La ii república

Tema 7:
“LA SEGONA REPÚBLICA”

Història. 2on Batxillerat
Curs 2011-2012

Apartat 1:
“Antecedents de la II República”
• Els republicans, socialistes i independentistes
catalans es van reunir en agost de 1930 al “Pacte
de Sant Sebastià” per preparar l’adveniment de
la República, la democràcia i la concessió
d’autonomia per Catalunya, País Basc i Galícia.
• En desembre de 1930, i com a conseqüència del
“Pacte de Sant Sebastià”, es va produir un intent
de cop d’estat republicà a Jaca per part dels
capitans Galán i García Hernández (“Aixecament
de Jaca”). El cop va fracassar i tots dos van ser
afusellats.

Apartat 1:
• L’ ”Aixecament de Jaca” va motivar un canvi de
govern: Alfons XIII va destituir a Berenguer i va
escollir a l’almirall Aznar com a nou cap de
govern en gener de 1931.
• Aznar va convocar eleccions municipals pel 12
d’abril.

Apartat 1:
Els capitans Fermín Galán i Ángel
García Hernández. L’almirall Juan Bautista Aznar.

Apartat 1:
• Les primeres eleccions, municipals, el 12 d’abril
del 1931, van ser un plebiscit sobre la monarquia.
Els partits republicans van ser els més
votats, deixant al rei en una situació molt
delicada.
• Les forces republicanes van aconseguir la victòria
a 41 de les 50 capitals provincials i van guanyar a
totes les ciutats grans.
• El primer en proclamar la República va ser
l’ajuntament d’Eibar (Guipúscoa), el 14 d’abril.
Hores més tard ho van fer
València, Sevilla, Barcelona i altres ciutats.

Apartat 1:
• Es va convocar un consell de ministres d’urgència
i el rei, Alfons XIII, va renunciar al càrrec.
• Aquell mateix dia (14 d’abril) Alfons XIII va fugir
cap a Cartagena (Múrcia) per embarcar-se a l’exili
italià.
• Espanya es va quedar en situació de “buit de
poder” per la marxa del rei.
• Va sorgir, llavors, un govern provisional format
per les forces polítiques signants del “Pacte de
Sant Sebastià”: republicans de qualsevol
tendència, socialistes i nacionalistes.

Apartat 1:
• El mateix 14 d’abril del 1931 el govern
provisional va proclamar la II República
Espanyola.
• El president provisional de la República seria
el dretà Niceto Alcalá-Zamora.
• El govern provisional va convocar eleccions a
Corts Constituents pel dia 28 de juny.

Apartat 1:
• Les primeres mesures del govern provisional
van ser:
- Declarar una amnistia general pels presos
polítics (amnistia vol dir llibertat).
- Declarar les llibertats polítiques i sindicals.

LLISTAT DE FORCES POLÍTIQUES
DURANT LA II REPÚBLICA
• Partits monàrquics o contraris a la República (tots ells
de dreta):
- Renovació Espanyola (Calvo Sotelo). Monàrquics
alfonsins conservadors.
- Comunió Tradicionalista. Monàrquics carlins.
- Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalistes, JONS
(Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo). Feixistes.
- Falange Espanyola (José Antonio Primo de Rivera).
Feixistes.
[Des del 1934 Falange i JONS es van fusionar:
neix FE i de les JONS].

