2. 1.Ètica
Si la moral era un conjunt de normes d'aplicació pràctica
L'ètica serà la reflexió crítica que es fa de la moral
No és competència de l'ètica donar respostes.
L'única cosa que pot fer és determinar a partir de
quins principis hauria de discutir-se racionalment
per a trobar una solució
3. Vorem diferents teories ètiques
Sòcrates deia que era indigne de l'home basar la seua
conducta
moral sobre principis morals acceptats sense examen.
L'ètica pretén fonamentar el valor dels juís morals
Les teories ètiques busquen un fonament racional
a la conducta moral
4. Eudemonisme Aristotélic
El fi últim de l'home és la felicitat
(eudaimonia)
Tots estan d'acord, però no en el que fa feliç
a l'home
El que ens fa feliços és l'activitat de l'ànima =
Això ens fa bons
Quina és l'activitat de l'ànima? = El
pensament
L'activitat humana, per a ser bona ha de ser
d'acord amb una virtut perfecta.
La virtut consistix a triar sempre el més
adient per a la nostra felicitat
5. Eudemonisme Aristotélic
La felicitat requerix saviesa en a l'elecció,
moderació i constància: no deixar-se portar
pel desig.
La bona elecció consistix sempre en un
terme mig, en al satisfacció raonable.
El que diferenciarà l'Eudemonisme de
l'Hedonisme serà veure la felicitat com
quelcom diferent del plaer.
Un altre eudemonista va ser Sant Tomàs
d'Aquino que deia que la perfecció es troba
en la contemplació i possessió de déu, com
ben suprem"
6. Hedonisme
Hedonisme significa la recerca del
plaer
És viure d'acord amb la naturalesa
Identifica la felicitat amb el plaer
Els plaers del cos i de l'ànima
Viure d'acord amb la naturalesa
implica la moderació del plaer.
Els excessos procedixen de les falses
opinions
7. Hedonisme
Epicur distingix tres tipus de desitjos:
- Desitjos naturals i necessaris: El que viu
d'acord amb la naturalesa és sempre ric, el
que viu d'acord amb les opinions és
sempre pobre.
- Desitjos naturals i no necessaris: Naixen
del desig de variar. És natural el desig de
menjar, però no el de buscar aliments
refinats
- Desitjos no naturals ni necessaris: Naixen
de les opinions dels insensats. Recerca
del luxe
8. Hedonisme
Idees bàsiques de Epicur
- Cercar no tindre dolor és tindre una vida feliç:
El plaer
- El plaer és el bé primer
- El plaer és el principi i el fi de viure feliç
- Tot plaer és un bé però:
- La vida requerix salut del cos i serenitat de l'ànima
- No tot plaer és elegible
- Hi ha molts tipus de plaers
- No tot plaer proporciona felicitat
9. Utilitarisme
És una proposta ètica feta per Bertham
I diu que la millor definició és 'la màxima felicitat per al
nombre més gran possible de persones'
Utilitat = Propietat de qualsevol objecte de produir
benefici, avantatge, plaer o felicitat
La Utilitat és el principi ètic
L'útil és bo
S'anomena principi d'utilitat al principi que aprova o
desaprova una acció qualsevol segons la tendència
que esta pareix tindre a augmentar o disminuir la
felicitat de la part interessada
Els utilitaristes pretenen quantificar la felicitat i per
tant de convertir la moral en ciència.
Mesurar els plaers per a veure qual és el preferit
10. Utilitarisme
Si allò que es bo és útil
Per a què ha de ser útil? Per a qui?
Per a què?
R: Ha de ser útil per a la felicitat que en este cas
serà hedonista
Per a qui?
R: Hi ha una doble resposta
- L'utilitarisme individualista o egoista
- L'utilitarisme universalista
Un dels trets més genuïns de l'utilitarisme és la
TEORIA MORAL CONSECUENCIALISTA per la
que la bondat o maldat d'una acció no estaria en
les accions en si sinó en les conseqüències que es
deriven d'ella.
