RESUM SEGONA REPÚBLICA HISTÒRIA

1. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
1. DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA
Després de la dimissió de Primo de Rivera (1930), el rei Alfons XIII va encarregar la formació
d’un nou govern al general Dámaso Berenguer, però no es va poder tornar al règim polític
anterior a la Dictadura per:
- Els partits dinàstics (Conservador i Liberal) havien perdut l’estructura organitzativa i
estaven desprestigiats.
- El monarca va esdevenir impopular perquè l’opinió pública urbana el vinculava amb el
dictador i el feia responsable de la situació.
- Les forces antidinàstiques van prendre una iniciativa unitària, que va acabar amb el
pacte de Sant Sebastià (1930), on s’ajuntaven republicans espanyols amb republicans
del catalanisme polític (Manuel Carrasco i Formiguera) i gallecs (Santiago Casares
Quiroga), i també monàrquics convertits a última hora en republicans com Niceto
Alcalá-Zamora i Miguel Maura.
Els signants del pacte de Sant Sebastià van acordar la supressió de la monarquia, la proclamació
de la República i la creació d’un govern provisional, el qual convocaria unes Corts Constituents,
encarregades de fer una constitució i un estatut d’autonomia per a Catalunya.
Per enderrocar la monarquia, volien fer coincidir el 15 de desembre la insurrecció d’algunes
unitats de l’exèrcit i una vaga general. Però, tres dies abans, els capitans Fermín Galán i
Ángel García Hernández es van revoltar a Jaca (Osca), tot i que van fracassar i van ser
executats.
El 14 de febrer, Dámaso Berenguer va dimitir i va ser nomenat president del govern Juan
Bautista Aznar, que va convocar eleccions municipals pel 12 d’abril. En 41 de les 50 capitals de
província, van guanyar les candidatures republicanes. El 14 d’abril es va formar el govern
provisional de la República, presidida per Niceto Alcalá-Zamora. A més, es va celebrar l'últim
consell de ministres presidit pel rei Alfons XIII, que va exiliar-se aquell dia a París.
2. EL CONTEXT: LA DEMOGRAFIA, L’ECONOMIA I LA MENTALITAT
Pel que fa a la demografia, cal destacar que van caure la natalitat i la mortalitat, es va donar un
procés de concentració urbana i el sector agrari continuava sent molt important per a
l’economia espanyola (però van caure els preus). D’altra banda, el saldo migratori va disminuir,
arribant a ser negatiu. A Espanya, predominava amb diferència el sector primari, i el terciari va
superar al secundari. En canvi, a Catalunya, el predominant era el secundari, amb la meitat de la
població activa treballant-hi.
Pel que fa a l’economia i la societat, la dècada de 1930 va ser una època de crisi econòmica.
Com a conseqüència d’aquesta crisi, l’economia espanyola va patir les conseqüències d’un
1

2. descens de les exportacions, bàsicament de productes agrícoles i minerals (sobretot mercuri i
carbó), i de la reducció de les inversions del capital estranger. També va desaparèixer el corrent
migratori exterior, que sempre havia ajudat a reduir l’excés de mà d’obra interior.
La crisi a Catalunya no va ser tan important, ja que el tèxtil català no va notar-la gaire, malgrat
que en baixar els salaris al camp sí. Així mateix, el sector industrial espanyol tampoc va patir
gaire la crisi, ja que la producció la producció era absorbida pel consum intern i no es destinava a
l’exportació. El sector de la construcció va estar en crisi tot el període.
El resultat de tot plegat va ser un augment important de l’atur. La situació va provocar el
descontentament social i, per tant, conflictes laborals.
A la societat espanyola en aquesta dècada, hi havia un gran desequilibri en la distribució de la
renda i un alt grau d’analfabetisme. Al camp, el domini social corresponia encara als cacics.
Durant la Segona República, es va intentar canalitzar el pluralisme de la societat, però no es va
aconseguir evitar un xoc de mentalitats. D’una banda, la República va aixecar expectatives
desmesurades entre els sectors més desfavorits i, d’altra, va despertar un gran temor i
preocupació entre les classes de mentalitat tradicional.