• Partits republicans d’àmbit estatal:
- Acció Republicana (Manuel Azaña).
Progressistes, demòcrates i republicans.
ESQUERRA
- Partit Radical-Socialista (M. Domingo).
Socialistes moderats. ESQUERRA
- Al Servei de la República (J. Ortega y Gasset).
Progressistes. ESQUERRA

- Partit Radical (Lerroux). Populistes de centre.
CENTRE
- Dreta Liberal-Republicana (N. Alcalá Zamora).
Republicans de centre-dreta. CENTRE
- Partit Agrari. Republicans i demòcrates de
dreta. DRETA
- Confederació Espanyola de Dretes
Autònomes, CEDA (J.M. Gil Robles).
Republicans de dreta. DRETA

• Partits i organitzacions obreres, partidaris de la
República (excepte els anarquistes, apolítics):
- Confederació Nacional del Treball, CNT. (A.
Pestaña, F. Montseny). Sindicat anarco-sindicalista.
ANARQUISTES
- Federació Anarquista Ibèrica, FAI (B. Durruti, F.
Ascaso). Grup anarco-comunista. ANARQUISTES
- Unió General de Treballadors, UGT (F. Largo
Caballero). Sindicat socialista, vinculat al PSOE.
SOCIALISTES

- Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE
(Indalecio Prieto i Julián Besteiro). Partit
marxista reformista. SOCIALISTES.
- Partit Comunista d’Espanya, PCE (J. Díaz i D.
Ibárruri “La Pasionaria”). Partit marxista
prosoviètic. COMUNISTES.
- Partit Obrer d’Unificació Marxista, POUM
(J.Maurín). Partit marxista trotskista.
COMUNISTES.

• Partits nacionalistes (partidaris de la República):
- Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià i
Lluís Companys). Independentistes catalans d’esquerra.
- Lliga Regionalista [des del 1933, Lliga Catalana]
(Francesc Cambó). Nacionalistes catalans moderats de
dreta.
- Partit Nacionalista Basc, PNB (J.A. Aguirre).
Nacionalistes bascos moderats de dreta.
- Organització Republicana Autonomista Gallega, ORGA
(Casares Quiroga). Nacionalistes gallecs moderats
d’esquerra.

Apartat 2: “La proclamació de la
II República i el període constituent”
• El dirigent d’Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC), Francesc Macià, va
proclamar pel seu compte la República
Catalana, dins d’una “Federació Ibèrica”. Es va
saltar els acords del Pacte de Sant Sebastià.
• Enviats del govern provisional van negociar
amb Macià que, a canvi de la creació de la
Generalitat de Catalunya, renunciés a la seva
República Catalana.


Macià proclamant la
República Catalana el
14 d’abril del 31 al
balcó del Palau de la
Generalitat de la Plaça
Sant Jaume de
Barcelona.

• Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny
van tenir una gran participació a Espanya (70 %).
- Va guanyar la coalició formada per republicans
d’esquerra i PSOE amb 250 diputats de 464.
- Els partits de centre (Partit Radical de Lerroux i
Dreta Liberal-Republicana d’Alcalá Zamora) van
obtenir 100 diputats.
- La dreta va obtenir només 80 diputats.
- ERC va obtenir 30 escons, guanyant les eleccions
a Catalunya, molt per davant de la Lliga.

• El primer president electe de la II República va ser Manuel
Azaña, d’Acció Republicana.
• La Constitució del 1931 va ser aprovada en desembre. Era
democràtica i molt progressista:
- Sufragi universal masculí per majors de 23 anys.
- Contemplava l’existència de governs autònoms.
- Poder legislatiu amb una sola cambra, les Corts.
- El poder executiu quedava dividit entre el cap d’Estat
(President de la República) i el cap de govern (President
del Consell de Ministres).
- Declaració de drets i llibertats reconeguts.
- Estat laic (desvinculat completament de l’Església).

Apartat 3:
“La conjuntura econòmica dels anys 30”
• La II República va coincidir amb una greu crisi
econòmica mundial, nascuda amb el crack de la borsa
de Nova York en 1929.
• A Espanya, però, la crisi no va afectar tant com a altres
estats europeus (l’economia espanyola continuava sent
massa agrària i endarrerida). La crisi va afectar sobretot
en la disminució de les exportacions de vi, cítrics, oli
d’oliva, ferro i altres minerals.
• El govern republicà va devaluar la pesseta. Amb
aquesta mesura els preus dels productes espanyols
eren baixos i molt competitius, però les importacions
sortien molt cares.

