La segona part del tema "La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)" anomenada "Les reformes del bienni d'esquerres (1931-1933)".

1. 11.2.
Les reformes del Bienni d'
Esquerres (1931-1933)

2. 1. Reforma religiosa
- Limitar la influència de l'Església.
- Secularitzar la societat espanyola.
- Amb la Constitució: Estat no-confessional, llibertat de cultes i
supressió del pressupost de culte i clero, autorització del divorci, el
matrimoni civil i es secularitzen el cementiris.
- Prohibició de l'Església a l'educació –> Llei de congregacions
(limitar la possessió de béns per les comunitats religioses i
prevenció de la possibilitat que els ordres religiosos foren dissolts si
suposaven un perill per l'Estat).
- Enfrontament greu amb els jesuïtes.
- Companyia de Jesús dissolta i béns nacionalitzats.
- Segons els catòlics, la nova legislació era un atac a les seves
conviccions.
- Incendi d'edificis religiosos a causa dels avalots populars
anticlericals reforçà els temors.
- Oposició de la jerarquia eclesiàstica a la República (tret del
cardenal tarragoní, Vidal i Barraquer).
- Cardenal Segura i el bisbe de Vitòria provocà que la República
prengués una mesura de força i expulsà tots dos d'Espanya.

3. 2. Reforma de l'Exèrcit
- Manuel Azaña (ministre de defensa) impulsà la creació d'un
exèrcit professional i democràtic:
· Reducció dels efectius.
· Acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada 3 soldats).
· Fi al fur especial dels militars.
· Assegurar-ne el sotmetiment al poder civil.
· Acabar amb la intervenció castrense en la vida política.
- Llei de retir de l'oficialitat (1931): Tot militar en actiu havien de
prometre l'adhesió a la República. Possibilitat de retirada amb sou
íntegre si ho volien. Supressió dels rangs tradicionals, reducció del
nº d'unitats, oficials i es tancà l'Acadèmia General Militar de
Saragossa. Supressió de les capitanies generals, tribunals d'honor,
Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa destinada a l'exèrcit.
Creació de la guàrdia d'assalt (força d'ordre públic fidel a la
República).
- Resultats limitats: Disminució de les despeses de l'exèrcit (que
dificultà la modernització del material, armament, equipaments,...).
- Africanistes la reberen com una agressió a la tradició militar i al
poder de l'exèrcit. La dreta aprofità per animar la revolta contra la
República.

4. 3. Reforma agrària
- Fi al latifundisme del centre i el sud d'Espanya i millorar les
condicions de vida dels jornalers.
- Gran importància de la reforma degut al pes de l'agricultura a
Espanya.
- A Andalusia, Castella i Extremadura més de la meitat de les terres
eren a mans de grans propietaris i nobles “Grandes de España“.
- Primers decrets: protecció dels pagesos sense terra i
arrendataris establiren la prohibició de rescindir els contractes
d'arrendament.
- Jornada laboral de 8 hores amb salaris mínims.
- Obligació dels propietaris de posar en coreu les terres aptes.
- Llei de Reforma Agrària: modernització agrícola, millora de la
situació social de la pagesia. Permetia l'expropiació sense
indemnització de les terres d'una part de la noblesa, mentre que les
conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o
les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar a
canvi d'indemnitzar els propietaris. Aplicació de la llei encomanada
a l'Instituto de Reforma Agraria (IRA) amb pressupostos per
poder indemnitzar i s'encarregava de facilitar l'assentament de
famílies pageses.

5. - Resultats escassos. Causes:
· Complexitat de la llei.
· Lentitud i dificultats burocràtiques per a aplicar-la.
· Manca de pressupost per a indemnitzacions.
· Resistència dels propietaris (que tractaren d'obstaculitzar al
màxim el compliment de la llei).
- Conseqüències:
· Augment de la tensió social.
· Els grans propietaris es posaren del costat de l'extrema dreta
per a col·laborar en la conspiració per fer caure la República.
· Jornalers decebuts → Passen a posicions revolucionàries i
promouen revoltes (demanen un repartiment equitatiu de la
propietat agrària).

6. 4. Reforma de l'Estat centralista
- Es permetia, com deia la Constitució del 31, la creació de
autonomies dins la República Espanyola.
- Catalunya inicià el procés creant la Generalitat de Catalunya i
amb l'aprovació de l'Estatut del 1932.
- País Basc (PNB i carlins) redacten l'Estatut Estella, l'aprovació
es retardà perquè els republicans consideraven que era
confessional, poc democràtica i incompatible amb la Constitució.
- El PNB passa a posicions centristes i el pacte amb les esquerres
permeté l'aprovació de l'estatut l'any 36 (esclat Guerra Civil).
- Més tard es feu un govern basc, presidit pel lehendakari José
Antonio de Aguirre (PNB) integrat per esquerres, socialistes,
comunistes i nacionalistes.
- Galícia menys nacionalista i això feu que el procés estatutari fos
més lent. L'any 36 es someté a plebiscit el projecte d'Estatut, mai
aprovat per les Corts degut l'esclat de la Guerra Civil.

7. 5. Reforma educativa i cultural
- Educació liberal i laica.
- Dret a l'educació de tota persona.
- Escoles mixtes, laiques, obligatòries i gratuïtes.
- Pressupost educatiu creix en un 50%.
- Necessitat de millorar el nivell cultural de la població.
- Cultura com a dret per a la majoria.
- Missions pedagògiques: campanyes culturals destinades als
mes humils.
- La Barraca (teatre): Organitzat per Federico García Lorca,
participà com un dels més destacats grups teatals en el projecte de
difusió cultural.

8. 6. Reformes laborals
- Millora de les condicions laborals.
- Francisco Largo Caballero (ministre de treball) les impulsà.
- Llei de contrctes de treball: regulació de la negociació
col·lectiva.
- Llei de jurats mixtos: els donava poder d'arbitratge vinculat en
cas de desacord + 7 dies de vacances pagades anuals.
- Augment de salaris.
- Creació d'assegurances socials.
- Setmana laboral de 40 hores.
- eforç del paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les
feines del camp.
- Ben rebudes per sindicats i treballadors.
- Irritació de les patronals (que tractaren d'impedir-ne certes
actuacions com la intervenció obrera en les empreses).