanti- l’error dos mesos després de la denún- dat. I això està signat en la resposta a a Barcelona, com ja ho estan pels sis-cents treballadors. Hem estat cia, una vegada rebuts, oberts, utilitzats. la CGT. fent en l’ambit de la salut i de l’educació? a les portes de les plantes industrials. M’entristeix reconèixer-ho, però al treba- tat ingent - I què els va passar als di- rectius per aquestes compres - Una raó improcedent, inven- tada, molt poc creïble, que res- - Ho intenten. I clarament diferencien el que són els «busos dels barris», que jo llador el tenen enganxat amb la hipote- ca, amb la quota del televisor de plasma, de direc- fraudulentes? - Res no hi ha ni un directiu sancionat ta credibilitat a les calumnies i falses acusacions contra tu. entenc com a serveis a la ciutadania, i d’altra banda, diferenciat, el que són els i altres crèdits. A la Seat mateix havien acomiadat sis-cents trenta treballadors tius que per això. No passa res. La paradoxa és que s’acarnissen amb l’usuari del trans- Vas pegar als directius? - No he pegat ningú. Són calúmnies. Els negocis més sucosos i rendibles: els bu- sos turístics. També hi ha el bus nocturn i venien els treballadors dient «jo vull treballar, he de pagar la quota del pis, tenim port quan no paga 1 euro, però callen i he dit la veritat, això sí: Li he dit a la cara que era de TMB i ja va ser privatitzat. la quota del cotxe». Els hi responíem: miren a un altre costat quan un directiu al meu cap que és un lladre, perquè és Tots aquests negocis que són rendibles i els companys acomiadats, al carrer, ens roba més de 1.600 euros. Ni tan sols li exigeixen que els torni. veritat. s’han privatitzat i els volen deslligar de les empreses públiques. Els polítics com ho pagaran? Ja s’ha perdut la lliber- tat de les persones. Ja no som lliures. Els treba- - Què més has denunciat? - I no li deuria agradar. - Sembla que no li va agradar. diuen que TMB és una empresa defi- citària, que perd molts milions, però no Depenem de crèdits. Això és el que diu el president del meu país, Pepe Múgica, lladors ja no som - Vaig denunciar un cas d’assetjament parlen de la quantitat de directius que un ex tupamaro, que és el president més sexual. Un treballador es dedicava a - A quin dels sis caps vas trac- tenim. I tampoc és deficitari un suport a pobre del món, segons reportatges de la filmar amb càmera oculta la roba inte- tar de lladre? la ciutadania, als barris. Deficitari és la rior i parts íntimes d’una treballadora - Al més immediat. Després hi ha el cap quantitat ingent de directius que tenim premsa. Ell com a única propietat té un vell Volkswagen escarabat. I just el van lliures, en horari laboral. La cap de recursos del departament a qui comunico i denun- els treballadors i això si no ho diuen els depenem enganxar en una entrevista sortir de la humans i els directius reconeixen que cio els fets i el cobreix. Se n’adona que polítics. ferreteria del seu barri amb una tapa del aquest treballador no ha estat sancio- es compren coses per a ells i els cobreix. vàter per casa seu. Cobra 10.000 euros nat per aquests fets, ni ho pensen fer. A l’assetjador no li van fer res, i a la víctima - El judici, per quan és? - Per facilitar la privatització, els governants netegen les em- mensuals. Es queda només amb 1.000 dels crè- euros i la resta ho dóna a l’associació la van apartar a una altra secció. - El dia 3 de desembre, el dia del meu aniversari. preses públiques de sindicats i sindicalistes conflictius, tant Raúl Sendic, que dóna suport a la gent dits del camp. I amb aquests diners viu. I no - I davant tots aquests abusos com poden. Com ho veus? viu sota una línia de pobresa, sinó que i robatoris i aquesta impunitat; - Un bon dia, un dia per rebre - Més clar, el cas d’Eurovegas. Dema- tracta de no endeutar-se, no dependre què es pot fer? - Vaig demanar una reunió amb la direc- regals i bones notícies - Bé... Aquí tots sabem com és la justícia nen com a condició que els sindicats no facin res als casinos. «Els dos dies de de deutes als bancs, ni a ningú. Aquesta és la llibertat. No la llibertat per poder La lluita ció d’empresa i els vaig dir «si no fan res contra el director, que és un lladre i ja ho i de quin costat estan les lleis. descans» dels conductors ha estat un exemple, no només a Catalunya, sinó en comprar i consumir. pels dos he demostrat, em busqueu una altra ubi- cació ja que jo no vull veure’l cada dia.”. - Com està la teva demanda de readmissió? l’àmbit de l’estat espanyol, ibèric i més enllà. Ha estat un exemple de mobilitza- - Com està ara Uruguai? - Ara està en conflicte amb Argentina dies de descans I em van traslladar de la cotxera Pablo - Ho estic portant amb l’advocat i he ció de la classe obrera. Hem rebut su- pel bloqueig de les fronteres i la sortida Díaz a la cotxera d’Horta amb la intenció consultat també a altres advocats. El port i solidaritat de moltes parts del món. al mar. És un país petit, més petit que de reparar només l’electrònica dels Bus més difícil és demostrar la mala fe de A tots els que ens hem vist involucrats Turístic de Barcelona. En principi estava l’empresa, que ha esperat un any que en la vaga, ens voldran treure del mig Catalunya, tres milions tres-cents mil habitants. I un milió i mig fora. va ser un bé. Però bé, del que s’ha dit als fets... vencés la garantia sindical perquè jo per tenir una plantilla més dòcil, manipu- Semblava que l’empresa tenia la inten- ció de millorar, però va ser tot un pa- no pugui demanar l’acomiadament nul. Només puc demanar l’acomiadament lable i que sigui més fàcil una possible privatització de l’empresa. Gràcies i que sempre gaudiu exemple a rany. Em van donar un local que era un dipòsit brut. No hi havia condicions de improcedent davant la qual cosa qui decideix és l’empresa. Jo no puc dema- - Quins mètodes vau utilitzar de la independència i siguem tots nosaltres tan indepen- seguir” salut laboral, ni d’higiene per treballar. nar en teoria l’acomiadament nul, llevat per aconseguir els dos dies de dents com el Pepe Múgica. Octubre de 2012 17
  • SENSE FRONTERES Sindicats afeblits i treballadors més L’atur, la pobresa i la precarietat s’han disparat a barats, disciplinats Grècia, els salaris han caigut i la pèrdua de drets i el i atemorits deteriorament dels serveis públics són una constant Grècia: Crònica d’un país intervingutUn clarificador i instructiu article sobre la situació en aquell país. D’utilitat per areflexionar sobre l’evolució de la crisi a l’Estat espanyol. ESE (*) 527 euros bruts, 440 nets). - La congelació del salari mínim fins al 2015; també es congela l’antiguitat fins que l’atur no baixi al 10%.Breu cronologia dels - L’aprovació d’acomiadaments ifets prejubilaciones en el sector públic: 15.000 assalariats de la funció públi-1)Tot va començar els últims mesos ca seran col•locats en reserva, perce-de 2009 i primers de 2010. El re- bent el 60% del seu salari de base,centment triat govern “socialista” de abans de ser acomiadats al cap d’unYorgos Papandreu aprovava diferents any, o de dos per a qui estiguin proprondes de retallades en el sector pú- de la jubilació; es farà el mateix ambblic i una sèrie de mesures antiobre- uns 150.000 funcionaris fins al 2015.res, al mateix temps que demanava a - Retallades en matèria de pensions.la Unió Europea i el Fons Monetari - L’abolició de l’estabilitat laboral iInternacional un préstec financer, per de les normatives laborals existentsa solucionar, suposadament, el pro- en els bancs i les companyies públi-blema de l’excessiu deute públic i ques o amb un percentatge de parti-“salvar al país de la fallida”. cipació pública, el que inclou, entreLes primeres mesures ataquen fo- altres, a la companyia elèctrica na-namentalment al sector públic i van cional, Hellenic Petroleum (la majoracompanyades d’atacs des del govern refineria del país), la ràdio televisiói des dels mitjans de comunicació als pública, el transport públic d’Atenesfuncionaris per la seva “mandra” i (autobusos, metro, tren de rodalia,“inoperància”. Assistim a una contí- tramvia i trolebús), la companyianua propaganda contra tot allò que és postal, la companyia de loteria ipúblic, amb arguments del tipus “so- apostes, la companyia de proveïmentbren funcionaris”, “els funcionaris no d’aigua d’Atenes, etc. 21% al 23%), l’increment dels im- ràbia i la indignació van en augment l’acomiadament o la jubilació. - La reducció del 5% de la cotitzaciódonen cop”, “l’administració grega té i s’obre un segon cicle de mobilitza- - Noves retallades en les pensions i postos sobre la gasolina, el tabac i empresarial a la seguretat social.molts més funcionaris que qualsevol en els salaris públics. l’alcohol i l’augment del contingent cions. Vuitena vaga general el 8 de - Un dur cop als convenis col•lectiusaltre país civilitzat i modern”, etc. - Impost a la propietat immobiliària, d’acomiadaments. desembre, amb un gran seguiment. i al sindicalisme.Això últim és fals, clar: Grècia tenia, que es pagarà a través de la factura Contra tot això, el descontentament El punt culminant arriba amb el de- - L’augment de l’IVA en aliments,en el 2009, un 22% de funcionaris de la llum; a qui no poden pagar-lo o popular és enorme i la reacció en nominat moviment dels indignats i medicaments, assistència sani-sobre el total de treballadors, més es neguen a fer-lo se’ls talla la llum, el carrer és immediata. Comença el les grans manifestacions de juny de tària, energia elèctrica, proveïmentque Luxemburg, Portugal, Espanya, contra la qual cosa la desobediència primer cicle de mobilitzacions, que 2011. Les places i carrers d’Atenes i d’aigua, transport públic, gas natural,Itàlia, Gran Bretanya, Alemanya, Ca- civil, alguns sindicats i algunes as-nadà o Estats Units, però menys que culmina amb la vaga general del 5 moltes altres ciutats gregues s’omplin etc. de maig de 2010. La participació és de gent protestant i manifestant-se. semblees de barri organitzen reen-Suècia, Finlàndia, Noruega, Bèlgica, ganxaments del subministrament.Dinamarca, França i Holanda. elevadísima. A Atenes, els manifes- En les vagues del 15 i 28-29 de juny 5) S’arriba així a les eleccions del tants estan decidits a envoltar el par- es produeixen durs enfrontaments en - Obligació de pagar impostos a qui 6 de maig de 2012 i la segona voltaEvidentment, aquestes mesures no guanyin més de 5.000 euros anualsafecten només als funcionaris. A part lament i envair-lo perquè no es voti la plaça Sintagma d’Atenes, enfront electoral del 17 de juny, amb els re- el memoràndum que vincula a Grècia del parlament. La violència policial (abans de la reforma eren 8.000). sultats ja coneguts. A pesar de totesde la retallada de les pagues extres Es convoca una nova vaga de 48dels funcionaris i de la congelació amb el FMI. La repressió policial és és enorme. El segon “rescat” i el les protestes, de l’agreujament de la hores per al 19 i 20 d’octubre. La situació, que no s’albira llum en el tú-dels seus sous durant almenys tres brutal. La mort de 3 treballadors en pla d’ajustament a mitjà termini són participació és altíssima, però el se- nel, de tota la ràbia deslligada, de totaanys, s’aprova la disminució de les l’incendi d’una sucursal bancària en aprovats. gon dia es produeixen lamentables la indignació mostrada contra políticspagues extres i del pagament d’hores el transcurs de la manifestació su- enfrontaments entre els dos grans i partits, la trista realitat és que unaextres en el sector privat, l’augment posa un dur cop per a la lluita, que 3) Després de l’estiu de 2011, blocs de manifestants (KKE-PAME part important de la població segueixde l’edat de jubilació de les dones s’estanca. s’anuncien noves mesures, entre les d’una banda, la resta per altre). Hi ha preferint dipositar la seva confiançafins als 65 anys, retallades en les quals s’inclouen: un mort pels gasos lacrimògens de la en polítics i partits abans que orga-pensions, la pujada de l’IVA (pri- 2) Després de l’estiu de 2010, la si- - Enviament de 30.000 funcio- policia. nitzar-se de forma autònoma per amer del 19% al 21% i després del tuació empitjora per al poble grec. La naris a una “reserva” prèvia a lluitar per millorar les seves vides i 4) Al novembre de 2011 es produeix el seu futur. El nou govern té preparat la renúncia del primer ministre Pa- ja un nou paquet de mesures, que in- pandreu i el nomenament en el seu clou, entre altres aspectes, retallades lloc d’un tecnòcrata, Papadimos. Es en despeses sanitàries i farmacèuti- prepara un segon memoràndum: nova ques, acomiadaments de funcionaris petició de rescat i noves mesures an- públics, tancament o fusió de centres tiobreras. El memoràndum es vota docents, empreses públiques i orga- finalment el 12 de febrer en el par- nismes estatals, privatització de ser- lament, mentre milers de persones es veis públics i abolició de les pagues manifesten en el centre d’Atenes. Es extra. produeixen durs enfrontaments amb la policia i una dotzena d’edificis són incendiats. Conseqüències i Entre les mesures aprovades realitats socials s’estableix: - La reducció del salari mínim en un Les mesures preses a Grècia arrel de 22% (de 741 a 586 euros bruts, 489 la crisi, breument assenyalades en nets); per als joves menors de 25 l’anterior resum, s’han anat impo- anys, la reducció és del 30% (fins a sant a poc a poc, però sense parar,18 Octubre de 2012
  • SENSE FRONTERES etc.), però sempre seguint propostes puc viure en aquestes condicions. Em pròpia resposta a la crisi. que la patronal grega va posar sobre nego a buscar menjar en les escom- - Que se’n vagi el govern il•legítim i la taula molt abans de la crisi, en nom braries. Per això he decidit posar fi a els seus memoràndums. d’una vigorització de la competitivi- la meva vida”. Cal destacar també l’ocupació de tat. Així mateix, l’accés als serveis de l’hospital de Kilkis, petita ciutat del Amb aquestes mesures, la patronal hi salut ha empitjorat, sobretot entre els nord-est de Grècia, al febrer de 2012. surt guanyant, ja que tindrà a la seva grups de població més vulnerables En els seus comunicats, els treba- disposició una mà d’obra més barata, (immigrants, assalariats, ancians amb lladors de l’hospital denunciaven la sindicats afeblits i treballadors més baixes pensions, nens de famílies po- política del govern en matèria sani- disciplinats i atemorits per l’amenaça bres, etc.). Més concretament: tària i enllaçaven les seves reivin- de l’atur. No en va una bona part del - S’han reduït els pressupostos dels dicacions amb les del poble grec en famós deute es troba en mans de hospitals públics. A alguns fins i tot general, posant en relleu la necessi- bancs grecs i empreses gregues. Amb se’ls està obligant a tancar. En conse- tat d’una lluita conjunta de les capes el pretext de la crisi, els treballadors qüència, hi ha falta de personal i es- mitges i baixes de la societat contra es veuen obligats a pagar la fallida cassesa de subministraments mèdics. el feroç atac neoliberal. L’ocupació dels bancs i la bombolla dels préstecs - Les llistes d’espera són més llargues no pretenia simplement protestar hipotecaris. que mai. Hi ha qui arriben a subornar contra els retards en el pagament En aquest sentit, per als treballadors al personal mèdic per a saltar-se-les. de sous i contra la falta de material qualsevol dilema que es plantegi amb - S’han imposat preus desorbitats a i personal, fets ja de per si mateixsota diferents excuses. En general, de l’atur); pot ser que et facin treba- l’objecte de “salvar al país” és un fals molts serveis i proves mèdiques. Per molt greus, puix que els obligavenes presenten com “mesures inevita- llar solament mitja jornada i el sou no dilema. La qüestió no és com fer que exemple, una anàlisi de sang o orina a ocupar el seu treball en condicionsbles per a salvar a la nació” o “mals t’arribi per a viure; i pot ser que no et el país surti de la crisi, sinó com po- costa entre 80 i 100 euros. molt difícils. Es volia anar més en-menors si no volem veure’ns abocats paguin o triguin mesos en fer-ho. den els treballadors plantar cara a la - S’han agreujat problemes tradicio- llà, fent funcionar l’hospital al mar-al caos”. Per descomptat, ni les me- A aquests problemes cal afegir versió de gestió de la crisi que han nals com l’amuntegament (es veuen ge de l’administració. L’experiènciasures són tan inevitables ni els mals l’augment de l’impost sobre la renda triat els patrons. Ja sigui en euros, llits fins i tot en els passadissos) o va durar unes tres setmanes, deixantsón tan menors. Després de gairebé i la carestia de la vida. Els preus van ja sigui en dracmes, l’explotació és la corrupció (el famós “sobret”, que bé clar que perquè les lluites siguintres anys, no es veu ni s’endevina cap en continu augment i això es fa notar la mateixa. El que ens ha de preocu- alguns metges exigeixen als pacients més reeixides és necessari un graumillorança de cap tipus. Al contrari, especialment en productes i serveis par és com construir començant des per a atendre’ls). d’organització, coordinacion, com-la situació és cada vegada pitjor per de primera necessitat, com el men- de zero un moviment sindical obrer - S’han retallat també els pressupos- bativitat i eficàcia més alt.a la gent del carrer i la injustícia i la jar o el transport. Un clar fracàs de que pugui frenar l’atac que sofrim tos per al IKA, l’asseguradora que Quant als “consultoris socials”, eldesigualtat són més grans que mai. la lògica neoliberal: baixen els sous com treballadors. És impossible que oferia assistència primària i mèdics més destacat és el de Salónica, que vaEls grecs són testimonis de com les i pugen els preus. La socorreguda tots els grecs sortim de la crisi. No de capçalera a gran part dels pensio- sorgir a partir de l’equip mèdic queseves condicions de vida i de treball reducció del cost de la mà d’obra no tenim els mateixos interessos que nistes i assalariats del sector privat, i va assistir