Apartat 3:
“La conjuntura econòmica dels anys 30”
• El problema econòmic més greu durant la II República
va ser la desconfiança dels empresaris amb la nova
situació política. Es van fer poques inversions i els més
rics van depositar les seves fortunes a bancs
estrangers.
• La tensió social entre treballadors i empresaris va anar
creixent fins a la guerra i va perjudicar molt l’economia.
• A Catalunya es va mantenir la indústria tèxtil i altres
indústries més recents, com l’electricitat i el petroli. Els
problemes a Catalunya eren l’escassa producció
agrària i la manca d’un sector financer propi per la
caiguda del Banc de Catalunya en 1931.

Apartat 4: “La Generalitat de Catalunya
i l’Estatut d’Autonomia”
• Els partits nacionalistes bascos i gallecs no van tenir grans
resultats a les eleccions municipals d’abril del 1931. En
canvi, el bon resultat d’ERC, va propiciar la ràpida
elaboració d’un Estatut d’Autonomia (una constitució
catalana que regulés l’autogovern de Catalunya).
• L’encarregat d’elaborar l’estatut va ser el govern
provisional de la Generalitat dirigit pels republicans. El 20
de juny de 1931 es va donar a conèixer un avantprojecte
de l’Estatut. Els ajuntaments catalans havien d’aprovar-lo
o refusar-lo el mes d’agost. La majoria dels consistoris va
donar el sí.

• Es va aprovar, doncs, l’Estatut de Núria (va ser elaborat
en aquest indret del Pirineu).
• L’Estatut de Núria es caracteritzava per:
- La sobirania residia en el poble de Catalunya i la
República espanyola havia de ser federal.
- El català seria llengua oficial.
- La Generalitat de Catalunya podria recaptar impostos i
ocupar-se de l’ensenyament, la sanitat, la justícia, les
obres públiques i tenir la seva pròpia policia.

• L’Estatut (juny de 1931)no va agradar gens als
sectors de la dreta espanyola.
• A més, la Constitució de desembre no era
federalista i imposava l’oficialitat del castellà.
• Després de moltes discussions, les Corts
espanyoles van aprovar un Estatut d’Autonomia
català en setembre del 1932.
• L’Estatut definitiu acceptava català i castellà com a
llengües cooficials i retallava les competències de
la Generalitat reduïdes a l’administració de
justícia, una policia pròpia i poques atribucions
més.

• El fet de que la majoria d’obrers catalans fossin
simpatitzants de la CNT (anarquistes) va fer que
no tingués força cap partit polític obrer, com
passava a la resta d’Espanya amb el PSOE (els
anarquistes eren apolítics). Això afavoria als
partits nacionalistes.
• Esquerra Republicana de Catalunya va ser el
partit majoritari des del 1931. El carisma de
Francesc Macià i Lluís Companys va aconseguir
el recolzament de la petita burgesia barcelonina
i de bona part de la pagesia catalana.

• La Lliga Regionalista va perdre força amb la
democràcia. Continuava gaudint del recolzament
de la burgesia industrial catalana. La Lliga va
acceptar la nova legalitat republicana.
• A Catalunya van existir fins a sis partits socialistes
o comunistes, però no tenien gaire força. Els més
importants van ser el Partit Obrer d’Unificació
Marxista (POUM), marxistes revolucionaris
(comunistes) desvinculats de l’estalinisme i el
Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), comunistes prosoviètics.

• Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van ser
en novembre de 1932. Va guanyar ERC amb 56 escons d’un
total de 85; la Lliga va obtenir 16 diputats.
• El primer president de la Generalitat de Catalunya
contemporània va ser Francesc Macià (que va morir en
Nadal de 1933); Lluís Companys seria el President del
Parlament. La Generalitat, això sí, va desaparèixer en
octubre de 1934.
• La Generalitat va crear institucions econòmiques i socials:
d’ estadística, caixes d’estalvi, experimentació
agrària, contra l’atur, serveis socials... Es van crear
escoles, instituts, la UAB, museus, colònies d’estiu, es va
publicar el diccionari de la llengua catalana, es van publicar
diaris en català, etc.

