2. • Una xarxa informàtica està constituïda per un conjunt
d’ordinadors i altres dispositius, connectats per mitjans físics o
sense fil, amb l’objectiu de compartir uns recursos
determinats .
• Recursos -> maquinari (hardware): impressores, etc.
-> programari (software): aplicacions, etc.
3. ES CLASSIFIQUEN SEGONS:
Les dimensions:
• Xarxes d’àrea local (LAN): àrees reduïdes, com un
edifici, oficina, institut, etc.
• Xarxes d’àrea estesa (WAN): àrees geogràfiques més grans.
La relació que s’estableix entre els ordinadors de la xarxa:
• Xarxes amb servidors: els recursos compartits es troben en un
ordinador, o pocs ordinadors, anomenats servidors.
• Xarxes igualitàries: els recursos estan estesos entre tots els
ordinadors de la xarxa i tots els ordinadors els comparteixen.
4. La connexió dels diferents dispositius es pot fer a través de
mitjans físics o sense fil, i les seves característiques són les
següents:
Velocitat de Distància
Mitjà Nom Tipus de transmissió
transmissió màxima
Parells trenats Senyals elèctrics Fins a 1Gb/s Aprox. 100 m
Físic
Fibra òptica Feix de llum Fins a 10Gb/s x feix Aprox. 80 km
Wi-fi Ones Fins a 300Mb/s Aprox. 100 m
Sense electromagnètiques
fil Bluetooth Ones Fins a 3Mb/s Aprox. 10 m
electromagnètiques
6. • L’ESTRUCTURA D’UNA LAN:
- La targeta de xarxa: També anomenades NIC, és la interfície
que permet connectar el nostre equip a la xarxa. Normalment,
s’instal·la a les ranures d’expansió del nostre equip o a través del
port USB.
MAC: identificador hexadecimal únic de 6 bytes.
Els 3 primers bytes anomenats OUI, informen sobre el fabricant.
7. • DISPOSITIUS ELECTRONICS D’INTERCONNEXIÓ:
Dispositius que centralitzen tot el cablejat d’una xarxa en
estrella o en arbre. Per cada equip, ha d’haver-hi un punt de
connexió o port.
• DOS TIPUS DE CONNEXIÓ:
-Concentrador (hub) -Commutador (switch)
8. CONCENTRADOR (HUB): COMMUTADOR (SWITCH)
Dispositiu d’interconnexió de Dispositiu d’interconnexió de
xara. Al rebre un paquet de xara. Emmagatzema la MAC de
dades per un port, el transmet tots els equips connectats a la
a la resta d’equips. La xarxa. Quan rep un paquet de
informació arriba a tots els dades per un port, el
equips. Per això pot provocar retransmet a només a l’equip a
saturació a la xarxa (lentitud i qui va adreçada. Ajuda a que
col·lapse) si el trànsit no es produeixi saturació a la
d’informació és elevat. xarxa (lentitud i col·lapse) si el
trànsit d’informació és elevat.
9. • L’ENCAMINADOR
Anomenat Router. És un dispositiu que connecta diferents xarxes
entre si, ja siguin LAN o WAN o Internet, transmet paquets
d’informació d’una xarxa a una altra.
Normalment, la connexió es fa mitjançant cable de parell trenat i
que també és normal la connexió Wifi, sobretot en les xarxes
domèstiques.
10. • EL CABLEJAT ESTRUCTURAT
És el suport físic o mitjà per on viatja la informació dels equips
fins als concentradors o commutadors. El més utilitzat per els
equips en les LAN és el cable de parell trenat, que té un segment
màxim de 100m de longitud, connectors RJ-45 i diverses
categories de cable.
Però també té inconvenients, com l’atenuació (pèrdua de
senyal), produïda per pertorbacions electromagnètiques. Però
també te avantatges, com que evita interferències
radioelèctriques i la quantitat de girs del trenat determina que
sigui d’una categoria o d’una altra.
11. • LA FIBRA ÒPTICA
És un suport o mitjà físic de transport d’informació i dades
format per filaments molt prims. La informació viatja a través
dels filaments en forma de feixos de llum. Aquests filaments
estan recoberts d’un revestiment que fa que els feixos de llum
rebotin, evitant la fuita de llum a l’exterior.
12. Amb un filament de fibra òptica podem transmetre 10 Gbps,
podent reunir un cable fins a cent filaments, el que resulta en un
total de 1 Tbps de transmissió.
Connector ST Connector SC
13. • PROTOCOLS DE XARXA
Els dispositius que es connecten en xarxa han de poder establir
comunicació entre ells, per tal de poder intercanviar dades. És
per això que necessiten un llenguatge comú, subjecte a unes
normes o especificacions, també anomenat protocol. El protocol
més usual actualment és el TCP/IP, i és el llenguatge que fa
possible Internet.