A més, la República tenia lloc en un moment en què a Europa el feixisme i el comunisme
coincidien a desacreditar la llibertat i a criticar la sobirania popular i de l’estat democràtic.
3. EL BIENNI REFORMADOR (1931-1933) → període dirigit per forces de centreesquerra.
3.1. El govern provisional → encara no tenien Constitució, presidit per Niceto Alcalá-Zamora.
Va convocar eleccions legislatives (els escollits redactarien la Constitució).
- Mesures de la terra: jornada de vuit hores, priorització dels jornalers d’un municipi per
treballar a les finques del seu terme. També es va decretar que els propietaris tinguessin
les terres cultivades si no volien que el seu usdefruit passés als treballadors (per això
contractaven a gent).
- Mesures de l’educació: creació d’escoles, places noves de mestres (els seus sous van
augmentar) i xarxa de biblioteques.
- Mesures de l’exèrcit: possibilitat de jubilar-se amb el sou íntegre (es va reduir el nombre
excessiu de comandaments i divisions), i possibilitat de marxar si no es volia seguir sota
bandera republicana. Manuel Azaña va tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida
pel general Francisco Franco, i va anul·lar tots els ascensos per elecció o mèrits de
guerra obtinguts durant la Dictadura, cosa que va provocar força malestar en l’exèrcit.
- Mesures de l’Església (vinculada a la monarquia): es va mantenir expectant al principi.
El Vaticà havia demanat als bisbes respecte per la nova situació política, però dos fets
van desfavorir la situació: una pastoral del cardenal Segura, bisbe de Toledo, els termes
de la qual ferien la sensibilitat republicana perquè elogiaven el rei; i la crema de
convents a Madrid, per grups de gent incontrolada, com a conseqüència d’una
2

3. provocació d’un grup de joves del Círculo Monárquica que havien instal·lat un gramòfon
que emetia la Marxa Reial.
*Pastoral→ carta on un bisbe (càrrec + important Espanya) dona la seva opinió sobre un tema.
3.2. La constitució republicana→ no hi va haver consens.
Les eleccions del 28 de juny de 1931 van donar el triomf a les forces d’esquerra i de centre.
Els partits destacats van ser: PSOE, Partit Republicà Radical (Lerroux) i Partir Republicà
Radical-Socialista. Cal remarcar que, per primera vegada en Espanya, van ser escollides tres
diputades republicanes: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken.
La dreta, en canvi, que s’havia presentat desorganitzada, va esdevenir minoritària. Van destacar
els partits agraris i els grups antirepublicans o monàrquics.
Les Corts sorgides de les eleccions van redactar una nova constitució, que es va aprovar el 9
de desembre de 1931 i on es reflectien els valors laics i esquerrans de la majoria. La
Constitució promulgava que el poder legislatiu residia en les Corts, amb Cambra única
(Congrés dels Diputats); el poder executiu en el govern, format pel Consell de Ministres; i el
poder judicial en els jutges independents. La Constitució presentava una declaració de drets i
llibertats molt àmplia. A més, s’establia:
- Sufragi Universal per a tots els majors de 23 anys (inclòs el vot femení).
- Possibilitat d’autonomia per a les regions que ho sol·licitessin.
- Laïcitat de l’Estat, on els ordes religiosos ja no podien ensenyar (Dissolució de la
Companyia de Jesús-jesuïtes)
La Constitució no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques. Així, mentre
republicans, socialistes i nacionalistes la votaven favorablement, les dretes van mostrar el seu
rebuig per la laïcitat i la descentralització de l’Estat. A més, l’aprovació dels articles religiosos del
text constitucional va provocar la dimissió dels polítics catòlics que en aquells moments formaven
part del govern.
3.3. El govern constitucional (desembre de 1931-novembre de 1933)→ Bienni reformador
Alcalá-Zamora, president de la República, va encarregar a Manuel Azaña la formació de govern
(per ser president de govern).