No son incompatibles
11. Ètica dels valors
El seu major representant és Max Scheler
És representant de l'ètica material enfront de la que després
veurem com formal en Kant
La pregunta que es fa l'ètica dels valors és ca següent:
“Tenen les coses valor perquè ho desitgem (subjectivisme) o
les desitgem perquè tenen valor?”
En les teories subjectives els valors no tenen realitat. És
l'home qui dóna valor a les coses i només valen en la mesura
que són apreciades.
La vida per tant no té sentit, el sentit correspon donar-se'l
cada un
En les teories objectives, no obstant això, és l'home, el que
descobrix uns valors que tenen sentit per si sols (Solidaritat,
justícia…)
12. Ètica dels valors
La Teoria dels Valors
Scheler aposta per l'objectivisme i diu que l'home es troba
rodejat d'un món de valors, que són qualitats de les coses.
Eixos valors es descobrixen per una intuïció sentimental, un
caràcter emocional.
Quan contemplem quelcom, la intuïció sentimental ens fa
descobrir en ella el seu valor.
L'ètica material
És una ètica del valor en contraposició a una ètica del bé
(una ètica formal).
Scheler parla d'una ètica amb continguts, valors, que
després veurem que Kant no, perquè tot era singular i
experimentable.
És una ètica a priori i universal com la formal,
vàlida per a tots, lliure de canvis.
13. Ètica Formal Kantiana
Abans de parlar de Kant és necessari definir tres termes
com són:
Autonomia = Segons Kant ni les normes morals, ni els
seus principis procedixen de Déu, ni de la Societat, ni de la
Naturalesa humana, sinó de la raó pràctica, no de
l'experiència
El Deure = La llei de la raó pràctica es presenta com un
mandat per si mateix: “Imperatiu”: el deure obrar d'acord
amb la llei moral
Estar d'acord és respectar. Obrar només per deure no és
“bo”
Formalisme = Definix el bé moral i la moralitat d'una acció.
Consistix en el principi de la voluntat pura.
14. Ètica Formal Kantiana
Per a Kant la pregunta ètica fonamental és “Què dec fer?” i
després complir una sèrie de condicions:
1.- Les normes morals han de posseir validesa universal, si no
servixen a tot el món, no passaran de ser lleis pràctiques.
2.- Rebutjar les ètiques del bé (teleològiques) per consideár que
fan referència a preferències subjectives i per tant no són
universals.
3.- Proposa una ètica deontològica i procedimental, en la que
s'establix un criteri únic per a fonamentar normes que Kant
anomena IMPERATIU CATEGÒRIC que formula així: “Obra
de tal manera que la màxima voluntat puga valdre com a
principi universal”
4.- Té com a principi fonamental la llibertat, lògic si pensem que
l'home es dóna a si mateix normes. És autònom.
5.- És una moral de la intenció: El verdaderament bo és la bona
intenció
15. Ètica Formal Kantiana
Però després de Kant s'ha evolucionat i
renovat: Per Habermas i Apel
Les modificacions fonamentals són:
1.- La bona voluntat se substituïx per un diàleg
d'una comunitat sense repressió ni
desigualtat, on la consciència dóna pas al
llenguatge.
2.- L'imperatiu categòric canvia i passa de ser
una ètica de la intenció a una ètica de la
responsabilitat, tenint a més en compte les
conseqüències de la norma i els interessos
dels individus
16. Formalisme Moral
Veurem l'Existencialisme de Sartre.
El formalisme de Sartre s'alça sobre 4
principis:
A. La negació de Déu: No hi ha Déu creador
B. No hi ha un orde d'essències, valors o
naturalesa de les coses
C. L'home no té essència que puga definir el
bo o realitzable. L'existència de l'home és
anterior a l'essència de les coses.
D. L'essència de l'home consistix a ser lliure.
L'home no té res al que estiga obligat
17. Formalisme Moral en Sartre
El que Sartre diu és que
“Cada u, en la seua situació, concreta
i intrasferible i des de la seua sola i
absoluta llibertat, ha de triar, és a dir,
inventar, la qual cosa ha de fer. No
importa tant el que es decidix i es fa
com a actitud.
L'única cosa que té importància és
saber si la invenció que es fa, es
fa en nom de la llibertat.”
