PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES
CAPACITATS INTEL·LECTUALS

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
APROXIMACIÓ TEÒRICA A LES ALTES CAPACITATS
• Teoria de Renzulli
• Teoria de Gardner
• Diferències entre la superdotació, la precocitat i el talent
• Conclusions
INSTRUMENTS DE DIAGNÒSTIC

Tècniques objectives
Educació infantil (de tres a cinc anys)
Tests d’intel·ligència
• Escales McCarthy d’aptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA)
• Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG)
• Escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i primària (WPPSI)
Tests de personalitat i de creativitat
• Proves projectives
Educació primària (de sis a dotze anys)
• Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i EFAI
(avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals)
• Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV)
• Factor G, test de Cattell
Tests de personalitat
• Qüestionari factorial de personalitat (ESPQ)
• Qüestionari de personalitat per a nens (CPQ)
• Tests projectius gràfics
Tests de creativitat
• Prova d’imaginació creativa (PIC)
• Intel·ligència creativa (CREA)

Educació secundària (de dotze a setze anys)
• Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV)
• Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-M) i EFAI (avaluació factorial
de les aptituds intel·lectuals)
• Aptituds mentals primàries (PMA)
• Factor G, test de Cattell
• Qüestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ)
• Tests projectius gràfics
• Intel·ligència creativa (CREA)

Tècniques subjectives
Educació infantil
• Qüestionari per a l’alumne
• Qüestionari per als pares
• Qüestionari per als professors
• Qüestionari per als companys
Educació primària i secundària
• Autoqüestionari per a l’alumne
• Qüestionari per als pares
• Qüestionari per als professors
• Qüestionari per als companys
ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS
APTITUDS
• Exemples per a la interpretació de resultats
BIBLIOGRAFIA

TESTS

D’INTEL·LIGÈNCIA

I

INTRODUCCIÓ

Tant a les escoles com en la nostra tasca diària com a psicòlegs,
psicopedagogs, pedagogs, etc., ens trobem amb nois i noies amb necessitats
educatives especials. Fins fa poc, la legislació entenia que el concepte de
necessitats educatives especials només es podia aplicar en nois i noies amb
discapacitats, però actualment també comprèn els qui destaquen molt per sobre de
la mitjana per les seves aptituds intel·lectuals (superdotats, talentosos...). Entenem
que tenen unes necessitats educatives específiques que, per tal d’assegurar la
igualtat d’oportunitats educatives, cal tenir molt en compte.
Els professionals vinculats amb el món de l’educació han de saber que el tractament
que han de rebre aquests nois ha de ser avaluat, planificat i aplicat amb rigor i que
aquest tractament exigeix, bàsicament, modificar d’una manera o altra el projecte
educatiu i curricular.
A més, s’ha de fer una planificació acurada, cosa igual de bàsica. En aquest
document esperem establir unes bases clarificadores per a tothom que seran
comprensibles i fàcils d’aplicar. Esperem que també servirà a aquelles persones
neòfites en l’àmbit de les altes capacitats perquè puguin veure quins són els tests
que el Grup de treball de Superdotació i Altes Capacitats (GTSAC) del Col·legi
Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) considera més idonis.
La primera part inclou una explicació breu de les bases teòriques en què ens hem
fonamentat per elaborar aquest protocol i la definició dels diferents termes que
s’utilitzen en l’àmbit de les altes capacitats. En la segona part, trobareu una manera
força pràctica de fer una bona identificació d’un nen amb altes capacitats tant pel
que fa als aspectes intel·lectuals com amb relació als emocionals, creatius i de
personalitat.
També crec important que conegueu les persones que han fet possible la redacció
d’aquest document:
•

•
•

•
•
•

Leopold Carreras i Truñó. Psicòleg. Delegat a Espanya del World Council
for Gifted and Talented Children (WCGTC). Membre fundador de la
Federación Iberoamericana del Consejo Mundial del Niño Bien Dotado y
Talentoso (FICOMUNDYT). Ex coordinador del Grup de Treball de
Superdotació i Altes Capacitats (GTSAC) del Col·legi Oficial de Psicòlegs de
Catalunya (COPC).Treballa al Gabinet Psicopedagògic Mentor.
Flavio Castiglione i Méndez. Psicòleg i psicoterapeuta. Membre del GTSAC,
del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa al Gabinet Psicopedagògic Mentor.
Sandra Tarragó i Galimany. Psicòloga. Coordinadora del GTSAC. Membre
del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a l’Àrea de Diagnòstic i Seguiment
de la Superdotació (ADISS).
Mercè Martorell i Botella. Psicòloga i art-terapeuta. Membre del GTSAC, del
WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a ADISS.
Susana Arroyo i Andreu. Psicòloga. Membre del GTSAC, del WCGTC i de
FICOMUNDYT .Treballa a ADISS.
Teresa Fàbregas i Fita. Doctora en psicologia i terapeuta familiar. Membre
del GTSAC.

Desitjo que aquest protocol us sigui força útil i que ampliï els vostres coneixements
sobre aquest món tan interessant de les altes capacitats intel·lectuals.
Leopold Carreras i Truñó

APROXIMACIÓ TEÒRICA A LES ALTES CAPACITATS

Per tal de tenir unes bases mínimes a les quals atenir-nos quan ens
trobem amb nens i nenes amb altes capacitats, és important explicar, encara que
sigui breument, de quines concepcions teòriques partim.
En general, fins a finals dels anys setanta, s’estava d’acord que un superdotat era un
«nen amb una elevada capacitat de processar informació, és a dir, amb una
estructura cognitiva altament competent, tant de forma global com en la majoria dels
seus components més elementals. Així, els elements més destacats de l’alumne
superdotat són: una elevada capacitat de pensament convergent, és a dir, de
pensament lògic, de relació causa-efecte, i un alt nivell de creativitat, entesa com la
generació de moltes possibles solucions o vies d’un mateix problema i de manera
original» (Wallace, 1983).
Juntament amb això, solen aparèixer en un nivell molt elevat altres aspectes
cognitius, com la memòria, la percepció, l’atenció i una elevada disposició per a
l’aprenentatge. Són nens i nenes que tenen la capacitat d’adquirir aprenentatges en
un temps inferior al dels seus companys de la mateixa edat i són capaços d’un nivell
més gran de profunditat, és a dir, un nombre més gran de continguts i de relacions
entre aquests.
També cal esmentar que, si bé no existeix un patró únic de personalitat entre els
alumnes superdotats, és cert que hi trobem més freqüentment i més intensament un
conjunt d’actituds i sentiments que els diferencien dels seus companys d’edat no
superdotats. Algunes d’aquestes característiques són:
-

-

Un sentit ètic i moral molt desenvolupat.
Un elevat grau de perfeccionisme en les seves àrees d’interès.
Una aptitud per comprendre les motivacions i emocions dels altres i
això els pot dur a una elevada capacitat de lideratge (desenvolupada o
no).
Un autoconeixement força desenvolupat.
Una elevada sensibilitat (hipersensibilitat emocional).
Una sensació de sentir-se diferent.
Una elevada capacitat crítica.
Una elevada capacitat d’enginy i d’imaginació (pensament divergent).

No es pot esperar un rendiment gaire alt dels nens superdotats en les tasques
escolars, si bé els seus resultats solen ser molt bons, malgrat que rarament
espectaculars. Sovint la consideració informal que en tenen els seus professors és
que són alumnes normals, correctes. Passen, doncs, de manera molt discreta per
l’àmbit acadèmic. De tota manera, el nen superdotat no s’especialitza en una forma
concreta d’aprenentatge, sinó que és capaç d’afrontar qualsevol material educatiu de
manera competent (Mercè Martínez i Antoni Castelló, 1998). D’això es desprèn que
no podem establir una relació directa de causa a efecte entre un elevat potencial
intel·lectual i un elevat rendiment acadèmic.