Lluís Companys (ERC). President del Parlament Francesc Macià (ERC). President de
de Catalunya i de la Generalitat la Generalitat de Catalunya

Apartat 5: “El bienni reformista o
bienni d’esquerres” (1931-1933)
• El govern republicà sorgit en desembre de
1931, un cop aprovada la Constitució, estava
presidit per Manuel Azaña (Acció
Republicana), i estava format per una coalició
de republicans d’esquerres i PSOE.
• El seu objectiu va ser engegar tota una sèrie
de reformes per tal de democratitzar i
modernitzar la societat espanyola.


Manuel Azaña (1880-1940).
Primer president de la II República.
Llicenciat en Dret, escriptor de
prestigi i polític republicà d’esquerres.

LA REFORMA DE L’EXÈRCIT
• Azaña sabia que la República podria desaparèixer
amb un cop militar. L’Exèrcit espanyol tenia
excessiva presència a la vida política i calia
democratitzar-lo.
1) Va reduir el nombre d’efectius i va acabar amb la
macrocefàlia (excés d’oficials). També va garantir
per llei l’obediència de l’Exèrcit al poder civil.

2) Altres mesures van ser obligar als oficials a jurar
fidelitat a la República o retirar-se amb el sou
íntegre (la meitat ho van deixar), tancar institucions
militars conservadores o crear la Guàrdia d’Assalt
(una policia militaritzada fidel a la República).
• La reforma militar, lluny de servir els interessos
de la República, va enfrontar als militars
africanistes amb el nou govern; el cop d’estat del
1936 és la millor mostra.

LA QÜESTIÓ RELIGIOSA
• Azaña també va voler limitar el poder de
l’Església en la vida social espanyola.
• La Constitució del 1931 garantia la llibertat
religiosa i que l’Església no rebés diners de
l’Estat. Es van prendre, a més, una sèrie de
mesures:
1) Dissolució de la Companyia de Jesús (jesuïtes)
pel seu vot d’obediència al Papa. També es van
nacionalitzar els seus béns.

2) Llei de Congregacions (maig del 1933): l’Estat
podia dissoldre qualsevol altre ordre religiós si
contrariava a la República; cada ordre tindria
uns béns limitats.
• Aquestes mesures i la crema de convents al
maig del 31 van iniciar tot un seguit de
campanyes antirepublicanes per part de
l’Església, dirigides pel cardenal Segura.

El cardenal Pedro Segura, d’ideologia conservadora, va
Francisco Vidal i Barraquer, bisbe català. Es va declarar a oposar-se a les reformes anticlericals de la República.
favor de la República i de les seves reformes.

LA REFORMA AGRÀRIA
• L’objectiu d’aquesta reforma era acabar amb el
predomini del latifundisme al camp espanyol per
millorar les condicions de vida de la pagesia.
• Espanya tenia 8,5 milions de persones el 1931; més de
4 milions eren pagesos, i més de 2 milions eren
jornalers.
1) Els primers decrets van ser la prohibició de finalitzar
els contractes d’arrendament, l’establiment de salaris
mínims i de la jornada laboral al camp de vuit hores.

2) La Llei de Reforma Agrària va arribar en setembre de
1932. Es van expropiar molts latifundis per repartir les
terres entre els pagesos. L’Estat indemnitzaria als
propietaris només en determinats casos. L’IRA (Institut de
Reforma Agrària) s’encarregava de tot.
• Els resultats de la reforma agrària van ser limitats. La
burocràcia era massa lenta i només 12.000 famílies
se’n van aprofitar. La manca de diners per pagar les
indemnitzacions i els recursos legals que van presentar
els propietaris també van dificultar els repartiments.

