SlideShare a Scribd company logo
1 of 77
 Naturalisme i realisme: mirant de captar la psicologia dels
personatges.
 Predomini del color (i la llum) sobre el dibuix. S’utilitzen la
perspectiva aèria, els jocs de llums i ombres (el clarobscur
tenebrista) i els escorços violents per a crear una sensació de
profunditat i tres dimensions
Llibertat compositiva, predomini de les diagonals, línies corbes i
escorços.
CARACTERÍSTIQUES GENERALSCARACTERÍSTIQUES GENERALS
 Gust per la teatralitat i els efectismes: efectes il·lusionistes per a crear
espais, com enganys òptics als sostres
 Tècniques: l’oli sobre llenç i pintura al fresc.
 Temes: religiosos, mitològics, paisatges, retrats de grupo, els bodegons o
natures mortes
 Gran varietat estilística.
PINTURA
BARROCA
ITALIANA:
Michelangelo Merisi da
Caravaggio
(1571-1610)
CARAVAGGIO
MICHELANGELO
MERISSI DE
CARAVAGGIO
BACUS
(1596)
VOCACIÓ DE SANT MATEU
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21925
La crucifixió de Sant PereLa crucifixió de Sant Pere
CaravaggioCaravaggio
Conversió de Sant PauConversió de Sant Pau
(1601)(1601)
Santa Maria del PopoloSanta Maria del Popolo
(escorç violent pres des d’un punt(escorç violent pres des d’un punt
de vista molt baix, recorda ade vista molt baix, recorda a
Mantegna)Mantegna)
CaravaggioCaravaggio
Mort de la VergeMort de la Verge
ARTEMÍSIA
GENTILESCHI
(1593-1652)
JUDITH I
HOLOFERNES
(1611-1612)
Caravaggio
http://www.pinturayartistas.com/recuperemos-a-las-mujeres-pintoras-de-la-historia
ANNIBALE CARRACCI. Triomf Bacus i Ariadna Palau Farnese
 PIETRO DAPIETRO DA
CORTONACORTONA
 GlorificacióGlorificació
d’Urbà VIIId’Urbà VIII
ANDREA POZZO. Glòria Sant Ignasi.
FLANDES. RUBENS
 Flandes està baix domini espanyol i delcatolicisme (temes religiosos), però
la noblesa s’interessa més per temes mitològics i més sensuals (nus) i per
retrats solemnes i també es plasmen temes costumistes molt alegres i
optimistes i bodegons rics i exuberants (més riquesa)
 Rubens unirà característiques de la pintura flamenca i la pintura
italiana, on va viatjar.
 La seva vida destaca per la riquesa, el luxe i contacte amb les
principals corts i els viatges (va pintar per quasi tota Europa
Occidental, sent diplomàtic de la cort espanyola)
 Fa una pintura dinàmica, vitalista i optimista amb colors molt
rics, brillants i variats, predominant els càlids. Amb una
pinzellada solta i ràpida, desfeta
 Sensualitat i voluptuositat en el tractament dels temes.Predomini del nu
femení, de formes gruixudes (model de bellesa femení)
 Gran varietat de temes: religiosos, mitològics, retrats, nus, paisatges, temes
costumistes...
 És un pintor molt prolífic: encara se li atribueixen més de mil obres, encara
que tenia l’ajuda d’un gran taller. Es queda en la superficialitat i no
aconsegueix dotar els personatges de caràcter, de personalitat, de
psicologia
Davallament de la Creu (1612-14)Davallament de la Creu (1612-14)
Tema mitològic, les tres Gràcies, Aglaia, Eufròsine i Talia
 companyes d’Afrodita i Eros, deesses de l’encís, l’alegria
 i la bellesa
RAFAEL, 1500-1505 
Les Tres Gràcies (1639)Les Tres Gràcies (1639)
Sir Anton van DyckSir Anton van Dyck ( (AnversAnvers, , 15991599
 -  - LondresLondres, , 16411641), ), pintorpintor  flamencflamenc.. 
Carles I de caça (1635)Carles I de caça (1635)
Oli sobre llenç (266 x 207 cm)Oli sobre llenç (266 x 207 cm)
Museu del Louvre, ParísMuseu del Louvre, París
AutoretratsAutoretrats
1629 (23 anys)
1634 (28 anys)
1633 (27 anys)
1640 (34 anys)
1643 (37 anys)
1658 (52 anys)
1659 (53 anys)
1660 (54 anys)
1661 (55 anys)
1668 (62 anys)
1669 (63 anys)
HOLANDA. REMBRANDTHOLANDA. REMBRANDT
El color l’aplica en forma de taques gruixudes, amples i denses, que suggereixen la forma
La pinzellada és solta i ràpida de grans i espessos empastaments
(pinzellada més fina en els retrats per encàrrec)
La llum va del clarobscur inicial a les penombres posteriors, aplicant sempre jocs de
llums i ombres i focus irreals (alternant focus potents i dèbils) que busquen una sensació
poètica, simbòlica i psicològica en els personatges (sensació onírica en alguns casos)
La llum és clau en la construcció de l’escena pictòrica i l’expressió de les emocions
Les formes estan suggerides pel color i la llum, que s’imposen al dibuix
Les composicions estan molt pensades en la distribució espacial dels personatges al quadre,
però són molt més equilibrades i austeres que en Rubens, encara que, per suposat,
sense perdre el dinamisme i el moviment (diagonals i corbes, però menys exagerades)
Escenes “dialogades”: les figures es relacionen entre elles
a través dels gestos i la “paraula” (narració pictòrica)
El realisme de la seua pintura està impregnat d’espiritualitat i cert idealisme
Preocupació per captar la psicologia i personalitat del retratat, els estats d’ànim
Temàtica: aborda multitud de gèneres, encara que destaca com un gran mestre del retrat, ja
siga individual o de grup (doelen), però també pinta temes religiosos, paisatges, bodegons
o natures mortes, temes costumistes, quadres històrics i, fins i tot, algun tema mitològic
En quant a les tècniques destaca amb la pintura a l’oli, però també demostra
el domini del dibuix en els seus gravats (és un excel·lent gravador)
Obres més importants: Lliçó d’anatomia del doctor Tulp, Davallament de la Creu, La Ronda
de Nit, Els Síndics dels Drapers, Bou escorxat.
La Ronda de Nit (1642)La Ronda de Nit (1642)
Lliçó d’anatomia del Doctor Tulp (1632)Lliçó d’anatomia del Doctor Tulp (1632)
Bou escorxat o Bou obert en canal (1655)Bou escorxat o Bou obert en canal (1655)1640
FRANS HALSFRANS HALS
BANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI BANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI 
(1627)(1627)
  