•

Teoria de Renzulli

Renzulli, en la seva «teoria dels tres anells», que ha evolucionat des de finals dels
anys setanta fins a l’actualitat, va aportar una definició de superdotació o, millor dit,
de «comportament superdotat», que s’ha establert com a base per a la majoria
d’estudis fets sobre aquesta qüestió posteriorment.
Renzulli va arribar a la conclusió que les persones que han aconseguit el
reconeixement degut a les seves actuacions i a les seves contribucions creatives
tenen un conjunt relativament ben definit de tres grups de característiques que
s’entrellacen entre sí. Es tracta de la creativitat, el compromís amb la feina i una
aptitud cognitiva superior a la mitjana, encara que no necessàriament gaire superior.
La investigació ha demostrat que la interacció entre aquests tres grups és
l’ingredient necessari per a una realització creativo productiva (figura 1).

Aptitud cognitiva
superior a la
mitjana

Creativitat

Compromís amb
la feina

Superdotació

Figura 1. El model dels tres anells de Renzulli (1977).

•

Teoria de Gardner

Gardner (1983) va introduir un nou element en reconceptualitzar no solament
l’excepcionalitat, sinó també la intel·ligència, i en postular que aquesta és de
naturalesa múltiple.
Atès que la vida demana diferents tipus d’habilitats segons les cultures, cal valorar
les habilitats que es requereixen per relacionar-se amb els altres o amb un mateix,
per gaudir, produir i comprendre el llenguatge, per respondre assertivament a les
demandes del cos o per comprendre els fenòmens naturals, entre altres. Per tant,
segons aquesta concepció, no hi ha una intel·ligència, sinó que n’hi ha moltes i qui
en té una pot o no tenir les altres en el mateix grau. Així, va proposar un conjunt
d’aptituds que inclouen aquestes intel·ligències:
-

Lingüisticoverbal: el domini dels idiomes, la sintaxi, etc.
Logicomatemàtica: el raonament clàssic inductivodeductiu.
Espacial: el domini de l’espai, com els pintors o arquitectes.
Musical: la percepció i l’expressió musicals.
Cineticocorporal: el domini del cos, com els atletes, ballarins, artesans,
etc.

-

Naturalista: la capacitat de conèixer i dominar el medi ambient natural.
Intrapersonal: la capacitat de conèixer-se a un mateix.
Interpersonal: l’aptitud per establir relacions socials i conèixer els
altres.
Existencial: actualment, Gardner encara no està segur que sigui ben bé
un tipus d’intel·ligència, però vindria a ser la dels que tenen la capacitat
de plantejar-se i saber respondre les grans preguntes de la humanitat,
com «per què morim?», «què és l’amor?», etc.

Per a Gardner, la condició de superdotat es pot manifestar no sols com un elevat
quocient intel·lectual (quantificable), sinó també com una expressió específica, de
vegades sols en certes àrees, però que respon a característiques estables i generals
pròpies del superdotat, és a dir, «un desenvolupament excepcional explicaria un
subjecte amb capacitats o talents especials generats pel procés creatiu». Creu que
no hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuració o el mateix perfil
intel·lectual, però també creu que tothom utilitza en un grau o altre totes aquestes
intel·ligències.
A més, un tipus d’intel·ligència pot requerir uns quants dominis intel·lectuals
diferents. Per exemple, el fet que un noi estigui dotat d’intel·ligència matemàtica no
implica pas que només utilitzi aquesta àrea.

•

Diferències entre la superdotació, la precocitat i el talent

A banda de les teories, també cal saber que no tots els nens amb altes capacitats
són superdotats; a més a més d’aquests, també hi ha els talentosos i els precoços
intel·lectualment.
S’ha de tenir clara la diferència entre el nen superdotat i el nen talentós. S’entén per
talentós qui mostra un elevat rendiment en una àrea determinada de coneixement,
de manera independent al rendiment que pot mostrar en la resta d’àrees de
coneixement. En aquests nens, però, l’interès i la motivació són iguals que en un de
superdotat, però només comprenen una àrea, o més si es tracta d’un talent complex,
en comptes de comprendre’n una gran quantitat.
Tot això és important amb vista a preparar alguna actuació escolar diferenciada,
perquè aquesta ha de ser diferent, però necessària, tant en nens superdotats com
en nens amb talents específics o complexos.
Per això, és necessari reconèixer diversos tipus d’altes capacitats:
La precocitat. No es tracta d’un fenomen intel·lectual, pròpiament dit, sinó evolutiu,
perquè la precocitat implica un ritme de desenvolupament més ràpid, és a dir, les
persones amb precocitat solen manifestar un nombre més gran de recursos
intel·lectuals que els seus companys mentre aquests recursos intel·lectuals bàsics
estan madurant, però una vegada acabada la maduració, la seva capacitat
intel·lectual es pot homogeneïtzar (Mercè Martínez i Antoni Castelló, 1998). Per això,
és necessari un seguiment longitudinal (durant quatre o cinc anys) per comprovar
l’evolució dels trets cognitius a causa de la repercussió que pot tenir en la intervenció
escolar.
En aquest document, entenem per precoç un nen o una nena de tres a cinc anys
(diem des dels tres anys perquè és l’edat a partir de la qual considerem fiables els
tests estandarditzats per mesurar les diferents aptituds intel·lectuals) en el qual, a
causa de l’edat que té, encara no es pot determinar clarament de quin tipus d’alta

capacitat està dotat. Per això, en aquests casos sempre direm que «el nen està
dotat de precocitat intel·lectual en l’àrea de/les àrees de...» (la que correspongui,
com pot ser la de les matemàtiques, l’àrea verbal, la lògica, etc.).
Però això no vol dir, de cap manera, que no s’hagi de fer una intervenció educativa
en aquests nois! És a dir, malgrat l’edat, és importantíssim intervenir a l’escola en
tots els nois i totes les noies de qui es considera que tenen precocitat intel·lectual, ja
que en aquest moment estan dotats amb altes capacitats!
Però, de fet, acostumen a ser pocs els casos de nens precoços que després no es
confirmen com a superdotats o talentosos! Quan es fa una identificació d’altes
capacitats en un nen de tres a cinc anys, el que convé és prevenir sempre els pares i
mestres que «podria» no tractar-se d’un cas de superdotació o talent, per tal de no
generar expectatives exageradament elevades, i saber que el seguiment longitudinal
en aquests casos és sempre imperatiu!
Talents
El talent matemàtic. El nen amb talent matemàtic disposa d’uns elevats recursos de
representació i manipulació d’informacions quantitatives i numèriques, cosa que el
predisposa a representar quantitativament tota mena d’informació, sigui matemàtica
o d’una altra mena, la qual cosa, al seu torn, el pot dur de vegades a subutilitzar els
recursos verbals, figuratius o socials.
El talent acadèmic. És una forma de talent complex, és a dir, és un talent format per
una combinació de talents diferents. En els talents acadèmics es combinen en un
grau elevat els recursos verbals, lògics i de gestió de la memòria. Per tant,
predominen l’emmagatzematge i la recuperació de qualsevol informació que pugui
ser expressada verbalment i tingui una organització lògica.
Fins ara, el que ens permetien avaluar els tests clàssics d’intel·ligència eren sobretot
talents acadèmics, perquè no tenien en compte els altres aspectes rellevants
necessaris per a la identificació dels superdotats, la qual cosa provocava anomenar
superdotats nois que en realitat tenien talent acadèmic (o d’algun altre tipus).
El talent lògic. Consisteix en una alta capacitat de raonament lògic, inductiu i/o
deductiu. Els alumnes que en tenen utilitzen sistemes molt «quadriculats», molt
estrictes, de representació de la realitat, ja que els és difícil de representar la
informació ambigua, difusa o molt dinàmica, com, per exemple, la realitat social o les
relacions humanes.
El talent verbal. Comporta tenir recursos per a la representació i manipulació de
material verbal (oral i/o escrit), com la fluïdesa, la comprensió, el vocabulari, etc.
El talent creatiu Els nens i nenes amb talent creatiu tenen la capacitat de veure la
solució única, la combinació inusual, la pauta diferent, l’enfocament original amb
relació a un problema, una tasca, una situació, etc. (pensament divergent). En els
talents creatius la resta d’aptituds poden presentar nivells normals o fins i tot
inferiors. En processar la informació mostren poca linealitat, una gran exploració
d’alternatives, molt dinamisme, però poca organització sistemàtica.
El talent artisticofiguratiu. Els alumnes amb aquest talent estan dotats d’una
habilitat per a les arts musicals i plàstiques. Són nens i nenes amb aptituds
considerables per a la música, la pintura, l’escultura, la fotografia, el disseny o
l’escena i, per tant, destaquen en les aptituds espacials i figuratives, i en els

