2. Crisi de la Restauració. Regnat
d’Alfons XIII (1902-1931)
• Característiques del sistema polític de la Restauració:
-alternança en el poder de dos partits dinàstics (conservador i liberal)
-sistema aparentment democràtic (des del 1890 hi ha sufragi universal masculí), però dominat
pel caciquisme i pel frau electoral
-sorgiment dels partits nacionalistes (Catalunya i País Basc)
• Crisi del sistema:
-1898 (pèrdua de Cuba i Filipines)
-1909 (Setmana Tràgica, Barcelona)
-1917 (vaga general revolucionaria, protesta militar i protesta de l’oposició, demanant-hi la
democratització del sistema)
• De 1917 a 1923 s’agreuja la crisi del sistema de la Restauració. Causes:
1ª.Inestabilitat i crisi política, desprestigi i feblesa dels partits dinàstics
2ª.Conflictivitat social, sobretot al camp andalús i a Catalunya
3ª.Derrota de l’exèrcit en Marroc (Annual,1921)
3. Crisi de la Restauració. Regnat
d’Alfons XIII (1902-1931)
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
• Origen: colp d’estat amb el suport de la burgesia, els terratinents, l’església, l’exèrcit i
el rei
• Objectius:
-evitar la democratització que demanaven socialistes i republicans
-garantir l’ordre públic davant les vagues obreres
• Característiques:
-dictadura militar (1923-1925) i civil (1925-1930)
-suspensió de la Constitució i dels partits polítics i sindicats
-recolzada per la bona conjuntura econòmica dels anys vint.
• Oposició:
-inicialment republicans, intel·lectuals, PC i CNT
-oposició de tots els sectors socials i polítics des del 1929.
• Dimissió 1930. Convocatòria d’eleccions municipals per retornar a la normalitat
constitucional
4. Proclamació de la Segona República
(14 d’abril del 1931)
• Pacte de San Sebastìán (1930): coalició de republicans i socialistes
• Eleccions municipals (12 d’abril del 1931): victòria dels republicans a les principals
ciutats i a les regions industrials Alfons XIII abandona el país. Proclamació de la
República (14 d’abril).
• Formació del Govern Provisional. Primeres mesures.
• Aprovació de la Constitució del 1931.
6. Govern Provisional
• Membres del Govern provisional
Republicans, nacionalistes d’esquerra
i socialistes.
• Primeres reaccions anticlericals:
Crema de convents
10. El Bienni Reformista (1931-1933)
• Govern de republicans d’esquerra i socialistes. President del govern AZAÑA.
President de la República ALCALÁ ZAMORA.
• Objectius: solucionar els problemes heretats, modernitzar l’economia i la societat
espanyola i fer un país democràtic, laic i descentralitzat.
• Reforma militar: reducció del nombre d’oficials, democratització i modernització
tècnica.
-Mesures: Llei de retir de l’oficialitat. Subordinació al poder civil.
• Reforma religiosa: llevar el pes de l’església en la societat i crear un Estat laic.
-Mesures: separació Església – Estat; matrimoni civil i divorci.
• Reforma educativa: llevar la influència de l’església en l’educació i pujar el nivell
cultural dels espanyols.
-Mesures: construcció d’escoles; educació laica, gratuïta.
• Reforma territorial: descentralitzar l’estat.
-Mesures: aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932)
• Reforma agrària: solucionar problemes del latifundisme i de la misèria dels jornalers.
-Mesures: Llei de Reforma Agrària (1932).
• Reforma social: millorar les condicions laborals dels obrers i jornalers.
-Mesures: augments salarials i reducció de la jornada laboral.
11. El Bienni Reformista (1931-1933)
• Mítings d’Azaña
• Reforma militar Excés d’oficialitat conservadora, oposada
a la reforma militar
12. El Bienni Reformista (1931-1933)
• Reforma religiosa
Oposició dels catòlics
i partits de dretes
• Oposició de la jerarquia eclesiàstica
a la República detenció del cardenal
Segura.
13. El Bienni Reformista (1931-1933)
• Reforma educativa
• Missions pedagògiques La Barraca
14. El Bienni Reformista (1931-1933)
• Reforma agrària
• Oposició de terratinents, exèrcit i CNT-FAI
Intent de colp d’estat de Sanjurjo (1932)
15. El Bienni Reformista (1931-1933)
• Oposició d’anarquistes per la lentitud de les reformes: insurrecció de “Casas Viejas”
(Cadis), gener del 1933 duríssima repressió dimissió d’Azaña:
convocatòria de noves eleccions per al novembre del 1933.
16. El Bienni conservador (1933-febrer del 1936)
• Triomf electoral de les dretes (novembre del 1933)
17. El Bienni conservador (1933-febrer del 1936)
• Govern de republicans de dretes. President del Govern LERROUX (Partit Radical,
amb suport parlamentari de la CEDA).
• Creixement dels partits de dretes i d’extrema dreta (CEDA, Falange)
• Paralització i desmantellament de les reformes la radicalització dels partits
d’esquerres
• Revolucions d’octubre del 1934.
Lerroux Gil Robles (líder de la CEDA)
J.A. Primo de Rivera (líder de Falange Española)
18. El Bienni conservador (1933-febrer del 1936)
Revolucions d’octubre del 1934
• Causes
• Astúries, caràcter social (CNT, PSOE-UGT,PCE).
• Catalunya, caràcter polític (ERC)
• Fortíssima repressió.
Entrada de la CEDA al govern
Detinguts a Astúries
Detenció de Companys i el govern de la Generalitat
19. El Front Popular (febrer del 1936)
• Crisi del govern de dretes i convocatòria d’eleccions (16 de febrer del 1936)
• Triomf de la coalició del Front Popular. President del Govern Casares Quiroga.
President de la República AZAÑA
21. El Front Popular (febrer del 1936)
• Mesures adoptades: acceleració de les reformes
22. El Front Popular (febrer del 1936)
Divisió entre dretes i esquerres clima de crispació política i de violència social.
Preparació del colp d’estat (militars de UME, amb el recolzament dels monàrquics –
CEDA, Renovación Española-, dels falangistes i dels tradicionalistes –carlins-).
Objectiu: paralitzar la tasca reformista i democràtica del Front Popular.