JOHANNES JOHANNES 
VERMEER VAN VERMEER VAN 
DELFTDELFT
L’AL·LOTA DE LA PERLAL’AL·LOTA DE LA PERLA
Lectora en blau (1662-66)Lectora en blau (1662-66)
La jove de la perla (1665)La jove de la perla (1665)
La tassadora de perles (62-66)La tassadora de perles (62-66)
Llicó de música (62-66)Llicó de música (62-66)
L’encaixera (1669)L’encaixera (1669)
Dona seguda tocan l’espineta (1675)Dona seguda tocan l’espineta (1675)
L’art de la pintura (1666)L’art de la pintura (1666)
VermeerVermeer
Donzella abocant lletDonzella abocant llet
Sentit poètic de la llum i 
El color.
 Només va produir al 
voltant de 30 pintures
 durant la seva vida. 
S’ha especulat que podria haver utilitzat algun tipus de dispositiu òptic per ajudar a crear 
les seves pintures, possiblement, un dispositiu anomenat una càmera fosca,el 
precursor de la moderna càmera. 
JAN VERMEER DE DELFT
VISTA DE DELFT (1602) 
PINTURA ESPANYOLA
 Només els pintors que gaudeixen del mecenatge del rei (major 
poder i riquesa dels monarques) com Velázquez es poden 
permetre una millor vida i una major llibertat. La resta estarà 
vinculat a l’església, ja que ni una noblesa arruïnada o 
cortesana ni una molt escassa burgesia actuen com a 
demandants d’art. Predominen moltíssim les obres de caràcter 
religiós
Influència del barroc italià i flamenc s’arriba a 
un fort realisme  que plasma tant allò més bell 
com allò grotesc, morbós i desagradable 
tenebrismemés estatisme i serenitat
Etapes i autors
- Primera meitat del segle XVII: forta influència de Caravaggio (naturalisme i 
tenebrisme) amb tres focus en Madrid, Sevilla i,  sobretot, l’escola valenciana 
(Ribalta i Ribera) 
- Anys centrals del segle XVII: és l’època daurada amb  Madrid (Velázquez) i Sevilla 
(Zurbarán i Alonso Cano) 
- Segona meitat del segle XVII: destaquen els pintors de la Cort a Madrid i, 
especialment, Sevilla (Murillo i Valdés Leal), amb uns colors més rics 
i variats, pinzellada solta i realisme (influència de Ticià i Rubens) 
SÁNCHEZ COTÁN
1560-1627.
Escola valencianaEscola valenciana
TenebrismeTenebrisme
RIBALTARIBALTA
Crist abraçant a sant BernatCrist abraçant a sant Bernat
Oli sobre llençOli sobre llenç
(158 x 133 cm)(158 x 133 cm)
Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid
 JOSEP DEJOSEP DE
RIBERARIBERA
Sant AndreuSant Andreu El PatizamboEl Patizambo
La Dona BarbudaLa Dona Barbuda
El Martiri de sant Felip (1639)
Escola andalusa:Escola andalusa:
SevillaSevilla
Alonso CanoAlonso Cano
El miracle del pouEl miracle del pou
Escola andalusa: SevillaEscola andalusa: Sevilla
 Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán
BodegonsBodegons
Agnus DeiAgnus Dei
Sant Hug en el refectori dels cartoixansSant Hug en el refectori dels cartoixans
Dones en la finestra.
El captaire
MURILLO
VALDÉS LEAL
In ictis oculi
Finia gloriae
mundi
Escola madrilenyaEscola madrilenya
Juan Carreñó de MirandaJuan Carreñó de Miranda
Claudio Coello
DIEGO DEDIEGO DE
SILVA YSILVA Y
VELÁZQUEZVELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del Barroc espanyolEl mestre del Barroc espanyol
Vella fregint ous (1618)
L’aiguader de Sevilla (1623)
Felip IV (1624-27) Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (1634)
El triomf de Bacus o Els borratxos (c.1629)
La farga de Vulcà (1630)
La rendició de Breda o “Les llances” (1634-35)
Francisco Lezcano, “El Niño de Vallecas” (1643-45)
Venus de l’espill (1649-51)
Entrada a la gruta dels jardins de la Villa Médici, la vesprada (1650)
El pavelló d’Ariadna en el jardí de la Villa Médici, el migdia (1650)
Retrat del papa Innocenci X (c.1650)
Les Menines o La família de Felip IV (1656)
Apol·lo i Pan de Jacob Jordaens. 
 Minerva i Aracné de Rubens 
Les filoses o La faula d’Aracne (1657)
RococóRococó
 JEAN-ANTOINE WATTEAU: JEAN-ANTOINE WATTEAU: L’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERAL’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERA
 FRANÇOIS BOUCHER: EL BANY DE DIANA 
RococóRococó
 JEAN-HONORÉ 
FRAGONARD:
EL GRONXADOR
 Façana Monti Sion (Palma)Façana Monti Sion (Palma)
Sant Francesc (Palma)
 Sala capitular barroca de laSala capitular barroca de la
Seu i Sant Antoniet (Palma)Seu i Sant Antoniet (Palma)
Esglesia roser Esglesia roser 
CiutadellaCiutadella
convent de Sant Vicenç Ferrer i Sant Jaume a Eivissa.
Martiri de Cabrit i Bassa de Miquel Bestard
El retaule del Corpus Christi de Jaume Blanquer (1599 