raonaments lògics i creatius. Es tracta d’un talent complex, de manera que la
interacció d’aquestes variables és crítica.
El talent social. És la capacitat de lideratge i consciència social. En tenen els nens i
les nenes que expressen una empatia natural envers els altres i una consciència
quasi intuïtiva de les necessitats alienes. Amb freqüència són líders naturals als
quals els altres nens s’apropen en cerca d’ajuda o els hi atreuen socialment.
El talent esportiu. Els alumnes que en tenen destaquen en aptituds físiques o
psicomotrius d’una manera molt superior a la mitjana; és el cas dels atletes, els
ballarins, etc.
Abans de finalitzar aquest apartat us exposem la distribució de les altes capacitats a
la figura 2, on es mostra l’arbre en què es divideixen les altes capacitats. Aquestes
es divideixen en nens i nenes amb precocitat, nens i nenes talentosos/es i nens i
nenes superdotats/des. Així, d’un cop d’ull podem veure totes les subdivisions que
es poden donar dins d’aquest món.

ALTES CAPACITATS

NENS I
NENES
SUPERDOTATS

NENS I
NENES
PRECOÇOS

NENS I
NENES
TALENTOSOS

TALENTS COMPLEXOS

TALENTS
SIMPLES

TALENT
CREATIU

TALENT
LÒGIC

TALENT
ACADÈMIC

TALENT
MATEMÀTIC

Figura 2. Distribució de les altes capacitats

TALENT
VERBAL

TALENT
ARTISTICOFIGURATIU

TALENT
SOCIAL

TALENT
ESPORTIU

•

Conclusions

El que plantejava Gardner, igual que Renzulli i la majoria dels
investigadors sobre les altes capacitats, és que no n’hi ha prou amb la identificació
de superdotats, sinó que també existeixen els talentosos, els quals també s’han de
tenir en compte per tal d’oferir-los una educació diferenciada que s’adapti a les
seves capacitats. Cap d’ells no troba just que les escoles siguin uniformes i que tots
els nens rebin la mateixa educació. No pot ser que, com passa actualment, sempre
depenguem de la bona voluntat del tutor per tal d’aplicar una intervenció escolar!
D’altra banda, alguns alumnes amb altes capacitats poden tenir certs problemes al
llarg de la seva escolarització, sobretot a causa de l’avorriment a l’aula i de les
dificultats de relació amb els seus companys.
-

-

L’avorriment continuat, produït perquè l’alumne o l’alumna ja coneix els
temes que es tracten a classe o perquè el ritme és molt més lent del
que necessita, pot dur a la desmotivació acadèmica; aleshores, pot
aparèixer el fracàs escolar. Els qui tenen més possibilitats que això els
passi són els talents acadèmics, tot i que la majoria de talents simples
també poden mostrar avorriment per la manca de motivació per les
matèries allunyades de l’àrea en què sobresurt el seu talent.
La dificultat de relació amb els seus companys, quan es produeix,
s’acostuma a donar més en els talents acadèmics i lògics, perquè
tenen un perfil intel·lectual que sol ser poc flexible i que es pot veure
incrementat quan mostren un vocabulari molt superior, quan són de
personalitat introvertida o bé quan les seves actituds són molt
competitives.

Però, sigui quina sigui la dificultat o problema que tingui un nen o una nena amb
altes capacitats, sempre serà vital fer un psicodiagnòstic en què s’avaluïn tant els
aspectes intel·lectuals com els emocionals, de personalitat i de creativitat, perquè
ens podem trobar que la base dels problemes presentats siguin deguts a algun
trastorn i no pas al fet diferencial de les altes capacitats. A més a més, per pensar en
la intervenció més acurada en cada cas, és imprescindible tenir aquestes dades.

INSTRUMENTS DE DIAGNÒSTIC

tècniques:

Els instruments de diagnòstic que utilitzarem estan basats en dues

Les tècniques objectives, que són tests i qüestionaris els quals tenen
determinades característiques tècniques, com la fiabilitat, la validesa i les
normes per interpretar els resultats. Dins d’aquestes hi trobem tests
d’intel·ligència, tests de personalitat i tests de creativitat. En aquest apartat
també hi incloem els tests projectius (gràfics, Rorschach, etc.).

Les tècniques subjectives, que ens donen informació molt vàlida, ja que
mitjançant les observacions i els comentaris dels mestres del nen, dels seus
companys de classe, d’ell mateix o dels seus pares, obtenim una informació
complementària de la dels tests.
L’objectiu d’utilitzar diferents tècniques és obtenir el màxim d’informació al voltant del
nen des de diferents perspectives. En cas de contradicció entre les diferents fonts,
l’opció més procedent és estudiar amb més profunditat el cas abans de prendre
qualsevol decisió.
Per fer un diagnòstic fiable, cal passar una bateria de proves que mesurin les
capacitats i aptituds intel·lectuals, així com proves de personalitat i de creativitat,
perquè aquesta és bàsica per discriminar entre superdotats o talents creatius i altres
tipus de talents. A més, cal disposar de la informació de tècniques subjectives que
ens aportin dades significatives per concloure la identificació.
Així doncs, per valorar un nen amb altes capacitats, no ens podem limitar a fer
l’avaluació cognitiva. La capacitat de pensament, així com la intel·ligència de les
persones, s’emmarquen dins la seva personalitat. El mesurament de la intel·ligència
dóna dades sobre els recursos que utilitza el nen o la nena dins el seu medi (escolar,
familiar, etc.), però no aporta coneixement sobre la forma d’ús, atès que aquesta
està influïda per factors «extracognitius», com la personalitat, el caràcter, la
influència del medi i la relació amb aquest (introversió o extraversió), l’estabilitat o
l’afectació emocional, el domini de l’ansietat, etc.
La intel·ligència i la personalitat són dos trets de l’ésser humà que s’influeixen i
condicionen mútuament.
També hi ha elements de la personalitat (motivació, curiositat, psicopatologia, etc.)
que fan que els recursos intel·lectuals siguin utilitzats d’una manera més o menys
profitosa.
El professional que faci la identificació del nen amb altes capacitats ha de tenir la
llibertat de triar les proves que cregui més convenients per obtenir dades sobre la
seva personalitat, però aquí nosaltres exposem les que creiem més recomanables.
En darrer terme, pel que fa a la creativitat, cal dir que és important disposar d’una
avaluació, encara que sigui limitada. Hem constatat que la creativitat sovint es
detecta per observació directa de la conducta del nen en el seu medi habitual
(escola, casa, etc.), és a dir, d’una forma subjectiva, i també mitjançant els tests
projectius, tot i que ara ja disposem de tests de creativitat estandaritzats (objectius).
Hem de tenir en compte que la majoria de les proves psicomètriques d’aptituds
cognitives així com les de creativitat mesuren el producte, no pas el procés mental;
per tant, no serveixen per valorar (p. ex., en la resolució de problemes) el camí pel
qual un subjecte ha arribat a una resolució nova.
Aquest protocol es divideix en subgrups tenint en compte l’etapa escolar dels nens i
les nenes: educació infantil, primària i secundària. Dins de cada apartat hi trobareu
les proves més vàlides i utilitzades, dividides tenint en compte les tres àrees
significatives en l’àmbit de les altes capacitats: la intel·ligència, la personalitat i la
creativitat. També hem inclòs un petit apartat relatiu a les tècniques projectives. Això
pel que fa a les tècniques objectives; més endavant trobareu les tècniques
subjectives, també dividides per etapes escolars i, finalment, un annex on us
exposem una graella amb totes les proves.