Reforma de l’Exèrcit: Era necessari la professionalització i modernització de l'Exèrcit. Per això,
es va promulgar la "Llei de retir de l'oficialitat" (prejubilacions de gent que ha estat molt de
temps). Es van suprimir les capitanies generals. La Jurisdicció militar va quedar sotmesa a la civil
i es va crear el cos dels Guàrdies d’Assalt (fidels perquè els pagaven bé).
3

4. Reforma religiosa: es volia limitar la influència de l'Església Catòlica en la societat espanyola i,
per tant, secularitzar la vida social (la religió anava tenint, poc a poc, menys importància). Es va
dissoldre l'ordre dels jesuïtes i es van nacionalitzar els seus béns (Llei de congregacions).
També es va donar la regulació del matrimoni civil, l’aprovació del Divorci i la regularització i
fiscalització d’activitats.
Reforma agrària: es volia posar fi al predomini del latifundisme (latifundi→ gran parcel·la de
terreny). Es va establir la prohibició de posar fi als contractes d'arrendament, la jornada laboral
de vuit hores i els salaris mínims. Els resultats de la reforma van ser força limitats, perquè
malgrat que s’establia la expropiació de latifundis no aprofitats amb indemnització, l’institut creat
per aquesta finalitat, IRA (Institut de Reforma Agrària), no disposava de prou crèdit per fer front
a aquesta tasca, ni preparació tècnica suficient. Aquesta reforma contemplava també la creació
d’una classe de petits propietaris que donessin suport a la República. Els grans propietaris es
van posar contra ella.
Reforma d'ensenyament: es volia una educació liberal i laica i fer de l'Estat el garant del dret a
l'educació. També, volien millorar el nivell cultural de la població, i fer de la cultura un gran
projecte d'educació popular.
Des del Ministeri de Treball es varen llançar un seguit de reformes socials adreçades a millorar
les condicions laborals. Va haver-hi una onada de conflictivitat encoratjada per la incidència de
l'atur, les dures condicions de vida i la voluntat revolucionària dels sindicats de treballadors.
La tensió provocada per aquestes reformes en sectors conservadors i catòlics, l’oposició de
l’anarquisme i l’intent d’un cop d’estat monàrquic (general José Sanjurjo) provoquen la caiguda
el govern de Manuel Azaña (fets de Casas Viejas) i la convocatòria de noves eleccions.
Sanjurjo es va oposar a la reforma militar, al nomenament d’un civil com a Alt Comissionat al
Marroc i a l’Estatut d’Autonomia a Catalunya. Per això, es va rebel·lar a Sevilla el 1932. El cop
d’Estat va triomfar a Andalusia però no a Madrid (la insurrecció fracassà).
*Fets de Casas Viejas→ aixecament camperol al poble de Casas Viejas (Cadis), al 1933. Els
revoltats van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil i van matar alguns guàrdies.
3.4. L’autonomia de Catalunya
Les negociacions amb el govern provisional van donar lloc a la creació immediata d'un govern
provisional, que prendria el nom de Generalitat. Aquest govern tindria com a tasca primordial
l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia (es van reunir experts a Núria). Francesc Macià va
presentar l'Estatut de Núria (1931) a les Corts de Madrid, per tal que fos sotmès a discussió i
posterior aprovació.
3.5. L’Estatut d’Autonomia (abans Estatut de Núria)
4

5. Al 1932 es va debatir sobre l’Estatut i van aparèixer tres grans postures:
- La del govern central, partidari de concedir una moderada autonomia.
- La de tots els representants catalans, que van fer un front comú reclamant una
autonomia àmplia.
- La de l'oposició, que en general defensava una Espanya unitària.
El text definitiu presentava moltes diferències amb l'Estatut de Núria (1931). Les seves
característiques principals van ser:
- Catalunya, regió autònoma dins l’Estat espanyol.
- Català: llengua cooficial.
- Competències exclusives en Règim local, Sanitat, Serveis agraris, obres públiques. I
molts amples en Justícia i Policia.
- Ensenyament: centres existents (Estat), nous (Generalitat)
- Estat: Agricultura, Aigua, Obres públiques d’interès general, Seguretat Social, aviació,
radiodifusió i premsa.
