• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?
 

Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?

on

  • 1,050 views

Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès? Apunts sobre multilingüisme i internacionalització a la universitat ...

Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès? Apunts sobre multilingüisme i internacionalització a la universitat

Jornada de treball: De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d'una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l'aula
Universitat de Lleida, 19.02.10

Statistics

Views

Total Views
1,050
Views on SlideShare
1,048
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
1

1 Embed 2

http://www.slideshare.net 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1 previous next

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès? Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès? Presentation Transcript

    • Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès? Apunts sobre multilingüisme i internacionalització a la universitat Jornada de treball: De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d'una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l'aula Universitat de Lleida, 19.02.10 Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució, comunicació pública i transformació per generar-ne obres derivades sempre que se n'esmeti l’autora i no es contradigui la llicència específica que pugui tenir una imatge, que és la que preval. Podeu consultar la llicència sencera a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.ca . Marta Estella Fotografia: UAB
    • Presentació
      • Context: condicionants i condicions de partida
      • L’experiència de la UAB
      • Elements per al debat
      • Part 1: condicionants i condicions de partida
    • Context
      • Condicionants favorables a les actuacions en matèria de llengües a les universitats
      • Reconeixement del paper de les llengües
      • Polítiques lingüístiques explícites en l’àmbit europeu i català
      • Condicions de partida favorables per a la promoció del multilingüisme i plurilingüisme a les universitats
      • Òrgans de govern
      • Política lingüística i planificació estratègica
      • Suport tècnic
      • Coordinació interuniversitària
    • Context
      • Condicionants favorables
      • Nombroses referències al paper de les llengües que es concreten en polítiques lingüístiques, en l’àmbit europeu i català
      • En l’àmbit europeu:
      • Declaració de Bolonya (1999): “ens comprometem a assolir aquests objectius [….] respectant plenament la diversitat de cultures, llengües, sistemes d’educació nacional i de l’autonomia universitària…”
      • Una nova estratègia marc per al multilingüisme (2005) [Declaració de la Comissió de les Comunitats Europees]
      • Conclusions de la Presidència. Consell Europeu de Barcelona (2002): ensenyament d’almenys dues llengües estrangeres
      • Comissariat europeu d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Juventut
      • També:
      • Promoure l’aprenentatge d’idiomes i la diversitat lingüística: un pla d’acció 2004 -2006 , I ndicador europeu de competència lingüística (2005), Informe final del Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme (2007), Informe ELAN (2007) , Marc per a l’enquesta europea sobre els coneixements lingüístics (2007), El multilingüisme: un actiu per a Europa i un compromís conjunt (2008)...
    • Context
      • Condicionants favorables
      • Definició de polítiques lingüístiques explícites en altres universitats europees
      • Comission on Bilingualism, University of Freiburg (1999)
      • For a European Language Policy , University of Babes-Bolyai Cluj (2001)
      • Jyväskylä University Language Policy (2004)
      • Language Policy: a strategy for quality (2006), Copenhagen Business School
      • University of Helsinki Language Policy (2007)
      • Higher Education in Europe , Vol. XXV, No. 4, 2000
    • Context
      • En l’àmbit català:
      • Finançament variable per objectius, que introdueix indicadors lingüístics (2008) [anglès - català]
      • Projecte de decret d’acreditació lingüística del PDI (en curs) [terceres llengües - català]
      • Concreció de referències més generals en el marc normatiu: Llei de política lingüística, Llei d’universitats de Catalunya, estatuts de les universitats
      • Explicitació de l’anglès com a tercera llengua
      • Antecedents
      • Programa de formació en terceres llengües (2001) [3ª llengua]
      • EVIU (2002) [3ª llengua]
      • PUC (2003) [3ª lengua]
    • Context
      • Condicions de partida a les universitats
      • Òrgans de govern a les universitats
      • Responsables de política lingüística a totes les universitats
      • Comissions de política lingüística a la majoria d’universitats públiques
      • Política lingüística i planificació estratègica
      • Plans de llengües a pràcticament totes les universitats públiques
      • Plans d’actuació: avaluació de resultats i rendiment de comptes
      • Referència a les llengües en els plans estratègics de moltes universitats
    • Context
      • Condicions de partida
      • Suport tècnic
      • Serveis lingüístics com a suport al desplegament de la política lingüística i les estratègies de multilingüisme a les universitats
      • Implicació creixent d’altres unitats de les universitats
      • Coordinació interuniversitària
      • En l’àmbit polític: Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya i de la Xarxa Vives
      • En l’àmbit tècnic:
      • -amb reconeixement formal extern: Comissió Tècnica de Llengua de la Xarxa Vives, grups de treball del CIC - CUR, CIFOLC
      • -amb reconeixement intern (dinamització, nomenclatura en anglès...), i comunitats no formalitzades de tècnics dels serveis lingüístics
      • Part 1: Idees clau
      • Les llengües compten a la universitat, a Catalunya i a Europa.
      • Les polítiques lingüístiques es fan explícites i s’integren en la planificació estratègica.
      • Les universitats catalanes tenen una bona posició de partida.
      • Part 2: l’experiència de la UAB