als immigrants que vansón trepitjades per a major glòria de sembla donar bons resultats... els empresaris grecs, que augmenten això fa que molta gent es dirigeixi di- protagonitzar una vaga de fam en rei-la patronal, els taurons de les finances Cal assenyalar també que nombrosos els seus guanys aprofitant-se de les rectament a urgències per a ser atesa. vindicació dels seus drets al febrer dei els especuladors. negocis familiars i petites empreses mesures i les retallades. Al contrari, - Hi ha hagut dràstiques reduccions 2011, però s’han creat també en altresL’atur s’ha disparat. Les estadísti- no han pogut seguir endavant i han tenim els mateixos interessos que en els sous dels metges i del personal ciutats, acompanyats de “farmàciesques del passat mes de maig, mos- tancat i que les pensions han estat els treballadors immigrants sense sanitari en general. Els retards i impa- socials”. En aquestes iniciatives, mè-tren un 23% d’atur: una mica més fortament atacades amb successives papers, que de forma conjunta els gaments són la norma, no l’excepció. dics, infermers i altres treballadors dede 1.100.000 desocupats, 300.000 retallades, provocant baixades de fins partits partidaris del memoràndum i - S’han eliminat molts projectes la salut ofereixen de forma voluntàriamés que al maig de 2011 (sobre una al 40%. l’extrema dreta mostren com el gran d’assistència social i en les àrees els seus serveis a qualsevol personapoblació d’uns 11 milions). Entre els Com a conseqüència, ens trobem en problema de la societat grega. de salut mental i educació especial. que els necessiti, grecs i estrangers,joves menors de 25 anys l’atur és del una situació en la qual, mentre els També ha de quedar clar que el par- Contra tots aquests problemes, no desocupats i treballadors, assegurats54%. Al gener de 2010, l’atur era del oligopolis i les grans companyies es lamentarisme no pot solucionar cap són poques les accions que es por- i sense assegurar. Han de plantar cara11,3% (uns 550.000 desocupats) i freguen les mans, moltes famílies problema real dels treballadors. Al ten a terme, des d’aturades labo- a multitud de dificultats, però estanl’atur juvenil era del 30%. Els núme- i moltes persones no arriben a fi de contrari, crea la falsa il•lusió que rals i ocupacions d’oficines fins a la aconseguint fer realitat formes deros parlen per si sols. mes, o ho fan amb prou feines. En tots junts, treballadors i empresaris, creació de serveis socials d’atenció solidaritat que constituïxen magní-Entre els que treballen, les pèrdues moltes llars se les veuen i les desitgen podem units trobar una solució per mèdica (els denominats “consulto- fics exemples de relacions humanes isalarials són molt fortes. Es calcula per a pagar els impostos, la calefac- a “salvar al país” (que és com dir la ris socials”). Per exemple, al febrer socials no supeditades a la lògica delque amb les mesures preses els tre- ció, les factures de la llum i de l’aigua rendibilitat capitalista). Si no canvia de 2012, treballadors dels sectors de mercat i dels guanys.balladors no especialitzats arriben a i la hipoteca o el lloguer de la casa. la veritable relació de forces en la so- salut mental i educació especial van Per a finalitzar, és molt revelador elperdre fins a tres sous a l’any i els Per a sortir endavant, la gent redueix cietat entre els patrons i el món del ocupar el ministeri de sanitat a Ate- comunicat emès a principis d’agosttreballadors subjectes a convenis sec- les despeses en alimentació, pres- treball, sigui el que sigui el govern nes durant quinze dies, amb reivindi- pel col•legi de metges d’Atenes, en eltorials perden en alguns casos fins a cindeix de la calefacció a l’hivern o que tinguem, la política continuarà cacions com les següents: qual s’adverteix que les noves mesu-la meitat del sou mensual. Abans de demana préstecs a amics o familiars. funcionant en profit dels empresaris. - Que es retirin tots els plans res que es pretenen imposar ens con-la crisi es parlava del difícil que era L’augment de la pobresa, la indigen- Com treballadors tenim coses més d’abolició dels serveis socials de be- duiran a una crisi humanitària, amb lasobreviure amb 700 euros al mes. Ara cia i la fam és notori. Cada vegada útils de les que ocupar-nos que de la nestar del ministeri. possibilitat que es produeixin esclatsja caminem pels 500... són més els grecs que acudeixen a lluita parlamentària: creació de sindi- - Que no s’acomiadi a cap com- socials descontrolats. Per a la curaEn el món laboral s’observa un aug- sol•licitar els serveis d’associacions cats combatius autònoms, organitza- pany amb el pretext del trasllat o de de la salut s’exigirà a la ciutadaniament de la ja de per si bastant alta caritatives o d’ONG especialitzades ció de vagues en els centres de tre- l’eliminació d’unitats de servei. un esforç econòmic desproporcionatprecarietat i una enorme pèrdua de en atenció als pobres (fins a fa uns ball, expansió de les assemblees de - Que no es detinguin els plans del i inevitablement els sectors socialsdrets. S’ha estès la flexibilitat labo- mesos la majoria eren immigrants). govern per al desmantellament del més desfavorits quedaran abandonats barri, formació de comitès antifeixis-ral. Hi ha hagut (i hi ha) molts casos Recentment, un informe del servei sistema de sanitat i benestar públic. a la seva sort. tes, creació d’estructures socials dede reducció obligada de l’horari (amb estadístic estatal parlava de 424.000 - Que es retirin les reduccions sala- solidaritat i de suport mutu.la consegüent reducció del sou, clar). llars sense cap tipus d’ingrés. També rials. Que no s’aprovi la nova Llei (*) Article realitzat l’agost de 2012Els convenis col•lectius s’estan afe- han augmentat la delinqüència i la General de Sanitat. per un treballador de l’ensenyament,blint i s’aplana el ja obert camí de la violència i veiem que són cada vega- La crisi en la sanitat - Que es garanteixi que el poble en membre d’ESE (Unió Sindical Lli-signatura de convenis d’empresa o da més els grecs que intenten buscar- sofriment segueixi tenint serveis mè- bertària), sindicat llibertari de Grè-individuals. Els convenis col•lectius Ja hem assenyalat que s’ha produït dics i farmacèutics gratuïts. cia que manté relacions amb la CGT. se la vida en altre país.de milers de treballadors s’han perdut una gran deterioració dels nivells de - Que els treballadors donin la seva Web d’ESE http://www.ese-gr.org/ A més, la dràstica reducció delso estan en l’aire, doncs o han caducat salut a Grècia com a conse- pressupostos d’inversió pública haja o ho faran obligatòriament en un qüència de la crisi i de les po- tingut efectes desastrosos en sectors lítiques seguides aquests dostermini d’un any, amb el que es veuen com l’educació, l’assistència social i últims anys i mig. A això calobligats a renegociar, a nivell indivi- la sanitat, on s’observa un greu em- sumar la més que preocupantdual o d’empresa, el descens dels pitjorament de l’atenció sanitària i situació de la sanitat grega,seus sous fins als nivells més baixos. una deterioració generalitzada dels un dels sectors en els qualsMolts ja ho han fet. nivells de salut. més incidència han tingut lesA més, s’aprecia un augment del tre-ball sense assegurar i hi ha molts tre- retallades.balladors (milers) que triguen mesos Un balanç Hi ha estudis que parlen d’una cobrar. Els retards o impagaments augment dels problemes psi-de salari són un fenomen cada vega- Resumint, veiem que les mesures cosocials i d’un incrementda més habitual. Hi ha estadístiques que s’han pres i se segueixen prenent dels suïcidis de fins al 40%.que esmenten que una de cada qua- arran de la crisi econòmica redueixen Alguns casos han estat molttre empreses paga amb almenys tres el valor de la nostra força de treball, sonats, com el suïcidi demesos de retard i solament una de de forma directa en uns casos (dismi- Dimitris Christoulas, un far-cada deu paga en el seu degut mo- nució del salari mínim i del subsidi macèutic jubilat que, abansment. L’amenaça és triple: pot ser de l’atur), de forma indirecta en altres de pegar-se un tir en ple cen-que et tirin al carrer i et quedis sense (retallades en despesa pública, pri- tre d’Atenes el 5 d’abril deno-res (cada vegada són majors les vatització de béns i serveis públics, 2012, va deixar una nota enexigències per a tenir dret al subsidi liquidació dels convenis col•lectius, la qual deia: “Sóc jubilat. NoOctubre de 2012 19
  • SOCIAL La gestió de El cas de la revista cafèambllet ha estat una mostra més de l’aigua ha de que seuen primer a la banqueta judicial les persones que seguir sent pública denuncien la corrupció que no pas les que la perpetren Judici contra Albano Dante i Marta SibinaEls redactors de la revista Cafèambllet han destapat la corrupció a la sanitatcatalana sense que n’existeixi una justificació. dels periodistes de ‘Cafèambllet’ al Redacció Arrel de les seves investigacions van Parlament. publicar diferents vídeos, un d’ells Al judici contra Albano Dante i Marta titulat “El robatori més gran de la Sibina, es van sentir les declaracionsE història de Catalunya”, en el que ex- de Via, un periodista de El País, el l 27 de setembre es va celebrar plicaven els descobriments de les se- fiscal i els advocats de Via i Cafèam- el judici als editors de Cafèamb- ves investigacions. La resposta de la bllet. La vista judicial va acabar sob-llet, denunciats per Josep Maria Via, Generalitat, a qui van adreçar altres tadament quan passaven pocs minutsassessor d’Artur Mas, per haver su- vídeos amb preguntes pel president de la una del migdia. La jutgessa deposadament atemptat contra el seu Mas, va arribar en forma de deman- primera instància 37 de Barcelona vahonor. da. Josep Maria Via, assessor del pre- dictaminar que els fets estaven vistosCafèambllet és una revista gratuïta sident i membre del consell assessor per sentència, però sense escoltar laque fa dos anys que es dedica a inves- del CSC, com Bagó, va interposar veu dels acusats, que no van podertigar i destapar les irregularitats en la una demanda per un suposat atemptat parlar en tot el judici. Dues hores igestió i l’adjudicació de contractes al seu honor pel que reclama 20.000 mitja després d’entrar a la vista oralpúblics per pert del Consorci de Salut euros a CafèambLlet. De ser decla- i d’haver escoltat la versió donada perdel Maresme i La Selva. La inves- rats culpables els editors, l’import Josep Maria Via, els dos demandatstigació de la revista destapa grans de la multa seria inassumible per la veien amb estupefacció com el tribu-irregularitats al Consorci de Salut del petita publicació. nal desallotjava la sala sense donar-Maresme i La Selva, i mostra la den- Però aquest no és l’únic intent des los el dret a defensar-se en primerasa trama de corrupció sociovergent de les administracions per fer ca- persona. Finalment, el fiscal va dema-de la sanitat pública catalana. Han llar CafèambLlet. Fa uns mesos, la nar una indemnització no superior ademostrat, per exemple, com Ramon direcció del Consorci de Salut del 5.000 euros i la defensa l’absolució.Bagó, president de Serhs i conseller Maresme i La Selva va prohibir els La sentència es coneixerà les properesdel Consorci de Salut i Social de Ca- exemplars gratuïts de la revista a les setmanes.Des del començament deltalunya (CSC), del que depèn el Con- sales d’espera i cafeteries dels seus procés, ara fa quatre mesos, ambdóssorci de Salut del Maresme i La Sel- hospitals, retirant-les de l’abast pú- han negat han negat haver mentit i hanva, aprofitava suposadament la seva blic així que són repartides. També assegurat que el que es diu al vídeoposició directiva al CSC per adjudi- van rebre amenaces de ser deman- penjat a la web de Cafè amb Llet –quecar contractes a la seva pròpia empre- dats per Xavier Crespo, diputat de ja han vist més de 500.000 persones– En contraposició a tot això, Josep Ma- s’han negat a donar cobertura del pro-sa, Serhs. També van fer públic, amb CiU, i fa pocYoutube va prohibir la és absolutament cert i està contrastat. ria Via, l’empresari i assessor d’Artur cés malgrat haver-ne estat informats.coordinació amb El País, l’”informe reproducció a tot l’estat del vídeo de A l’exterior de l’edifici de la Ciutat Mas que ha demandat la revista i els Per a l’Albano i la Marta, per fer frontCrespo”, una auditoria de la Sindi- l’”informe Crespo” perquè un usuari de la Justícia i sota l’estreta vigilàn- seus editors, va entrar i sortit de la a un problema enorme i sistèmic comcatura de Comptes sobre el Consorci va avisar que contenia continguts “di- cia d’agents antiavalots de l’ARRO Ciutat de la Justícia fortament escortat el que té sanitat pública, cal estar or-de Salut del Maresme i La Selva, ar- famadors”. Barcelona dels mossos, més de 250 per guardaespatlles i policies, i per la ganitzats, cal una resposta periodísticaxivada misteriosament el 2006, en el Com passa sovint a l’oasi català, persones es van manifestar al llarg porta de darrera. A la sala només hi va i ciutadana global. Ells estan disposatsque es demostren pagaments no justi- seuen primer a la banqueta les perso- del matí en suport als periodistes, des- accedir un sol periodista, tal i com va a continuar destapant i denunciant laficats per part de l’exalcalde de Lloret nes que denuncien la corrupció que no plegant una pancarta on s’hi llegia: passar a l’anterior vista judicial, amb corrupció. Com deien al final del ju-de Mar, Xavier Crespo, o centenars pas les que la perpetren. A més. CIU “Marta i Albano som totes, lluitem una destacable absència dels mitjans dici: “No ens han deixat parlar, peròde milers d’euros pagats pel Consorci i PSC van impedir la compareixença contra els corruptes”. públics, que des del primer moment saben que no callarem” BALA PERDUDAUna persona qualsevol tment, va decidir trencar la legalitat ment, els seus superiors els hi dona- clar que aquí el sistema protegeix als ments és per a la guerra”. Toni Àlvarez i es va quedar dins del que l’exèrcit ven, podríem estar parlant d’una altra soldats i els hi proporciona impunitat Comencem a entendre el planeta com israelià denomina “zona militar tan- història. No ho vam fer, o no en que- legal a expenses dels civils”. un immens camp de batalla on hi ha cada”. da constància que cap d’ells decidís Fins i tot va haver una investigació soldats armats i persones susceptiblesA viat farà 10 anys de l’assassinat de la Rachel Corrie a Rafah, ala franja de Gaza. I la justícia israe- La sentència del jutge Oded Ger- shon diu que va ser un “accident desafortunat” ja que el conductor de desobeir unes ordres com aquelles. Definitivament en Rachel Corrie, al igual que totes les persones que es interna de l’exèrcit israelià al mateix 2003 on es va determinar que les tropes no havien tingut cap respon- de trencar la legalitat que ofega i vol empresonar.lià ja ha emes una sentència sobre la l’excavadora no va actuar de mala fe, juguen la vida per desobeir un ordre sabilitat en l’assassinat de la Rachel.denuncia que la família de l’activista donada la limitada visibilitat des de la injust i ordres que van en contra de Una “investigació complerta, creïblede l’ISM (Moviment de Solidaritat cabina. Tant és que la Rachel portés la dignitat humana i la justícia social, i transparent” que l’Ariel Sharon, pri-Internacional) va interposar contra el una armilla fluorescent i un megàfon no és qualsevol persona. Són perso- mer ministre a l’època, va prometreministeri de Defensa israelià. a la mà, ja sabem el sorollo que fan nes necessàries per trencar els siste- al G.W. Bush, llavors president delsUn país tan democràtic com Israel aquestes bèsties. Per acabar el jutge mes polítics i econòmics hegemònics EEUU. Tot ben legal amb personeshavia d’assumir un judici on es po- diu a la seva sentència que “ella no es basats en la força militar i la violèn- de paraula i bona fe com podeu veu-ses en dubte la legalitat de la seva va allunyar de l’àrea protegida com cia econòmica, quasi sempre a favor re.actuació, en aquest cas l’assassinat faria qualsevol persona”. d’una minoria. Segurament s’entén millor el que vade la Rachel. Recordem que aquesta No deixa paradoxal que sigui un país No penseu que l’estat d’Israel no va succeir davant d’aquella casa pales-activista ianqui de 23 anys es trobava com Israel el que actuï d’aquesta ma- fer comissions d’investigació, ni que tina després d’escoltar a un soldatdavant d’una casa que l’exèrcit israe- nera. Si els conductors dels milers de al judici va haver-hi vexacions de la israelià al judici, un encarregat delià volia enderrocar legalment i que trens, que van deportar jueus a camps legalitat. Tot va ser legal, tant que la l’entrenament de les tropes que vano va fer cas de la crida dels soldats de concentració nazis, haguessin de- mateixa mare de la Rachel va dir que dir que “a una guerra no hi ha civils.a retirar-se de la zona. Ella, conscien- cidit no seguir les ordres que, legal- “Des del primer moment vam tenir Quan escrius un manual de procedi-20 Octubre de 2012
