Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Ppt ètica

0 views

Published on

ppt Ètica 4t ESO

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Ppt ètica

  1. 1. QUÈ ÉS L`ÈTICA? Etimològicament, Grec Èthè = costums Êthos = caràcter, manera de ser que es va adquirint amb el temps a través del costum col·lectiu. Éthos = hàbit, acte, forma de vida en sentit psicològic.
  2. 2. QUÈ ÉS LA MORAL ETIMOLOGICAMENT, LLATÍ: Mos/mores = costums, hàbits (casa, morada: espai material del costum) La nostra cultura greco - judeo - cristiana ha imposat un matís a la def. etimològica: •Actes bons/virtuosos morada interior/consciència •Actes dolents Això no vol dir que tots els costums dels éssers humans siguin morals •Comportaments amorales (fora de la moral-valor) Ex: rentar-se dents. •Conductes immorals van en contra d’un bé social. Ex: robar, matar. •Conductes extramorals: animals
  3. 3. Cuida tus PENSAMIENTOS porque se volverán PALABRAS. Cuida tus PALABRAS porque se volveran ACTOS. Cuida tus ACTOS porque se harán COSTUMBRE. Cuida tus COSTUMBRES porque forjarán tu CARÁCTER. Cuida tu CARÁCTER porque formarà ti DESTINO. Y tu DESTINO serà tu VIDA…. Gandhi
  4. 4. A UN HOME INTEL·LIGENT TOT LI ÉS PERMÈS Partint de la frase podríem dir que es tracta d’una idea falsa. Ser intel·ligent no vol dir estar exempt de complir les lleis. Tenim dos tipus d’obligacions: -La de les lleis (legal) –OBJECTIVA- elaborades per una societat concreta. -La de la consciència (moral) – SUBJECTIVA – personal
  5. 5. ÈTICA -Ciència/branca de la filosofia que estudia el comportament humà. És la reflexió sobre com hem d’actuar. Reflexiona sobre la moral i els actes humans i qüestiona les normes i valors que defensen les diferents morals per reajustar la nostra vida i cercar la felicitat. -Teoria-concepte a partir de la praxi moral. Es pregunta per les causes o raons últimes de la moral. L’Ètica busca el sentit de l’acció potser per descobrir que no en té! -Utilitza un llenguatge imperatiu suposant el que hauria de passar en el supòsit d’actuar racionalment: haver de MORAL -És el punt de partida i d’arribada de l’Ètica. -És el codi de normes que regulen l’acció individual i col•lectiva que es considera correcta. -Praxis -La moral és descriptiva -Ningú és immoral o amoral -Hi ha moltes morals: •Segons religió (cristiana, budista, musulmana….) •Segons filosofia (hedonista, utilitarista,
  6. 6. Què es planteja l’ètica? Es planteja preguntes bàsiques sobre la moral: •Qui estableix què és moral bo i dolent? (judicis interculturals) •Qui posa les normes morals? •Si no compleixo les normes legals puc ser sancionat pel sistema penal? Però què passa si no compleixo les normes morals de la meva consciència? •Si no compleixo les lleis divines, segons les religions puc ser castigat a l’altre vida, però si no crec en cap Déu aquestes lleis no tenen cap sentit per a mi. Només la meva consciència em dirà si faig bé o no!
  7. 7. Moltes persones que creuen en una religió orienten la seva vida segons la moral que predica aquesta religió. Altres consideren que, malgrat que creuen en aquesta religió, la moral ha de partir de la raó humana i mai dels preceptes religiosos. Ex: un cristià pot estar a favor de l’avortament encara que la religió cristiana no ho accepti!
  8. 8. Els homes podem escollir a diferència dels animals perquè son lliures. La llibertat de triar fa que siguem responsables de la nostra vida d’acord amb les nostres eleccions: 1.LLIBERTAT PER ESCOLLIR: •BÉ-CONVENIENT •MAL-INCONVENIENT, PERJUDICIAL 2.RESPONSABILITAT PER ASSUMIR-NE LES CONSEQÜÈNCIES
  9. 9. Com que podem inventar i elegir, podem equivocar- nos, que és una cosa que als castors, les abelles i els tèrmits no els acostuma a passar.
