TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2

DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI ARQUITECTURA-2)

Jorn Utzon. Sidney Opera House (1959-1973). Formigó. Nova Gales del Sud. Austràlia. Expressionisme.

TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012

Jorn Utzon. Sidney Opera House (1959-1973). Formigó. Nova Gales del Sud. Austràlia. Expressionisme.

DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI ARQUITECTURA-2)

TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012

LLISTAT
DE TERMES TÈCNICS D’ART
Prova d’Accés a la Universitat
Le Corbusier. Villa Saboya (1931). Poissy. França.

PAU 2011-12 (Illes Balears)

Michelangelo. Pietat Rondanini
(1554-1564, 1’95 m).
Castell Sforza, Milà.

Història de l‟art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves Vincent van Gogh. Lliris (1889). Oli sobre llenç (71x93).
J. Paul Getty Center. Los Angeles. California.

ARQUITECTURA. Definició: És l‟art de
projectar i construir edificis o cobrir un espai
amb utilitat, per a l‟ús de l‟home, i amb
bellesa, essent considerada “art” des del
moment que comporta una recerca estètica.

Torre de Pisa (funció urbana, monument dins un paisatge).

Arquitectura

ARQUITECTURA
Anàlisi tècnica
Elements arquitectònics
3.a. Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina,
centralitzada (circular, creu grega, octogonal…).

Rectangular: El Partenó (Atenes)
S‟ha d‟observar les característiques de la planta, la seva
forma, proporcionalitat de les diferents parts, obertures a
l‟exterior, les escales (connexió d‟espais), etc.

111.- PLANTA (A)
Basilical: Primitiva Basílica de Sant Pere
(Roma)

De creu grega: Basílica de Sant Pere (Roma) Central: Mesquita de Creu llatina: Saint-Sernin de Tolosa
La Roca (Jerusalem)

ALÇADA: buscar l‟escala de l‟edifici en relació a
l‟home, distribució de les diferents parts,
obertures a l‟exterior, façana, portals..., etc.

Estudi de les FORCES DE CÀRREGA (com es reparteix i com s‟aguanta el pes
del sostre). Elements de suport o sustentadors (forma i grossària dels murs,
pilars, pilastres, columnes, contraforts...).

Arquitectura

Murs
ARQUITECTURA
Anàlisi tècnica
Material de factura: fang,
pedra, fusta, etc. Isòdom Ciclopi Maçoneria ...
Capitell
Columna, formada per...
Tipus de Planta: rectangular, basilical,
creu llatina, centralitzada (circular, creu
grega, octogonal…). Capitells
Fust
Suport:
Continu: mur.
Discontinu: columna, pilar, etc.
Base
Lotiforme Palmiforme Bicèfal

...
Dòric Jònic Corinti
Estípits
Pilars...

Diferents seccions de pilars

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3.c.1.- Suport continu: el MUR o
PARET, és un suport de caire continu
que tanca els edificis pels costats i/o els
compartimenta interiorment. Pot ser de
càrrega, també conegut com a paret
mestra, quan forma part de l‟estructura
sustentadora, o de separació, quan
compartimenta o separa espais.

Al mur hem de considerar els següents
elements: 1) L‟aparell; 2) el parament; i
3) les obertures o vans.

La superfície de la paret es diu
PARAMENT, on es poden fer
OBERTURES (portes o finestres).

La manera com es disposen els
materials de construcció (carreus,
mescla o morter) al mur es
denomina APARELL:

APARELL (sinònim, OPUS). Del
llatí “apparare”: preparar. En
arquitectura, s‟anomena així les
diverses formes de tallar i de
disposar els materials constructius
emprats en la construcció d‟un
mur. Principalment carreus de
pedra i rajols.

APAREJO: Forma de disponer los
elementos empleados en la
construcción de un muro.
El mateix significat té el terme opus,
el qual originàriament servia per a
designar els procediments que
utilitzaven els romans per a disposar
els materials de construcció.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ TIPUS D’APARELL
Segons l‟estructura són aparells regulars o irregulars:
1) Isòdom o isoèdric (regular): Les filades de
carreus són de la mateixa alçada. Mur format per
fileres de carreus iguals, disposats de manera que
les juntes verticals d‟una filada corresponen
Isòdom exactament amb al punt mitjà de les peces inferior
i superior.
2) De cap i través (a soga y tizón): Mur format per
peces de carreus col·locades seguint el mur (per
llarg, mateixa direcció) alternant amb altres peces
que travessen el mur (perpendiculars a la direcció
del mur) i sols sobresurten del parament els seus
caps.
3) Ciclopi (irregular): Mur format per pedres molt
grosses irregulars, generalment posades una
damunt l‟altra sense morter o argamassa.

Ciclopi
4) De paredat, incertum o maçoneria
(mampostería) (irregular): Mur constituït per pedra
de paredar, això és, petites pedres irregulars
sense desbastar o escairar (tallar i disposar alguna
cosa de manera que els seus costats o caires
formin angle recte), o bé lleugerament allisades
pel cantó visible, i s’uneixen amb mescla
(morter: mescla de calç, sorra i agua que els
Maçoneria romans utilitzaven com a aglutinant de còdols, per
a la construcció de murs).

5) ALMOHADILLADO
Paramento constituido por sillares
refundidos en las juntas o uniones, por
lo que cada uno de ellos resulta en
relieve.
5) ENCOIXINAT
Les unions dels carreus queden
enfonsades, de manera que els
carreus sobresurten.


A Roma, també usaren el maó, rajola (“adobe, ladrillo”), fusta, ..., els paraments
són recoberts de pedra o carreus (amb diferents aparells), o bé amb pintures,
mosaics i enlluïts. A partir del segle I utilitzaran la pedra i el marbre.


Paraments recoberts de pedra o carreus (amb diferents aparells).

El PARAMENT o superfície pot estar a la vista o es pot
amagar amb morter o capa d‟argamassa, que és la
capa de ciment o de calç que recobreix els murs.

Les OBERTURES: les portes i finestres són elements
indispensables per a l‟habitabilitat de l‟edifici, donen
accés, llum, ventilació i descarreguen els murs. El
LLINDAR és la part inferior de la porta, l‟AMPIT la part
inferior de les finestres i els MUNTANTS les parts
laterals de portes i finestres.

35.- COLUMNA (A)
• Element arquitectònic de
suport vertical, de secció
CAPITELL
circular (cilíndrica o gairebé
cilíndrica), de molta més
altura que diàmetre. Format,
normalment de tres parts:
basa, fust i capitell. Sol tenir
la funció estructural de
sustentar les parts superiors
d‟una construcció, encara
FUST que també pot tenir una
funció purament decorativa o
commemorativa. Les seves
proporcions o cànon, així
com la forma dels elements
que la composen, són
diversos, segons l‟ordre
arquitectònic al que
BASE
pertanyen.

• Castellà: Columna.

ARQUITECTURA Arquitectura
Anàlisi tècnica Columna, formada per...
Material de factura: fang, pedra, fusta, etc.
Capitell
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada
(circular, creu grega, octogonal…).
Suport:
Fust
Continu: mur.

Tipus de columna:
Exempta: si està lliure (hi ha espai al seu voltant).
Base
35. 4. Adossada: aplicada a la paret, com encastada dins ella.
35.14. Geminada: dues columnes juxtaposades.
Agrupades: tres o més columnes juxtaposades.
Fasciculades: formant un eix, un conjunt de columnetes com a soldades entre sí. ...

35.4.- COLUMNA DE MITJA CANYA (A)
Sinònim: Columna embeguda; columna encastada (o adossada).

• Columna que sobresurt
d‟un parament la meitat
o una mica més del seu
diàmetre. L‟adossada es
troba adherida a un mur
o pilar.

• Castellà: Columna de
media caña; embebida;
columna entregada.

35.4.- COLUMNA ADOSSADA (A)

SEBKA:
Decoració
romboidal
difundida pels
almohades

La Giralda de Sevilla
• Columna adherida a un mur o pilar. (1186-1198).

35.14.- ALTRES
COLUMNES:
GEMINADES (A)
Disposades en parelles o dues
columnes juxtaposades.