  • OPINIÓ-SOCIAL Per la despenalització de l’avortament Secretaria de la Dona del exercir el dret a l’avortament, sobretot Sanitat Pública.Comitè Confederal de la CGT de dones joves o aquelles sense recur- Destacar la importància de la forma- sos econòmics. ció i la prevenció, aspectes ambdós La jerarquia de l’església catòlica invisibles, tant en les institucions for-E més retrògrada, i els grups catòlics matives com en les sanitàries. Amb la l sistema capitalista-patriarcal ha més ultraconservadors, estan realit- desaparició dels Centres de Planifica- volgut dominar el cos de les do- zant una campanya molt agressiva i ció Familiar es complica la consultanes, negant-nos la capacitat a decidir feixista contra nosaltres, les dones. d’anticoncepció i temes relacionatssobre el nostre cos i la nostra sexua- Les retallades laborals i els massius únicament amb la salut sexual. Amblitat, i al mateix temps, controlar la acomiadaments, amb el suport de les la invisibilització de la prevenció,nostra capacitat reproductiva en fun- contínues reformes laborals estan ex- deixant-la en mans de les dones, passació de les necessitats del sistema ca- pulsant a les dones del mercat laboral. a ser el nostre problema, no el de lespitalista. L’obligació de la virginitat Ens trobem que les retallades dels ser- dues parts components de la parella.així com la maternitat, han estat una veis públics obliguen les dones a fer El 28 de setembre, Dia Interna-constant al llarg de tota la història de cuidadores de les persones depe- cional per la Despenalització dedels sistemes dominants. Aquests, nents, això sí, sense salari o amb sa- l’Avortament les dones i els homes debasant-se en la dominació i explota- laris precaris. Les treballadores de la la CGT continuem lluitant pel “dretció han utilitzat a les dones en funció llar estan sofrint acomiadaments per- de les dones a l’autodeterminació deldels seus objectius econòmics i so- què les “empresàries” i les ETTs no seu cos” tal com Federica Montseny,cials, i tots han coincidit en invisibi- volen fer contractes legals. La pressió Ministra de Sanitat i Salut al 1936 valitzar a les protagonistes capacitades contra les parelles no normatives és definir el dret a l’avortament.per a la creació de la vida. cada vegada més gran. La violència Reclamem:No obstant això, les dones al llarg de del sistema capitalista-patriarcal aug- * Despenalització de la IVE i la ga-la història hem trobat estratègies per menta i les dones joves sense recur- rantia en cada comunitat de la sevaa decidir si exercim o no la materni- sos econòmics es veuen abocades als aplicació.tat. L’accés a coneixements sobre la avortaments clandestins o a materni- * Avortament lliure i gratuït en la Sa-naturalesa terapèutica de les plantes, tats no desitjades. Encara no sabem si nitat Pública. No a l’objecció de cons-i el rol de cuidadores ha facilitat les el re-pagament afectarà a la píndola ciència en els hospitals de la xarxapractiques de control de la maternitat. del dia després, però cal estar aten- pública.Actualment la crisi provocada pel sis- tes i preparar-nos per a lluitar contra * Garanties per a una educació afecti-tema capitalista-patriarcal és l’excusa aquesta nova retallada. vo-sexual en llibertat i no hetero–nor-per a atacar els drets de les dones. La lluita del feminisme i de molts mativa.En una situació de retallades de drets grups de dones des dels anys 70, * Dret a la informació de tots elssocials i laborals, la dreta espanyola hem aconseguit la modificació de la mètodes anticonceptius. Anticoncep-pretén acabar amb les nostres con- Llei que permet no haver de justificar tius gratuïts.questes feministes, aconseguides en l’avortament dintre de les primeres * Dret de les dones a decidir sobre ellluites al llarg dels últims 70 anys. 14 setmanes. Cal recordar els impe- seu cos sense límit de temps. Les do-Hi ha un atac constant per a evitar diments que sofrixen les dones per a nes parim, les dones decidim.que les dones tinguem accés a la IVE poder posar en practica aquest dret, ja * Dret de les dones a gaudir d’un pro-(Interrupció Voluntària de l’Embaràs). que en algunes comunitats (Navarra) jecte de vida propi. Lleis laborals queNomés el 3% de les IVEs es practi- no s’aplica la llei IVE o el cas de les permetin llocs de treball adequats a lesquen en la Sanitat Pública, el que es dones immigrants que no poden ni dones perquè gaudeixin del dret a latradueix en grans dificultats per a podran practicar avortaments en la maternitat. SALUT I ANARQUISMESProudhon: mestre de la vida i de l’anarquisme Simplement: anarquista. tòria i el porvenir, Proudhon creia en el Berguedà, l’Empordà…, etc. Però brick), quan un coronel (Kirk Dou- Bernat Muniesa Es autor de diverses obres, com “El la persona com protagonista. I ho va tampoc estarem satisfets i seguirem glas) li espeta a un general (Adolph principi federatiu” o “Qué és la pro- manifestar en una famosa paràbola lluitant. I lluitarem per les persones, Menjou) que “el patriotisme és la da- pietat?”, entre d’altres, plens de re- que constitueix el fonament antro- per l’Europa de les persones lliu- rrera trinxera dels canalles”.P ierre-Joseph Proudhon (1809- 1865), fill d’artesans, nascut aBesançon, pot ser considerat com el ferències que, com he dit, mantenen una gran vigència. Per exemple: con- pològic de l’anarquisme. Deia així: “Nosaltres, els anarquistes, lluitarem rement confederades, perquè: que és per a no- tra la competitivitat del sistema capi- contra les nacions-estat, és a dir, con- saltres una persona? Perfundador de l’anarquisme contem- talista o liberal, dominant aleshores, tra Anglaterra, contra França, contra a nosaltres, la personaporàni, amb un conjunt d’idees que mantenia el cooperativisme: un món Espanya, contra Prusia… Quan de- té un cap per pensar, téperduren fins l’actualitat. L’artista cooperatiu és un món humà, mentre rrotem a aquestes aberracions nacio- un cor per sentir i esti-pintor Coubert el va inmortalitzar en mar, té unes mans i uns que el món competitiu és violent. nalistes i estatalistes, nosaltres, elsun retrat que jo he vist en una exposi- En aquest tema fou influenciat per anarquistes, lluitarem per la Europa braços per treballar, téció a Aix-en-Provence. Robert Owen, socialista i cooperati- dels pobles naturals, és a dir, per uns peus i unes camesEl 1849 fou empresonat per criticar a vista anglès, i tanmateix per Charles l’Europa d’Escòcia, de Baviera, de per desplaçar-se. Doncs,l’emperador Lluis Napoleó. Va fugir Fourier, que preconitzava un món Catalunya, de Euzkadi, de Galiza, de què més necessita unai s’exilià a Bèlgica una temporada.Era tipógraf de professió i, per tant, armònic. Castella, de la Toscana, de la Padània, persona? Una persona éstenia una notable cultura i aviat co- I de fet, el món competitiu imposat del Langüedoc, de la Bretanya, de una nació.mençà a ser conegut pels seus articles pel capitalisme o liberalisme va con- Gales, de Normandia, de l’Alsàcia, Per finalitzar, cal assen-periodístics. El 1858 fou entrevistat duir a la humanitat a la guerra franco- de Calàbria, lliurement confederades; yalar que Proudhon soliai el periodista li va preguntar si era prusiana, a la I i II guerres mundials quan tinguem aquesta Europa segui- dir que “porto la patria amonàrquic i la resposta, naturalment, i infinitat de guerres menors i encara rem lluitant, ara per l’Europa dels la sola de la sabata i lafou no. Després li preguntà si era ara, i a l’actual guerra econòmica, municipis i les comarques, és a dir, bandera la tinc al waterrepublicà: de nou resposta negativa. davant el perill que representaria per l’Europa de Roma, de Barcelona, de casa meva”. Una rea-Aleshores li preguntà si era demòcra- una III guerra (Einstein va dir: “si es de Lisboa, de París, de Londres, de litat, aquesta darrera, delta. Va respondre que no. “Doncs que produeix una tercera guerra, la quar- Munich, de Milà, de Madrid, de Pra- patriotisme, rotunda-és vostè?” preguntà l’entrevistador. ta serà a cops de pal i pedrades”). ga, de Berlín, de Granada, de Sevilla, mente impactant en elI va contestar: soc anarquista. Ni Mentre el marxisme partia sociològi- de Toulouse… lliurement confede- final del film “Senderosmonàrquic ni republicà ni demòcrata. cament del grup per analitzar la his- rades, junt amb les comarques, com de gloria” (Stanley Ku-Octubre de 2012 21
  • OPINIÓ-SOCIAL Contra la privatització d’Aigües Ter-LlobregatOrganitzacions socials i ecologistes presenten recurs de reposició al plec de licitacióde la privatització d’ATLL objectius ambientals. L’únic propòsit d’externalització, que amb aques- Plataforma Aigua és Vida de fer diners a curt termini i presen- ta decisió unilateral del Govern dehttp://plataformaaiguaesvida. wordpress.com/ tar bons comptes de resultats anuals la Generalitat estan sent menystin- a l’accionariat, dominat pels poders guts. Els Ajuntaments són copro- de sempre, està en desacord amb pietaris d’Aigües Ter-Llobregat i han estat expropiats sense cap tipusL vetllar pels drets dels treballadors, a Plataforma Aigua és Vida han per la seva motivació i per la impres- d’indemnització. Estem obligats a presentat al Departament de Te- cindible preservació del medi que és alertar que és una infracció cons-rritori i Sostenibilitat de la Genera- la font que manté la preservació del titucional privar dels seus bens ilitat un recurs de reposició a la lici- medi, dels bens essencials i naturals drets, si no és per causa justificadatació de gestió de serveis públics de i la possibilitat d’abastir als diversos d’utilitat pública o d’interés social,la xarxa d’abastament d’aigua en alta usos humans. mitjançant la corresponent indem-Ter-Llobregat. El recurs de reposició La privatització d’Aigües Ter - Llo- nització i de conformitat amb allòl’han presentat Ecologistes en Acció, bregat suposarà un gran perjudici que les lleis en disposin.Enginyeria sense Fronteres, la Fede- econòmic sobre les administracions També volem alertar d’una realitatració de Veïns i Veïnes de Barcelona, públiques. Entenem la complexa si- palpable en tots aquells serveis pú-el Grup de Defensa del Ter, Prou Sal tuació econòmica que viu el nostre blics externalitzats, com és la nul•lai la Xarxa per una Nova Cultura de Estat, i més concretament Catalunya, o extremadament complexa capaci-l’Aigua en el marc de la Plataforma. de la mateixa manera que compre- tat de regular que pot exercir el ti-Les organitzacions han impugnat el tular del servei, amb l’impacte greu nem la difícil situació econòmica deple de licitació de clàusules adminis- que aquest fet té sobre el governa- l’empresa Aigües Ter - Llobregat.tratives i tècniques i les fitxes resum i ment del recurs i, en aquest cas, de Tanmateix, considerem que el dèficitprojectes a executar per l’adjudicatari econòmic es pot eixugar mitjançant ben segur, sobre la Planificació hi-a l’entendre que l’aigua és un bé pú- altres mesures que la privatització i drològica del país. No podem enten-blic vital i essencial per a la vida amb més després de les pujades de tarifes dre com es pot posar en risc aquestel qual mai es pot fer negoci. efectuades. governament quan actualment po-Les organitzacions socials i ecologis- També, volem alertar que les privatit- dem gaudir d’un sistema públic efi-tes en nom d’Aigua és Vida manifes- zacions o externalitzacions dels ser- cient, responsable i eficaç.ten la seva oposició a l’enfocament nunciat les organitzacions ecologis- per a fer front als costos de captació, veis d’aigua impulsades únicament Per tot això, les organitzacions de-general del projecte de privatització tes i ambientalistes de la Conca del transport, abastament, sanejament i des d’un òptica economicista sempre manen al Departament de Territori ii mostren la seva gran preocupació Ter. Una empresa privada allunyada preservació del medi sinó que haurà han tingut resultats catastròfics. Con- Sostenibilitat i al Govern de la Ge-davant els greus impactes socials, del bé comú amb un principal ob- d’assumir els elevats costos del be- siderem totalment surrealista que els neralitat de Catalunya que garan-econòmics, ambientals i laborals que jectiu de fer negoci amb la gestió i/o nefici de l’empresa privada que as- 300 M€ que s’obtinguin d’aquesta teixi que la Xarxa Ter Llobregat essuposarà la gestió indirecte de la xar- venda d’aigua li interessa operar amb sumiria la gestió. Els quals han estat privatització puguin solucionar el gestioni públicament. Els encorat-xa d’abastament d’aigua en alta Ter- el màxim volum d’aigua, cosa que quantíficats en 1600 M€ de benefici i dèficit de la Generalitat de Catalun- gem, doncs, encara hi són a temps,Llobregat. A tal efecte, sol•liciten posa en seriós perill el compliment en 1600 M€ de despeses financeres. ya, si no, molt al contrari, agreujar a recapacitar, rectificar i reconduirque totes les organitzacions membres del Pla Sectorial de Cabals Ambien- La gestió privada d’un servei sem- la seva situació financera al vendre’s el procés iniciat.Aigua és Vida i to-d’Aigua és Vida siguin considera- tals, el Pla Hidrològic de Catalunya, pre l’encareix innecessàriament. Pri- una empresa que ben gestionada sens tes les seves organitzacions socials ides part interessada i es prenguin les lleis d’aigües estatal i nacional i la vatitzar és més car i per tant de cap dubta aconseguiria beneficis. ambientals s’ofereixen a col•laborarmesures cautelars de suspensió de Directiva Marc d’Aigua europea. manera serà una solució per a la greu Considerem d’una gravetat extrema amb l’administració i treballar perl’executivitat del procés de privatit- La privatització d’Aigües Ter - Llo- crisi financera que viu Catalunya i en que un servei en alta d’aquestes ca- un servei públic de qualitat, trans-zació de l’empresa pública Aigües bregat suposarà un greu perjudici especial el cicle de l’aigua. racterístiques no estigui gestionat parent i amb participació de la ciu-Ter-Llobregat. social. Els veïns i veïnes de les po- La privatització d’Aigües Ter - Llo- públicament amb l’acord de tots tadania.El Document Recurs deLa privatització d’Aigües Ter - Llo- blacions abastides per aquesta em- bregat suposarà un greu perjudici els actors implicats. Els plens mu- reposició presentat a la Generalitatbregat suposarà greus impactes sobre presa fins a hores d’ara pública es sobre els treballadors. Els seus drets nicipals de més de 20 municipis de Catalunya, es pot veure a: http://la qualitat ambiental de les masses veuran greument afectats. La factura laborals es veuran enormement afec- copropietaris d’ATLL han mostrat www.ecologistasenaccion.org/arti-d’aigua a Catalunya tal com han de- de l’aigua s’incrementarà no només tats per les mateixes causes que els la seva oposició a aquest procés cle23954.htmlActuació de les administracions autonòmiques amb personesafectades per les hipoteques guen per insolvència sobrevinguda política. Per tot això, crec que com 3. Establir un barem que tingui en no afecten a la població en situació Helena Herrera, Secretària com a conseqüència de la profunda a organització hauríem d’instar a les compte tant els salaris percebuts precària i/o en risc d’exclusió esmen- d’Acció Social CGT Illes Balears crisi econòmica, es veuen en risc administracions publiques autonòmi- com la precarietat en la contractació. tada en els punts anteriors (menors, d’exclusió social provocat pels desa- ques a: Garantint-se en tot cas que el lloguer ancians, dependents, etc.). llotjaments que estan portant a efecte 1. Paralitzar tots els llançaments de de l’habitatge les pròpies administracions públiques desnonaments previstos sobre el parc social no su-U na de les realitats que s’esta donant molt en aquests úl-tims temps en algunes Comunitats que tenen com a competència propor- cionar habitatges públics assequibles. públic d’habitatge de titularitat de les administracions autonòmiques/muni- perarà el 10% dels ingressos Aquesta situació la considerem injus- cipals i obrir vies de regularització en salarials.Autonòmiques són els desnona-ments, que no solament estan duent ta i desproporcionada més en una si- els casos de sobre endeutament de les 4. Establira terme les entitats financeres, per tuació com l’actual on veiem que des famílies i en aquells supòsits en els l’informe pre-l’impagament de les hipoteques, del govern central del PP estan impo- quals existeixin persones dependents, vi dels Serveissinó també algunes administracions sant retallades antisocials (per salvar menors i ancians dins de la unitat fa- Socials (sabentpúbliques com a responsables de la els bancs) que s’enceben precisament miliar. que aquests te-gestió pública d’habitatge (Instituts amb les persones en situació més pre- 2. Eximir del pagament del lloguer nen l’obligacióde l’Habitatge). cària, i les que tenen problemes amb a totes aquelles famílies en les quals de fer-los) perQuan les famílies que ocupen aquests les hipoteques, ho són. tots els seus membres estan en atur garantir quehabitatges, que ja tenen una situa- Això ens obliga com a sindicat, a te- fins a tant algun membre disposi de els possiblesció econòmica compromesa, no pa- nir propostes per fer pressió social i rendes familiars. desnonaments22 Octubre de 2012