  10. 10. ELS VALORS Els humans valorem constantment: Quan prenem una decisió Quan no en prenem cap Tots tenim una constel·lació de valors que hem adquirit culturalment. La majoria dels valors de la nostra societat provenen de la religió cristiana.
  11. 11. HONRADESA AMISTAT CREATIVITAT RESPONSABILITAT SOLIDARITAT EMPATIA TOLERÀNCIA PACIÈNCIA RESPECTE IGUALTAT COOPERACIÓ PLAER BENESTAR
  12. 12. Valorem les accions dels altres, les persones i valorem els objectes que ens envolten. Simultàniament, els altres valoren les nostres accions. Els humans no sabem viure sense valorar; no tenim una actitud indiferent i passiva davant la realitat, sinó que la sentim com a bella o lletja, com a bona o dolenta, com a agradable o penosa, com a noble o vil.
  13. 13. Atribuïm un valor a •una acció quan afirmem que és bona (ex: ajudar un amic) •una persona quan diem que és bella (ex: Maria) •un objecte quan afirmem que és útil (ex: esportives) Però les qualitats bona, bella i útil no són visibles com ho són les accions o les persones, ni es poden tocar com es poden tocar els objectes. Un valor és una qualitat, una propietat o un tret que, atribuït a accions, persones o objectes, justifica una actitud positiva i preferencial vers ells.
  14. 14. Una acció, una persona o un objecte formen part del món del que és; són fets. Quan en parlo, estic fent una descripció d'una realitat física. És descripció d'un fet l'expressió: "per internet circulem milers de textos". Els enunciats fàctics són vertaders o falsos en funció de la seva correspondència o no amb els fets. FET
  15. 15. Però què passa si afirmo: "internet és una xarxa fantàstica"? Ara ja no parlo de fets, sinó de valors: he anat més enllà dels fets, a la xarxa li atribueixo una qualitat positiva i mostro la meva apreciació. És una valoració de la qual no es pot dir que sigui vertadera o falsa. 2 maneres de parlar de la realitat: •DESCRIPCIONS: enuncien judicis de fets. •VALORACIONS: enuncien judicis de valors.
  16. 16. La distinció entre fet i valor ens mostra els dos móns en els quals ens movem els humans: el món del que és l'enunciat, es refereix a tal com són les coses el món del que hauria de ser l'enunciat, es refereix a tal com les coses haurien de ser, a allò desitjable i bo que considerem un valor. Així, doncs, les qualitats valoratives van més enllà dels fets, mostren una mena de plus, una obertura a un món superior.
  17. 17. PER QUÈ CALEN NORMES MORALS?
  18. 18. PRINCIPALS TEORIES ÈTIQUES
  19. 19. 1.- INTEL·LECTUALISME MORAL (Sòcrates, s.V a.C.): Cognitivisme • És possible conèixer racionalment la validesa moral d'una norma i argumentar i demostrar la correcció o incorrecció d'uns determinats preceptes. És a dir, els judicis com ara "el plaer és el bé" o "la sinceritat és bona" poden ser vertaders o falsos i, a més, l'ésser humà està capacitat per a conèixer aquesta veritat o falsedat. La moral és, per tant, un saber racional. Importància al coneixement. • Conèixer què és el bé implica fer-lo. Si s’actua malament, és per ignorància.
  20. 20. Les que tenen bones conseqüències, és a dir, les que m'apropen al bé. Eu= bo + daimon =esperit Tenir un bon daimon= FELICITAT Considera la felicitat com el màxim bé de la vida humana. Totes les accions han de tenir com a finalitat la felicitat. Només qui és feliç actuaran BÉ! Per aconseguir la felicitat: a) Viure utilitzant la raó (essència humana) b) Cercar la veritat 2.- ÈTICA TELEOLÒGICA/ EUDEMONISME (Aristòtil, IV a.C.) (coneixement de la natura /Déu)
