2. INDEX
1. Definició d’altes capacitats
Tipus. Conceptes clarificadors.
2. Característiques dels alumnes amb altes
capacitats.
3. Necessitats que tenen aquests alumnes
4. Mites / Realitats
5. Característiques del professor eficaç.
Perfil professional del professor d’alumnes d’Altes
Capacitats.
6. Com oferir-los ajuda?
Principals estratègies
Alguns exemples
7. Avaluació
8. Referències bibliogràfiques
3. 1. DEFINICIÓ D’ALTES CAPACITATS
Els nins amb altes capacitats són aquells als quals
les seves capacitats són superiors a les normals o a
les esperades per a la seva edat o condició en una o
diverses àrees de l’activitat humana.
Les altes capacitats són la conjunció de 3 factors:
Ser creatiu
Posseir una alta capacitat intel·lectual i,
Mostrar una forta motivació cap a les tasques que
empren.
4. Alta Capacitat: Aquests subjectes presenten un nivell de
rendiment intel·lectual superior en una àmplia gamma de
capacitats i aprenen amb facilitat qualsevol àrea. Les
diferències són fonamentalment qualitatives, és a dir,
presenten una manera de funcionament diferent a l’hora
d’enfrontar-se i resoldre una tasca. Hi ha autors
que distingeixen els casos de superdotació extrema i així
parlen de «superdotació de primer ordre» i «segon
ordre» .
En la literatura especialitzada, s’utilitzen diversos termes
per a referir-se a les persones amb altes capacitats,
se'n distingeixen tres tipus, els més freqüents, per aclarir
significats són:
5. Precocitat: desenvolupament precoç en una o
diverses àrees. Podent-ne confirmar o no les
característiques que presenta una vegada es
consolidi la maduració de la seva capacitat
intel·lectual
Talent: alumnes que mostren habilitats
específiques en àrees molt concretes. Es pot
parlar de talent acadèmic, talent matemàtic,
talent verbal, talent motriu, talent social, talent
artístic, talent musical, talent creatiu…
Sobredotació: és definit per J. Renzulli (1994),
per la possessió de tres conjunts bàsics de
característiques estretament relacionades i amb
una igual èmfasi en cadascuna d’elles:
6. Una capacitat intel·lectual superior a la mitjana, en relació tant a habilitats
generals com a específiques.
Un alt grau de dedicació a les tasques referint-se a perseverança, resistència,
pràctica dedicada, confiança en si mateix, etc.
Alts nivells de creativitat, considerant la creativitat com a capacitat de les
persones per respondre amb fluïdesa,
flexibilitat i originalitat.
Els Altes Capacitats, tenen una intel·ligència superior a la mitja i
constitueixen entre un 15% i un 20% de la població.
Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes
notablement elevades, o el potencial necessari per a aconseguir-
les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència
o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives,
creatives i/o artístiques, mostren una capacitat excepcional de
lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques. Les
altes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els
grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de
l’activitat humana.
7. UN NIN INTEL·LIGENT NO HO ÉS
SEMPRE, I SI NO REB EL SUPORT
ADEQUAT, LA SEVA DOTACIÓ POT
ACABAR DESAPAREIXENT.
8. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS
ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS
L’alumnat d’altes capacitats intel·lectuals no forma un grup
homogeni i, per tant, no podem parlar d’unes característiques
comunes. A més, la majoria d’aquests alumnes i alumnes no
mostrarà tots els trets definitoris ni ho farà de forma
continuada. Partint d’aquestes premisses, a continuació es
resumeix la informació més significativa que distingeix a
aquest tipus d’alumnat.
Aprenen amb rapidesa i facilitat quan estan interessats.
Tenen una destresa superior a la mitjana per resoldre problemes.
Utilitzen el coneixement adquirit i les destreses de raonament per
resoldre problemes complexos teòrics i pràctics.
Incorporen al llenguatge oral un vocabulari avançat, que utilitzen amb
una complexa estructura lingüística.
Comprenen de manera excepcional idees complexes i abstractes.