Claustre de Santo Domingo de Silos (1075-1110). Burgos.

35.14.- ALTRES COLUMNES: GEMINADES (A)
Disposades en parelles o dues columnes juxtaposades.

Claustre del monestir benedictí
de Santa Maria de Ripoll. Girona.

Crugies del claustre de l’abadia de Sant Pere de
Moissac. Fundada al s. VII (lligada a l’orde de Cluny,
centre monàstic més important del sud de França al
segle XII). L’abadia i el claustre són un barreja dels
estils romànic i gòtic.

35.- COLUMNA (A)
• Element arquitectònic de
suport vertical, de secció
CAPITELL
circular (cilíndrica o gairebé
cilíndrica), de molta més
altura que diàmetre. Format,
normalment de tres parts:
basa, fust i capitell. Sol tenir
la funció estructural de
FUST sustentar les parts superiors
d‟una construcció, encara
Elements comuns que també pot tenir una
de les columnes a
funció purament decorativa o
tots els ordres: La
columna consta, commemorativa. Les seves
normalment, de proporcions o cànon, així
tres parts: com la forma dels elements
que la composen, són
diversos, segons l‟ordre
BASE arquitectònic al que
pertanyen.

• Castellà: Columna.

Part inferior de la columna, damunt seu
s‟alça el fust. La base pot ser simple o
composta de sòcol d‟una o d‟unes
quantes motllures decoratives (tor i
escòcia).

BASE (A)
SELECTIVITAT setembre 2010/A: Part
inferior integrant de la columna sobre la
qual s‟alça el fust, juny 2011/A,
setembre 2011/A, setembre 2011/B.
Basa de columna (vers 966-976)
Madinat al-Zahra. Còrdova

BOSSELL. ARQUIT. Motllura rodona
que generalment forma part dels
basaments de les columnes.

TOR. Motllura convexa de secció semi
cilíndrica a la basa de la columna.
BASE
ESCÒCIA. Motllura còncava a la basa
de la columna jònica i coríntia.

64.- FUST (A). Sinònim: Canya; tronc.

• SELECTIVITAT juny 2010/A,
setembre 2010/ A i B: Element
integrant de la columna situat
entre la base i el capitell. juny
2011/B, setembre 2011/A i B.

• Tronc o part central i vertical de la columna, entre la base o l‟estilobat i el capitell.
L‟eixamplament en la part central és l‟èntasi i pot ser llis, acanalat, estriat, entorxat
o salomònic...
• Fust estriat: El que és acanalat amb estries vives.
• Castellà: Caña; escapo; fuste.

25.- CAPITELL (A)
• Part superior d‟un suport (columna, pilar,
pilastra..., etc.) i que el connecta amb l‟element
arquitectònic que sosté, alhora que té una funció
ornamental (amb diferents motius segons l‟ordre).
• Element que corona el fust de la columna i sobre
el que reposa directament l‟arquitrau o l‟arc.
• Un capitell està format per l‟àstragal, una part
mitjana o equí (llisa o ornamentada, per exemple,
amb volutes o fulles d‟acant) i l‟àbac.
• Castellà: Capitel.

25.- TIPUS DE CAPITELL (A, E)
Part superior d‟una columna o una pilastra sobre la qual reposen o s‟hi
recolzen l‟arquitrau de l‟entaulament o l‟arc (té més riquesa decorativa).
Capitell del Dòric format per:
* Collarí. Motllura en forma d‟anell situada sota el capitell.
* Equí. Motllura convexa dels capitells dòrics i jònics. **Capitell del Corinti amb fulles d’acant i volutes.
* Àbac. Element que corona el capitell.

Dòric Jònic Corinti
**Capitell del Jònic amb volutes. Elements decoratius en forma d‟espiral.

Lotiforme
Palmiforme Bicèfal ...
**Capitells característics utilitzats en Egipte són Lotiforme (flor de loto), Palmiforme (en forma de palmera tancada),
altres emprats també en Egipte són el Papiriforme i el Campaniforme. El Bicèfal (2 caps de braus alats) utilitzat pels
perses com a suport de les bigues de fusta. El Compost típic romà mescla el Jònic i el Corinti. El toscà equival al dòric en
Grècia però en Roma, amb la diferència que la columna té basament o base i el dòric no.

35.- TIPUS DE COLUMNA
SEGONS EL CAPITELL (A, E)

Palmiforme Bicèfal
Lotiforme

Dòric Jònic Corinti ...
35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES:
DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA
Pròpies de l‟art grec i utilitzades en altres estils. Mirar ordre arquitectònic.

35.1.- COLUMNA DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A).
100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

• 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC: Qualsevol dels estils constructius de
l‟arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, les proporcions i el mode
d‟ornamentació de les columnes i l‟entaulament, disposats segons mòduls i cànons,
més o menys establerts. Els ordres clàssics són el DÒRIC, el JÒNIC i el CORINTI,
més els romans, el TOSCÀ i el COMPOST.

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES:
DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A).
100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

• ORDRES CLÀSSICS. Són els característics del món grecoromà: DÒRIC, JÒNIC i
CORINTI en Grècia, i DÒRIC ROMÀ o TOSCÀ i el COMPOST (el jònic i corinti
romà).

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES

100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES (A)
100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS (A)

35.1.- COLUMNES i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC

DÒRIC JÒNIC CORINTI

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)
Consta d‟un collarí, un equí de forma circular i d‟àbac de forma quadrada.

Temple d‟Hera (550-530 aC). Paestum.

Temple d‟Apol·lo (540 aC). Corint.

25.7.- CAPITELL JÒNIC (A)
Rectangular amb volutes i estret àbac.

25.8.- CAPITELL CORINTI AMB ACANT (A)

Temple de Zeus en
Olímpia (s. V aC),
fou el major temple
de tot el Peloponès.

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

ROMA

GRÈCIA

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

Estereòbat. Basament esglaonat del temple grec.
--

- Estilobat. És el graó superior del la base.

20.- BASAMENT (A)
Sinònim: 40.- Crepidoma, Crepis,
Krepis o Estereòbat

• Part baixa o part inferior i continua d‟una
construcció o d‟un edifici, per exemple, un
temple romà d‟aspecte massís.

• Basament esglaonat del temple grec.

• També: Conjunt de la base i el pedestal
d‟una columna o, també, suport d‟una
Temple de Niké Àptera escultura.
(s. V). Atenes.
• Castellà: Basamento.

L’ORDRE JÒNIC
40.- CREPIDOMA (A). Sinònims:
Crepis o Krepis, Estereòbat; 20.- Basament

Temple de
Niké Àptera
(s. V). Atenes.

• Estereòbata o base esglaonada del temple
grec amb tres graons.

• Castellà: Crepidoma; crepis; krepis. base
Estilobat

Estereòbat

20.- BASAMENT (A)
Sinònim: 40.- Crepidoma, Crepis, Krepis o Estereòbat
Partenó (447-442 aC). Atenes.

• SELECTIVITAT juny 2011/A: Basament
esglaonat sobre el qual s‟alça el temple grec,
setembre 2011/A, setembre 2011/B.

20.- BASAMENT (A). 40.- Crepidoma, Crepis, Krepis o Estereòbat
Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

Estereòbat. Basament esglaonat del temple grec.
--
53.- ESTILÒBATA:
- Estilobat. És el graó superior del la base. ESTILOBAT
Basament continu sobre el qual descansa una
columnata. Part superior del crepidoma, de
l‟estereòbat o del basament del temple grec. Graó
superior. Castellà: Estilóbato.

Cimaci L’ORDRE DÒRIC
Cornisa
Goteró

Fris Mètopes Tríglifs
Entaulament

Glif

Gotes
Arquitrau (llis)

Àbac
Equí
Capitell
Astràgal
Collarí

Columna Fust,
amb 16 o 20 estries a aresta viva

No té base

Estilobat

Estereòbat

Cimaci L’ORDRE JÒNIC
Cornisa
Goteró
Dentell

Fris
Entaulament

(llis o amb decoració contínua)

Arquitrau (escalonat)

Àbac
Òvul
Capitell
Astràgal
Voluta

Fust,
amb 24 estries
Columna

Bossell
Escòcia base
Estilobat Plint

Estereòbat

L’ORDRE CORINTI
Cornisa Cimaci

Fris
Entaulament

(llis o amb decoració contínua)

Arquitrau (escalonat)

Rosa
Volutes

Capitell
Acant
Fust,
Columna amb 24 estries
Astràgal

Bossell base
Estilobat

Estereòbat

ESTRIES

En l‟ordre dòric, les estries
s‟uneixen i deixen un fil tallant, és
a dir, són a aresta viva.

