Plató

427 aC - 348 o 347 aC

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents. Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat.

Creus que el món en què vivim és horrorós, o simplement, un mal lloc on viure-hi, ple d’imperfeccions, misèria, mal i dolor?
Creus que, en algun lloc, lluny d’aquí, hi ha un món perfecte, on tot és bo, bell, etern i vertader?
Has desitjat arribar-hi d’alguna manera?
Penses que val la pena visitar aquest món de perfecció, encara que això suposi un gran esforç, lluita i sacrifici?

Si has contestat que sí a les anteriors preguntes, no ho dubtis, tu ets un...
IDEALISTA
com el primer idealista de la història:
PLATÓ

Influències principals:
Heràclit (a través de Cràtil): Canvi
Parmènides: Permanència
Pitagorisme (per via d’Arquites de Tarento): Matemàtiques
Sòcrates: definicions universals

Molt influenciat per Sòcrates, sobretot per la seva injusta mort
Fa diversos viatges a Siracusa on intenta provar el seu model d’Estat
Tracta tota classe de temes: antropologia, ètica, política, metafísica, epistemologia…
Les seves obres són de forma dialogada

Aristocles neix a Atenes l´any 427 aC., un any després de la mort de Pèricles, en el si d’una família noble. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla".
Va ser deixeble de Sócrates. Fou testimoni de la mort del mestre durant el règim democràtic atenès, l'any 399 aC.
Tement per la seva vida, marxa d’Atenes per algun temps i viatja a Mègara i Siracusa (Sicília).
387 aC: Plató funda a Atenes l'Acadèmia, la primera Universitat europea . Aristòtil, fou el seu alumne més destacat
Volent conjugar la filosofia i la política, torna a Sicília el 367 aC, com a tutor del tirà de Siracusa, Dionís II el Jove, i per instaurar el seu sistema social utòpic. L'experiment va fracassar. Plató encara farà un altre viatge a Siracusa en el 361 aC, però tampoc no va tenir èxit.
Passà els últims anys impartint conferències a l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes l'any 348 o 347 aC .

DIÀLEGS
De joventut o socràtics: Qüestions morals
Apologia de Sòcrates, Ió, Critó, Protàgores, Laques, Lisis, Eutifró.
De trancisió: Problemes metafísics
Gòrgies, Menó, Eutidem, Hippies Menor, Cràtil, Hippies Major.
Maduresa
Banquet, Fedó, República, Fedre
Últim període: Autocrítica
Parmènides, Teetet, Sofista, Polític, Timeu, Críties, Fileb, Lleis

Contra el relativisme dels sofistes: tot no pot ser relatiu
Vol superar el conceptualisme socràtic: Concepte subjectiu que està a la ment.
Plató : La veritat és objectiva i té una entitat pròpia
Ment Idea subjectiva Idea amb entitat pròpia Idea universal

VAIXELL

Què és real? Què és aparent?
Parmènides : el real és allò que no canvia mai, l’ésser.
Heràclit : el real és allò que sempre està canviant, l’esdevenir.
Plató : hi ha dues realitats, una sotmesa al canvi i una altra que no canvia mai, perquè és perfecta.

De les idees o Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. Definicions eternes. És el món de la ciència i la veritat. Accessible a la raó. De les coses o Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana. Accessible als sentits. . MÓN

IDEES DELS VALORS IDEES MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES BÉ MÓN INTEL·LIGIBLE (cosmos noetós) MÓN SENSIBLE (cosmos oretós) Concepte de bolet

Les Idees són:
Úniques (per això podem parlar de la Veritat, el Bé, la Justícia...)
Eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i demà)
Indivisibles
Immutables: no canvien
Absolutes
Universals : permeten la creació d’enunciats predicatius. “La taula és rectangular” (idea: Rectangle”)
Jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa.
Criteris de valoració per a jutjar les coses sensibles.
Comprensibles per la intel·ligència, no pels sentits.

És un món Heraclitià on predomina el canvi, moviment, esdevenir…
Només en podem tenir opinió (doxa)
Explicat en el seu diàleg: Timeu
Mite de la formació del món a partir del Demiürg, que prenent com a model les idees dóna forma a la matèria primera que constituirà el món material i sensible.