9. Manipulen notablement símbols i idees abstractes, incloent la percepció i
maneig de les relacions entre idees, successos i/o persones.
Formulen principis i generalitzacions gràcies a la transferència
d’aprenentatges.
Posseeixen un comportament summament creatiu en la producció d’idees,
objectes i solucions.
Tenen un interès profund i, de vegades, apassionat en algun àrea de
recerca intel·lectual
Demostren iniciativa per seguir projectes aliens. Poden desenvolupar
aficions segons la seva pròpia elecció.
Manifesten una excepcional capacitat per a l’aprenentatge dirigit per ells
mateixos, encara que possiblement solament en activitats extraescolars.
Mostren independència en el pensament, una tendència cap a la no
conformitat.
Tendeixen a ser perfeccionistes, intensament autocrítics i aspiren a nivells
elevats de rendiment; desitgen sobresortir.
Posseeixen una gran sensibilitat i consistència pel que fa a si mateixos i als
altres, als problemes del món i a les qüestions morals; poden resultar
intolerants amb les febleses humanes.
10. 3. NECESSITATS QUE TENEN AQUESTS
ALUMNES
Psicològicament necessiten:
Sentiment d’èxit en un ambient intel·lectual dinàmic
(no avorrit).
Flexibilitat en el seu horari i en les seves activitats.
Que intervinguin a la planificació i en l’avaluació
Reduir al màxim la pressió externa ( tu pots amb tot!, tu
sempre treu excel·lent....)
11. Socialment necessiten:
Sentir que són acceptats.
Poder confiar en els seus professors i companys.
Compartir les seves idees, preocupacions i els seus
dubtes sense que els seus companys es burlin o els
seus professors els inhibeixin.
Atmosfera de respecte i comprensió (“llibertat i
seguretat psicològica”).
Assistir a treballs en grup amb altres companys i
intercanviar els seus coneixements
Professors sociables, que mantinguin bones relacions
amb professors, pares i alumnes.
12. Intel·lectualment necessiten:
Ensenyament individualitzat en matèries específiques.
Ritme diferent.
Accessibilitat a altres recursos.
Oportunitat per compartir i desenvolupar amb uns altres els seus
interessos i habilitats.
Oportunitat per utilitzar les seves habilitats, per resoldre
problemes i efectuar recerques (creativitat).
Si els docents desitgem ajudar a aquests estudiants a
desenvolupar les seves habilitats, a destacar en el col·legi i
al fet que no sentin que estan perdent el temps, hem de
tractar de conèixer les seves necessitats especials, intentar
ajudar-los i compartir les nostres experiències educatives
amb ells.
13. 4. MITES / REALITATS
Generals:
MITES REALITATS
Sol ser de classe mitjana o alta. Prové de qualsevol classe social.
Té un alt coeficient intel·lectual. El criteri psicomètric no és l’únic, s’ha de
complementar amb models que identifiquin el
major nombre de factors o variables de les
altes capacitats, creativitat, aptituds...
Presenta superioritat física o bé està poc
capacitat físicament.
El seu desenvolupament físic és totalment
independent de l’alta capacitat.
La superdotació és innata. La biologia juga un paper important en el
desenvolupament intel·lectual, però el context
on es desenvolupa influeix en la seva
capacitat.
Sol ser excessivament seriós i amb poc sentit
d’humor.
Té un sentit d’humor més avançat del que
s’espera per la seva edat.
14. Competència escolar
MITES REALITATS
Obté un bon rendiment escolar.
Destaca en totes les àrees del
currículum.
En ocasions pot obtenir un baix
rendiment escolar o destacar només en
les àrees que li interessen.
Acostuma a avorrir-se. No més que els altres nens de la seva
edat. Dins l’aula, s’ha d’ajustar la seva
resposta educativa a les seves
capacitats.
Té ordinàriament una gran motivació
per a tots els temes.
S’interessa i destaca en els temes que
desperten la seva curiositat.
Competència social i característiques emocionals
MITES REALITATS
Propens als desequilibris psicològics. Acostuma a tenir menys desequilibris
que altres companys sense altes
capacitats.