L’OBRA EDUCATIVA I CULTURAL
• La República va fomentar una educació
universal, obligatòria, gratuïta, progressista, laica, mix
ta i estatal.
• Es van crear 10.000 escoles i es va doblar el pressupost
en ensenyament.
• També es va potenciar la cultura per apropar-la al
conjunt de la ciutadania. Es van finançar “Missions
Pedagògiques” on un grup d’intel·lectuals portava les
biblioteques, el cinema, la música o el teatre a les
zones rurals. Un exemple és la companyia teatral “La
Barraca”, de Federico García Lorca.


Imatge del poeta i autor teatral granadí
Federico García Lorca (1898-1936).
Va ser assassinat pels franquistes al
començament de la Guerra Civil per
ser homosexual i partidari de la República.

LES REFORMES LABORALS
• El Ministre de Treball era el socialista Largo
Caballero, que va dirigir una sèrie de reformes
per tal de millorar les condicions de treball.
1) La Llei de Contractes de Treball regulava les
negociacions col·lectives.
2) La Llei de Jurats Mixtos permetia l’arbitratge
en un conflicte entre obrers i patrons d’un jurat
format per representants de totes dues parts.

3) Es va reduir la jornada laboral agrícola a vuit
hores i es van instituir assegurances socials.
• Però la classe treballadora espanyola va
quedar decebuda amb les reformes, que
considerava insuficients. Aquest fet va
intensificar la conflictivitat sindical durant
aquests anys.


Francisco Largo Caballero va ser
dirigent del sindicat socialista UGT
i, més tard, polític del PSOE.
Durant la II República va ser
Ministre de Treball i President del
govern.
Es va oposar a la influència
soviètica durant la guerra. Va
morir a l’exili.

• Els anarquistes van aprofitar la llibertat sindical
republicana per propiciar la revolució amb vagues
generals i l’establiment de comunes llibertàries
(parcel·les de terra o fàbriques administrades
cooperativament pels treballadors).
• La FAI de Juan García Oliver, Buenaventura Durruti i
Francisco Ascaso dirigia el sector més radical i
revolucionari de l’anarquisme espanyol (el faisme).
• Un dels incidents més destacat va ser la revolta dels
miners de l’Alt Llobregat.

• L’incident més important a Espanya va ser el de
Casas Viejas (Cadis), al 1933. En tots dos casos els
anarquistes van declarar la fi de l’Estat i
l’establiment del “comunisme llibertari”. La
repressió de la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt
va ser especialment contundent a Casas Viejas.
• De la CNT en va sorgir un moviment més moderat
i col·laborador amb la República, el trentisme. El
van signar 30 dirigents cenetistes, com Àngel
Pestaña o Joan Peiró.


L’incident de Casas Viejas (Cadis)
es va resoldre amb l’incendi de
les cases i l’afusellament dels
anarquistes amotinats, per part
d’efectius de la Guàrdia Civil i la
Guàrdia d’Assalt republicana. Van
morir més de 30 homes, entre ells
el líder de la revolta, Francisco
Cruz, conegut com “Seisdedos”.
Aquest succés va ser una de les
principals causes de la caiguda del
poder de Manuel Azaña.

Apartat 6:
“El bienni conservador” (1933-1936)
• El govern republicà d’esquerres tenia dos fronts
oberts:
1) Per un costat, els obrers i camperols pobres, molt
polititzats i descontents amb unes mesures que
consideraven insuficients o que, simplement, no havien
modificat la seva situació.
2) Per un altre costat els sectors de la dreta espanyola, els
rics i poderosos (l’Església, l’Exèrcit i la burgesia
agrària), descontents amb les reformes. En agost de 1932
el general Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop
d’estat fallit contra la República (la “Sanjurjada”).