Els fusts dels ordres jònic i corinti
s‟estrien amb llistells, o motllures
amb un perfil quadrangular.

ESTRIA: Solc estret en qualsevol superfície. ART Mitjacanya en buit al
llarg d'una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un
fris, un vas.

35.2.- COLUMNA COMPOSTA (A)

• 100.- ORDRE COMPOST: Ordre romà
caracteritzat per un capitell que reuneix les
volutes de l‟ordre jònic i les fileres de fulles
d‟acant de l‟ordre corinti.
• 35.2.- COLUMNA COMPOSTA: • Es caracteritza pel capitell corinti amb volutes
Combina elements de l‟ordre jònic jòniques.
i de l‟ordre corinti (utilitzada pels • Castellà: Orden arquitectónico compuesto.
romans).

35.3.- COLUMNA COMMEMORATIVA (A)
• Columna isolada de grans dimensions,
pròpia de l‟art romà, amb el fust esculpit
amb relleus evocadors d‟una gesta militar,
en honor o en commemoració d‟un
personatge o d‟un fet.

Apol·lodoro de Damasc i altres.
Columna Trajana (113 dC). Fòrum de
Trajà. Roma. Commemoració de la
victòria de l’emperador contra els
dacis

Columna de Trajà (113 dC). Roma.

25.1.- CAPITELLS i 35.- COLUMNES EGÍPCIES (A, E)

Capitell Hathòric

35.5.- COLUMNA HATHÒRICA EGÍPCIA (A)

• Columna egípcia, el capitell de la qual representa la cara
de la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca.

Sala Hipòstila

35.6.- COLUMNA HELICOÏDAL (A)

Llotja de Palma. Presenta, a l‟interior,
sis columnes exemptes (1426-1448).

• Columna amb el fust de secció poligonal i en forma d‟hèlice.
• Castellà: Helicoidal.


Llotja de Palma (Col·legi de la Mercaderia, 1420-1452). Guillem Sagrera, acabada per Guillem Vilasclar.


Llotja de la Seda, València. presenta
vuit columnes exemptes (1482-1499).

35.7.- COLUMNA OGIVAL (A)

• Columna molt alta i prima coronada
per un capitell, relativament petit,
decorat amb motius vegetals
estilitzats i que reposa sobre un
basament característic. Sovint es
presenta agrupada amb altres
columnetes formant un feix al voltant
del pilar.

• Castellà: Columna ojival.
Columna amb nervis de la
Col·legiata de Medina del Campo.

25.- CAPITEL i 35.8.-
COLUMNA LOTIFORME (A)
Columna egípcia, el capitell de la qual té
forma de flor de lot (arquitectura
egípcia).

Lotiforme

25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME (A)
Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de fulles de palmera
(arquitectura egípcia).

Palmiforme

25.- CAPITELL i 35.10.- COLUMNA PAPIRIFORME (A)
Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de la planta del papir.
(arquitectura egípcia).

Columnata papiriforme de Luxor

3
a

TEMPLE D‟AMMÓ-RA A LUXOR, TEBES (1184- 1153 aC).
IMPERI NOU (des 1400 aC). DESCONEGUT

TEMPLE D‟AMMÓ-RA A LUXOR, TEBES (1184- 1153 aC).

3 IMPERI NOU (des 1400 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES..
DESCONEGUT

b

3
c

TEMPLE D‟AMMÓ-RA A LUXOR, TEBES (1184- 1153 aC)
COLUMNATA PAPIRIFORME DEL TEMPLE D‟AMENOFIS III. DESCONEGUT

25.5.- CAPITELL PERSA BICÈFAL (A)

Bicèfal

25.5.- CAPITELL
PERSA BICÈFAL (A, E)

Bicèfal

Reconstrucció de l‟Apadana de Persèpolis.

35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A)

• Columna que té el fust amb un sortint
helicoide de secció semicircular ( o de
desenvolupament helicoïdal). Utilitzada a
l‟estil Barroc.

• La que té el fust contornejat en espiral,
amb cinc, sis o més voltes i, a vegades,
amb decoració vegetal (pàmpols i raïm).

Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini.

18.- BALDAQUÍ (A, E) i

Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini.

18.- BALDAQUÍ (A, E) • Construcció o obra arquitectònica
exempta o sortint de la paret, sostinguda
per columnes (en fusta, marbre,
metall...), que corona o cobreix l‟altar
d‟una església, una imatge, una tomba
amb sentit commemoratiu, una trona o
un altre objecte religiós. Al principi eren
portàtils, després ja es varen fer fixos.

• Castellà: Baldaquino.

Baldaquí de Toses.
1r terç s. XIII. Tremp,
relleus d'estuc i restes
de full metàl·lic colrat
sobre fusta. Anònim.
Taller de La Seu
d‟Urgell. Lleida.
Romànic.
MNAC (Museu Nacional
Baldaquí de Sant Pere del Vaticà d'Art de Catalunya).
(1624-33). Gian Lorenzo Bernini.

Baldaquí de Sant Pere del Vaticà
18.- BALDAQUÍ (A, E) (1624-33).
Gian Lorenzo Bernini.

18.- BALDAQUÍ (A, E) i

Monumental dosser de bronze, sostingut per quatre
columnes salomòniques (formen una mena de
templet), inspirades en la columna que es conserva en el
Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de
Salomó, a Jerusalem. D‟aquesta manera, Bernini
sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el
prestigi del temple de Jerusalem.

Es caracteritza per l‟absència total de línies rectes, i perquè es torsiona i puja en espiral, donant
una gran sensació de moviment. En aquesta obra consagrà l‟ús d‟aquesta tipologia de
columnes.

18.- BALDAQUÍ (A, E)
Cimboris o baldaquins en l‟església de San Juan de Duero. Sòria

A l'interior d'una església, edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per quatre
columnes, que cobreix l'altar, la pica baptismal o un sepulcre.


Columnes salomòniques en Església de Sant
Lluís dels Francesos, Sevilla.

Columnes salomòniques en portada de
l‟Església de Jesús Nazareno de Chiclana de la
Frontera (Cádiz).

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

• 35.12.- COLUMNA TOSCANA.
Columna romana semblant a la
dòrica, però sol tenir el fust llis i
base. Utilitzada pels romans.

• 100.- ORDRE TOSCÀ.
Columna amb fust llis i base,
amb capitell geomètric, arquitrau
llis, fris senzill (sense tríglifs ni
mètopes), i amb cornisa.


L‟Ordre Toscà en Andrea Palladio,
Quattro Libri di Architettura de 1570

MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES
TOSCANES d‟influència grega (directament o a
través del temple etrusc): sobre podi, amb una sola
entrada (major importància a la façana a través
d‟una escalinata); té dues parts: pòrtic amb
columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als
tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són
pseudoperípters (columnes adossades).


6
a

PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i
CAL·LÍCRATES (actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures). ACRÒPOLI ATENES

TEMA ARQUITECTURA.
ART Maison Carrée, Nimes (16 aC).
CLÀSSIC
Religiosa. El temple romà.
ROMÀ
Corinti, hexàstil, pseudoperípter
(10 columnes exemptes i 20
adossades a la cel·la).

L‟element dels temples grecs que més sorprenia els romans era
el peristil exterior de manera que aquest bonic ornament és el
que van intentar reproduir prolongant la columnata del pòrtic.

35.14.- COLUMNATA (A)

Sèrie de columnes. Passadís envoltat
de columnes. Per exemple, la
Columnata de Gian Lorenzo
Bernini a la Plaça de Sant Pere del
Vaticà, Roma, del Barroc.


Carlo Maderno (1556-1629). Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612).
Gian Lorenzo Bernini (1598-1680). Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667). Barroc.


• Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, cúpula del Cinquecento
de Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564). La plaça és un recint oval, el seu eix és paral·lel a la
façana de Carlo Maderno (1556-1629), del Barroc.

• El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de Sant Pere), i amb
els braços oberts acollint tota la cristiandat. El papa va exigir que la plaça permetés que tots els
situats en ella pogueren divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les estances
vaticanes: Urbi i Orbi (ciutat i món).

107. PILAR (A)
Element arquitectònic vertical de
suport, de secció poligonal,
quadrangular o cruciforme, aïllat i
massís, considerablement més alt
que ample però de proporcions
arbitràries, que sustenta les parts
superiors d‟una construcció.

Soporte exento, normalmente de
sección poligonal y que hace la misma
función arquitectónica que la columna.
Suele tener mayor robustez que la
columna, sobre todo el pilar compuesto.

SELECTIVITAT juny 2010/B: Element arquitectònic de suport
vertical de secció no circular, setembre 2010/B.

107. PILAR (A)

Sol ser de major robustesa que la columna, sobretot, el pilar compost.

Pilar, normalment de fusta, exempt i sense
107.1. PEU DRET ornaments. Cadascun dels taulons disposats
verticalment que, fermats a d'altres taulons
travessers, sostenen una bastida.

107.2. PILAR COMPOST
Pilar que té adossades
semi columnes o pilastres.

107.3. PILAR FASCICULAT
Típic del gòtic format per un fust semblant a un
feix de columnetes més petites i primes. Alçat

Pilars cruciformes i fasciculats,
compost per bossellets (fines
columnes que recullen els nervis).

107.3. PILAR FASCICULAT

Pilar format per nombroses motllures adossades,
característics sobre tot de l‟art gòtic.

Pilars...

Diferents seccions de pilars

Diferents seccions de pilars i columnes de temples medievals.

107.4. PILAR CRUCIFORME O DE PLANTA DE CREU
Suport vertical de secció en
creu que sustenta quatre arcs.
Propi de l‟art romànic.

Pintures murals del Panteó dels Reis de la basílica de Sant Isidor de Lleó
S’accepta la datació entre el 1124 i el 1170 (segona meitat segle XII, regnat Fernando II)
Localització: Decoració de la Cripta-Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor de Lleó

108. PILASTRA (sinònim: Pilastró).
Pilar de planta quadrada o rectangular
adossat a un mur o a una paret, que
sobresurt lleugerament.

43 a

PALAZZO RUCELLAI
(1446-1451). FLORÈNCIA.
LEON BATTISTA ALBERTI.
QUATTROCENTO

108. PILASTRA (sinònim: Pilastró).
Anta. Pilastra quadrangular al final d‟un mur, que
surt de la superfície del parament, i que el decora
i el reforça alhora.

Temple in antis. Temple de dues columnes a una sola façana amb dues antes als
laterals. Murs prolongats fins a la façana a l‟altura de les columnes, que acaben en
dues antae o pilastres que sobresurten del parament, enmig de les quals es troben
les dues columnes.

ESTRUCTURA INTERNA TEMPLE GREC: 3 PARTS
PRONAOS: Situat en la part davantera i sostingut per columnes és
el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte.

NAOS o CEL·LA: Estança rectangular i obscura que suposava la
Tres parts en part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu.
l’estructura interna
OPISTÒDOM: Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos
on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu.

TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES
Dístil (2)
Tetràstil (4)
Tipus de Hexàstil (6) Tetràstil
temples
Octàstil (8)
Decàstil (10)
Hexàstil

Octàstil

Planta circular Monòpter o tholos Més de dues columnes i tan
Tholos sols en façana principal
Dístil
Dues columnes
Tetràstil
Més de dues columnes en
ambdues façanes
Hexàstil

Envoltat de columnes per tots els
seus costats
Columnes adossades al mur

Peristil i doble peristil

Tipologia
Octàstil del temple grec

RECORDATORI

PILASTRA: Pilar adosado 108. PILASTRA: Pilastró.
con basa y capitel.

SANT ANDREU DE
MÀNTUA (1470)
LEON BATTISTA ALBERTI.
QUATTROCENTO
42 a

54. ESTÍPIT
Pilastra amb la part inferior més
prima que la superior. Suport barroc.
Pilar format per piràmides truncades
invertides, superposades i allargades
amb la base menor cap a baix.
Castellà: Estípite.

Estípits

La Villa Savoye és reflex dels “CINC PUNTS” de la nova arquitectura de
Le Corbusier

109. PILOTIS

1

1. Pilars (pilotis): separaven l'habitatge del terreny.
2. Façana lliure: el pis s'avança en volada a causa
de la reculada dels pilars de la planta baixa.

109.- Pilotis. Pilars de formigó armat que Le Corbusier
va usar per aguantar els edificis. La seva utilització
deixa molt d‟espai lliure utilitzable.

109. PILOTIS

Element arquitectònic propi
de l‟arquitectura racionalista.
Forma part d‟un dels cinc
punts de la nova arquitectura
enunciats per Le Corbusier el
1926: uns pilars (pilotis) molt
prims de ferro, de secció
rodona que formen una
estructura reticular, aguanten
l‟edifici aixecant la zona
habitable respecte del terreny
(Ville Savoie).

Ville Savoie. Le Corbussier. Poissy, França (1929)

3.c.3.- Suports exteriors.
Contrafort: reforç d‟un mur, que sobresurt del parament.
Estrep (Estribo): contrafort que sosté l‟empenta d‟un arc o una volta.
Pedestal: Peu o suport prismàtic d‟un altre suport major o d‟una estàtua.
Mènsula: element arquitectònic que sobresurt de la paret i serveix per a
sostenir un arc o nervi.
Banda llombarda.
Botarell.

Mènsula

CONTRAFUERTE

• Refuerzo vertical de un muro,
generalmente al exterior, que
contiene y contrarresta las
presiones laterales. También se
le llama "Estribo".

Contrafort. Estrep (Estribo). Pedestal. Mènsula.
Banda llombarda: contrafort allargat i uniforme, que
sobresurt poc (art romànic).
13.3. Botarell: estrep o contrafort que, en part, es troba
separat del mur, però que està unit per un arc que es diu
arcbotant que sosté l‟empenta d‟un altre arc o d‟una volta
(art gòtic).

13.3.- ARC BOTERELL (A)
Sinònim: ARCBOTANT

• Arc característic del gòtic que transmet part de l‟empenta
de les voltes de la nau central als contraforts laterals
exteriors, i també serveix per evacuar l‟aigua de pluja de
la teulada.

• És l‟arc que descarrega sobre un contrafort exterior
l‟empenta de les voltes i dels murs.

• Boterell és el contrafort o estrep aixecat a l‟exterior d‟un
mur i a certa distància d‟ell que, en part, es troba separat
del mur, però que està unit al mur per un arc que es diu
arcbotant, que resisteix l‟empenta d‟un altre arc o d‟una
volta interior i la descarrega al terra.

• Castellà: Arbotante; arco botarete. Castellà del
contrafort: botarel.

13.3.- ARC BOTERELL (A) o ARCBOTANT
Serveix per a transmetre l‟empenta de les voltes de creueria de la nau central
als contraforts exteriors. És un arc exterior de descàrrega que sol estar en
posició diagonal. Té els arrencaments a distinta altura. La part baixa es recolza
en un estrep, contrafort, o boterell. També serveix per a facilitar la sortida de les
aigües pluvials.

Seu de Palma.

Catedral d‟Amiens. França.
A l‟exterior empra ARCBOTANTS,
per la qual cosa adquireix major
elevació i es poden obrir grans
finestrals, fins i tot, en el trifori.
Destaca, en el creuer la rosassa
denominada “El finestral de foc”.

Arcbotants 
- La volta exerceix, també, pressions laterals, especialment, la de la nau central, que és més
elevada que les laterals, i aquestes són conduïdes a través dels arcbotants als estreps o
contraforts.

- Per tant, els contraforts arcbotants són arcs que uneixen els angles de les voltes ogivals
amb els contraforts exteriors (estreps o botarells). Solucionen el problema de com traslladar
el pes de les voltes a l‟exterior en els temples de tres o més naus, ja que els pilars amb
bossellets eren insuficients.