  • OPINIÓ-SOCIAL Aturem el Barcelona World ens hipotecarà desallotjament del el futur i el territori CSA Can Vies Secretaries d’Acció Social i Acció Sindical de la CGT de CatalunyaL’Audiència de Barcelona revoca una sentència favorable CSA Can Vies, Sants, donen a persones i col•lectius per desenvolupar-se al marge de qualse- l’Audiència Provincial de Barcelona ha decidit revocar la sentència que el de Can Vies topava amb els plans de construir el calaix de ciment que ha- D es de la CGT de Catalunya hem assistit amb profunda preocupa- ció a l’anunci d’avui 7 de setembre Barcelonahttp://canvies.barrisants.org/ vol control del poder establert. Jutjat de Primera Instància 6 dictava via de cobrir les vies de tren que arri- del projecte urbanístic conegut com Durant aquest 15 anys de vida, el març de l’any passat, condemnant- ben fins a l’Estació de Sants. Avui dia Barcelona World als termes de Salou Transports Metropolitans de Barce- nos a abandonar l’edifici. El Jutjat de aquest calaix ja és una realitat i s’ha i Vila-seca. lona i el seu accionista majoritari, primera instància havia considerat pogut construir sense cap afectació a A l’espera de conèixer amb precisióF a més de 15 anys, durant el trans- curs d’una cercavila reivindicati-va, un grup de joves decidiren allibe- l’Ajuntament de Barcelona, han in- tentat fer-nos fora per la via judicial que Can Vies no es podia desallotjar per la via del desnonament en preca- l’estructura del centre social, i sense que l’edificació generés cap traba a els detalls de la iniciativa, les dades que han anat sortint a la llum apunten en tres ocasions. En els tres casos ri, entenent que TMB havia fet una les obres. a que la iniciativa suposa continuarrar l’edifici que es trobava en desús apostant per un model econòmic ba- hem lluitat i hem vençut gràcies a cessió a mitjans dels anys vuitanta Per tot això demanem la vostra soli-al carrer Jocs Florals 42 de Barcelona sat en l’economia especulativa, en la solidaritat rebuda i al treball en a treballadors ferroviaris integrats a daritat, col•laboració i participació aper obrir-hi un centre social autoges- els abusos urbanístics, en el treball col•lectiu. una secció sindical de la CNT i que la campanya de suport al CSA Cantionat. D’aquesta okupació va néixer precari, en el foment d’un turisme de La darrera victòria la celebràvem al havia estat aquesta organització qui Vies. Estem convençudes que entreCan Vies. masses poc vinculat al territori, etc. març del 2011 en conèixer la sen- havia cedit l’ús de l’espai al conjunt totes podem aturar aquest desallot-Can Vies sempre ha estat un espai La construcció de prop de 12.000 no- tència que desestimava novament la del moviment associatiu de Sants. jament.Per tot això, el centre socialobert al barri que ha servit per cen- ves places hoteleres no pot ser vista demanda de TMB contra Can Vies, El procés judicial es va iniciar fa més Can Vies ha convocat una manifes-tralitzar lluites veïnals i per crear al- com una bona notícia en una zona i contra la qual TMB interposà Re- d’una dècada amb un pretext urbanís- tació pel proper 20 d’octubre, ambternatives de vida, de cultura popular, que ja te una oferta d’allotjaments curs d’Apel•lació davant l’Audiència tic que ja no té vigència. Aleshores l’objectiu de fer recapacitar a les au-de relacions socials, de pensament i sobredimensionada, amb un consum Provincial. Ara però ens trobem en la les autoritats municipals van argu- toritats judicials i municipals.d’idees oposades a les que el poder d’aigua excessiu i que te problemes tessitura de que la secció quarta de mentar que la localització de l’edifici No ens deixarem desallotjar!ens intenta imposar. Són molts anys per a ser garantit en anys de sequera ide lluita i implicació al barri i és un on els metres de litoral sense urbanit-espai on han participat centenars de zar són pràcticament una anècdota.persones i desenes de col•lectius. I La creació de casinos i parcs temàticsprecisament aquestes lluites són les indica, a més, una aposta per un mo-que han dotat a aquest espai d’una del d’oci massificat, desvinculatidentitat pròpia i combativa que mo- de la realitat del lloc on s’insereix ilesta a l’ajuntament. dels seus atractius culturals i paisat-Els espais alliberats són necessaris ja gístics, i que molt sovint es vinculaque duen a terme una lluita contínua amb explotació laboral i blanqueigcontra el sistema econòmic capitalis- de diners.ta productor de misèria, la bombolla Finalment, la trajectòria del princi-immobiliària o l’explotació de la te- pal promotor, l’empresari Enriquerra, però també per la possibilitat que Bañuelos és, com a mínim, fosca i es presenta vinculada a la més crua expressió de l’economia especulativaNeix Acció Llibertària de Sants del totxo que tants danys ha causat a les nostres costes i directament im- plicada en els forats d’entitats com Com anarquistes, no pretenem la re- tat i al costat dels oprimits. dit, el nostre plantejament polític es Bancaja, la CAM, etc. Acció Llibertària de Sants forma o millora de l’actual sistema Encara que enaltim la desobediència, basa en el social, per això la nostra Amb el projecte de Barcelona World de dominació, ja que aquest és el l’acció directa de l’individu contra acció, dirigida sempre contra l’Estat i el govern de CiU continua apostant primer pas per a la perpetuació de l’Estat, el nostre fi, com a revolucio- tota forma de dominació, cobra sentit per un model anàleg al d’EurovegasA cció Llibertària de Sants es crea com un espai de trobada ireferència de les anarquistes al barri l’explotació de l’home per l’home. Tanmateix, també per la nostra con- dició, no som aliens a l’ofensiva que naris, és que aquest enfrontament es faci col • lectiu a través de la cons- ciència i la propagació de les idees més enllà del nostre anhel individual i legítim de rebel•lió: aconsegueix la seva plenitud en la perspectiva i el que defensava ahir. En comptes de buscar una sortida a la difícil situa- ció econòmica que patim la immen-de Sants (Barcelona), per tal de fer dia rere dia marca el capitalisme per llibertàries en les bretxes que obre desig de la consecució de la revolu- sa majoria dels catalans i catalanes,una anàlisi estructural de l’actual reforçar els interessos dels poderosos pròpiament la contradicció capitalis- ció social. Per això, veiem necessari opta per aprofundir en un modelsistema de dominació i dur a terme a costa del patiment dels oprimits. ta i, per què no, aquelles que obrim treballar braç a braç dins de les pro- econòmic que ha contribuït de mane-una confrontació ideològica i pràc- Ens sentim partícips d’aquest con- els oprimits de forma conscient i ac- blemàtiques socials de les que som i ra decisiva en aquesta situació.tica des dels plantejaments i postu- flicte i, com a tal, dirigim la nostra tiva a través de l’autoorganització, el ens sentim partícips, sense que això Més enllà de les cortines de fumlats llibertaris. A través d’una anàlisi acció en el camp de les lluites socials suport mutu i l’acció directa. suposi contradicció, i sense renunciar que el govern pretén crear ambglobal i radical, pretenem actuar en ja que, encara que no entenguem dels Creiem fermament que els nostres per tant als nostres plantejaments lli- l’escenificació de les demandes dello concret, allà on es produeixen les drets i deures atorgats per l’Estat, si objectius no poden ser assolits des bertaris.Ens pots trobar a l’Ateneu Lli- “pacte fiscal” i similars, el governconseqüències reals de l’accionar po- entenem de la dignitat humana enar- d’un posicionament aliè, des de fora bertari de Sants (carrer Maria Victòria, pretén vendre’s per quatre xavos ellític i econòmic: al nostre barri, els borada com a bandera en la rebel•lió del context social, amb intervencions 10) els dimarts i dijous a partir de les país, el territori i les nostres vides aseus carrers, en el nostre quotidià. contra la injustícia. No lluitem per la aïllades i endogàmiques que única- cinc de la tarda o al nostre correu ac- empresaris i bancs. Si finalment Bar-No pretén ser aquesta una estructura millora de l’esclavitud assalariada, ment serveixin per reforçar aquesta ciollibertariasants@riseup.net celona World no és només una ope-catalitzadora de les lluites ja vigents ni defensarem l’escola com a ins- distància que avui ens separa de la El nostre bloc http://acciollibertaria- ració de maquillatge i especulativa,o les que han de venir, sinó una eina trument d’alienació i domesticació. “resta” de la població. Com ja hem sants.wordpress.com/ es traduirà en una oferta laboral es-que permeti donar veu i amplificar els Però tot i així, alçarem la veu contra combraria, amb contractes de baixaposicionaments llibertaris enfront de tota llei que imposi el terror i la misè- qualitat, a l’estil d’allò existent a Portla injustícia social materialitzada dia ria, endurint encara més les condi- Aventura, i reventant els convenisa dia al nostre barri a través de desno- cions de vida imposades per aquelles existents.naments, repressió, acomiadaments i persones que viuen del treball aliè. Per aquestes raons, des de la CGTuna àmplia amalgama de conseqüèn- Les polítiques de retallades tensa en- rebutgem la iniciativa. La qualitat decies dramàtiques tolerades pel circ cara més la corda de la confrontació les nostres vides, de la nostra feina,de la complaença, alçat aquest sobre social i nosaltres ens alçarem fins que del nostre territori, de l’oci que vo-la base de l’atomització social que rebenti, però sempre sense apartar la lem promoure, de la cultura ... estàtrenca els llaços de solidaritat entre vista de la realitat que genera aquest molt per sobre d’aquest nou, i ge-aquells que pateixen els mateixos enfrontament, és a dir, tensarem en- gant, projecte especulatiu.mals: l’Estat i el capitalisme. cara més la corda però tirant del cos-Octubre de 2012 23
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellL’estat propi i laindependència delsPaïsos Catalans Jordi Martí de la violència policial, sempre al ser- vei dels mateixos i com a exemple les 125 persones detingudes per Felip Puig amb motiu de la vaga general passadaE l 16 de maig del 2012, vaig participar en un debat organitzat per ÒmniumCultural a Tarragona sobre la indepen- i els zero detinguts per delictes econò- mics (sí, ja sabem que els rics tenen la legislació feta per tal que robar no siguidència de Catalunya a partir de la pu- delicte però és que no detenen ni elsblicació del llibre coordinat per Roger que se salten les seves pròpies nor-Torras “Per què volem un estat propi? mes...), i algun servei de beneficènciaSeixanta intel•lectuals parlen de la inde- que pugui fer la funció de caramel en-pendència de Catalunya”, dins del cicle verinat per a reduïts grups de personesde xerrades-debat “Reflexions a l’entorn que es barallin per les molles i distre-de Catalunya, nou estat europeu”. guin així la seva ràbia lògica davant laA la xerrada, compartida amb Roger To- misèria que s’estén, davant la pobresarres, coordinador del llibre, l’exalcalde que els engoleix.de Valls Jordi Castells i el professor de Per tant, que casa nostra sigui els Paï-Filologia Catalana i escriptor i Magí Sun- sos Catalans i que aquest sigui el nos-yer, hi vaig defensar diversos punts sobre tre marc mental sempre, sense aprioris-l’alliberament nacional i social en què ara mes de noms ni de mapes però sí ambm’allargaré després que el Josep Cots, la voluntat ferma d’exercir de catalàd’Òmnium de Tarragona i amic, m’ho de- (amb noms i formes diverses) arreu demanés unes quantes vegades. la nació és un objectiu factible, com totsLa meva intervenció i les posteriors els que plantejo, que ens pot fer anaraportacions que vaig fer en el debat més enllà.anaven en la línia de posar en dub- Que no acceptem la Unió Europea comte els arguments que defensa aquest a únic marc possible de relació interna-independentisme de dretes, tot i que Com a persones que vivim als Països processos, etc. pendentista acull, no anomenats però sí Catalans repartits en quatre estats i A banda que si parlem de diners, explicitats en cada un dels seus movi- cional és una possibilitat que cal defen-s’anomeni a si mateix “transversal” sar arreu. Cal dir ben clar que l’Estatque darrerament patrocinen els mitjans on encara es parla o hi ha rastres de parlem-ne. Així, si l’espoli fiscal del ments i accions. I repeteixo i insisteixo la llengua catalana, som nosaltres el Principat escapçat per part d’Espanya que aquí cal separar la gent que de no assegura res, perquè hi ha estatde desinformació principatins i que és que són pures colònies i, per tant, hael responsable d’haver tret al carrer la subjecte actiu que ha de parlar a l’hora és insuportable per a una certa burge- bona fe, la majoria, va participar en les de demanar la llibertat de la terra i de la sia i per a la resta de gent, ens diuen, mobilitzacions darreres de les persones de ser la societat civil organitzada quimés gran manifestació independen- construeixi la independència mes quetista de la història de les quatre pro- gent. Per això, el primer que vaig voler per a aquesta “resta de gent” és molt que intenten dirigir el procés i en bona ressaltar a la xerrada esmentada i que més lesiu notar com les grans fortunes part ho aconsegueixen repetint allò del no pas una majoria simple de votantsvíncies. Dic de dretes perquè és això qui guanyi un referèndum. Amb això nomateix parlar d’independència i alhora crec que cal tenir en compte és el marc reben la protecció de lleis, jutges i po- “Primer la independència i després ja territorial, que també s’ha fos com gel licia i els treballadors i treballadores, veurem” mentre no deixen de robar a nego el referèndum sinó que afirmo elfer pactes amb el PP que deixaran la procés com a constitutiu real de la inde-majoria de al població d’aquesta terra en una olla al foc. Per mi, aquest con- les persones que vivim del nostre sa- les classes baixes i mitjanes drets i pro- tinua sent els Països Catalans, malgrat lari quan tenim feina (que malgrat ens tecció social des d’una evident opció de pendència. Perquè és la independènciamítica que diuen que volen alliberar en el camí però no l’objectiu final.la misèria. O no fer pactes i deixar la les possibilitats que tinguin les quatre vulgui fer pensar el contrari, continuem classe, de dretes en aquest cas.gent sense sanitat, ni educació de qua- províncies d’esdevenir un estat, perquè sent majoria) patim un robatori constant Per acabar voldria fer una reflexió so- el nervi de la nació és la llengua, no per molts dels que es queixen d’aquest bre el concepte tan tocat, retocar, dit i * Jordi Martí Font és periodis-litat, protegir els bancs que ens roben ta, escriptor, treballador de l’espoli fiscal ni el Barça ni la Moreneta, “gran atracament” cada un dels dies de repetit d’independència. Avui en dia,amb participacions preferents o qual- l’ensenyament i afiliat a CGT Ta- i la llengua es parla a Guardamar i a la nostra vida, tant per part de l’Estat vivim en un macroestat autoritari i pocsevol altre invent, protegir “la Caixa” i rragona. Salses, a Eivissa i a Fraga. Tant de bo com dels encarregats de la finca princi- democràtic anomenat Unió Europea,els seus muntatges empresarials de la els independentistes de dretes tingues- patina que xalen com qui més acumu- una estructura dirigida pel Banc Centraldesobediència ciutadana, rebaixar els sin tan clar com tenen els unionistes lant diners que mai no reparteixen com Europeu al servei dels interessos delsalaris de la majoria per -diuen i mentei- de dretes i esquerres el marc lingüístic no sigui amb els seus. gàngster banc Goldman Sachs (culpa-xen- sortir de la crisi-robatori o aplaudir quan l’ataquen sense vergonya en cada Per a nosaltres, salaris baixos, pocs ble de la “crisi-atracament” que estemla policia quan obre el cap a gent que una de les seves baules més febles o impostos als rics i no persecució dels patint, no sol però sí ben acompanyat).l’únic que fa es exercir el dret de ciu- no tan febles. lladres que se salten fins les seves A la Unió Europea dominada pels “mer-tadania i protestar... Una part important Si tinguéssim l’espoli fiscal que tenim i normes (Millet i companyia continuen cats”, la democràcia és només una pa-dels patrocinadors de la manifestació no tinguéssim llengua és clar que po- gaudint d’una vida regalada mentre les raula sense contingut. Aquí i en aquesthan fet això mateix en els darrers anys dríem arribar a ser un estat a partir de la presons que gestionen des de Barcelo- moment de la història, els estats no te-i en els darrers mesos i setmanes i no conscienciació de la injustícia econòmi- na són plenes a vessar de “petits delin- nen ni veu ni vot (malgrat les brometeses veu per enlloc cap intenció de canvi. ca que aquest suposa, però és clar tam- qüents!”. Tot això, per tal que l’insult a de bar sobre si Alemanya, França, laAra bé, la gent que va sortir al carrer bé que no seríem una nació, almenys la intel•ligència sigui més gran, va ben Merkel o Sarkozy-Hollande), sinó queseguint aquest lema de l’estat propi ho tal com l’hem construït ideològicament acompanyat per la desaparició de les només hi són per fer complir les nor-va fer per a això mateix? Per destrossar els darrers dos-cents anys. Podem condicions mínimes de benestar social mes que des de l’economia capitalistasanitat i educació i que no es noti tant canviar-lo, tot i que jo no el canvio per que qualsevol ésser humà necessita: ens dicten i que tenen un objectiu: feramb l’excusa que “alliberen” (o no) al- unes propostes basades en acudits (el casa, sanitat, transport, cultura, edu- negoci per a un grupet d’ultrarics ambhora la pàtria? És clar que no. riure és bo però sol, sense res més no cació... la privatització del que va ser l’EuropaEls amos són molt hàbils i ens cal porta enlloc), llocs comuns ni discutits No és aquest el camí que semblen social, l’estat del benestar, etc.reconèixer-los aquest do que tenen ni parlats (com fer centre de la lluita voler seguir molts dels que a darrera Avui, aquí, apel•lar a la independènciade fer mirar cap a un altre lloc mentre independentista la gratuïtat de les au- hora, com il•luminats per no se sap qui, i punt com a projecte emancipador, talens roben i alhora fer desaparèixer les topistes (aquest no és el gran problema es declaren independentistes. No és com es feia fa uns anys basant-la en lareivindicacions socials al costat de les tot i que no vull negar que desobeir no el camí de la igualtat econòmica, del creació d’un nou estat i punt està foranacionals, quan en aquest tros de món pagant és una potent forma de formar- repartiment de diners i la defensa dels de lloc o directament resulta ridícul.unes i altres han anat i crec que han de se en la desobediència) o altres formes drets socials existents pensant sempre L’estat no garanteix la independència.continuar anant plegades i juntes, com de passar l’estona per bastir un ideari en al seva extensió. I que quedi clar que L’exemple el tenim a Grècia, un estatun tot que alhora que ens fa lliure com a que quan l’expliques fora del nostre àm- no és per ser de darrera hora que els que no és independent, o a l’Estat es-catalanes ens allibera com a persones. bit nacional propi alguns cops arriba a critico aquí, ja que cadascú tria quan panyol, que seguirà el mateix camí.Però mirem-nos que diuen i veurem qui fer riure, ja em disculpareu... I dic que canvia d’opinió, sinó pels interessos L’estat propi, doncs, no és garantia desón... fa riure tenint en compte altres nacions, ocults de classe que la seva opció inde- res més que no sigui el control damunt24 Octubre de 2012
