1. 8. Orígens i consolidació
del catalanisme (1833-1901)

2. Context Internacional
Primera meitat segle XIX i fins Sexenni (1800-1868):
• Revolucions liberals: instauració de monarquies o repúbliques
parlamentàries.
• Primera Revolució industrial: màquina de vapor
• Economia capitalista
• Societat de classes: burgesia i proletariat
• Inici moviment obrer
Segona meitat segle XIX (a partir de 1868):
• Etapa dels Imperialismes: Les potències europees (sobretot Gran
Bretanya i França) colonitzen Àfrica i Àsia. Lluita pel predomini.
• Difusió del Romanticisme a Europa, moviment artístic i cultural que
reivindica la llibertat individual i nacional.
• Irrupció dels Nacionalismes, que defensen el dret dels pobles a decidir
el propi govern i busquen en el passat les arrels nacionals.
• Segona fase de la revolució industrial. Noves fonts d’energia: electricitat
i petroli.
• Noves ideologies anticapitalistes: marxisme i anarquisme.

3. Context Espanya i Catalunya
• Regència de Maria Cristina i/o regnat d’Isabel II (fins
1868): Etapa de la revolució liberal a Espanya
Catalanisme cultural: Interès per la història, la literatura,
les tradicions i el dret civil català (Renaixença).
• Sexenni democràtic (1868-1874) i/o Primera etapa de la
Restauració (regnat d’Alfons XII i regència M. Cristina).
Catalanisme polític: Reivindica una reforma en
profunditat de l’estat i aspira a l’autonomia de
Catalunya.

4. CATALANISME
CULTURAL
1830-1868 aprox.
POLÍTIC
a partir de 1868
Interès per la història
La literatura, les tradicions
I el dret civil català
Reivindica una reforma
en profunditat de l’estat i
l’autonomia de Catalunya
Federalistes
(Pi i Margall)
Dècada 1870
Progressistes
(Valentí Almirall
Dècada de 1880
Conservadors
(Torras i Bages)
Dècada de 1890
RENAIXENÇA
LITERÀRIA:
Jocs Florals
POPULAR:
Cors de Clavé
Teatre de Pitarra

5. CATALANISME
POLÍTIC
D’ESQUERRES CONSERVADOR
Valentí Almirall
Acció política
específicament
catalana al marge dels
partits estatals
Josep Torras
i Bages
Catalanisme d’arrels
cristianes
L’esperit de Catalunya
Reposa en la
Família, la propietat
I la religió
Bases de Manresa
(1892)
Programa reivindicatiu:
Llengua, Dret Civil,
Divisió Comarcal
Proteccionisme econòmic
Memorial de Greuges
(1885)

6. 1. UNA NOVA
CULTURA
CATALANISTA

7. 1.1 La persistència de la identitat
catalana
• Catalunya va perdre les seves institucions
polítiques (Generalitat, Corts i Consells
municipals), abolides per Felip V després de la
Guerra de Successió (1714). La llengua i la
cultura van ser prohibides i es va iniciar un
procés de centralització administrativa
identificada amb la llengua i la cultura de
Castella.
• A l’inici del segle XIX, el català encara es manté
com a llengua de parla quotidiana entre la
majoria de la població i també els costums i
tradicions.

8. 1.2 La Renaixença literària i cultural
• Renaixença: moviment cultural iniciat a
Catalunya durant la dècada de 1830, com
a reivindicació de l’ús públic i cultural
de la llengua catalana.
• 1859 Primers “Jocs Florals”, certamen
literari que servia de plataforma per
difondre la llengua i la literatura
catalanes. Reivindica el català com a
llengua de cultura.

9. Oda a la Pàtria
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a
Madrid per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa (1784-1847).
Va ser publicat l'any 1833 en el diari "El Vapor".
És un cant d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la llengua. Va ser
considerat com l'iniciador del Romanticisme català i del fenomen de "La
Renaixença".
• Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.
• Adéu tú, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.
• …

10. La Renaixença popular
• Moviment paral lel a la Renaixença literària que reivindica
el català de les classes populars.
• Tradició de literatura i teatre populars, que tractaven
temes quotidians.
• Josep Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé, Abdó
Terrades i Serafí Soler “Pitarra”, autor d’obres de teatre
mols populars i representades van ser els fonaments
d’aquest moviment.
• Cap a finals del segle, ambdós corrents (literari i popular)
es van ajuntar en defensa de la llengua catalana.
• Els jocs florals es van popularitzar i van esdevenir una
festa cívica en defensa de la llengua i la cultura pròpies.
• Van sorgir personatges molt importants de la nostra
cultura com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
• També sorgeixen publicacions en català: La Renaixença,
Diari Català, La Tramuntana, L’esquella de la Torratxa.
Importants difusors de la cultura catalana.