  21. 21. 3.- MATERIALISTA HEDONISME (Epicur) L'ètica ens ha de dir què hem de fer per a assolir allò què és bo, per accedir al bé. (normes) Hedoné = plaer Defensa que la felicitat resideix en l’obtenció del plaer i en l’absència del dolor. El que proporciona plaer és bo. S’ha de fer el que ens allunyi del dolor i ens provoqui satisfacció. Ara bé, no tots els plaers són considerats bons: S’han de triar mitjançant la raó i cal que siguin equilibrats. El màxim plaer serà l’espiritual! (ataràxia o tranquil·litat de l’ànima). Bé personal
  22. 22. Com? •Fer un càlcul de plaers que tingui en compte que un plaer avui pot ser un dolor demà (malaltia). Ex: gaudi menjar, beguda, etc •El que avui se’ns presenta com a dolor pot ser un bé futur Ex: operació
  23. 23. 5. ÈTICA HETERÒNOMA JUSNATURALISME ÈTIC O FILOSOFIA CRISTIANA (St. Tomàs d’Aquino, s.XIII) Defensa l’existència d’una llei natural, universal imposada per Déu que determina el que està bé i malament. Aquesta llei moral depèn d’una llei externa,divina, i per tant és objectiva! El subjecte únicament l’interioritza. L’home pot triar si vol seguir-la o no.
  24. 24. 5.1.- ESTOÏCISME (Zenó s.IV a.C, Heterònoma) Es fonamenta en la indiferència envers els plaers, dolors externs i l’austeritat en els propis desitjos. Es basa en la resignació davant l’inexorable (llei universal que determina el destí) S’ha de cercar la tranquil·litat de l’ànima o ataràxia, que només serà possible si es té coneixement de la raó o destí universal que ho regeix tot.
  25. 25. Primer filòsof a reivindicar una ètica formal amb caràcter universal. Parteix de la raó pràctica: ús de la raó per a determinar què és bo i que no ho és. La llei moral prové de la pròpia raó (bona voluntat) que s’expressa mitjançant imperatius categòrics (mandats incondicionals, necessaris) Ex: s’ha de, hem de, hauríem de 6.-DEONTOLÒGICA / FORMALISME ( Kant, s.XVIII) Les que, independentment de les seves conseqüències, són correctes en elles mateixes perquè compleixen amb el deure.
  26. 26. . Un imperatiu hipotètic expressa una norma que només té validesa com a mitjà per a assolir una finalitat. EX: l’imperatiu “no mengis en excés” expressa una norma que només té sentit si la nostra finalitat o objectiu és conservar la salut. L’imperatiu categòric que formula Kant és: “actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma universal”. Fixa’t que aquest imperatiu no depèn de cap finalitat i, a més, no ens diu què hem de fer (menjar en excés o no), sinó que serveix de criteri per a saber quines normes són morals i quines no. L’imperatiu categòric estableix quina és la forma que ha de tenir una norma per a ser moral: només aquelles normes que siguin universalitzables (és a dir, que es puguin convertir en llei universal) seran realment normes morals.
  27. 27. 7.- UTILITARISME (Bentham i Stuart Mill, s. XVIII) Materialista, heterònoma, teleològica Es tracta de buscar la felicitat social (bé col·lectiu). S’ha d’assolir la major felicitat per al major nombre de persones. Una acció serà millor i més desitjable en la mesura que pugui beneficiar a un nombre de persones més elevat. Aquesta corrent ha exercit una gran influència en lèpoca contemporània (economies del benestar, socialisme, etc).
  28. 28. Basada en la pèrdua dels grans ideals i en l’individualisme. Segons l’existencialisme, l’ésser humà està sol. Malgrat aquesta solitud l’ésser humà ha de viure, prendre decisions i seguir existint. La persona autèntica és aquella que és capaç d’acceptar aquesta crua realitat. L’ésser humà és responsable dels seus actes. 8.- EXISTENCIALISME (Kierkegard i J.P.Sastre, s.XX)
  29. 29. No és possible justificar racionalment les normes morals, perquè aquestes no es basen en res que pugui ser conegut intel·lectualment. Les normes i els valors que formen la moral sorgeixen d'emocions i sentiments que susciten certes accions. Per aquest motiu, la moral no és un saber racional, sinó que forma part de l'àmbit de l'emotivitat.   NO COGNITIVISTA /EMOTIVISME

×