15. Intervencions
MITES REALITATS
Ha de ser atès per professionals
superdotats.
No és necessari que el professorat sigui
superdotat. Ha de ser madur socialment
i emocionalment i especialment ha
d’orientar.
El professorat també té els seus estereotips falsos.
• És un individu que sobresurt en totes les àrees del currículum.
• Sobresurt en tots els aspectes del desenvolupament (maduresa, autocontrol,,
independent, responsable).
• Sempre obté bons resultats escolars.
• Molts creuen que són extravertits, curiosos, inquiets, actius, participatius.
• Tendeix a identificar al superdotat amb l’alumne “ideal” (aplicat, obedient,
submís i compromès amb les indicacions del docent.)
16. 5. CARACTERÍSTIQUES DEL
PROFESSOR EFICAÇ
És flexible, mentalment, obert, adaptable, capaç d’alterar
el marc de referència.
És sensible, capaç de donar resposta als canvis que es
donen en el seu entorn personal i social.
Empàtic, comprensió empàtica.
Objectiu. Flexibilitat cognitiva.
Autèntic ( tal com és)
No és dominant, ni directiu, intenta no influir.
Actitud positiva cap al canvi. És acceptat, és afectuós.
Té destreses comunicatives.
17. Perfil professional del professor
d’alumnes amb Altes Capacitats
Ha de posseir un coneixement òptim de si mateix.
Ha de tenir idees clares sobre el que significa la
personalitat d’un Altes Capacitats.
Ha d’estar en condicions de proporcionar estímuls
en lloc de pressió.
Ha de proporcionar “feedback” immediat.
Ha de proporcionar condicions d'aprenentatge
alternatius.
Ha d’estar en condicions de proporcionar un clima a
l’aula que afavoreixi l’autoestima i la seguretat, a on
es puguin prendre riscs creatius i cognitius.
18. 6. COM OFERIR-LOS AJUDA.
La majoria dels autors coincideixen en que existeixen
tres principals estratègies d’intervenció educativa per a
tractar amb alumnes d’Altes Capacitats. ( Khatena,
1982; Genovard, 1982, 1983; Brit, 1988).
Aquestes estratègies són:
Acceleració
Consisteix en que un alumne/a realitzi un curs més
avançat del que li correspon per a la seva edat. Es
tracta d’avançar el curs per ubicar-los en el context
educatiu que millor es correspongui al seu nivell de
coneixements. Així, aquesta mesura es basa en la
19. la competència curricular però, s’ ha de tenir en
compte, si és adequada també a la resta de facetes
del seu desenvolupament personal.
Agrupament:
Aquesta mesura facilita l’atenció, per part del
professorat especialitzat mitjançant la formació de
grups en diferents moments de l’horari lectiu, sense
oblidar un inconvenient: la possibilitat de
desintegració o aïllament.
Enriquiment:
Tracta de personalitzar l’ensenyament i consisteix en
ajustar el programa a les característiques de cada
alumne/a. Per tant, romanen ubicats a l’aula
20. juntament amb la resta dels seus companys i se’ls
ofereix l’atenció educativa que necessiten adaptant el
currículum a les seves necessitats.
Aquesta última estratègia esmentada, és la que
és considera avui dia, la millor opció. Els professors
han d’adaptar el seu currículum subministrant
activitats enriquidores que satisfacin les necessitats
d’aquest alumnat. L’adaptació curricular
individualitzada és una forma d’enriquiment.
21. Les adaptacions curriculars per aquest tipus
d’alumnat estan destinades a promoure el
desenvolupament ple i equilibrat els objectius
generals de les distintes etapes educatives,
contemplant mesures per enriquir els continguts
del currículum ordinari i mesures extraordinaris de
flexibilització del període d’escolarització.
Es tracta de diversificar, no de sobrecarregar .
Per tant, en tot moment s’evitarà que l’alumne hagi
de fer un doble currículum que depassi la dedicació
horària prevista en els centres educatius i que
estigui limitat a un tipus d’aprenentatge curricular.
