Quadern de tutoria de 3r

Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Damià Campeny

Quadern de tutoria de 3r d'ESO
Pla d'acció tutorial
INS Damià Campeny
Curs 2011-2012


Índex de temes

Primer trimestre

Rebuda i presentació del grup

Coneixement i cohesió del grup

Elecció de delegats

Qüestionari d'hàbits d'estudi

Tècniques d'estudi

Coneixement del grup

Treball en grup

Segon trimestre

Anàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errors

Orientació personal sobre habilitats i aptituds, a partir de tests

Orientació dels itineraris de 4t d'ESO

Rendiment acadèmic

Tercer trimestre

Anàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errors

Orientació dels itineraris de 4t

Rendiment acadèmic i valoració del curs

PAT de 3r d'ESO 1


Objectius

Els objectius del PAT de Segon d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i
cohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits d'estudi que ajudin l'alumnat a
treure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràcter
transversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida, l'autoconeixement
i l'acceptació d'un mateix. A partir del segon trimestre es treballarà de manera
paral·lela l'orientació acadèmica que necessitarà l'alumnat a l'hora de decidir per quina
via optar en els estudis de quart curs, i les opcions d'estudis postobligatoris que podria
triar.
Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial la
competència comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal.
S'insistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que es
propiciarà el treball en grup i l'interrelació entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora pot
adaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar els
continguts plantejats aquí amb el material ofert en l'aula virtual
(http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).

PAT de 3r d'ESO 2


Primer trimestre

El nostre centre

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

OBJECTIU: Conèixer les pautes d'actuació de l'institut, tant
SESSIÓ: 1 en el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com per
part de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.

En aquesta primera sessió s'explicarà com funciona l'institut. S'agafarà com a pauta la
guia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:
Què fem quan falta un professor/a?
Com presentem els treballs?
Com hem d'estudiar?
Com ens hem de planificar el temps?
Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe?
Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu?
Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup?
...
Al final, cada alumne farà un resum del que s'ha dit i es demanarà un/a voluntari/a per
tal d'explicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el que
calgui.

PAT de 3r d'ESO 3


Cercles dobles

CURS: 3r d’ESO ACTIVITAT: Cercles dobles

OBJECTIU: Desinhibir el grup. Estimular el
SESSIÓ: 2
coneixement interpersonal.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Llista de preguntes

Desenvolupament de l’activitat:
Consta de dues fases:

1a fase:
Els alumnes es posen drets. Es copien a la pissarra algunes preguntes de
coneixement personal (seleccionar de la llista del final). Els alumnes poden afegir
alguna pregunta més. En total, hi ha d’haver tantes preguntes com alumnes al grup/2.
Es divideix la classe en dos grups iguals en nombre, utilitzant el procediment de
numerar-se (1, 2, 1, 2). Tots els números 1 formen un grup mirant a fora. Els números
2 formen un cercle exterior a l’altre, mirant els primers i formant parelles entre ells.
Es donen les següents instruccions: “Si no saps el nom de la teva parella, pregunta-li i
digues al teu company què faries amb 30 euros”. Una vegada resposta aquesta
pregunta, el cercle exterior avança un pas i es formen noves parelles. Es fa la següent
pregunta de la llista de la pissarra. Es contesta. S’avança un nou pas. Es forma la
nova parella. Això es fa amb totes les preguntes fins que s’arriba a la pregunta final.

2a fase:
Es fa un diàleg general amb posada en comú.
Es pot enfocar com a un diàleg espontani o bé anar, alumne per alumne, fent que els
altres comentin què han esbrinat.

PAT de 3r d'ESO 4


Llista de preguntes:

1. Descriu el lloc on vivies quan tenies 4 anys.
2. Professió del pare i de la mare.
3. Si t’haguessis de canviar el nom, quin triaries? per què?
4. Quin és el teu personatge preferit? per què? (pot ser de ficció o real)
5. El record més feliç de la teva vida és...
6. Quina assignatura t’agrada més i quina t’agrada menys?
7. Quines han estat les millors vacances que has passat?
8. Si tinguessis la possibilitat d’estar durant 1 hora parlant amb una persona famosa,
a qui triaries?
9. Digues una cosa que et faci feliç.
10. Si haguessis de viatjar a un altre planeta i només poguessis dur tres coses, quines
triaries?
11. Digues una o diverses aficions que tinguis i practiquis.
12. Si et donessin un premi que consistís a anar a viure un any a qualsevol lloc del
món, quin triaries? Per què?
13. Digues una cosa bona que t’hagi passat fa poc.
14. Quin és el teu millor amic o la teva millor amiga?
15. Com descriuries el teu país a una persona estrangera que te’n demanés
informació?
16. ...

PAT de 3r d'ESO 5


Qui és qui al grup

CURS: 3r d’ESO ACTIVITAT: Qui és qui al grup

OBJECTIU: Conèixer els companys i/o aprofundir en el seu
SESSIÓ: 3
coneixement des d’altres punts de vista

DURADA APROX.: 45’ MATERIAL: Qüestionari


Cada un dels alumnes (i també el professor, si es vol) omplen el qüestionari annex.
Tots els noms que s’utilitzin com a resposta han de correspondre a gent del grup i no
es pot repetir cap nom.
Una vegada realitzat el qüestionari, els alumnes se situen en cercle i el posen en
comú, seguint la pauta següent:
Quina ha estat la pregunta més difícil de contestar?
Què has après?
Què t’ha sorprès?

PAT de 3r d'ESO 6


Qüestionari “Qui és qui al grup”

Escriu el nom de:

1. Una persona del grup que mai hagi sortit d’Espanya: .............................

2. Que tingui un nom que comenci amb la mateixa lletra que el meu:
.............................

3. A qui li agradin els mateixos esports que a mi: .............................

4. Que no va néixer a Mataró: .............................

5. Que tingui el cabell del mateix color que el meu: .............................

6. Que tingui els ulls del mateix color que els meus: .............................

7. Que hagi llegit el mateix llibre que jo: .............................

8. Que sigui més jove que jo: .............................

9. Que compleixi els anys el mateix mes que jo: .............................

10. Que calci el mateix número de peu (talla de calçat) que jo: .............................

11. Que sigui més alt/a que jo: .............................

12. Que tingui la mateixa afició que jo: .............................

13. A qui li agradi el mateix programa de televisió que a mi: .............................

14. A qui li agradi venir a l’institut: .............................

15. A qui m’agradaria conèixer més: .............................

16. Amb un cognom que comenci per la mateixa lletra que el meu: .............................

17. Que sempre ha viscut al mateix habitatge: .............................

18. Que tingui el mateix nombre de germans i germanes que jo: .............................

19. A qui li agradin més les matemàtiques que la literatura: .............................

20. Que jugui en algun equip esportiu o practiqui esport regularment: ............................

PAT de 3r d'ESO 7


La colla d'amics

CURS: 3r d’ESO ACTIVITAT: La colla d’amics

OBJECTIU: Unificar criteris sobre les colles d’amics i la
SESSIÓ: 4
importància que tenen en aquestes edats.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fitxes dels alumnes

Per portar a terme aquesta sessió, els explicarem la importància que té la colla d’amics
en aquestes edats, i que això està molt bé, però que també hem de ser conscients de
les eleccions que fem i que aquestes no sempre han de ser incondicionals.
Primer, els alumnes faran una reflexió en petit grup sobre el que és una colla d’amics i
quins condicionants ha de tenir.
Posteriorment, es posarà en comú els pensaments de cadascun dels petits grups, i
s’iniciarà un debat entre els membres de la classe, anotant els resultats en els fulls de
resultats.
A continuació, hi ha una activitat per començar a tenir un llenguatge comú, compartit i
exacte, no per a tothom un amic vol dir el mateix, de vegades confonem termes com
amic i company, etc.
Finalment es presenten diferents casos d’alumnes i hem d’escollir a qui faríem el
nostre amic o amiga i per tant quina és la nostra preferència pel que fa a les relacions
que triem.