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAIndependència: més enllàd’un Estat propi independència, tanmateix, no ha estat Ivan Miró desenvolupada en profunditat pels qui la defensen, si bé subjau en determinades reivindicacions quan, en les lluites contraA ra que la independència sembla in- evitable, o que –siguem realistes-,ara que el seu debat ha guanyat una cen- les retallades socials, per exemple, es re- clama la “nacionalització de la banca” o la “estatalització de l’economia i dels sec-tralitat rotunda en determinats sectors tors energètics”. Ara bé. Són aquestessocials, polítics i mediàtics (seria interes- teories adequades per a exercir no ja lasant saber què pensa la Catalunya de les independència, sinó l’autodeterminacióperifèries metropolitanes o la Catalunya permanent del poble català? Sincera-migrant), des dels moviments populars ment: ens interessen per a l’endemà de-habitualment al•lèrgics a qualsevol idea la independència? No són fòrmules que,d’Estat- hem de plantejar quines eines per contra, garanteixen l’expropiació po-col•lectives disposem per a possibilitar lítica de la societat catalana?una independència més enllà de l’Estat Des d’una perspectiva històrica, i a cau-propi. sa precisament de la manca d’un estatSi per a l’independentisme burgés -perdò, propi, els i les catalanes hem construittransversal- es tracta, esquematitzant, de la nostra organització social, política,traçar unes noves fronteres nacionals, un econòmica i cultural de forma no estatal.nou estat capitalista en la Unió Europea, Des de les societats obreres de resistèn-i si, fins i tot, des de determinades esque- cia de 1855 a l’economia popular, coope-rres la qüestió diferencial és implementar rativa i mutualista entre 1870 i 1939; desun genèric socialisme de tall estatista, dels ateneus, sindicats, escoles lliures,per contra des dels moviments socials i, casals, entitats culturals i teatrals, coralssuggereixo, des de l’esquerra indepen- i orfeons, a les institucions científiques,dentista sensible al “poder popular”, és literàries, educatives, al llarg de la nostracentral plantejar una estratègia alternati- història contemporània i fins la derrota deva de procés constituent. 1939, la Catalunya moderna i emancipa-Per a la teoria política clàssica, el procés dora articulà la seva solidaritat social desconstituent significa que el poble exerceix de l’autoorganització col•lectiva, això és, diferent a l’Estat-nació capitalista, hem del coneixement? De mitjans de comuni- la Catalunya de Torres i Bages, de Cam-la sobirania escollint els representants sense i contra l’Estat. de pensar en un procés constituent altre, cació de propietat col•lectiva i gestionats bó… i de Felip Puig. I existeix la Catalun-que redactaran una nova constitució. Quasi exterminat, aquest subjecte consti- que no subsumeixi la societat en l’Estat. democràticament que garanteixin plena- ya de Salvador Seguí, de Micaela Chal-Aquest procés liberal-representatiu, pel tuent renasqué i reemprengué l’edificació Ni liberals ni estatistes, cal una teoria ment la llibertat d’informació? De meca- meta… i de Xirinacs. En aquest sentit,cas que ens ocupa, significaria convocar d’un pais propi al bell mig de la dictadu- revolucionària de l’Estat que esdevingui nismes de democràcia directa i municipal també, nosaltres decidim.un plebiscit d’autodeterminació o procla- ra franquista. Altra vegada sense Estat una crítica pràctica del dret i les institu- que garanteixin l’autodeterminació quoti-mar la independència des del Parlament i amb l’Estat en contra. Cooperatives cions estatals. Passar del procés cons- diana de les comunitats locals? Etcètera. * Ivan Miró és sociòleg i coopera-per, posteriorment, celebrar unes elec- d’habitatge, escoles laiques i mixtes, tituent liberal o socialista-estatal a la O consolidem i generalitzem aquests tivista a La Ciutat Invisiblecions generals catalanes que escullin els editorials, universitats populars, col•legis constitució d’un poder constituent, pas- embrions de po-representants que elaborin la nova cons- professionals, diaris i revistes, escoltisme sar de l’autodeterminació jurídico-política der constituenttitució nacional. Aquesta lectura obté un i excursionisme, sindicats i assemblees a l’autodeterminació material. Un poder material –els po-consens absolut en el sobiranisme, fins obreres, organitzacions feministes, asso- constituent que exclogui que qualsevol ders no estatals!-al punt que s’ha naturalitzat com l’únic ciacions de veïnes i veïns. Aquesta demo- finalitat exterior pugui ser imposada a per tal d’exercirhoritzó possible per assolir la indepen- cràcia catalana real, malauradament, fou aquella conscientment construïda per la l’autodeterminaciódència. bandejada pels partits polítics espanyols multitud en la seva experiència quotidia- i la independèn-Tant és així que, encara, no ha generat i catalans en la transició a la democrà- na. O sigui: un poder constituent fet amb cia des del puntuna crítica profunda ni una alternativa es- cia, la dels “demòcrates de tota la vida”. les nostres pròpies mans. de vista de lestratègica d’aquells que, desitjant també la Reduint a l’Estat la potència col•lectiva, Disposem d’una economia col•lectiva i classes popularsindependència, apostem per la superació normativitzant el procés institucional, es cooperativa capaç de satisfer de forma catalanes, o bé lade la democràcia representativa-liberal, desplaçà el subjecte social i cooperatiu i solidària el conjunt de les necessitats independència delavui arquitectura jurídico-política de romangué la pallofa putrefacte de la mo- materials del poble català? Disposem nostre país seràl’economia de mercat capitalista. Havent narquia, això si, constitucionalitzada. De d’escoles i universitats democràtiques un somni conver-viscut el 15M, amb una part important de l’autonomia social a l’Estat de les autono- que garanteixin l’accés universal a tit en malson. Nola societat catalana expressant “ningú mies, del poder popular a la democràcia l’educació o la producció i socialització oblidem. Existeixno ens representa”, i amb debats sobre autoritària de mercat, el nou estat ja es-la república del 99% damunt la taula, tava llest per a ingressar en l’aleshoresaquesta problemàtica ha de ser forçosa- Comunitat Econòmica Europea. Un noument afrontada. estat d’Europa. Ens sona? ContraanuncisPer altra, existeix una teoria socialista de No era això, companys, no era això, can-l’Estat (“l’apropiació popular de l’Estat”) tava Llach fa més de trenta anys. Apren-que, a nivell metodològic, oscil•la entre guem doncs, i anticipem-nos. Per a serassumir el paradigma liberal-represen- fidels a la història social del nostre poble,tatiu (referèndum-eleccions-constitució) per a respectar la naturalesa multitu-fins a models insurreccionals, a la bo- dinària dels i les catalanes, però, sobre-lxevic. La via socialista-estatista a la tot, per a construir una realitat nacionalOctubre de 2012 25
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA PAPER PINTAT Sortim al carrer contra l’espoli socialContra elsistema, lacultura Onze de Setembre 2012 Alba Cañellas Cañadell Secretariat Permanent de la pels bancs, les que treballem als serveis CGT de Catalunya públics cada cop més retallats, els i les estudiants que patim la pujada de taxes,E n començar la tardor, iniciem un nou cicle en què ens plan- els treballadors públics que veiem en pe- S ense haver expressat ni un sol mot rill la paga extra de nadal, els treballadorstegem la realitat i com podem del sector ferroviari en risc de privatitza-treballar-la. Enguany, de nou, la de disculpa; sense reconèixer que la crisi és del seu model de producció i ció, les treballadores d’ensenyament ambconjuntura ens adverteix que ens retallades de professorat i augment decaldrà tornar a prendre els ca- reproducció (tant se val si l’anomenem neoliberal, capitalista o capitalista ràtio d’alumnes ...rrers moltes vegades. La militàn- Però també és el territori cada cop méscia de diferents sectors farà llar- d’estat) i tot carregant la culpa a les clas- ses mitjanes i baixes per -diuen- “tenir la destrossat per l’economia de casino, ogues assemblees intentant sortir les dones en general que veuen en pe-d’aquest caramull d’adversitats. butxaca foradada” i “ser ambicioses”, els parlaments europeus, espanyol i català rill el dret a decidir envers el seu cos, oPerò hi ha quelcom que fluctua les persones immigrants usades comsota d’això, que ens parla direc- imposen al poble retallades tant de sala- ris com de drets socials i laborals. mà d’obra barata i en risc de perdre eltament a la pell i que, després dret a l’assistència sanitària. És tambéd’engolir-ho, ens fa veure les Són els poders polítics, al servei dels qui controlen les riqueses, els culpables de la privatització de l’estalvi popular ambcoses més clares. Quelcom que la bancarització i posterior venda deels moviments socials tendim a la crisi que ofega les persones amb baix i mitjà nivell adquisitiu. Mentre, els pos- les caixes d’estalvi, catalanes o no, i elapartar perquè hi ha altres im- subsegüent desmantellament de l’obra en la lluita dels qui pateixen els efectes de servei a l’usuari.mediateses, o perquè estem tan seïdors dels diners i dels mecanismes social al territori. Tot això és l’Eurozona les reformes contra els qui les dicten. - Organització descentralitzada de lacol•lapsats de feina que ho en- de gestió financera s’enriqueixen encara que ens imposa condicions de “reformes Aquest Onze de Setembre, com cada dia producció i redistribució equitativa de ladrapem sense copsar-ne el sa- més i ens fan pagar els seus beneficis a estructurals” que, diuen, porten cap a la de cada any, ha de ser jornada per dir no riquesa. Sobren lladres, no falten diners.bor. No parlo de cap poció. Parlo la majoria social que viu dia a dia reta- solució i que des del seu inici només fan a l’opressió, l’explotació, la discriminació, - Entitats financeres al servei de les ne-de la cultura, de l’art. Parlo del llades en les seves prestacions socials i que augmentar la taxa d’atur, precaritzar l’abús de poder, les desigualtats socials, cessitats del poble i no dels seus accio-teatre i de la poesia. I no en par- pèrdua de poder adquisitiu. Els governs, les condicions laborals, reduir els drets racials, econòmiques i/o de gènere, nistes i propietaris.lo com a refugi, sinó com a mitjà estatal o autonòmics, via decrets, apro- socials i aprofundir l’esquerda que separa l’exhauriment dels recursos naturals, ... - Decreixement del consum de combusti-per sentir, comprendre i modelar ven la pujada de l’IVA, les retallades de rics i pobres. un dia, com tots els altres per dir NO i per bles fòssils. Energies netes per mantenirla realitat. drets i prestacions, les reformes a la la natura i l’ecosistema. I això que serveix per a gairebé tot Eu- afirmar que com més retrocedim més ensNo és nou dir que en poques baixa de les condicions salarials i labo- matxaquen i, per tant, ens hem de tornar a - Reconeixement social de tot el treball ropa, serveix indubtablement, malaurada-ocasions abans de mitjans del rals, les restriccions a l’accés a la sanitat posar dempeus i deixar d’acceptar el seu de cura necessari per la reproducció de ment i lògicament, també per a Catalunyasegle XX la història de l’art s’ha i als medicaments, l’empitjorament de la fals recital de “mals menors”, “reformes la vida. i per al poble català. I no importa la llen-plantejat des del punt de vista de qualitat de l’ensenyament públic, ... gua que parlis, ni si tens Estat propi o no, doloroses però necessàries”, etc, sempre O sigui economia ecològica, en règimles persones silenciades. Mentre Ja fa temps que sindicats alternatius i de ni si ets ciutadà d’una república o d’una aplicades només sobre els febles. de cooperatives o col•lectivitats tant desocialment i cultural es continua base i també moviments socials i polítics monarquia. Importa a quina banda del po- Contra l’espoliació econòmica i social del producció com de consum, banca ètica,potenciant l’art institucional o bé anticapitalistes i col•lectius transforma- der polític i econòmic estàs. És per això poble català, ens sobren els motius per entitats de suport mutu, ...aquell que ha acabat assimilant dors de la realitat social, amb la CGT que reconeixem l’inalienable dret dels convocar la Vaga General. Per aquests i molts d’altres motius, calla institució, com les avantguar- inclosa entre ells, compartim aquest diag- pobles a decidir les seves fronteres, els Perquè aquest no és el nostre sistema i mobilitzar-se i sortir al carrer per cridardes històriques, sense els movi- nòstic amb la clara voluntat de fer front seus pactes polítics i les seves normes perquè volem tenir el dret a decidir com a prou espoli social i defensar la nostra dig-ments socials no s’hauria iniciat a totes les polítiques regressives que d’estructuració social, al mateix temps conjunt de persones el sistema econòmic nitat com a societat. Aquest Onze de Se-un replantejament tímid que co- destrueixen els nostres drets, les nostres que ens pronunciem per un Onze de Se- i social que volem, sense submissió a les tembre cal manifestar-se tot reivindicantmença a donar veu a les dones, vides i el medi ambient. tembre reivindicatiu front a l’especulació polítiques d’institucions com l’FMI, el BCE anhels d’autogestió, d’autodeterminació iles minories culturals, les perso- Som nosaltres, treballadores i treballa- financera, immobiliària i ecològica, i en o el BM que treballen per perpetuar el sis- justícia social, en una crida que ens menines homosexuals i transsexuals dors qui patim les retallades: les que cui- defensa de la nostra llengua i cultura que tema oligàrquic, ni de partits que accep- cap a la Vaga General com a jornadao les de classe més desafavori- dem de la llar sense salari, les que vivim són atacades des d’un govern centralista ten o cedeixen als seus desitjos. destacada dins d’un procés permanent deda. d’un salari cada cop més minso, les per- i dominant que ens vol uniformitzats sota Ens cal construir un model social que treball i protesta per a un canvi de modelL’inici d’aquest canvi el podem sones desnonades que no podem pagar l’escut imperial de la “una, grande y libre”. defensi: vers una societat lliure i llibertària.trobar en diverses teories. W. les condicions hipotecàries imposades Un Onze de Setembre que cerqui la unitat - Serveis públics gestionats per donar Barcelona, el 8 de setembre de 2012.Benjamin ens parlà, el 1936,del concepte d’aura entesa coma mitificació d’obres o artistes,que es trenca en ser reproduïda Davant la Diada 2012 i les mobilitzacions “independentistes”massivament. Als anys 60 i 70un seguit de teòrics segueixenaquest fil. Un d’ells és R. Barthes,qui qüestiona la mort de l’autor,assenyalant que el significat de Catalunya independent defensaria millor que han tingut sempre importants sectors grants, treballadors/es, pensionistes, Assemblea Llibertària dell’obra d’art no es troba només en els seus interessos, els que pensen que del poble català es poden aconseguir en etc) a continuar amb la lluita i a estendre Vallès Orientalmans de l’artista, sinó que té vida http://www.assllivo. ajudaria a garantir la supervivència del la lluita diària per aconseguir una societat una tardor calenta contra les retalladesautònoma, creix i es reinterpreta. blogspot.com català, i fins i tot, majoritàriament, hi ha llibertària. dels nostres drets laborals i socials.Això esquerda el concepte d’aura, els que creuen que serviria per construir Fem una crida a tota la població (immi- L’Anarquisme és llibertat!així que les obres contemporà- una societat amb més justícia social. Com a llibertaris i llibertàries Dnies van esdevenint més efíme- es de l’Assemblea Llibertària del Va-res i conceptuals, per tal que allò diem públicament al conjunt llès Oriental volem manifestar el nos- de la ciutadania de la co-que en romangui sigui la idea. tre posicionament davant diada de l’11 de marca que cap estat ens do-Juntament a aquestes teories, setembre i les mobilitzacions “indepen- narà mai la llibertat ni ambl’auge dels moviments socials va dentistes” que s´estan duent a terme a la el capitalisme serà possiblecalant fons i s’endinsa al terreny comarca i la resta de Catalunya. la justícia social i la dignitatde l’art. La combinació d’aquests En els darrers temps estem veient com humana. L’única indepen-factors dóna lloc a un art encara sectors cada cop més nombrosos de la dència real, és la d’un poblemassa desconegut pel fet de ser població de Catalunya reivindiquen la “in- autogestionat, que impliquiperillós. Perquè vol fer trontollar dependència” respecte de l´estat espan- la lliure federació entre po-les estructures socials i econòmi-ques establertes. És un art que yol. En són una bona mostra les diferents bles, sense fronteres queno surt a la televisió ni s’estudia a marxes i actes que s´han fet a la comarca els separin i els enfrontin,les escoles. I, si es fa, és sempre i la resta del país durant aquests dies. que lluiti per la igualtat entredulcificant-lo, explicant-ne la part Són diversos els factors que expliquen totes les persones i la fi demés fàcil d’empassar, la que fa el creixement d´aquest sentiment, així les opressions.menys mal. Nosaltres, que intuïm mateix, són diversos també els sectors Nosaltres entenem que elsels motius pels quals això passa, socials que recolzen aquest posiciona- anhels de llibertat, de justí-l’hem de conèixer i reivindicar-lo. ment polític. Des de sectors de la dreta cia social i de defensa de laI, és clar, també gaudir-lo. pro-empresarial que consideren que una llengua i la cultura catalana26 Octubre de 2012