More Related Content

What's hot (13)

Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
 
L'art del barroc eso
L'art del barroc esoL'art del barroc eso
L'art del barroc eso
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Barrocpintura
BarrocpinturaBarrocpintura
Barrocpintura
 
Mare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellersMare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellers
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
 
Apolo y dafne
Apolo y dafneApolo y dafne
Apolo y dafne
 
Les tres Gràcies
Les tres GràciesLes tres Gràcies
Les tres Gràcies
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de Giambologna
 
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
 
Pintura gòtica flamenca
Pintura gòtica flamencaPintura gòtica flamenca
Pintura gòtica flamenca
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Espanya 1876-1936
Espanya 1876-1936Espanya 1876-1936
Espanya 1876-1936
 
Revolució iraniana
Revolució iranianaRevolució iraniana
Revolució iraniana
 
Revolucions
RevolucionsRevolucions
Revolucions
 
Revolució cubana
Revolució cubanaRevolució cubana
Revolució cubana
 
El dinar campestre
El dinar campestreEl dinar campestre
El dinar campestre
 
Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
Guerra freda
Guerra freda Guerra freda
Guerra freda
 
ConseqüènciesII Guerra Mundial
ConseqüènciesII Guerra MundialConseqüènciesII Guerra Mundial
ConseqüènciesII Guerra Mundial
 