11. RENAIXENÇA
LITERÀRIA POPULAR
Jocs Florals
Mn. Cinto Verdaguer
Angel Guimerà
Josep Anselm Clavé
(Cors de Clavé)
Serafí Soler “Pitarra”
Teatre popular

12. Els Jocs Florals
Són certàmens literaris que esdevenen promotors i
difusors d'una llengua.
Van ser instituïts a Tolosa de Llenguadoc (França) l'any
1323 i es van celebrar fins al 1484. Hi participaven també
trobadors i poetes catalans. Després de diverses
temptatives, al 1393, es van instaurar a Barcelona fins les
darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques
d'Aragó.
Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el
1859 amb el lema Patria, Fides, Amor, en al lusió als tres
premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que
s'atorgava a la millor poesia amorosa, l‘Englantina d’or a
la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor
poema religiós.
El guanyador de tres premis ordinaris era investit
amb el títol de Mestre en Gai Saber.

15. Canigó,
de Mn. Cinto Verdaguer

16. Cors de Clavé
• Fundats per Josep Anselm Clavé.
• Cors d’homes, de les classes
populars, la majoria analfabets.
• Clavé els ensenyava a cantar a les
hores de lleure, en sortir de la
feina.
• Es van fundar molts Cors de
Clavé arreu de Catalunya.
• Les flors de maig és una de les
seves composicions més
conegudes.

19. SÍMBOLS DE
LA NOSTRA
IDENTITAT
COL·LECTIVA
LES QUATRE
BARRES
ELS SEGADORS
L’ONZE DE
SETEMBRE
LA SARDANA
Origen de la
Bandera
catalana
Himne Nacional
De Catalunya
Diada Nacional
De Catalunya
Dansa tradicional
De Catalunya

29. 2. ELS INICIS DEL
CATALANISME POLÍTIC

30. 2.1 La crítica al centralisme
• Espanya: estat liberal basat en la centralització
política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
• Alguns sectors progressistes catalans discrepaven
d’una centralització tan radical i demanaven més
atribucions pels ajuntaments i diputacions.
• Bullangues (1835-1843): primera mostra de l’oposició
al centralisme. Anticentralistes, federals i populars.
• Dècada Moderada (1844-1854): augment del
centralisme i política d’ordre públic molt dura que va
comportar la declaració de l’estat de guerra a
Catalunya en diverses ocasions. Això provoca que
fins i tot els sectors més moderats estiguessin
descontents de les polítiques del govern central i
reivindiquessin el particularisme català.

31. 2.2 El federalisme
• El federalisme sorgeix durant la dècada del 1840, del republicanisme
i és liderat per Abdó Terrades.
• 1868 Fundació del Partit Republicà Federal (Pi i Margall), amb
suport de la petita burgesia i el proletariat industrial. Gran expansió
durant el Sexenni.
• Marc teòric: Espanya és una nació que ha de garantir la plena
participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció
dels drets i la igualtat jurídica. En conseqüència, l’estat federal ha de
ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions
de la Península.
• Pacte Federal de Tortosa 1869 : document per impulsar un estat
federal espanyol que tingués en compte la realitat històrica de
l’antiga Corona d’Aragó.
• Primera República (1873) : s’intenta estructurar un estat federal i es
fa un projecte de constitució federal. El seu fracàs va fer perdre
influència el republicanisme.
• Restauració (1874-1898): proposta d’un projecte de Constitució de
l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883).
• Divergències internes entre els federals
• El Partit Republicà Federal va entrar en decadència a la mort de Pî i
Margall (1901).

32. 2.3 Valentí Almirall i el Centre Català
• Defensa l’acció política específicament catalana al
marge dels partits d’àmbit estatal.
• 1880 Primer Congrés Catalanista
• 1882 Funda “Centre Català”, partit polític catalanista
• 1883 Segon Congrés Catalanista
• 1885 El Memorial de Greuges, document presentat a
Alfons XII que constitueix el primer manifest polític
unitari del catalanisme. Denunciava el centralisme.
Defensava el proteccionisme i el dret civil català.
• 1886 Publicació de “Lo catalanisme”, base ideològica
del catalanisme progressista o d’esquerres. En ell
defensa la creació d’un partit polític catalanista i
interclassista.
• Fracàs del projecte. Almirall va perdre influència en el
catalanisme.

