Una presentació sobre moviments socials (obrerisme) al segle XIX espanyol

1. QÜESTIONS PRÈVIES
1. SOCIETAT ESPANYOLA = SOCIETAT CAPITALISTA
• Antic Règim capitalisme i societat de classes
• Eliminació de la desigualtat jurídica econòmica
2. TRETS ESPECÍFICS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA
• Societat molt polaritzada
• Marginació de les classes populars del sistema polític
• “Fam de terres”
• Agreujament dels conflictes socials
• Politització de les classes populars

6. CRONOLOGIA BÀSICA
 1821. Ludisme a Alcoi
 1835. Incendi Bonaplata
 1840. Fundació de la Societat de
Teixidors a Barcelona
 1848. Publicació del “Manifest
Comunista”
 1854-57. Onades de vagues i
ocupacions de terres
 1862. Trenta tres mil obrers
demanen llibertat d’associació a les
Corts.
 1864. Fundació de la AIT
 1869. Naix el sindicat més important
de la seua època: Les Tres Classes
del Vapor.
 1870. Federació Regional espanyola
de la AIT (FRE de l'AIT)
 1872. (Còrdova). Ruptura marxistes -
anarquistes
 1879. Fundació del PSOE
 1881. Federació de Treballadors de
la Regió espanyola
 1888. Creació de la UGT
 1910. Creació de la CNT

7. LES ETAPES
1. ELS INICIS DEL MOVIMENT OBRER, 1840 – 1868
• Anys 40, Inicis. “Societat de Teixidors”
• Anys 50, Expansió geogràfica i conflictivitat social:
• Bienni Progressista: revoltes, vagues, “El eco de la clase trabajadora”
2. EXPANSIÓ I INTERNACIONALISME, 1868 – 1874
• “Las Tres Clases del Vapor”
• Internacionalisme (FRE de la AIT): Congrés Obrer de Barcelona, 1870
• Escisió marxisme – anarquisme:
 Federacions catalanes i andaluses: Bakunin
 Federació madrilenya: Marx
3. ENTRE LA REPRESSIÓ I LA PERMISIVITAT, 1874 – 1898
• Anarquisme: CNT, 1910
• Socialisme: PSOE, 1879 i UGT, 1888

8. IDEES IMPORTANTS
 Les dos grans doctrines del moviment obrer a Espanya ( i a tot arreu) foren
el SOCIALISME i L’ANARQUISME
 El moviment obrer naix a CATALUNYA, on apareixen les primeres
organitzacions obreres.
 La història del moviment obrer oscil·la entre períodes de gran activitat
(1868 – 1874), coincidents amb la permisivitat dels governs de torn, amb
altres de clandestinitat i repressió (1874 – 1881), coincidents amb la
intolerància dels governs de torn.
 Durant el SEXENI REVOLUCIONARI (1868 – 1874) assistim a una
important expansió del moviment obrer.

9. IDEES IMPORTANTS (2)
 El SOCIALISME optarà per la participació política i la lluita sindical. PSOE i
UGT tenen una forta implantació a MADRID, BISCAIA i ASTÚRIES.
 L’ANARQUISME optarà per la lluita sindical. La CNT te una forta
implantació a CATALUNYA, PAÍS VALENCIÀ i ANDALUSIA.
 LLEI D’ASSOCIACIONS de 1887
 SUFRAGI UNIVERSAL (masculí) a l’any 1890

10. MOVIMENTS SOCIALS SEGLE XIX
CONCEPTES BÀSICS:
– MOVIMENT OBRER: moviment social propi dels treballadors o classe
obrera organitzat en sindicats i/o partits polítics, i que te com a finalitat
la transformació revolucionària o reformadora de la societat capitalista.
– CLASSE SOCIAL: des de principis del s. XIX designa als diversos
grups socials diferenciats per les seues condicions de vida i de treball;
també per la seua diferent posició econòmica i política i, originalment,
per la seua relació amb el nou sistema econòmic capitalista com a
propietaris dels mitjans de producció (burgesia) o com a propietaris de
la força de treball (proletaritat)
– PROLETARIAT: classe social formada pels obrers de la indústria i els
camperols sense recursos que donen la seua força de treball a canvi
d’un salari.

11. – SOCIALISME: en els seus origens, designa un conjunt de doctrines que
condemnaven el capitalisme com injust, i propugnaven una nova
organització social els principis de la qual no foren el individualisme i la
competència, sinó el igualitarisme i la solidaritat.
– ANARQUISME: doctrina i moviment polític i social que rebutja qualsevol
forma d’autoritat política i religiosa. Els anarquistes són partidaris de la
supressió de l’Estat, pel que no volen participar en la política institucional,
formant un corrent diferenciat al si del moviment obrer.
– MOVIMENT INTERNACIONALISTA: en el context del m. obrer i del
socialisme designa els intents organitzatius dels diversos partits, sindicats i
altres des de la segona meitat del s. XIX per aglutinar internacionalment
aquell. La Primera Internacional fou fundada a Londres (1864 – 1876). La
Segona Internacional es va fundar a París l’any 1889.