Apartat 6:
• Davant d’aquesta situació de descontent
general, Manuel Azaña va presentar la seva
dimissió en juny de 1933. Va dissoldre les Corts i
va convocar eleccions generals pel mes de
novembre.
• A les eleccions de novembre del 1933 van
guanyar els partits de centre i dreta.
• Es va formar un govern de coalició entre el Partit
Radical de Lerroux, la Dreta Liberal-Republicana
d’Alcalá Zamora, el Partit Agrari i altres grups
minoritaris i polítics independents.

Apartat 6:
• El nou president de la República seria Niceto
Alcalá Zamora, i el President del Consell de
Ministres, Alejandro Lerroux.
• Els partits més dretans, com la CEDA de Gil
Robles (el partit republicà de dretes més radical
que, de fet, va ser el més votat), no va formar
part de la coalició, com tampoc els partits
monàrquics, dividits entre els alfonsins de Calvo
Sotelo (Renovació Espanyola) i els carlins de
Comunió Tradicionalista.

Apartat 6:
Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora
(Partit Radical) (Dreta Liberal-Republicana)

Apartat 6:
• Tampoc en formarien part els grups
d’ideologia feixista que tenien cada cop més
força: les JONS o la Falange Espanyola de José
Antonio Primo de Rivera.
• A més, cal afegir els sector més antirepublicà
de l’Exèrcit. En 1933 es creà l’UME (“Unió
Militar Espanyola”), organització clandestina
de militars dretans contraris a la República.

Apartat 6:
José Antonio Primo de Rivera
(Falange Espanyola) El general José Sanjurjo

Apartat 6:
Les Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalistes
eren un partit polític espanyol nascut en
1931 inspirat en el Partit Feixista italià de
Mussolini i en el nacional-socialisme
Alemany de Hitler. Nacionalisme espanyol,
autoritarisme, partit únic, sindicat vertical i
la substitució del concepte “raça” pel
catolicisme, eren les bases de la seva ideologia.
Els seus líders van ser Ramiro Ledesma (admirador de Hitler) i Onésimo Redondo (catòlic
radical). Eren partidaris de la violència; els seus simpatitzants van cometre atemptats contra
sindicalistes d’esquerres. Les JONS es van unir a Falange Espanyola en 1934, partit d’ideologia
molt semblant. Falange va néixer en 1933 fundada per José Antonio Primo de Rivera, fill de
l’ex-dictador Miguel, ja mort. Ledesma va abandonar FE i de les JONS per discrepàncies amb
José Antonio.

Apartat 6:
Ramiro Ledesma (JONS) Onésimo Redondo (JONS)

Apartat 6:
• El nou govern republicà conservador tenia un clar objectiu:
desmuntar les reformes fetes pel govern d’Azaña; en
primer lloc, la Reforma Agrària:
- es van tornar les terres als latifundistes i
- es va decretar la llibertat de contractació i de salaris al
camp.
• Es va signar un nou concordat amb la Santa Seu on l’Estat
es comprometia a destinar un pressupost anual a l’Església.
• Es va amnistiar als militars que van participar al cop
d’estat de Sanjurjo.
• Es va reduir el pressupost en educació.
• Es va paralitzar el projecte d’Estatut d’Autonomia pel País
Basc.

Apartat 6:
• Com a resultat del gir cap a la dreta de la política
republicana, el PSOE i la UGT es van radicalitzar de la
mà de Francisco Largo Caballero, partidari de retornar
al marxisme i de no pactar amb els partits republicans
d’esquerra. En front de Largo Caballero estava
Indalecio Prieto, del sector més moderat del PSOE.
• Els anarquistes i el PSOE van començar a col·laborar
iniciant una campanya de vagues contra el govern de
Lerroux.
• La CEDA de Gil Robles va aprofitar aquesta situació de
desordre per entrar al govern amb tres ministres
(1934).