33. 2.3 La Lliga de Catalunya i el Missatge a la
Reina Regent
• 1887 Fundació de la “Lliga de Catalunya”,
escissió de Centre Català de Valentí Almirall.
• Caràcter més conservador.
• Reivindicacions: oficialitat del català, defensa
del dret civil català, proteccionisme i política
exclusivament catalanista.
• 1888 Missatge a la Reina Regent, document
adreçat a la reina Maria Cristina on es
demanava l’autonomia de Catalunya.

42. 3. EL CATALANISME
CONSERVADOR

43. 3.1 El catalanisme tradicionalista
• Durant la revolució liberal, el clergat català
s’havia incorporat al carlisme.
• Durant la Restauració, el clergat català es va
apropar al catalanisme conservador.
• Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, defensa un
catalanisme d’arrels cristianes.
• 1892 Publica “La Tradició Catalana”, on
explica que l’esperit de Catalunya es troba en
la família, la propietat i la religió.

45. 3.2 La formació de la Unió Catalanista
• 1891 Fundació de la “Unió Catalanista”
entitat que aplegava els diversos grups
catalanistes comarcals existents. Era una
federació de centres, associacions, ateneus i
publicacions.
• Influeix en un àmbit territorial ampli, sobretot
rural.
• Va tenir un paper important en la difusió del
catalanisme.

46. 3.3 Les Bases de Manresa
• 1892 Les Bases de Manresa va ser un
document aprovat per la Unió Catalanista on
es recollien els principis del catalanisme
polític.
• Les principals reivindicacions estaven
estructurades en 17 articles i definien un
poder regional i la plena sobirania de
Catalunya.
• Elements conservadors: restabliment
d’institucions antigues, sufragi corporatiu...

49. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA
REGIONALISTA (1901)

50. 4.1 L’impacte del 98 a Catalunya:
• La crisi del 98 va provocar el pas del catalanisme
cap a l’acció política.
• La pèrdua de les colònies va provocar el
desprestigi dels Partits Dinàstics.
• La incapacitat de regenerar el país d’aquests
partits va afavorir les aspiracions polítiques del
catalanisme.
• Consolidació d’una nova generació
d'intel lectuals i activistes que defensaven un
programa polític i la creació d’un partit que es
presentés a les eleccions com a estratègia per
accedir a l’autonomia.

51. 4.2 La candidatura dels quatre presidents
• 1899: tancament de caixes, protesta ciutadana a
Catalunya que va consistir en no pagar els impostos
al govern de l’estat.
• Fundació de la “Unió Regionalista”, partit polític
catalanista format per burgesos i industrials catalans.
Demanaven l’autonomia política i administrativa de
Catalunya.
• 1900: Fundació del “Centre Nacional Català”,
escissió de la Unió Catalanista. Format per joves
professionals favorables de la intervenció del
catalanisme en la política.
• 1901: “Candidatura dels quatre presidents”
candidatura catalanista unitària (Unió Regionalista i
Centre Nacional Català) que va guanyar les eleccions
a Barcelona i va aconseguir 4 diputats regionalistes al
congrés de Madrid.

52. 4.3 La fundació de la Lliga Regionalista
• 1901: Fundació de la “Lliga Regionalista” primer partit
polític catalanista que va aconseguir èxits electorals i va
dominar la vida política catalana fins 1931.Format per la
unió dels dos partits anteriors
• El diari “La Veu de Catalunya” va ser el seu principal
òrgan de difusió.
• Enric Prat de la Riba va ser el seu principal líder.
• Lluitava contra la corrupció i la ineficàcia del sistema
centralista de la Restauració. Estava a favor d’un
reformisme polític que atorgués l’autonomia a Catalunya.
• Tenia el suport dels sectors benestants de la burgesia
(industrials, comerciants i professionals) i també dels
propietaris agraris.
• La Lliga Regionalista va obtenir 11 regidors a l’ajuntament
de Barcelona.
• Els republicans i els catalanistes passen a ser les opcions
polítiques majoritàries a Catalunya.

57. Conclusions:
• Fins el segle XX el catalanisme polític no
va tenir cap influència real en la política
espanyola.
• La Lliga Regionalista va iniciar el camí cap
a la representació política del catalanisme
l’any 1901 amb l’accés a l’ajuntament de
Barcelona d’onze regidors.
• Fins uns anys més tard no va tenir
representants al Congrés de Diputats de
Madrid.