- Fiscalitat: recursos reduïts: part d’impostos indirectes i % dels no cedits.
- El govern podia suspendre l’Estatut.
L'aprovació de l'Estatut va donar pas a la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya
(guanya Esquerra Republicana de Catalunya) Un primer camp d'actuació del govern de la
Generalitat va ser l'econòmic. També es van crear organismes de reforma social. En el terreny de
l'ensenyament i la cultura es van crear nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i
professional.
→ Francesc Macià: Francesc Macià va ser president de la Generalitat fins a la seva mort (finals
de 1933). Durant el seu mandat, es va desenvolupar l’Estatut Interior, es va fixar la majoria
d’edat als 21 anys i es van desenvolupar diverses lleis de política financera, social i agrària.
→ El món obrer: La classe obrera catalana s’organitzava sindicalment a través de la CNT.
Aquest sindicat es dividia en: els anarcosindicalistes (dirigits per Joan Peiró i Ángel Pestaña) i
els anarquistes integrats dins de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) (dirigits per Santillán,
Francisco Ascaso, Durruti i Garcia Oliver).
4. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)→ Bienni negre
El govern d’Azaña cau. Comença l’etapa de dretes.
4.1. La dreta al poder
Dins de les dretes, s’hi distingien dos grups. Un s’oposava al règim republicà, i era integrat per
monàrquics, tradicionalistes o carlins, i grups feixistes, com ara les Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalista (JONS) i la Falange Española (FE), fundada per José Antonio Primo de
5

6. Rivera. L’altre acceptava la República per transformar-la en sentit dretà i no es pronunciava
obertament sobre la forma de l’Estat. Hi destacava la Confederación Espanyola de Derechas
Autónomas (CEDA), on el dirigent més important fou José María Gil-Robles.
La dreta presentava un programa amb tres punts clau: la revisió de la Constitució pel que fa als
seus punts laics i progressistes, la supressió de la reforma agrària i l’amnistia per a les persones
acusades de delictes polítics.
Les eleccions del 1933 va ser favorable a les candidatures de dreta i de centre (derrota
d’esquerres). A Catalunya, va guanyar la coalició encapçalada per la Lliga. El president de la
República va encarregar la formació de govern a Lerroux (líder Partit Republicà Radical), el qual
va rebre suport de la CEDA.
4.2. La Revolució d’Octubre de 1934
Alguns sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d’anar
acompanyada d’una vaga general. La iniciativa va ser de Largo Caballero. L’esclat de la revolta
va ser per l’entrada de membres de la CEDA (que s’identificava amb el feixisme) al govern de
Lerroux. La insurrecció només va triomfar durant dues setmanes a Astúries. La revolució
asturiana va ser durament reprimida per l’exèrcit d’Àfrica (dirigit per Franco).
4.3. Catalunya i el Sis d’Octubre
Quan va morir F. Macià, va ser escollit president de la Generalitat Lluís Companys. Era un
moment de tensió social: hi havia un conflicte entre els rabassaires (treballen la terra però no
és seva) i els propietaris, i també es va produir l’aixecament anarquista de l’Alt Llobregat.
Al 1934 es van aprovar lleis progressistes com la Llei de contractes de conreu, amb què es
pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats de les terres que conreaven i es preveia
que, en el futur, esdevinguessin propietaris mitjançant la compra de les terres.
D’altra banda, el Govern de la República va presentar un recurs davant el Tribunal de Garanties
Constitucionals, que l’anul·là al·legant la incompetència del Parlament català per legislar en
matèria social. L’impacte d’aquesta sentència entre l’opinió pública catalana va ser molt fort. El 12
de juny, els diputats d’Esquerra Republicana abandonaven el Congrés dels Diputats com a
protesta. Després d’alguns retocs, es va poder aplicar la llei.
La vaga general declarada el dia 5 d’octubre i l’entrada de tres ministres de la CEDA al govern de
Lerroux un dia després van provocar també la reacció del president Companys, que al mateix
vespre va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral.