Tècniques objectives
Educació infantil (de tres a cinc anys)
Test d’intel·ligència
•

Escales McCarthy d’aptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA)

Aquest qüestionari disposa d’un índex general cognitiu, que és un equivalent del
quocient intel·lectual (QI) (la puntuació està feta d’acord amb la mateixa escala de
QI), i està format per les subescales verbal, perceptivomanipulativa i numèrica; a
més, avalua diferents aspectes de la memòria i de l’aptitud psicomotora.
-

-

-

-

•

L’índex general cognitiu (IGC): permet avaluar els processos mentals
generals i la capacitat per integrar els aprenentatges acumulats i
adaptar-los a les tasques que es demanen al test.
La subescala verbal: indica la capacitat del nen o de la nena per
expressar-se verbalment i aporta informació sobre la maduresa dels
seus conceptes verbals.
La subescala numèrica: dóna informació sobre la seva habilitat per al
treball amb nombres i per comprendre els termes quantitatius.
La subescala perceptivomanipulativa: dóna informació sobre capacitats
del nen o de la nena com la imitació, la classificació lògica i
l’organització visual en feines espacials, perceptivovisuals i
conceptuals.
La subescala de memòria: avalua la memòria tant auditiva com visual.
La subescala de motricitat: dóna informació sobre la coordinació de
braços i cames mitjançant activitats que impliquen tant motricitat fina
com gruixuda. A més, aquesta prova també dóna informació sobre la
lateralitat del nen o de la nena.

Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG)

La bateria BADyG avalua la intel·ligència general entesa com la capacitat general
per establir relacions entre conceptes, utilitzant una varietat de continguts mentals,
però també ens dóna informació de diferents aptituds intel·lectuals bàsiques que ens
permeten discernir entre els diversos talents.
A continuació presentem, primer les escales generals que mesura aquest test i,
posteriorment, les subescales, que indiquen les diverses aptituds.
-

-

La maduresa intel·lectual general: és la capacitat general actual per
establir relacions entre conceptes i dibuixos, utilitzant una varietat de
continguts mentals.
La maduresa intel·lectual verbal: és la capacitat general actual per
comprendre i raonar amb conceptes verbals.
La maduresa intel·lectual no verbal: és l’aptitud per comprendre i
raonar utilitzant fonamentalment figures o dibuixos geomètrics.

Les subescales d’aquest qüestionari són:
-

Conceptes quantitativonumèrics: avalua la comprensió de conceptes
bàsics de quantitat i nombre, imprescindibles per al raonament
numèric.

-

•

Informació: avalua l’adquisició de coneixements bàsics dels quals
normalment es té experiència.
Vocabulari gràfic: mesura l’adquisició o comprensió de vocabulari bàsic
utilitzant les seves representacions gràfiques.
Percepció auditiva: determina la discriminació auditiva i la reproducció
de sons amb paraules amb significat que normalment el nen ignora.
Habilitat mental no verbal: avalua l’aptitud per completar escenes
gràfiques a les quals manca algun element per tenir un sentit ple.
Raonament amb figures: mesura l’aptitud per classificar dibuixos i
figures en conjunts amb característiques comunes.
Trencaclosques: avalua l’aptitud per completar figures amb una bona
forma o dibuixos als quals manca una part integrant.
Percepció-coordinació grafomotriu: avalua la capacitat de coordinar la
visió amb moviments manuals per reproduir figures geomètriques
senzilles.

Escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i primària (WPPSI)

Aquesta escala avalua el rendiment cognitiu. Ens ofereix un QI total i dos de
parcials: QI manipulatiu i QI verbal.
Proves verbals:
-

Informació: valora la cultura general i l’assimilació d’experiències.
Semblances: mesura el coneixement d’analogies, relacions
conceptuals, pensament abstracte i associació d’idees.
Vocabulari: avalua la comprensió i fluïdesa verbal.
Aritmètica: determina el coneixement de conceptes quantitatius, el
càlcul i el raonament numèric.
Comprensió: avalua el criteri pràctic, la interpretació de situacions
socials i el raonament lògic.
Frases (prova complementària): mesura la memòria immediata i
l’atenció concentrada.

Proves manipulatives:
-

Casa d’animals: avalua l’associació d’imatges, la motricitat i la facilitat
d’aprenentatge.
Figures incompletes: avalua l’atenció, la memòria visual i la percepció
de detalls.
Laberints: determina la percepció visual, la concepció de models
espacials i la destresa motora.
Dibuix geomètric: mesura l’habilitat perceptivovisual i la motora.
Quadrats: avalua la percepció visual i la reproducció de models
abstractes.

Tests de personalitat i de creativitat
Les tècniques subjectives i alguns tests projectius, com l’hora de joc diagnòstic, el
test d’apercepció temàtica (CAT [és la versió infantil]), test de relacions objectals o el
test de pota negra, permeten aplegar la informació referida a la personalitat i la
creativitat de nens i nenes tan petits (de tres a cinc anys).

•

Proves projectives

Les proves projectives donen molta informació tant sobre el procés com del producte
creatiu. Hi ha l’inconvenient, però, que no disposen d’una valoració psicomètrica
estàndard; per tant, cal una formació o preparació específica per interpretar els
resultats d’aquestes proves.

Educació primària (de sis a dotze anys)
•

Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i Test
d’avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals (EFAI)

L’EFAI mesura les mateixes àrees que el BADyG, però permet fer-ho en català.
-

-

-

-

-

-

•

Intel·ligència general: mesura la capacitat general per establir relacions
entre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de continguts
mentals.
Raonament lògic: determina la capacitat general per detectar regles
inductives i analògiques en una varietat de continguts d’informació.
Relacions analògiques: avalua l’aptitud per establir relacions
analògiques, a més a més de la comprensió dels conceptes que la
fonamenten (raonament lògic verbal).
Problemes numèrics: determina l’aptitud per resoldre diversos
problemes numericoverbals i mesura l’habilitat per al càlcul numèric.
Matrius de figures: determina l’aptitud per relacionar figures
geomètriques en ordenacions serials i analògiques en un espai de
representació gràfica (raonament lògic no verbal).
Càlcul numèric: avalua la rapidesa i seguretat per fer càlculs numèrics
senzills en operacions de sumar i restar.
Figures girades: mesura l’habilitat per girar figures mentalment i decidir
sobre l’adequació del resultat final amb un patró inicial de referència
(aptitud espacial).
Memòria immediata: mesura la capacitat de retentiva visual i auditiva a
curt termini.
Alteracions en l’escriptura: avalua alteracions en l’escriptura
relacionades amb dificultats dislèctiques.
Ordres verbals complexes: mesura la comprensió de conceptes bàsics
espacials per comprovar l’adquisició correcta de significats bàsics per
la comprensió verbal.
Atenció: determina la rapidesa en la discriminació visual de dibuixos en
la comparació de figures per trobar petites diferències entre elles
(capacitat d’atenció i concentració).

Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV)

Aquesta escala dóna cinc puntuacions principals: una mesura de la capacitat
intel·lectual general (quocient intel·lectual total (QIT) i quatre índexs principals: la
comprensió verbal, el raonament perceptiu, la memòria de treball i la velocitat de
processament.
A continuació explicarem breument en què consisteix cadascun.

