2 ESO_TEMA 2 Europa feudal

9,134 views

Published on

1a part del tema 2: Europa Feudal.
NOTA: La part de l'ART ROMÀNIC ocuparà una propera presentació.

0 Comments
9 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,134
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,719
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
9
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Castillo de los templarios. España
  • 2 ESO_TEMA 2 Europa feudal

    1. 1. TEMA 2. L’EUROPA FEUDAL JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011
    2. 2. CRISI DE L’ESCLAVISME PRODUCTIVITAT INFLACIÓ PUJADA DE PREUS COLONAT - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA Es prodeuix per Es prodeix per prodeuix Degut a Degut a Volen augmentar pujen Produeix per S’orienta a apareix la i provoca provoca Tendeix a S’acaba per CRISI IMPERI ROMÀ CRISI ECONÒMICA INESTABILITAT POLÍTICA NECESSITAT ECONÒMICA INVASIONS DELS POBLES BÀRBARS IMPOSTOS CRISIS URBANA CRISI COMERCIAL RURALITZACIÓ AUTO ABASTIMENT CORRUPCIÓ
    3. 3. - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
    4. 4. Europa al final de l’Imperi Romà - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
    5. 5. Invasions dels pobles germànics (S. VI) - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
    6. 6. Europa al S. VII - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
    7. 7. Europa al S. VIII - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
    8. 8. Europa amb L’Imperi Carolingi - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
    9. 9. Europa després del Tractat de Verdun 843
    10. 10. <ul><li>Divisió. </li></ul><ul><li>Inseguretat. </li></ul>Desaparició de l’Imperi Carolingi Segona onada d’invasions Vikings Magiars Sarraïns <ul><li>Illes Britàniques </li></ul><ul><li>Nord de França </li></ul><ul><li>Sud d’Itàlia </li></ul><ul><li>Est d’Europa </li></ul><ul><li>Saquejos a les costes </li></ul><ul><li>mediterrànies europees. </li></ul><ul><li>Divisió. </li></ul><ul><li>Inseguretat. </li></ul>Desaparició de l’Imperi Carolingi <ul><li>Divisió. </li></ul><ul><li>Inseguretat. </li></ul>Desaparició de l’Imperi Carolingi
    11. 11. - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA
    12. 14. Inseguridad Pérdida del poder real Ruralización
    13. 15. <ul><li>El feudalisme va ser un sistema que es va desenvolupar durant l’Edat Mitjana, aconseguint les seues formes més característiques entre els segles X i XV, i en el qual intervenen 3 aspectes : </li></ul><ul><li>A) Aspecte Social : Societat organitzada en estrats. Relació entre el serv i el senyor (vassallatge). </li></ul><ul><li>B) Aspecte Polític . Absència d’un poder central.  Concentració del poder en la figura del senyor. </li></ul><ul><li>C) Des d’una perspectiva territorial i Econòmica. Agraria i Autàrquica, absència de comerç i endarreriment </li></ul>EL FEUDALISME
    14. 16. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL <ul><li>1.1.IMPERI CAROLINGI: finals segle VIII </li></ul><ul><li>Carlemany rei dels francs es proclama Emperador de França, Itàlia i Alemanya l’any 800 </li></ul><ul><li>Unificarà la llei i organització del territori en COMPTATS </li></ul><ul><li>1.2. FRAGMENTACIÓ DE L’IMPERI CAROLINGI </li></ul><ul><li>Quan mor Carlemany, any 843: Tractat de Verdún </li></ul><ul><li>Es fragmenta l’imperi en diferents regnes </li></ul><ul><li>Als segles IX i X es produixen invasions i atacs: </li></ul><ul><ul><ul><li>Normands o vikings: incursions des del nord </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Musulmans: invasions pel sud </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hongaresos: des de l’est </li></ul></ul></ul>
    15. 17. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL <ul><li>1.2. FRAGMENTACIÓ DE L’IMPERI CAROLINGI </li></ul>