Apartat 6:
Indalecio Prieto, representant del sector més José María Gil Robles, líder de la CEDA, partit
moderat del PSOE durant la II República que va guanyar les eleccions del 1933

Apartat 6:
• Les relacions entre el govern de Lerroux i la Generalitat no
eren bones. La Generalitat (governada per Esquerra
Republicana) va voler reduir un 50% la renda que havien de
pagar els rabassaires als propietaris. [El sindicat agrícola
“Unió de Rabassaires” era proper a ERC].
• Poc després, el Parlament català va aprovar la “Llei de
Contractes de Conreu” (1934), que permetia als pagesos
arrendataris accedir a la propietat de la terra que
treballaven.
• La Lliga Catalana es va posicionar a favor dels propietaris i
va demanar ajut a les institucions espanyoles, que van
anul·lar la llei immediatament. La Generalitat no va
acceptar aquesta decisió.

Apartat 6:
• El conflicte rabassaire va portar al nou president
de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, a
proclamar (per segon cop) la República catalana
dins una República Federal Espanyola el 6
d’octubre del 34.
• També es va declarar a Catalunya l’estat de
guerra. La rebel·lió institucional, acompanyada de
vagues convocades per la Unió de Rabassaires i la
UGT, va ser sufocada. Van haver-hi 3.500
detencions, incloent-hi la de Companys.

Apartat 6:
• La conflictivitat obrera i pagesa es va accelerar
amb l’anomenada “Revolució d’octubre del
1934”. En el moment en que la CEDA va entrar al
govern, els miners asturians es van armar i van
prendre els ajuntaments i les casernes de la
Guàrdia Civil per decretar la fi de la propietat
privada i les diferències de classe.
• Es va decretar l’estat de guerra i es va enviar a la
Legió, comandada pel general Franco, per acabar
amb la situació. La repressió va ser molt dura
amb 1.000 miners assassinats i 30.000 detinguts.

Apartat 6:
Detinguts per la Guàrdia Civil durant la Revolució d’octubre del 1934

Apartat 6:
• La CEDA va adquirir més pes al govern després de la
Revolució d’octubre. El govern va decretar una sèrie de
mesures:
- Suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- Es van tornar els béns als jesuïtes.
- Es va nomenar a Francisco Franco cap de l’Exèrcit
- i a Gil Robles ministre de guerra.
• Les discrepàncies internes en el govern entre el Partit
Radical (Lerroux) i la CEDA (Gil Robles), les revoltes a
Astúries i Catalunya i els escàndols de corrupció al si
del Partit Radical van animar al president, Niceto Alcalá
Zamora a convocar eleccions per febrer del 1936.

Apartat 6:

El jove legionari Francisco Franco
Bahamonde (1892-1975).
Militar gallec, va arribar a ser el
general més jove d’Europa (amb
només 34 anys) gràcies a les guerres
al Marroc. Dirigent de la dretana
Acadèmia Militar de Saragossa (que
va tancar Azaña), responsable de la
lluita contra la Revolució asturiana
d’octubre del 34 i cap de l’Exèrcit
espanyol durant el bienni conservador.

Apartat 7: “El triomf del Front Popular”
• De cara a les eleccions de febrer del 1936 les forces
polítiques d’esquerra van unir les seves forces. Aquesta
coalició de republicans d’esquerra, socialistes i
comunistes va rebre el nom de “Front Popular”.
• A Catalunya es va crear el “Front d’Esquerres”, una
coalició dins el Front Popular formada per ERC i la resta
de partits catalans d’esquerra. En el seu programa
figurava:
- L’amnistia per Companys i la resta de presos polítics.
- El restabliment de l’Estatut d’autonomia.
- Llei de Contractes de Conreu.

• La dreta va reaccionar creant al seu cop una
coalició: el “Front Català d’Ordre”, dirigida per la
Lliga Catalana.
• A la resta d’Espanya també es va crear una
coalició, l’anomenat “Bloc Nacional”, que
aglutinava algunes forces polítiques espanyoles
de dreta: la CEDA i els monàrquics alfonsins i
carlins (tradicionalistes).