La comprensió verbal
-Semblances: mesura el raonament verbal i la formació de conceptes
(capacitat d’abstracció).
-Vocabulari: avalua el coneixement que el nen té de les paraules i la seva
habilitat per formar conceptes.
-Comprensió: mesura el raonament verbal, la comprensió verbal, l’expressió
verbal, la capacitat per avaluar i utilitzar l’experiència i l’aptitud per utilitzar les
informacions pràctiques.
-Informació: determina la capacitat de la persona per adquirir, conservar i
recuperar coneixements que fan referència a fets generals.
-Endevinalles (prova complementària): avalua la comprensió verbal, l’aptitud
per al raonament general i analògic, l’abstracció verbal, els coneixements, l’aptitud
per integrar i condensar diversos tipus d’informació i l’habilitat per generar conceptes
alternatius.
El raonament perceptiu
-Cubs: mesura l’aptitud per analitzar i sintetitzar estímuls visuals abstractes.
-Conceptes: avalua l’aptitud de raonament abstracte i la formació de
categories.
-Matrius: determina la capacitat per processar la informació visual i l’aptitud
per al raonament abstracte.
-Figures incompletes (prova complementària): avalua l’organització i la
percepció visuals, i la concentració i el reconeixement visuals dels principals
elements d’un objecte.
La memòria de treball
-Dígits: mesura la memòria auditiva a curt termini, la capacitat per seguir una
seqüència, l’atenció i la concentració.
-Lletres i nombres: mesura aptituds com ara la formació de seqüències, l’ús
de la informació, l’atenció, la memòria auditiva a curt termini, la imaginació visual i
espacial i la velocitat de processament.
-Aritmètica: avalua l’ús mental de la informació, la concentració, l’atenció, la
memòria a curt i llarg termini, la capacitat de raonament numèric i l’alerta mental.
La velocitat de processament
-Claus: avalua aptituds com ara la memòria a curt termini, la capacitat
d’aprenentatge, la percepció visual, la coordinació visual i manual, l’aptitud de
selecció visual, la flexibilitat cognitiva, l’atenció i la motivació.
-Recerca de símbols: determina, a més de la velocitat de processament, la
memòria visual a curt termini, la coordinació visual i motora, la flexibilitat cognitiva, la
discriminació visual i la concentració.
-Animals (prova complementària): avalua la velocitat de processament,
l’atenció selectiva visual i els oblits visuals.

•

Factor G, test de Cattell

Avalua la intel·ligència general, anomenada també factor G. Es tracta d’una prova
elaborada com un test sense influències culturals que permet obtenir una mesura del
factor G; per tant, és molt útil quan es tracta d’avaluar nens amb dèficits verbals o
immigrants que desconeixen la nostra llengua, per exemple. Consta de vuit

subescales: substitució, classificació, laberints, identificació, ordres, endevinalles,
errors i semblances.
•

Qüestionari factorial de personalitat (ESPQ)

Aquest qüestionari explora tretze factors o trets de primer ordre i avalua dos trets
més de segon ordre. Està pensat per a nens de sis a vuit anys. Cada factor o tret té
una estructura bipolar i un significat propi per a cada pol. Així, els factors de primer
ordre són:
-

Reservat-obert
Lent-brillant
Emocionat-estable
Calmat-excitable
Submís-dominant
Sobri-entusiasta
Despreocupat-conscient
Cohibit-emprenedor
Sensibilitat dura-tova
Segur-dubitatiu
Senzill-astut
Serè-aprensiu
Relaxat-tens

I els factors de segon ordre són:
-

•

Ajust-ansietat
Introversió-extraversió

Qüestionari de personalitat per a nens (CPQ)

Aquest qüestionari està pensat per a nens de vuit a dotze anys. Explora catorze
factors o trets de primer ordre de la personalitat i mesura tres trets més de segon
ordre. Cada factor o tret té una estructura bipolar i un significat propi per a cada pol.
Els factors de primer ordre són:
-

Reservat-obert
Lent-brillant
Estable-inestable
Calmat-excitable
Submís-dominant
Sobri-entusiasta
Cohibit-emprenedor
Independent-dependent
Segur-insegur
Senzill-calculador
Serè-aprensiu
Poc integrat-molt integrat
Relaxat-tens

-

Ajust-ansietat
estabilitat/duresa

Tests projectius gràfics
Aporten informació amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitat
com de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internes
com externes, i els recursos de què disposa per posar-hi remei (emocionals,
motivacionals, de relació interpersonal, capacitat de solució de conflictes, control de
l’ansietat, etc.).
La bateria aconsellada és:
Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions d’ansietat
i/o conflicte.
Test HTPPA (casa, arbre, persona-1, persona-2, animal): analitza amb
profunditat la personalitat i la relació de la persona amb el medi.
Test de la família cinètica: analitza les relacions familiars i la visió que el
subjecte té de la seva família.
Les proves projectives, en general, donen molta informació tant sobre el procés com
sobre el producte creatiu (hora de joc, tests projectius gràfics, CAT-A, test de
relacions objectals, pota negra, Rorschach, etc.). Hi ha l’inconvenient, però, que no
disposen d’una avaluació psicomètrica estàndard; per tant, cal una formació o
preparació específica per interpretar els resultats d’aquestes proves.
•

Prova d’imaginació creativa (PIC)

Aquest test ofereix una aproximació factorial a la mesura de la creativitat i dóna
puntuacions a diferents variables, com ara l’elaboració, la flexibilitat, la fluïdesa, etc.,
que es considera que formen part d’un ordre superior. Mitjançant aquestes variables
s’obté una mesura de la creativitat gràfica i una altra de la creativitat narrativa, i amb
aquestes dues, una puntuació global de la creativitat.
Valora tres aspectes inclosos en el producte creatiu (Guilford): la fluïdesa, la
flexibilitat i l’originalitat.
-

Fluïdesa: és l’aptitud del subjecte per produir un gran nombre d’idees.
Flexibilitat: és l’aptitud per generar respostes molt variades,
pertanyents a camps molt diferents.
Originalitat: és la capacitat del subjecte per crear idees allunyades
d’allò que és evident.

Considerem que és un test molt vàlid per avaluar la creativitat. L’únic inconvenient
que té és que comprèn una franja d’edat molt estreta: de vuit a dotze anys.

•

Intel·ligència creativa (CREA)

Utilitza com a procediment per a la mesura de la creativitat la capacitat del subjecte
per elaborar preguntes a partir d’un material gràfic subministrat. El principal
avantatge és que la franja d’edat és més àmplia que la del PIC, ja que té barems per
a nens, adolescents i adults. Per contra, només valora un aspecte del producte
creatiu de Guilford, que és l’originalitat, i deixa de banda la flexibilitat i la fluïdesa.
Educació secundària (de dotze a setze anys)
•

Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV) (vegeu-ne la
descripció a l’apartat d’educació primària)

Els alumnes superdotats puntuen alt en les subescales d’intel·ligència general, i els
que puntuen alt només en alguna capacitat específica són els talentosos, com hem
vist en apartats anteriors. Per aquest motiu és important disposar de proves que
avaluïn àrees particulars.
Per avaluar aptituds específiques tenim:
•

Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-M) i Avaluació factorial de
les aptituds intel·lectuals (EFAI)

L’EFAI mesura les mateixes àrees que el BADyG, però permet fer-ho en català.

-

-

-

-

-

-

•

Intel·ligència general: mesura la capacitat general per establir relacions
entre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de continguts
mentals.
Raonament lògic: determina la capacitat general per detectar regles
inductives i analògiques en una varietat de continguts d’informació.
Relacions analògiques: avalua l’aptitud per establir relacions
analògiques, a més a més de la comprensió dels conceptes que la
fonamenten (raonament lògic verbal).
sèries numèriques: mesura l’aptitud per detectar relacions serials
lògiques i per determinar una llei o període de repetició en sèries
numèriques.
Matrius de figures: avalua l’aptitud per relacionar figures geomètriques
en ordenacions serials i analògiques, en un espai de representació
gràfica (raonament lògic no verbal).
Completar oracions: avalua la comprensió de conceptes en el context
d’una proposició que s’ha de completar perquè adquireixi una
significació adequada (vocabulari).
Càlcul numèric: determina la comprensió de diversos problemes
numèrics i mesura la rapidesa i seguretat per al càlcul numèric.
Encaixar figures: avalua l’habilitat per encaixar figures mentalment i per
adequar-ne la posició, les dimensions, la forma i la distància en una
superfície (aptitud espacial).

Aptituds mentals primàries (PMA)

El PMA és una bateria que permet avaluar la intel·ligència, sobretot en processos
d’orientació i selecció escolar i professional. Consta de cinc proves que detecten
aïlladament cinc factors:

-

•

Comprensió verbal: mesura la capacitat de comprendre idees
expressades amb paraules.
Concepció espacial: mesura la capacitat d’imaginar i concebre objectes
en dues o tres dimensions.
Raonament lògic: avalua l’habilitat per resoldre problemes lògics,
preveure i planejar.
Càlcul numèric: determina l’aptitud per resoldre problemes quantitatius
de forma ràpida.
Fluïdesa verbal: mesura la capacitat per parlar i escriure amb facilitat.