    16. 18. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL <ul><li>1.3. L’ORIGE DEL FEUDALISME </li></ul><ul><li>En aquest context de debilitat, els reis (monarques) tenien un feble poder i es van veure obligats a demanar ajuda als nobles: relacions de VASSALLATGE </li></ul><ul><li>La relació vinculava les dues parts: </li></ul><ul><ul><ul><li>Rei: lliurava el feu (territoris) al vassall </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Vassall: jurava fidelitat i ajuda militar a canvi. </li></ul></ul></ul><ul><li>Fou una forma d’organització molt ritualitzada: </li></ul><ul><ul><li>Cermònia de l’homenatge </li></ul></ul><ul><ul><li>Cerimònia d’investidura </li></ul></ul>
    17. 19. HOMENATJE SENYOR FEUDAL Era un ritual en el qual el vassall jurava simbòlicament fidelitat i es comprometia a oferir auxili militar i consell al senyor feudal, mentre que aquest prometia protegir i mantindre al vassall. Mitjançant aquest acte s’establia una estreta relació entre el Senyor Feudal i els seus Vassalls, naixent drets i deures mutus. LES RELACIONS FEUDALS. VASSALLATJE
    18. 20. TEMA 2. EUROPA FEUDAL
    19. 21. TEMA 2. EUROPA FEUDAL
    20. 22. ACTE D’HOMENAJE <ul><li>• El Senyor entrega al vassall el benefici del Feu , terres donades en usdefruit. </li></ul><ul><li>• El vassall estava obligat a prestar serveis al seu Senyor: ajuda i consell . </li></ul>
    21. 23. <ul><li>El víncul entre senyor i vassall </li></ul><ul><li>Segons aquesta relació, el vassall estava obligat a servir i el senyor a protegir </li></ul><ul><li>Deures del vassall : </li></ul><ul><li>- Ajudar militar i econòmicament al senyor. </li></ul><ul><li>- Ajudar al seu senyor en l’administració de justicía. </li></ul><ul><li>Deures del senyor : </li></ul><ul><li>- Protegir al vassall. </li></ul><ul><li>- Entregar el beneficio o feu. </li></ul>
    22. 24. EL VASSALLATGE.
    23. 25. Mª Victoria Landa EJEMPLO DE RELACIONES FEUDOVASALLÁTICAS
    24. 26. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL <ul><li>1.3. L’ORIGE DEL FEUDALISME </li></ul><ul><li>Els senyor feudals gaudiren del seu privilegi de manera vitalícia i fins i tot el càrrec es transmetia per herència. </li></ul><ul><ul><li>Alta noblesa i càrrecs eclesiàstics: grans senyors </li></ul></ul><ul><ul><li>Cavallers o guerrers: ubicats en petits feus </li></ul></ul><ul><li>EL PODER estava dipositat en el senyors feudals, que poc a poc varen anar fent-se INDEPENDENTS i finalment constituiren l’única autoritat visible. </li></ul>
    25. 27. TEMA 2. EUROPA FEUDAL LA SOCIETAT FEUDAL
    26. 28. TEMA 2. EUROPA FEUDAL CAMPEROLS SERVS BAIXA NOBLEZA BAIX CLERO ALTA NOBLESA ALT CLERO ORDRE SOCIAL: Grup TANCAT al que s’accedia pel naixement .
    27. 29. LA SOCIEDAD FEUDAL Mª Victoria Landa ALTA NOBLESA CAVALLERS ALTOCLERO NOBLEZA MONJOS REY CLERO CAMPEROLS
    28. 32. Classes socials a l’Edat Mitjana Estament Denominació Funció Composició Noblesa “ Els que lluiten” La seua funció social era la defensa de la cristiandat, per la qual cosa ho militar era el seu principal característica Estava composta pels senyors i els seus vassalls, sent el rei “Senyor de senyors”.  La pertinença a la noblesa aquesta determinada per la sang (hereditària) Clero “ Els que resen” La seua funció social era la d’establir els vincles entre Déu i els hòmens.  A més s’ocupaven de les funcions culturals, tenint un paper important en l’Educació. L’alt clero provenia de la noblesa, però el sacerdoci estava obert a tots els grups socials. Pagesos “ Els que treballen” La seua funció social era la de mantindre a la resta de la societat, amb el seu treball. Era l’estament més nombrós compost majoritàriament per serfs de la gleva, que per naixement o herència depenien d’algun senyor.  Vivien en la propietat senyorial subjectes al règim de servitud.