58. Partits polítics i associacions catalanistes
• Partit Republicà Federal (1868): partit fundat per Pi i
Margall que reivindica un estat federal “des de baix”, a
partir de la sobirania dels territoris d’Espanya.
• Centre Català (1882): partit polític catalanista
d’esquerres fundat per Valentí Almirall.
• Lliga de Catalunya (1887): partit catalanista d’esquerres,
escissió del Centre Català.
• Unió Catalanista (1891): federació d’entitats que
promou les “Bases de Manresa”. Catalanisme
conservador.
• Unió Regionalista (1899): partit catalanista de caire
regeneracionista, adherits al programa de Polavieja.
• Centre Nacional Català (1900): Escissió de la “Unió
Catalanista”, partidaris de participar en la política.
• Lliga Regionalista (1901): primer partit polític
catalanista que va aconseguir èxits electorals. Fundat
per Enric Prat de la Riba. Burgesia catalana.

59. Documents reivindicatius del catalanisme:
• Memorial de Greuges (1885): document
reivindicatiu del catalanisme d’esquerres
presentat el rei Alfons XII.
• Missatge a la Reina Regent (1888): document
reivindicatiu de l’autonomia de Catalunya
elaborat per la Lliga de Catalunya.
• Bases de Manresa (1892): document
reivindicatiu del catalanisme conservador

60. Bases teòriques:
“Lo catalanisme” (1886) : llibre de Valentí
Almirall, base teòrica del catalanisme
d’esquerres.
“La Tradició Catalana” : llibre escrit per Torras
i Bages, base teòrica del catalanisme
conservador i catòlic.
“La nacionalitat catalana” : llibre d’Enric Prat
de la Riba, base teòrica del nacionalisme
català.

61. Personatges:
• Bonaventura Carles Aribau: autor de l’Oda a la Pàtria
• Josep Anselm Clavé: fundador dels Cors de Clavé
• Abdó Terradas: Escriptor i polític republicà federal
• Frederic Soler “Pitarra”: autor teatral
• Angel Guimerà: autor teatral vendrellenc. Terra
Baixa, Maria Rosa, Mar i Cel...
• Jacint Verdaguer: poeta. Autor de l’Atlàntida,
Canigó...
• Pi i Margall: fundador del Partit republicà federal
• Valentí Almirall. líder del catalanisme d’esquerres
• Josep Torras i Bages: bisbe de Vic i líder del
catalanisme conservador
• Enric Prat de la Riba: fundador i líder de la Lliga
Regionalista

62. Premsa escrita:
• La Renaixença: setmanari i més tard diari
catalanista conservador fundat el 1871
• Diari Català: fundat per Valentí Almirall el 1879
• La Tramuntana: revista propera a l’anarquisme
• L’esquella de la Torratxa: periòdic republicà
• La Campana de Gràcia: periòdic republicà
• La Veu de Catalunya: diari de la Lliga
Regionalista

63. 5. Nacionalismes i
regionalismes a l’Estat Espanyol

64. 5.1 El regionalisme basc
• Reacció contra la pèrdua dels furs el 1876.
• Procés d’industrialització de Biscaia.
• Forta immigració, vista com una amenaça
per la identitat basca.
• Moviment dels èuscars: defensa de la
llengua, la cultura i la tradició, amb un
component religiós i de defensa de la
societat tradicional.

65. Sabino Arana i el PNB.
• Sabino Arana: impulsor del nacionalisme basc.
• Principis: preservació de la raça basca, dels furs i de la religió.
• Lema: Déu i lleis antigues
• Defensa l’antiga societat patriarcal des d’una perspectiva antiliberal,
catòlica i tradicionalista.
• Propugna la independència del País Basc.
• Vol aconseguir la “puresa de la raça
• Vol limitar la nova Euskadi només a l’ètnia basca.
• Segons Arana, els responsables del retrocés de la identitat basca eren la
classe dirigent (burgesia industrial) com el socialisme obrer.
• 1894 Es va fundar la Societat Euskalerria, origen del Partit Nacionalista
Basc (PNB).
• Propostes inicialment per Biscaia, però extensives més tard a tot el País
Basc i Navarra.
• Primers èxits electorals cap a finals del segle.
• En els darrers anys, Arana va abandonar l’independentisme i va defensar
l’autonomisme dins el marc de l’estat espanyol..
• Progrés electoral del PNB durant els primers anys del segle XX

70. Països
Catalans