Factor G, test de Cattell

Avalua la intel·ligència general, anomenada també factor G (vegeu-ne la descripció
a l’apartat d’educació primària). La part específica per a alumnes de secundària
consta de quatre subescales: sèries, classificació, matrius i condicions, de les quals
s’obté una única puntuació en percentils.

•

Qüestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ)

Aquest qüestionari serveix per a nois i noies d’entre dotze i divuit anys. Explora setze
factors de primer ordre de la personalitat i mesura quatre trets més de segon ordre.
Cada factor o tret té una estructura bipolar i una significació acurada per a cadascun.
Els factors de primer ordre són:
-

Reservat-obert
Lent-brillant
Emocionalment afectat-estable
Calmat-excitable
Submís-dominant
Sobri-entusiasta
Cohibit-emprenedor
Sensibilitat dura-tova
Segur-dubitatiu
Serè-aprensiu
Sociable-autosuficient
Menys-més integrat
Relaxat-tens

-

Ajust-ansietat
Calma-excitabilitat
Dependència-independència

Tests projectius gràfics
Aporten informació amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitat
com de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internes
com externes, i els recursos de què disposa per posar-hi remei (emocionals,
motivacionals, de relació interpersonal, capacitat de solució de conflictes, control de
l’ansietat, etc.).
La bateria aconsellada és:
Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions d’ansietat
i/o conflicte.
Test HTPPA (casa, arbre, persona, persona, animal): analitza amb profunditat
la personalitat i la relació de la persona amb el medi.
Test de la família cinètica: analitza les relacions familiars i la visió que el
subjecte té de la seva família.
Les proves projectives, en general, donen molta informació tant sobre el procés, com
sobre el producte creatiu (tests projectius gràfics, test de Rorschach, CAT-H, test de
relacions objectals, etc.). Hi ha l’inconvenient, però, que no disposen d’una avaluació
psicomètrica estàndard; per tant, cal una formació o preparació específica per
interpretar els resultats d’aquestes proves.

Test de creativitat
•

Intel·ligència creativa (CREA)

Comentat en apartats anteriors.

Tècniques subjectives
Educació infantil

En aquesta etapa de l’educació disposem de qüestionaris per als pares,
els mestres i els companys de l’alumne estudiat. També són tècniques subjectives
les entrevistes que els professionals de l’educació tenen amb les persones afectades
(anamnesi, etc.).

•

Qüestionari per a l’alumne

Al nen d’educació infantil (P-3, P-4 i P-5) no se li ha de passar cap autoqüestionari,
però se’n pot obtenir informació prèvia mitjançant l’observació a classe del seu
comportament i de les seves produccions, així com l’escolta dels seus comentaris.

•

Qüestionari per als pares

Primera part: preguntes obertes
¿A quina edat va dir les primeres paraules?
¿A quina edat va dir les primeres frases?
¿A quina edat va deixar de portar bolquers de dia i de nit?
¿A quina edat va dibuixar objectes que es podien
reconèixer?
¿A quina edat va començar a escriure alguna paraula?
¿A quina edat va aprendre a comptar del zero al deu?
¿A quina edat va començar a fer trencaclosques de com a
mínim deu peces?
¿A quina edat reconeixia com a mínim sis colors?

Segona part: qüestionari
Caldria que contestéssiu les preguntes d’aquest qüestionari atenent la següent
escala.
1. Difícilment
2. Poques vegades
3. Prou vegades
4. Quasi sempre o sempre
1
1. Conserva les seves joguines en bon estat
2. És distret, cal dir-li les coses unes quantes
vegades
3. Té sentit de l’humor
4. Li agrada estar entre persones adultes
5. Té un vocabulari avançat per la seva edat
6. Té un bon nivell de lectura
7. Les seves respostes són originals i
creatives
10. Ho pregunta tot
11. Té una elevada autoestima

2

3

4

12. Evita les situacions conflictives
13. Li agrada organitzar jocs o situacions
14. Assumeix responsabilitats més enllà del
que espereu
15. Sap fer anar el rellotge
16. Està molt interessat per tot el que l’envolta
17. Memoritza contes, històries i cançons
18. Pot llegir paraules aïllades d’un llibre
19. Prefereix jugar amb nens més grans
20. Té dificultats per relacionar-se amb els de
la seva edat
21. Li agrada anar a l’escola i aprendre
22. És autònom en habilitats bàsiques, com
ara posar-se el pijama o rentar-se les dents

•

Qüestionari per als professors

Aquest qüestionari avalua diferents àmbits de l’alumne. Són aspectes que creiem
importants a l’hora d’aplegar informació sobre l’alumne amb altes capacitats
intel·lectuals a classe.
escala:
1. Difícilment
2. Poques vegades
3. Prou vegades
4. Quasi sempre o sempre

COMPETÈNCIA SOCIAL
1
1. Té capacitat per entendre les necessitats
dels altres. En moltes ocasions els seus
companys busquen la seva ajuda
2. Gaudeix de les relacions socials
3. Accepta de bon grat responsabilitats en un
grup. S’hi pot confiar
4. Té bona disposició per resoldre els
problemes dels altres i els pot resoldre
5. Acostuma a fer de líder del grup. Sovint té la
iniciativa en jocs i activitats de classe
6. És valorat i acceptat pels seus companys de
classe
7. Col·labora amb els seus professors i
companys

2

3

4

8. Acostuma a evitar els conflictes i és molt
accessible
9. S’adapta amb facilitat a noves situacions. Els
canvis en la dinàmica de la classe l’afecten
poc
10. En algunes situacions, com en els jocs o a
l’hora de l’esbarjo, prefereix la companyia
dels adults o de nens i nenes més grans que
ell o ella

ÀMBIT DE COMUNICACIÓ
1

2

3

4

1

2

3

4

1. Té un vocabulari ric i acurat per la seva edat
2. És molt hàbil per comprendre conceptes i
idees complexes
3. Relaciona idees amb facilitat i és capaç de
trobar-hi semblances i diferències
4. Explica les coses i expressa els seus
pensaments i necessitats de manera clara i
precisa
5. Pot trobar diferents vies per expressar les
seves idees perquè els altres l’entenguin
6. Utilitza expressions i/o matisos per afegir
emoció a les seves explicacions
7. És un bon narrador de contes i històries. Els
seus relats són interessants per als seus companys
8. Pot descriure les coses amb poques
paraules i amb mots precisos
CAPACITAT CREATIVA
1. Pot apreciar-se una gran imaginació i
originalitat en els seus dibuixos, històries i
contes
2. Les idees que expressa i els treballs que fa
són originals
3. Mostra sentit de l’humor i gaudeix en les
situacions divertides
4. Posa molta fantasia i originalitat quan explica
algun conte
5. Busca solucions alternatives a interrogants
senzills proposats a classe
6. Fa construccions originals amb el material
manipulatiu de determinats jocs
7. Mostra interès en activitats en què cal
investigar, descobrir o experimentar
8. Quan té una dificultat, intenta superar-la
provant alternatives de tota mena

9. Fa amb freqüència preguntes com: ¿per què
ho fem? o per a què serveix?
10. Destaca per la seva facilitat per proposar
temes interessants i per participar de forma
oberta i original en els diàlegs

CAPACITAT D’APRENENTATGE
1
1. Demostra facilitat per a l’aprenentatge lector
2. Llegeix paraules i/o frases en veu alta amb
una pronunciació clara i correcta
3. Construeix paraules i frases amb rapidesa,
seguretat i sentit
4. Comprèn i utilitza conceptes bàsics més
ràpidament i amb més seguretat que els seus
companys
5. S’interessa pels nombres
6. Fa unes preguntes durant les explicacions
que sorprenen per la seva maduresa
7. Respon raonadament quan se li pregunta per
què ha dit o ha fet tal cosa
8. Memoritza amb facilitat contes, cançons o
qualsevol informació que se li doni
9. Manté l’atenció quan una feina li agrada
10. Domina una quantitat molt gran d’informació
sobre temes variats per la seva edat
11. Pot dibuixar una figura humana rica en
detalls i complements
12. Està interessat en allò que l’envolta,
pregunta per l’origen de les coses, té curiositat i
té ganes d’aprendre
13. És un observador atent i perspicaç
14. Té més capacitat que els seus companys
per resoldre situacions problemàtiques senzilles
15. Construeix trencaclosques amb més
rapidesa i seguretat que els seus companys
16. Prefereix buscar alternatives per superar
una dificultat a desanimar-se i donar-se per
vençut
17. Fa la impressió no sols que comprèn les
explicacions dels professors, sinó també que hi
va al davant