    29. 33. La Societat feudal es caracteritza especialment per l ’estratificació de les funcions (societat jeràrquica): Mentre el senyor és l’encarregat de dirigir la guerra, el clero és l’encarregat de l’adoctrinament en el cristianisme, i els l lauradors és l’encarregat del treball de les terres. . Bàsicament en el sistema feudal la condició dels hòmens es determina en relació a la propietat de la terra: qui posseeix terra és lliure , i qui no, és reduït a la servitud.
    30. 34. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 2. LA NOBLESA FEUDAL
    31. 35. EL REI En la cúspide de la societat feudal se situava el REI . L’Església cristiana havia establit que els monarques eren representants de Déu en la Terra, amb la missió de governar al seu poble i de mantindre unit el seu regne. El rei era reconegut com el “primus inter pares” (primer entre iguals). Els seus iguals eren els seus VASSALLS , la gran noblesa comtes, ducs, marquesos i. les principals autoritats religioses (bisbes i abats), amb els que el monarca compartia el govern del regne .
    32. 36. Mª Victoria Landa El rei tenia poques atribucions exclusives. Les més importants eren: • Dirigir campanyes militars , a les que havien d’acudir els vassalls amb els seus exèrcits si no volien ser considerats traïdors i perdre els seus feus. • Demanar impostos en cas de guerres, coronacions, bodes, etc. • Exercir de jutge suprem en litigis o pleits, però no podia interferir en els feus dels seus nobles o de l’Església.
    33. 37. L’ARMADURA D’UN CAVALLER
    34. 38. La feblesa dels reis. Fragmentació d’Europa Feblesa dels reis i dels seus exèrcits Nobles Camperols Exèrcit propi Castell + (Serfs dels nobles) Caiguda de l’Imperi Carolingi protecció treball FEUDALISME
    35. 39. LA NOBLESA Noblesa Diferents esglaons Guerra Activitat principal Llança Escut Espasa Maça Fills dels nobles Patges i escuders Majoria d’edat  cavallers Temps de guerra Ajut militar al rei Temps de pau Tornejos <ul><li>Dames: </li></ul><ul><li>Missió principal, casar-se i tenir fills. </li></ul><ul><li>Solteres ingressaven en monestirs. </li></ul><ul><li>Matrimonis concertata pels pares. </li></ul><ul><li>Dirigien la feina dels sevents. </li></ul><ul><li>Educaven els fills més petits. </li></ul><ul><li>Brodaven i teixien. </li></ul><ul><li>Rarament sortien dels castell. </li></ul><ul><li>No podien desobeir el marit. </li></ul>Armes
    36. 41. TEMA 2. EUROPA FEUDAL ELS CASTELLS FEUDALS
    37. 42. Mª Victoria Landa
    38. 43. Mª Victoria Landa LOS CASTILLOS MEDIEVALES
    39. 44. Castell de Cardona
    40. 45. Castell de Miravet (Ribera d’Ebre)
    41. 46. Castell de Peñafiel VALLADOLID
    42. 48. La construcció d’un castell De vegades, al costat d’un castell neix una vila. El castell atreu a comerciants i artesans que s'instal·len fora dels murs. Els reis i els senyors feudals invertien molts diners en la construcció de fortificacions, concebudes per a resistir totes les tècniques de setge
    43. 49. L’obra Els plànols i les plantilles no es fan sobre paper, sinó en plaques de guix El compàs és un instrument indispensable per dibuixar corbes, mesurar angles i transportar mesures Les bastides poques vegades es munten des de la terra, sinó sobre bigues introduïdes a la paret.