-EL PROTOCOL TCP/IP
Format per dos protocols singulars amb diferent funció:
*TCP (protocol de control de la transmissió)
*IP (protocol d’Internet)
14. Les funcions del TCP:
A l’emissor, divideix en paquets la informació; codi de error per
comprovar si el paquet es rep correctament en destí i lliurar els
paquets al protocol IP, que fa la tramesa.
Al receptor, rep i ordena els paquets que li lliura el protocol IP;
comprova que estiguin correctes; extreu la informació útil dels paquets
i si es detecta error en algun paquet, genera un paquet que envia a
l’emissor per a que repeteixi l’enviament del paquet erroni.
Les funcions del IP:
Gestiona la transmissió dels paquets d’informació, se n’ocupa del
viatge dels diferents paquets per la xarxa, a través de múltiples camins.
L’avantatge que té, és que és senzill i baix cost d’implementació.
15. -L’ADREÇA IP
Cada equip connectat a la xarxa rep un identificador anomenat
adreça IP.
Aquest identificador permet identificar tant l’equip, com la xara a
la que està connectat un equip concret.
InterNIC ha definit tres tipus de xarxes en funció del nombre
d’equips que formen la xarxa:
Classe A: nº de xarxes->128 nº de dispos./xarxa->16777216
Classe B: nº de xarxes->16384 nº de dispos./xarxa->65536
Classe C: nº de xarxes->2097152 nº de dispos./xarxa->255
Tanmateix hi ha adreces IP reservades per a xarxes privades.
16. La finalitat és compartir recursos:
Maquinari: impressores...
Software: aplicacions...
Segons la relació dels equips connectats, podem tenir xarxes
igualitàries o xarxes client-servidor.
-XARXES IGUALITÀRIES: cada equip connectat a la xarxa pot fer de
client i pot fer de servidor.
Avantatges: Desavantatges:
Senzilles d'instal·lar i configurar. Nombre reduït d’ordinadors.
Cada usuari decideix que Difícils d’administrar.
comparteix. Els permisos es diuen per
Barates d’implementar. separat.
Nivell de seguretat baix.
Quan un algun falla, només afecta allò.
Menys trànsit d’informació.
17. -XARXES CLIENT-SERVIDOR: xarxes on hi ha un ordinador
anomenat servidor que gestiones els recursos que es
comparteixen, els altres ordinadors, anomenats clients.
Avantatges:
Temps de resposta molt ràpids.
Permisos i recursos fàcils d’administrar.
Xarxes més segures.
Desavantatges:
Cost d’implementació elevat.
Xarxa dependent del servidor.
Trànsit molt intens cap al servidor.
18. GRUPS DE TREBALL
Podem dividir els equips que estan connectats en una xarxa
segons “Grups de Treball”. Aquests grups engloben una sèrie de
recursos que tenen alguna característica en comú.
Això ens ajuda a localitzar recursos de manera més ràpida i
eficient.
DOMINIS
Podem tenir molts conjunts d’equips client-servidor en una xarxa
local. Cadascun d’aquests conjunts els anomenem “Domini”. En
aquest domini, cada servidor s’encarrega els seus propis clients.
19. • INSTRUCCIONS DE CONSOLA
La consola de comandaments del Windows disposa d’una sèrie
d’instruccions molt útils alhora de fer l’anàlisi d’una xarxa.
-IPCONFIG: mostra la configuració actual de la xara TCP/IP del
nostre equip. Amb /all ens mostrarà tota la informació disponible.
-PING: comprova l’estat de la connexió des de l’equip on realitzem
l’anàlisi fins a un equip remot. Consisteix a enviar uns paquets
d’informació a un equip remot, que tornem fina al nostre equip,
mesurant velocitat i pèrdua d’informació.
*TRACERT: Ens indica la ruta que segueixen els paquets que
surten del nostre equip fins arribar a l’equip de destinació.
20. • Com administradors d’una xarxa tenim la possibilitat de
compartir tot tipus de recursos, però hem de poder decidir
qui pot accedir a ells, i quins recursos es comparteixen.
• Per aquest motiu, hem de poder identificar als usuaris de la
xarxa per tant de permetre l’accés segons el perfil d’usuari.
• Un grup d’usuari és un conjunt d’usuari que tenen els
mateixos privilegis o permisos. En Windows tenim grups
d’usuaris per defecte, però també en podem definir-los.
• És aconsellable definir els permisos per a grups d’usuaris, i no
fer-ho de manera individual.