PAT de 3r d'ESO 8


QÜESTIONARI A OMPLIR EN PETITS GRUPS:

1. Què és per a vosaltres una colla d’amics?
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

2. És important tenir una colla d’amics a la vostra edat? Per què? (digueu tres o
quatre raons).
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
___________________________________________________________________

3. En una colla sempre hi ha persones que tenen més popularitat que d’altres.
Enumereu per ordre de l’1 al 10 els factors que creieu més importants per ésser
popular dins d’una colla:

 Ser simpàtic.

 Gaudir fent bromes.

 Tenir iniciatives per fer coses noves.

 Tenir molta “marxa”.

 Ser guapo/a. El físic.

 L’habilitat esportiva.

 Estar al dia en qüestió de música.

 La roba.

 Ser un bon amic.

 Que els pares el deixin sortir.

PAT de 3r d'ESO 9


Full de resultats de qüestionari

Curs: ________ Tutor/a: ________________________________

Per fer el buidatge cal que el portaveu de cada grup doni els resultats i es vagin
apuntant a la pissarra. A la tercera qüestió cal apuntar cada factor, per veure quins són
en general i tenen més importància per el noi/a. Cal que en parlin una mica.
Els sorprenen els resultats?
Hi està d’acord la majoria?

A partir d’aquí pot començar el debat.
1. Què és per a vosaltres una colla d’amics?
2. És important tenir una colla d’amics a la vostra edat? Per què? (digueu tres o
quatre raons).
3. En una colla sempre hi ha persones que tenen més popularitat que d’altres.
Enumereu per ordre de l’1 al 10 els factors que creieu més importants per ésser
popular dins d’una colla:

 Ser simpàtic.
 Gaudir fent bromes.
 Tenir iniciatives per fer coses noves.
 Tenir molta “marxa”.
 Ser guapo/a. El físic.
 L’habilitat esportiva.
 Estar al dia en qüestió de música.
 La roba
 Ser un bon amic.
 Que els pares el deixin sortir.

4. Resum del debat
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
__________________________________________________________________

PAT de 3r d'ESO 10


Els amics:
Tots necessitem amics a qui explicar els nostres problemes i sentiments, amb qui
compartir les coses quotidianes i especials.
A l’adolescència els amics són molt importants, però sovint utilitzem la paraula amics
amb poca exactitud.
Completeu les següents frases:

 Per a nosaltres un CONEGUT és:
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
___________________________________________________________________

 Per a nosaltres un COMPANY és:
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
___________________________________________________________________

 Per a nosaltres un AMIC és:
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
___________________________________________________________________

PAT de 3r d'ESO 11


Ara et descrivim un cas: CARME, 15 ANYS

“Anem juntes a quasi tot arreu. De vegades dorm a casa, i parlem fins a altes hores de
la nit. També parlem llargues estones per telèfon. Sé que és capaç de guardar un
secret. És sincera i em diu si em comporto com una “tonta” o he jugat malament a
basquet. Ens agraden les mateixes coses i riem juntes. És la meva millor amiga”.

Valora els fets de l'escrit que creus que són importants per a una bona amistat.

I ara numera per ordre d’importància els que s'han de tenir per una bona amistat.

Respectar les opinions. Riure i divertir-se junts.

Comunicació. Donar suport l’un a l’altre.

Confiança. Aconsellar-se.

Lleialtat. La sinceritat.

Està al teu costat quan ho necessites. Parlar-hi sense por de fer el ridícul.

PAT de 3r d'ESO 12


L'elecció de delegat/da I

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.

SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de
delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.

Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es
plantejarà i l’altre grup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el
partirem per la meitat i donarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.
L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el
segon grup en el segon objectiu.
Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus
amics no puc saber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes
que han pres.

PAT de 3r d'ESO 13


PROBLEMA

En una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i un
noi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt important
que doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.

Sònia:
 Li agrada estudiar i treu molt bones notes.
 És força tímida i per això de vegades sembla seriosa.
 És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe.
 Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:
 És el millor futbolista de la classe.
 Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament
al futbol i a més són força avorrides.
 És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.
 Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:
 No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està
distreta.
 És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla,
sigui amb qui sigui.
 Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos.
 Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.

PAT de 3r d'ESO 14


EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.1
1. Els/les vostres companys/es parlen sempre d’un en un o parlen uns quants
alhora?
2. Respecten els torns de paraula o no?
3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns companys/es al llarg de la discussió?
4. Mentre un company/a parla, els seus companys/es paren atenció al que diu o
fan altres coses?

EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.2
1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?
2. Quan un company/a parla, agafa idees d’altres companys/es? Apunta les
vegades que un company/a ha anomenat el que ha dit un altre.
3. Han parlat tots o només uns quants?
4. El grup ha arribat a un acord? A quin?

PAT de 3r d'ESO 15


L'elecció de delegat/da II

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe I

SESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els alumnes, abans d’escollir els delegats
de classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a

El professor/a introduirà la primera sessió explicant l’alumnat què són els delegats i les
funcions que han de tenir.
Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A per
al professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínim
hauran de ser dos).
Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la resta
de la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal d'elaborar el
programa, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran la
candidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al dia
de l'elecció.
A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidats
sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.

PAT de 3r d'ESO 16


Fitxa per al professor/a

Els delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i poden
ser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.
El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seu
drets.
Les seves funcions principals són:
Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els
òrgans de gestió i de govern del centre.
Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de
direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la
seva vida estudiantil.
Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els
exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.
A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin els
estudiants de la seva classe.

El Consell de Delegats
És un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre.
Està format per:
El conjunt de delegats de classe
Els representants al consell escolar del centre
Representants de les associacions d’estudiants
El consell de delegats ha de:
Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell
escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o
classes als quals representen.
Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé
per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.
Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.
Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.

PAT de 3r d'ESO 17


L'elecció de delegat/da III

CURS: 3r d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe II

SESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegats

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votació

S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un/a moderador/a
prèviament designat/da.
Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules com
candidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en una
de les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.
El/la moderador/a demanarà, per torns, que cada candidat/a presenti el seu programa i
expliqui per què l’han d’escollir a ell/a. Cada candidat/a disposarà de deu minuts per
fer la seva exposició.
Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faci
les preguntes que prèviament havia preparat. El/la moderador/a serà l’encarregat/da
que aquesta part es faci amb ordre.
Un cop finalitzat, es procedirà a la votació de les candidatures. Cada alumne/a escriurà
en un paper el seu candidat/a i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.
El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom de les diferents
candidatures i apuntant els vots que vagi obtenint cadascuna d’elles.

PAT de 3r d'ESO 18


Curs 2011-2012
ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecció: ________________

Components de la mesa:
Tutor : ___________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________

Primera votació
Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Si un/a alumne/a ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat/da i
sotsdelegat/da qui hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.
Si cap alumne/a ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuarà una segona votació
entre els/les quatre alumnes que hagin mes vots a la primera votació.

