Anàlisi de l'obra

1. *TERRA BAIXA

2. *INTRODUCCIÓ
• Terra baixa
*És un drama del 1897 que pertany a la tradició
literària del realisme. Es pot apreciar per:
• Classe social pobra
• Treballadors sotmesos a les ordres de l’amo
• Encara que l’obra sigui realista, encara es
contemplen alguns elements romàntics:
• l’atzar, misteri, idealisme

3. ELEMENTS REALISTES ELEMENTS ROMÀNTICS
Diferencia de classes
socials.
• Treballadors sotmesos a
l’amo.
• Contrast món rural i urbà.
• Llenguatge
• Misteri
• Idealisme
• Atzar
• Somnis premonitoris

4. *TEMÀTIQUES
Lluita entre el bé i el mal
• És a dir, diferencia entre la terra alta i la terra baixa.
Triangle amorós
• Entre la Marta, el Sebastià i el Manelic.
• Manelic: amor pur i generós
• Sebastià: amor possessiu
MARTA
MANELIC SEBASTIÀ

5. *ESTRUCTURA
• Terra baixa es divideix en 3 actes:
• ACTE I: Plantejament (12 escenes)
• Es presenten els personatges.
• La Marta i en Sebastià festegen, però ell
s’ha de casar amb una altra.
• A través d’en Tomàs, busca un marit per
la Marta, en Manelic.
• En Manelic, després de casar‐se, veu que
la Marta no l’estimaa.

6. • ACTE II: Desenvolupament (10 escenes)
• En Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que tot el
poble es burla d’ell.
• La Marta comença a veure amb altres ulls al Manelic
• La Marta explica el seu passat a en Tomàs.
• En Manelic vol tornar a la Terra Alta, però veient que la
Marta també l’estima, volen escapar-se junts.
• En Sebastià i el mossèn els descobreixen i desterren en
Manelic i tanquen la Marta en un moli

7. • ACTE III: Desenllaç (11 escenes)
• Els pagesos s’adonen que no han fet bé recolzant en
Sebastià.
• En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i
durant la discussió el mata. Finalment s'endú la Marta i
tornen a la Terra Alta.
• Cor: En el tercer acte s’observa el penediment dels
personatges secundaris que, com si es tractes d'una obra
grega, configuren un cor.

8. *TÈCNIQUES
• Guimerà recorre a diversos procediments narratius:
• El somni: del Manelic per explicar la presumpció del
casament.
• L'analepsi o retrospecció (flash back): La Marta explica
el seu origen desgraciat.
• La rondalla: El Manelic denuncia la tafaneria amb una
narració, la rondalla de Sant Miquel.

9. • Monòleg: de la Marta (1 a cada acte). Mostra al públic
com evolucionen els seus sentiments.
• Aparts: del Manelic. Indica què pensa.
• Premonició: algun personatge presenta un indici que fa
preveure accions posteriors.
• Presentació prèvia: un personatge explica coses d’un
altre que encara no ha aparegut en escena.

10. *ESPAI
*Divisió en 2 espais:
• Terra Baixa: on es
desenvolupen les
accions
* Plana extensa
on hi ha el poble
que pertany
ql Sebastià.
- Molí
- Ermita
• Terra Alta: records.
- Lloc de procedència
del Manelic.
*ESPAI

11. *TEMPS
• Temps extern:
• Època contemporània. Final s.XIX
• Temps intern:
• El temps a l’obra és lineal:
• 1r i 2n acte: passen 10 dies
- Nuri: I ja fa 10 dies que ets casat (Acte II, Escena I)
• 2n i 3r acte: transcorren hores
• Acotació: És cap al tard (Acte III).

12. *PERSONATGES
• Marta: (personatge rodó)
• Inici: dona freda, distant i reservada.
Innocent.
• Té 24 anys.
• Procedia d’una família pobra que captava.
• No es respecte: L'obliguen a casar‐se amb una persona que
no estima i ho accepta.
• Quan s’adona que comença a estimar el Manelic, es comença
a respectar i canvia.
• És el resultat de circumstàncies que li ha tocat viure víctima).
Determinisme.

13. • Manelic: (personatge rodó)
• Originari de la Terra Alta.
• És ingenu, incapaç de fingiment, innocent i feréstec
alhora.
• Contacte humà: els pares, un ermita i en Tomàs. Viu
amb les seves ovelles.
• La Terra Baixa, aquesta societat el fa canviar: es torna
desconfiat.
• És un personatge marginat,
víctima de la Terra Baixa.