13.3.- ARC BOTERELL
(A). Sinònim: ARCBOTANT

Creueria
Arcbotant

Pinacle

Arcbotants 
Contrafort
- En les catedrals més altes es van arribar a
utilitzar un doble arcbotant superposat.

- A l‟arcbotant superior solen aparèixer
gàrgoles, figures escultòriques amb
Trifori
formes d‟animals monstruosos amb la
finalitat d‟expulsar per la boca l‟aigua de la
pluja.

-També estan coronats per pinacles.

Sinònim: ARCBOTANT

13.3.- ARC BOTERELL (A). Sinònim: ARCBOTANT

13.3.- ARC BOTERELL
Sinònim: ARCBOTANT

Sinònim: ARCBOTANT

13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS
(BOTERELLS, A)
Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma

La nau central, amb 44 m (43‟74m) d‟altura, es recolza amb les naus laterals, sobre les
quals volen parelles d’arcbotants, assentats sobre els potents contraforts.

(BOTERELLS, A)

Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma. Mallorca. Balears.

Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma.

(BOTERELLS, A)

SELECTIVITAT juny 2010/A: Arc característic de l‟arquitectura gòtica que
descarrega el pes des de les voltes en els contraforts.

13.- ARC (A)

3.d.- * SOSTRE O COBERTA: tipus de
cobriment de l‟edifici. Les cobertes poden ser
(en funció del SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ
emprat, és adir, de la unió entre elements de
suport/sustentadors i sustentats) planes o
arquitravades (entaulament) i cobertes
corbades o de volta (en les corbades les
més habituals són la volta, cúpula, o cimbori,
que com la cúpula es construeix a damunt del
creuer d‟una església).

3.d.1.- SISTEMA VOLTAT: Tècnica de
construcció arquitectònica basada en la
utilització d‟arcs i voltes. Hi predomina la línia
corba. Element sustentador: L’ARC.

13.- ARC (A)

3.d.1.- SISTEMA VOLTAT: La mateixa volta o
diversos arcs transmeten el pes a varis suports
(murs, columnes, pilars...), per tant, les
cobertes corbades o de volta s‟originen per el
moviment longitudinal transversal d’un arc
generatriu, que descarrega el pes dels
elements sustentats sobre els elements
sustentadors.

Aquest tipus de coberta permet cobrir grans
espais i donar al conjunt un moviment
oposat a l‟estatisme del sistema arquitravat.

Arquitectura
ARQUITECTURA
Parts de l’arc
Anàlisi tècnica
Material de factura: fang, pedra, fusta, etc.
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada
(circular, creu grega, octogonal…).
Suport:
Continu: mur.

Coberta
Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de
ferradura, conopial, carpanell...
Allindada o arquitravada, armadura o encavallada
de fusta.
Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja,
buida, de creueria, etc.). ... Tipus d’arc

De mig punt Apuntat o ogival De ferradura De ferradura apuntat
o túmid

Conopial Carpanell Former Faixó
...

13.- ARC (A)

• Element constructiu o estructura
arquitectònica, en forma de corba, que
serveix per a cobrir un espai entre dos
Arc de Cabanes, Castelló (s. II dC).
murs, dos pilars o dues columnes i
descarrega lateralment la pressió
vertical sobre els elements de suport
en què descansa.

• És propi del sistema voltat, i pot
adoptar nombroses formes diferents:
arc de mig punt, arc apuntat, arc de
ferradura, etc.

• Castellà: Arco.

13.- ARC I VOLTA DE CANÓ (A)
PARTS DE L’ARC
A.- ELEMENTS CONSTRUCTIUS D’UN ARC:
0) DIRECTRIU: Línia descrita per l'arc.
Se sol considerar equidistant de
l'intradós i l'extradós. ROSCA: Espai
delimitat per l‟extradós i l‟intradós.
1) CLAU (32): Peça superior d‟una volta
o d‟un arc de mig punt. Dovella del
centre que tanca l‟arc, i les dues
dovelles adjacents són les
CONTRACLAUS.
2) DOVELLA (47): Cada una de les
peces en forma de tascó que formen
un arc i es caracteritzen per la seva
disposició radial.
3) EXTRADÓS O TRASDÓS (56): Part
externa d‟un arc.

13.- ARC (A). PARTS DE L’ARC

4) IMPOSTA I LÍNIA D’IMPOSTA (73):
Peça o filera de peces on arrenca
l'arc. Solen tenir una mica de sortint
o volada, de funció decorativa, en
forma de cornisa. Superfície on
s‟inicia la curvatura d‟un arc.
5) INTRADÓS (74): Part interna d‟un
arc.
ACRÒPOLIS (A)
6) CARCANYOL: Espai comprès a
sobre de l'arc polis elements i situada en una zona elevada, que
Part d‟una i els fortificada
propers. com a defensa i com a centre religiós.
servia
7) CENTRE: Punt a partir del qual es
traça l‟arc. LLUM: Amplada d‟arc.
8) CONTRAFORT: Mur de suport de
l‟arc.
9) SALMERS (123): Les dues dovelles
dels extrems que inicien l‟arc a cada
costat i que reben el pes de l‟arc,
són els coixins o dovelles
d‟arrencada.

13.- ARC (A). PARTS DE L’ARC

10) RONYONS: Les
dovelles properes als
salmers.
11) MUNTANT (Jamba):
Part inferior de l‟arc, baix de
la imposta (adossada al
mur).

B.- DIMENSIONS DE L’ARC:
1) FLETXA (59): Direcció o alçada de
l‟arc, que es mesura des de la línia
d'arrencada fins a la clau.
2) LLUM, VAN (79): En arquitectura,
amplada d‟un arc.
3) FONDÀRIA: Profunditat de l'arc.
4) CANTELL: Gruix de les dovelles.

32.- CLAU (A). Sinònim: Clau d’arc: clau de volta.

- 0) Directriu:Línia descrita per l'arc. Se sol considerar equidistant de l'intradós i l'extradós.
Rosca: Espai delimitat per l‟extradós i l‟intradós.
- 1) Clau:

• Clau: Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.
• Clau d’arc. Dovella central de la curvatura d‟un arc.
• Clau de volta. Peça circular superior on s‟ajunten els nervis i tanca el casquet
d‟una volta.
• Castellà: Clave; clave de bóveda.

32.- CLAU (A). Sinònim: Clau d’arc: clau de volta.
• SELECTIVITAT juny 2010/A: Dovella situada en la part central d‟un arc.

Portada Església de San Juan,
Baños del Cerrato, Palència. Mesquita còrdova.

32.- CLAU (A).
Sinònim: Clau d’arc: clau de volta.

Clau amb motius escultòrics de les barres de la
Corona d’Aragó (conserva la policromia). Llotja de
Santa Maria del Mar (1328-1383). Barcelona. Palma. Guillem Sagrera, acabada per Guillem
Berenguer de Montagut Vilasclar.

47.- DOVELLA (A)
- 2) Dovella: Cada una de les peces en forma de tascó que formen un arc

47.- DOVELLA (A)

• Qualsevol dels blocs de
pedra en forma de tascó o
cunya amb les quals es
construeixen els arcs i les
voltes. Configuren l‟intradós
i l‟extradós.
Arc de la Mèsquita
• Castellà: Dovela. de Còrdova (786-788)

• SELECTIVITAT setembre 2010/A:
47.- DOVELLA (A) Cadascuna de les peces que formen un arc.
juny 2011/A, setembre 2011/B.

• Part externa d‟un arc. Superfície convexa
56.- EXTRADÓS i exterior d‟un arc o d‟una volta. Castellà:
(A). Trasdós Extradós; trasdós.

73.- IMPOSTA (A).
Línia d‟imposta.
• Superfície on s‟inicia la curvatura
d‟un arc. Element de suport que
sobresurt de la paret i aguanta un
arc. Carreu o filera de carreus
damunt el qual s‟aixeca un arc o
una volta, generalment amb un poc
de volada. Castellà: Imposta.

• SELECTIVITAT setembre
2010/A: Filera de pedres d‟un
mur sobre el qual descansa un
arc o volta, juny 2011/A,
setembre 2011/A i B.