Segona votació

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa

PAT de 3r d'ESO 19


Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi

OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi dels nostres
SESSIÓ: 8 alumnes i, d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen
gaires.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumne

El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbits
d’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.
Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que s'adjunta a
continuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.
Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència en
aquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.

PAT de 3r d'ESO 20


Qüestionari sobre hàbits d’estudi

Contesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió:
Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar?
Començo l’estudi amb exercicis de concentració?
Sempre estudio en el mateix lloc?
Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell?
Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)
Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants?
Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que sigui
esquerrà/na)?
Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap?
Subratllo i faig esquemes quan estudio?
Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi?
Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?
Procuro tenir llum adequada?
Busco les idees fonamentals quan llegeixo?
Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?
Després de subratllar, confecciono l’esquema?
Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa?
Consulto les paraules o expressions que no conec?
Tots els dies estudio a les mateixes hores?
Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito?
Dins de l’horari d’estudi faig descansos?
Procuro mantenir una postura correcta?
M’ocupo de ventilar la sala d’estudi?
No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel
xat...?
Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?

Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?

PAT de 3r d'ESO 21


La planificació del temps d'estudi

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps d'estudi

OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conèixer el tutor/a
SESSIÓ: 9 les hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport i
del que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)

El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori un
horari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient que
l’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir amb
amics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars
(repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades a
cadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors per
ombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una manera
molt visual de veure la distribució.
Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas,
demanarà que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions
recomanades.
Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi:
Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja
horària.
El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i
haurien d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha
d’estudiar cada dia (no deixar ningun sense estudi incloent els caps de
setmana).
Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o
de pràctica esportiva.
Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho considera
necessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-
lo ben visible al seu lloc d’estudi.
La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil per
al seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cada
alumne/a.

PAT de 3r d'ESO 22


Planificació del temps d'estudi
HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
8,00-
9,00
9,00-
10,00
10,00-
11,00
11,00-
11,30
11,30-
12,30
12,30-
13,30
13,30-
15,00
15,00-
16,00
16,00-
17,00
17,00-
18,00
18,00-
19,00
19,00-
20,00
20,00-
21,00
21,00-
22,00
22,00-
23,00

23
PAT de 3r d'ESO


Tècniques d'estudi: Atenció i concentració

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Atenció i concentració

SESSIÓ: x OBJECTIU: Evidenciar que per realitzar qualsevol feina, tant
escolar com d’un altre tipus, cal que s’estigui atent i
concentrat en allò que es fa.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls d’activitats que s’annexen.


Seguint les orientacions que es van donant a les diferents fitxes, cal que les intentin
treballar individualment i en silenci.
Per començar podem fer-ho amb un exercici de relaxació d’aquest tipus:

Exercici de relaxació:
Col·loca els palmells de les mans damunt de la taula i seu bé. Tanca els ulls i respira a
poc a poc i profundament, de manera que notis com entra l’aire als pulmons. Durant un
minut més i menys, faràs aquest exercici concentrant-te a notar com respires, com
entra l’aire, les sensacions que tens, com es dilaten els pulmons, etc..sense pensar en
res més. Aquest exercici de relaxament és molt útil que el realitzis abans de començar
feines que necessiten la teva atenció.

A partir d’aleshores, podem fer la proposta de les activitats. Se n’ofereixen diverses i
cal fer un recull de les que es considerin més interessants.

24


Activitat 1

Busca els quadrats que siguin iguals i vigila amb les ratlles i els punts.

25


Activitat 2

On és el tros del gerro amb el mateix dibuix?

26


Activitat 3

Troba els cercles amb les mateixes fraccions i vigila la posició

27


Activitat 4

Troba les figures amb cercles iguals i vigila la posició dels cercles

28


Activitat 5

Quines figures són exactament iguals?

29


Activitat 6

Busca els mateixos dibuixos

30


A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques d'estudi que hi ha a
Coordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons les
seves necessitats.
Es pot anar treballant durant tot el curs.

31


Superar-nos junts

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Superar-nos junts

OBJECTIU: Fomentar la col·laboració i la idea de treballar
cooperativament. Adonar-se que tothom té capacitat per
SESSIÓ: x aprendre, encara que existeixin diferències entre els uns i els
altres. Ajudant-se els uns als altres s’aconsegueix una
millora en les habilitats de cadascú.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de l’alumnat

El professor/a explica breument, al començament de la sessió, que tothom té habilitats
escolars i capacitat per aprendre i desenvolupar-les.
Seguidament es reparteix el full de l’alumnat i els nois i noies, individualment, han de
respondre el qüestionari. Acabem la sessió amb una posada en comú en gran grup.
Una possible variant de l’activitat seria apuntar el nom de cada noi/a en un foli i
després repartir-los aleatòriament. Cada alumne ha d’apuntar quelcom que pot fer per
ajudar el company/a que li ha tocat.

32


Full de l’alumne/a

LLegeix:

Tots sabem que les persones tenen capacitats diferents i que tothom té unes habilitats
per aprendre, però per desenvolupar-les moltes vegades necessitem l’ajut dels altres.
Per això és tan important la col·laboració en les nostres tasques escolars.
Ara intenta expressar, mitjançant la resposta de les preguntes següents, el que tu
penses:

1. Què puc fer per ajudar un company/a a superar-se?

2. Què poden fer els altres companys/es per ajudar-me a mi?

3. Com ha de ser el treball a la classe per no discriminar ningú i que tothom pugui
aprendre?

4. És important per l’aprenentatge treballar en col·laboració? Per què?

5. T’agrada que els teus companys/es t’ajudin a fer alguna cosa que no entens o no
saps fer? Per què?

33


Preparant l'avaluació

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per a l’alumnat.

El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el
grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els/les representants del curs
confeccionaran al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la
sessió següent. És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar
comentaris i apreciacions innecessàries.
Guió de l’alumnat:
1. Valoració de les matèries:
Interès i motivació: actitud i participació.
Metodologia i activitats.
Nivell de comprensió: rendiment.
Propostes dels alumnes.
2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:
Relació grupal.
Assistència, participació, incidències, etc.

Cal insistir als/les alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general
que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar
directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)
referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que
eviti les concrecions.
L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de
reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de
tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els
positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió
d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

34


Guió de l’alumnat

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



35


Anàlisi de l'avaluació

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de
SESSIÓ: x
l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per al’alumnat.

Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.
El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es
poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més
fallen, i com poden fer per a millorar.
Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder
comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les
intencions que indiquen.
Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de
seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten
res positiu.
Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els
compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

Nom: Curs:

36


Valoració dels resultats de la ______ avaluació

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)
Millors del que m’esperava.
Els que m’esperava
Pitjors del que m’esperava

2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el
teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

37


Valoració de les activitats de tutoria
Activitat Data Valoració i/o comentaris

38


Segon trimestre

Comencem l’orientació que ha de servir l’alumnat per triar l’itinerari de 4t d’ESO que
els és més adient, començant per un estudi de les seves habilitats i aptituds. Al final
del segon trimestre hauran de decantar-se per una opció, i és interessant que estiguin
informats de les qüestions principals que se li plantejaran a final de curs.
Farem servir com a material complementari els dossiers que CamiNet ofereix
(http://www.diba.es/web/educacio/recursos/publica/publicacions/caminet), depenent de
la Diputació de Barcelona.
Es pot fer servir també el test de Raven per mesurar l’ intel·ligència de l’alumnat
(http://www.testdeinteligencia.com.ar/v-test-de-raven.htm) i tests de personalitat
(http://www.psicologiapopular.com/personalidad.htm). Un test més complex però
interessant és l’Eneagrama (http://www.personarte.com/test.htm).