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTANi capitalisme ni estats,autogestió i solidaritat!Bloc Negre 11 Setembre 2012 econòmica, no només és un atac contra Col•lectiu Llibertari Negres Tempestes nosaltres sinó que és l’intent dels estats http://www. de legitimar la seva opressió. Fent-nos negrestempestes.org/ creure que existeix una unitat nacional fictícia per tal de sustentar l’estat i la es- tructura de control que representa. Però a casa no es queden gens enre-Un cop més veiem com el poble català re. Buscant el benefici econòmic propipateix l’opressió i l’explotació de l’estat a qualsevol preu, inclús posant el terri-i les seves elits dominants. Ens volen tori en venta per fer macro- projectesfer creure que l’opressió que patim per urbanístics que suposen la destrucciópart dels estats no té res a veure amb de la Terra. Desprès de més de dosl’explotació diària i constant de la burge- anys de retallades sembla que això nosia catalana. té fre. La sanitat i l’educació cada copDoncs sabem que no és així, que la més precàries i en vies de convertir-seburgesia, sigui d’on sigui, sempre mira en béns de luxe. La repressió ha agafatpel seu interès, intentant aprofundir en unes dimensions que feia anys que nol’explotació de les classes més desfavo- es veia. El departament d’interior plani-rides. Per un costat, veiem com el govern fica una dinàmica de por i alarma socialespanyol, més a la dreta que mai, ataca per justificar la imposició d’un sistemadirecte i descaradament al poble, impo- policial, on la presencia de les forces re-sant les polítiques d’ajustos econòmics pressives és desmesurada. Es reprimeixdictades pel poder neoliberal de la Unió a la dissidència amb agressions, multes,Europea.A més, en un gir ultra catòlic, presó i restringint les llibertats més ele-veiem com tornem als anys del dictador mentals. Es evident que el Govern noamb polítiques com les que neguen la dependència d’una nació no és possible el sistema capitalista, i on les relacions der que aquest ens imposa. No volem vol que el poble es rebel•li contra el seucapacitat de decisió de les dones sobre mentre es mantinguin les relacions de es basin en la igualtat, la justícia i la so- una nació de polítics i empresaris inte- intent de sotmetre’ns a la misèria i perel seu propi cos. Tampoc oblidem els dependència i explotació entre aquells lidaritat. Rebutgem aquell “sobiranisme” grada en les estructures de poder del aconseguir-ho utilitzarà tot el que té alatacs que està patint la nostra llengua que tenen el poder i aquells que el pa- que proposa la creació de nous estats, capitalisme internacional. Volem una seu abast.arreu dels territoris de parla catalana. La Per això quan aquells que ens fan teixen. Mentre no ens alliberem de la oblidant-se de la resta dels Països Ca- Terra lliure, on puguem autogestionarllengua és un símbol del nostre poble i la vida cada cop més difícil parlen dictadura del mercat que ens ofega no talans. l’economia, amb la solidaritat entre lesde la nostra cultura i cap atac a ella pot d’independència, sabem que no parlen serem ni lliures ni independents. La independència ha de ser total i real. persones com a motor de la convivènciaser menystingut. La imposició del cas- del mateix que nosaltres. Rebutgem Entenem la independència com Volem viure lliures de l’opressió de qual- entre els pobles i on cap autoritat faci atellà i el francès a través de les seves qualsevol tipus d’unitat amb la burgesia l’alliberament total de les persones, sevol tipus d’estat. Volem viure alliberats ningú estar per sobre de ningú.lleis, mitjans de comunicació i la pressió i la patronal, doncs entenem que la in- trencant amb les cadenes que imposa del capitalisme i de les relacions de po- Mort a l’estat i visca la Terra!25S: La democràcia s’obre pas a la troica (UE, BCE, FMI) que es tradueix qualsevol “concessió” a les demandes de de segur haurà d’aprovar el govern animi a altra cosa, que en aquest país, i a Europa, Madrilonia.org en imposicions polítiques als dictats finan- la ciutadania. molts més a assetjar el Congrés. Perquè el està per inventar. cers i en el desmembrament dels pactes El que hem viscut el 25S, 26S, 29S,... en problema és polític, la nostra tasca segueix La delegació de govern de Madrid pot dir inter-elits que van sostenir el repartiment els carrers de Madrid ha estat una prime- consistint a reunir la potència social neces- que només hi havia 6.000 persones mobi-E ns van anomenar colpistes. Van dir que darrere estaven l’extrema dreta,van mentir en els mitjans de comunicació de poders que es materialitzà en les Co- munitats Autònomes, el govern central és poc més que un espantall. Amb prou ra prova de la potència de l’organització col•lectiva. Ens situem en el començament d’un probable cicle de mobilitzacions al sària per a detenir l’espoli comú. Perquè el problema és polític, hem d’aconseguir tornar a materialitzar la litzades, pot parlar de colpisme, o pot com- parar-nos amb Tejero, però la seva realitat i la nostra caminen per realitats separades.una vegada i una altra, van amenaçar per feines, pot mantenir ja certa unitat d’acció que, no obstant això, encara no s’han unit mateixa aliança que es visqués en les La intel•ligència posada en xarxa té la sevaactiva i per passiva amb que aniríem a la amb les elits territorials, tal com es mostra de forma massiva ni els empleats públics jornades de juliol, on 15M, funcionaris pròpia capacitat per a autoexplicar-se i nopresó, van portar 1400 policies, van iden- ara amb “l’amenaça” d’independència per ni els pensionistes. Hem de reconèixer-lo, de tot tipus, pensionistes, treballadors de necessita mecanismes que “la represen-tificar i van denunciar pel penal a perso- part de CiU, capaç de mobilitzar (en un la mobilització del 25S ha tingut un clar l’educació, la sanitat i una multitud que tin”. Es tracta d’un bon exemple de la crisines que solament estaven reunides en projecte descaradament neoliberal i oligàr- biaix generacional: la generació que no acudia allí sense més adjectius que el d’aquesta forma d’Estat, que cada vegadaun parc públic parlant de la convocatòria. quic) a bona part de la societat catalana. té habitatge, renda, ocupació, que no ha seu nom propi es reuneixi, de nou, per a se sembla més a una dictadura. Per això,Van intentar ficar-nos la por en el cos com En aquest cas, la debilitat ja no és només votat la Constitució i que tampoc se sent assenyalar a l’actual ordenament consti- hem de cridar-li una vegada més: no sommai ho havien fet… I el resultat és que des- la d’aquest govern, sinó de l’arranjament legitimada pels pactes que han donat cos tucional, al bipartidisme imperant i a unes espectadors, no ens representen.enes de milers de persones sortim al ca- institucional, en el seu conjunt, que ve he- a aquest model d’Estat. I no obstant això, instàncies de representació caduques. I El 25S ha acabat. Ara ve el millor. Anem arrer a desobeir l’estat d’excepció imposat retat de la Transició, al mateix temps que és d’esperar que la sèrie de mesures que per a dir bé clar que la democràcia és una demostrar-los que seguirem endavant.pel govern. Ara tots els mitjans de comuni- ens mostra la necessitat de construir uncació del planeta parlen del que ha succeït nou model de democràcia política i econò-a Madrid el 25S i els dies posteriors. I sa- mica.bem que no és més que el principi. Finalment, el govern s’ha demostrat inca-El Govern de Mariano Rajoy és més feble paç d’enfrontar-se a la Troica i defensarque mai. Afronta un triple problema de els interessos de la seva pròpia població,magnituds cada vegada més profundes. en aliança amb la resta dels països de laEn primer lloc, una forta crisi de legitimitat perifèria. Dit d’una altra manera, el governpel que fa a la ciutadania, i això no només no ha deixat d’obeir les ordres dels podersentre les desenes de milers de persones financers, que permanentment obliguen amobilitzades el 25S, sinó també entre el aprofundir la crisi social. En aquest marc,seu propi electorat. El govern no té cap pla no hi ha més sortida possible que la re-més enllà d’insistir en la política de retalla- cessió i l’empobriment. Aquí hauríem dedes, sempre acompanyada d’una dinàmi- seguir atents per conèixer les contrapar-ca repressiva més intensa, al mateix temps tides que exigeix la Troica al nou rescat:que inútil. La resposta desmesurada a les reducció de la prestació de l’atur, augmentmobilitzacions de Madrid envoltant el Con- de l’edat de jubilació, venda d’actius i bénsgrés, la clandestina sortida de les seves comuns i noves retallades en els drets dels“senyories”, les patètiques declaracions treballadors públics. La prima de risc s’hade la major part dels diputats. Diguem-ho disparat molt per sobre dels nivells delsclarament, un govern que només se sosté últims dies, en el que bé pot ser un recor-sobre el monopoli de la violència és un go- datori de la Troica, mitjançant la suspensióvern feble, moribund, condemnat. del programa de compra de bons sobirans,En segon lloc, una greu crisi del model te- que el programa de contrapartides impo-rritorial de l’Estat. Atrapat entre la postració sades per les finances està per sobre deOctubre de 2012 27
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR2)Autogestió: L’HospitalGeneral de Catalunya il’Hospital Clínic socialitzats temas de la reacción. Nuestros triunfos gats metges Salvador Armendares, Joan y heridos en el momento de escalar el se encontraba Teresa Daniel. Nuestros Ferran Aisa son a costa de la sangre proletaria que Codormí, Tomàs Pumarola i Lluís Bosch umbral hospitalario. Las mujeres ocupan lectores recordaran que en 1933 fue ele- regó la ciudad y que ofrece sus vidas en Avilés. un lugar preeminente en la lucha contra gida “Miss” España. las avanzadas. Los que han caído en la L’Hospital Clínic també va fer un canvi el fascismo. No podían hallarse ausentes Esta gràcil muchacha, que arrancó el ga-A Barcelona els Comitès de la barria- da del Poblet van ocupar l’Hospitalde Sant Pau que batejaren amb el nom lucha son atendidos en los hospitales de sangre por las milicias de la Cruz Roja, radical passant a dependre del Comitè de Control Sanitari de la Confederació de las cabeceras de nuestros valerosos milicianos caídos en el cumplimiento del lardón de belleza, se ha encerrado en las paredes de un hospital y su hermosura que velan con solicitud y cariño en las Nacional del Treball. Solidaridad Obrera deber. En el Hospital Clínico abundan la ha puesto al servicio de la causa deld’Hospital General de Catalunya. El cabeceras del hermano herido. Bautismo (27-9-1936), realitza un dels seus repor- muchachas preciosas. (...) En lugar de proletariado”.centre va continuar la seva feina sense de sangre ha purificado estas salas del tatges “Los héroes de la retaguardia”, los rostros frunci-personal religiós sota l’ègida de la CNT- antiguo Hospital de la Santa Cruz y San dedicat als metges i personal sanitari del dos de las monjasFAI. Les ocupacions obreres eren legalit- Pablo. Cataluña abre a sus hijos, a sus Clínic: “Nos recibe muy amablemnente el han surgido unaszades per decret per la pròpia Generalitat hermanos de Iberia caídos en la lucha doctor Vidal Jordana, que está al frente jovencitas retozo-de Catalunya, d’aquesta manera el 25 de contra el enemigo común, este nuevo de los servicios médicos del Clínico. Re- nas y con labiosjuliol de 1936 el conseller de Governació Hospital General de Cataluña, que con- corrimos las dependencias de la sala y de coral. Su miradaJosep Maria España, ratificava el canvi trola la Confederación Nacional del Tra- nos habló en términos encomiásticos de es prometedora dede nom de l’Hospital de Santa Creu i bajo y la Federación Anarquista Ibérica”. todo el personal que está a sus órdenes. las más sublimesSant Pau pel d’Hospital General de Ca- El setembre del 1936 l’Hospital General Los pacientes pasan de la sala de urgen- gestas. Per nuestrotalunya. Solidaridad Obrera (20-9-1936), de Catalunya era dirigit per una Junta cias a las diversas salas. Y como deta- asombro rayó en lofeia un reportatge: “Estamos conquis- mixta presidida pel Conseller-Regidor lle de la buena organización que reina, inverosimil cuandotando en el combate contra el fascismo de l’Ajuntament de Barcelona, el pou- nos manifiesta del doctor Vidal que se nos enteramos denuestra libertad humana, el derecho de mista Tomàs Tussó, pels delegats de la ha montado un servicio de clasificación que entre las sim-pensar y sentir libremente sin los ana- CNT-FAI Freixas i Valcárcel, i pels dele- que emite el diagnóstico de los enfermos páticas enfermerasAnuari Mèdia.cat: els silencis mediàtics del 2011 - Les guerres dels bancs catalans, per - El frau fiscal costa a cada català 876 €, La Generalitat prohibirà el burca i el nicab - Els Balañá, tres generacions de discre- Redacció Joan Farrés. per Maria Manyosa Masip. als carrers de tot Catalunya a final del ció i negoci, per Albert Balanzà. Un informe de Setem denuncia que el El 71% de l’evasió tributària, que es cal- 2012 amb la futura Llei de Drets i Deures El govern català, arran d’una esmena de Banc Sabadell, La Caixa, Bankia, Ca- cula en uns 16.000 milions d’euros, es de la Ciutadania. CiU, haurà d’indemnitzar per llei els pro-L ’ANUARI MÈDIA.CAT presenta quinze reportatges en profunditat sobre quin-ze temàtiques que durant l’any 2011 van talunya Caixa i Banca March financen i inverteixen en empreses de producció armamentística. produeix entre les grans fortunes i corpo- racions empresarials. - Cinc casos d’èxit en mediació social, per Vera Giró. pietaris de la plaça Monumental pel final de l’activitat taurina.ser silenciades pels mitjans de comuni- - Sense lleis per als lobbys, per Víctor La mediació com a resolució de conflic- Podeu accedir al contingut dels diferentscació. És una iniciativa de l’observatori - Catalunya Caixa promou l’especulació Saura. tes ha reconduït l’any 2011 més de 2.400 reportatges anant a http://www.media.crític Mèdia.cat, impulsat pel Grup de amb aliments bàsics, per Montse Santoli- L’Estat espanyol és un dels pocs paï- disputes a la demarcació de Barcelona. cat/anuari/Periodistes Ramon Barnils amb el suport no i Jordi de Miguel. sos europeus que encara no tenen cap L’àrea metropolitana és el territori on esde la Fundació Escacc amb el suport del L’ONG Veterinaris Sense Fronteres de- normativa perquè els grups d’interessos registren més tensions socials, veïnals,màster La Comunicació dels Conflictes nuncia l’entitat d’estalvis per col.laborar i l’acció política es relacionin de forma generacionals i religioses. DestaquemInternacionals Armats i els Socials de la en l’encariment mundial de productes de transparent. cinc casos d’èxit arreu de Catalunya.UAB i del Col•legi de Periodistes de Ca- primera necessitat a través d’un dipòsittalunya. financer de risc. - Sentència contra la política antisindical - País Valencià: un model en vies de Ford, per Joan Canela. d’extinció, per Francesc Viadel.- Sis Borbons i centenars de mariachis, - Protestes ecologistes contra el ga- Una resolució pionera del Tribunal Supe- Els valencians continuen donant suport alper Xavier Alegret. soducte del Vallès, per Roger Tugas. rior de Justícia valencià destapa les pràc- PP malgrat els casos de corrupció i el bala-La infanta Pilar de Borbó, germana del La nova canonada que ha d’unir Marto- tiques de discriminació sindical continua- fiament. El clientelisme, la corrupció i el malrei Joan Carles I, té un patrimoni de 4,5 rell i Figueres per transportar gas natural da dins la multinacional automobilística. record dels governs del PSPV són factorsmilions en una SICAV que pràcticament a l’Europa central té un futur incert pels que contribueixen a mantenir les majoriesno paga impostos. dubtes del govern francès sobre el pro- - Les 27 lleis catalanes empantanegades de la dreta. jecte. al Constitucional, per Bernat Ferrer.- Agbar, una gestió il•legítima de l’aigua, L’Alt Tribunal espanyol té pendents de re- - Les raons del no, per Ariadna Cortés.per Laia Balasch. - Un parc temàtic de nom Déu, per Xavier soldre recursos d’inconstitucionalitat de Gairebé un 50% de catalans votaria ‘no’Una sentència afirma que no hi ha con- Gispert. fins a 16 lleis catalanes, 8 de valencianes o s’abstindria en un referèndum sobre latracte de concessió que reguli la rela- La nova legislació turística i d’urbanisme i 3 de les Illes. independència, per motius identitaris ició entre l’Ajuntament de Barcelona i del govern balear obre les portes de Ma- econòmics o perquè prefereixen un mo-l’empresa que subministra l’aigua a la llorca a Tierra Santa, el primer complex - Les trampes del Burca, per Noura Ahar- del federal per a l’Estat espanyol.capital catalana. d’oci catòlic a Europa. chi Amghar. Receptes...Confitura de magranes agres (*) L’amo en Pep des Vivero 1 ½ kg de magranes agres porció de sucre). Les col•locam passar la popa i deixa el pinyo- potam i, en lloc de coure-la al (Mallorca) 1 kg de sucre en una greixonera amb el su- lí dis el colador (també va molt bany maria, li posam un paper ½ tassó de vinagre de Jerez cre i deixam reposar 12 ho- be un passapurés) i ho deixam de barba o d’estrassa damunt Clovella de llimona res aproximadament. Passat refredar. La tornam a bullir amb de tot amarat de conyac.M’agrada collir magranes Branquetes de canyella aquest temps ho fem bullir uns una clovella de llimona i unaa un magraner petit. 10 minuts amb el vinagre i la branqueta de canyella. Des- Bon profit!Saps que és de dolç un confit Elaboració: branqueta de canyella. Després prés li donam tres o quatre bullsper un golós que en té ganes! Esflora les magranes i les es- d’aquest bullet ho passam per més (té que quedar més o man- (*) La salsa de magranes agres grana. Una vegada esflorades un colador i amb l’ajuda d’una co com una confitura clarata), la és ideal per acompanyar rostitsIngredients: les pesam (per a establir la pro- maça esfloram els grans, en fa deixam reposar i refredar. Em- de carn i també carns fredes.28 Octubre de 2012