• Superfície interior de les dovelles
74.- INTRADÓS. d‟un arc o d‟una volta. Castellà:
Sinònim Sotavolta. Intradós.
- 5) Intradós: Part interna d‟un arc.

INTRADÓS: Superficie interna de un arco o bóveda

74.- INTRADÓS.
Sinònim Sotavolta.

Calendari agrícola
A l‟intradós d‟un dels arc,
entre dues voltes del Panteó
de Sant Isidor

- Calendari més interessant de la
pintura romànica, i és l’obra més
coneguda del Panteó, junt a
l’Anunciació als Pastors.

- L’artista retrata en aquest
calendari la vida diària i real dels
lleonesos del segle XII.

74.- INTRADÓS.
Sinònim Sotavolta.

MATANÇA O
DEGOLLAMENT
DELS INNOCENTS

- 6) Carcanyol: Espai comprès a sobre de l'arc i els elements propers.
- 7) Centre: Punt a partir del qual es traça l‟arc. Llum: Amplada d‟arc.
- 8) Contrafort: Mur de suport de l‟arc.
- 10) Ronyons: Les dovelles properes als salmers.
- 11) Muntant (Jamba): Part inferior de l‟arc, baix de la imposta (adossada al mur).

La primera dovella de l‟arc, immediata a
123.- SALMER (A) l‟arrencada. Pedra escairada amb el llit
- 9) Salmers: Les dues dovelles dels extrems horitzontal i l‟altre costat tallat en pla
que inicien l‟arc a cada costat i que reben el pes inclinat, col·locada a la part superior d‟un
de l‟arc, són els coixins o dovelles d‟arrencada. pilar o d‟un mur per rebre la primera dovella
d‟un arc o d‟una llinda. Castellà: Salmer.
SELECTIVITAT
setembre 2010/A:
Dovella inferior d‟un
arc sobre la
imposta a partir de
la qual s‟alça l‟arc,
juny 2011/A.

Alçada d‟un arc o d‟una volta des de la
59.- FLETXA D‟ARC. línia d‟arrencada fins al punt mig de
Sinònim Sagita. l‟intradós de la clau. Distància entre la
línia d‟imposta i la clau. Castellà: Flecha;
montea; sagita.

Part de l‟arc.
B.- DIMENSIONS DE L’ARC:

- 1) Fletxa (59): Direcció o alçada de l‟arc, que es
mesura des de la línia d'arrencada fins a la clau.
- 2) Llum (d’arc), van (79): Amplada d‟un arc
- 3) Fondària: Profunditat de l'arc.
- 4) Cantell: Gruix de les dovelles.

En arquitectura, amplada o amplària d‟un
arc, distància horitzontal entre dos
79.- LLUM D‟ARC. elements de suport o els dos punts
d‟arrencada d‟un arc o d‟una volta (a la
Van. línia d‟imposta). Castellà: Luz.

13.10) 13.1) i
13.- 97) OGIVAL

ARC

TIPUS
ARC

13.9) 13.18)

13.- ARC (A)

SUPORTS: TIPOLOGIA D’ARCS

TIPUS ARCS MÉS UTILITZATS EN ARQUITECTURA ISLÀMICA

SUPORTS: ARCS (A) Parts de l’arc

Tipus d’arc

Apuntat o Carpanell Conopial
ogival

De De mig punt De ferradura
ferradura apuntat o
túmid

Faixó Former ...

13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC
ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empentes
laterals i presenta forma corba.

13.1.- ARC APUNTAT
Sinònim: Arc de punta d’atmetlla;
arc gòtic; arc ogival; 97.- ogiva.

Arc format per dos arcs de circumferència
d‟igual radi, però diferents centres. Quan l‟arc
circumscriu un triangle equilàter s‟anomena
de punta d‟ametlla, i quan l‟angle superior és
molt agut es coneix més pròpiament amb el
nom d‟apuntat (alancetado, en castellà).
Propi de l‟art gòtic.

13.1.- ARC APUNTAT
Sinònim: Arc de punta d’atmetlla;
arc gòtic; arc ogival; 97.- ogiva.

• Arc format per dues seccions de
circumferència que es tallen a la clau.

• Arc acabat en punta en què els dos
costats són arcs de centres simètrics
còncaus, cadascun dels costats mira a
l‟altre. Formen un angle curvilini i
reforcen la volta de creuer. Gòtic.

• Castellà: Arco apuntado; arco gótico;
Porta del Sarmental (1240). Burgos. arco levantado de punto; arco ojival;
ojiva.

13.1.- ARC APUNTAT (A)

Apuntat
o ogival
Porta del Sarmental (1240). Burgos.
Talla, pedra, d‟artista desconegut (d‟origen francès,
probablement).
Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç
sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat
deutora i emparentada amb Chartres i Amiens.
http://bp2.blogger.com/KJ06WTiSDq0

b
34
a

CATEDRAL DE BURGOS
(1230-1240)
DESCONEGUT, RELACIONAT
AMB AMIENS?

d
34
c

CATEDRAL DE BURGOS,
PORTALADA DE SARMENTAL
(1230-1240)
DESCONEGUT, RELACIONAT
AMB AMIENS?

e

34 CATEDRAL DE BURGOS, PORTA DE SARMENTAL (1230-1240)
DESCONEGUT, RELACIONAT AMB AMIENS?

13.1.- ARC APUNTAT (A)

Basílica de Santa Maria del
Mar. Barcelona (barri marítim).

Prototip de construccions gòtiques
catalanes, que defineixen aquest
període.

13.2.- ARC ATROMPETAT (A). Sinònim:
Arc amb esplandit. ARC APUNTAT O OGIVAL
Arc format per dues
• Arcs d‟una finestra o d‟una porta, l‟amplària dels quals disminueix
o augmenta progressivament. de circumferència
seccions Romànic i gòtic.
que es tallen a la clau.
• Castellà: Abocinados.

Porta del Palau o de l‟Almoina. Catedral de València.

13.2.- ARC
ATROMPETAT (A)

Porta dels Apòstols.
Catedral de València.

DERRAME

• Hueco o vano en un muro, cuya anchura aumenta a
partir de los marcos o jambas, hacia una o ambas caras
del mismo.
El corte sesgado de las jambas de un vano hace que se
aumente la recepción de luz, por ser mayor la abertura
en la parte exterior del muro.

13.2.- ARC ATROMPETAT (A)

Portada romànica
Portada església església
Santiago el Mayor de la Magdalena.
(vers 1200). Zamora. Pòrtic de Santiago,
Puente la Reina.
església del Salvador.
Navarra. Cifuentes. Guadalajara.
•

13.2.- ARC ATROMPETAT (A)

Arc frontal de mig punt i atrompetat. Arc frontal i ogival.
Seu de Palma. Mallorca. Balears. Església de Castelló d‟Empúries (s. XV). Girona.

Tipus d‟arc. laterals i presenta forma corba.
D- SEGONS LA SEVA FORMA:
- 4) Carpanell (13.4). S‟assembla a l‟arc rebaixat, però el seu traçat es realitza a partir de tres centres.
Encara té un rebaix més exagerat que el rebaixat, és com un sector de circumferència gran. O com el
rebaixat aixafat.

13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.

13.4.- ARC CARPANELL
Sinònim: ARC d‟ANSA–PANER;
ARC de NANSA de CISTELL. Carpanell

• Arc format per un nombre senar de
segments de circumferència tangents
entre ells, el quals tots junts valen 180º.

• Castellà: Arco apainelado; arco carpanel.

Arc carpanell en una casa de Pals.
Empordà. Girona.

Torre de l’Or, Sevilla. 13.5.- ARC CEC (A)
• Arc que té tapada la llum.

• Cec: Dit d‟una obertura (porta,
finestra, arc) que ha estat paredada.

Arcs cecs túmids, polilobulats i de
ferradura.

13.5.- ARC CEC (A)

Arcs cecs ogivals aguts (en castellà: alancetado, si és molt agut).
Església de Beverley. Anglaterra. Construïda entre 1220 i 1425.

13.5.- ARC CEC (A)

Arcs cecs (arcuacions llombardes). Arcs cecs als murs de
Col·legiata de Sant Pere de Ponts (s. XII). l‟Església de San Lorenzo de Sahagún
Lleida. de Campos (s. XIII, estil mudèixar). Lleó.