DEMIÜRG Es troba per sota de les idees i és la causa eficient que ordena l’univers IDEES EXEMPLARS Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot JORA És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars

Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles Relació de les idees i les coses Una teoria no exempta de problemes “ Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses. La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys en la idea” Patrick Chatelion Counet

4. Teoria platònica del coneixement Símil de la línia

Símil de la línia

Símil de la línia (correspondència ontològica-gnoseològica)
ARKHAÍ Arquetips, idees intel·ligibles superiors MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors ZOA Objectes sensibles EIKONÉS Ombres, reflexos NOESI Coneixement intuïtiu DIANOIA Coneixement discursiu PISTIS Coneixement sensible EIKASIA Conjectura GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Episteme (ciència) Doxa (opinió) Món intel·ligible Món sensible PAIDEIA

6. Realitat i coneixement

Els esclaus estan encadenats al mur
Un d’ells s’allibera i avança cap el foc i s’adona que el que veia només eren ombres
Continua avançant i passa de la doxa a l’episteme.
Comença a pensar matemàticament, fent abstraccció dels objectes.
Surt a fora i la llum l’encega
S’acostuma a la llum i contempla la veritat
Quan torna a la caverna per aliberar els altres, aquests l’acaben matant (com a Sòcrates)

L´home és un compost de dos elements (cos i ànima, DUALISME).
L’ànima pot arribar a conèixer les Idees, però està presonera (sema=presó) del cos (soma). L’ànima ha de fer un esforç per enlairar-se per sobre dels límits que el cos li imposa.
Aquest dualisme es tractat als diàlegs: Fedó (immortalitat de l’ànima) i Fedre on explica simbòlicament la naturalesa de l’ànima amb el mite del carro alat.

El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre és desobedient i representa les males passions L’auriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal ànimes cos

Ànima concupiscible: Seu de les passions innobles ( instints primaris ), representada pel cavall negre . Es troba en el baix ventre i la seva tendència és la desmesura . La virtut que la pot contenir és la temperança . La seva funció és la de procurar per la supervivència .

Ànima irascible : Seu de les passions nobles (força, impulsivitat, impetuositat), representada pel cavall blanc. Es troba en el tòrax (el seu òrgan és el cor) i la seva tendència és la ira . La virtut que la pot contenir és el coratge . La seva funció és la de protegir i donar seguretat .

Ànima racional: Seu del pensament reflexiu i crític propi de la filosofia, representada per l ’auriga (part més immaterial de l’ànima). Es troba al cap i la seva virtut és la prudència i la justícia . És considerada immortal. La seva funció és la de dirigir o guiar les altres parts.

Concupiscible Irascible Racional Desig Voluntat Raó Instints primaris Passions nobles Pens. reflexiu Cavall negre Cavall blanc Àuriga Baix ventre Tòrax Cap Desmesura Ira Racionalitat Temperança Coratge Prudència i justícia Supervivència Protegir Seguretat Dirigir o guiar

Participació en la idea de vida o automoviment : l’ànima és el principi vital del cos i per tant participa en la idea de vida. Si es morís, també participaria en la idea de mort, fet que és impossible
Simplicitat : L’ànima és una substància simple. La mort significa descomposició i per tant l’ànima no pot morir perquè és una, simple i no es pot descomposar
Dels contraris: si tot prové del seu contrari aleshores la vida prové de la mort i la mort de la vida.
Reminiscència : L’ànima ha contemplat les idees absolutes, per tant, ha existit abans de néixer per després poder-les recordar.

La justícia és la virtut de l’ànima i consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tres parts de l’ànima gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquest equilibri és l’harmonia de l’ànima.
EIKASIA PISTIS DIANOIA NOESI CONCUPISCIBLE IRASCIBLE RACIONAL

Reminiscència (anàmnesi): L’ànima humana ha viscut al món intel·ligible abans de néixer, ha vist les idees però al caure al cos les oblida. Per tant el que ha de fer l’ànima és recordar el que ja ha contemplat.
Com pot recordar l’ànima? Doncs, mitjançant la paideia o educació.
Conèixer és reconèixer o recordar.
Caràcter innat del coneixement.

