Escultura barroca

1. El BARROC
ESCULTURA

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA BARROCA
1. Naturalisme: interpreatació realista de l’art per afavorir-ne la comprensió.
S’aparta de l’idealisme del Renaixement.
2. Escultura expressiva i emotiva. El sentiment es veu reflectit en la gesticulació
dramàtica i en l’expressió dels rostres (patetisme)
3. Dinamisme: és l’escultura del moviment, a diferència de l’equilibri compositiu
típic de les escultures del Renaixement
4. Composicions obertes, centrífugues que s’allunyen del centre compositiu.
Predomini de línies obliqües.
5. Asimetria
6. Els plecs de la roba es multipliquen i esdevenen més angulosos.
7. Es multipliquen els punts de vista per observar l’obra al voltant
8. La temàtica serà la mateixa que en el Renaixement

3. BERNINI
(1598-1680)

4. BIOGRAFIA
• Va néixer a Nàpols i es formà amb al taller del seu pare que exercia com
a escultor. Des de ben petit tingué la possibilitat de conéixer la col·lecció
d’escultures del Vaticà
• Cultivà l’arquitectura, l’escultura i la pintura i desenvolupà una gran tasca
artística a Roma al serveis del Papa Urbà VIII en plena Contrareforma.
• Juntament amb Borromini fou el creador de l’arquitectura Barroca
italiana. En el camp de l’escultura no coneixerà rivals. Representà pel
Barroc el que Miquel Àngel representà pel Renaixement
• Característiques de l’escultura de Bernini:
a) S’inspira en l’escultura clàssica, especialment la grega hel·lenística. És
evident la influència de l’Apol·lo de Belvedere (s.IV a.C.), considerat el cànon
de bellesa masculina de la Grècia Clàssica
b) Les seves obres desprenen un dramatisme i intensitat emocionals que
conjuguen amb l’esperit contrareformista
c) Treballa el marbre amb un gran virtuosisme tècnic
d) Contrastos de llum i ombra (clarobscurs) per crear efectes teatrals
e) El moviment és l’element expressiu per excel·lència: va saber captar l’instant
de forma fotogràfica en el moment de màxima acció
f) Va influir els escultors del Neoclassicisme (s.XVIII) Ex: Canova

5. APOL·LO I DAFNE
Documentació General:
•Títol: Apol·lo i Dafne
•Autor: Bernini
•Cronologia: 1622-1625
•Estil: Barroc
•Tècnica: talla
•Material: marbre
•Forma: escultura exempta
•Tipologia: grup
•Dimensions: 2’43 (escala humana)
•Localització: Galeria Borghese (Roma)
•Tema: Apol·lo, posseït pel desig que sent
per Dafne, la persegueix i, just en l’instant
en què la toca Dafne es comença a
metamorfosejar en llorer.

8. EIXOS COMPOSITIUS:
Eix diagonal combinat
amb 2 semicercles formats
pels cossos d’Apol·lo i Dafne
Textures: Contrast superfície pulida
de la pell i la rugositat de les
formes vegetals.
(virtuosisme tècnic)
Intensitat emotiva: anàlisi psicològic
dels personatges
COMPOSICIÓ OBERTA
I CENTRÍFUGA.
COMPOSICIÓ PROPORCIÓ: segueix el cànon
clàssic de l’Apol·lo de Belvedere.
Bellesa idealitzada
RITME: dinamisme extrem.
Captació instantània del
moviment. Els personatges
no només corren sinó que a
més a més Dafne s’esta
transformant
Detalls: Els peus (arrels), els
dits es ramifiquen, els cabells
(fulles)
LLUM: clarobscurs
que accentuen la
intensitat
dramàtica de
l’acció
TEMPS: anecdòtic

9. Apol·lo Belvedere

10. INTERPRETACIÓ
CONTINGUT:
•Mite clàssic de Metamorfosis
d’Ovidi.
•Comitent: cardenal Scipione
Borghese
SIGNIFICAT: Dafne (llorer en
grec) fa al·lusió a la família dels
Barberini (Urbà VIII, mecenes de
Bernini) que tenien un llorer a
l’escut d’armes

11. L’ÈXTASI DE STA. TERESA

13. EL DAVID

15. EL RAPTE DE PROSEPINA

16. SEPULCRE URBÀ VIII

17. LA FONT DELS QUATRE RIUS A PIAZZA NAVONA

18. LLUÍS XIV

19. ESCULTURA EQÜESTRE DE CONSTANTÍ

20. BEATA ALBERTONA

21. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:
• A Espanya, a causa de la greu crisi econòmica que travessaven els
Àustries, l’escultura serà de fusta. A més s’adapta millor a les
expectatives (més detalls).El seu realisme emociona.
• La temàtica principal serà la religiosa amb la finalitat
contrareformista de despertar la pietat dels fidels. L’art tindrà com a
objectiu persuadir visual i emocionalment els fidels del triomf del
Catolicisme (única veritat)
• L’escultura barroca hispànica és una de les manifestacions més
genuïnes de l’art espanyol i té com a particularitat que és més
naturalista i expressiva que la italiana.
• Les figures s’adornen amb vestits i joies i es policromen per
compensar la pobresa material.

