edad mitjana

1. EL FEUDALISME
És un model polític, econòmic i social que neix a l’ Europa Occidental
en el segle IX fonamentat en les relacions de dependència

2. CARACTERÍSTIQUES
• Relacions feudo vassallàtiques
• economia de predomini agrari
• Relacions polítiques i socials de forma piramidal
• Domini cultural i polític de l’ església

3. RELACIONS FEUDO
VASSALLATIQUES
• El feudalisme va néixer cap al segle IX, amb la
necessitat dels reis per defensar el seu territori de les
invasions dels àrabs i dels vikings.
• El rei o un altre senyor establia un contracte amb un
altre senyor on ell és comprometia donar-li terres a
canvi que aquest s’ encarregues de la defensar-les.
• Aquest contracte és feia públicament , i rep el nom
de vassallatge.
• El vassallatge es produïa entre qualsevol
estatus social. De manera que dibuixa una
piràmide.

4. L’ ECONOMIA PREDOMINI AGRÀRI
• L’ explotació i el treball de la terra va ser la
principal activitat econòmica durant tota l’
edat mitjana.
• La propietat de la terra i la seva explotació
estava en mans de la noblesa i l’ església que l’
havien rebuda del rei o d’ un altre noble més
poderós.
• El nom que rebia aquesta propietat era FEUDE
,la seva extensió era variable, però podia
incloure centenars d’ hectàrees.

5. L’ explotació del Feu és feia a través de pagesos que estaven lligats a la terra
i que depenien directament o indirectament del senyor.
Aquesta dependència del pagés, també s’ establia mitjançant contracte, on el
senyor és comprometia a defensar als homes , a canvi de treballar les seves
terres.
El feu estava format per diferents parts:
-El castell o casa del noble
-El poble on vivien els pagesos
- el moli
-Els camps
-El bosc que només podia ser explotat i utilitzat pel senyor
-Els alous, petites explotacions d’ homes lliures que tenien petites propietats o
es convertien en arrendataris del senyor.

6. PARTS D’ UN FEUDE

7. RELACIONS POLÍTIQUES I SOCIALS
• El vassallatge també intervenia en la organització de la
vida política.
• El rei o noble no solament donava terres a un senyor,
sinó que també li concedia la potestat de governar la
gent que hi vivia, de cobrar impostos en nom d’ ell i d’
imposar-ne de propis.
• aquest tipus de contracte, és va aplicar entre els
diferents graus de noblesa i senyalava l'influencia
política del senyor
• Com a fet negatiu el vassallatge també va suposar la
pèrdua de poder polític del rei a mans dels nobles.

8. Socialment, el vassallatge, establia el lloc que cada persona ocupava
en aquesta societat. De manera que és dibuixava una piràmide, on
en el vèrtex superior i trobem al rei, la noblesa i l’ esglèsia grans
propietaris de terra i amb poder polític mentre que a la base i trobem
els grups populars
Privilegiats
No
privilegiats

9. Com vivia la noblesa
La vida a Palau La guerra

10. La vida dels privilegiats
Observa l’ imatge número 1
-Quin acte està representat?
-Com és representa la bellesa de l’ habitació?
-Com s’ organitzava l’ importància de els participants?
-Què ajudava a distreure als convidats?
-Quins elements no trobem avui en un banquet?
-Observa l’ imatge número 2
-Quin fet representa?
-Descriu l’ escena?
-On es concentra la confrontació?
--identifica com es distingeix un exercit d’ un altre?
-- identifica les armes que porten els combatents
-Quins elements arquitectònics estan en ruïnes?

11. L’ ESGLÈSIA
• L’ església durant l’ edat mitjana, tenia una doble
funció vetlla pel manteniment de l’ antiga cultura
greco-romana i de la seva llengua i difondre i
mantenir els ideals cristians donant suport als
privilegiats que garantien aquest manteniment.
• També eren els encarregats de resar per l’ anima
dels nobles morts.
• L’ església també estava organitzada de forma
piramidal al vèrtex hi ha el Papa i a la base els
capellans de les parròquies

12. Per portar a terme aquestes tasques, l’ església també rebia
terres per part del rei i de la noblesa.
Per tant l’ església va esdevenir una organització molt poderosa.
Era l’ encarregada de formar els futurs intel·lectuals, arquitectes,
metges... I també d’ aconsellar al rei o al noble quan aquest ho
necessitava.

13. Ora et labora
• Aquest era el lema de l’ ordre de Sant Benet. I
estableix les obligacions que tenen cada un
dels estaments.
• La noblesa, te com activitats més importants
la guerra i el manteniment del feu
• L’ església te l’ obligació de resar per l’ exit de
la guerra i l’ anima dels guerrers
• Els no privilegiats han de treballar per al
manteniment dels privilegiats

14. La vida al monestir
La vida als monestirs estava organitzada
segons les regles de cada ordre i amb la
duració de la llum solar.
Els monjos tenien com a principal
activitat pregar, estudiar i reproduir els
llibres que els eren encarregats.
Més tard, veurem com els monestirs van
incorporar les tasques agrícoles,
mèdiques i escolars.
El monestir arquitectònicament estava
organitzat entorn al claustre on els
monjos hi podien passejar els
diumenges.
Els edificis que formaven part del
monestir eren: l’ església, la biblioteca, l’
hostatgeria, l’ hospital, les quadres,
herboristeria , els dormitoris, el refectori i
la casa de l’ abatSenyala les parts del monestir
medieval

15. ELS NO PRIVILEGIATS
• Aquest estament estava format per pagesos sense
terra i lligats a un senyor- serf-, pagesos lliures, el
servei, comerciants i artesans.
• Vivien en pobles o ciutats
• Els serf, treballaven les terres d’ un senyor i en
depenien tant econòmicament com socialment no
poden abandonar mai el lloc on vivien
• Els pagesos lliures signaven contractes amb els
senyors per explotar part de la propietat d’ aquell a
la pràctica també van estar lligats a la terra.
• Els artesans i els comerciants vivien sobretot a les
ciutats, i eren homes lliures

16. LA VIDA AL CAMP
La major part de la població
vivia al camp amb petits
pobles, treballant les terres
del senyor i tenint cura dels
animals
Les famílies pageses eren
autosuficients, ells es
confeccionaven gairebé tot
allò que necessitaven
Solament uns quants oficis
lligats a l’ agricultura com el
ferrer o el guarnicioner
pervivien al camp.
Rarament sortien del poble ,
per tant la major part vivien i
morien sense sortir mai,
Ocasionalment es celebraven
fires i mercats on és podien
provoïr d’ articles que no
podien obtenir del seu treball

17. La vida dels no privilegiats
castell
església
Porta de
la
muralla
Casa d’
un
burges
artesà
Pagesos i
ramaders.

18. Observa aquesta imatge, on es reprodueix oficis tradicionals de
la vida agrària, identifica’ls