18. Formalisme Analític
Reflexiona sobre l'anàlisi lògica i lingüístic de com es diuen les
coses, no del que significa o del que es diu.
Fa del llenguatge el seu objecte d'estudi
No s'ocupa perquè dels juís morals sinó de la forma lògica-
lingüística en què s'expressen els juís o predicats morals
La ètica pren les definicions dels termes ètics o les seues
proposicions per a analitzar el seu significat.
Els termes ètics no tenen un significat empíric, per tant, el
significat dels termes ètics és purament emotiu
L'ètica no conté afirmacions verdaderes o falses; el que en una
proposició aparega un terme ètic no afig res a la informació
empírica d'eixa proposició.
Per tant el que és el bé o el que s'ha de fer són qüestions
alienes a l'ètica
L'única utilitat pràctica per a les preguntes morals
estan subordinades a una decisió personal
19. ÈTIQUES NO COGNITIVES
L'EMOTIVISME diu que un juí moral és
l'expressió d'una actitud moral.
El PRESCRIPTIVISME no adduïx raons
sinó només es fan consideracions que
només són causes.
Un juí moral ha de ser tal que si algú
assentix a ell ha d'assentir a una oració
imperativa que es derive d'ell.
Els juís morals són universalitzables
20. ETIQUES TELEOLÒGIQUES
• Les ètiques teleològiques tracten de determinar
el fi.
• Són ètiques del bé
'Si aconseguim quelcom serem bons‘
• Les teories teleològiques són ètiques materials
perquè fonamenten el deure en el bé que
s'aconseguix
• Entrarien dins d‘aquestes teories, les teories de
Maquiavel
21. ÈTIQUES DEONTOLÒGIQUES
• Les ètiques deontològiques determinen el
que s'ha de fer, el correcte, sense donar
criteris de com aconseguir una vida feliç, són
ètiques del deure.
• Les ètiques deontològiques són ètiques
formals perquè es fixen únicament en la
forma, o siga, en si una regla de conducta ha
de ser DEURE UNIVERSAL
22. ESTOICISME
Per als estoics no hi ha actes roïns en si mateixos, sinó que el marLmoral residix en una
privació del recte orde en la voluntat humana.
Per als estoics el fi de la vida estava en viure d'acord amb la Llei de la naturalesa: Adaptar
la seua conducta a la seua mateixa naturalesa essencial a la raó, formen una unitat.
En Sèneca s'observa ja una doctrina moral pràctica. L'estoïcisme és valorat pel beneficis
que els seus principis són capaços de conferir a l'estat mental d'un home i a la
conducta de la seua vida.
Per a Diògenes Laerecio la virtut suposa viure d'acord amb la naturalesa que en el caso de
l'home s'entén com una vida d'acord amb la raó ja que l'home és un ser racional que té
el privilegi de conéixer les lleis naturals ja acceptar-les.
Només la virtut és el bé. El que no és virtut ni vici no pot ser considerat bo ni tampoc roín
sinó indiferent.
Són virtuts cardinals:
Prudència Temprança
Fortalesa Justícia
Però la conducta definitivament virtuosa només dia ser aconseguida pel savi,
absolutament lliure de passions.
23. CINICS
El grec Antístenes va ser el seu fundador i Diògenes de Sinope un dels
seus filòsofs més reconeguts i representatius de la seua època.
Interpreten la doctrina socràtica considerant que la civilització i la seua
forma de vida era un mal i que la felicitat venia donada seguint una
vida simple i d'acord amb la naturalesa.
L'home portava en si mateix ja els elements per a ser feliç i conquistar
la seua autonomia era de fet el verdader bé. D'ací el menyspreu a
les riqueses i a qualsevol forma de preocupació material. L'home
amb menys necessitats era el més lliure i el més feliç.
Els cínics van ser famosos per les seues excentricitats, de les quals
compte moltes Diògenes Laercio, i per la composició de sàtires
contra la corrupció dels costums i els vicis de la societat grega del
seu temps, practicant una actitud moltes vegades irreverent, la
anomenada anaideia.