L’Estatut d’autonomia va ser suspès, i el govern de la Generalitat, empresonat i condemnat a
trenta anys de presó.
4.4. L’obra de govern de la Generalitat
6

7. La Generalitat republicana va durar des de 1932 fins 1934. A més, va estar limitada per la
dependència financera del govern de Madrid.
→ Els traspassos de serveis: Hi havia desconfiança mútua entre el govern de la Generalitat i el
govern de Madrid. Es van produir molts traspassos i va destacar el dels serveis d’ordre públic i
de justícia (cossos policials). Els governs civils van desaparèixer i la Guàrdia Civil i la Guàrdia
d’Assalt quedaren subordinades a la Conselleria de Governació. Al 1934, amb la dreta al poder,
es van paralitzar els traspassos.
→ Les actuacions de la Generalitat: en l’àmbit econòmic destaca la creació del Servei
d’Estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques, el foment de cooperatives i dels
centres d’experimentació agrària. En l’àmbit social, es va crear l’Institut contra l’Atur Forçós,
el Consell del Treball i els serveis d’Assistència i Previsió Social. Pel que fa a la sanitat, es
van iniciar campanyes de vacunació, es va reorganitzar l’atenció primària i es van crear nous
hospitals. Pel que fa a l’ensenyament i la cultura, es van crear nombroses escoles i centres
d’ensenyament secundari i professional, l’Escola Normal Mixta per la formació de mestres, als
quals se’ls van millorar les condicions laborals i materials. A més, es va introduir la coeducació,
es van impulsar les colònies d’estiu, es van crear biblioteques i es van promocionar el teatre i la
conservació del patrimoni. La UB es va dotar d’un govern democràtic i autònom, va renovar els
plans d’estudis i va contractar nous professors. Finalment cal esmentar el procés de
normalització de la llengua catalana, destacant la publicació del Diccionari General de la
Llengua Catalana (culminació de la unificació ortogràfica de P. Fabra). L’escola, la premsa i la
radiodifusió van impulsar la normalització de la llengua. La Ràdio Associació de Catalunya
emetia íntegrament en català; i Ràdio Barcelona i Ràdio Catalunya alternaven el castellà i el
català. Cal també esmentar la millora de la condició de la dona (dret matrimonial, legislació
sobre el divorci, etc). Per primera vegada a Espanya, la dona quedava equiparada jurídicament a
l’home dins del matrimoni.
5. EPÍLEG: LES ELECCIONS DE 1936
Les actuacions del govern durant el de 1935 van ser impopulars: la llei agrària, que desfeia
algunes de les conquestes del bienni anterior; el bloqueig a les Corts de l’Estatut d’Autonomia
basc, que ja havia estat aprovat en referèndum; els nomenaments a l’exèrcit de militars poc o
gens partidaris de la democràcia, com Franco, que va ser nomenat cap de l’Estat Major; etc.
El setembre de 1935, el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir com a conseqüència de
l’escàndol de corrupció de l’estraperlo. Finalment, el president de la República va dissoldre les
Corts i va convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936. Aquestes eleccions van bipolaritzar
l’opinió pública espanyola: d’una banda l’esquerra amb el Front Popular; i d’altra la dreta, que tot
i que no es va presentar unida, va destacar la CEDA.
7

8. A Catalunya, també es va manifestar aquesta bipolarització: d’una banda, el Front d’Esquerres,
organitzat al voltant de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i, de l’altra, el Front Català d’Ordre
(dretes), estructurat a l’entorn de la Lliga Catalana.
El Front Popular va obtenir la majoria al Congrés, per tant, les esquerres podien començar a
governar. Es va restaurar l’Estatut d’Autonomia i Lluís Companys va ser reelegit president de la
Generalitat.
El 18 de juliol de 1936 es va donar l’aixecament militar contra la República encapçalat pel
general Franco, amb el qual s’inicia la Guerra Civil Espanyola. Cal destacar que la dreta no volia
que hi haguessin reformes i els sindicats actuaven de forma negativa.
8