    44. 50. Tecnologia La roda d’esquirol  és un aparell que, mitjançant un mecanisme amb politges i cordes, permet hissar sense esforç càrregues de fins a 500 kg. Els portadors carreguen les pedres i el morter. Guanyen tres vegades menys que els obrers qualificats. Un cop acabada l’obra, es cobreix el terra amb rajoles de terra cuita, decorades amb motius entrellaçats. .
    45. 51. Els blocs de pedra es tallen amb una serra llarga. El fuster escaira una biga. E l tallista modela una motllura. El morteraire prepara el morter que després es porta a l’obra. Els paletes treballen en equip. Col·loquen les pedres en fileres totalment horitzontals i comproven la verticalitat de la paret amb la plomada. L’arquitecte i el mestre d’obres dibuixen els plànols. Les figures geomètriques principals són el quadrat i el triangle, que es transporten amb el regle i el compàs.
    46. 52. Una fortalesa inexpugnable Conquerir un castell té molts atractius. A més de les riqueses, permet controlar una frontera, l’accés a una vall o a un port. L’exèrcit que vol ocupar un territori ha de començar per dominar els seus castells. Però un setge té un cost important en armes, homes i temps. El desenllaç de la batalla depèn tant de la tenacitat dels defensors com de la solidesa de les muralles.
    47. 57. Torre Camí de ronda Pati d’armes Pont llevadís Fossar Muralla Torre de guaita Torre d’homenatge
    48. 58. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 3. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL
    49. 59. Mª Victoria Landa
    50. 60. 90% de la població Classes de camperols Serfs (majoria) Lliures <ul><li>No podien abandonar el feu. </li></ul><ul><li>Treballaven pel senyor a canvi de protecció. </li></ul><ul><li>Pagaven el delme. </li></ul><ul><li>Condició hereditària. </li></ul><ul><li>Treballaven als masos de la senyoria a canvi de pagar rendes al senyor. </li></ul><ul><li>Pagaven el delme. </li></ul><ul><li>Podien abandonar el feu. </li></ul>Condicions de vida: Cases molt pobres. Autosuficients Dieta molt pobre Esperança de vida molt baixa.
    51. 61. DIFERENTS TIPUS DE PAGESOS <ul><li>Obligacions dels PAGESOS LLIURES: </li></ul>VILLANS Homes lliures, però vassalls d’un senyor. CORVEES Treballar les terres del Senyor feudal TALLA Pagament d’un tribut que el Senyor exigia en cas de necessitat GABELA Impost per l’ús de: molí, forn PERNADA Dret del Senyor de dassar la nit de bodes Amb la nóvia SERVS de La GLEVA Pseudo-esclaus, lligats a la terra
    52. 63. TEMA 2. EUROPA FEUDAL EL FEU MEDIEVAL
    53. 66. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 4. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES
    54. 67. L’EUROPA CRISTIANA Mª Victoria Landa La major part de la població d’Europa occidental, feia l’any 1000, eren cristians . • Tots tenien el sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat, la Cristiandat. • L’Església mantenia la unitat dels creients, i s’encarregava de fixar les seues obligacions religioses; – prescrivia la caritat, – la vida virtuosa i – la donació de béns a l’Església en morir. • Seguir aquestes normes servia per a redimir els PECATS, aconseguir la vida eterna i evitar la CONDEMNA De l’INFERN.