22. Dit tot això, cal tenir clar que l’elaboració i
aplicació de les adaptacions curriculars serà tasca
del professor/a de l’àrea o matèria corresponent,
amb l’assessorament de l’equip o departament
d’orientació.
Després de realitzar aquest treball d’investigació i
de tenir a la disposició els continguts d’algunes
assignatures del curs de 3r d’ESO, alguns exemples
d’adaptacions curriculars realistes, podrien ser:
23. • Exemples adaptacions curriculars
Català 3r d’ESO:
o Unitat 7, pàgina 150.
Activitat 1: Identifica a quin dels registres formals
correspon cada un dels fragments següents.
Possible adaptació curricular:
Fer una recerca de textos de registres formals
( estàndard, registre científic, registre
juridicoadministratiu i registre literari). Un cop les tinguin
han de presentar-ho en forma de revista.
o Unitat 7, pàgina 157.
Activitat 5: Cerca en la sopa de lletres set paraules en què
sovint no es pronuncia la r.
24. Possible adaptació curricular:
Crear una sopa de lletres ells, introduint-hi set paraules
en que sovint no es pronuncia la r, diferents a les que es
plantegen a la sopa de lletres de l’activitat del llibre.
Castellà 3r d’ESO:
oUnitat 4, pàgina 87.
Activitat 9: “Consulta el diccionario si lo necesitas y di
cuáles son los adjetivos en grado positivo de los
siguientes adjetivos cultos en grado superlativo:
paupérrimo, supremo, ínfimo, fortísimo, crudelísimo,
novísimo.”
Possible adaptació curricular:
Escribe un texto de un único párrafo que contenga todos
estos adjetivos cultos.
25. o Unitat 4, pàgina 99.
Activitat 19: “Una vez analizado el texto, hay que
redactar el comentario. Para ello, sigue estos pasos:
- Inicia tu comentario resumiendo los principales rasgos
de la literatura medieval, y el lugar que ocupa el
Romancero en la literatura de la época. Explica en qué
consiste el género y cuáles son sus rasgos
característicos.
- Expón de forma clara y ordenada todos los datos que
has obtenido del análisis del texto.”
Possible adaptació curricular:
Sobre el primer apartat de la primera pregunta, fer una
recerca mes profunda sobre la literatura medieval
( característiques, principals autores…), que
26. vagi més enllà de l informació que conté la unitat 4.
Sobre la segona part de la pregunta, realitzar un anàlisi
més precís, relacionant el contingut del text amb la
literatura medieval.
Tecnologia 3r d’ESO:
oUnitat: Los materiales de construcción.
Activitat A.1: “Los principales materiales pétreos son la
piedra caliza, el mármol y el granito. Busca en Internet
algunos monumentos, edificios, esculturas o grandes
construcciones de gran relevancia mundial que estén
realizados con cada uno de estos materiales.
Possible adaptació curricular:
Realitzar una fitxa per cada un d’aquests materials:
“piedra caliza, mármol y granito”. Per a realitzar-la
27. han de cercar informació detallada sobre cada tipus de
material. A més, els hi han d’afegir, imatges de
monuments, edificis, escultures o grans construccions de
gran rellevància, construïts amb aquests materials. Davall
de cada imatge, han de posar el nom de la construcció y
la data de la seva elaboració.
Ciències Socials 3r d’ESO:
oUnitat 10. Les activitats terciàries.
No realitzen les activitats del tema, la metodologia que
utilitza la professora per explicar el tema és: que els
alumnes facin una primer lectura sols, i es plantegin
dubtes. Dels dubtes comença l’explicació.
28. Possible adaptació curricular:
Tenint en compte que no realitzen les activitats del
temari, en finalitzar l’explicació, per veure el que han
aprés, és pot dur a terme una activitat estimuladora a
nivell de grup.
Aquesta pot ser, la realització d’un concurs formant 2
equips d’alumnes. Aquests dos equips estaran liderats
per 2 alumnes cada un ( el d’altes capacitat + un altre
alumne/a escollit a l’atzar).Tots els alumnes hauran de
fer prèviament un mapa conceptual per tenir les idees
clares i estructurades i preparar-se el temari per poder
resoldre adequadament les preguntes del concurs.