14. • Sebastià: (personatge pla)
• Té uns 40 anys.
• Arrogant, amb gran sentiment de superioritat.
• Marta! Que vull que li enraonis! Que jo t’ho mano!
• Jo el que vull és que m’obeeixis, com sempre, ho entens
• Perquè aquí jo sóc l'amo com abans. De tu, i de tot, i d'ella! D'ella!
• Es l’amo de tot. Egoista i nomes pensa en ell mateix.
• Mira’t Nuri,: tot això que veus, tot tot és de l’hereu Sebastià. La
caseta en què viviu vosaltres [...] aquesta ermita, el molí...
• Es fa respectar pel seu fort caràcter
que imposa sobre els altres.
• Registra tota la negativitat de la
Terra Baixa. És el responsable de
totes les misèries

15. • Nuri:
• Germana petita de les Perdigones. És d’orígens humils.
• Caràcter semblant al de la Marta, per aquest motiu
s’avenen tant.
• És una persona bona i innocent.
• El seu caràcter canvia al llarg de l’obra, de mica en mica
s’adona de la realitat de la Terra Baixa.
• És objecte de burles (ella calla), però al mateix temps
representa l'única persona decent del poble.

16. • Xeixa:
• A l’inici, explica que alguna cosa del poble no marxa bé.
Troba que hi ha algun misteri, del qual ningú en vol parlar
(fa despertar la intriga a l’espectador).
• Planta cara al Sebastià marxant del poble.
• Mossèn:
• Es l’aliat d’en Sebastià.
• Actua com si fos el majordom d’en Sebastià.
• Tomàs:
• És innocent. No s’adona dels plans del Sebastià.
• Quan se n’adona, intenta arreglar les coses.
• Persona que sap escoltar i entendre els altres.

17. • Pagesos:
• Nando, Josep, Pepa, Antònia, Perruca; els caràcters
dels quals són similars.
• Els agrada tafanejar i criticar.
• En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i
tafaneries fan mal a la Marta.
• No s’adonen del seu error fins al final de l’obra.

18. *SIMBOLOGIA
TERRA BAIXA TERRA ALTA
• Plasma tot allò que
és dolent, corrupte,
maliciós, insensible,
materialista.
* Conclusió: totes les
coses malvades per a
l'home
• Lloc incorrupte, pur,
sense malícia, ideal,
bucòlic.
* Conclusió:
representa tot allò
que és bo per
naturalesa.
Poble / Ciutat Camp / Muntanya
*SIMBOLOGIA

19. Exemple:
• MANELIC: Sí, anem‐hi, sí, que allà es perdona tot; que
no és com aquí baix, on tot se
corromp. Quin fàstic!
(Enduent‐se‐la.)
Que allà dalt, Marta, fins els cossos
en la neu se conserven: Ves què faran
les ànimes!
• MARTA: Oh, anem-hi, anem-hi
de pressa (Van per sortir.)

20. *Simbologia:personatges/animals
PERSONATGES ANIMALS
Sebastià Llop
Manelic Bèstia salvatge, cabrit
Marta Ovella, granoteta de
pluja
Pagesos Ramat, gossos de
l’amo

21. • Llop: (Sebastià)
• Manelic: He mort el llop! He mort el llop!
• Manelic. ‐ Doncs que no hi baixa per aquí el llop minyons?
• Xeixa. ‐ Massa que hi ve, reïna! Ja el veuràs, ja si Déu no
t'ajuda!
• Bèstia: (Manelic)
• Josep: [...] un marit que fos ben bèstia, i més bèstia que
tots los de per aquí.
• Sebastià: Un bestiota i un pillastre.
• Manelic: Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les
bèsties salvatgines!

22. • Altres al·lusions d’animals:
• En Sebastià tria per a la Marta un marit que fos ben
bèstia.
• La vida del Manelic era entre els animals:
Els moltons i els gossos m'estimen com a germans.
• En Manelic té una cabra que l’anomena Marta.
• En Tomàs insulta en Xeixa amb El nom d'escorpí.
• En Perruca es tractat de ganso Per l'amo

23. Altres símbols
• El duro i la sang simbolitzen 2 sistemes de valors
contraposats:
• Duro: en la Terra baixa representa la llei de la propietat.
• Sang: defineix la llei de la Terra alta.
• Conclusió:
Cal que la Marta sagni en el moment de la revelació de l'amor.
• Funció: purificació. Propicia que es trenqui el lligam amb el
Sebastià. S’esborra el pecat i la culpa.

24. • L'aigua és un element present a l’obra.
• La Marta representa l'«aigua amarganta» de la mar (el
lloc d'origen d'on prové) que s'ajunta amb la neu pura de
les muntanyes representada pel Manelic.
• En Manelic representa la neu pura de les muntanyes. És
l'aigua que calma la set.
MANELIC: […] I t'he estimat encara més al venir-te a trobar- te, pobre
de mi, davallant a salts, com l'aigua els cims a ajuntar-se amb l'aigua
de la mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que
ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo,
Marta!

25. LLENGUA
• Llenguatge col·loquial:
• Castellanismes: sèrio, quarto, apoiant-se, tinc de plorar,
trompasso…
• Elements de la parla de l’època: trescar, jaça, siga/sia.
• Exclamacions, interjeccions, interrogacions: (Ah!,
Vatua!, Mare de Déu!...).
• Locucions i dites populars: estar per merèixer, més net
que una patena ...).
• Tendències col∙loquials: daixonses, dallonses, mentres
• Reiteracions: (digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!...).