22. PEDRO DE MENA
(1628-1688)

23. BIOGRAFIA
• Fill d’Alonso Mena (escultor famós), es formà amb els seu pare de qui copsa el
llenguatge realista i expressiu de l’Escola Sevillana
• A Granada continua la formació amb Alonso Cano. No obstant, no concebí mai
l’escultura amb l’elegant serenitat del mestre sinó que dotà les seves estàtues d’un
gran misticisme i càrrega emotiva.
• El 1662 viatja a Cort on realitzarà 2 de les seves obres més famoses: el St. Francesc
i Magdalena Penitent. El contacte amb l’Escola castellana el porta a simplificar les
formes i volums de les seves figures i a sobrecarregar-ne el contingut espiritual.
• A Màlaga rebrà una gran quantitat d’encàrrecs.
• La seva fama li permeté tenir una clientela insigne acompanyada d’una vida
acomodada. Rebé la distinció “d’Escultor de la Catedral de Toledo”
Característiques:
• Dóna més expressivitat a les figures que el seu mestre A. Cano
• Interpretació més realista i mística dels temes religiosos però sempre d’una forma
senzilla i mesurada sense arribar a l’esquinç de l’Escola Castellana.
• D’Alonso Cano n’adopta l’estilització i el repertori formal basat en les formes
ovalades.
• Ús sobri del color /virtuosisme tècnic

24. MAGDALENA PENITENT
Documentació General:
•Autor: Pedro de Mena
•Cronologia (1664)
•Estil: Barroc
•Tècnica: talla
•Forma: exempta
•Material: fusta de cedre
•Tipologia: dempeus
•Cromatisme: policromada
•Dimensions: 1’65m
•Localització actual: Museu Nacional d’escultura
de Valladolid /El Prado
•Tema: Magdalena Penitent és la viva imatge
del penediment. La dona que ha trobat la
veritable fe i es penedeix del seu passat com a
pecadora, fixa la vista en la creu (símbol de la
redempció)

25. COMPOSICIÓ
Escala natural i dempeus
lleugerament inclinada endavant.
•Mà esquerra (crucifix)
•Mà dreta oprimeix el cor
Dramatisme contingut: El rostre
ovalat és el punt de màxima
expressivitat (PENEDIMENT infinit)
Detalls: llavis ressecs,
ulls vermellosos i coll i
dits mà dreta en tensió.
Els cabells llargs i humits
sembla que condueixin el
plor fins al terra
No transmet sensualitat: el
seu aspecte físic queda
secundat pel pes emocional.
La túnica no insinua les
formes femenines.
Eixos
compositius: Eix
vertical trencat per
la inclinació del cos
(asimetria)
Predomini de les línies
tallades (tractament de
la roba i dels cabells)
Llum: Contrastos de
llum i textura
(pulito/non pulito)
Ritme: Equilibri
dinàmic (forta
expressió continguda)
Policromia: ocres sense
forts contrastos (ús sobri
del color- TERRES DE
SEVILLA)

26. ALTRES OBRES
SANT FRANCESC

27. LA DOLOROSA

28. Verge amb el Nen St. Joan Baptista
ALONSO CANO

29. La Pietat
Gregorio Fernández
(Escola castellana)

30. Crist de la Bona Mort a Màlaga

31. INTERPRETACIÓ
Contingut: Maria Magdalena, prostituta que s’arrepentí dels
seus pecats i es convertí en deixebles de Jesús
El tema plasma l’interès de l’Església de remarcar el
penediment, sobretot després del Concili de Trento
Divulgació de Magdalenes per Castella (firmava obres)
Significació:
•és la viva imatge del penediment
•La creu és símbol de la redempció dels pecats de la
humanitat
Comitent: jesuïtes (St. Felip Neri de Madrid).
Funció. Decorativa, Religiosa: La senzillesa i la claredat del
missatge van fer molt populars aquestes imatges que
apel·laven la pietat dels fidels catòlics