L’amor platònic: Per Plató, l’amor és amor a la bellesa, i es va ascendint fins a contemplar la idea de bellesa que és equiparable a la idea de BÉ.
Una altra via de coneixement és la DIALÈCTICA . Per Sòcrates era el mètode per arribar al coneixement Per Plató té un doble sentit:
- Mètode per arribar al coneixement
- Ciència de les idees absolutes
Bellesa física (cos) BELLESA (idea) Bellesa interior (ànima)

Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius i particulars a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats. Descendent (diàiresi): Visió sintètica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi o coneixement intuïtiu. Dialèctica Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia o raonament discursiu) Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi o intuïció racional) Ciències

Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i la classe social. Cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals) És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat

Artesans o comerciants: És la classe social dels treballadors que produeixen els béns. Poden formar una família , però no poden accedir als nivells més alts de la societat. La funció de l’ànima que predomina en els treballadors és l’ànima concupiscible . Com que parteix de la possibilitat de la metempsicosi, no és injust, perquè si s’esforcen en una altra vida poden arribar a ser reis. Plató concep la societat com una màquina.

Guardians o guerrers: Són els defensors de l’Estat, que han de lluitar per salvaguardar l’ordre social. No poden tenir família perquè tot l’esforç l’han de posar en l’Estat. La funció de l’ànima que domina és l’ànima irascible . Poden accedir al coneixement més elevat i a través d’unes proves o examens poden arribar a ser reis filòsofs. Han de tenir fills que són portats a comunes.

Reis filòsofs: Un o més guardians que superen les provés d’accés i demostren el seu nivell ètic i de coneixement poden ser els governants de l’Estat. La part de l’ànima que predomina és l’ànima racional amb la prudència i la justícia com a virtuts. No poden tenir família.

Artesans Guardians Reis filòsofs Treballadors Defensors Governants Família Fills No família Ànima concupiscible Ànima irascible Ànima racional

MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA
TIMOCRÀCIA
OLIGARQUIA
DEMOCRÀCIA
TIRANIA
FORMES DECADENTS DE GOVERN

“ A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gènere humà” Plató . República

Plató pensa: Mai no hi haurà una constant d’equilibri, doncs ens trobem en el món sensible i tot està en continu esdevenir. Així, no es podrà mantenir sempre la monarquia (considerada per ell la millor forma de govern) i s’esdevindran algunes formes de govern decadents. Tot es desequilibra quan els que han d’aplicar la fórmula nupcial, que estableix quants fills que han de tenir els guerrers, s’equivoquen

Monarquia o aristocràcia:
És la forma excel·lent de govern que ha de tenir l’Estat platònic

Timocràcia: Es tracta de la primera forma de govern decadent. Quan la fórmula nupcial no està ben aplicada hi ha un empobriment de l’Estat que provoca una pèrdua en la qualitat de l’ànima del governant, que passa de la racional a la irascible. La timocràcia és el govern de l’honor. El timòcrata vol el bé per l’Estat però amb uns mitjans que ja no són els propis de la prudència de l’ànima racional.

Oligarquia : La timocràcia degenera en oligarquia quan comença a predominar l’ànima concupiscible. L’oligarca es guia pels desigs més baixos i les tendències més egoistes.

Democràcia : Quan el poble no pot resistir la pressió dels oligarques, es rebel·la i els elimina. Davant del buit de poder decideix que la millor forma de govern és el govern del poble. Per Plató és una de les pitjors formes de govern perquè representa un caos on tothom pot dir la seva i és mot més fàcil la injustícia (Sòcrates va morir durant un període democràtic)

Tirania : Davant del desordre total que representa la democràcia, el poble decideix que sigui un membre del poble qui assumeixi el govern. En aquest cas, governarà el que té més força persuasiva i el caràcter més autoritari. Aquest serà el tirà, que governarà des del nivell més baix de l’ànima. Al final, el poble el destituïrà i es reinstaurarà la monarquia o l’aristocràcia.

L’ètica platònica té un plantejament socràtic i parla de:
Intel·lectualisme ètic: Una acció és bona si qui la fa coneix el bé
Eudemonisme moral: El bé de l’ésser humà és assolir la felicitat

Virtut : Equilibri entre els plaers del cos i els de l’ànima, és a dir, un entremig entre os extrems en totes les qüestions morals
Vida virtuosa: Vida mixta de plaers i coneixements equilibrats per l’ànima racional i que porta a la felicitat

TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE L’ÀNIMA ÈTICA POLÍTICA

Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública. PLATÓ. República, 517

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «món intel·ligible» b ) «idea» 3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]

http://agora.xtec.cat	302
http://agora.educat1x1.cat	33
http://jllatse.blogspot.com	12

Plató

by Anna Sarsanedas on Jul 29, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 347

Statistics

Plató — Presentation Transcript