39


ALGUNES DECISIONS SÓN DIFÍCILS DE PRENDRE

Llegeix les següents qüestions i pren un decisió encerclant l’alternativa que has triat.

Decisions fàcils

Activitat
1. Un matí apareix una fada a la teva habitació i t’ofereix dues alternatives pel teu futur.
Una és que arribaràs a ser ric, savi i amb salut i l’altra és que seràs pobre, tonto i
malaltís.

pobre, tonto i malaltís

ric savi i amb salut

Activitat
2. Després la fada t’ofereix que triïs entre una bicicleta nova de quinze velocitats o un
equip de música del mateix preu que la bicicleta. Tria el que tu escolliries.

bicicleta

equip música

Decisions difícils

Activitat
3. Més tard la fada et dóna una caixa que conté milions d’esperits petis. Ella no sap si
els esperits són bons o dolents. Si són bons, eliminaran tota la maldat, la misèria i les
desigualtats del món. Però, si són dolents eliminaran tota la caritat, l’amor i la felicitat
que existeix. Tria una opció i omple la cara corresponent.

40


...s’eliminaran la maldat, la
obrir la caixa ...
misèria i les desigualtats, o bé
s’eliminaran la caritat, l’amor i
la felicitat.

no obrir la caixa ... ...no s’eliminaran ni la maldat,
la misèria i les desigualtats, ni
tampoc la caritat, l’amor i la
felicitat.

Activitat
4. Per què creus que la decisió anterior és tant difícil de prendre?

Algunes decisions són difícils de prendre, per fer-ho hem d’analitzar totes les
alternatives, mirant de comparar els aspectes positius i els negatius de cada opció.

Activitat

5. Imagina que vols comprar-te una televisió i has trobat tres ofertes. Has llegit uns
anuncis, però no et decideixes. Per prendre la decisió seguirem uns passos,

Televisió A Televisió B Televisió C
Polzades: 35” Polzades: 42” Polzades: 50”
Preu: 900 € Preu: 1200 € Preu: 1500 €
Píxels: 1024x768 Píxels: 1920x1080 Píxels: 1365x768

Pas 1: OmpleSo: 30 Wats
Potència de la taula següent ambPotència de So: 26 Wats més t’agrada i unde per 20 la
un 3 per a l’opció que Potència 1 So: a Wats
pitjor.

41


Televisió A Televisió B Televisió C
Polzades
Preu
Píxels
Potència de so

Suma total

Pas 2: Suma els nombres de cada columna.

Pas 3: Pren una decisió tenint en compte la puntuació que t’ha sortit i encercla l’opció
escollida.

Televisió A

Televisió B

Televisió C

Quan érem petits i ens preguntaven, què vols ser de gran?, casi sense dubtar
responíem, metge, policia, mestra, infermera, advocat ... Però, ara que ens trobem en
el punt de partida on hem de decidir quin camí escollir no és tant fàcil de respondre .
Unes de les decisions més difícils de prendre són les relacionades amb el nostre futur.
Per això igual que hem fet amb els exercicis anteriors analitzarem tots els factors per
separat i després prendrem LA DECISIÓ.

42


Analitzem les dades

En aquesta etapa de la teva vida en què et preocupa triar la teva futura professió, seria
bo que analitzessis la teva manera de ser. També hauràs de considerar el món del
treball i els diferents estudis que pots escollir per tractar de determinar quina ocupació
et pot proporcionar més satisfacció.
Cal advertir que l’elecció d’uns estudis o professió és un procés llarg. No esperis
arribar a una decisió final d’una manera immediata. El que ara pretenem és que
organitzes les teves idees per fer una bona elecció.

A) Grups Ocupacionals

A continuació et presentem l’agrupació que s’ha fet de les diverses ocupacions o
activitats en 14 grups ocupacionals. Cada grup ocupacional inclou un conjunt de
professions o titulacions que tenen aspectes comuns.
1. Oficis. Les professions d’aquest grup són les que fan coses amb les mans, de
vegades ajudats per màquines. Per tant, és important l’habilitat manual. Exemples:
Perruquer, fuster, vidrier, modista, tapisser, ferrer, rellotger, joier, paleta, enguixador,
etc.
2. Agropecuària, Pesca i Mineria. Professions relacionades amb el treball al camp, la
ramaderia, la pesca i la mineria. Exemples: Agricultor, ramader, horticultor, floricultor,
jardiner, miner, picapedrer, pescador, agent forestal, expert en piscifactories, etc.
3. Transports. Professions relacionades amb els transports terrestres, marítims o
aeris. Exemples: Conductor d’autobús, camioner, taxista, ferroviari, conductor de
metro, capità de vaixell mercant, oficial de vaixell de viatgers, pilot civil, etc.
4. Cossos de seguretat i serveis de protecció. Professions que tenen com a
funcions primordials la defensa del territori i el manteniment de l’ordre públic.
Exemples: Oficial de les forces armades, policia, guàrdia civil, mosso d’esquadra,
guarda jurat, guardaespatlles, vigilant, etc.
5. Suport administratiu. Treball d’oficina. Treballs de gestió d’assumptes
administratius que es realitzen en una oficina. Pot implicar l’atenció al públic o no.
Exemples: Empleat de banca, gestor administratiu, secretari, telefonista, oficial de
correus, recepcionista, etc.
6. Comercial (Economia i Negocis). Professions relacionades amb el món del
comerç, les vendes, els negocis i la vida empresarial. Exemples: Economista,
comerciant o venedor, agent de borsa, assessor d’inversions, agent d’assegurances,
direcció i administració d’empreses, màrqueting, relacions públiques, botiguer, serveis
al consumidor (com perruqueria, hosteleria, turisme, etc), etc.
7. Serveis socials. Professions de l’Administració pública i d’entitats privades que
s’ocupen de drogodepèndències, salut mental, vellesa, mediació familiar, infància,
hospitals, disminuïts, immigrants, etc. Exemples: Treball social, especialista en
geriatria, educació social, etc.
8. Educació i cultura. Impliquen treballs relacionats amb l’ensenyament, la formació
cultural i la difusió d’informació. Exemple: Professor de primària, secundària,
d’educació especial, orientador, pedagog, monitor de temps lliure, bibliotecari,
traductor, gestió de museus, etc.