    • L’experiència de la UAB Pla de llengües de la UAB Una aposta estratègica pel multilingüisme (Document aprovat pel Consell de Govern el 17 de juliol del 2008) http ://www.uab.cat/servlet/Satellite/pla-de-llengues-de-la-uab/pla-de-llengues-de-la-uab-1233127613353. html 21 Objectius 44 Actuacions Continguts Institucional Docència Acollida Recerca Àmbits Participació Transparència Procés La definició d’un horitzó de multilingüisme per al grau i per al postgrau La promoció del plurilingüisme a l’aula i la transparència informativa La regulació del multilingüisme en les comunicacions institucionals Idees clau
    • L’experiència de la UAB Agents en el disseny del Pla de llengües Òrgans de govern Experts Comunitat Servei de Llengües Discussió, aprovació, avaluació Assessorament, experiència Opinió, aportacions Suport tècnic
    • L’experiència de la UAB Fases d’elaboració del Pla de llengües
      • 1a fase: diagnòstic
        • informes i dades UAB
        • experiències altres universitats
        • entrevistes a experts
        • espai virtual de seguiment
        • informe diagnosi
      • 3a fase: jornada de treball
      • Àmbits
      • l’ús de les llengües en la divulgació científica
      • el multilingüisme en les comunicacions institucionals
      • la gestió del multilingüisme a l’aula
      • l’aprenentatge de llengües i el mercat de treball
      • Metodologia :
      • presentacions de ponents i debat i aportacions assistents
      • document de retorn: procés participatiu
      • 2a fase: consulta
      • fòrum virtual + qüestionari
      • 151 participants
      4a fase: redacció del Pla
    • L’experiència de la UAB
    • L’experiència de la UAB
    • L’experiència de la UAB
    • L’experiència de la UAB
    • L’experiència de la UAB http://www.uab.cat/Document/234/942/MemoriaPla0809.pdf
      • Part 2: idees clau
      • Els resultats són indestriables del procés.
      • Cal comptar amb totes les parts interessades i articular bé els agents clau.
      • Part 3: elements per al debat
    • Elements per al debat 1. Necessitat d’avaluar els resultats obtinguts des de diferents enfocaments Per exemple, les estratègies reguladores basades en el foment vs. les estratègies reguladores basades en el requisit. Avaluació per diferents vies: resultats quantitatius (dades a l’UNEIX), resultats qualitatius (projectes de recerca) 2. Gestió del multilingüisme o governança del multilingüisme? Quins agents han de participar en el disseny i avaluació de la política lingüística universitària?, quines parts interessades cal tenir en compte?, com s’articula la participació?
    • Elements per al debat 3. Empoderament És millor disposar d’unes línies mestres sobre política lingüística i deixar que els diversos àmbits de la universitat les concretin en accions o incloure les accions concretes en un pla de llengües? This document will assist the University of Helsinki in ensuring consistency in its language policy during the preparation and implementation of the University’s strategies and policy programmes. University of Helsinki Language Policy (2007), p. 40 The language policy committee is not in a position to make decisions about how to allocate resources for the large number of initiatives which, ideally, should be taken to improve CBS’s professionalism in the area of languages. However, in what follows we suggest a list of priorities, indicating which areas we find most pertinent. Language Policy: a strategy for quality (2006), Copenhagen Business School, p. 7.
    • Elements per al debat 4. Tercera llengua o anglès? Cal definir l’anglès com a tercera llengua, amb caràcter general i reconèixer un espai per a altres llengües addicionals, o quartes llengües? Quin és el marc normatiu necessari/possible per a l’anglès? Expectatives dels estudiants Només un 11% consideren suficient el nombre de classes impartides en aquesta llengua . Usos, actituds i identitats lingüístics entre l’estudiantat universitari . Serveis lingüístics universitaris (2009) 5. Multilingüisme asimètric Concretar un model de multilingüisme asimètric pot assegurar un espai per a les llengües estrangeres altres que l’anglès? Per què el potencial de la intercomprensió lingüística i de les tecnologies aplicades a la llengua (traducció automàtica) no es tradueix en interaccions més plurilingües?
    • Elements per al debat 6. Internacionalització Quin model d’internacionalització volem?: per atraure estudiants i investigadors?, per potenciar la internacionalització dels estudiants autòctons (internacionalització a casa)? Paper de la recerca en l’objectiu d’internacionalitzar la universitat El bi-, tri-, multilingüisme de les universitats catalanes com a tret d’identitat? Multilingualism Taking the region’s historical context into consideration, the Free University of Bozen-Bolzano aims to provide a multilingual, international education. The University actively promotes contact between the cultures and languages of the area; Italian, German and Ladin, as well as encouraging intercultural dialogue at every level. Although particular emphasis is placed on the languages used in the region, the University is also committed to endorsing English, the lingua franca of the international scientific community. Student Guide 2009-2010 (p. 10). Free University of Bozen-Bolzano …
    • Elements per al debat 6. ...Internacionalització Quines són les condicions per a una internacionalització de la universitat?, el focus és la llengua o la competència intercultural? Elements per al perfil ideal del professor d’una classe internacional: 1. Issues related to using a nonnative language of instruction 2. Factors related to dealing with cultural differences 3. Specific requirements regarding teaching and learning styles 4. Insight into the cultural implications of using media and technology 5. Specific requirements connected with the academic discipline 6. Knowledge of foreign education systems 7. Knowledge of the international labour market 8. Personal qualities Hanneke Teekens. The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting. Journal of Studies in International Education , Vol. 7 No. 1. Spring 2003 108-119
      • Part 3: idea clau
      • Ens cal (re)construir discurs, definir models i contrastar resultats.
      • Moltes gràcies.
      • [email_address]
      • blogs.uab.cat/martaestellaclota