Moviments socials
Moviments socialsMoviments socials
Moviments socials
 
Problemes món actual /art
Problemes món actual  /artProblemes món actual  /art
Problemes món actual /art
 
Postimpresionisme i Rodin
Postimpresionisme i RodinPostimpresionisme i Rodin
Postimpresionisme i Rodin
 
Avantguardes
Avantguardes Avantguardes
Avantguardes
 
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalismeIDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
IDEOLOGIES. Marxisme a fonamentalisme
 
Goya
Goya Goya
Goya
 
Unitat 1 segle XVIII
Unitat 1 segle XVIIIUnitat 1 segle XVIII
Unitat 1 segle XVIII
 
Neoclasicisme
NeoclasicismeNeoclasicisme
Neoclasicisme
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 

Similar to Pintura Barroca / Balears (20)

Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
 
El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc escultura
 
La Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
La Lliçó D’Anatomia Del Professor TulpLa Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
La Lliçó D’Anatomia Del Professor Tulp
 
La Lliçó D’ Anatomia Del Professor Tulp
La  Lliçó D’ Anatomia Del Professor  TulpLa  Lliçó D’ Anatomia Del Professor  Tulp
La Lliçó D’ Anatomia Del Professor Tulp
 
Pint a l'oli
Pint a l'oliPint a l'oli
Pint a l'oli
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
3 gracies
3 gracies3 gracies
3 gracies
 
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
 
Barroc df 2
Barroc df 2Barroc df 2
Barroc df 2
 
Pint A Loli
Pint A LoliPint A Loli
Pint A Loli
 
Desconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i CristinaDesconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i Cristina
 
Peter paul rubens 2
Peter paul rubens 2Peter paul rubens 2
Peter paul rubens 2
 
Art barroc (segle XVII)
Art barroc (segle XVII)Art barroc (segle XVII)
Art barroc (segle XVII)
 
El Greco
El GrecoEl Greco
El Greco
 
Les tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredLes tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfred
 
treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3
 
8. pintura barroca
8.  pintura barroca8.  pintura barroca
8. pintura barroca
 
Josep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia muneraJosep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia munera
 
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
 
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
 

More from José Luis Garcia Salvador (10)

9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
 
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalismeIDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
 
Pintura Renaixement
Pintura RenaixementPintura Renaixement
Pintura Renaixement
 
Escultura barroca
Escultura barrocaEscultura barroca
Escultura barroca
 
Primera Guerra Mundial i Revolució Russa
Primera Guerra Mundial i Revolució RussaPrimera Guerra Mundial i Revolució Russa
Primera Guerra Mundial i Revolució Russa
 
Crisis
CrisisCrisis
Crisis
 
Comerç
Comerç Comerç
Comerç
 
Factors economia Suècia
Factors economia SuèciaFactors economia Suècia
Factors economia Suècia
 
Escultura Renaixement
Escultura RenaixementEscultura Renaixement
Escultura Renaixement
 
Factors favorables i desfavorables al desenvolupament econòmic
Factors favorables i desfavorables al desenvolupament econòmicFactors favorables i desfavorables al desenvolupament econòmic
Factors favorables i desfavorables al desenvolupament econòmic
 