43


9. Humanitats i Ciències socials. Professions relacionades amb l’estudi de les
Ciències humanes i les Ciències socials. Exemple: Sociòleg, advocat, filòsof, psicòleg,
filòleg, historiador, periodista, relacions públiques, turisme, redactor de noticies de TV,
etc.
10. Ciències de la salut. Professions relacionades amb la prevenció el diagnòstic i el
tractament de la salut. Exemples: Metge, infermera, farmàcia, veterinària, auxiliar de
clínica, fisioteràpia, teràpia ocupacional, òptica, dentista, tec.
11. Ciències de la naturalesa i Matemàtiques. Professions relacionades amb les
Ciències experimentals o fisiconaturals i les Matemàtiques. Exemples. Professionals
especialistes en Biologia, Física, Química, Geologia, Ciències del mar, Matemàtiques,
Estadística, etc.
12. Tècnics i Tecnològics. Agrupa les professions relacionades amb la Mecànica, la
Tècnica, les Tecnologies de la informació i la comunicació, i les Tecnologies punta en
general. Exemples: Enginyeries (industrial, agrònoms, forestal, materials, electrònica,
telecomunicacions, camins, etc.), informàtic, programador, expert en xarxes de
comunicació i internet, arquitecte, tècnic especialista (en arts gràfiques, automoció,
electricitat, electrònica, de so, etc.), etc.
13. Artístics. S’inclouen aquí les professions relacionades amb les set arts clàssiques:
Literatura, Pintura, Escultura, Arquitectura, Música, Dansa i Cinema. Exemples:
Novel·lista, guionista de cinema, escultor, música, actor, dissenyador de moda,
decorador, restaurador d’obres d’art, etc.
14. Educació física i Esports. Inclou professions relacionades amb l’esport.
Exemples: Esportista professional, professor d’educació física, entrenador esportiu,
monitor d’esquí, etc.

Activitat

1. Després de llegir atentament els catorze grups ocupacionals anteriors, escull-ne
dos. A la primera opció tria el grup ocupacionals que més s’adapti als teus propòsits, i
la segona opció un altre grup que també inclogui professions que et poden interessar.

A- Grups Ocupacionals 1a Opció: ______________________

2a Opció: ______________________

44


B) Àrees o Matèries escolars

Revisa atentament la següent llista formada per grups d’àrees o matèries escolars.
1. Matemàtiques; Àlgebra, Geometria, Càlcul, Estadística, Matemàtica aplicada a
1'Economia, etc.
2. Ciències; Física, Química, Ciències naturals, Biologia, Geologia, Ciències de la
Terra i del medi ambient, etc.
3. Llenguatge: Llengua catalana, Llengua castellana, Literatura, Comentari de textos,
Composició escrita, etc.
4. Idiomes: Ang1es, Francès, Alemany, Italià, Llatí, Grec, etc.
5. Ciències socials: Filosofia, Historia, Geografia, Sociologia, Psicologia, Educació
cívica, etc.
6. Art: Historia de l' Art, Dibuix artístic, Pintura, Escultura, Disseny, Ceràmica, Esmalt,
Volum, Tècniques d’expressió gràficoplàstica, etc.
7. Música: Solfeig, Cant, Composició, Interpretació instrumental, etc.
8. Teatre: Expressió oral, Expressió corporal, Interpretació, Direcció teatral o de
cinema, Escenografia, etc.
9. Imatge i So: Fotografia, Cinema, Vídeo, etc.
10. Oficina-Comptabititat: Mecanografia, Tècniques d'oficina, etc.
11. Administració d’empreses: Vendes, Relacions laborals, Dret mercantil i fiscal,
Economia, Gestió de personal, Legislaci6 laboral, etc.
12. Treballs de taller: Marqueteria, Impremta, Enquadernació, Macramé, Fusteria,
Torn, Mecànica de motors, etc.
13. Tecnologia: Dibuix tècnic, Interpretació de plànols, Experiments de laboratori,
Electrònica, Tecnologia industrial, Mecànica, Electrotècnia, etc.
14. Educació física i Esports: Gimnàstica, Atletisme, Bàsquet, Handbol, Natació, etc.
15. Higiene i Seguretat: Dietètica, Prevenció d'accidents, Prevenció de la sida,
Prevenció del consum de drogues, Primeres cures, etc.
16. Informàtica: Maneig d’ordinadors, Llenguatges i programació, Internet, etc.

45


Activitat
2. Tria quatre d’aquestes àrees o matèries escolars per ordre de preferència.

B- Àrees o Matèries escolars 1a: ______________________

2a: ______________________

3a: ______________________

4a: ______________________

C) Aptituds i Habilitats

A continuació es presenta una relació d’aptituds i habilitats, llegeix-les molt
detingudament.
1. Artística: Aptitud per al dibuix la pintura, la decoració, I l’escultura, el disseny, etc.
Percepció estètica i apreciació de la bellesa. Ser imaginatiu i creatiu.
2. Numèrica: Rapidesa i precisió per treballar amb nombres fent operacions
aritmètiques, mesurant, analitzant estadístiques, etc.
3. De lideratge: Aptitud per a la direcció d’activitats de grup, i saber prendre decisions,
ser sol·licitat per altres per dur a terme una acció o tirar endavant una idea o projecte,
etc.
4 Musical: Saber tocar un instrument, cantar en una coral, compondre música, etc.
5. Físicoesportiva: Habilitat en la coordinació del cos en moviment, resistència
muscular, forta, flexibilitat, agilitat, etc.
6. Manual: Saber treballar amb les mans, tant en treball d'esforç; físic com en activitats
de precisió.
7. Lingüística: Domini de l' expressió verbal. tant oral com escrita. Ús correcte de
1'idioma.
8. Didàctica: Saber ajudar els altres a aprendre, saber ensenyar.
9. De concentració: Habilitat per mantenir 1'atenció en una tasca de manera constant
o durant força temps. Atenció a1s detalls. Resistència a la monotonia.
10. Mecànica: Aptitud per al treball amb maquilles o eines. Saber reparar aparells.
Facilitat per a la comprensió funcionament de mecanismes.

46


11. De persuasió: Influir en les altres persones. Saber convèncer. Saber vendre un
producte o un servei o una idea. Saber negociar.
12. Matemàtica: Saber resoldre problemes matemàtics, comprensió de relacions
numèriques i de la lògica matemàtica.
13. Científica: Curiositat i capacitat per a la compren dels principis científics, afecció
per l’observació i l’experimentació científiques, afany de trobar explicació als fets,
situacions o esdeveniments, etc.
14. Espacial: Saber distingir diferencies de formes, de llums, de posicions en l’espai.
Facilitat per representar mentalment figures o objectes de dues o tres dimensions.
15. Social: Relacionar-se bé amb els altres. Aptitud per treballar amb la gent. Ser
considerada una persona amable. Saber afrontar situacions de tensió. Prevenir i
resoldre conflictes.
16. Administrativa: Aptitud per la mecanografia, la utilització de calculadores,
processadors de textos. Habilitat en feines d’oficina en general. Ser una persona
ordenada i sistemàtica.

Activitat

3. Decideix, entre totes les aptituds i habilitats anteriors, quines són les quatre que
consideres que tu més posseeixes, les teves quatre millors habilitats.

