1. Resum síl.laba tònica, agudes, planes i esdrúixoles . Normes d'accentuació.
Utilitzem l’accent per assenyalar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que
pronunciem amb més força.
Les paraules de més d’una síl·laba es poden classificar en:
- agudes: la síl·laba tònica és l’última. Ex.: camí, carrer, dibuixar...
- planes: la síl·laba tònica és la penúltima. Ex.: plàtan, cadira, noia...
- esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Ex.: època, còpia,
ciència...
Duen accent gràfic les paraules següents:
Les paraules agudes que acaben en alguna d’aquestes terminacions: -a, -e, -i,
-o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Ex: capità, cafè, també, jardí, això, allò, però, canó, solució, raó, després,
embolicós, aquí, allí, desert, Ramon, Joan, canal, enter…
Les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors.
Ex: dèbil, fàcil, simpàtic, útil, estímul, càlcul, còmic, casa, esfera, braços,
escola, exemple…
Tenen accent totes les paraules esdrúixoles.
Ex: gramàtica, màquina, església, espècie…
Tipus d’accent. Accents oberts i tancats
La lletra a sempre porta l’accent obert (`): germà, ànec, càlida...
Les i i les u sempre porten l’accent tancat (´): últim, família, llumí...
Les e i les o es pronuncien obertes en alguns casos o tancades en d’altres. Per
tant, algunes vegades porten accent obert i d’altres tancat.