Pintura Barroca / Balears

Editor's Notes

  1. Creador de la tècnica del tenebrisme
  2. La pintura de Caravaggio que causaría el mayor escándalo a los ojos de la Iglesia fue La muerte de la Virgen, por la representación tan realista del cuerpo de la Virgen María con el vientre hinchado -acompañado de sulfurosos rumores según los cuales el modelo habría sido el cadáver de una prostituta encinta ahogada en el Tíber. Es un lienzo de gran tamaño representando la muerte de la Virgen María. Era un tema debatido y no resuelto por la doctrina católica. Este cuadro se realizó en un tiempo en que el dogma de la Asunción de María no se había enunciado formalmente ex cátedra por el papa. Aunque su asunción en cuerpo y alma sea un dogma, no hay evidencia documental en relación con la muerte de la Virgen. Cómo murió no es un dogma. Algunos imaginaron una dormición post-mortem como un momento en el que Dios resucitó su cuerpo no pútrido y lo llevó al cielo. Otros señalaron que no sintió dolor ni enfermedad, ni miedo por la muerte, pues murió sin pecado, y que ella fue asumpta en cuerpo sano y alma antes de la muerte. Alrededor de la Virgen se encuentran María Magdalena y los Apóstoles. En primer plano, María Magdalena llora sentada en una simple silla, con la cabeza entre las manos. Los Apóstoles, a su alrededor, también se muestran entristecidos, pero no mediante expresiones exageradamente emotivas, sino ocultando los rostros. Caravaggio, maestro de los lienzos oscuros y tenebristas, no está interesado en un ejercicio manierista que capte la variedad de emociones. De alguna forma este es un dolor silencioso, no una llamada a los plañideros. Los gemidos discurren en un silencio emocional sin rostro. El hombre mayor a la izquierda puede ser san Pedro, y el que se arrodilla, a su lado, quizá sea Juan el Evangelista.
  3. Davallament de la creu. 1612-1614 Oli sobre taula, 42,0 × 3,10 m Catedral d'Anvers. Selectivitat És part d'un tríptic, on també es mostren la Visitació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al Temple. Encàrrec de la confraria d’arcabussers que tenien per patró Sant Cristòfol (que es mostra en les portes exteriors del tríptic) per la seva capella. S’inspira en Caravaggio, especialment en el clarobscur que serveix per destacar la figura de Crist mort i, també, en la manera d’accentuar el volum de les figures. Es construeix al voltant de la figura diagonal de Crist, acotxada amb la blanca tela de fil. Crist és mort i la calma del cos ressona a través de tot el quadre. Hi trobam una diferència iconogràfica important respecte a pintures renaixentistes i és que la Mare de Déu no s’acuba i participa activament en el davallament del cos del seu fill. La disposició de les figures ocupa tot l’espai pictòric, i. les figures presenten escorçades postures, i aporten major tensió al conjunt. Les tonalitats brillants i el detallisme de les teles són característiques habituals de la pintura flamenca Se denomina Visitación en la religión católica a la visita que realizó la Virgen María, embarazada de Jesús, a su prima Santa Isabel, que a su vez estaba embarazada de San Juan Bautista. La Presentación de Jesús en el Templo de Jerusalén es un episodio de la vida de Jesús narrado por Lucas el Evangelista en el Nuevo Testamento (Lucas 2,22-40). Es la segunda parte de un tríptico, donde también se muestran la Visitación de la Virgen y la Presentación de Jesús en el Templo. Se conserva en la Catedral de Amberes, Bélgica. La Virgen no aparece desvanecida por el dolor como se ve en otras representaciones; es más, participa en el descendimiento de forma activa junto con los demás actores. María Magdalena, con un precioso vestido, sujeta un pie de Cristo; otra piadosa muer está detrás de ella. Juan, con una llamativa capa roja, sostiene, junto con Nicodemo, el cuerpo de Cristo. A su izquierda, José de Arimatea sostiene la tela sobre la que se desliza el cuerpo. En lo alto de la cruz dos ayudantes han descolagado a Cristo. Nicolas Rockox será uno de los principales promotores del encargo por lo que aparece representado entre los asistentes a la Presentación en el templo. La razón de esta temática vendría impuesta por el patrono del gremio de arcabuceros, San Cristóbal. Cristophoros como portador de Cristo se muestra en las puertas exteriores del tríptico al tiempo que se evoca tanto en la Visitación como en el Descendimiento o la Presentación ya que el cuerpo de Cristo será sostenido por la Virgen, los discípulos y Simeón, respectivamente. En las alas exteriores Rubens pintó a San Cristóbal llevando al Niño Jesús en la tabla de la izquierda y al Ermitaño en la derecha. La razón de la inclusión de la figura del santo la debemos a que el gremio de Arcabuceros