C- Aptituds i Habilitats 1a: ______________________

2a: ______________________

3a: ______________________

4a: ______________________

47


D) Valors ocupacionals

Els valors ocupacionals són allò que la gent considera important en el treball i que li
ofereix satisfacció. Llegeix els següents valors ocupacionals.
1. Disponibilitat de temps lliure: Tenir una ocupat que permeti un horari flexible, que
es pugui compaginar amb la realització d’altres activitats.
2. Independència: Poder complir les tasques ocupacionals de manera autònoma, que
possibiliti seguir les prop idees i conviccions.
3. Assolir prestigi: Adquirir reconeixement, reputació o popularitat pels èxits
aconseguits en el treball. Destacar entre les persones que exerceixen la mateixa
professió.
4. Altruisme: Poder ajudar els altres i facilitar el seu benestar. Solidaritat amb els
problemes i les dificultats socials.
5. Treball guiat o supervisat: Ocupació en la qual s’actuï sota la direcció o les ordres
dels altres, sense que sigui necessari haver d'adjudicar-se responsabilitats.
6. Creativitat; Tenir una ocupació en la qual! es poden idear coses, es pot usar la
imaginació, es pot ser creatiu.
7. Relació social: Treballar en contracte directe amb persones. Tenir 1'oportunitat de
comunicar-se amb els altres, de conèixer nova gent i de fer amics.
8. Assumir poder i responsabilitat: Ser el dirigent o el cap del grup en el treball, tenir
capacitat per prendre decisions, ser el líder que mana i ser responsable de l’actuació
d’altres persones.
9. Seguretat en l’ocupació: Tenir un treball fix o estable, en el qual és poc probable
que et quedis sense reina.
10. Bon sou: Ser ben pagat pel treball que s’exerceix.
11. Activitat rutinària: Treball que no és complicat, que esta organitzat sobre la base
de repetir tasques iguals o semblants.
12. Varietat-diversitat: Tenir l’oportunitat de fer feines diferents, de viatjar,
d’emprendre tasques que impliquin aventura, etc.

48


Activitat

4. Dels valors ocupacionals anteriors, tria els quatre que per a tu són més destacats.

D- Valors ocupacionals 1a: ______________________

2a: ______________________

3a: ______________________

4a: ______________________

49


E) Inventari d’interessos

L’inventari d’interessos consta de dues parts: les activitats i ocupacions i la llista de
característiques personals.
Les activitats i ocupacions són tasques que es realitzen als diferents treballs, tu has de
puntuar-les segons t’agraden molt o poc.
A les característiques personals has de contrastar cada una d’aquestes
característiques amb la teva manera de ser i reflexionar en quin grau la posseeixes, és
a dir, quin acord hi ha entre la teva manera de ser i la proposta que s’ofereix.
Escriu el número que indica el valor que atorgues a cada aspecte en el requadre
ombrejat corresponent.

Molt 3

Bastant 2

Poc 1

Gens 0

50


Activitats i Ocupacions R C A S E O
1 Encarregar-se de la compra de mercaderies en uns grans magatzems.
2 Ocupar-se de fer les reserves de bitllets d’avió i d’hotels en una
3 Dedicar-se a l’horticultura i la jardineria.
agencia de viatges.
4 Analitzar les causes i els efectes dels fenòmens atmosfèrics.
5 Escriure contes o poesies per a adults o per a infants.
6 Treballar amb persones disminuïdes físiques per entrenar-les per a un
treball. manager, representant o promotor d’un conjunt musical, d’un
7 Fer de
club ciclista, etc. l’inventari de mercaderies d’un magatzem: entrades i
8 Mantenir al dia
9 Conduir
sortides. un autobús o un camió.
10 Estudiar les causes de les malalties del cor i les mesures per
prevenir-les.
11 Fer il·lustracions o caricatures per a diaris o revistes.
12 Ensenyar en una escala primària o secundaria.
13 Seleccionar, contractar i dirigir els empleats d'una empresa.
14 Revisar comptes corrents en un banc i enviar extractes i rebuts
pagats mobles: taules, armaris. cadires, etc.
15 Fer als clients.
16 Investigar els efectes de la contaminació de l’aire.
17 Compondre música o interpretar-la al piano o amb altres instruments.
18 Ajudar a trobar una feina o ocupació a joves o adults.
19 Ser agent de la propietat immobiliària: ensenyar i vendre o llogar
cases o locals.
20 Ordenar i guardar dades en un arxiu informàtic, en una base de
21 Tenir
dades, cura d'animals (conills, pollastres. vaques. etc.) en una granja.
22 Projectar o dissenyar aparells per a la transformació i l’aplicació de
l’energia solar.
23 Dissenyar anuncis comercials per a la televisió o la premsa.
24 Treballar en campanyes per al desenvolupament social de persones
25 Ser advocat encarregat d’ajudar a resoldre els problemes entre
marginades.
empresa ii treballadors.
26 Rebre transmetre encàrrecs telefònics en la centraleta d’unes
oficines.
27 Treballar en la construcció de cases o edificis.
28 Realitzar treballs de recerca per controlar les plagues i epidèmies.
29 Participar en la representació d’obres teatrals, com a actor o com a
30 Programar i dirigir activitats d’esbarjo en una associació esportiva i
tècnic.
cultural pel país promocionant i venent productes d'una casa
31 Viatjar
comercial.
32 Classificar i ordenar llibres en una biblioteca.
33 Instal·lar o reparar telèfons.
34 Resoldre problemes tècnics o científics que requereixen
coneixements matemàtics. fusta o metall.
35 Fer escultures en pedra,
36 Assessorar les persones que ho necessitin en qüestions legals,
37 Organitzar i dirigir un
familiars, escolars. etc. negoci propi: botiga, restaurant, supermercat,
assessoria, etc. de la caixa enregistradora en una botiga.
38 Encarregar-se
39 Ser agent forestal o encarregar-se del control de caça i pesca.
40 Ocupar-se en l’anàlisi de terratrèmols enregistrats en observatoris.
41 Ser expert en la fotografia en color i en la filmació en vídeo.
42 Tenir cura de malalts.
43 Promoure la construcció d’un mercat o d’un centre comercial en la
44 Assignar habitacions i atendre els clients a la recepció d’un hotel.
població on vius.
45 Muntar o reparar equips estereofònics o aparells de ràdio o televisió.
46 Treballar amb microscopis per estudiar cèl·lules i bacteris.
47 Cantar en una coral.
48 Treballar per resoldre problemes de persones de la tercera edat
SUMA (Activitats i Ocupacions)

51


Característiques personals R C A S E O

1 Considero que sóc una persona pràctica, em plau ocupar-me
en treballs útils que en pugui veure aviat els resultats.

2 Em diverteixen els jocs que requereixen pensar o reflexionar:
escacs, resoldre qüestions matemàtiques, deduir combinacions.
aplicar estratègies, etc.

3 Quan realitzo algun treball o tasca m’agrada fer-ho de manera
original, de manera diferent que la majoria de persones.

4 Sóc una persona disposada a cooperar amb els a1tres i
participar en activitats socials.
5 Sóc capaç d’explicar les coses a1s altres amb claredat i
entusiasme, aconseguint convèncer-los o persuadir-los de les
meves idees i punts de vista.

6 M’agrada acceptar els suggeriments que em fan els
companys de treball, i també complir amb responsabilitat les
instruccions rebudes dels meus superiors.

7 M’agrada manipular eines o màquines.

8 Sé controlar les meves emocions i els meus sentiments i
actuar de manera assenyada, meditant i raonant les coses
abans de fer-les.

9 Voldria ser independent, actuar sense fer cas als costums o
normes establertes.

10 Em considero capaç de comprendre les persones tristes o
avorrides i de procurar despertar en elles l’optimisme.

11 M’agrada ser el líder del grup i que els altres reconeguin les
meves qualitats.

12. Tinc les meves coses endreçades i presento amb pulcritud
els treballs que realitzo.

13 M’estimo més dedicar-me a feines de tipus manual que a
altres ocupacions que es basen en l’ús de les idees i/o de les
paraules.