Apartat 7: “El triomf del Front
Popular”
• El Front Popular va obtenir un 48% dels vots; el
Bloc Nacional un 46,5%; els partits de centre van
obtenir només un 5,4%. L’Espanya rural, la
Meseta i el Nord va votar massivament a la dreta;
les ciutats i el litoral mediterrani a l’esquerra.
• A Catalunya la victòria del Front d’Esquerres va
ser d’un 59% dels sufragis i 41 diputats de 54, en
front del 41% de vots amb només 13 diputats del
Front d’Ordre.

• Manuel Azaña va tornar a ser nomenat
President de la República i el nacionalista
gallec Casares Quiroga va ser escollit
President del Consell de Ministres.
• El govern quedava format per republicans
d’esquerra, sense socialistes ni comunistes
(per no molestar a la dreta, que no va pair
gaire bé el triomf tan ajustat del Front
Popular).

Apartat 7: “El triomf del Front
Popular”
• Les primeres mesures del govern d’esquerres van ser:
- Amnistia pels presos polítics (uns 30.000) i readmissió
dels obrers acomiadats durant la Revolució de 1934.
- Recuperació de la Reforma Agrària.
- Recuperació de l’Estatut de Catalunya i inici
d’elaboració d’ estatuts pel País Basc i Galícia.
- Allunyament dels generals més dretans i partidaris
d’enderrocar la República amb un cop d’estat: Franco
va ser destinat a Canàries i el general Mola a Navarra
(però no van ser destituïts).

Mola va ser
qui va dirigir
Santiago Casares Quiroga, el cop d’Estat
polític gallec republicà (ORGA). General Emilio Mola
contra la
República que
va significar
el començamen
de la Guerra
Civil. Un
accident d’avió
va donar a
Franco el
Va ser President del Consell comandament
de Ministres amb la victòria de l’Exèrcit
del Front Popular.
nacional.

• A Catalunya es va restablir la Generalitat amb
Lluís Companys, ja alliberat, com a president.
• ERC i la Lliga Catalana van començar a col·laborar
entre ells (podem dir que van apropar-se al
centre polític); l’anarquisme català s’allunyava del
faisme. Catalunya començava una etapa de certa
calma política i social.
• La primera mesura de la Generalitat va ser
recuperar la Llei de Contractes de Conreu.

• Amb les eleccions del 36 Espanya va quedar partida entre
esquerres i dretes. Les posicions de cada bàndol
semblaven irreconciliables. La dreta no va acceptar els
resultats electorals:
- Alguns sectors de l’Exèrcit van començar a preparar una
conspiració contra la República.
- L’Església espanyola no va reconèixer el nou govern
d’Azaña.
- Els terratinents es van negar a cedir les seves terres amb
la Reforma Agrària.
- La burgesia va treure el capital del país davant la por a
una revolució o una guerra.

• La tensió social anava en augment:
- La Falange Espanyola tenia un protagonisme creixent.
Els falangistes formaren patrulles armades per agredir
als líders de l’esquerra i imposar l’ordre i els “bons
costums”. Aquesta política planejada per Primo de
Rivera va ser anomenada “dialèctica dels punys i les
pistoles”.
- A l’altre costat, els sindicats i partits polítics d’esquerra
no van parar de convocar vagues i d’impulsar la
revolució amb ocupacions de terres. El sector radical
del PSOE, dirigit per Largo Caballero es va declarar
revolucionari apropant-se al Partit Comunista.


• Molta gent va pensar, a la primavera del
1936, que la guerra civil era inevitable.
• A Catalunya, el clima de tensió política i social
era inferior al de la resta d’Espanya pel
col·laboracionisme de la Lliga amb el govern
de la Generalitat i per la moderació dels
anarquistes.

La ii república

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to La ii república

Similar to La ii república (20)

More from ahidalg_04

More from ahidalg_04 (20)

La ii república