2

3

4

•

Qüestionari per als companys

Aquest qüestionari permet aplegar informació sobre allò que el
grup pensa d’un company. L’únic requisit que té és que s’ha de passar a tot el grup, i
no només a l’alumne que es vol identificar. D’aquesta manera no es fan diferències
innecessàries dins del grup.
El que us exposem a continuació és un model ideat per E. Arocas (2002). L’exercici
consisteix a explicar a tot el grup un conte i després a fer-los algunes preguntes. El
mestre ha d’anar apuntant les respostes.
Conte: El col·le del cel
Al cel hi ha una escola on tots els estels aprenen moltes coses; canten, pinten, juguen
i s’ho passen molt bé.
Quan el sol s’amaga i és de nit, els nens i les nenes se’n van a dormir, però els estels
se’n van al col·le.
La mestra Lluna els ensenya moltes coses: els colors, els nombres, les lletres, i els
estels aprenen.
A l’escola cada estel és diferent de la resta: hi ha un estel cridaner, un de rialler i un
altre que sempre juga.
En aquest col·le també hi ha un estel capaç de fer les feines més difícils; quan té un
problema, sap solucionar-lo, i és capaç d’inventar històries meravelloses.
Si vosaltres fóssiu els estels del cel,
¿Qui seria el cridaner?...
¿I l’estel més feliç?...
¿I l’estel més juganer?...
¿I el més...?
Ara cadascú vindrà a dir-me a l’orella en veu baixa qui creu que és el nen o la nena
que pot fer les coses més difícils, solucionar problemes o inventar històries boniques.

Educació primària i secundària
En aquesta etapa disposem de qüestionaris per a pares i mestres, i també tenim
autoqüestionaris, perquè l’edat dels nens ja permet que ells mateixos puguin valorarse. Amb tot, cal ajudar els més petits.
•

Autoqüestionari per a l’alumne

1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre
1. M’agrada organitzar grups i activitats
2. Els meus companys de classe em demanen ajut
3. M’agrada saber el perquè de les coses
4. Aprenc ràpid observant i escoltant els altres
5. M’agrada aprofundir en els temes que m’interessen
6. Em desagraden les feines repetitives
7. M’agrada anar a l’escola per aprendre
8. M’agraden les matèries que impliquen memoritzar
9. Gaudeixo fent les tasques creatives i d’imaginació

1

2

3

4

Comentaris:_________________________________________________

•

Qüestionari per als pares

1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre
1

2

3

4

1. Es cansa fàcilment de la rutina
2. Busca noves activitats
3. Aprofita les oportunitats d’aprenentatge
4. Li agraden els reptes
5. Té predisposició per implicar-se en una
tasca
6. Va content a l’escola
7. És persistent en les coses que no li surten
a la primera
8. Li agrada explicar coses noves que ha
après
9. Mostra molta curiositat i li agrada saber el
perquè de les coses
10. És constant en les activitats que li
interessen
11. Mostra predisposició per treballar
Comentaris:_______________________________________________

•

Qüestionari per als professors

escala:
1) Difícilment
2) Poques vegades
3) Prou vegades
4) Quasi sempre o sempre

COMPETÈNCIA SOCIAL
1
1. Mostra intuïció per entendre les necessitats
dels altres
2. Gaudeix de les relacions socials
3. Assumeix responsabilitats més enllà del que
s’espera
4. És capaç de prendre decisions
5. Acostuma a organitzar i dirigir les activitats

2

3

4

en què participa
6. És un alumne acceptat i valorat pels seus
companys
7. Coopera amb els seus professors i
companys de classe: acostuma a evitar
situacions conflictives
8. S’adapta ràpidament a les noves situacions i
és flexible de pensament i d’acció
9. Estableix prioritats quan organitza activitats i
participa en el grup
10. Té sentit de l’humor
ÀMBIT DE COMUNICACIÓ
1

2

3

4

1

2

3

4

1. És capaç d’expressar les seves idees de
forma molt clara i precisa
2. Pot trobar diferents vies per expressar les
seves idees
3. Pot fer descripcions amb poques
paraules i amb mots apropiats
4. Utilitza en les seves narracions jocs de
paraules i analogies
5. És capaç d’escriure amb claredat i
redactar de forma concisa i, remarcant
idees essencials
6. Destaca en activitats com ara el teatre, la
dramatització, les representacions, etc.
7. Sap mantenir un diàleg amb el mestre a
un nivell superior al de la resta dels seus
companys
8. És capaç d’expressar idees de diverses
formes
CAPACITAT CREATIVA
1. Escriu i expressa oralment històries, solucions
i idees gràcies a una gran imaginació
2. Durant les explicacions de classe té facilitat
per suggerir exemples que normalment no se’ls
acudeixen als seus companys
3. Sap finalitzar amb originalitat i bon sentit els
relats o narracions iniciats
4. És capaç d’aportar una gran quantitat d’idees
i solucions inusuals i intel·ligents a propòsit de
temes i problemes plantejats a classe
5. Reflecteix en els seus dibuixos i expressions
plàstiques una originalitat més enllà del que és
comú
6. Mostra preferència per les activitats en què
s’investiga, s’experimenta i es descobreix
informació
7. Mostra un subtil sentit de l’humor i veu
humorísticament situacions que els seus

companys no veuen d’aquesta manera
8. Es mostra còmode en activitats de classe
lliures o poc estructurades
9. Pot mantenir opinions inesperades i defensar
punts de vista no convencionals
10. Demostra una gran curiositat per coses
noves

CAPACITAT D’APRENENTATGE
1

2

3

4

1. Demostra un alt nivell lector tant pel que fa a la
velocitat com respecte a la comprensió
2. Gaudeix llegint i llegeix molt pel seu compte
3. Raona i resol els problemes matemàtics amb
rapidesa i seguretat
4. Respon de forma raonada per què ha dit o fet tal
o tal cosa
5. Demostra una alta capacitat de concentració en
aquells temes que li interessen
6. Demostra molta més capacitat per resoldre
situacions problemàtiques que els seus companys
7. Fa la impressió que desconnecta i s’avorreix
quan el professor repeteix les idees
8. És capaç d’abordar temes que passen
desapercebuts a la majoria
9. Dóna explicacions als seus professors que
sorprenen per la seva agudesa i maduresa
10. Domina una gran quantitat d’informació referida
a temes molt diversos per l’edat que té

•

Qüestionari per als companys

Per al qüestionari que us proposem a continuació cal que el grup
classe pensi, primer, en tots els seus companys per trobar la persona que s’adiu
més amb la descripció.
El qüestionari es llegeix en veu alta i s’explica per garantir que tothom l’ha entès. Es
demana als alumnes que responguin pensant en tota la classe. Han d’escriure el
nom de la persona que han pensat per a cada ítem.

Intentem trobar un noi o una noia que és capaç d’inventar els millors jocs:
....................
Si donéssim un premi al millor inventor, seria per a en o per a la ................. . En/la
....................... descobreix situacions que els altres no veiem.
La persona que fa més preguntes i demostra més curiositat és: ............... .
Si calgués escriure una obra de teatre, en/la ...................... seria el noi o la noia que
s’inventaria la millor història.
Aquest noi o aquesta noia sap fer coses que els altres encara no dominem: ............ .
Aquest noi o aquesta noia pot resoldre situacions i problemes molt difícils:.............