estaba bajo la protección de san Cristóbal. La figura del santo está inspirado en las esculturas clásicas -concretamente el Hércules Farnesio- y en las figuras de Miguel Angel con poderosa anatomía, mientras que el Ermitaño tiene como punto de partida una pintura  empleará la imagen del Laoconte para Cristo. La disposición de las figuras ocupa todo el espacio pictórico, organizándose la composición en una potente diagonal que avanza desde el fondo de la tabla hasta el espacio del espectador, otorgando un ritmo lento a la escena. Las figuras presentan escorzadas posturas, aportando mayor tensión al conjunto. Las tonalidades brillantes y el detallismo de las telas son características habituales de la pintura flamenca.
  4. hECHIZOwww.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/home.htm
  5. Les tres gràcies. 1636-1638. Oli sobre taula.2,21 x 1,81 m Museo del Prado. Madrid. Selectivitat.pàg 230 Hijas de Zeus y la ninfa Eurinome, hija del titán Océano. Sus nombres eran Áglae o Aglaya, casada con el dios Hefesto, Eufrosine y Talía. Eran las diosas de la belleza, el hechizo y la alegría. A cada una de ellas le correspondía una cualidad como la belleza, la jovialidad, el esplendor o el buen gusto... Tema mitològic, les tres Gràcies, Aglaia, Eufròsine i Talia companyes d’Afrodita i Eros, deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. La composició tancada respecta el model clàssic que representa les Gràcies totes nues i reunides, però canvia la relació entre les tres figures que estan connectades entre si mitjançant els braços, la mantellina transparent que les cobreix, i les seves mirades, és a dir,psicològicament, donant així nova unitat al grup. Totes tres en conjunt representen la perfecció, ja que les seves virtuts es complementen. Les tres dones es caracteritzen per la flacciditat de les seves carns i l'ampul·lositat dels seus contorns. Semblen més aviat tres bacants  El trio està emmarcat per un arbre a l'esquerra i a la dreta un cupido amb el corn de l’abundància als braços, de la que brolla aigua, amb una garlanda de flors per sobre. A això s'uneix l'esplendidesa d'un colorit càlid, brillant i lluminós amb un fons constituït per un pintoresc paisatge d'una gran subtilesa. En aquest lloc poden distingir-se petits animals pasturant. La gràcia de la dreta s’identifica amb la primera esposa de l’artista, Isabella Brant; mentre que la de l’esquerra es creu que era Hélène Fourment, la seva segona dona (17 anys quan es va casar amb rubens de 60 anys), altres diuen que els tres rostres són variants de na Fourment. Aquest quadre va ser adquirit pel rei Felip IV de Castella entre els béns del pintor, subhastats després de la seva defunció. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21928
  6. 1640 muerte madre Muerte tres hijos 1635-40. Muerte Saskia 1642. Boda con Hendrikje Stoffels 1645.
  7. Óleo sobre lienzo • Barroco169,5 cm × 216,5 cmMauritshuis, La Haya,   Países Bajos Es el primer retrato de grupo pintado por Rembrandt, que tenía entonces 26 años. Fue un encargo del potente gremio de los cirujanos El cadáver es del criminalAris Kindt (Adriaan Adriaanszoon), de 41 años, ahorcado ese mismo día por robo a mano armada permitía sólo una disección pública al año, en invierno, para mejor conservación del cuerpo; y éste tenía que ser de un criminal ejecutado. Por ello, las clases de anatomía con disección fueron en el siglo XVII actos poco frecuentes y espectaculares, hasta el punto de convertirse en acontecimientos sociales.  En lugar de ello se ve en la esquina inferior derecha un enorme libro de texto abierto, sobre anatomía, posiblemente el de 1543 De Humani Corporis Fabrica (De la estructura del cuerpo humano), de Andrés Vesalio.
  8. La identidad de la retratada es desconocida. Se podría tratar de una modelo, pero también podría tratarse de una obra de encargo. El fondo del cuadro es neutro y muy oscuro, pero multicolor y por lo tanto no es negro.
  9. Vermeer se diferencia mucho de la de su época, en ciertos aspectos está por su "intemporalidad" y "cristalinidad" más cerca de la obra de Jan Van Heyk; en efecto: a diferencia del barroco común la obra de Vermeer carece de muchos adornos, es aséptica, con un aire casi cristalino, limpio, depurado, e intemporal como si detuviera el instante en un momento claro y eterno. No hay otro artista del siglo XVII que haya utilizado sus primeros trabajos, en forma tan exuberante, el caro pigmento que manifiesta el tono lapislázuli o ultramarino natural. Vermeer no sólo empleaba esta técnica en elementos de este tono; los colores terrosos y ocres debían ser entendidos como luz cálida en una pintura fuertemente iluminada, que reflejaba sus múltiples tonos en la pared. Este método fue inspirado muy probablemente por la comprensión que Vermeer tenía de las observaciones de Leonardo, donde manifestaba que la superficie de todo objeto compartía el color del objeto adyacente.20 Esto significa que ningún objeto es visto propiamente en su color natural puro. Una y otra vez se ha afirmado que Vermeer empleó una cámara oscura en sus cuadros para lograr el posicionamiento preciso de sus composiciones.2 No todos los expertos comparten esta opinión. Una multitud de estudios se han dedicado al tema. También entre los estudiosos que afirman con seguridad que Vermeer empleó la cámara oscura, todavía surgen importantes debates sobre la frecuencia con la que la usó.24 Las discusiones
  10.  la imatge que va pintar a la cambra fosca va ser creada en blanc i negre, i després va sortir a la llum del dia per afegir color a la seva imatge. Això explicaria per què l'anàlisi de raigs X ha mostrat una imatge en blanc i negre per sota de la imatge en color. Però sense línies dibuixades com es podria haver esperat, si la pintura s'havia creat d'una manera més convencional.Així que en un sentit molt real, els quadres de Vermeer són fotografies, ja que la imatge és captada per una lent, encara que Vermeer va haver d'usar un raspall per "prendre" a la seva imatge, ja que la pel·lícula fotogràfica no existia en el moment. Philip Steadman, Vermeer's Camera ( La cámara de Vermeer ) (Oxford University Press, 2001) La ausencia de líneas de perspectiva y de dibujos preparatorios en la mayoría de las obras de Vermeer. Hay, sin embargo, rastros de pintura monocroma a modo de boceto en los mismos cuadros, como si en un primer estadio del cuadro, Vermeer se hubiese orientado acerca de la composición, las luces y las sombras, con colores sencillos, para luego aplicar las capas definitivas de color. Tratamiento de la reflexión de la luz en ciertas superficies . El metal y las cerámicas en las pinturas de Vermeer muestran pequeños círculos de pigmento blanco y amarillo. Se cree que estos “círculos de confusión” se aprecian cuando se miran luces brillantes a través de una lente fuera de foco. En esa época los sistemas ópticos no eran tan precisos; por eso, y ante la necesidad de abrir el diafragma, se pierde la nitidez de los primeros planos y de los fondos. Estos planos, en las pinturas de Vermeer, presentan la típica difuminación de una profundidad de campo mínima. El reflejo de luces fuera de foco se observa en varios de sus cuadros.  El tamaño de la mayoría de sus pinturas (aproximadamente de 21 por 17 centímetros) coincide con las dimensiones del visor de la cámara oscura de la época. Para algunos historiadores esta evidencia indicaría que el dibujo lo trasladó a la tela en sus dimensiones originales. Sin embargo, muchos otros historiadores creen que Vermeer usó la cámara oscura sólo para componer una parte de sus cuadros y no la totalidad de ellos. Imagen óptica versus imagen perspectiva. Se cree que la cámara oscura sirvió a algunos artistas holandeses para superar las limitaciones de la perspectiva lineal del arte italiano, donde el espacio y las figuras deben sus dimensiones al cálculo geométrico. Se dice que Vermeer miraba con "ojo fotográfico" porque en sus pinturas se advierten elementos visuales propios de la óptica fotográfica, como el de la profundidad de campo. Contacto con van Leeunwenhoek. Se piensa que Anton van Leeunwenhoek (1632-1723), conocido por su trabajo con microscopios, compartió con Vermeer el interés por la óptica. El científico nació a unos meses de diferencia de Jan Vermeer, en Delft. Así que es muy probable que se conocieran. Además, Leeuwenhoek fue el encargado de llevar a efecto el reparto de bienes de Vermeer cuando éste murió.
  11. en el pensamiento místico que giraba alrededor de Santa Teresa de Ávila o de San Juan de la Cruz quienes, -cercanos al pueblo- opusieron al despilfarro de las cortes la santidad de la vida sencilla y del ascetismo
  12. l llenç es troba en el Palau de Lerma a Toledo. És un dels quadres més insòlits de la pintura europea del segle XVII. Ja que representa una dona amb un aspecte masculí, en el qual aflora el drama psicològic de la dona transformada en home i la resignació del marit.  sitúa simbólicamente el detalle de una bobina de lana dentro de una concha -símbolo hermafrodita-, sobre las lápidas laterales, alude con atributos de las labores femeninas al comportamiento de una mujer. hirsutismo, esto es, una excesiva producción de pelo, unido a una virilización que supone el desarrollo de caracteres sexuales masculinos en una mujer y que comprende, entre otros síntomas, un incremento de vello corporal y facial, así como voz grave y calvicie de patrón masculino.
  13. http://arte.observatorio.info/2007/11/san-hugo-en-el-refectorio-de-los-cartujos-francisco-de-zurbaran-1655 El miércoles Santo, San Hugo, que había estado ausente, fue a verlos y los sorprendió despertándose, comprobando que no tenían noción del tiempo transcurrido. 
  14. Nens jugant als daus (1665-1675)
  15. 1.- Margarida d'Espanya. La princesa, una nena en el moment de la realització de la pintura, té cinc anys d'edat; al voltant d'ella gira tota la representació de Les Meninas.   ja que des de molt jove estava compromesa en matrimoni amb el seu oncle matern, i els retrats realitzats pel pintor servien, un cop enviats, per informar Leopold I s 2.- Isabel de Velasco. Dama d'honor de la infanta, filla del comte de Fuensalida; a la pintura està en una actitud d'alerta en relació a la infanta .- Maria Agustina Sarmiento. Dama d'honor, filla del comte de Salvatierra, i que més tard es casaria amb el comte de Peñaranda; està oferint aigua a la seva princesa 4.- Mari Bárbola (Maria Bárbara Asquín). Nana hidrocèfala, que a la mort de la seva senyora, la comtessa de Villerbal i Walther, va passar a formar part del servei de Palau "amb paga, racions i quatre lliures de neu durant l'estiu". 5.- Nicolasito Pertusato. Nan, d'origen milanès; va arribar a ésser ajudant de cambra del rei i va morir a l'edat de setanta-cinc anys 6.- Marcela de Ulloa. Amb vestit de vídua de Diego de Portocarrero, 7.- Diego Ruiz Azcona. Mig en la penombra, es troba aquest personatge, no anomenat a la relació de Palomino; en estudis més recents es creu que és un mentor,  8.- José Nieto Velázquez. Aposentador reial per part de la reina, com ho era el propi pintor per part del rei; serà a palau fins a la mort - Felip IV i la seva esposa Marianna d'Àustria.
  16. En una ocasión Pan tuvo la audacia de comparar su música con la de Apolo, y de retar a éste, el dios de la lira, a una prueba de habilidad. Tmolo, el dios montaña, fue elegido árbitro. Pan sopló sus flautas, y con su rústica melodía dio gran satisfacción a él mismo y a su ferviente seguidor, Midas, que estaba presente. Entonces Apolo pulsó las cuerdas de su lira. Tmolo inmediatamente declaró vencedor a Apolo, y todos salvo Midas estuvieron de acuerdo. Éste disintió, y cuestionó la justicia del fallo. Apolo no quiso volver a sufrir tan depravado par de oídos, e hizo que se le convirtieran en orejas de burro.
  17. En el segle XVII el casal va passar a les mans dels Sureda. El que seria el primer marqués de Vivot, Joan Sureda i Vilallonga, a principis del segle XVIII va fer construir un nou casal sobre l'anterior medieval. Correspon a l’època de plenitud dels patis barrocs de Palma. El pati, actualment és el més emblemàtic, sumptuós i elegant de la Ciutat. La seva grandesa, la riquesa de materials emprats en el seva construcció, el tipus d'elements arquitectònics i decoratius, denoten la riquesa i el refinament de la família. Conserva un ric empedrat, formant dibuixos geomètrics. L'escala central és de tipologia imperial: un únic cos central divergeix en dos trams laterals, per convergir en el replà del pis superior. Destacam també les columnes bombades, amb èntasi, decorades amb capitells de tradició coríntia, els pilars amb estípits sobre plints, i, enmig de l'escala, el monumental escut d'armes del primer marquès de Vivot. La galeria de la planta noble mostra tres arcs de mig punt.
  18. cuando Roma capeaba el temporal del protestantismo, el Papa impulsó el culto a los santos locales. En Mallorca se impulsó la figura del beato Ramon Llull, San Alonso Rodríguez, Santa Catalina Thomàs y… Cabrit y Bassa, como mártires fieles a su rey, que no hay que olvidar que era rey de Mallorca, a parte del testamento de su padre, por la gracias de Dios (Déu lo vol). Por tanto, el caso de Cabrit y Bassa recoge dos aspectos que se entremezclan: mártires políticos y mártires de la fe. Por este motivo, no debe extrañarnos que cuando la política de Felipe III empezó a escorar hacia posicionamientos centralistas; y los jurados de la ciudad y reino de Mallorca reaccionaron con reivindicaciones foralistas, éstos escogiesen, entre otras, la figura de Cabrit y Bassa para relanzarlos como héroes defensores del reino insular. Ello explica la existencia de uno de los cuadros más importantes que se conservan en el Ayuntamiento de Palma: una pintura de Miquel Bestard en dónde se representa la escena de la ejecución de los dos líderes militares. En 1630, un año después de la realización del citado cuadro, se proclamó a Cabrit y Bassa como patrones menores de la ciudad y reino de Mallorca, celebrándose su fiesta en la Catedral. Esta oficialidad sólo duraría cinco años, pues en 1635 el obispo de Mallorca, D. Juan de Santander, prohibió su culto. A pesar de esta prohibición las figuras de Cabrit y Bassa