Dues opcions per a la realització de preguntes:
29. - Les formularà la professora. Poden ser les mateixes
que es plantegen en el llibre de text o bé d’altres
semblants, amb la intenció de tractar i aprofundir els
continguts d’aquest.
- Cada un dels equips, prepara un llistat de preguntes
sobre la unitat estudiada. Serà una manera d’aprendre
motivant. Es formularan les preguntes entre equips, és a
dir l’equip A formularà les preguntes a l’equip B, i a la
inversa.
Una altra proposta pot ser, que després de l’estudi del
tema, cada alumne/a ha de realitzar una presentació via
PowerPoint que inclogui els continguts treballats a
classe. Als alumnes d’Altes Capacitats, se’ls pot exigir
una mica més, fent-los fer recerques més profundes,
sobre algun dels apartats.
30. Plàstica 3r d’ESO:
o Unitat 7: El color i la línea.
Dins el llistat d’activitat programades, n’apareixen 4 , més
una d’ampliació, aquesta és una activitat voluntària una
mica més elaborada. En aquest cas l’activitat
d’ampliació és: “ interpretar los ejercicios hechos en
clase y realizar versiones distintas y personales, con
otras formas de acabados. Aplicación de los ejercicios
anteriores a estampados para cortinas, paneles
japoneses, alfombras, papeles pintados para paredes.”
Possible adaptació curricular:
Substituir una de les quatre activitats que s’han de dur
a terme dins la unitat, per aquesta d'ampliació. Aquesta
activitat, cal que sigui obligatòria per ells, però
31. substituint-la per una altra, ja que no es tracta de
sobrecarregar-los, sinó d’adaptar. Aquesta activitat
d’ampliació els dona més llibertat per desenvolupar la
seva creativitat, i potenciarà la seva motivació. Al igual
que en aquesta unitat, és pot tenir en compte aquest
canvi d’activitat, a tota la resta de temes.
32. Si conec les capacitats, interessos i estil
d’aprenentatge dels meus alumnes, podré seleccionar
els aspectes metodològics que més s’ajusten a les
seves necessitats, i així organitzar...
Concursos, exposicions orals, conferències,
projectes d’investigació, realització de materials
( revista, diari, locució de ràdio) , debats en
classe, etc.
L’objectiu serà “ despertar + estimular + promoure la
seva receptivitat.
33. 7. AVALUACIÓ
No se’ls ha d’exigir més que els altres
alumnes de l’aula.
Se’ls avaluarà al igual que la resta del
grup - classe.
34. 8. Referències Bibliogràfiques
per saber-ne més...
• GENOVARD, C., CASTELLÓ A. (1990). Aspectos psicopedagógicos de la excepcionalidad
intelectual. El límite superior. Psicología. PIRÁMIDE, Madrid.
• FERNÁNDEZ, M.T., GARCÍA, C., GARCÍA, J., FERNÁNDEZ, M.E. (2001). Guía para la
atención a los alumnos y alumnas con sobredotación intelectual. Consejería de Educación y
Ciencia. Junta de Andalucía.
• MARTÍNEZ, M. (coordinadora) DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2013). Les altes
capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Guia
per a mestres i professors. Generalitat de Catalunya.
• TORREGO, J.C. (2011). Alumnos con altas capacidades y aprendizaje cooperativo. Un modelo
de respuesta educativa. Fundación SM.
• BARRERA, A.; DURAN, R.; GONZÁLEZ, J.; REINA, C.L. Manual de atención alumnado con
necesidades especificas de apoyo educativo por presentar. Altas Capacidades intelectuales 2.
Junta de Andalucía. Consejería de Educación
• AROCAS, E.; MARTÍNEZ, P.; MARTÍNEZ, M.D. Experiencias de Atención Educativa con el
alumnado de altas capacidades. Generalitat valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i
Esports.
35. Recurs elaborat per, Inès Alemany Amer.
Projecte final de la llicenciatura de psicopedagogia.
UOC ( Universitat Oberta de Catalunya)