14 Quan inicio el coneixement d’un tema nou m’entusiasma
aprofundir-lo i no el deixo fins a entendre’l tant com puc.

15 M’agrada dedicar-me a feines o treballs que es puguin fer en
tota llibertat, sense condicions ni imposicions.

52


16 Una de les meves característiques és ser una persona
generosa i servicial per prestar suport als altres per a què
resolguin els seus problemes o dificultats.

17 Sovint sé fer veure als altres els aspectes positius i
agradables de les situacions.

18 Crec que sóc eficaç, i tinc sentit pràctic en tasques
d’organització, sé estar atent i preocupar-me de tots els detalls.

19 M’atrauen les activitats que impliquen un esforç físic.

20 Dedico força temps a les lectures de llibres i revistes de
caire científic.

21 Em considero una persona imaginativa, amb inspiració,
capaç de trobar solucions noves als problemes que es
presenten.

22 M’agrada meditar sobre la realitat social i em preocupen les
injustícies que de vegades pateixen certes persones.

23 Tinc ambició, m’agradaria aconseguir alts nivells de
responsabilitat, ser una persona important.

24 Sovint planifico el que he de fer de manera realista,
metòdica i detallada. M’agrada tenir les coses previstes i no
actuar a l’atzar o improvisant.

25 M’estimo més les activitats que suposen el contacte amb
coses (manipular objectes, utilitzar màquines) que les que
comporten el tracte i la relació amb persones.

26 Estic millor quan puc treballar o estudiar sol i puc concentrar-
me en el que faig.

27 Em desagrada la manca d’estètica en cartells, publicacions,
aparadors, etc.

28 Tinc facilitat per iniciar converses amb persones que acabo
de conèixer i m’interesso per les seves preferències o
afeccions.

29 Opino que l’economia (comerç, negocis, finances, etc.) és un
dels aspectes més importants per al desenvolupament de
l’individu i de la societat.

30 Prefereixo un mateix tipus i ritme de treball cada dia i no
canviant-lo contínuament.
SUMA (Característiques personals)

53


Activitat

5. Un cop completis els dos qüestionaris de les pàgines anteriors copia en aquest
quadre els resultats que has obtingut. Suma’ls i encercla els dos valors més grans.

E- Inventari d’interessos

R C A S E O

SUMA (Activitats i Ocupacions)

SUMA (Característiques personals)

SUMA TOTAL

54


F) Tipologia personal-professional
Les persones que exerceixen les mateixes professions o professions semblants tenen
trets de personalitat similars. Així, establirem 6 tipus de personalitat: realista, científic,
artístic, social, emprenedor i convencional. Cadascun d’ells es relaciona amb un àmbit
ocupacional: d’oficis, científic, artístic, social, emprenedor (direcció o negocis) i de
treball convencional.
Per simplificar hem abreujat els noms d’aquesta tipologia de la manera següent:
Realista (R), Científic (C), Artístic (A), Social (S), Emprenedor (E) Convencional (O).
Observa que es corresponen amb les sis columnes en què situaves les respostes als
qüestionaris.
Tot seguit tens una descripció dels tipus i ambients:

(R) Tipus realista/ambient d’oficis: Són persones que demostren interès per
activitats pràctiques, mecàniques, que sovint exigeixen esforç físic, o bé, activitats que
comporten el contacte amb la natura (conrear cultius, criar animals, etc.). Prefereixen
treballar amb eines i objectes en lloc de treballar amb paraules i persones. Desitgen
construir coses i veure resultats pràctics del seu treball. Normalment no busquen el
contacte social i eviten fer-se notar.
Entre les ocupacions típiques d’aquesta categoria trobem: agricultura, mecànica,
fusteria, conducció de vehicles, instal·1acions (electricitat, aigua, gas), reparacions
(aparells, màquines, etc.). També inclouria activitats relacionades amb 1’esport.

(C) Tipus científic/ambient intel·lectual: Els agrada observar i experimentar per
comprendre els fenòmens que els envolten. Resolen els problemes amb l’ús d’idees i
del llenguatge. Valoren altament les matemàtiques i el treball científic en general.
Tendeixen a ser persones curioses, reflexives, analítiques, teòriques, crítiques,
estudioses i metòdiques, i sovint els agrada treballar soles.
Senten atracció per professions relacionades amb la biologia, la química,
l’arquitectura, la medicina, l’enginyeria informàtica, les ciències socials, etc., i, en
general la investigació referida a qualsevol camp.

(A) Tipus artístic/ambient artístic: Es relacionen amb l’entorn físic i social, emprant
els seus sentiments i la seva intuïció i imaginació. Demostren interès per activitats
creatives. Freqüentment prefereixen un estil de vida no convencional, valoren molt la
independència i cerquen activament oportunitats d’autoexpressió. Tendeixen a ser
introspectius. Els solen mancar habilitats de tipus administratiu. Els agrada el contacte
amb els altres.
Les ocupacions d’aquestes persones són escriptor, decorador, pintor, dissenyador,
músic, actor, etc.

(S) Tipus social/ambient social: Són persones que es preocupen pel benestar dels
altres i mostren el desig d’ajudar-los. Generalment es relacionen bé amb tota mena de
persones, tenen habilitat per a la comunicació interpersonal. Són comprensives,
generoses i sensibles als problemes dels altres.
Busquen oportunitats d’expressar el seu interès social a través d’ocupacions com les
de treball social, infermeria, geriatria, educació, etc. També inclouria professions
relacionades amb el turisme, les relacions públiques i la publicitat.

55


(E) Tipus emprenedor/ambient de direcció o negocis: S’enfronten amb el món
mitjançant una actitud audaç, dominant, enèrgica i "agressiva". Són dinàmics,
organitzadors, estan segurs d’ells mateixos. Senten atracció per activitats que els
proporcionen l’oportunitat de guiar els altres, persuadir-los i influir en la seva manera
de pensar, o bé convèncer-los per a què comprin els seus "productes". Valoren els
diners, el poder, la posició social.
Ocupacions típiques: executius, càrrecs públics, empresaris, venedors, etc.

(O) Tipus convencional/ambient de treball d’oficina: Adopten pautes de conducta i
normes sancionades pels costums establerts per la societat. Prefereixen ocupacions
amb deures clarament definits: tasques de caràcter rutinari, activitats verbals o
numèriques pròpies del treball d’oficina. Són persones ordenades, sistemàtiques,
perseverants i conformis- tes.
Els camps ocupacionals més escaient a aquest tipus de personalitat són els de
secretaria, administració, comptabilitat, arxius, telefonia, carteria, distribució interna de
missatges, etc.

56


Les persones tendeixen cap a treballs que estiguin en harmonia amb els seus tipus de
personalitat, així, per exemple, les persones de tipus intel·lectual trobaran més
satisfacció en l’ambient d’una ocupació científica.
Però la majoria de les persones no es classifiquen només en un dels tipus que hem
descrit, sinó que són una combinació de dos o més tipus.