    55. 68. LA CRISTIANDAT <ul><li>Cristianisme = Religió majoritària dels europeus. </li></ul><ul><li>Va contribuir a formar una civilització comuna. </li></ul><ul><li>Estava present a tots els països i regions d’Europa; per això, aquest territori rep el nom de cristiandat. </li></ul><ul><li>S. XI i XII; ampliació del territori cristià: </li></ul><ul><li>Pel nord i l’est: els catòlics alemanys cristianitzen pobles pagans germànics i eslaus, i els ortodoxos bizantins fan el mateix amb els eslaus dels Balcans i Rússia. </li></ul><ul><li>Pel sud: els regnes cristians de la península van conquerint territori musulmà. </li></ul>
    56. 69. INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA Obligacions dels cristians Anar a missa els diumenges Pregar diàriament Dejunar durant la quaresma Confessar-se Peregrinar als llocs sants si era possible
    57. 70. L’organització de l’església
    58. 71. Mª Victoria Landa CLERO SECULAR
    59. 72. Mª Victoria Landa CLERO REGULAR
    60. 73. LES CROADES Mª Victoria Landa <ul><li>Els llocs on havia viscut Crist, especialment Jerusalem (TERRA SANTA), es van convertir en centres de pelegrinatge per als cristians, però estaven en mans dels musulmans. </li></ul>Per aquestes circumstàncies, l’any 1095, el papa Urbà II va cridar els cristians per a alliberar Terra Santa dels infidels (no cristians), prometent la salvació eterna a tots els que participaren.  <ul><li>En el segle XI, Jerusalem va ser ocupada pels turcs, un poble islamitzat, molt bel·licós, que va començar a impedir l’accés a la ciutat o a maltractar els pelegrins. </li></ul>
    61. 74. Mª Victoria Landa • Al llarg dels segles XII i XIII es van desenvolupar les croades, campanyes militars en defensa de la creu (símbol del cristianisme)  
    62. 75. Mª Victoria Landa
    63. 76. Mª Victoria Landa • Primera croada : decidida en el concili de Clermont pel Papa Urbà II, conquesta de Jerusalem i la creació d’un regne francés en Palestina (1095 -1099). • Segona croada : per a auxiliar els francesos de Palestina amenaçats a Jerusalem. Va donar com resultat l’inútil assetjament de Damasc (1147 -1149). • Tercera croada : va ser provocada per la presa de Jerusalem pel sultà egipci Saladí (1189 -1192). Quarta croada : va ser organitzada pels senyors francesos i venecians, donant com resultat la presa de Constantinoble, la destrucció de l’imperi grec i la creació d’un imperi llatí que va durar quasi mig segle (1202 -1204).
    64. 77. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 5. ELS MONESTIRS MEDIEVALS
    65. 78. Mª Victoria Landa
    66. 79. RURALITZACIÓ DE L’ESGLÉSIA Mª Victoria Landa <ul><li>L’església era l’edifici central de qualsevol aldea, poble o ciutat. Les seues campanes avisaven a l’oració, advertien del perill o convocaven reunions i assemblees. </li></ul><ul><li>A partir de l’any 1000, a més de les esglésies parròquia els, es van construir molts monestirs, que es van convertir en centres de cultura. En ells es conservaven textos literaris, també es copiaven, i s’ensenyava a llegir i escriure. </li></ul>
    67. 80. LES ORDRES RELIGIOSES Oració Treball Cultura
    68. 81. LA VIDA ALS MONESTIRS Mª Victoria Landa ORA ET LABORA
    69. 82. Mª Victoria Landa
    70. 83. LES REGLES MONÀSTIQUES Mª Victoria Landa <ul><li>ELS 3 VOTS MONÀSTICS </li></ul><ul><ul><li>obediència </li></ul></ul><ul><ul><li>pobresa </li></ul></ul><ul><ul><li>castedat </li></ul></ul>Vestenn un hàbit que els identifava.
    71. 84. LA REGLA Mª Victoria Landa <ul><li>Les ordes religiosos estaven sotmeses a una REGLA, o un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques. </li></ul><ul><li>En ella s’establien les hores dedicades al rés, a la lectura dels textos sagrats i al treball de cada monjo o monja: copiar en el scriptorium (biblioteca) manuscrits en llatí, cultivar l’hort o cuidar malalts, el menjar, les hores de son o les visitestot estava subjecte a uns horaris i a unes normes. </li></ul>
    72. 85. Mª Victoria Landa MONTECASSINO

    ×