ANNEX. QUADRE
APTITUDS

DE

RESULTATS

DELS

TESTS

D’INTEL·LIGÈNCIA

I

Infantil
Tres-cinc
anys

WPPSI

Superdotació

Superdotació

---------------

--------------

----------

----------

QI ≥ 130

MSCA

IGC ≥ 130

Intel·ligència:
WISC-IV, WAIS-III,
FACTOR G
Creativitat: PIC i CREA
BADYG-I, E1, E2, E3, M

EFAI

TESTS

ESO
Tretze-setze
anys

Precocitat

TESTS

Primària
Sis-dotze
anys

TALENTS

------------

QI ≥ 130 o
QI ≥ 130 o
PC > 80
PC > 80
més creativitat amb més creativitat amb
un PC ≥ 80
un PC ≥ 80

Intel·ligència general: Intel·ligència general:
totes les escales han totes les escales han
de donar un
de donar un PC ≥ 80
PC ≥ 80
Intel·ligència general:
totes les escales han
Infantil
Tres-cinc
anys


Primària

ESO

Sis-dotze
anys

Tretze-setze
anys

Matemàtic
BADYG-I,
E1, E2, E3,
M

Acadèmic

EFAI (per a
primària i
ESO)
Creativitat:
PIC i CREA

Lògic

Verbal
Artístic

Creativitat:
PIC i CREA

Creatiu
Matemàtic

Conceptes
Raonament
quantitatius numèrics matemàtic, sèries
PC ≥ 95
numèriques
I problemes numèrics
verbals
PC ≥ 95
Vocabulari gràfic,
Raonament lògic,
conceptes
gestió de memòria i
quantitatius
raonament verbal
numèrics, raonament PC ≥ 85
amb figures i
memòria
PC ≥ 85
Vocabulari gràfic,
Analogies verbals,
conceptes
sèries numèriques i
quantitatius numèrics matrius de figures
i raonament amb
PC ≥ 95
figures PC ≥ 95
Vocabulari gràfic
Analogies i completar
PC ≥ 95
oracions
PC ≥ 95
Raonament amb
Matrius de figures i
figures, i percepció i figures girades i
coordinació
PC ≥ 95
grafomotrius PC ≥ 95 més creativitat:
PC ≥ 80
---------Creativitat:
PC ≥ 90
-------------------

Lògic

PMA
DAT

----------

----------

Verbal

----------

----------

Artístic

----------

----------

Raonament
matemàtic, sèries
numèriques
i problemes numèrics
verbals
PC ≥ 95
Raonament lògic,
gestió de memòria i
raonament verbal
PC ≥ 85

Analogies verbals,
sèries numèriques i
matrius de figures
PC ≥ 95
Analogies i completar
oracions
PC ≥ 95
Matrius de figures i
encaixar figures
PC ≥ 95
més creativitat:
PC ≥ 80
Creativitat:
PC ≥ 90
Càlcul numèric
(aptitud numèrica)
PC ≥ 95
Raonament lògic
(raonament
abstracte)
PC ≥ 95
Comprensió i fluïdesa
verbals (raonament
verbal) PC ≥ 95
Concepció espacial
(relacions espacials i
raonament mecànic)
PC ≥ 95
més creativitat:
PC ≥ 85

QI: coeficient intel·lectual; PC: percentil; WPPSI: escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i
primària; MSCA: escales McCarthy d’aptituds i psicomotricitat per a nens; WISC-IV: escala
d’intel·ligència de Wechsler per a nens-IV; WAIS: escala d’intel·ligència de Wechsler per a adults;
Factor G: tests de factor G; PIC: prova d’imaginació creativa; CREA: test d’intel·ligència creativa;
BADyG: bateria d’aptituds diferencials i generals; PMA: aptituds mentals primàries; DAT: test
d’aptituds diferencials; EFAI: avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals.

•

Exemples per a la interpretació de resultats

Com s’aprecia en aquest quadre, hi ha diversos tests que permeten
detectar si un alumne té o no algun tipus d’alta capacitat. Per interpretar-lo podem
posar alguns exemples. Si un noi de vuit anys obté un percentil al voltant de 80 o
superior en totes les escales del test BADyG-E2 i un percentil superior a 85 en el test
de creativitat PIC, podem dir amb força seguretat que es tracta d’un superdotat. Si
obtingués un percentil 85 o superior en les escales de raonament verbal, raonament
lògic i memòria, mentre que les altres escales –incloent-hi les del test de creativitat–
quedessin en un nivell mitjà o mitjà-alt, diríem que el noi està dotat amb talent
acadèmic. Si la puntuació fos d’un percentil 95 sols en les escales d’aritmètica i les
altres –incloent-hi les del test de creativitat– quedessin en un nivell mitjà o mitjà-alt o
fins i tot mitjà-baix o baix, tindríem un noi amb talent matemàtic.
BIBLIOGRAFIA
Alonso, J.A, Renzulli, J.S. Benito Mate, Y. (ed.) (2003) Manual internacional
de superdotados. Madrid: Eos.
Arroyo, S.; Martorell, M.; Tarragó, S. (2006) La realidad de una diferencia: los
superdotados. Barcelona: Terapias verdes.
Berylene, D. E. (1965) Motivational problems raised by exploratory and
epistemic Hill.
Benito Mate, Y. (1994) Intervención e investigación psicoeducativas en
alumnos superdotados. Salamanca: Amaru.
L. Carreras Truñó. Los tests psicológicos. Barcelona: Libros de bolsillo
Larousse. RBA realizaciones editoriales, S.L., 1998.
L. Carreras y F. Castiglione. Mitos sociales en superdotación. En: J. S.
Renzulli, Y. Benito y J. A. Alonso, eds. Manual internacional de superdotación.
Madrid: Eos, 2003; 6.
L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La intervenció educativa en els casos
de nens superdotats. Full Informatiu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de
Catalunya, 2004; 165 (enero).
L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La superdotació a les escoles de
Catalunya. Full Informatiu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya,
2004; 167 (marzo).
L. Carreras Truñó. Consellers escolars per alumnes amb altes capacitats. En:
González Bellido A. y Riart Vendrell J. (eds.) Àmbits i estratègies d’intervenció
en psicologia de l’educació. Barcelona: EUB, SL. 2005.
Castelló, A.; Martínez, M. (1998) Necessitats educatives especials. Alumnat
excepcionalment dotat intel·lectualment. Generalitat de Catalunya,
Departament d’Ensenyament.
De la Torre, S. (1995) Creatividad aplicada. Madrid: Escuela Española.
García Vidal, J. (1996) Guía para realizar adaptaciones curriculares. Madrid:
Eos.
Gardner, H. (1999) Mentes extraordinarias. Barcelona: Kairós.
Martínez, M. y Castiglione, F. (1996) Las familias con hijos e hijas de altas
capacidades. Orientación e intervención en la familia del niño superdotado.
Curso M.E.C. Madrid, Marzo de 1996.
Menchén Bellón, F. (1998) Descubrir la creatividad. Madrid: Pirámide.
Prieto Sánchez, M.ª D.; Pérez Sánchez, L. (1993) Programas para la mejora
de la inteligencia. Teoría, aplicación y evaluación. Madrid: Síntesis.

Prieto Sánchez, M.ª D. (ed.) (1997) Identificación, evaluación y atención de la
diversidad del superdotado. Archidona (Màlaga): Aljibe.
Silverman, L. K. (1993) Counseling the gifted and talented. Denver, Colorado:
Love Publishing Company.
Riart, J.; Soler, M. (2004) Estrategias para el desarrollo de la inteligencia.
Barcelona: Ceac.
Riart, J.; Vendrell, J. (2002) Intel·ligència i cervell. Barcelona: Estel.
Renzulli, J. S. «Desarrollo del talento en las escuelas, programa práctico para
el total enriquecimiento escolar, mediante el modelo de enriquecimiento
escolar», a Benito Mate Y. (ed.) (1994). Investigación e intervención educativa
en alumnos superdotados. Salamanca: Amaru.
Sipán Compañé, A.; López, J. C.; Manzano, J. R. (ed.) (1998) Respuestas
educativas para alumnos superdotados y talentosos. Saragossa: Mira
Editores.
Wallace, B. (1988) La educación de los niños más capaces. Madrid: Visor
distribuciones.
Yuste, C. (1994) Los programas de mejora de la inteligencia. Madrid: Cepe.
Pérez Sánchez, L. (1993) Diez palabras clave en superdotados. Madrid:
Verbo Divino.

PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

Similar to PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS (20)

More from acanet3

More from acanet3 (14)

PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS