2. 1. Concepte de poder i tipus de poder
Poder personal (esfera de la
llibertat, de la moral)
Poder sobre els altres (esfera
de la política, del Dret)
Tots tres tenen en comú el fet d’imposar la seva voluntat als altres, obligar als
altres a dirigir i organitzar les seves vides d’una manera concreta.

3. 1. Concepte de poder i tipus de poder
L’administració de l’Estat ens obliga
a fer determinades coses i sanciona
el seu incompliment. L’expressió
d’aquestes obligacions és la llei
El treball representa gairebé sempre
Jim Jones, líder del Temple del una relació entre persones, una
Poble. L’any 1978, a la ciutad de relació social. Determinades formes
Jonestown, 900 persones es van de treball expressen una relació de
suïcidar seguint les seves ordres. poder

4. De vegades les diferents
formes de poder es
concentren en un sol
individu o institució.
També pot passar que
col·laborin entre elles.
O bé que s’organitzin
seguint una jerarquia.

5. 2. El poder polític
El poder polític és la capacitat de gestionar els interessos dels individus que
componen una comunitat social.
El poder polític es basa en tres elements
L’Estat té el monopoli legítim
de la violència (Weber)
La ideologia i la propaganda El poder polític es basa en una
són els mitjans dels quals es utilitat recíproca entre el que mana i
serveix el poder polític per el que obeeix.
persuadir

6. 2. El poder polític. La legitimitat.
El poder polític només es manté si els que han d’obeir creuen fermament que
es tracta d’un poder LEGÍTIM.
S’ha de diferenciar entre: OBEDIÈNCIA I CONSENTIMENT
-Obediència: el poder basat únicament en l’ús de la coacció. Es fa servir la
coaccció no per ordenar la vida social, sinó per a que els governants es puguin
mantenir en el poder.
-Consentiment: el poder basat en l’acceptació i la credibilitat del mateix. El
consentiment atorga garanties al qui mana que no serà qüestionat en l’exercici
del poder.
La legimitat del poder consisteix en la creença segons la qual està justificat
manar i oberi en determinades condicions.

7. 2. El poder polític. La legitimitat.
"Venceréis pero no convenceréis.
Venceréis porque tenéis
sobrada fuerza bruta,
pero no convenceréis porque
convencer significa persuadir
y para persuadir necesitaréis
algo que os falta:
razón y derecho en la lucha ".
Viva la muerte
y abajo la inteligencia
12 d’octubre de 1936, Día de la Raza. Miguel de
Unamuno sortint de la Universitat de Salamanca,
després d’enfrontar-se amb Millan Astray.

8. 2. El poder polític. La legitimitat.
TIPUS DE CLASSES DE FORMES D’
PODER LEGITIMACIÓ ORGANITZACIÓ
ADMINISTRATIVA
Tradicional La legitimitat del poder es Reis, sacerdots, consells
recolza en la tradició, els d’ancians. Considerable
costums o la religió, que es resistència al canvi.
consideren sagrats des de
fa molt de temps
Carismàtic La legitimitat del poder es Caps, cabdills, profetes,
recolza en les qualitats líders o guies.
extraordinàries d’una
persona que la capaciten
per exercicir el
comandament
Racional-legal Un poder és legítim si té el Estats democràtics
suport de la llei. Legitimitat
basada en el Dret.

9. 2. El poder polític. La legitimitat.
Un consell d’ancians. El poder de caràcter
tradicional es basa en la santedat de les lleis i
tradicions heretades dels avantpassats. Per
això és exerciti per persones que representen
aquestes institucions tradicionals. El seu poder
sol ser vitalici.
El carisma es considera una qualitat de
la personalitat que atreu els altres i els fa més
receptius a les pròpies idees, és una barreja de
caràcter, influència i habilitats socials.
En les formes de poder de tipus racional, l’autoritat
deriva de normes impersonals i elaborades de forma
consensuada (lliurement discutides i acceptades). Les
persones amb poder disposen d’unes competències
limitades i temporals.

10. 3. L’Estat
L’Estat és un territori delimitat per fronteres on governa un poder polític que té
el suport d’un sistema legal
Institució política. L’Estat no és la societat, sinó una institució dins de la societat. La
societat està formada per les relacions que els humans estableixen lliurement entre ells
(grups); l’Estat és l’estructura política que regula aquestes relacions .
La seva finalitat és l’organització i el control de la vida social.
Impersonal. L’Estat no es redueix a una persona.
Sobirania. L’Estat té jurisdicció sobre el seu territori i té en exclussiva la capacitat de
promulgar lleis .
Té una estructura unitària de poder. L’Estat és el mateix encara que canviïn els
governants concrets
Disposa d’institucions pròpies: parlament, admnistració de justícia, governs, exèrcit,
hisensa pública, etc. Aquestes institucions formen s’organitzen de forma jeràrquica i
configuren la burocràcia (administració).

11. 3. L’Estat. Evolució històrica.
L’Estat sorgeix en l’època moderna (segle XV). Des d’aleshores s’han
esdevingut quatre modalitats diferents d’Estat:

12. 3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT
ABSOLUTISTA
•El poder polític està concentrat en la
persona del rei, que l’exerceix de manera
absoluta, és a dir: a) sense compartir-lo
amb ningú; b) sense sotmetre’l al control de
la població.
•Els membres de l’Estat són súbdits i no
ciutadans
•El monarca està per sobre de la llei que ell
mateix crea
•“Tot per al poble però sense el poble”;
“L’etat ces’t moi”

13. 3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT LIBERAL
•Es basa en dos principis: el
predomini de la Constitució i la
defensa dels drets individuals (vida,
llibertat, seguretat, propietat)
•S’han de posar límits al poder
polític . La Constitució és la norma
superior a al qual s’han d’ajustar
tots els ciutadans.
•Els drets individuals han de ser
reconeguts i promocionats pel poder
polític
•Separació de poders (legislatiu,
executiu i judicial)
•Sufragi censatari (Estat burgès)

14. 3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT
DEMOCRÀTIC
•Igualtat de drets (legals, jurídics i polítics)
de tots els ciutadans i igualtat de vot.
•Les decisions s’adopten per majoria i els
governs són responsables davant el
Parlament, constituït pels representants
elegits lliurement pels ciutadans

15. 3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT SOCIAL I
DEMOCRÀTIC
•A més de garantir els drets civils i
polítics de l’Estat liberal i els
principis de l’Estat democràtic,
garanteix els drets socials i
econòmics del ciutadans.
•La igualtat pólítica no és real si no
hi ha igualtat econòmica i social.
•L’Estat ha d’intervenir per
distribuir la riquesa equitativament
i compensar les desigualtats
econòmiques dels ciutadans.
•Es coneix com “Estat del
benestar”.