Activitat

6. Fixa’t en els resultats que has obtingut als qüestionaris, és a dir, les sumes totals de
cada columna de l’apartat E- Inventari d’interessos.
Has de considerar la combinació dels dos totals més alts. Poden ser combinacions
com Científic-Social (C-S), Emprenedor-Convencional (E-O), etc. Aquesta combinació,
la denominem codi ocupacional
Per exemple, si els resultats obtinguts per un noi que es diu Agustí són:
R= 26, C= 20, A= 5, S= 10, E= 14 i O= 12, el seu codi ocupacional és Realista-Científic
(R-C).
Fixa’t amb l’exemple d’una noia que es diu Clara:
R= 7, C= 25, A= 30, S= 25, E = 18, O = 11. Hi ha un empat a les segones puntuacions.
Així doncs, els seus codis ocupacionals serien: Artístic-Social (A-S) i també Artístic-
Científic (A-C).

Determina quin és el teu codi ocupacional i escriu el nom del tipus de personalitat en el
qual obtens la puntuació més alta de la suma total, i en segon lloc la segona puntuació
més destacada. En cas d’empat, actua com en els exemples anteriors i determina els
teus codis ocupacionals.

F- Tipologia personal

La meva tipologia personal és: _______________________________

(Altres tipologies en cas d’empat): __________________________

__________________________

__________________________

57


G) Crups ocupacionals

A la taula següent s’indiquen els grups ocupacionals que més es corresponen amb
cada codi ocupacional, s’indiquen per ordre de prioritat indicat amb els números 1, 2, 3
i 4.
Consulta la taula i anota els grups ocupacionals que es corresponen amb el teu codi
ocupacional (o amb els teus codis ocupacionals, si te’n resulten més d’un).

Agropecuària, Pesca i

Humanitats i Ciències
Comercial (Economia

Tècnics i Tecnològics
Suport administratiu.
Serveis de protecció

Ciències de la salut
Grup ocupacional

Cossos seguretat i

Educació i Cultura

Educació física i
Treball d’oficina

Serveis socials

Ciències de la

Matemàtiques
naturalesa i
Transports

i Negocis)

Artístics

Esports
Mineria

socials
Oficis

Tipologia personal
Realista- Científic 1 2 4 3
Realista- Artístic 3 1 2 4
Realista- Social 1 4 3 2
Realista- Emprenedor 1 2 4 3
Realista- Convencional 1 3 2 4
Científic- Realista 3 4 2 1
Científic- Artístic 4 1 2 3
Científic- Social 4 3 1 2
Científic- Emprenedor 2 4 1 3
Científic- Convencional 3 4 1 2
Artístic- Realista 3 2 1 4
Artístic- Científic 4 3 2 1
Artístic- Social 4 2 3 1
Artístic- Emprenedor 2 3 4 1
Artístic- Convencional 2 3 4 1
Social- Realista 2 3 1 4
Social- Científic 1 4 2 3
Social- Artístic 1 2 4 3
Social- Emprenedor 4 2 1 3
Social- Convencional 3 2 1 4
Emprenedor- Realista 4 3 2 1
Emprenedor- Científic 1 4 3 2
Emprenedor- Artístic 1 4 3 2
Emprenedor- Social 1 3 4 2
Emprenedor- Convencional 2 1 3 4
Convencional- Realista 2 4 3 1
Convencional- Científic 1 4 2 3
Convencional- Artístic 1 4 3 2
Convencional- Social 4 1 2 3
Convencional- Emprenedor 1 2 3 4

58


Activitat 7

G- Grups ocupacionals Els meus grups ocupacionals són:

1. __________________________
2. __________________________
3. __________________________
4. __________________________

H) Correspondències entre Grups ocupacionals i les Àrees, Aptituds i Valors.

59


60


Activitat

8. Omple el següent quadre amb les correspondències que t’han sortit a l’apartat
anterior.

H- Resultats proves

Àrees o Matèries
Aptituds i Habilitats Valors Ocupacionals
escolars

61

ANÀLISI DELS RESULTATS, COMPARATIVA DE RESULTATS

A- Grups B- Àrees o Matèries C- Aptituds i D- Valors
Ocupacionals escolars Habilitats Ocupacionals

PRIMERA
IMPRESSIÓ


COMPARACIÓ

G- Grups H- Àrees o Matèries H- Aptituds i H- Valors
Ocupacionals escolars Habilitats Ocupacionals

RESULTATS
PROVES

62


Presa de la decisió

Després de fer tota la reflexió que t’hem proposat ara has de prendre la decisió.

Activitat

Contesta les següents qüestions especificant tot el que puguis:

Quins estudis t’ agradaria realitzar en el futur?

A quin centre hauràs d’anar?

Quina titulació obtindràs?

En què podràs treballar una vegada els hagis acabat?

63


El meu rendiment acadèmic

CURS: 3r d’ESO ACTIVITAT: El meu rendiment acadèmic

OBJECTIU: Fer reflexionar sobre aspectes determinats de la
SESSIÓ: X
seva situació acadèmica

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Fitxa de l’alumnat


Aquesta activitat serveix per a fer reflexionar als alumnes sobre la seva resposta
educativa i els resultats que obtenen. Tanmateix també deixa un espai per a poder
debatre amb tot el grup els resultats que han obtingut.
Individualment l’alumne/a omple la fitxa que s’annexa a continuació. Un cop omplerta
es comparteixen les respostes amb el grup i s’inicia un debat.
El professor/a pot avaluar la sessió valorant la participació i actitud de l’alumnat, tant
en el treball individua, com el de debat.
Cal tenir en compte que sovint els joves tenen una idea molt imprecisa de la seva
trajectòria acadèmica. L’autoconcepte acadèmic és un aspecte molt concret de
l’autoconcepte global. El tutor o tutora pot detectar desajustaments en analitzar les
respostes entre aptituds i rendiment, tant a nivell individual com grupal.

64


Fitxa de l’alumnat

Nom: _____________________________________
Data: ___________________ Curs: _____________

Contesta amb sinceritat. Fes una creu a l’opció proposada:
Hi véns a gust a l’institut? Sí No
Per què?_______________________________________________________
______________________________________________________________

T’agrada estudiar? Sí No
Per què?_______________________________________________________
______________________________________________________________

Quina àrea t’agrada més? _________________________
Per què? ____________________________________________________________

 N’has de fer pocs exercicis.
 L’has d’estudiar poc
 S’hi fan experiments i observacions
 S’hi fan sortides, enquestes, etc.
 T’agrada com explica el professor/a
 Altres motius………….

Quina àrea t’agrada menys? ________________________
Per què? _____________________________________________________________

 N’has de fer molts exercicis.
 L’has de memoritzar molt
 No hi ha ni observació ni experimentació
 No l’entens quan explica el professor/a
 Altres motius………….
Les teves notes corresponen al teu esforç en l’estudi i en el teu treball?
Sí No
Per què?_______________________________________________________
______________________________________________________________

65


Preparant l'avaluació

CURS: 3r d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per a l’alumnat.

El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el
grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els/les representants del curs
confeccionaran al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la
sessió següent. És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar
comentaris i apreciacions innecessàries.
Guió de l’alumnat:
3. Valoració de les matèries:
Interès i motivació: actitud i participació.
Metodologia i activitats.
Nivell de comprensió: rendiment.
4. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:
Relació grupal.

Cal insistir als/les alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general
que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar
directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)
referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que
eviti les concrecions.
L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de
reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de
tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els
positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió
d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

66


Guió de l’alumnat

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment


Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



67

Quadern de tutoria de 3r

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to Quadern de tutoria de 3r

Similar to Quadern de tutoria de 3r (20)

More from Inma López

More from Inma López (20)

Quadern de tutoria de 3r