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMAEls raïms de la ira De John Ford, s’han dit moltes coses, la Joan Canyelles Amengual majoria d’elles haurien d’esser observa- des amb un cert escepticisme. Una part de la crítica dels anys 60 i 70 el va rebu-(The Grapes of Wrath. John tjar a ell i al seu cinema per considerar-Ford. 1940) lo un fastigós feixista. L’any 1962, a laIndiscutible i radical obra mestra d’un revista “Nuestro Cine”, un crític acabavadels grans directors de cine de tota la el seu comentari sobre la pel•lícula “Riuhistòria. Basada en la extraordinària Gran”, amb aquestes paraules: “pernovel•la de John Steinbeck, no ha perdut això, perdut el respecte, lliure l’ànim,amb el temps cap molècula del seu valor. podem dir sincerament que ens repugnaTot el contrari, els anys no han fet altra John Ford”. Això seria un clar exemplecosa que engrandir-la. d’expulsar l’orina fora dels recipients onA “Els raïms de la ira” hi ha una immensa se solen sembrar flors, es a dir, pixar forasuma de talents: el director de fotografia de test.Greg Tolland; el guionista Nanally Jo- Segurament el seu conservadorismehnson; la direcció artística de Richard i militarisme semblen evidents, peròDelay i Mark Lee Kir, i en definitiva un també és cert que en una tempestuosaformidable plantell d’actors. reunió del Gremi de Directors celebradaJohn Ford va ser un dels directors que el 22 d’octubre de 1950, en la que l’ultramillor va saber col•locar la càmera (cosa conservador Cecil B De Mille, volia des-per cert, gens fàcil) i que millor va domi- tituir de la presidència al lliberal Josephnar l’enquadrament. No hi ha a les seves Mankiewicz, Ford va prendre part perpel•lícules grans moviments de càmera aquest últim i aconseguir desbaratarni una estilitzada utilització de la “dolly” els plans del director de “Els deu mana-(grua amb rodes damunt de la qual hi va ments”. I també ho és que en una entre-la càmera) con feien els grans estilistes vista amb Peter Bogdanovich es definiaDouglas Sirk o Max Ophuls. La seva a si mateix com un socialista de tendèn-posada en escena es sòbria i senzilla, cies anarquitzants. Al mateix temps, esdirecta. va dir que era una racista i el més granEls raïms de la ira és una pel•lícula sobre l’emigració forçada i el racisme i ma. És de vespre, la família Joad està estaven nerviosos perquè sabien que assassí d’indis de tota la història del menyspreu amb que és tractada, sobre instal•lada a un campament de l’Estat. era una de les escenes més importants cine, però els navajos l’adoptaren com l’explotació, sobre la misèria, sobre la La policia busca a Tom perquè defen- de la pel•lícula, però ni tan sols entre a membre de la seva comunitat amb el injustícia, sobre les vagues, i també (tal sant el seu amic Casey d’un escamot de ells l’havien preparat. Ford demorava el nom de “Natgani Nez” (soldat alt). vegada per a Ford era el més important) trenca-vaques, ha mort un home. El seu rodatge fent els preparatius amb l’equip En definitiva, una personalitat complexa, sobre la família. amic també ha mort, però als que l’han tècnic. Quan va dir “acció”, els actors contradictòria i en certa manera ina- El treball fotogràfic de Greg Toland és matat no els passarà res. La qüestió és tenien la intensitat justa. Quan finalment bastable, però sense dubte un immens senzillament extraordinari, amb un estil que Tom ha de fugir, no pensa despedir- el director va dir “tallin”, l’emoció havia poeta que va engrandir el llenguatge ci- dur i realista i amb una portentosa utilit- se però la seva mare se’n dona compta: omplert el plató, alguns tenien els ulls nematogràfic. zació de la llum. S’ha de dir que ha sigut “Pensaves partir sense dir res Tom?”. humits. Ford es va aixecar i va partir. En Per cert, es va posicionar al costat dels un dels millors directors de fotografia de “No volia despertar-te, mare”. Tots dos el funeral de Henri Fonda es va llegir el republicans després del cop d’estat del tots els temps. No en va és el responsa- surten de la tenda de campanya. Jane seu darrer diàleg a “Els raïms de la ira”. 36. ble d’obres mestres com “Ciutadà Kane” Darwell te als ulls una tristesa que sola- (Citizen Kane, Orson Wells, 1940) o “Els ment les mares que veuen partir els seus millors anys de la nostra vida” (The Best fills cap a un futur ple d’incerteses i que years of our lives, W. Wyler, 1946). no saben si els tornaran a veure tenen. Diuen que Nunaly Johnson, es sentia in- “....Com sabré de tú Tom, et podrien fer timidat per l’immens talent que Steinbek mal, et podrien matar i jo no ho sabria”, havia posat en el seu relat. Tanmateix “....Estaré aquí en la foscor. Hi seré per Fitxa tècnica a l’autor de la novel•la li va encantar tot arreu. Allà on miris; on hi hagi una l’adaptació cinematogràfica feta per Jo- lluita perquè la gent afamegada pugui “The Grapes of the Wrath”. T. Century Fox. hnson. Naturalment hi ha diferències en- menjar, hi seré jo. Allà on un policia pe- 128 minuts B/N. tre la novel•la i la pel•lícula, car que era gui a un al•lot. Estaré en els crits dels Dir: John Ford. impossible en aquell temps adaptar-la homes que estan furiosos. I també en el Pr: Darryl Zanuk. tal com l’havia escrit Steinbek, sobre tot somriure dels nins que estan contents G: Nunaly Johnson. en el seu final. Però com a mínim, part perquè tenen gana i el sopar és a taula. Ft: Greg Toland. de l’esperit revolucionari de la novel•la I quan la gent mengi el que cultivi i visqui Mt: Robert Simpson. es reflexa a la pel•lícula. Sembla que a les cases que construeixi, allà també Int: Henry Fonda, Jane Johnson i Steinbek varen ser amics la hi serè jo”. Darwel, John Carradi- resta de les seves vides. L’escena es va fer amb una sola toma. ne, Charley Grapewin, Hi ha moltes escenes memorables, jo No es va assajar cap cop (Ford odiava Dorris Bowdon, Rusell tan sols en destacaré una: la penúlti- els assajos) Jane Darwe i Henri Fonda Simpson, John Qualen.Octubre de 2012 29
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALiberto Callejas,biografia d’un anarquistaincommovible Mir és el gran pare de l’anarquisme bé preten interessar al lector per Josep Portella Coll local, del lliurepensament. Entre aquest món, que, lluny, dels cen- 1898 i 1915 va desenvolupar una tres de decisió, es desenvolupa amb tasca titànica en tots els camps: una certa llibertat que el fa ser unL’anarquisme espanyol és ple de per- l’educació, el cooperativisme i el matís en l’univers cromàtic que éssonatges plens de vida. Les bibliote- sindicalisme de classe, el periodisme, l’anarquisme.ques en van desbordades, de vides de la creació ideològica, l’agitació, la Liberto Callejas és un personatgesants. Els sants que han estat màrtirs extraordinari, com molts altres per- connexió de l’illa amb el continent,en el seu desig d’una societat nova. sonatges extraordinaris. La seva in- al seu voltant es formà una generacióMalgrat aquesta abundància, no exis- fluència en el moviment anarquista de joves anarquistes: Joan Manent,tia, que coneguem, una biografia de espanyol, que es desenvoluparà entre Lluc Pons Castell, Josep Sintes, JoanLiberto Callejas, en realitat, Joan Pe- Bagur Aloy, etcètera, que van evo- 1920 i 1939, amb una segona part arelló Sintes. lucionar cap el republicanisme i, en l’exili mexicà, demanda la nostraQuan em vaig adonar del seu més alguns casos, cap al socialisme. atenció. Ell, que va escriure durantque probable origen menorquí em La joventut de Liberto va ser durant gairebé quaranta anys perquè creiava interessar, el periodista. Aquí no aquesta expansió de l’anarquisme, a que les seves armes eren les ideesel teníem, com a maonès. Bé, la ve- Menorca. La llavor de Joan Mir, tot expressades, mai no va escriure lesritat és que no el teníem de cap ma- i que ell ja havia renunciat al somni, pròpies memòries. El trobarem, idò,nera, perduts com estan tots aquests s’havia escampat a través de les esco- en els seus articles, en les memòriespersonatges en la desfeta de l’exili. les lliures, a través d’alguns sindicats d’altri, en la crònica d’aquells anys.Per això em semblà just reunir tota d’oficis. A principis dels anys vint, una Tot i que Hermoso Plaja parlavala informació possible, ordenar-la, nova generació de llibertaris es fa amb d’una maleta plena d’escrits seus, no-convertir-la en biografia en el sentit el govern en la refeta Federació Obre- saltres no l’hem trobada.clàssic del terme. ra de Menorca. En aquella dècada fan Amb aquesta biografia, que esper si-Si atenem a l’internacionalisme delsrevolucionaris, pot semblar una ofen- feina a l’illa mestres com Joan Durán gui mereixedora de la seva indulgèn-sa que la motivació sigui el seu ori- Pineda, Albano Rosell, José Alberola cia, he volgut mostrar el personatgegen, però algun argument ens hem de o Josep Xena i influeixen força sobre des de que apareix per Barcelona capcrear per a animar-nos a la feina feta les noves fornades d’anarquistes que, al 1915 com un ésser sense passat,fora hores. Alguns diran que era de amb els matisos que vulguem, creen fins que mor al Sanatorio EspañolMallorca, altres que era de Menorca; una majoria ideològica que és la que de Mèxic, com un ésser fet de pas-els llinatges Perelló i Sintes ens po- conforma la cultura obrera menorqui- sat. Liberto és present en episodissen sobre un rastre que es perd. A mi na fins la guerra. molt importants en la història deno em va sorprendre trobar Liberto Durant la primera part dels anys l’anarquisme espanyol. No es tractaCallejas pels carrers de Maó, amb els trenta, amb una participació directa només de les seves estades en la di-joves de Fructidor, l’hivern abans de de Liberto Callejas, i a l’entorn de recció de Solidaridad Obrera o el seu Ses Voltes, de publicar aquest tre- mix perquè sigui comestible. Ambla guerra. Ell no és una excepció, no Fructidor es crea un corrent jove en paper a Tierra y Libertad en l’exili ball, el llibre “Liberto Callejas. Liberto Callejas queden dues feinesés la flor que no fa estiu. l’anarquisme local: Florià Cardona, mexicà, és també el seu pas per Los L’anarquista incommovible”. No són pendents, per un costat, fer un recullLa tradició anarquista és antiga, a Joan Guàrdia, Joan Bagur Carreras, Solidarios, pel Paris dels revolucio- moltes les persones que se’n claven digne de documentació gràfica quel’illa. Podríem trobar les arrels amb Josep Cardona, Esperança Elias, Al- naris europeus, per la CNT madrilen- de perdre-hi diners quan es tracta de estic segur que deu existir, per altreels internacionalistes maonesos de la mandina Alzina, Joan Sintes, Alfon- ya, per Los Amigos de Durruti... un complir compromisos. Això encara costat, fer una antologia crítica delsPrimera República, arrels que brota- so Sastre, Josep Casteyó, Fernando itinerari que ens situa en la guerra i fa possible que existeixi una cultura seus escrits en molt diverses publica-ran a finals del segle XIX amb Joan Ferrer Quesada i tants d’altres. La en l’exili. alternativa en aquest món on sem- cions per a comprendre la magnitudMir i Mir (Maó, 1871-1930). Joan biografia de Liberto Callejas tam- He d’agrair la decisió de l’editorial bla que tot ha de passar per la tele- de la seva obra.El mite del “bon rei” Jaume I Jordi F. Fernández Figueras d’elles per fer-li tallar la llengua al es va celebrar el 800 aniversari del me I el Cruel. senten la necessitat que Catalunya bisbe de Girona quan va sospitar seu naixement i vaig llegir a Serra Ja seria hora doncs, ara més que disposi d’herois per a no ser menys que havia informat el Papa d’una de d’Or la transcripció d’una taula ro- mai, de portar cap a la cambra dels que altres països, els recordo algunes les seves malifetes habituals. Però dona d’intel•lectuals que l’omplia mals endreços l’enaltiment romàntic personalitats civils que sí són dig-F a més de trenta anys vaig fer una substitució en una escola de pri-mària on un mestre em va explicar aquesta manifestació de crueltat és anecdòtica; és molt més greu la plani- ficació de la invasió de Mallorca i de de lloances, vaig sentir que se’m recargolaven els budells; i ara torno a sentir el mateix neguit quan, en el d’aquesta mena d’«herois» que l’únic sentiment que ens haurien de produir és el de rebuig. Si algunes perso- nes d’admiració: Francesc Pi i Mar- gall, Carme Karr, Francesc Layret, Lluís Companys, Joan Peiró, Andreuque ell no parlava a l’alumnat del l’extermini directe del 80% dels seus context d’aquest 11 de setembre, la nes carregades de bones intencions Nin…Cid, sinó del «bon rei Jaume». Li habitants, gent d’origen àrab i nord- revista Sàpiens el pre-vaig contestar que no creia oportú africà, però majoritàriament muladís, senta com el gran heroiexplicar biografies d’«herois», que descendents dels pobladors autòc- català per excel•lència,se’ls hauria de parlar més aviat de tons. El carnatge va ser de tal mag- i escollit per votaciócontextos històrico-socials. Em va nitud que l’acumulació de cadàvers popular! Quin malentendrir la seva candidesa i no vaig va provocar una epidèmia de pesta fan els publicistes idir-li que aquella mena d’«herois» es de grans dimensions que va causar la intel•lectuals patriòtica-dedicaven al pillatge o a viure dels mort d’una gran quantitat de guerrers ment correctes que ambcamperols que tenien sotmesos i que catalans. els seus elogis o silencisper a mi l’única diferència entre tots «Res a celebrar» sentim que diuen justifiquen de manerados personatges era que mentre el els representants dels pobles indíge- implícita valors inac-castellà era un lladre a gran escala, el nes d’Amèrica quan arriba cada 12 ceptables com el dret decatalà ho era fora mida. d’octubre, rebutjant l’enaltiment dels conquesta, els crims deAra la meva percepció no és la ma- crims dels conqueridors castellans. guerra i el colonialisme.teixa, sé més coses d’ambdós. Si bé Difícilment podria algun descendent L’ordre de fer torturarcoincidien en la seva crueltat i en el del poble exterminat per Jaume I el durant quaranta-cincfet de viure de la coerció i l’espoli, Conqueridor aixecar la veu per cri- dies el governador mu-a Jaume I caldria afegir-li el matís ticar l’enaltiment d’aquest monarca, sulmà —incloent eldel fanatisme religiós —que demos- els musulmans que van quedar vius fer-li veure la decapita-tra el fet que fos el primer impulsor van ser venuts com a esclaus per tot ció del seu fill de setzede la Inquisició a la península i que el Mediterrani, a excepció dels pocs anys— fins que la mortpromulgués la crema d’heretges a que van renegar i eren prou rics per el va alliberar del suplicila foguera—, tot i que l’Església el fer-se perdonar. justificaria tota sola queva excomunicar dues vegades, una Per tot això que he explicat, quan se’l conegués com a Jau-30 Octubre de 2012
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > DES CARTES MAUDITESAnarquismo y tots els ideologismes. Es va interessar per la psicologia condemnant la dema- les fonts documentals, a més de tenaces difusores de la memòria social i llibertària Avortamentpolítica gògia, la obrerolatria i l’antisemitisme de d’aquests anys, treuen a la llum impor- lliure, l’esquerra. No es va fer il•lusions sobre tants documents per a la historiografiaEl “programa la palingenesia revolucionària o la “es- del Moviment Llibertari Espanyol.mínimo” de los pontania” justícia de les masses. Va su- bratllar la diferència entre autoritarisme i La rosa de sí. Partlibertarios del autoritat. Va denunciar la codificació dels criteris tàctics elevats a principis dogma- fuego respectat,Tercer Milenio tics. Es va posicionar contra el positivis- me dominant i la religió de la ciència. Es El obrerismo també. va declarar experimentalista, humanista i barcelonés de agnòstic. Va lluitar per a afirmar la lliber- tat religiosa. 