Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La síl·laba

16,208 views

Published on

Published in: Education, Business, Technology
  • Be the first to comment

La síl·laba

  1. 1. DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESCOLA SADAKO LA SÍL·LABA Els diftongs
  2. 2. síl·laba- És un so o un grup de sons que es pronuncien en un sol cop de veu. Ex: ca-di-ra, i-lla, ma-ni-a La síl·laba està formada per: Un nucli: vocal. Ex: tros Elements marginals: solen ser les consonants. Ex tros PODEM CLASSIFICAR LES SÍL.LABES EN : TÒNIQUES ÀTONES TÒNIQUES- On recau la major intensitat de la veu. Ex: ca-la-mar, ca-di-ra ÀTONES- Que es pronuncien amb una intensitat menor. Ex: ca-la-mar, ca-di-ra.
  3. 3. SEPARACIÓ EN SÍL·LABES DÍGRAFS QUE SE SEPAREN: rr - sor-ra ss- ros-sa sc - as-cen-sor tj- plat-ja tg- jut-ge ix- cai-xa tx- flet-xa l.l- til-la nn- ten-nis mm- com-mou-re Dígrafs que no se separen: gu- gui-neu qu- ra-que-ta ll- mi-llor ny - ca-nya Ig, ix, tx a final de mot. Ex: ma-reig, ca-laix, des-patx
  4. 4. CLASSIFICACIÓ DE LES PARAULES SEGONS EL Nº DE SÍL·LABES: • MONOSÍL.LABES - MOTS QUE TENEN UNA SOLA SÍL.LABA. • BISÍ.LABES - MOTS QUE TENEN DUES SÍL.LABES. • TRISÍL.LABES - MOTS QUE TENEN TRES SÍL.LABES. • POLISÍL.LABES - MOTS QUE TENEN MÉS DE TRES SÍL.LABES. MONOSÍL.LABS ÀTONS: Els articles : el, la, els, les, en, na, un, uns. 1. 2. Els pronoms febles: em, ens, et, us, el, la, els, les, li, es,... 3. Les preposicions: a, en, de, per, amb .. 4. Les contraccions: al, del, pel, als, dels, pels. 5. Les conjuncions: i, o, si, ni, que... MONOSÍL.LABS TÒNICS: Substantius: pa, pi, peu, pis... 1. 2. Verbs: sé, té, vol, fos... 3. Adjectius: net, fosc, clar, prim... 4. Pronoms personals: jo, tu, ell,... 5. Adverbis: gens, molt, on...
  5. 5. Els diftongs: És la unió en una mateixa síl·laba d’un so vocàlic amb un so semivocàlic o semiconsonàntic. Ex: ai-re, mai, ciu-tat... Recorda que la síl.laba està formada per: Un nucli: so vocàlic Elements marginals: que poden ser els sons consonàntics, semivocàlics o semiconsonàntics TIPUS DE DIFTONGS Diftong Diftong DECREIXENT CREIXENT
  6. 6. DIFTONG DECREIXENT: Primer hi ha el so vocàlic que fa de nucli i després la el so semivocàlic. SO VOCÀLIC ( a,e, i, o,u ) + i mai, fei-na, boi-ra, cui-ner SO VOCÀLIC (a,e,i,o,u) + u fau-na, teu-la, xiu-let, mou-re,duu
  7. 7. DIFTONG CREIXENTS: Primer hi ha el so semiconsonàntic i després el so vocàlic que fa de nucli. N’hi ha en tres casos: 1- Quan la u va precedida de les consonants g o q i va seguida de so vocàlic Gua --- ai/gua qua --- pas/qua Güe --- ai/gües qüe --- fre/qüent Güi --- pin/güí qüi --- a/de/qüí Guo --- pa/rai/guot quo --- quo/ta 2-Sovint, quan la i precedeix una vocal a principi de paraula. En aquest cas la i funciona com a so semiconsonàntic i forma síl.laba amb el so vocàlic següent: io/gurt, io/ de, hie/na , 3-Quan la i o la u es troben entre dos sons vocàlics..En aquest casos la i i la u funcionen com a sons semiconsonàntics i formen síl.laba amb el so vocàlic següent: no/ia, de/ia, pe/uet, jo/ia
  8. 8. CASOS EN QUÈ NO HI HA DIFTONG: A- Combinació d’ aquestes vocals : a,o,e, Ex: te-a-tre, a-e- ro-pla. B- El grup i, u + (a, e, o) si no es troben en la posició del diftong creixents. Ex : ci-èn-ci-a ,his-tò-ri-a, ví-du-a; du-es C- Les combinacions en què es diuen les vocals separadament i marquem amb una dièresi o un accent la segona vocal. Ex: ve-ï-na, Llu-ís, ru-ï-na, pa-ís,
  9. 9. TRIFTONG: En alguns mots es pronuncien tres vocals en un sol cop de veu. La combinació d’un diftong creixent i un decreixent: iai iai ieu fè/ ieu uai guai/ta ueu cre/ueu

×