Lògia d’arcs cecs
13.5.- ARC CEC (A) horitzontals, amb
funció ornamental, que
s’entrecreuen.

Giralda de Sevilla (s. XII).

13.6.- ARC CONOPIAL
Sinònim: ARC FLAMÍGER (A)

Conopial

• Arc que té la forma d‟una quilla de
vaixell invertida o de la clau dels
quadres sinòptics. Propi del gòtic
florit o flamíger.

• Castellà: Arco conopial; arco de
talón; arco flamígero; arco
florenzano.

Palazzo Corvaja. Taormina. Sicília.

13.6.- ARC CONOPIAL o FLAMÍGER (A)

Llotja de València.
Detall de la façana
del Consolat
(plaça del Mercat).

Conopial
Arc conopial a la torre i filera d'arcs conopials a la galeria del pis superior.

13.6.- ARC CONOPIAL o FLAMÍGER (A)

Llotja de Perpinyà.

13.6.- ARC CONOPIAL (A)

Coronament superior format per
fris de mènsules, finestrals conopials
calats i remat final de merlets.

Llotja de Palma.

13.7.- ARC CREUER (A) o ARC DIAGONAL
• Arc que uneix en diagonal dos angles d‟una
volta de creuria.

• En una volta de creueria, cada un dels arcs que
traça la diagonal en aquesta volta.

• Castellà: Arco de crucero; arco diagonal.

Arcs diagonals a les naus central i lateral.
Seu de Manresa. Barcelona. Arc de creuer.
Obra de Berenguer de Montagut (s. XIV) Església del Monestir de Poblet.
Conca de Barberà. Tarragona


Arcs diagonals
Volta de la nau central sobre arcs faixons i arcs
(monestir cistercenc).
diagonals de l‟església del Monestir cistercenc de
Abadia de Fontfreda.
Santes Creus. Aiguamúrcia. Tarragona.
Narbona. França.


Arcs de creuer a la girola.
Catedral de Barcelona.


Arcs diagonals a les naus central i laterals.
Santa Maria del Mar. Barcelona.

13.8.- ARC DE DESCÀRREGA (A) o SOBREARC
• Arc construït damunt una
llinda per desviar cap als
costats part del pes de la paret
que té a sobre.

• Castellà: Arco de descarga;
sobrearco.

També és un arc de llum paredada i
serveix per a descarregar o reduir el pes
de la paret de damunt la llinda, sobre la
mateixa llinda de la porta d‟entrada o d‟una
finestra. Torre dei Rigaletti, a Florència.

De
ferradura

Haram Mesquita Còrdova.

13.9.- ARC DE FERRADURA (A)
Sinònim: Arc àrab.
• Arc ultra semicircular. Arc que té una obertura que
ultrapassa la mitja circumferència. Propi de l‟art islàmic.

• Arc format per un segment de circumferència de més de
180º amb el centre situat per damunt de la línia
d‟arrencada.
Organització interior
• Castellà: Arco árabe; arco arábigo; arco de herradura; dinàmica, lleugera i
arco morisco. lluminosa.

13.9.- ARC FERRADURA, ARC ÀRAB (A)
• FERRADURA VISIGOT. L‟arc de ferradura ultrapassat també
va ser utilitzat en les construccions hispàniques del període
visigot, encara que amb una variant: les línies de l‟intradós i de
l‟extradós (la rosca), paral·leles en l‟estil musulmà, deixen de
ser-ho prop de la imposta en el període visigot.

• CALIFAL CORDOVÈS. Es pot veure que són paral·leles en
l‟arc del s. IX, en el del segle X deixen de ser paral·leles prop de
la clau.

De ferradura

Porta exterior i façana del Mihrab, mitjançant un arc central de ferradura bastant pronunciat,
enquadrat en un arrabà (alfiz) rectangular. Mesquita de Còrdova

13.10.- ARC DE MIG PUNT
Semicircular
(A). Sinònim: ARC DE PUNT
RODÓ; ARC RODÓ.
• Arc format per una
semicircumferència, amb
el centre en la línia
d‟arrencada.
De mig
punt
• Propi de l‟art romà i del
romànic.

• Castellà: Arco de medio
La seva projecció lineal punto; de medio redondo;
a l‟espai genera la volta redondo; formarete.
Arc de Cabanes.
Castelló (s. II dC).
de canó o de mig canó.
Utilitzada des de les • SELECTIVITAT juny
antigues civilitzacions 2010/B, setembre
mesopotàmiques fins al 2010/B, juny 2011/B: Arc
s. XX. de secció semicircular.

Brunelleschi (1377-1446). Pòrtic de La Loggia de l‟Hospital dels Innocents
(1419-1424). Orfanat de Florència. Itàlia. Quattrocento.
• Edifici obert a l‟espai urbà a
manera de claustre (posa en
contacte l‟arquitectura interior i
l‟exterior de la plaça).

• Va crear una successió d‟arcs
de mig punt, que es
corresponien amb uns
mòduls, i la seva
repetició donava
sensació de
perspectiva.

13.10.- ARC DE MIG PUNT (A)


Aqüeducte romà. Pont de les Ferreres (s.I aC). Tarragona.

Pont du Gard. France.


13.11.- ARC DE TRIOMF (A). Sinònim:
ARC TRIOMFAL; PORTA TRIOMFAL.

• Monument commemoratiu característic
de l‟arquitectura romana format per un o
tres arcs distribuïts simètricament i
emmarcats en una estructura amb llinda
que, generalment, suporta un arquitrau
decoratiu i un àtic amb una inscripció
commemorativa.

• Per exemple, commemora les victòries
d‟un emperador.

• Arc triomfal també pot ser l‟arc que
separa la nau principal del presbiteri d‟una
església.
Arc de triomf de l‟emperador Titus
(81 d C). Roma. • Castellà: Arco de triunfo; arco triunfal.

13.11.- ARC DE TRIOMF (A). Sinònim:
ARC TRIOMFAL; PORTA TRIOMFAL.
Arc de
Constantí (315,
s. IV dC). Roma.

ARC PRESBITERIÀ O TRIOMFAL

• Arc que a les esglésies separa el presbiteri de
la resta de la nau principal. És freqüent que
vagi decorat (és quan s'acostuma a dir
"triomfal").

• Sovint és un arc de reducció que canvia
l'amplitud de la nau per a ajustar-la a un absis
més petit, i per tant, és més baix i de menys
llum que els arcs torals propers.

• No s'ha de confondre amb l„arc de triomf, que
Arc triomfal a l'església de és un monument commemoratiu típic de
Sant Apollinare Nuevo. Ravenna.
l‟arquitectura romana i que és exempt.

13.12.- ARC ESCARSER O ARC ESCASSÀ (A)

• Arc rebaixat format per un
segment de circumferència, el
centre de la qual és per sota
de la línia d‟arrencada.

• Castellà: Arco escarzano.

Arc rebaixat, en particular, el que
Un balcó suportat per un arc escarser, a la
correspon a un angle de 60º.
casa Queraltó (Barcelona). Josep Plantada i Artigas.

laterals i presenta forma corba.

13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.

13.12.- ARC
ESCARSER O ARC
ESCASSÀ (A)
Arcs escarsers façana posterior de la Casa
de la Vila, municipi Palau-solità i Plegamans
(Barcelona),
obra d„Antoni Falguera.

Arcs escarsers a la galeria
del pis superior de la
Casa Carreras (Barcelona),
obra de Josep Puig i Cadafalch.

13.16.- ARC LOBULAT (A)
• Arc l‟intradós del qual està format per
un nombre senar de lòbuls (part còncava
que sobresurt d‟un perfil dibuixant una
mena d‟ona), és a dir, format per tres o
més seccions de circumferència que es
tallen entre elles.

• Propi de l‟art islàmic o musulmà, també
apareix en construccions romàniques,
testimoniant la influència musulmana.

• Segons el nombre de lòbuls
juxtaposats s‟anomena trevolat (si en té
3), quinquelobulat (si en té 5) o arc
polilobulat (si en té més de 5).