1899 a 1909 Carlus Jové i Buxeda Berneri mostra als anarquistes la neces- sitat d’un projecte, posant en guàrdia A contra el paradoxal “seguidisme”, resul- finals de setembre hi va tat d’una falta d’estratègia política (viola- haver a Barcelona una altra ció del principi ètic de la responsabilitat). manifestació per l’avortament Assenyala l’antítesi estat-societat, dóna lliure i gratuït. La convocaven valor a l’associacionisme i a institucions Cristina Escrivá, Rafael Maestre organitzacions de l’esquerra lliures de la societat civil, al comunalis- radical, principalment inde- me, al federalisme i, com instruments, a L’Eixam - Fundació Salvador pendentista. Per enèsima ve- l’anarcosindicalisme i a una organització Seguí, 2012, 224 pàg. gada, el discurs “feminista” llibertària amb identitat col•lectiva. Fo- d’aquestes organitzacions es menta el gradualisme adequat a les ba- La vitalitat del Moviment Llibertari, amb la centrava, únicament i exclusi- talles d’opinió i les necessàries aliances seva frenètica activitat propagandística, va, en la interrupció voluntària contra tot totalitarisme. cultural i educativa, va afavorir la crea- de l’embaràs. Un dret legítim i, Stefano d’Errico (Verona, 1953) partici- ció de centres d’ensenyament, sobretot per desgràcia, encara no ga- pa en el moviment del 1968. És mestre a Catalunya, Madrid, Aragó i València, rantit, però un dret, deixe’m-hoStefano d’Errico i, des de 1990, secretari nacional de la a pesar de la situació que es vivia, com clar, per a una situació excep- Confederació Italiana de Base Unico- a conseqüència del conflicte bèl•lic. La cional i gens desitjable.CGT - Fundació Salvador Se- bas. En els noranta va contribuir al des- Revolució de 1936 va propiciar no només No tinc res en contra deguí, 2012, 758 pàg. envolupament de l’associació cultural millores en l’aspecte econòmic i social, l’avortament, i personalment he “l’Altrascuola”, organitzadora de congres- sinó també en el terreny de la cultura i passat per la penosa situacióRelectura antològica i biogràfica de sos, cursos i estudis per als professors. l’educació. Cultura per a tots i totes va ser d’haver de creuar la frontera Joaquín Romero MauraCamillo Berneri, aquesta obra rebutja Publica (amb altres autors): “La diversità la consigna i el capital humà de la Confe- per tal que la meua companyatot intent de fer compatibles la revolu- domata. Cultura della droga, integrazio- deració es va posar mans a la feina. pogués interrompre el seu em- RBA Libros, 2012, 752 pàg.ció i l’ortodòxia. La contínua verificació ne i controllo nei servizi per tossicodipen- Van sorgir per onsevulla iniciatives molt baràs sense necessitat de fer-dels postulats i l’estil antidogmatic de denti” (a càrrec de R. De Angelis, Istituto interessants, moltes d’elles pioneres. El se passar per desequilibradal’intel•lectual anarquista italià Camillo “P. Martini” – Officina Ed., Roma 1987). Consell Local de Cultura, l’Institut Fe- Entre 1898 i 1909 es van produir a mental. Però em sembla que ésBerneri (alumne de Gaetano Salvemini L’any 2000 presenta un compendi de rrer, l’Escola Politècnica Confederal, les Barcelona, el centre de la vida políti- prou clar que hi ha més donesi benvolgut interlocutor de Piero Gobetti, “supervivència sindical”: “Tutti i contratti. Escoles de Capacitació Professional, les ca, social i econòmica de l’Espanya que tiren endavant el seu em-Carlo Rosselli i Antonio Gramsci) indi- Manuale per l’uso” (O Book – Rubbetti- Escoles racionalistes dels Ateneus Lliber- de l’època, una sèrie d’esdeveniments baràs que no pas que el vulguinquen la preocupació d’afirmar la primacia no, Catanzaro). El 2007 (Mimesis, Mila- taris i de les Col•lectivitats, les Colònies que van tenir repercussió en tot el interrompre. I, no obstant, el partde l’ètica sobre la política. no), publica aquesta obra, ara traduïda escolars llibertàries, l’Escola Unificada i país: va sorgir i es va consolidar la i la maternitat segueixen senseBerneri es posiciona contra l’autonomia al castellà. Posteriorment ha publicat “Il els Centres educatius, creats per les Jo- Lliga Regionalista, Lerroux va mobilit- constituir el nucli central del dis-de la política. Als liberals, els diu que no socialismo libertario ed umanista oggi fra ventuts Llibertàries i Dones Lliures, entre zar a la classe obrera creant el primer curs feminista de l’esquerra ra-hi ha autodeterminació sense equitat. politica ed antipolitica. Attualità della revi- altres, van ser bona prova de l’energia i partit modern de classe treballadora a dical; com si, d’alguna manera,Als hereus de Marx, que no pot existir sione berneriana del pensiero anarchico” de l’eficàcia del Moviment Llibertari. La- Espanya, el moviment Solidaritat Cata- parir i ser mares fos una xacraigualtat sense llibertat. Els mitjans con- (Mimesis, 2011). mentablement els projectes es van veure lana va irrompre en l’escena política, per a les dones.dicionen la fi. Berneri va lluitar contra el frustrats pel triomf de la reacció, que no el terrorisme es va imposar com una Avui en dia als paritoris d’arreu realitat quotidiana, els anarquistes es del nostre territori hi ha donescapitalisme, el feixisme i totes les formesde la “raó d’estat” (bolxevisme inclòs). Cultura para només els va avortar sinó que a més va represaliar als seus protagonistes. van organitzar, es va convocar una que són víctimes de la brutalitatPerseguit per Mussolini des de 1926 finsa l’exili, va ser assassinat en la Barcelo- todos La Fundació Salvador Seguí presenta aquest treball recopilador d’experiències vaga general i, finalment, es va desen- cadenar la Setmana Tràgica. Joaquín mèdica: cesaries injustificades, mutilacions vaginals per “evi-na revolucionària del 1937 pels sicaris de El movimiento educatives àcrates, realitzat per Cristina Romero es proposa en aquest llibre tar” esguerrades naturals, ma-Stalin. Berneri es va atrevir a escriure en Escrivá Moscardó i Rafael Maestre Ma- aprofundir en el coneixement del siste- niobres com la Kristeller (quedefensa del POUM, perseguit per Mos- libertario y la rín. Un projecte elaborat durant anys que ma, les estructures i els mecanismes consistix en presionar la panxacú, mentre es desenvolupaven “els fets educación, 1936- culmina amb la present publicació. Els de la política, i analitzar el comporta- per forçar l’eixida del nadó), el no subministrament d’alimentde Maig”. autors, amb àmplia experiència en el món ment col•lectiu dels treballadors enEl seu rigor el va situar en col•lisió amb 1939 de la investigació, bons coneixedors de aquell període. ni beguda al llarg de les hores que dura el part, postures in- còmodes que tan sols faciliten la tasca als assistents mèdics, Revistes vies als braços “per si de cas”, i un llarg etcètera que han fet dels parts als hospitals una in- tervenció mèdica més enlloc d’un dels moments de més in- tensitat emocional que podrien viure una dona i la seva parella. Tot això passa, i més senyora, i més! Però el discurs feminis- ta de la nostra esquerra conti- nua centrat, exclusivament, en l’avortament. El part és un acte de voluntat, i qui l’ha de contro- lar ha de ser la dona que l’està duent a terme. La resta n’hem de ser mers còmplices i, només si convé, auxiliars. No podem seguir alimentant el menyspreu del feminisme cap a la materni- tat. Perquè ser mare no us faràDIRECTA L’ESQUERDA HOJA INFORMATIVA ARBETAREN menys dones ni menys lliures, però perdre el poder durant elSetmanari de comunicació, reflexió, crí- Butlletí de la Federació d’Ensenyament Butlletí del Sindicat de Correus i Telègra- Revista setmanal de la SAC, sindicat lli- vostre part us deixarà, molt pro-tica i informació en català, pensat, sos- de la CGT de Catalunya, tota l’actualitat fs de la CGT de Barcelona, correos@cg- bertari suec, format periòdic i impecable bablement, una ferida per a totatingut i dirigit des de i per als moviments del sector i les seves lluites, http://cgten- tbarcelona.org / www.cgt.es/correos presentació, l’actualitat des de Suècia, la vida. I algunes d’elles pot sersocials, http://www.directa.cat se.pangea.org/ http://www.arbetaren.se que no cicatritzin mai.Octubre de 2012 31
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JOSEP M. LLAURADÓ, PERIODISTA I COORDINADOR DEL PORTAL POBLEVIU > LES PARAULES SÓN PUNYS“Sense un mitjà de comunicació Derrida, desconstruirde masses no anem enlloc” es pot dir?“Necessitem una societat organitzada que a banda de protestar Jordi Martí Fontplantegi alternatives” permís, que elimina perfils d’activistes, que censura imatges, que es nodreix econò- (Alt Camp), o col·lectivitzant empreses que puguin desaparèixer per ERO, o construint J acques Derrida (1930- 2004) planteja la impossi- > LA FRASE... micament de la teva participació... sí, tot espais alliberats en tots els barris, o qües- bilitat d’establir o ni tan sols d’interpretar o d’intentar donar això és cert, però també és cert que avui tionant-nos també la nostra vida personal un significat concret a les pa- és on hi ha concentrada la major quantitat i lligat amb això la nostra sexualitat i la raules i els contextos lingüís- de gent arreu del món. I, els moviments nostra identitat de gènere, o treballant fort tics on aquestes s’utilitzen. El socials que el tenen, no el fan servir gaire per fer saber qui són els corruptes i que no lligam entre les paraules, els bé, tan sols per a comunicació unidirec- són pas a Madrid, a París o a Brussel·les, cional, trencant el sentit que pugui tindre contextos en què s’utilitzen i sinó que també en tenim a Reus, a Valls, una xarxa social 2.0. Pel que fa a Twitter, els seus significats esdeve- a Tarragona i a Cambrils, fins a aconseguir sembla que ens hi hem posat més, però nen sovint incerts i elles ca- algun dia assaltar el nostre particular i in- fora de les grans àrees metropolitanes la minen soles com zombis per transferible palau d’hivern. incidència és gairebé nul·la. Crec que hem camps plens de significats d’assumir que el món ha canviat i que a que a voltes són metafòrics - Col·labores també amb la Di- partir d’ara sempre serà més fàcil arribar a però sovint, no. recta, convertida en un mitjà la nostra companya de pis via WhatsApp, Fill del 68, la seva crítica radi- de referència a Catalunya; com Tumblr, Foursquare, Pinterest, Instagram, cal al significat i als significats veus el panorama de la premsa Gtalk, Grindr, Facebook, Twitter, etc. que sembla sovint més producte crítica? no pas directament cara a cara. Aquí el del deambular de què parlava La Directa mai no serà un mitjà de re- discurs per suposat s’ha de relativitzar i Guy Debord que d’una teorit- ferència amb gairebé 1.500 subscriptores, matisar, perquè existeix una cosa anome- zació completa i clara en què comencem per aquí. També gosaria dir nada “bretxa digital” que ja sigui per motius que l’àmbit territorial on pot tindre alguna expressés què volia dir. Molt econòmics o generacionals al final acaba incidència es redueix a la ciutat de Barce- possiblement, no tenia clar a desplaçant un gruix important de població lona, i tot i així estaria tirant molt amunt. No on volia arribar i cada un dels de l’esfera pública i social que avui és vir- pretenc desmerèixer la tasca del setmana- seus textos esdevé un camí, tual. ri, ans el contrari, ens hem d’adonar que un carrer per preuar, un pas sense un mitjà de comunicació de masses zebra que espera els cotxes - Treballant a Pobleviu hauràs no anem enlloc, es digui Directa, Solidari- per creuar quan passin i no- constatat un auge dels dad Obrera, Diagonal, Catalunya o com es tar com ens atropellen per La subjectivitat és un fet irrenunciable col·lectius socials al Camp de vulgui dir. I un mitjà d’aquestes caracterís- experimentar l’estranyament Tarragona; podries fer-nos una tiques s’ha de pagar. Algú l’ha de pagar. I del món que les paraules ja radiografia de la seva situació què millor que fer-ho entre totes, subscri- no saben explicar ni dir però tims de com funciona tot plegat, que alhora continua essent dir X Què? actual i com creus que evolucio- vint-nos-hi i, fins i tot, col·laborant-hi. El dia de quines possibilitats ofereix el i expressat en paraules. naran en el futur? en què tinguem un diari als quioscos que format i com és que costa tant Cada etapa té una punta de fletxa rei- puguem considerar “nostre”, aquell dia, Si les paraules ja no podenVa néixer a Tarragona un onze d’estendre’l entre els col·lectius vindicativa. Anys enrere les plataformes no dic que hàgim guanyat, però ja tindrem dir, és clar que pensar ja node setembre de 1988 i després de socials com un complement a la ecologistes i de defensa del territori mig camí fet. En general veig molt de con- pot ser o si és serà pensardiverses experiències militants va premsa escrita. eren pràcticament el centre de tots els formisme, comoditat i inconsciència, amb en el dubte. I mentre aquestentrar a la CUP als 20 anys. Des Primer, per fer un vídeo necessites una moviments socials. Després ho va ser lemes com “la premsa apunta, l’Estat dis- dubte per pensar el món ide llavors he anat implicant-me càmera. Una càmera amb una mica de l’independentisme amb les consultes, i para”. Això serà cert mentre la premsa si- saber-lo fins i tot s’apoderavacada cop més tant en projectes qualitat ja costa uns diners, i no tothom es- ara el protagonisme el comparteix amb el gui seva. Vivim en l’era de l’Opinió Pública del món sencer, els neocons isocials i polítics com informatius, tableix la militància (per a mi, la comunica- que en queda del 15M. Mentrestant, els i sense accés a ella no tindrem mai accés companyia feien teories sobrea causa de cursar estudis de Pu- ció és militància) com una de les prioritats moviments polítics de sempre es mante- a la totalitat de les ciutadanes. la utilitat, l’utilitarisme que noblicitat i Relacions Públiques i Pe- en l’economia personal, ni tampoc tothom nen, ja sigui amb les llibertàries o les de és , sobre allò que era malgratriodisme a la URV. Col·labora amb pot permetre’s el “luxe” de destinar un estiu l’Esquerra Independentista. Per desgràcia - Com veus la situació del perio- no es pogués anomenar (totles notícies del Camp al Setmanari de feina sencer en estalviar per una càme- el moviment okupa ha de créixer molt en disme professional; què podem i que no deixaven de posar-liDirecta i amb el portal Pobleviu. ra. A banda, has de tindre unes mínimes aquesta zona com per gaudir de cap mena fer perquè les nostres periodis- nom, mercats entre altres...)cat, però també ha col·laborat i nocions, que qualsevol persona et pot de notorietat pública. tes no s’hagin de guanyar la i dominaven el món amb lestreballat en altres mitjans locals i ensenyar, i més endavant veuràs que el Sense corporativisme, potser és que ho vida treballant als mitjans de la mateixes paraules de semprecomarcals. problema no s’acaba aquí. A mi particular- visc més de prop, l’Esquerra Independen- dreta conservadora? i amb conceptes a voltes nous ment sempre m’ha donat molts maldecaps tista ha fet una consolidació i increment de Oferint d’una banda llocs de treball míni- però igualment nocius.- Ets una de les impulsores de el programari i he acabat amb Kdenlive, un militància i d’assemblees bastant notori, i mament ben pagats i de l’altra tenint clar La crítica radical al sistemaPobleviu, el portal dels movi- programa d’Ubuntu que no té les mateixes l’altre focus d’atenció és el que s’ha gene- que col·laborant amb segons quin mitjà i de dominació del seu momentments socials del Camp de Ta- prestacions que la resta però que és molt rat a partir del 15M. A Reus, l’Assemblea escrivint segons quins articles, i ja sé que implícita en moltes de lesrragona. Comenta’ns què és i senzill de fer anar. Hem de pensar que un Popular ha mobilitzat allà més gent que és un criteri molt subjectiu, s’està afavorint obres de Derrida pren sentitcom us organitzeu perquè fun- vídeo pot ser visionat per moltes més per- sones que les que es puguin llegir el ma- mai en l’àmbit sociolaboral, mentre que a una causa concreta que va en contra de complet quan entenem quecioni. a Tarragona la Plataforma Ciutadana en la classe treballadora i del poble català. la incapacitat de la filosofia nifest de torn. Ara sembla que hi hagi unaPobleviu.cat és un portal de contrainforma- Defensa dels Drets Públics, que ja hi era Malauradament hi ha molts periodistes de què parla és, alhora que saturació de material audiovisual, no comció estricta en què els moviments socials hi abans però que sense el context s’hagués militants o simpatitzants dels moviments un anunci, una ordre velada, fa quatre o cinc anys, però encara manté latenen un altaveu considerable i també una quedat en res, ha organitzat gent dels ba- socials que s’han de guanyar la vida en revelada per les paraules del seva funció. Els moviments socials, pel queeina de coordinació perquè no es trepitgin rris i ha aconseguit que d’alguna manera mitjans oficials, per no dir gairebé la to- francès però que alhora nega sigui, solem anar molt endarrerits en l’úsactes ni convocatòries. Ha acabat esde- les associacions de veïns comencin a talitat. És per això que ara per ara si no l’acció, la rebel•lió i cabra que de les noves tecnologies, i això ens restavenint, també, un punt d’informació de tot posicionar-se més enllà de les carrosses hi ha més remei hem de canviar el xip i vela per lo mos. Postmoderni- possibilitats davant del capitalisme que,allò que els mitjans oficials obvien o sen- de Carnestoltes. pensar que de moment ja ens va bé que tat en diuen i ell l’anuncià al- per descomptat, sempre està a l’última enzillament no hi tenen accés per l’estructura tot i ho aprofita al màxim. Fer un vídeo no El futur el veig complicat si no establim re- siguin allà, perquè els articles se segui- hora que s’hi endinsava.tan complexa que tenen alguns col·lectius costa tant i ho pot fer tothom. Serà millor ferents. És necessari crear assemblees de rien escrivint, però encara el periodistao perquè no entren dins l’agenda setting. o pitjor, de la mateixa manera que n’hi ha barri, de facultat, d’institut, i del que calgui, pot triar temes i el seu enfocament.La norma de funcionament de Pobleviu és que saben més d’una cosa o de l’altra, i però si no tenim un sindicat que ens repre- El que sí que no ens hem de creure mail’antinorma, l’espontaneïtat de les perso- tot i així no renunciem a saber escriure, a senti davant del botiflerisme generalitzat és que els seus mitjans són periodísticsnes que ens ho treballem perquè tiri enda- saber dibuixar o a saber d’economia. i ho pugui fer amb garanties i amb molts i, els nostres, no. Propaganda n’hi ha avant. De vegades ens diem alguna cosa si suports, no farem res. El mateix en el cas tot arreu, i la subjectivitat és un fet irre-preveiem que podem fer alguna feina dos - Com valores les xarxes socials (Face- de les institucions, si no tenim grups muni- nunciable perquè sinó deixaríem de sercops inútilment, però som pocs i no sol book, Twitter, etc.) i l’ús que se’n fa? cipals que de debò informin del que passa subjectes i esdevindríem objectes. Perpassar. Cadascú té unes tasques assigna- Primer de tot m’agradaria dir que crec que i algun dia construïm pobles lliures i justos, tant, mentre el periodisme que fan el quedes (disseny, qüestions tècniques, contac- hem fet tard a Facebook. Facebook està tampoc no farem res. Les dues vessants ells diuen “periodisme militant”, que jo emtes, redacció...) i així anem tirant endavant. més que saturat i encara hi ha col·lectius són necessàries i depenen mútuament: pregunto si no som tots militants d’alguna que no tenen el seu ni pensen tindre’l per necessitem una societat organitzada que idea, segueixi les normes d’un periodis-- Tu sol realitzes moltes vídeo- una qüestió de principis. I joem pregunto, a banda de protestar plantegi alternatives me honest, per mi aquell serà el millornotícies i després les penges a quins principis? Facebook és una empre- i les dugui a terme. Amb el que sigui, amb periodisme. O tan periodístic com el mi-Internet. Fes-nos-en cinc cèn- sa que desa les teves dades sense el teu masos ocupats com Can Biarlu, a Querol llor periodisme del millor diari anglosaxó.