• Castellà: Arco angrelado; arco
lobulado.


Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965).
Mesquita de Còrdova.
Ventall d‟arcs polilobulats. Actualment és nomenada així,
i és l‟arrencada de l‟ampliació d‟Al-Hakam II, la més rica
en decoració de totes.

Arcs apuntats de ferradura
(orientals), i arcs lobulats
(mesopotàmics), s‟usen com a
solució no tan sols amb funció
decorativa sinó també constructiva
o arquitectònica.

MAQSURA
Arcs lobulats que es solen
entrecreuar.

13.17.- ARC MIXTILINI (A)

• Arc que té un intradós
format per línies mixtes
(línies rectes i línies corbes)
en perfecta simetria.

• Típic de l‟art musulmà.

Arcs mixtilinis al pati interior de la • Castellà: Arco mixtilíneo.
Casa de las Conchas. Salamanca.


Finestra de la
Casa Comas d'Argemir (Barcelona), Casa Lleó Morera (Barcelona),
obra de Josep Vilaseca i Casanovas obra de Lluís Domènech i Montaner (1905).
(1904).


Arc mixtilini de perfil conopial. Escala d'accés al Consolat de Mar.
Monestir de Santa Isabel la Real. Llotja de València.
Granada.

13.18.- ARC PERALTAT (A)

• Similar a l‟arc de mig punt, però que continua més enllà de la
semicircumferència, amb trams rectes en els extrems inferiors.

• Arc més allargat que el de mig punt a la seva arrancada, és a dir, amb la línia
d‟arrencada per sobre de la imposta. Per exemple a l‟art Asturià.

• Castellà: Arco peraltado; realzado, remontado.

13.18.- ARC PERALTAT (A)

Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128)

13.19.- ARC REBAIXAT, ESCARSER, ESCASSÀ (A)

• Arc que té menys altura que la meitat de la seva llum.

• Castellà: Arco de punto hurtado; arco rebajado.


Pont sobre el riu Órbigo.
Fuente La Vizana. Alija del
Infantado. Lleó.

La seva corba és inferior a la semicircumferència.
També és un arc d‟un sol centre, en aquest
aspecte, semblant al de mig punt i el peraltat.

Pont de Rialto, que creua el Gran Canal de Venècia.
És el més antic dels tres ponts que creuen el Gran Canal i, problablement, el més famós de la
ciutat. La seva peculiaritat és que romp amb la tradició arquitectònica de construir ponts de
tipus romà amb l‟estructura d‟arc de mig punt i presenta una nova tipologia d‟arc rebaixat.

Arc rebaixat
Portada principal de l‟Església de San
Idelfonso. Sevilla.

Pont vell sobre el riu Génave. Jaen.

Porta baixa de la muralla de Daroca. Saragossa.

13.20.- ARC TERCELET (A). Sinònim:
ARC TERCIARI; NERVI D‟ARESTA.

• Nervi secundari o terciari
d‟una volta de creueria.

• Castellà: Arco tercelete;
arco terciario; braguetón;
tercelete.

http://wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sainte_Chapelle_-_Upper_level.1.jgp


EVOLUCIÓ D‟ARCS I VOLTES

13.20.- ARC TERCELET O TERCIARI

Arcs tercelets a l'església de Santa Maria d‟Alacant.

13.22.- ARC TUDOR (A)

Arc Tudor a la façana.
Capella del King‟s College. • Arc apuntat format per dues rectes que
Cambridge. s‟uneixen a la línia d‟arrencada per mitjà
d‟un petit segment de circumferència tangent
Arc tudor. Arc apuntat aixafat, de a aquestes rectes.
quatre centres, característic de
l‟estil gòtic anglès del mateix nom. • Castellà: Arco tudor.

13.22.- ARC TUDOR FISTONAT (A)

Al Shalamar (O Shalimar) garden. Lahore. Pakistan.

13.22.- ARCS TUDOR (A)

Taj Mahal (1631-1654). Ciutat d‟Agra, estat d‟Uttar Pradesh. Índia.

13.23.- ARC TÚMID (A)
• Arc apuntat que presenta més
amplada a la meitat de la seva altura
que a la línia d‟arrencada i que s‟uneix
als brancals mitjançant dos segments
de circumferència còncaus.

• Castellà: Arco túmido.

De
ferradura
apuntat o
túmid
De ferradura apuntat o túmid és l‟arc
Arc túmid cec. de ferradura apuntat, típic del pas del
Porta del Sol. Toledo. Influència romànic al gòtic.
nassarita (final s. XIV).


Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria


De
ferradura
apuntat o
túmid

Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria

13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim:
ARC DOBLER o PERPANY Faixó
• Arc que sobresurt de l‟intradós d‟una volta (de canó, d‟aresta...) i que, en dividir-la
en trams, la separa d‟una altra nau i la reforça, alleugerint el pes de les voltes cap
als murs laterals.
• Arcs disposats transversalment a l‟eix de la nau i formen part de la volta.
• Castellà: Arco fajón; arco perpiaño.

13.13.- ARC FAIXÓ, DOBLER
o PERPANY (A)
Nau central de la Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Arcs faixons a la nau central de
Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).

13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim:
ARC DOBLER o PERPANY

Arcs faixons a la nau central de l‟Església de Sant Pere de Rodes.
Alt Empordà. Girona. Consagrada l‟any 1022.

13.14.- ARC FORMER (A)
Catedral Santiago de
Compostel·la (1075-1128).

• Cadascun dels arcs disposats a cada
costat d‟una nau, que separen la nau
central de les laterals.

• Paral·lels a l‟eix longitudinal de la nau, i
que en suporten la volta.

• Castellà: Arco formero.


Sant Serní de Tolouse. Nau central.

Catedral Santiago de Compostel·la.

Former


Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128).

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes

A L’ALÇAT OBSERVAM
ARCS FAIXONS

TRIFORI
- Els PILARS CRUCIFORMES:

- Alternen la base circular i
quadrada.

- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i
arcs de DESCÀRREGA:

- Arcs de mig punt un poc
peraltats i motllures amb doble
motllura cilíndrica.

- TRIFORI de finestres dobles o
geminades, de dos arcs peraltats,
coronades amb arcs de descàrrega,
que comuniquen amb la TRIBUNA i
aboquen llum a la nau central.

ARCS FORMERS PILARS

- PILARS CRUCIFORMES (base quadrada i esveltes semicolumnes
adossades a cada cara), enllacen amb
- Nervis dels arcs FAIXONS de la VOLTA DE CANÓ de la nau central.
- Arcs FORMERS paral·lel a eix longitudinal.
- Arc de mig punt (FORMERS, FAIXONS o PERPANYS, TORALS i de
DESCÀRREGA)
- A sobre els pilars cruciformes es formen les TRIBUNES damunt les
naus laterals, que donen a la nau central, mitjançant
- TRIFORIS, que ressegueixen el perímetre de la basílica a excepció de
la capçalera, formats per finestres dividides en dos per dobles
columnes, i enquadrades per un arc de DESCÀRREGA.

13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes

COBERTES

- VOLTA de CANÓ a la
nau central reforçada
amb arcs FAIXONS o
PERPANYS, que
compleixen una doble
funció: la de sustentació
i la d‟ornamentació
senzilla.

- VOLTES d’ARESTA a
les laterals.

- ABSIDIOLES amb
VOLTES de QUART
d’ESFERA.

- TRIBUNA amb VOLTA
Catedral de Santiago de
de QUART de CANÓ.
Compostel·la (1075-1128).

13.15.- ARC FORMERET (A)


• Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d‟una volta amb el mur.

• Castellà: Arco formero.

13.21.- ARC TORAL
• Cadascun dels quatre arcs que
sustenten una cúpula per mitjà de
petxines o trompes (o sobre els
quals descansa una cúpula).

• Cadascun dels arcs que fan de
reforç a la volta.

• Castellà: Arco toral.
De mitja taronja o
cúpula de
petxines

Catedral de Zamora (1140-1174). Romànic del Duero.

13.21.- ARC TORAL (A)

Interior.
Església de Santa Sofia. Constantinoble. Vista de la meitat oriental.
Església de Santa Irene. Constantinoble.

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2

Similar to TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2 (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2